Nervis a les prèvies?

És possible, és possible, ara mateix impossible aclucar l'ull, OMG.

Normal, normal, espai de Dracs, espai de Vols, espai de MTB, espai a casa de Single Speed ara per ara, ara per ara.

MTB, MTB, MTB.

Per demà de ser l'equipament, tèrmica d'estiu sense mànigues, mitjons d'hivern Endura, guants Hizrl d'estiu per passades les primeres dues hores, abans portaré els Alp-X de canell curt, el protector de cara i coll, la jaqueta la Xenon AS de Gore, el culot o l'Endura o l'Equippée, i calçat les Giro Privateer amb punteres.

Des del Mirador del Drac ara sí entrant a tram de somnis :-)

Aquest va ser un gran dia de MTB

I tant, i tant que és una aventura sensacional. 

Aquest va ser un gran dinar, que és per a mi una experiència única. 

MTB, MTB, MTB. 

Ara a esperar a demà, avui prepararé l'equipament de gala, detingudament, no perquè sigui estrictament necessari fer-ho així, sí per fer-ho emocionant, la bike a punt des de dilluns, des de fa una eternitat sembla, i faltarà en darrer terme veure quina serà la sensació en obrir els ulls. 

Des del Mirador del Drac molt content, diria que fins i tot neguitós, ahir sessió cinema SOLO, demà de ser aventura de MTB SOLO. 

A les 7 del matí a 8ºC

És una bona temperatura, ara, avui m'ho miro des de casa, no des de dalt del meu Drac.

A les 8 del matí una hora després del trenc d'alba, uns minuts després d'aquest normalment a aquesta estació baixa la temperatura un grau, a vegades cap.

Ahir Moisès va ser l'actor principal del vespre, i un tema queda clar, violència i manca de clemència no són agradables de veure-les practicar.

Avui darrera jornada de descans, d'entrada, dic d'entrada pel fet de ser sensacions d'ara, lluny de l'anterior intervenció, no passa res, esperant a quines siguin les sensacions del migdia.

Oh yeaaaaaah!

Des del Mirador del Drac a hores dels Vols d'aquest.

MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?

La visió, la d'un inici de jornada propi d'un tram final de tardor, clar que yes!

Pronòstics

Per a Vols de somni, quin Drac que tinc, OMG. Quin pronòstic per ser dins de ple de desembre, OMG, OMG. Quina setmana que tindré de MTB, OMG, OMG, OMG.

De ser, de ser, mtb, mtb, mtb, que bé, que bé, que bé, a 48 hores del reinici dels Vols, oh yeaaaaah!

Que content que estic d'haver aturat quatre dies els Vols, costarà aturar demà el Vol de matinada, al migdia, però de fer-ho o no, no pasarà res que no sigui sensacional, i diferent, diferent, diferent. Ho dic pel fet de que fa dos dies em va costar molt arrancar els Vols, ara dins del tercer dia d'aturada les sensacions són bones, bones, bones. Vull dir crec que mai havia aconseguit fer una pausa tan prudent com aquesta, a on en fer-ho les sensacions quasi superen les què tinc a dalt del meu Drac. 

Hi ha sensacions bones, i sensacions molt bones, i totes són les d'avui de MTB millors que, aleshores mires el pronòstic del temps ara a la baixada que em portarà a les 8 del vespre, i penses, que bé que m'ho paSSaré, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, amb aquest a punt després de la revisió del darrer cap de setmana, emocionat pel fet de ser a aquest Far, el de SV, proper de tot arreu, lluny de tot arreu, entre parets verticals, protegides pels Destructors, entre baixades dignes, vestides de Falgueres Màgiques, entre les corones de granit, les corones, per favor, per favor, per favor, Fades, cavallers de la llum, no sé com podré aturar al Destructor Independent, puc aturar-me? aleshores tampoc podré aturar el Destructor Independent, i les corones giraran, i la Nau Insígnia iniciarà el tram, i per tant quedarem entre el Mirador i els Fars, millor, millor, molt millor. Dins del tram, dins del Vol, entre els Fars, entre la Nau, quines images, quins instants, oi que sí?

