http://dirt.mpora.com/news/intense-2951.html
MTB, MTB, MTB.
Jo de molt gran, ja no puc dir gran, aniré amb aquesta.
dissabte, de gener 28, 2012
Intense 2951.
http://dirt.mpora.com/news/intense-2951.html
MTB, MTB, MTB.
Jo de molt gran, ja no puc dir gran, aniré amb aquesta.
divendres, de gener 27, 2012
Moots MootoX Single Speed Custom Design.
Una jornada com aquesta comença pel pensament de que en primer terme tenim el temps per fer-la, que és una obvietat però que no per això deixa de ser menys important, i tant que no.
Penso quan parlem en Colorado i lagranevasio a parlar amb en Narcís de BO, però també la prudència em diu que dilluns pot ser un dels dies de més feina a BO, i que no vull ser motiu de dubtes massa importants, així que ho deixo córrer.
Aquesta conversa, la de fer una Cerdanya primer passa per un Roses-Cadaqués, després per un Cabrerès, i finalment arrenca el vol a La Cerdanya.
A la nit abans, em costa dormir, molt, moltes les sensacions que fa que la jornada agafi un to de vol de Drac de molta alçada, sé perquè penso així, moltes les percepcions, no diré noves, no, ja fa anys que caminem, mai masses, mai, però sí molts, i entre aquests quan detectes que les etapes són, tremoles perquè una etapa és això un temps que queda darrera obrint la porta a la que en serà una de nova, i aquest fet, fa que la perspectiva de les coses sigui realment dual, reptadora i també d'un cert temor.
La coincidència amb en Colorado fa por, perquè ho és pels extrems, no per proximitat, però és una fórmula que ens funciona.
Des de l'instant que coincidim a la VW de primera hora, fins al darrer moment que ens separem per tornar cap a casa, les converses són, i tant, sempre de bikes, bikes, i més bikes.
Un primer esmorzar, i tant, que dóna pas a l'inici de l'aventura i que comença amb una pujada asfàltica, a on el pensament coincident entre aquests dos genets, "tres RSL de carretera, a aquí sí, i tant que sí", no autos, no sorolls no presses, sí silenci, sí somriures, sí somnis de converses de bikes, bikes i més bikes.
El camí, al camí hi feia una mica de fred.
"2951".
La temperatura als primers minuts, -1,5ºC, però la sensació mentre ajustem les bikes, no és de fred intens, sí de que tindrem una jornada 2M (mítica-mística).
La Ibis Mojo HD requereix de que el SAG torni, la MootoX de substituir el conjunt de la Moots per la tija-seient de la meva Vicious, i els pedals Shimano de la MootoX pels Crank Brothers de la The Motivator. Després d'això decideixo pel què fa referència a l'equipament, deixar la jaqueta d'hivern i ficar-me a dins de l'Assos Intermediate, els pantalons, botes, tèrmica, i "gorret", 100% d'hivern.
Mare meva quina calor, quina calor, un sol protector de Dracs no deixa que la sang d'aquests es refredi, i tant que no, i directament ens hem de mirar, i riure, anem com dos ànecs, xops de calor, riem, riem, i riem. En Colorado portava una manta tèrmica per jaqueta.
Ens agrada el MTB, no sé si més o menys, quina importància té, gaudim i per tant mentre això passa res és important, o sí, i ja està bé que tot sigui així.
En Colorado fa molts anys que la volta per La Cerdanya, molts, i per cada racó per on passem té mil anècdotes per explicar, jo des de les travesses amb en Joan de fa més de vint anys que no tinc històries Cerdanya pròpiament, i això fa que les imatges associades a bike d'aquest petit paradís sempre van agafades de la mà d'en Colorado.
Les seves visions, les seves sensacions, els seus pensaments d'instants de bikes, quan coincidim a un entorn com La Cerdanya, fa que la dimensió sigui realment interessant.
Perquè no oblidem que som interessants, res més, millor dit si quelcom som, com a molt, és lleugerament interessants, i amb això poc podem esperar, per no dir que res esperem, però el que sí que puc dir és que dins d'una esfera, un món, dins d'un món moltes anècdotes emotives, càlides, divertides.
