Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dissabte, de setembre 25, 2010
Raresa o funcionalitat extrema.
http://www.probikeshop.fr/ritchey-cintre-wcs-carbon-ud-tom-bar-10/18057.html
Una excentricitat de Ritchey o una joia de la funcionalitat?.
Dubtant estic de si fer venir aquesta petita joia cap a casa.
MTB, MTB, MTB.
Tune King/Kong-Sapin-ZTR Race.
http://www.probikeshop.fr/tune-paire-de-roues-ztr-race-rayons-sapim-1240g/61194.html
Les rodes perfectes per les Betty's, si no són betty's no cal, però si sí, perfectes per sota dels 1.350 g. úniques, fiables?, Tune per a pesos inferiors a 65 Kg. funciona normalment, per a pesos inferiors a 60 Kg. quasi sempre, per a pesos inferiors a 50 Kg. perfectes.
El preu jo diria com amb la Forquilla DT XRC, dels millors.
MTB, MTB, MTB.
Les rodes perfectes per les Betty's, si no són betty's no cal, però si sí, perfectes per sota dels 1.350 g. úniques, fiables?, Tune per a pesos inferiors a 65 Kg. funciona normalment, per a pesos inferiors a 60 Kg. quasi sempre, per a pesos inferiors a 50 Kg. perfectes.
El preu jo diria com amb la Forquilla DT XRC, dels millors.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Tune King/Kong-Sapin-ZTR Race.
DT XRC 100 mm. 2009.
http://www.probikeshop.fr/dt-swiss-fourche-xrc-100mm-2009/23234.html
Lleugera, amb un bon tacte, els primers mesos si més no, estèticament perfecta. Per a bikers disposats a gaudir d'una forquilla que requereix d'estar-hi a sobre amb el manteniment.
Exclusiva, i el preu, que us puc dir del preu, una oportunitat per a accedir a l'èlit de les forquilles per un preu significativament inferior.
Per a mi seria amb 29" digne de ser la candidata a la Terralogic de Fox Kashima 2011.
Això sí, "flexa", barres de 28,6 no 32 mm. i repeteixo, necessita d'un manteniment important.
Lleugera, amb un bon tacte, els primers mesos si més no, estèticament perfecta. Per a bikers disposats a gaudir d'una forquilla que requereix d'estar-hi a sobre amb el manteniment.
Exclusiva, i el preu, que us puc dir del preu, una oportunitat per a accedir a l'èlit de les forquilles per un preu significativament inferior.
Per a mi seria amb 29" digne de ser la candidata a la Terralogic de Fox Kashima 2011.
Això sí, "flexa", barres de 28,6 no 32 mm. i repeteixo, necessita d'un manteniment important.
Etiquetas:
DT XRC 100 mm. 2009.
Maxxis Monorail LUST.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=31269
El millor pneumàtic pel nostre terreny, no ho diries mai pel seu aspecte. Fina ara en pagàvem 45€, ara d'oferta tant a Probike Shop com a Chain Reaction.
Millor que el Larsen TT LUST, més rodador, millor adherència i millor evacuació del fang, del poc que tenim aquí, cap d'aquests pneumàtics és per a una zona de fang de veritat.
Per a mi el millor pneumàtic per la meva zona i pel meu ús.
Per quan un Monorail LUST 29"?.
No poso imatges perquè el sistema no m'ho permet, miraré de posar-hi remei.
El millor pneumàtic pel nostre terreny, no ho diries mai pel seu aspecte. Fina ara en pagàvem 45€, ara d'oferta tant a Probike Shop com a Chain Reaction.
Millor que el Larsen TT LUST, més rodador, millor adherència i millor evacuació del fang, del poc que tenim aquí, cap d'aquests pneumàtics és per a una zona de fang de veritat.
Per a mi el millor pneumàtic per la meva zona i pel meu ús.
Per quan un Monorail LUST 29"?.
No poso imatges perquè el sistema no m'ho permet, miraré de posar-hi remei.
Talla Cadenes.
És el millor que he trobat, relació preu qualitat. Per a mi molt important que es pugui agafar bé, el que tinc ara he de posar-me guants del mal que em fa quan he de collar per fer retrocedir el pin.