MTB, MTB, MTB. 

Quina propera setmana que m'espera de bike, de ser, certament, caminant tot dins de la normalitat serà una gran setmana, i de no poder ser, qui em treu les sensacions d'ara pensant que serà?

La Reina descansa

I jo ho tinc d'allò més bé per un cinema, per un bon cafè, he vist que no fa fred, un bon senyal que el descans de bike d'aquests quatre dies com a mínim m'està anant molt i molt bé.

Ho dic perquè pensar en cinema, en un bon cafè, fent bon dia és una pensada de dies sense bike, perquè els dies de MTB, o és això, és a dir que estic a dalt de la bike, o estic massa cansat per fe res més que descansar.

Si penso en cinema, o en un bon cafè sinònim d'estar-ho fent bé.

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Passat de frenada?

No ho crec, no ho crec, sí prudent a aquest desembre, no per res, sí per mirar d'evitar recaure, veurem, veurem.

Avui anava a pel Vol del migdia, de matinada millor que no, però és que no tenia bones sensacions, tampoc dolentes.

He  de mirar de coincidir amb la Reina a la Festive 500, i ara per ara ella està sortint lentament de la sinusitis, i jo no hi vull entrar.

Ja tinc la joia a casa, la jaqueta que evita l'entrada de la pluja pel cap, que porta bossa darrera també, quina joia , quina joia, és tan sensacional que estic pensant a tornar-la, i no és broma, no és broma. 

Costa decidir-se per una jaqueta com a assegurança més que no pas com a utilització freqüent i més quan tens un pressupost ajustat que no preveu d'haver de fer-la venir. Però arribar xop a casa fa uns dies ha sigut el detonant per seguir aquest nou/vell tram Waterproof. 

Tinc dues opcions més de jaquetes, cap tan complerta com aquesta, una l'Oxygen de Gore, dues la Infinity H2O de Mavic, aquesta darrera no és el mateix concepte, és més Xenon AS, que Alp-X GT, certament, de mentre la tinc reposant a sobre de la taula des d'on escric aquest aportació, és la talla sí, aquest cop sí, és perfecta, sí, aquest cop sí, però en Xavier la té, la Betty també, sí, ara jo la tinc a casa, però és que amb aquesta ja en van quatre, les dues Xenos AS, la Fusion Cross AS, les dues cinc estrelles BikeRadar, sí, i aquesta també és cinc estrelles BikeRadar, omg, omg, omg. 

I de les tres primeres, les Xenon són les reines pel què fa a freqüència de sortides, dia sí, dia també, i de les dues Xenon, la de color negra la que més surt amb diferència. Per la bossa del darrera, pràctica, per portar el segon joc de guants, la manxa, i el segon protector de cara i coll. La Fusion Cross però sempre serà la meva jaqueta, quina jaqueta, omg, té les seves limitacions sí, però des que va entrar a casa un sol dia he arribat xop, la resta ha fet la seva funció de 10/10. De fet de les tres jaquetes, cap està sense ser utilitzada, normal com més surto més surten, i no sé què va primer, de fet sí, millor equipament, més Vols. De fet la Xenon AS negra i la Fusion Cross les dues porten moltes sortides, la primera fins i tot l'he hagut de reparar amb cinta americana per la part interior per un contacte apassionat amb la paret de casa. La blanca també surt, però per ser la més nova no ha tingut tantes oportunitats. 

Però per el ritme de sortides d'aquests mesos vaig curt fins i tot de culots, amb tres per rodar semblo més una empresa de bugadaria que no pas un biker pedalant, vull dir que em supera la logística de mantenir a punt els equipaments. 

De fet com més temps dedico a menys temes millor em va, amb tot, amb tot. 