I dins d'aquestes una visió plena de sensacions entranyables que no tenen cap d'elles nom ni cognoms, però que per elles és pel què val la pena i molt enfilar-se a dalt de la bike, i si podem a La Cerdanya, millor que millor.
Una olor, la de la ventada, la d'un lliscar per l'equipament, la de les olors impulsades pel vent, que què vull ser de gran? un perfum lliscant per una ventada d'hivern, i com que això fins a fer el darrer pas, no podrà ser, millor lliscar entre senders amb els nostres Dracs, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Les possibles, els possibles, els probables, les probables, són, i per tant fixar-se a un racó d'aquest espai, insistir amb que cal ser-hi, no deixar que el moviment et deixi, que t'impulsi a fer, a moure't quan el què vols és gaudir d'on ets, fa que la percepció de l'instant sigui interessant, i això dins d'un espai de pensaments és per a mi com a mínim curiós, per no dir captivador.
Crec que la Moots MootoX Single Speed Custom Design ja deixa clar com va pedalant per La Cerdanya, i si no és així, és que pot no ser la bike, la meva segur que sí, amb el permís de la meva Vicious, un dia, un dia, quan hi pensi, podríem posar MootoX vs The Motivator, no avui però.
MTB, MTB, MTB.
Una escalada memorable, una sessió de fotos de res important, sí de genets de Drac, volant, mirant els vols, els dels darrers anys, a on ser-hi és important si tens clar amb qui vols ser-hi.
Veia a en Colorado fent fotos i pensava, "renoi, ja fa una pila d'anys que en Colorado és Cerdanya, com tot el temps passa, i ens deixa a tots enrere, ens porta per camins diferents, no ens deixa compartir sense marcar que res és etern, però entre tot nosaltres som aquí, a La Cerdanya, fent el què fem sempre, gaudir de les millors escalades, de les millors baixades".
Per un moment que no va ser un instant perquè encara ara estic així, tot resta aturat, aturat sense moviment, o quasi, ho dic perquè dins d'aquest "el no pas del temps".
.jpg)
Haver de recordar té el seu punt, Xavi on ets, La Cerdanya et reclama, nosaltres també, pedalant però.
Un dia proper tornaré, tornarem, però si no tot això que tenim, mtb, mtb, mtb.
I Love Colorado.
MTB, MTB, MTB.
Penso quan parlem en Colorado i lagranevasio a parlar amb en Narcís de BO, però també la prudència em diu que dilluns pot ser un dels dies de més feina a BO, i que no vull ser motiu de dubtes massa importants, així que ho deixo córrer.
Aquesta conversa, la de fer una Cerdanya primer passa per un Roses-Cadaqués, després per un Cabrerès, i finalment arrenca el vol a La Cerdanya.
A la nit abans, em costa dormir, molt, moltes les sensacions que fa que la jornada agafi un to de vol de Drac de molta alçada, sé perquè penso així, moltes les percepcions, no diré noves, no, ja fa anys que caminem, mai masses, mai, però sí molts, i entre aquests quan detectes que les etapes són, tremoles perquè una etapa és això un temps que queda darrera obrint la porta a la que en serà una de nova, i aquest fet, fa que la perspectiva de les coses sigui realment dual, reptadora i també d'un cert temor.
La coincidència amb en Colorado fa por, perquè ho és pels extrems, no per proximitat, però és una fórmula que ens funciona.
Des de l'instant que coincidim a la VW de primera hora, fins al darrer moment que ens separem per tornar cap a casa, les converses són, i tant, sempre de bikes, bikes, i més bikes.
Un primer esmorzar, i tant, que dóna pas a l'inici de l'aventura i que comença amb una pujada asfàltica, a on el pensament coincident entre aquests dos genets, "tres RSL de carretera, a aquí sí, i tant que sí", no autos, no sorolls no presses, sí silenci, sí somriures, sí somnis de converses de bikes, bikes i més bikes.
El camí, al camí hi feia una mica de fred.
"2951".
La temperatura als primers minuts, -1,5ºC, però la sensació mentre ajustem les bikes, no és de fred intens, sí de que tindrem una jornada 2M (mítica-mística).
