Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de març 24, 2014

Preparant-la

La crònica del Vol d'ahir. 


MTB, MTB, MTB.

diumenge, de març 23, 2014

Aquest però, no a sota d'un pont


MTB, MTB, MTB.

A mig camí, com ahir aturats

Com sona, com sona, una calamarsa intensa. 


MTB, MTB, MTB. 

Una jornada per recordar

Un punt va marcar el to de la jornada, el veure que cada quilòmetre la tempesta estava més propera a on nosaltres estàvem.


Una arrancada lenta, fent el primer tram del Drac, fins al punt més alt d'aquest, per dirigir-nos cap al Baix Montseny, passant propers al Santuari del Corredor. Una temperatura de primavera al Maresme, una temperatura d'estiu al peu de Pedra Gentil, seguint la riera de Vallgorguina la sensació de ser al paradís del MTB va marcar el ritme de les sensacions.


Un dinar a la carta, a on unes gotes granada de mà van insinuar què vindria a la tarda després d'aquest breu dinar, que va donar pas a un inici de ruta direcció a Blanes.

Propòsit que passats els primers deu quilòmetres de reiniciar la ruta va acabar a sota d'un pont de l'autopista de la Jonquera, una aturada calculada, la tempesta ens venia pel darrera, passats els sis quilòmetres de sobte era a sobre nostra, i en menys d'un minut una calamarsa ens va dirigir a protegir-nos sota d'un dels ponts-túnel de l'autopista.


Un minut i prou va ser prou per deixar-nos molls, no xops, i mentre l'espera durava una hora, el vent, els llamps, la pluja, i finalment el plou i fa sol va seguir una seqüència pròpia de la més clàssica primavera, omg, omg, omg.


Després de la tempesta, fem els primers metres direcció a Blanes, previ pas per Hostalric, però els llamps ens indiquen que avui no som ben rebuts a la fortalesa, i per aquest motiu, humits decidim refer el camí fet fins a casa. Així ho decidim i així ho fem.


El temps ens fa un present amb una tornada de somni, amb una formidable aventura de MTB, a on tot i ser envoltats pel to de les tempestes, aquestes no ens proposen de ser-hi a sota seu. Les veiem però no les toquem, les fins i tot olorem, però no les compartim.


Un Montseny mític, anant i tornant, a on les visions són totes fora d'escala, obligant-nos fins i tot a aturar-nos per admirar la seva bellesa.


Ser propers a escalar direcció al Santuari aquest cop en sentit invers, des de propers a Hostalric ho vèiem costerut, ara entre senders ho vèiem emicionant.


Una boira densa, molt densa, de nit no recordem haver-la viscut, ens marca l'instant. 


Uns diminuts éssers ens obren de bat a bat la porta de les vibracions dels nostres cors, quins instants, quins moments, coincidir amb aquests menuts em fa deixar de banda que érem perseguits per un grup de gossos del Truy. 


Un moment que queda per sempre imprès a les nostres retines, OMG.


Tornant del Corredor direcció a la Creu de Rupit coincidim amb un grup d'uns deu bikers equipats amb llums en direcció contrària,  és negra nit i els seus somriures i les seves converses fan que encara tinguem més ganes de gaudir de la nostra aventura.


Sempre per sobre dels 10°C, veient fins i tot temperatures properes als 20°C.


Amanida, pa, gelat de xoco, mitja cola, mitja cervesa, llaminadures, la dieta del dia, equipats de primavera, passem fredor al pont de l'autopista, llums a mínima a partir del corriol del torrent de Vallgorguina.


Des del Mirador del Drac, preparant la propera aventura, 25% de possibilitat de pluja no pesen prou per evitar de deixar-nos portar per un sol radiant que impera ara mateix a casa, oh yeaaaaaaaaah!

Magnífica

Jornada de MTB.


Aniré a per proposar la crònica de l'aventura d'avui.

