Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

diumenge, de desembre 25, 2011

Què fem?


http://hagoromo.blogspot.com/2010/03/seven-axiom-sl-rohloff-nahbs-2010.html



Aquesta diria que també, i també la podem repetir.

MTB, MTB, MTB.

Dean Bikes: Belt Drive.


http://www.deanbikes.com/home.htm

Aquesta també, però ara té doble sentit, Dean i Belt Drive, mtb, mtb, mtb.

Groovy Cycleworks.


http://www.dirtragmag.com/webrag/behind-scene-nahbs

MTB, MTB, MTB.

De fet ja va ser exposada a aquest espai, crec recordar, però una bike així pot ser repetida un cop, o dos, o tres, o periòdicament, oi què sí?

Bon Nadal-Merry Christmas bikers.


(Imatge d'arxiu)

Bon Nadal a tots des de The Great Escape MTB, des d'aquest país petit, per a Amèrica del Sur, pels USA, per a Àfrica, per a Àsia, per a Oceania, i per a Europa.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de desembre 24, 2011

ASR-7.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=71751&title=2010-yeti-asr-7-medium-anodized-black&cat=3

M'agrada, m'agrada molt.

MTB, MTB, MTB.

No més que el primer "proto" mono braç, però m'agrada.

Patent Infringement: Santa Cruz Bicycles, Inc. v. Yeti Cycles Inc. et al.

http://www.rfcexpress.com/lawsuits/patent-lawsuits/california-northern-district-court/80389/santa-cruz-bicycles-inc-v-yeti-cycles-inc/summary/

En Colorado m'ha fet arribar aquesta noticia, conflicte entre Santa Cruz i Yeti per una patent?

Single Speed: "Slow train coming".


http://forums.mtbr.com/8849704-post18.html

Renoi quin grup més coincident.

MTB, MTB, MTB.

Deu ser la segona vegada que veig un grup de bikes similars per a sortir, de fet tan però tan específic, crec que fora de l'aventura de la SSWC quatre Single Speed, als 100 Km. Camins de les Guilleries dues Single Speed, i al Roc d'Azur 2011 tres Single Speed, sortides a on el grup sigui específic, vull dir coincident, certament que no és fàcil.

Darrerament però estem posant fil a l'agulla, i tant que sí perquè sense perseguir-ho tinguem un grup de "Singlespeeders" , mtb, mtb, mtb. 

Ja fa dies que tenim converses sobre que cada disciplina,  en concret la pràctica d'aquesta,  la del Single Speed no es transferible,  i fins i tot si et qüestionen la teva afició, el més prudent és assentir, tot i que la passió per aquest esport de dues rodes, a vegades implica opinar. Ara passades les hores segueixo pensant que el Single Speed, compartir aquesta disciplina queda restringida a aquest espai i a converses entre apassionats de qui ja pràctica aquesta modalitat, i de qui hi està interessat, en cap cas puc pensar a conversar a la contra sobre aquesta disciplina del MTB. A part de que jo sóc un fidel seguidor de totes les modalitats, fet que implica que no estic a un racó, si no al centre, vull dir entre tots tipus de bikers.

A mi m'agrada baixant mirar de seguir una roda d'una HT o una FS, i tant, en cap cas avançar sí mirar de  seguir, de fet aquest darrer cas no es dóna quasi mai, però els dies que surto amb una certa continuïtat, el dia que coincideixo amb un grup de bikers sí que passada la primera hora tinc oportunitat, puntualment,  de seguir la roda d'algun d'ells, i això quan vas amb una bike rígida i Single Speed, és ja una bona sensació, i a casa les bones sensacions són les que perseguim, sí ja ho sé, les podem considerar poc emocionants, "emocionat per poder seguir una roda baixant", per això per pensaments com aquest darrer  molts cops els silenci és una eina gratificant de prudència quan es qüestiona el meu criteri pel fet del tipus de bike amb la que vaig. Fas un silenci respectuós i passats els minuts deixes de ser motiu de lleugera polèmica.

Certament que coincidir entre "Singlespeeders" no és moneda de canvi freqüent, però això,  aquesta dificultat,  també fa que quan coincidim encara tingui més valor, més sentit de festa, perquè es tracta d'això de que cada sortida sigui una petita festa del MTB.

MTB, MTB, MTB.

divendres, de desembre 23, 2011

Syncros.


www.dirtragmag.com

MTB, MTB, MTB.