La Ibis Mojo HD requereix de que el SAG torni, la MootoX de substituir el conjunt de la Moots per la tija-seient de la meva Vicious, i els pedals Shimano de la MootoX pels Crank Brothers de la The Motivator. Després d'això decideixo pel què fa referència a l'equipament, deixar la jaqueta d'hivern i ficar-me a dins de l'Assos Intermediate, els pantalons, botes, tèrmica, i "gorret", 100% d'hivern.
Mare meva quina calor, quina calor, un sol protector de Dracs no deixa que la sang d'aquests es refredi, i tant que no, i directament ens hem de mirar, i riure, anem com dos ànecs, xops de calor, riem, riem, i riem. En Colorado portava una manta tèrmica per jaqueta.
Ens agrada el MTB, no sé si més o menys, quina importància té, gaudim i per tant mentre això passa res és important, o sí, i ja està bé que tot sigui així.
En Colorado fa molts anys que la volta per La Cerdanya, molts, i per cada racó per on passem té mil anècdotes per explicar, jo des de les travesses amb en Joan de fa més de vint anys que no tinc històries Cerdanya pròpiament, i això fa que les imatges associades a bike d'aquest petit paradís sempre van agafades de la mà d'en Colorado.
Les seves visions, les seves sensacions, els seus pensaments d'instants de bikes, quan coincidim a un entorn com La Cerdanya, fa que la dimensió sigui realment interessant.
Perquè no oblidem que som interessants, res més, millor dit si quelcom som, com a molt, és lleugerament interessants, i amb això poc podem esperar, per no dir que res esperem, però el que sí que puc dir és que dins d'una esfera, un món, dins d'un món moltes anècdotes emotives, càlides, divertides.
I dins d'aquestes una visió plena de sensacions entranyables que no tenen cap d'elles nom ni cognoms, però que per elles és pel què val la pena i molt enfilar-se a dalt de la bike, i si podem a La Cerdanya, millor que millor.
Una olor, la de la ventada, la d'un lliscar per l'equipament, la de les olors impulsades pel vent, que què vull ser de gran? un perfum lliscant per una ventada d'hivern, i com que això fins a fer el darrer pas, no podrà ser, millor lliscar entre senders amb els nostres Dracs, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Les possibles, els possibles, els probables, les probables, són, i per tant fixar-se a un racó d'aquest espai, insistir amb que cal ser-hi, no deixar que el moviment et deixi, que t'impulsi a fer, a moure't quan el què vols és gaudir d'on ets, fa que la percepció de l'instant sigui interessant, i això dins d'un espai de pensaments és per a mi com a mínim curiós, per no dir captivador.
Crec que la Moots MootoX Single Speed Custom Design ja deixa clar com va pedalant per La Cerdanya, i si no és així, és que pot no ser la bike, la meva segur que sí, amb el permís de la meva Vicious, un dia, un dia, quan hi pensi, podríem posar MootoX vs The Motivator, no avui però.
MTB, MTB, MTB.
Una escalada memorable, una sessió de fotos de res important, sí de genets de Drac, volant, mirant els vols, els dels darrers anys, a on ser-hi és important si tens clar amb qui vols ser-hi.
Veia a en Colorado fent fotos i pensava, "renoi, ja fa una pila d'anys que en Colorado és Cerdanya, com tot el temps passa, i ens deixa a tots enrere, ens porta per camins diferents, no ens deixa compartir sense marcar que res és etern, però entre tot nosaltres som aquí, a La Cerdanya, fent el què fem sempre, gaudir de les millors escalades, de les millors baixades".
Per un moment que no va ser un instant perquè encara ara estic així, tot resta aturat, aturat sense moviment, o quasi, ho dic perquè dins d'aquest "el no pas del temps".
.jpg)
Haver de recordar té el seu punt, Xavi on ets, La Cerdanya et reclama, nosaltres també, pedalant però.
Un dia proper tornaré, tornarem, però si no tot això que tenim, mtb, mtb, mtb.
I Love Colorado.
MTB, MTB, MTB.
Crònica de La Cerdanya als fogons.
I per tant en espera, normal, no va ser una Cerdanya més, va ser molt més.
MTB, MTB, MTB.
Senyal que ha de ser així.