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de març 22, 2014

2012, no era ahir

Però la proposta avui per a mi més que una visió d'interès, mtb, mtb, mtb.


http://www.bikemag.com/pavedmag/house-of-the-handmade-nahbs-2012-retrospective/attachment/nahbs-2012-9832/

Carbon Disc

Ja va ser motiu de publicació al Blog.


MTB, MTB, MTB.  

http://www.velocipedesalon.com/forum/f2/nahbs-pics-31728-4.html

Rigid SS

Per estudiar-la amb calma.


Single Speed HM.

http://oldglorymtb.com/2014-north-american-handmade-bicycle-show-roundup-3/

divendres, de març 21, 2014

Bontrager Evoke

De no ser Trek seria un calçat SV.


MTB, MTB, MTB.

Bontrager RL MTB

Un fabricant que ho fa bé.


MTB, MTB, MTB.

Shimano SH-XC61L XC


MTB, MTB, MTB.

Shimano sempre m'ha agradat com a marca de calçat de MTB, vaig començar amb elles, vull dir amb Shimano.

No és exactament així, l'època de les cales, no l'anterior, en cap cas, a on tot calçat esportiu ens anava bé.

Més que interessants

I tant, i tant, una proposta de les de casa.


MTB, MTB, MTB.

Imponents?

Com les anteriors, de ser tindrem conversa a SV.


MTB, MTB, MTB.

Com agrada a casa aquesta marca, oh yeaaaaaaah!


http://singletrackworld.com/2013/09/interbike-2013-pearl-izumi-hit-the-trail-in-14/

Existeixen?

Segur, segur, i de ser, tindran camí a casa.


MTB, MTB, MTB.

http://singletrackworld.com/2013/08/pearl-izumis-x-project-lives-stiff-but-flexible-shoes-for-pedaling-and-pushing/

Segona aventura?

De la primavera?


MTB, MTB, MTB. 

Sí, de la primavera, la primera

Una sortida a on tot a girat sobre cada tram del Drac, sobre cada escata d'ell, a on poc a poc vaig perfilant les diferents millores de la bike. 


He pujat la pressió del Canis, per mirar de millorar el comportament als girs, per mirar que flexi menys el lateral, que no és que sigui un problema, té un bon comportament, però crec que el puc millorar.

A punt de decidir-me a muntar els segon Canis darrera, per rodar amb la parella.

El fre del darrera, sembla faltat de líquid d'oli, pel fet que les pastilles de fre estan al seu primer quart de desgast, i la maneta té un recorregut proper a tocar el manillar, hi afegiré oli, no és que tinguin aire, crec, d'afegir-hi oli i seguir amb aquest recorrregut de maneta, aleshores hauré de purgar, però el comportament no és d'haver agafat aire.

Els punys de pell, la cinta de manillar Brooks demana un canvi urgent, crec que desvestiré un Sant per vestir-ne un altre, crec, el negre podria ser el color, o no, o no. Tinc més turquesa, tinc cafè amb llet carregadet, veurem, veurem.

Tinc pendent saltar dels Shimano XTR, dels pedals, als Shimano, els 520, no és urgent però sí necessari.

He de corregir la tensio de la cadena.

Bé, són quasi tots els temes que estic mirant de millorar de la Vicious.


Una sortida interessant, a un ritme interessant, sense pilot automàtic, equipat rar, pirates d'estiu, mitjons d'hivern, com les botes, i els guants, la resta, mallot, manegots, i gorra, d'estiu, com la tèrmica sense mànigues. La sensació era de calor després dels primers vint minuts a dalt de la bike, 11ºC a les set del matí a la riera de Llavaneres, coincidències, dues bikeres, incidències, cap, eines, totes, Cateye-Powerled sempre, per ser visibles, no per veure-hi.