Rebuscant una imatge a l'arxiu que defineixi millor una mirada a l'horitzó de la darrera intervenció he vist aquesta, renoi que m'agrada aquesta presentació.

Nadal 2012: Bici Oci, "Pujada a Sant Grau en bike".

Bé, encara no, però hi som a les portes, certament.

M'aturo i miro atentament cap al proper compromís.


Diumenge tenim cita a Sant Grau. Si serà o no encara no ho sé, és la intenció, certament.

Dies els que hem passat tristos, avui podria dir el mateix, però cal remar i ser perseverant, certament.

La pujada a Sant Grau, única, sí, però aquesta vegada a diferència de la Tramunbike, que va ser acceptar el compromís i fer-la, aquest cop no, perquè sí que accepto el compromís en primer terme, però crec que no podrà ser, que aquest cop no podrà ser, i si no ha de ser no serà, certament.

De totes maneres a casa, la intenció és el què val, res més, i avui tot i el desànim de la jornada és diumenge amb les notícies de cara, remuntant el vol, directes a Sant Grau, certament.

MTB, MTB, MTB.

Black Sheep unicrown titanium fork 29er. Part III

És que ahir la conversa era, "la tallem, no vols que la deixem un xic més llarga per si de cas?".

El tema de la forquilla a la Single Speed, és com la dels passa fundes de canvi, que a casa per a les Single no en volem, és a dir l'equivalent seria, geometria estudiada geometria a seguir, si després no és,  anirem a per una alternativa diferent.


La forquilla és per a la Spot Brand, i el fet de ser 470 mm. no 440 mm. el fet de pujar 1,5" l'alçada de l'eix,  fa que baixa,  no quedarà, així que dit i fet.


Tècnics prudents, clients agosarats, una poció màgica apassionant. 

MTB, MTB, MTB. 

dijous, de desembre 22, 2011

Nicolai Belt Drive.


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdka5Ai02iDMAFo7CleytOVZ5YvrSFnATKMv8axoMe049GwEZp61LQf0wK3hnwXeM-aYaA7HhP55mUpNKA7z4XBepLsyXk5NmChl0-Qb_kxtP90SRD9gf1BmKlbsL56RQSkmswM_e8K5Pi/s1600/DSCF0267.jpg

bis-Colorado.

Anirem per aquí, és a dir les dimensions del plat i el pinyó de la Spot Brand seran aquestes.


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoLo0zS30ROtaJw_1TfC1lJIQ0DoBgks7pgpdpsq2WwmlILfNlpr36z3wxHCi3EGhdxdCi0t8UMDomISvucxwVx4bU3nOeuMF7s5BID12IxiFuFj2t7ygohtrBK0MczhqdqgCWatSZbNwn/s1600/ArgonROCCGates29001_01.jpg

Avui tota la tarda muntant la Spot Brand, manquen les rodes, i el Belt Drive, el manillar pot ser que sigui tota una sorpresa, com el Belt Drive, i tant, com la forquilla Black Sheep, com la tija Moots, el manillar, sí, serà si és,  una diferència entre les diferències.

MTB, MTB, MTB.

FrosTi.


http://moots.com/wp-content/uploads/IMG_2605.jpg

En Colorado m'envia aquesta imatge, mtb, mtb, mtb.

No m'agrada, no m'agrada la selecció dels components, però el concepte és, i així ho comentàvem amb en Colorado un concepte que ens és molt atractiu.

MTB, MTB, MTB.

A les nostres platges.


Una tintorera al nostre litoral.

Miquel Àngel, quina imatge, quina imatge, mtb, mtb, mtb.

Jericho.

"Fast forward about eight or ten years to the early '90s. Josh Ogle (yeah, that Josh Ogle, of Jericho
fame) was renting a dark, dank run-down dwelling not far from downtown Eugene. Josh occaasionally
joined the Disciples of Dirt for our weekly night rides in the Coburg Hills north of town. One night he
showed up on a homemade singlespeed (er, make that a "custom frame")."


http://forums.mtbr.com/1528931-post1.html

Colorado és a on som, "Jericho"?

MTB, MTB, MTB. 


dimecres, de desembre 21, 2011

Single Speed: Two years old.


És el què està passant.