Vull dir que ara sé part de les poques necessitats que tinc, perquè n'he descartat moltes que van vestides de necessitat sense ser-ho, això també té part d'error pel què fa a criteri de selecció de quines són o no necessàries, ja ho miro de tenir present, però dins d'aquest criteri més o menys encertat, després de tres anys de seguir en aquest fil conductor la part d'equipaments sense ser perfecte sí que ha fet un salt de molta qualitat, avui no estic pedalant, ahir tampoc, ahir feia molt fred, avui no, i tampoc ha canviat el fet final de decidir descansar fins dissabte. Però un cop passades les properes hores, de no estar entrant a un nou procés de refredats els Vols arrancaran dia sí dia també per un marc molt favorable a fer-ho, i dins d'aquest marc un d'els elements d'aquest marc que m'ajuda i molt a sortir minuts després de la pensada, me'n vaig a fer un Vol, són els equipaments tan funcionals que he anat incorporant. Escric això hi penso en la Fusion Cross AS, aquesta jaqueta de Gore, i els guants llargs Alp-X també de Gore, aquests dos elements dues millores molt positives pel què fa a rodar durant l'hivern. 

http://guides.wiggle.co.uk/review-gore-bike-wear-alp-x-2-0-gore-tex-active-shell-jacket/

Dades interessants, millor dit curioses, les jaquetes de Gore GT van a la rentadora a temperatures <40°C, no en fred únicament com ho feia jo fins ara, la segona, mirar d'evitar rentar-les amb la resta de l'equipament quan aquest darrer vingui molt brut de la sortida. Recordar sempre rentar-les sense suavitzant i centrifugar a baixes revolucions. Un punt interessant, les jaquetes impermeables de Gore, la capa exterior és DWR, Durable Water Repellent, aquest perquè faci la seva funció requereix de passar-la per la secadora un cop rentada per realinear les partícules microscòpiques que repeleixen l'aigua, si la jaqueta no repeleix l'aigua cal cercar les instruccions del fabricant en primer terme per mirar si podem passar-la per la planxa i de poder ser en quines condicions cal fer-ho, el motiu, la calor afavoreix aquesta realineació. Si un cop passada per la secadora, per la planxa de poder fer-ho seguint les indicacions del fabricant, la jaqueta no recupera la impermeabilitat tenim el recurs de cercar el producte a la casa entenc que aquest DWR, i aplicar-lo un altre cop a la jaqueta, idèntic al procediment que feia a les tendes de campanya fa anys, sí, sí com si féssim un grafiti, però a la jaqueta. I la darrera informació curiosa per a mi, per evaporar a l'exterior la condensació a una jaqueta de Gore Tex per evitar la molesta sensació a l'interior d'estar xops de suor, cal que a l'exterior faci més fred que a l'interior de la jaqueta, perquè les molècules calentes de la transpiració necessiten per sortir via la membrana Gore Tex de fibres microscòpiques de base en origen el fluor, necessiten per sortir poder fer-ho cap un lloc més fred del que estan, si no, no ho fan, és a dir amb temperatures més altes a l'exterior que a l'interior de la jaqueta aquesta evaporació tan necessaria per no quedar xop de suor dins de la jaqueta serà menys eficient. 

Veurem, veurem, des del Mirador del Drac, dies de descans puntual, mínim fins divendres, aquest també, em preparo de ser, per reiniciar els Vols dissabte, de mentre a cuidar-me molt, com la Reina que està dins del dia a dia obligat fent molta bondat. Estic molt atent a quines sensacions tinc, fa dos dies que les tinc de descans, i aquest migdia quan anava a canviar-me pel Vol la sensació ha sigut, per mi no cal sortir fins divendres, coincidint amb una lleugera pujada de les temperatures, oh yeaaaaaah!

Això o marxar a Canberra, però hem d'anar alerta no sigui que la Bec vingui i nosaltres hi anem, OMG.