És el que he escollit per a mi, fa anys que ho faig amb un Topeak difícil d'utilitzar de veritat, i ahir modificant la relació de transmissió de la Vicious, vaig decidir posar-hi remei.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=23259
És el que he escollit per a mi, fa anys que ho faig amb un Topeak difícil d'utilitzar de veritat, i ahir modificant la relació de transmissió de la Vicious, vaig decidir posar-hi remei.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=23259
Maxxis Rendez, LUST.
El Rendez, interessant pel davant, evacua un xic pitjor el fanc, en condicions normals del nostre país, vull dir res del fanc de veritat del nord, que els Monorail. S'agafa més lateralment, també lastra un xic més. Pesos similars.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=54826
Alerta amb els 70a.
Una evolució-involució del Monorail?.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=54826
Alerta amb els 70a.
Una evolució-involució del Monorail?.
Líquid sellador Tubeless.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=44634
Caducitat, dos anys, pots passar el líquid d'un pneumàtic a un altre, fa falta més càrrega que amb el No Tubes, 120 ml. crec recordar. El preu però és competitiu, per la duració d'aquest, perquè el No Tubes requereix cada "x" dies tornar a carregar pel fet de que s'asseca.
Jo ja hi he rodat fa uns dos anys, amb el Hutchinson, és la propera compra.
Al Roc anirem encara amb No Tubes, després passarem a Hutchinson.
Caducitat, dos anys, pots passar el líquid d'un pneumàtic a un altre, fa falta més càrrega que amb el No Tubes, 120 ml. crec recordar. El preu però és competitiu, per la duració d'aquest, perquè el No Tubes requereix cada "x" dies tornar a carregar pel fet de que s'asseca.
Jo ja hi he rodat fa uns dos anys, amb el Hutchinson, és la propera compra.
Al Roc anirem encara amb No Tubes, després passarem a Hutchinson.
divendres, de setembre 24, 2010
Mourne Mountain Ride
Date:Friday 24th Sept
Location: Mourne Mountains (Ireland)
Elevation Gain: 2,789ft (850m)
Slieve Donard is the Highest Mountain in the North of Ireland. It stands at 2,789ft (850m) It is the 5th Highest in Ireland. Today I climbed to the top with my bike. Why because I had not climbed it before and these days my bike goes everywhere with me. The photo below is looking towards the Summit of Slieve Donard. You can see the Mourne Wall that leads to the top in this photo.
The photo Below shows the path I took on my way to the Top. "The Brandy Pad"
The Path I travelled through the mountains is called the Brandy Pad. "The Brandy Pad" a track created by the boots of smugglers and the hooves of heavily laden ponies, particularly during the 18th and 19th centuries. Illicit cargoes of tobacco, wine, spirits, leather, silk and spices would be spirited through the mountains from the east coast to be distributed inland. So popular was the trade that by 1835 in the village of Hilltown, almost half the houses were pubs.
Above is some of the Mourne Mountain Range and Mountain Sheep Grazing.
The view from the summit of the Mountain
Above is the mourne wall at the top of Slieve Donard.
The photo above is Slieve Bearnagh. This is another mountain in the Mourne Range and a really nice mountain it is. The Mourne Wall is again visable in this photo as many others. The Wall which was constructed to enclose a reservoir's catchment area in the Mourne Mountains, Northern Ireland. It was built between 1904 and 1922 by the Belfast Water Commissioners to enclose the water catchment in the Mournes.
The wall was crafted from natural granite stone using traditional dry stone walling techniques. On average the wall is about 1.5 metres high and 0.8 to 0.9 metres thick. It is 22 miles (35 km) long and passes over fifteen mountains. The wall took eighteen years to complete.
The photos above and below show one of the reservoirs inside the wall. This is Ben Crom Reservoir.
The Valleys all collect water that is processed for drinking mainly for the Belfast area.
There is more photos in the album listed here: Mourne Mountain Photos I did not want to fill the Blog with the photos.