Sense perseguir que siguem un grup, sense pensar amb quina bike anem, lentament el grup de bikes amb Single Speed va augmentant. Sempre serem pocs, o no, és normal, és una disciplina que tot i ser a sobre de la taula del panorama del MTB, la seva ubicació és just a la cantonada, vull dir que sempre és la primera a caure de la taula.

També és veritat que poder pertànyer a un grup com aquest, vull dir, bikes rígides, o HT, 29er, o 26", sempre single Speed, no està a l'abast de tothom, i no perquè no puguis anar i fer-te una bike amb aquestes característiques, no, no és això, si no pel fet que un cop penses amb que aquesta podria ser una bona opció, jo no sé molt bé el què passa,  però després d'aquest pensament, lentament però una primera després d'una segona un grup de bikers que pedala i molt, va fent camí cap aquesta disciplina tan però tan exigent, tan però tan singular, tan difícil de poder catalogar-la com a una modalitat complerta de la pràctica del MTB.


El Single Speed, amb bike rígida o HT, és la màxima expressió del XC-Marathon en la seva versió més extrema, més radical, una disciplina a on es renuncia a cap mena d'ajuda externa, a on mantenir-te sempre en perfectes condicions físiques i mentals és la clau de l'èxit.

No hi ha en el cas de les rígides, suspensions que et fagin la feina d'absorbir els impactes, és el teu cos que fa de doble suspensió, cada zona, cada tram has d'encarar-lo sabedor que la bike no assumirà cap dels impactes que provenen del terreny, si no el teu cos.

Disciplina aquesta del Single Speed,  a on no hi ha possibilitat d'escurçar o allargar la relació de marxes que t'ajudi o bé a poder escalar millor, o tan simple que com et saps posseïdor del 22/34 o del 24/36 o del 26/36, el teu ritme sempre és més alt perquè saps que tens un comodí que et garanteix poder continuar si sobrepasses la teva capacitat de resistència, pel fet de què penses, "sempre puc estirar del plat petit i pinyó gran", o bé planejar , atacant amb plat gran i pinyó petit els "falsos llanos", ni tampoc pots pensar que "ja recuperaràs" a les llargues baixades a on per l'absorció de les suspensions i per intermitències a on aprofites cada relació de canvi disponible.

Sempre prendre decisions importants implica normalment canvis importants, o no, dic "o no" perquè per la meva curta experiència, el pas a la Single Speed, ha estat ja no un canvi, que també, si no un "Salt" entre dos turons amb un penya-segat de pared vertical al mig, si fas aquest salt, és evident que fer-lo requereix de la "necessitat de fer aquest pas", i això amics meus és un pas, un instant que va lligat a una decisió personal e intransferible, certament, però també un cop hi ets sol, a que un cop hi ets sol, el biker que coincideix amb tu, ell ja no veu quan mira a l'horitzó, un escenari solitari si vol passar a Single, perquè ell ja em veu a mi, a tu, i si el motiva fer aquest pas pensa "ja tinc amb qui compartir la meva passió Single".



Per a mi la Single Speed després de les darreres dobles suspensions equipades fins a les dents amb les millors propostes de components de darrera generació, i que encara tinc al rebost de casa, ha suposat millorar la meva qualitat de vida, pel fet de perdre pes de manera notable, més d'un 10%, sense perdre massa muscular, o millor dit perdent la part de massa muscular per a quedar millor proporcionat, vull dir que si perdo pes i massa muscular però aquesta darrera la perdo amb un percentatge molt menor al percentatge global de pèrdua de pes, amb aquesta  pèrdua de pes el meu estat de forma millora, pel fet de que si bé és cert que he pedut un petit percentage de massa muscular també ho és que el pes que he d'arrossegar és significativament més elevat que la pèrdua d'aquesta massa muscular, és a dir he d'arrossegar proporcionalment molt menys pes ara, i així ho indica la revisió/prova feta ara fa unes setmanes a les prèvies al Roc d'Azur 2011, tan els resultats de carga, com els de percentatges de greix i massa muscular.


Pel que fa a sensacions a dalt de la bike, senzill, amb la Single ha augmentat la sensació de repte, molt, tant que aquest aspecte, el del repte,  fa que la diversió d'una doble suspensió quedi substituïda per la persecució d'assolir aquest nou repte, fet que fa que mentre hi rodes, amb la Single Speed, pensis "que bé que m'ho estic passant", sensació idèntica pel que fa a tipus de sensació a la que tinc/tenia amb la doble suspensió.