De fet ara a la nit a quarts de deu a Granollers 5°C, i a SV 10°C, crec que la millora de les temperatures serà interessant, i si fos així arrancaria els Vols abans, crec, o no, o no, és que estic per esperar a dissabte per sortir a pedalar. Tot i així el vent ara està agafant certa intensitat, no com als darrers dos dies, però de calma res de res, pel què fa referència al vent. 

Quina lluna avui, quin moment que crea el Far de les Fades, crec que si hagués sortit aquesta nit en bike no sé quina hauria sigut la crònica, quina lluna mare meva :-)

La jaqueta nova decidint si és queda, és la Alp-X Gore Tex AS, una proposta que a data d'avui no diré si anirà bé, la Fusion Cross AS va molt bé, però li falta la butxaca de rigor del darrera, sí puc portar un mallot amb bosses però ha de ser fent molt i molt fred perquè si no passo molta, molta calor, fins ara sempre ha sigut una jaqueta amiga de les tèrmiques i prou. Les Xenon AS el mateix, amb tèrmiques, no recordo com van amb mallots, l'Alp-X és Gore Tex i Active Shell, que vol dir que està entre les Lite de Gore Tex i les AS de Gore, no en sé la columna que aguanta d'aigua, segur que no molta, sí més que les que ja tinc, crec que força més, diria que el doble, que és com no dir res dit al Blog en aquests termes, 28.000 mm vol dir quelcom, quan parlem d'impermeabilitat, aquesta xifra sembla ser que és una bona xifra, crec que el Gore Tex ronda aquest nivell d'impermeabililtat, no sé l'index de l'evaporació quin és, baix crec, com més baix és aquest index millor transpirarà,  crec que el GT està per sota de 5, per a MTB intens crec haver entès és una bona xifra també perquè evitarà que quedi xop, no per la pluja si no per la condensació, quan parlem però de GT AS ja no tinc n'idea d'on som, hauria, hauria. Al final he buscat opinions de consumidors, de revistes especialitzades, MTBR, BikeRadar, i he decidit. 

MTB, MTB, MTB. 

-2,5°C

A Granollers, i 5°C a SV a tocar de les dues de la matinada, com avui perquè tocava descans aprofitant un vent intens, demà de matinada no hi haurà Vol, per l'hora que ja és, i pel fred que miraré d'evitar, sí, sí, aquesta matinada he pensat que amb el fred de fa dos dies de Dosrius ja n'he tingut prou ara per ara, crec, crec.

Demà de ser, Vol sense Fades, per tant sense foscor, mtb, mtb, mtb, de ser serà entre cavallers de la llum i entre Falgueres Màgiques, sense poció, sense poció màgica per a mi.

Ara des del Mirador del Drac contents per com ha anat tot aquesta tarda-vespre, OMG.

Esperant l'arribada de la nova jaqueta, per decidir els darrers equipaments pel propera primavera-estiu 2015. I de no fer-me el pes la jaqueta tinc un parell d'alternatives seleccionades, les dues de carretera, no de MTB com la que està venint, veurem, veurem. 

També necessito recanvis, i components de bike, per exemple bateries XL, dues, pels Powerled, rodes noves ara ja sí per la Vicious, i una llista que tinc pendent que ja us aniré exposant, ara primer tancar el tema equipaments que sembla no voler posar punt i final. És que estic trobant propostes tan interessants i funcionals que vull aprofitar-les totes dins de les nostres limitades possibilitats, per aquestes, pel fet de ser tan limitades val la pena aprofitar les bones propostes. De fet tot són avantatges a dalt dels Dracs el què comportarà fer un esforç ara fent venir els millors equipaments possibles d'estiu dins d'aquesta estació de tardor, i de ben segur que també dins de la d'hivern. 

MTB, MTB, MTB. 

Back on the Bike!

It has been a passingly strange year for me. Too strange to explain. What may come as a surprise to many is that almost three months have passed since I last threw a leg over, a bike that is.