Esperant aquell instant a on tot roda amb facilitat, ara ja és així però penso i tot seguit sóc a ahir, a la plaça més menuda de Girona amb en Narcís, la Plaça dels Raims, Narcís, gràcies, gràcies, gràcies.
Un foc lent és garantia de cercar una crònica lenta, en el meu cas. He llegit la crònica, la part IV de la Tramunbike, i penso que la crònica de La Cerdanya ha de ser en aquesta línia, pel to vull dir, no per les parts, perquè en aquesta ocasió serà una única crònica, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Senyal que ha de ser així.
Esperant aquell instant a on tot roda amb facilitat, ara ja és així però penso i tot seguit sóc a ahir, a la plaça més menuda de Girona amb en Narcís, la Plaça dels Raims, Narcís, gràcies, gràcies, gràcies.
Un foc lent és garantia de cercar una crònica lenta, en el meu cas. He llegit la crònica, la part IV de la Tramunbike, i penso que la crònica de La Cerdanya ha de ser en aquesta línia, pel to vull dir, no per les parts, perquè en aquesta ocasió serà una única crònica, mtb, mtb, mtb.
Gore Bike Wear: Paclite.
La millor jaqueta per a pluja i vent, no per fred. Per això ha entrat la segona.
Detalls tots, funcionals.
I són jaquetes que únicament han de ser lluny dels "sets", la resta de 10/10. Fins i tot al seu dia en Michael ens va aportar com es reparen amb els "parxes" proporcionats per la mateixa marca.
Detall darrera detall, el Paclite ha pujat a l'escalafó més alt.
Termos segellades
Tot cuidat, i tant que sí.
Una marca de prestigi.
Amb uns detalls de 10/10.
L'aigua no serà.
I tant que no.
Oi que no?
MTB, MTB, MTB.
Sona la música, mtb, mtb, mtb.
Ja fa més de cinc anys que a casa va entrar la Paclite de la Betty, i quan les coses s'han posat negres és el recurs que cal per a poder afrontar la situació de vent i pluja. Ara després d'aquesta segona, també vermella, cercarem la tercera, i tant que sí.
Per a una Cerdanya amb dubtes de temps, o sense dubtes, per els dies d'hivern lletjos, per a nocturnes de tot l'any, sempre ha estat l'assegurança més complerta, i si vius a llocs com a Belfast és l'eina de cada sortida pel 99,9% de les aventures.
No és la més menuda mentre la portes a la bossa del darrera del mallot, però és molt més gran que totes pel què fa a prestació en el moment que la requereixes, amb molta però molta diferència.
La transpiració la diferència màxima vers la resta de productes tipus, vull dir que una jaqueta que et protegeix de la pluja, del vent i que transpira és per a mi la característica més important d'aquesta petita joia.
De fet abans de que sortís al mercat a casa anàvem amb les Gore paravent, i avui després de més de deu anys encara les fem funcionar, sí, sí, i el seu aspecte és impecable, de fet al groga ara passarà a ser d'en Josep, i porta més de deu campanyes, senzill i planer.
El preu l'únic punt dur d'aquesta jaqueta, entre els 150 i els 250 euros segons el lloc d'origen, però és amb diferència la millor compra que hem fet mai, agafada de la ma de les Lake MX140, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Detalls tots, funcionals.
I són jaquetes que únicament han de ser lluny dels "sets", la resta de 10/10. Fins i tot al seu dia en Michael ens va aportar com es reparen amb els "parxes" proporcionats per la mateixa marca.
Detall darrera detall, el Paclite ha pujat a l'escalafó més alt.
Termos segellades
Tot cuidat, i tant que sí.
Una marca de prestigi.
Amb uns detalls de 10/10.
L'aigua no serà.
I tant que no.
MTB, MTB, MTB.
Sona la música, mtb, mtb, mtb.
Ja fa més de cinc anys que a casa va entrar la Paclite de la Betty, i quan les coses s'han posat negres és el recurs que cal per a poder afrontar la situació de vent i pluja. Ara després d'aquesta segona, també vermella, cercarem la tercera, i tant que sí.