Amb una diferència important per a mi i significativa, que la Single Speed amb el 32-23 i 100% rígida, 29er, m'ha obligat a millorar per decret la meva forma física, via la millora del pes, perdre aquest 7-8 Kg. ha estat amb diferència la millor aportació de la Single al meu dia a dia, muscular, via més estiraments, més visites preventives al fisio,  i això ha implicat que emocionalment, amb menys pes i millor estat de forma les sortides són encara més divertides i el pensament de la Single Speed com a concepte de bike em fa sentir més bé. 




El pensament és, "quina disciplina més bona que practico, quin bé que m'ha fet decidir-me per aquest canvi de modalitat".

Veurem quins són els pensament d'aquí a tres anys, ara al febrer ja seran dos els anys que fa que vaig amb la Vicious The Motivator Single Speed, i també ja aniré pels dos anys a l'abril el temps que fa que les meves dues dobles estan aturades a casa.

MTB, MTB, MTB.

Aquestes sensacions, aquestes decisions, aquest sender, el del Single Speed, és com la bike, no pots fer MTB perquè t'ho diguin, l'has de fer perquè en tens ganes, en tens la necessitat, la motivació per fer-ho, si més no per a  intentar-ho, la resta són ajudes a un primer punt, que en tinguis moltes ganes, mtb, mtb, mtb.

http://forums.mtbr.com/singlespeed/singlespeeders-story-why-not-singlespeed-161058.html

http://forums.singletracks.com/viewtopic.php?t=5823

Jeff Jones Steel Spaceframe.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=71843&cat=

Jeff Jones, una bike interessant, sempre ha estat molt interessant,  a on mentre als darrers anys hem anat parlant, publicant cròniques sobre aquestes joies de bikes, i a on ara per ara tot i haver sortit de l'esfera de Merlin, pel que fa  ala fabricació dels seus quadres, ara encara tinc les sensacions de "bikes diferents", i no per les formes, que també, si no perquè encara tinc el pensament de, "bona bike, bona bike".

I aquest pensament és el que fa que una marca en un primer terme estigui en llista de candidates a ser la seleccionada, el pas de després és, si el pensament passa a ser, "en vull una". 


No ha estat aquest el cas, la bike va ser la Spot Brand, no la Jeff  Jones. 


No perquè la Spot Brand sigui millor bike, si no perquè la Jeff Jones no pot ser sense passa fundes de canvi, fet que marca per a nosaltres la diferència entre una Single Speed i una "geared".

No crec sincerament que les vendes de Jeff Jones sumin moltes unitats, ho dic perquè a les darreres setmanes he publicat varies propostes de venda d'ocasió d'aquesta marca, fet que em deixa intrigat, pels motius, vull dir.

No tinc informació del per què les posen a la venda, no els hi va bé, és una necessitat puntual que implica vendre la JJ, els hi va bé, però no era el què esperaven?

Són totes preguntes que sense proposar-me que vinguin, venen.

Més dies, necessito més dies.

MTB, MTB, MTB.

Una Jeff Jones és una Ibis Mojo Carbon, això és el què em deixa encuriosit, molt encuriosit.  També he de dir que a la SSWC 2011 la vaig tenir a les mans, no recordava que hi havia rodat uns metres, hi vaig rodar, sí, però les sensacions "no van ser", per ser un instant fugaç no en puc treure conclusions, sí sensacions, una de molt clara, "sense passa fundes de canvi, podria ser la meva bike", sí ja ho sé això no és un "en vull una", per aquest primer motiu no és a casa, el segon però seria insalvable, porta passa fundes de canvi.

Dies de mtb, mtb, mtb, reposat, certament.

El millor calendari!

Aneu passant els mesos

Ned Overend...II

I was reading the previous post, and I can't stop laughing internally...Ned Overend post, and I have a Ned Overend info in one of the last magazines I've been reading...so there I go.

This one is a traslation of the Issue#1 of the SWITCHBACK_fuel for the trail_ magazine, dated December 2011



And on the interior pages, a short but amazing reference to the Legend



" Sitting quietly in a coffee shop in Monterrey, California, one would not recognize Ned Overend as the fierce competitor that captured the first UCI world mountain bike title, numerous World Cups, two XTERRA world titles, and, at age 54 scored an overall victory in the Iron Horse road race earlier this year, a top-15 finish at the national championships. Overend is strikingly thin, with grey hair and a quick smile. Looking at his iPhone through a pair of reading glasses, he gives the impression of a businessman checking the market, rather that one of the best professional riders in the world.