The reasons for the time away from cycling are many. The reason behind my return is simple. Staying with my lovely aunt and uncle who have an admirable collection of bikes, how could I refuse the opportunity to jump on and go grab a coffee?

Dom lowers the seat on the Canberra made triple tube GoodSpeed...note the collection of bikes behind him ;-)

It was a beautifully simple ride. Carefree on flat pedals with no helmet. A return to childhood experiences of cycling. We cruised through the back streets of the inner north suburbs of Canberra to grab an excellent coffee at a well frequented cafe (translation: it was full of roadie cyclists in full lycra and carbon fibre everywhere).

Our two bikes looked wonderfully conspicuous amongst the dull black of the $100,000 or so of road bikes that were leaned up around the cafe.

Dom's bike for the day.

Of course Dom provided me with a single speed, he is my uncle after all and he knows me well.

It was a great way to start the day, a great way to rediscover the simple pleasures of riding, and now as I sit sipping another coffee in another cafe, my mind is wandering to the year ahead and the cycling adventures that await. 

SSWC in Japan? Quite possibly...

Lazy summer days in Barcelona? Most definitely! I believe I'll be flying in during the last week of July...now if only I knew some cool single speeder types in that part of the world...

Gaudint d'un segon diumenge

Sí i ha anat de molt poc que avui no hi ha Vol.

Finalment però equipat des que he fet el manteniment de la bike, tres hores ben tocades després he sortit en bike.

Equipat d'hivern, però guants i calçat d'estiu, la tèrmica avui l'Endura de  Merino de màniga curta.  

He fet un primer tram passant pel Pas dels Destructors, fins a dalt de tot dels Tintorers, per d'aquí enfilar direcció a Can Bruguera, sempre a un ritme més que lent, sí, sí, i no sé massa bé perquè.

La premissa avui, no rodaré sense el Sol, i així ha anat.

Crec que és perquè veient que no anava a sortir, com que fer-ho s'ha demorat tant, una prudència notable m'ha indicat què ja que estava pedalant millor fer-ho a ritme lent. I pel fred d'ahir he anat cercant sempre a on era el Sol.

Que bé que anava la Vicious avui, mtb, mtb, mtb. Fa dies que portava la cadena destensada, avui amb la tensió correcte la bike anava finíssima, OMG.

Menjar, un plàtan, beure, ni una gota del bidó de 500 ml. eines, cap, manxa, sí, a 14°C passada l'una del migdia a la riera de Llavaneres, incidència, cap, coincidència, una, sí, sí, una, he coincidit amb un biker del grup dels Trinxacadenes al peu de Santa Mònica, crec que no m'havia passat mai. 

I un cop a Coll de Pollastre que normalment hauria baixat fins la riera de Caldetes per escalar cap al Montalt, en veure que el Sol ja marxava tot seguit, jo tot seguit he fet camí cap a casa. El mar avui no estava enfadat, però com ahir tampoc estava content :-( , jo tampoc estava enfadat però tenia clar que quan caigués el Sol no rodaria avui entre la foscor, castigat ahir pel fred a trenc d'alba, omg, omg, omg. 

Ara descansant, molt, més, em fa falta, crec, i quedo pendent fins demà per veure com reacciono a la matinada. 

MTB, MTB, MTB.

Ara em ve al cap la frase, a Olot no hi ha Viena, i cinc minuts després estàvem sopant al Viena d'Olot. I em ve aquesta aventura, la d'Olot perquè va ser un dia a on vàrem passar també molt fred, molt, de fet molt més que el què vaig passar jo ahir. 

Em costa avui

Decidir la ruta a fer, OMG. 