Tinc pendent la presentació de la darrera arribada de recanvis, components, i equipaments, un ja us el puc anticipar, fa uns dies que rodo amb les noves ulleres, porto aquests darrers dies rodant amb elles, ja us les presentaré properament com cal.

La primera sortida d'aquesta primavera ha tingut un to concret, rigor, molt de rigor, per això, per aquest to les cites del 2014 estan aturades, no la preparació d'aquestes, aquesta segueix el seu curs detall a detall, clar que yes.


Des del Mirador del Drac, mirant d'entendre aquesta nova situació a les matinades a on entre Falgueres intueixo la complexitat entre el Destructor Independent i la Fada Reina, ho escric, i noto la mirada intensa del meu Drac, omg, omg, omg.


Segueixo amb el test del forn i els seus panets, ara per ara el tram serà de no continuar el test, ara per ara.

La primera de primavera?

Veurem, veurem, puja el cafè, aniré a pel primer, i després veurem, si entre el primer i el segon les sensacions són de Vol, o de repetir descans.


Crec però que tindré aventura de MTB.

El silenci del proper tram de cites de MTB, per la seva aturada deixa un so proper a això, el silenci absolut, omg, omg, omg


A minuts d'iniciar la propera aventura amb el meu Drac, a on de ser, miraré de no rodar en pilot automàtic. 


dijous, de març 20, 2014

Marxa l'hivern


Ve la primavera, brindaré per les dues estacions.


Quin hivern més emocionant que hem passat, i quina tardor, OMG. Ara entrem a la primavera, que per a mi amb la tardor són les millors estacions per gaudir dels Vols de Drac.

El bany de l'estiu, s'acosta, s'acosta, OMG, OMG, OMG.

Ara però, a viure la primavera de més a menys, a on cada dia que passarà direcció a la propera estació, la de l'estiu, un cop d'aquí a hores entrem a la primavera, anirem deixant enrere l'hivern, lentament, lentament, jo a la primavera mai li podré dir un no, a l'estiu però com més proper, menys estona hi volaré a dalt del meu Drac. 


Avui la seqüència de les imatges a ritme constant, sense pauses, en cap cas he rodat concentrat en la ruta, el Vol fa dos dies que va en automàtic, no hi puc fer res, sóc vell, i per tant les imatges són en el seu gruix, del passat, i en menor grau, del futur, normal, no viuré cent anys, ni sé quants ens seran, sí que mirant enrere tinc prop del mig segle per rememorar, omg, omg, omg.


Quines Falgueres, quines Falgueres, crec que sé el perquè d'aquest efecte tan diferent, l'entrada dels Vols de matinada agafats ara de la mà de la llum, han fet reaccionar a les Fades de la nit, concretament a la Fada Reina que, sap que el Destructor Independent a qui ella rendeix la seva absoluta devoció mai deixarà de protegir al Drac d'ulls negres, el meu Drac, crec que la Fada Reina vol que el meu Drac entri sense retorn a les profunditats de la foscor, la Fada Reina sap que darrera d'ell, del meu Drac vindrà el Destructor Independent, però i què en fem del genet?

Cal ser prudents, la Fada Reina ha de dirigir la Nau Insígnia, La Gran, la que ha de navegar a les antípodes, clar que yes. 


El Destructor Independent quedarà a la Nau Insígnia, La Catalana, aleshores què persegueix la Fada Reina?

Avui equipat d'hivern, amb tèrmica de Merino de màniga curta, a 10°C  a tocar de les 7 del matí, coincidències, tres bikeres, incidències, cap, aigua, zero, menjar, cap, Cateye-Powerled sempre sense ser necessaris per veure, si per ser visibles, eines, totes.


Ara esperant a la tarda, a veure què respira la Reina, que de ser serà el primer Vol de primavera. De mentre un bon esmorzar també de test com el d'ahir, també.


Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, després d'un retorn clàssic entre blocs de granit dels temples, entre Dracs, Dracs, i més Dracs. 