Overend speaks in a pleasant but matter-of-the-fact tone, as tales of his race exploits are told with humility and their grandeur softened by his own unique perspective. Races are recounted away from the course in a retrospective manner, while Overend recognizes the emotions and meaning of his career ahead of any of the medals or perceived glory he's received. When he speaks of other riders cheating there is no bitterness, no regret. His racing career is in the record books, in black and white and no revisionist history needs to be spun. It is only when Overend speaks of the present, his current race schedule and his role in product development projects, that one catches glimpses of the drive and determination that defines him as a champion."

I don't have the full interview do, but I wanted to share with you this moment, on Philip Bopth words, and John Segesta & Jim Safford pictures.

From SC, Xavi Paricio

dimarts, de desembre 20, 2011

Ned Overend.


El biker ens ha acompanaya a moltes escalades, "pedalada Ned Overend", mtb, mtb, mtb.
  • UCI World Mountain Biking Champion (Gold, 1990; Bronze 1991)
  • NORBA National Mountain Biking Champion (1986, 1987, 1989, 1990, 1991, 1992)
  • NORBA National Point Series Champion (1987)
  • XTERRA World Champion (1998, 1999, 2nd 1997)
  •  United States National Winter Triathlon Champion (2000)
  •  United States National XTRERRA Series Champion (2001, 2002)
  • Colorado Road Champion (2004)
  • Road Apple Rally Champion (2004, 2009)
  • Bob Cook Memorial Mount Evans Hill Climb (1st, 1985–1986; 2nd, 2006; 4th, 2005; 5th, 2008; 2nd, 2010)
  • Mount Washington Auto Road Bicycle Hillclimb (1st 2011; 2nd, 2006, 2009)
  • Teva Mountain Games Hillclimb (1st, 2007)

[edit]



Intense Spider 229.


http://www.intensecycles.com/engage/wp-content/uploads/2011/04/spider-2-41.jpg

http://www.intensecycles.com/engage/category/spider-229/

Vermell sang, curiós, no és el vermell Intense, bé sí, és evident que és una Intense, però no és el vermell Ferrari.

Una bike entre moltes, que tindria assignat un lloc al paller de la Garrotxa, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Ventana "El Rei".


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=71492&title=ventana-el-reymedium&cat=38

Una de les joies de la corona pel què fa referència a bikes de doble suspensió, i tant que sí.

La base de les bikes que més m'han fet quedar aturat, la Zirkel del seu dia, avui la seva germana gran la MootoXZ, la Sultan, són amb la Ventana, bikes per a mi interessants.

MTB, MTB, MTB.

Nova Yeti SB-95 29er

New Yeti SB-95 5" 29er from Mountain Flyer Magazine on Vimeo.

Yeti

New Zealand - Yeti Cycles from Yeti Cycles on Vimeo.

Entre Dracs.


Ja fa dies que corre per casa, mtb, mtb, mtb.

Com pot ser que una cosa tan petita no em tingui por?


(Size EU 44/U.S. 11-Dragon 2010,  402 g.)

http://jimsheng.hubpages.com/hub/Shoe-Sizes

I aquestes Dragon no són lluny molt del primer, vull dir que fan el seu camí, i jo els miro a tots dos des de lluny, o no.

MTB, MTB, MTB.

Mavic Fury shoes.

Aquestes si han de ser, i les tinc en consideració màxima perquè excepte per a èpoques de fred en Colorado les té com les Top entre les Top, hauran de ser amb els pedals Shimano XTR, en cap cas amb els Egg Beater, i ho puc afirmar perquè en Colorado va durar res amb els Crank Brother Egg Beater crec recordar que 2ti o 3ti del seu dia.



(Fury 2012)
http://www.bikeradar.com/news/article/2012-mavic-fury-shoe-first-look-30645/

Ara per ara a casa la Betty les té amb una sola sortida guardades a l'armari, únicament surt amb les Shimano M230, i de les Fury no en diu res, únicament sento a dir, "amb les M230". 




(Size EU 40/U.S. 7-Fury 2011, 320 g.)
Jo després de les Bont Commuter One, les Sidi Dragon, ara espero fer un pas i millorar pel que fa referència a aquest nou entrebanc pel què fa al conjunt sabatilla-pedal per a la pràctica del Single Speed "recreatiu".