Per a una Cerdanya amb dubtes de temps, o sense dubtes, per els dies d'hivern lletjos, per a nocturnes de tot l'any, sempre ha estat l'assegurança més complerta, i si vius a llocs com a Belfast és l'eina de cada sortida pel 99,9% de les aventures.
No és la més menuda mentre la portes a la bossa del darrera del mallot, però és molt més gran que totes pel què fa a prestació en el moment que la requereixes, amb molta però molta diferència.
La transpiració la diferència màxima vers la resta de productes tipus, vull dir que una jaqueta que et protegeix de la pluja, del vent i que transpira és per a mi la característica més important d'aquesta petita joia.
De fet abans de que sortís al mercat a casa anàvem amb les Gore paravent, i avui després de més de deu anys encara les fem funcionar, sí, sí, i el seu aspecte és impecable, de fet al groga ara passarà a ser d'en Josep, i porta més de deu campanyes, senzill i planer.
El preu l'únic punt dur d'aquesta jaqueta, entre els 150 i els 250 euros segons el lloc d'origen, però és amb diferència la millor compra que hem fet mai, agafada de la ma de les Lake MX140, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de gener 26, 2012
Suplest Shoes.
http://blog.evanscycles.com/wp-content/uploads/2012/01/IMG_6765-e1326217383158.jpg
El conjunt estaria bé si la sola no fos estrictament de carboni pelat com a les Bont no Bont.
MTB, MTB, MTB.
Creuant fronteres.
És temps de fer, i tant.
Haurem d'anar i creuar-la, pedalant amb el seu creador, mtb, mtb, mtb.
Poder passar-hi pedalant per sobre té un significat de molt bones sensacions. Encara no ha estat, però serà.
MTB, MTB, MTB.
Haurem d'anar i creuar-la, pedalant amb el seu creador, mtb, mtb, mtb.
Poder passar-hi pedalant per sobre té un significat de molt bones sensacions. Encara no ha estat, però serà.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de gener 25, 2012
Ellsworth Epiphany.
Fa unes setmanes, fa uns mesos, no, no, ja fa uns anys, més de dos que aquesta bike hauria estat una candidata.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=72755&cat=
Avui ja no, però això no evita que és una bike que et fa girar el cap quan la veus.
La meva primera coincidència amb una Ellsworth va ser al Roc d'Azur, i em vaig quedar aturat, al costat d'ella una Ibis Mojo Carbon.
I direm, "però si les Carbon són molt posteriors", sí, és veritat, però sempre he vist les Ellsworth en imatges, moltes, masses.
Sí que abans del Roc n'havia vist, però mai com al Roc, vull dir amb calma sense presses.
Sempre que veig una imatge d'aquesta marca, com amb les Maverick ML8, Durance, ML7, ML7.5, Intense Spider, Spider 2, Tracer, 951, entre d'altres, penso, "aquesta, aquesta".
http://www.mtb29er.com/old-index.html
http://www.bikeradar.com/news/article/ellsworth-and-nuvinci-seen-at-sea-otter-25809/
MTB, MTB, MTB.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=72755&cat=
Avui ja no, però això no evita que és una bike que et fa girar el cap quan la veus.
La meva primera coincidència amb una Ellsworth va ser al Roc d'Azur, i em vaig quedar aturat, al costat d'ella una Ibis Mojo Carbon.
I direm, "però si les Carbon són molt posteriors", sí, és veritat, però sempre he vist les Ellsworth en imatges, moltes, masses.
Sí que abans del Roc n'havia vist, però mai com al Roc, vull dir amb calma sense presses.
Sempre que veig una imatge d'aquesta marca, com amb les Maverick ML8, Durance, ML7, ML7.5, Intense Spider, Spider 2, Tracer, 951, entre d'altres, penso, "aquesta, aquesta".
http://www.mtb29er.com/old-index.html
http://www.bikeradar.com/news/article/ellsworth-and-nuvinci-seen-at-sea-otter-25809/
MTB, MTB, MTB.
Intense Tracer 29.
http://www.intensecycles.com/engage/wp-content/uploads/2010/11/Screen-shot-2010-11-08-at-10.08.35-AM.png
Colorado, de totes, entre totes aquesta la segona de la llista.
MTB, MTB, MTB.