Location: Mourne Mountains (Ireland)
Elevation Gain: 2,789ft (850m)
Slieve Donard is the Highest Mountain in the North of Ireland. It stands at 2,789ft (850m) It is the 5th Highest in Ireland. Today I climbed to the top with my bike. Why because I had not climbed it before and these days my bike goes everywhere with me. The photo below is looking towards the Summit of Slieve Donard. You can see the Mourne Wall that leads to the top in this photo.
The photo Below shows the path I took on my way to the Top. "The Brandy Pad"
The Path I travelled through the mountains is called the Brandy Pad. "The Brandy Pad" a track created by the boots of smugglers and the hooves of heavily laden ponies, particularly during the 18th and 19th centuries. Illicit cargoes of tobacco, wine, spirits, leather, silk and spices would be spirited through the mountains from the east coast to be distributed inland. So popular was the trade that by 1835 in the village of Hilltown, almost half the houses were pubs.
Above is some of the Mourne Mountain Range and Mountain Sheep Grazing.
The view from the summit of the Mountain
Above is the mourne wall at the top of Slieve Donard.
The photo above is Slieve Bearnagh. This is another mountain in the Mourne Range and a really nice mountain it is. The Mourne Wall is again visable in this photo as many others. The Wall which was constructed to enclose a reservoir's catchment area in the Mourne Mountains, Northern Ireland. It was built between 1904 and 1922 by the Belfast Water Commissioners to enclose the water catchment in the Mournes.
The wall was crafted from natural granite stone using traditional dry stone walling techniques. On average the wall is about 1.5 metres high and 0.8 to 0.9 metres thick. It is 22 miles (35 km) long and passes over fifteen mountains. The wall took eighteen years to complete.
The photos above and below show one of the reservoirs inside the wall. This is Ben Crom Reservoir.
The Valleys all collect water that is processed for drinking mainly for the Belfast area.
There is more photos in the album listed here: Mourne Mountain Photos I did not want to fill the Blog with the photos.
Tardor, sigues benvinguda!
La tardor és, personalment, una de les estacions de l'any més bonica i més romàntica per viure-la, per pedalar-la.
Són petites coses, potser insignificants que per molts passen desapercebudes, però són les que també ens fan sentir bé. Canvi d'estació, recarreguem il.lusions.
Baixen les temperatures, pluja dia sí dia també, inici de llargues nits i dies curts, fulles groguenques als arbres, estores de fulles seques per terra, fruits de la natura; les móres de l'esbarzer i les cireres d'arboç, les figues, les castanyes i els bolets. Arrels molles, camins escarbats pel senglar, manegots, armilla i jaqueta ara sí, ens acompanyaran a totes les sortides, com també el llum del darrera i un dels sigma del davant.
Benvinguda, malenconia de la tardor, benvinguda.
Cal aprofitar els moments que ens ofereix el recorregut de la vida. La tardor, no pot durar per sempre, ahir vàrem donar-li la benvinguda, ara tenim uns mesos per gaudir-ne, abans d'entrar de ple a l'hivern, que també té el seu encant, però això serà d'aquí a uns mesos.
Pedalem, que només falten catorze dies!!!!
dijous, de setembre 23, 2010
Ibis festival a Cadaqués
Amb una mica de retard, ja que aquest any he fet les vacances al setembre, us passo una crónica curta de la exitosa trovada que varem fer a Cadaqués el dissabte dia 4/09/10 un grup de 12 genets, 6 dels quals anàvem amb Ibis.
La sortida va ser a les 8:00 en punt al Pavelló Esportiu.
Per escalfar motors rápidament vam agafar un camí que esdevé una auténtica trialera de pujada dibuixada en roca viva fins al Mas Duran, per accedir a continuació al camí antic de Cadaqués Port de la Selva, un plaer per tots els sentits degut a la seva bellesa en el seu tram mitjà i que es complica posteriorment a les trialeres de baixada i pujada que donen accés a la ruta de l'esglèsia de St. Baldiri, fent treballar de valent als genets en les seves habilitats técniques, que sense perdre el somriure van passant tots els obstacles, fins arrivar al Port de la Selva.