Aquest mot "recreatiu", serà determinant en el meu recorregut a sobre de la bike als propers anys. Sobre aquest mot en penso fer una breu crònica.

MTB, MTB, MTB.

Les Mavic Fury són amb les Shimano M315, les primeres sabatilles per a mi que des del primer instant ja són còmodes, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

I les Fury vers les M315, són lleugeres les dues, molt lleugeres. Les primeres properes als  700 g. verificades amb talla 40, les segones properes també als 700 g. no verificades però.

Pearl Izumi P.R.O. MTB II shoes.

Una opció que feia anys que no estudiava, les meves darreres Pearl Izumi  les Vagabond d'ara fa ja uns anys.



Ara tornen com els pedals Shimano XTR.

Miraré de cercar més informació d'aquest model de Pearl Izumi.



MTB, MTB, MTB.

Les talles el primer escull, l'equivalència de talla amb les Sidi el que ara estic cercant.

El pes, un aspecte també important per a mi, dada interessant mentre no me les puc emprovar. És evident que, ho són tan còmodes com les Mavic Fury o no podran ser una alternativa seriosa.

Aquestes Pearl Izumi però crec que tampoc podran ser perquè la sola sembla com les de les Bont, una pista de gel quan es tracta de "calar" amb els Crank Brothers Egg Beater SL.

dilluns, de desembre 19, 2011

News: King SS Wheels OUT.

El venedor té un comprador a USA, i jo quedo en llista d'espera. Molt lluny Barcelona, és veritat.



http://chrisking.com/hubs

Bé, serà que ha de ser així, el tema USA-CAT, no "CATMINARÀ".

Més guardiola per a les properes, mtb, mtb, mtb.

Hi ha ocasions que penses, "això caminarà", rar perquè aquesta era una d'elles, i sembla que no serà:

"I may have a buyer from the USA interested. If that doesn't sell, I will contact you." 


Paciència, ja tindré la meva oportunitat, oi que sí?


També he de dir que si no són, fins i tot un problema menys, però si són canviaré el xip i vindran cap a casa.


MTB, MTB, MTB. 

Shimano XTR PD-M980.

Ja fa uns anys que aquests no són l'opció N1 a casa.

Ara passats aquests, tornen, és com tot, que torna passats els anys, o no.

Una opció ara menys llunyana pel què fa referència al pes, ara a 45g. dels meus Crank Brothers Egg Beater SL, que avui ja no és res, oi que no?

No ho sé, bé sí que ho sé, si en Colorado diu Shimano, Shimano. No sé perquè no faig.

És com el tema R1, va dir ok, i no hi hem anat.

Com sempre anem uns metres per darrera d'ell, no passa res, tenim la sort de la seva comprensió.

MTB, MTB, MTB.

A 325 g. els Shimano poden ser, i tant que sí, fiables, els que més, no són els millors pel fang, és veritat. però són indestructibles, comparativament amb els Egg Beater.

Lake MX330 C MTB Shoe: Which way?


http://www.hibike.com/shop/product/pf496f2ab627d49d1be8349c9843cbe18/Lake-MX-330-carbon-MTB-shoes-white-silver-2011.html

Entenc que aquestes tampoc són, segur que el pedal lliscarà amb el contacte amb el carboni.

I mira que aquestes, per aquestes hi tinc una especial debilitat, mtb, mtb, mtb.



http://www.wintercyclingshoes.com/content/lake-mx140.htm

També té la seva lògica,  les Lake MX140 són les millors botes que he tingut fins a data d'avui. Pel meu ús clar, pedalar molt i caminar molt menys, però també.

Per aquest motiu les germanes d'aquestes són les que han de venir cap a casa, mtb, mtb, mtb.

Ara he de decidir els pedals? primer però les sabatilles amb sola de goma, i tant que sí, o tot de cop, dependrà de si localitzo les Lake MX140 baixes, l'equivalent vull dir.

MTB, MTB, MTB.

És que els deures posats per l'Andreu, s'han de portar a terme. Necessari, per a la integritat de les meves tíbies.

bisIF.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=71775&cat=


Curiós, cinc anys després, abans, cinc anys abans seria també aquesta, i tant que sí.

I la boixa color coincident IF també, i sóc del pensament de boixes negres jo, però hauré de canviar de criteri?