He fet el manteniment mínim de la bike, dic mínim perquè les pastilles de fre estan al seu tram final, sí, crec que és pel fet de ser orgàniques, a on sota la pluja dels darrers dies han donat el màxim de prestació però també han patit un desgast important, les orgàniques crec són les més estables tèrmicament, i no tenen la variació de rendiment de les sinteritzades mentre no agafen temperatura, però les primeres es gasten més ràpides que les segones, de fet els R1 de la Betty únicament utilitzen les segones, les sinteritzades, no per la duració, si no pel seu bon rendiment passats els primers minuts. 

La cadena de la Vicious, cansada, veurem, ha fet una bona estirada, ara falta com amb les pastilles de fre deixar-la gaudir del seu darrer tram de vida. 

Líquids segellants dels pneumàtics no els he mirat, però el fred és amic de la seva duració, i per Fort William ara fa menys de dos mesos vaig fer la darrera reposició. He de pensar que estan bé, he de pensar.

Avui és un dia Cap de Creus, la June descansa aquest mes a SV des d'ahir, i per tant podria carregar el Drac i fer el Vol per aquesta zona amiga, però el factor local avui pesarà, és veritat que 120€ de gasoil necessaris no ajuden a fer el pas, però d'haver-hi més energia als meus dipòsits aquest, el gasoil no seria una barrera insuperable.

Són dies de MTB per el genet no per la Reina, que necessitarà d'uns dies més per començar a poder pensar en els Vols previs del Festive 500. 

MTB, MTB, MTB.

Sempre necessito una estona d'impàs un cop fet el manteniment i l'inici del Vol. A vegades aquest impàs dura 24 hores :-)

Gaudint d'un segon dissabte

Pel fet d'avui dilluns ser festiu, i ahir diumenge encara seguia disposant d'una jornada més per descansar, quina sensació més bona. 

Ahir una sortida per sobre de les cinc hores a dalt de la bike, en total deuen ser quasi sis. A on el fred entre corriols de pam han sigut durant dues hores el rei, tot i marcar 8°C a la riera de Llavaneres a quarts de set del matí. Però a la banda de Dosrius a quarts de nou el fred era d'estar per sota dels 4°C, jo diria que a la riera proper a glaçar fins i tot, d'aquí els nombrosos pous de glaç de la zona :-)

Això sí a aquesta zona hi tenen el fred més intens, però també hi tenen els millors corriols, tot no pot ser, a SV hi tenim les temperatures templades però no hi tenim els seus corriols. Em quedo però amb el nostre clima, i visites puntuals als seus corriols.

Ahir per una lluna immensa el ser entre Fades va ser molt i molt emotiu, i això va comportar que l'entrada de la llum després del trenc d'alba tingués un marcat contrast.

També és veritat que el fred intens per a mi, ha vingut durant quasi dues hores en aquest espai tan misteriós, com ho és  l'abans, el mentre i l'estona de després del trenc d'alba, i jo hi era, OMG. 

Després cada tram ha sigut millor fins a fer-ne el que ahir se'n porta la definició de the best, que en dos trams durant uns quasi cinc quatre quilòmetres cada  un d'ells m'ha deixat a les portes d'anar tornant cap a casa ja per zones conegudes. 

Tot i així aquesta darrera part del Vol ahir pel fet de disposar de més temps l'he aprofitat per enllaçar les darreres zones una a una cada cop millors, omg, omg, omg.

Equipat 100% d'hivern, anava amb la tèrmica Merino de Rapha sense mànigues i crec que hauria d'haver-me decidit per l'Endura Merino de màniga curta. La darrera hora amb guants d'estiu.

Sense incidències, sense coincidències remarcables, sense eines, amb aigua, mig bidó de 500 ml. he begut, menjar, 150 g. de llaminadures repartides durant la ruta. Amb llums, Cateye-Powerled, aquest darrer sempre en funcionament per temor a una topada desafortunada amb els caçadors. 

Des del Mirador del Drac ara esperant, he de fer manteniment de la Vicious abans de decidir si Vol per avui, i de ser, de valorar tipus i durada d'aquest. Això sí mirant de rodar de dia, per evitar coincidir amb el moment de la baixada de les temperatures. 

