Pel 2013, bones propostes, diria que com a propostes fins i tot millors que les ja de per si sensacionals aventures single speed viscudes fins avui.
No és tasca fàcil, el single speed de casa no és fàcil, ni per concepte, ni per propostes.
Europa és lluny, ho sé, Sant Gregori, Arbucies, Olot, Kilfinane, Aosta, Fréjus, Canberra. pel proper 2013 són propostes totes elles single speed, single speed, single speed.
De mentre esperem a que les dates de cada cita caiguin soles, a que aquestes aventures vinguin soles, de mentre pedalant cada cop més, i cada cop fins i tot millor.
Avui sortida totalment fora del pensament més proper, ensomniat, xafat del darrer refredat, o aparent refredat, però de sobte sortir a rodar ha sigut un dit i fet.
Un ritme lent, sempre durant tota la sortida un ritme lent, això sí escalant parets verticals, més que verticals, com fa dos dies, dins del mateix tram, diferents direccions. si rodes darrera de casa no hi ha més opció que escalar parets verticals, a casa si vols superar els 3.000 m. positius no cal fer nous senders cercant desnivell, , ni has de portar la bike a l'esquena per turons sense senders, no cal, pots fer 1.000 m. positius per cada 25-30 Km. entre corriols sense cap mena de problema, és més diria que el què és difícil és fer-ne menys.
Per això aquest ritme lent, perquè si no passats els primers quaranta minuts les sensacions són per dir-ho prudentment, diferents.
Som a un entorn de somni, de somnis, a on el terreny, la vegetació, i uns pilars en forma de pedres granítiques sempre et diuen que res és impossible quan les imatges no són únicament de senders, si no de sensacions, de visions de les més belles històries, a on et sens protagonista de la teva pròpia aventura.
Poder protagonitzar l'aventura que en present estàs visquen, sentir-te el protagonista té en els Vols de Drac la seva principal característica, i no per un tema d'habilitats fora d'escala a dalt de la bike, si no per la sensació en ser entre tan commovedors escenaris.
Avui. |
A casa som propietaris, sóc, de les Fades de la nit, dels cavallers de la llum, dels Dracs, dels Vols de Drac, del Mirador del Drac, d'aquest n'hi ha dos, un a SV, i el segon a SC, sóc propietari dels corriols d'enlairament als Vols de Drac, de les pistes de Vol de Drac, les que ens portaran l'arribada de les Fades i els cavallers agafats de la mà definitivament..
I ja no et dic de les falgueres màgiques, portades pel genet de Drac d'Olzinelles a SV.
El single speed de casa certament té un punt diferent, solitari, lògicament, però qui voldria més si ets entre Fades, cavallers, genets, i Dracs?
Avui comentava, que bé, que bé, que bé, ser entre senders de darrera de casa, perquè a la barrera dels cinquanta, quan surto, surto amb el meu Drac a metres del portal de casa, a veure com avui, o demà o mai, els cavallers de la llum miren de coincidir amb les Fades de la nit, a primera hora, a trenc d'alba, al vespre amb la caiguda del sol, i l'arribada de la lluna, fins avui no ha passat, però durant tot el 2013, jo hi seré, mirant observant si ja no per instants si no per sempre, aquests i aquestes entren a territori de creadors, i deixen darrera terres de conqueridors.
Cal que s'adonin que darrera de cada pedra hi manca un rei, que darrera de cada pilar de pedra hi manca una reina, i que Fades i cavallers són les reines i reis de cada una d'elles, de cada una de les pedres del Montalt, mtb, mtb, mtb.
Mires cap al cel hi penses, quin vol, quin vol.
I jo cada cop que surto cerco entre les pedres el lloc perfecte per a tots ells, per a totes elles, esperant, perquè sé del cert que tindran el seu primer dia..
Dies de Single Speed.