Al Port vam esmorçar (aquesta vegada sense bomba submergida) en bona armonia i despres de les fotos obligatòries vam seguir la ruta de Selva de Mar, en una pujada llarga i penosa per la calor, per accedir despres d'un corriol trialer traversant la carretera de Roses-Cadaqués a l'alçada de la Base aérea. Una estona de pista ample fins arrivar gairebé a sobre de Roses i accedir a una trialera molt técnica que ens portà directament a la Cala Montjoi, on vam proveir d'aigua en el camping, ja que anàvem tots una mica deshidratats, per continuar fins la pujada posterior a Cala Jóncols, que dona a una font d'aigua fresca, molt agraida per tots per la calor sofocant del dia.
Baixada enduro rápida fins trovar un fantàstic corriol trialer que ens van ensenyar els dos Cadaquesencs que ens acompanyaren, per acabar enllaçant el camí del far de Cala Nans, ja a la vista del poble, just a la 1:00 del mitgdía. A continuació vam guardar les bicis al meu garaig i vam fer un menjar de germanor i magnífic ambient a la Gritta.
Mon germà, present amb la seva Ibis, estrenà els nous tubs per als frens Magura, sense cap problema i millorant molt el tacte, les prestacions i el retorn dels pistons a lloc. Un exit total que caldrà provar amb més cura en el riguròs hivern proper.
Va ser una sortida per recordar i que ens va deixar a tots amb ganes de fer-ne més. De fet es va parlar de fer-ne una a Les Gavarres i un altre a Terrassa, que ja em fa illusió només de pensar en preparar-la.
Salut!
Di2 with a brain.
http://reviews.mtbr.com/interbike/
D'aquest article tot és interessant, el que proposa, via com ho proposa, com és una Titus i un equipament de referència a excepció dels components KCNC que a aquest projecte són un pel justets, per no dir molt.
Els Dugast una incògnita, la corretja un repte o un sistema que serà el que s'imposarà pels canvis integrats?.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Di2 with a brain.,
Dugast
Post Mount.
En Colorado m'ha enviat aquesta imatge. Suport del triangle del darrera per a frens post mount, és el camí dels nous quadres 2011.
Pipes còniques 1,1/5-1,1/8 el que vindrà també amb la implantació del post mount posterior.
El que implica si vas amb SI de fre, passar de 160 a 180 mm. amb un adaptador de SI a PM, i un canvi de forquilla obligat, pel fet de ser cònica, a Chain les tenim d'oferta, curiós.
Etiquetas:
Quadres pipa cònica i post mount.
Des del Roc 2008. Blur 4x.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=127226&page=6
La vaig veure, de color blanc, ja cercaré la foto feta al Roc, amb una Marzocchi, i vaig pensar, "en vull una".
No em diguis el perquè, és una disciplina que no sé si practicaré mai, però és la que vindria també avui a casa.
La Camaleon també, però aquesta ja té més competidores per poder ser la bike UK de casa.
No he seleccionat la que m'agrada més, crec, però sí que serveix com referència pel concepte, 100 mm. compacta i 1x9 o 1x10.
Rodadora?, segur que no seria la millor, però per què no?.
Prototype, RFX Turner.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=652970
Les rodes un clàssic ja, amb potència i manillar doble alçada, per a mi un conjunt que podria ser interessant, les rodes per a mi, no, perquè no sé quina és la seva fiabilitat.
dimecres, de setembre 22, 2010
Tarda de MTB.
És el que ha estat la tarda d'avui.
Direcció Santa Margarida, per corriols i camins perfectes, molls, enfangats, hauré de posar per primera vegada des de fa deu anys, pneumàtics per fang?.
De Santa Margarida direcció Collformic, però al començament de la pujada he decidit deixar aquesta ruta que em dóna les millors sensacions, però he girat direcció La Costa del Montseny, quina escalada més interessant, quines parets de pujada. De La Costa cap a Can Riera de Ciuret, i d'aquí cap a Santa Margarida, una baixada de 10/10, ja molt a les fosques, fins a casa, rodant sempre a ritme interessant.
Les sensacions avui amb el meu nou projecte, bones, ara ja sé quin plat necessito per la Vicious, un 29/30, ni més ni menys.
I per les dobles un 38D. Rodar amb un 1x9 és sensacional, però res a veure avui per avui amb un 1x1 ben seleccionat, que no és on sóc, però és on he de ser per la propera cita d'aquí a res.