Penses

A vegades, no estic coincidint amb d'altres bikers a les matinades, el què em fa suposar que deuen sortir més de cara al vespre, la realitat, van també més d'hora que jo, el biker amb la motxilla de la imatge inferior havia iniciat la ruta a les 4 de la matinada, i va fer la ruta de Sant Sadurní de 4 a 8 de la matinada, per confirmar que nosaltres amb els Trinxes podríem fer-la sense problemes a dos quarts de nou.


El segon cafè ja ha caigut, i el pensament és, de no coincidir amb d'altres bikers, el mot ja ho diu clar, hi són però per un fet circumstancial no coincidim, mtb, mtb, mtb

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed. 

De ser, a minuts d'arrancar el Vol, oh yeaaaaaaaah!

dimecres, de març 19, 2014

Estudiant

Si tornar a descansar, un segon dia de descans?

No ho sé, una matinada, que ha vingut després d'un vespre la nit anterior molt cansat, no de bike, en cap cas, però una fatiga de cap que pesava quasi com la muscular. 

Ara, avui hi ha cinema a 3,95€, i crec que canviaré bike per cinema, crec. 


De mentre hi penso fem un bon cafè?

Entre Falgueres Màgiques

El pedalar es fa molt i molt intens, pel fet de recordar instants, imatges passades totes de dimensions notables pel què fa a aquest mot, intensitat, la intensitat d'aquests instants. 


Després, passats aquests, tot torna a la normalitat, i aparentment al seu lloc.

Ara, veient que aquesta matinada no he gaudit d'una aventura de MTB, pel det de no haver sortit, penso, que bé, perquè una jornada llarga ahir m'ha indicat a les cinc tocades del matí, que de ser, serà al vespre, de ser.

Les bikes a punt, els equipaments a punt, ahir anava de tardor equipat de tardor, i hauria d'haver portat un mallot d'estiu, i no una tèrmica d'hivern, perquè a 11°C a la riera de Llavaneres a les 7 del matí no requeria d'aquesta última. Dissabte sí que sembla que caldrà de donar-se la caiguda de les temperatures. 

Sense coincidències, sense incidències, sense aigua, sense menjar, amb eines, Cateye-Powerled necessaris als primers vint minuts.



Quina potència que tenen les Falgueres Màgiques, omg, omg, omg, que durant tota la sortida excepte intermitències puntuals, el bany d'imatges al meu cap va fer que no m'adonés dels trams que estava fent, com sona, com sona.


Un esmorzar de test dels panets del forn reobert fa unes setmanes, un esmorzar amb categoria de bon esmorzar. 

Ara reflexionant d'aquests instants, pel fet de voler entendre què volen dir, quin significat tindrà que la poció de les  Falgueres Màgiques estigui fent aquest efecte invers, recordar moments passats, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

dimarts, de març 18, 2014

Dinem?

I a la tarda prepararé la crònica d'aquesta matinada.


MTB, MTB, MTB.

Millor, millor

De no decidir nosaltres, que les temperatures siguin càlides.


A minuts de decidir el Vol, mtb, mtb, mtb.

Una nit a on les seqüències, les imatges han sigut la constant, ara sí, ara també. Creia que matinaria més després del descans d'ahir, però avui costvava de sortir del tram de somnis a on era, tinc la sensació que fa dies que no faig el Drac, omg, omg, omg.

El segon cafè ja ha caigut, ara des del Mirador tot rodarà, si cap el Vol o no, aquesta ja és la propera història.

MTB, MTB, MTB. 


Quin Festival la sortida dels trinxes, OMG.


Quin gaudir dels somriures, i més somriures.


Passar calor a ple mes de març, clar indicador que ens estem confiant, a l'abril hem passat molt fred a casa, però aquest de venir ja el viurem mirant de gaudint-ne, ara a aprofitar aquest present de bones temperatures, oh yeaaaaaaaaah!