Dean. Quan el color és el rosa.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=72671&cat=
Tinc una 29er. la Betty també, si no aquesta ja vindria cap a casa. I no és en cap cas la preferida, però és que ho té bé per ser.
Canvi "d'aros", canvi de tija, canvi de frens i a pedalar, mtb, mtb, mtb.
Miro el rellotge i l'agulla no es mou.
Però el temps passa, i tant.
Segur que tots hi som a aquest tram, però també ho és, segur vull dir, que cada persona ho viu a la seva manera.
La darrera aventura a La Cerdanya ha estat això, mirar el rellotge i tot i que el temps passa no veig com es mou l'agulla, no la veig quan marca el ritme del pas del temps. De fet no l'he vist mai en moviment fins avui que durant un instant l'he vist, ara fa uns quinze anys que tinc aquest rellotge i mai havia vist com es movia l'agulla.
A La Cerdanya amb un Colorado "esplendit" m'ha passat això, una sensació a on tot està aturat mentre sé del cert que tot es mou.
I mentre sóc a casa o al despatx aquesta és la sensació, a casa arriba el dia, la nit, és evident que el temps fa el seu curs, al despatx avui ha estat una jornada intensa, no per a nosaltres que ho vivim amb molta calma, però és evident que la bola està agafant la velocitat de creuer més esperada, i tot i així la sensació és què el temps està aturat, interpretar aquesta sensació tan real és una necessitat, segur.
Dies de MTB, i tant que sí, dies de moltes sensacions, segur que mai masses, o sí, però totes inesperades, o no.
MTB, MTB, MTB.
De mentre, no perfilo la crònica de La Cerdanya amb la Moots MootoX Single Speed Custom Design, pel fet de què tinc les imatges d'en Colorado, i les meves amb les terres dels naps negres, però cal que el pensament senti que és hora de què el fet de que tot roda lligui amb la sensació de que això és així, i no com ara que sé que la roda roda i jo veig l'horitzó sense moviment de cap mena, mtb, mtb, mtb.
Crònica de la Cerdanya, properament, i tant que sí.
Segur que tots hi som a aquest tram, però també ho és, segur vull dir, que cada persona ho viu a la seva manera.
La darrera aventura a La Cerdanya ha estat això, mirar el rellotge i tot i que el temps passa no veig com es mou l'agulla, no la veig quan marca el ritme del pas del temps. De fet no l'he vist mai en moviment fins avui que durant un instant l'he vist, ara fa uns quinze anys que tinc aquest rellotge i mai havia vist com es movia l'agulla.
A La Cerdanya amb un Colorado "esplendit" m'ha passat això, una sensació a on tot està aturat mentre sé del cert que tot es mou.
I mentre sóc a casa o al despatx aquesta és la sensació, a casa arriba el dia, la nit, és evident que el temps fa el seu curs, al despatx avui ha estat una jornada intensa, no per a nosaltres que ho vivim amb molta calma, però és evident que la bola està agafant la velocitat de creuer més esperada, i tot i així la sensació és què el temps està aturat, interpretar aquesta sensació tan real és una necessitat, segur.
Dies de MTB, i tant que sí, dies de moltes sensacions, segur que mai masses, o sí, però totes inesperades, o no.
MTB, MTB, MTB.
De mentre, no perfilo la crònica de La Cerdanya amb la Moots MootoX Single Speed Custom Design, pel fet de què tinc les imatges d'en Colorado, i les meves amb les terres dels naps negres, però cal que el pensament senti que és hora de què el fet de que tot roda lligui amb la sensació de que això és així, i no com ara que sé que la roda roda i jo veig l'horitzó sense moviment de cap mena, mtb, mtb, mtb.
Crònica de la Cerdanya, properament, i tant que sí.
Curnutt: Foes.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=72635&cat=
http://www.pinkbike.com/news/article2967.html
Aquesta imatge ja ho diu tot.
MTB, MTB, MTB.
http://www.pinkbike.com/news/article2967.html
Colorado entenem quina marca va assossiada al Curnutt, Foes, renoi, Foes, mtb, mtb, mtb. El què deiem una Fly s'ha de tenir.
Ja en porto dues de fa dies, però tant la ML8 com aquesta m'agraden i molt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)