Avui per sota dels seixanta quilòmetres, per sota dels 1.200 m. +.
Menjar res, aigua, un bidó de 750 ml.
Eines, les de sempre, equipat d'estiu, i quina frescor més bona de La Costa a Can Riera de Ciuret.
Està bé poder gaudir ja d'un bon estat de forma, millor dit no d'un bon estat de forma, si no de bones sensacions a sobre de la bike. La feina feta al fissió ha anat més que bé.
Dret he de posar remei al 1x9, el dolor de lumbars és notable, puntual però significatiu.
Amb un 1x9 he de posar un guia cadena, creua tant que puntualment cau, de tres sortides una caiguda de cadena, però penso que és necessari, resum, 1x9 amb guia de cadena i una Fox Terralogic Fit 100 mm. Kashima 2011.
Demà procediré a fer venir, un joc de pneumàtics per la 29", un joc de punys amb fixació per la mateixa, pastilles de fre pels Marta, estic a zero, però a zero, això sí, la SS les porta noves, també 5 litres de líquid Hutchinson segellador dels Tubeless, segurament un joc de frens Shimano XTR 2007, així com tres Maxxis Monorail per la Betty i els meus invents, i un joc de pedals Crank brothers SL 2010.
Ara, demà cercaré un plat 29D per la SS.
El 38D no serà complicat, Race Face el té.
És on sóc, encara amb el cap anant de Collformic a La Costa.
MTB, MTB, MTB.
1x9=29 o 26?.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=610880
No va poder ser una Trail King de 1x10 o 1x9, però el camí hi és, i estic mirant de poder gaudir d'ell. Una guia de cadena serà necessari.
Moltes hores, moltes matinades, i vinga i vinga a fer camí.
Ahir vaig acabar els trets principals del segon projecte. El primer ja fa dos dies que roda, i si roda bé, o no, ja us posaré crònica, del segon he d'esperar a l'arribada dels pedals per poder rodar, i d'aquest darrer també us en posaré les primeres impressions.
És on soc, fent camí.
No he posat el reportatge fotogràfic perquè de la construcció de les dues, fent la descàrrega vaig perdre totes les imatges i ara estic pensant com fer-ho, tornar a desmuntar-les i refer-les per poder fer la presentació com cal seria el que caldria.
M'ho penso i ja veuré com fer-ho per fer-ho bé.
1st Anniversary
Hola Genets,
Desde SC, una forta abracada....i apagueu les espelmes !!!!
Si, avui, y sembla que fos ahir, fa un any del naixement del nostre blog. Un any intens, un any que diu molt, un anty de canvis, un any de reptes, pero un any, que marca una nova etapa...qui sap si com a la foto, amb el dorsal "1" per la nostra edat, continuarem escalant.
Desde SC, una forta abracada....i apagueu les espelmes !!!!
dimarts, de setembre 21, 2010
Yeti 25th anniversary, special edition 575.
http://www.bikerumor.com/2010/09/07/25th-anniversary-special-edition-575-from-yeti-for-2011/
Quins pensament em venen al cap, aquests colors, quin clàssic, història del MTB.
L'ARC també hauria de tenir la seva rèplica equivalent.
Dracs entre bikes.
Ser entre Dracs, té el que té, cal que aquests estiguin sempre impecables, i si no pot ser impecables, sí a punt per rodar.
Vull dir que un Drac perquè voli bé, cal estar-hi a sobre, i mirar de tenir-lo sempre perfectament a punt.
No em refereixo a ara sí ara també modificar cada component pel més nou del mercat, però sí tenir clar i posar en pràctica tot allò que permeti mantenir el vol amb les millors condicions possibles, i poder gaudir d'una jornada magnífica de MTB.
Ara, darrerament coincideixo amb molts bikers amb les bikes molt malmeses per manca de fer-hi el manteniment. Pneumàtics gastadíssims, transmissions destruïdes, frens sense pastilles, suspensions perdent oli, rodes que no roden, "pedaliers gripats", totes aquestes i moltes més, són les incidències que estem visquen.