MTB, MTB, MTB.

Diumenge, i m'he llevat d'hora

MTB, MTB, MTB. 

El meu somriure per la xocolata desfeta i el cafè protagonistes de l'inici de la jornada.

Oh yeaaaaah!

Les llaminadures també, però per la ruta a fer, que encara no he decidit quina serà. 

Turons

Cap el migdia sense més m'he ficat dins del l'equipament de gala, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer d'estiu, punteres Mavic, culot Mavic Echappée, tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, jaqueta Xenon AS de Gore, protector de cara i coll, i guants Hirzl d'estiu llargs, els Alp-X de canell curt a la bossa del darrera de la Xenon. He de dir que per les més de tres hores de bike, entre 10 i 15°C sempre l'equipament era això, de gala. 

Curiós no haver-me decidit per les Lake MX140, segur que també era una bona elecció, però les Giro amb les punteres Mavic han funcionat molt bé. Cal pensar que mentre jo rodava amb aquest mix 100% hivern, i guants-calçat d'estiu, m'he creuat amb bikers amb culot curt, vull dir jo sóc sentidament fredolic, he d'entendre, mtb, mtb, mtb. 

Hagués pogut decidir-me per les botes Lake MX140,  i també hauria anat bé, l'elecció però també molt bé les Giro per  lleugeres, i l'únic patiment que he tingut ha sigut caminant per mirar de no trencar la goma inferior de les punteres Mavic. En aquest sentit molt millor hauria fet de decidir-me per les MX. 

Les ulleres photocromàtiques Limar fent equip amb el protector de coll i cara tenen masses ganes d'entelar-se, ja fa dies que van agafades del casc, veurem, veurem.

Una visió preciosa, única per a mi, no vaig normalment cap a la Ferradura des de dalt de tot dels Tintorers fent el Drac de cada dia, i no el faig per evitar les seves magnífiques pendents verticals. 

Normalment no hi he de posar peu fent la Ferradura, avui no ha sigut un dia normal.

Sóc un genet content de poder gaudir del pastís de colors que cada dia em fan com a present els llocs per on volo. 

Famílies senceres comparteixen aventura amb genet i Drac.

OMG.

OMG. 

OMG.

Quines aturades per la necessitat de no deixar passar l'instant. 

Funciona, el Cateye funciona, com sona, em costa canviar, oi que sí?

Cada dia elements nous, fa anys que passo pel costat i mai l'havia vist, Aigua Roja quin nom, quin nom.

Corriols i més corriols, de fet avui ha sigut el seu dia, pocs quilòmetres en total, sí, però la majoria tots de pocs pams. Quina invasió de petis protagonistes.

A cada racó, i no tan racó una amics compartien amb mi la ruta, diferents a cada tram, idèntics, clar que yes! 

OMG, OMG, OMG, catifes de gala posades per les Fades de la Foscor per el genet i el seu Drac.

Les possibilitats de gaudir d'una llarga vida, d'una sensacional experiència hi són, per difícil que sigui el tram, segur, segur. 

Una visió excepcional per un tram el d'aquest genet per a mi de referència. 

Que bé que m'ho he passat. 

Quina tempesta que queia a metres d'on era jo, quin soroll, quin tremolor del meu entorn en manifestar-se aquesta, i jo a la frontera, a on aquesta era tan prima com l'amplada del corriol de la imatge, a l'esquerra la tempesta, a la meva dreta un sol acaronador de Dracs. 

Quina fresa que feia la tempesta, omg. 

Gran jornada de MTB, sense incidències, ni coincidències, o quasi, ni eines, ni beure, amb bidó d'aigua, sense menjar, amb llums, sense funcionar, a 14°C a quarts d'una. 

Des del Mirador del Drac, pensant en la possible ruta de demà, a on de ser serà també breu però segur que com avui amb les millors sensacions, lligades en el meu cas aquestes a molt i molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.