A les darreres sortides hem estat moltes però que moltes estones aturats, veient totes aquestes incidències i no són casualitats, en cap cas, si no una manca de rigor per part del biker en el manteniment de la seva bike.
Caldrà ser per part nostra més rigorosos en aquest sentit, em refereixo a mirar de sortir únicament amb genets i els seus Dracs.
Vull dir que un Drac perquè voli bé, cal estar-hi a sobre, i mirar de tenir-lo sempre perfectament a punt.
No em refereixo a ara sí ara també modificar cada component pel més nou del mercat, però sí tenir clar i posar en pràctica tot allò que permeti mantenir el vol amb les millors condicions possibles, i poder gaudir d'una jornada magnífica de MTB.
Ara, darrerament coincideixo amb molts bikers amb les bikes molt malmeses per manca de fer-hi el manteniment. Pneumàtics gastadíssims, transmissions destruïdes, frens sense pastilles, suspensions perdent oli, rodes que no roden, "pedaliers gripats", totes aquestes i moltes més, són les incidències que estem visquen.
A les darreres sortides hem estat moltes però que moltes estones aturats, veient totes aquestes incidències i no són casualitats, en cap cas, si no una manca de rigor per part del biker en el manteniment de la seva bike.
Caldrà ser per part nostra més rigorosos en aquest sentit, em refereixo a mirar de sortir únicament amb genets i els seus Dracs.
dilluns, de setembre 20, 2010
2010 US ProCycling Championships
Dear Genets,
From SC, Xavi Paricio
Last weekend Greenville was hosting the 2010 US ProCycling Championships, an event that as you can imagine, is acting as a great "advertisement" for this city all around the country. The event itself, had been scheduled almost on the same way last year, using exactly the same circuit from Downtown to Paris Mountain. There was a nice bunch of teams present on this race, where the most popular were Radio Shack, Garmin - Transitions, BMC, Columbia - High Road, Cervelo as pro-Tour teams. Then other not at the same level, but important in national races or U-23 races Trek- Live Strong (the Lance promoted U23 team), Jelly Belly, Jamis, Bissell and Kenda.
Downtown ready for the race
As last year, it was a great experience for me, I wake up early to prepare all my stuff, camera, phone, drinks, fruit, granola bars, sun cream, ice for the small refrigerator, and then driving downtown. I arrived a little bit before noon, there was already a lot of people walking around, taking a look to the cycling "shops", the ambience, the start line, all was set and ready for the race, it was sunny, slightly windy and hot enough to made sure the race was going to be hard.
Before the race, I was just playing around trying to get the best shots, I was in front of the start line / podium, where all the riders sign the book before the race, and during that time I was able to see some of the most impressive US rides today, Levi Leipheimer, George Hincapie, Chris Horner (best Radio Shack this years Tour de France). Some of them not close enough to be able to have nice pics, as I can't go inside of the press area (this is something to work out for next year), but for others, I was on the right, or the best spot to shot some good pics, as the one with George Hincapie is already on the blog.
The Local Hero and defending Champion
The race started at 1pm with a lot of crowd in Greenville, it was impressive, the noise, the speakers, the people, the ambience...just the best you can expect. I saw a lot of known faces from my rides, so I realize that I'm really getting to a point where I'm really well connected to the bicycle world on this city. The race itself consist in 5 laps to a big circuit going from Downtown to Paris Mountain, but before these, the riders repeat three times a smaller circuit in Greenville Downtown, which is again repeated at the end, to complete a good 115 miles race.
Sped on the break away
On the first lap a small group of four riders pulled out on a nice break away, they were 1minute 15 seconds in advance after the first small lap to Greenville, amazing for the only 4 miles they went through....but they were running at two different levels, with the big group still sleeping, or thinking the day was long enough. After the first three laps to Greenville Downtown, and just before the went for first time towards Paris Mountain, they were already 5 minutes in front....a long way, but nobody was thinking this was a serious group, as most of them were under 23 riders, and all the big names were on the main group.
Nice talking on the first lap...
After that point, I moved up to Paris Mountain, where I saw two times the group, the ride on this road is great, with a first section till the top with a nice uphill percentage, the road was crowded with the more cycling fanatics, and the ambience was....impressive. I drove my car before the peloton arrived to one area, where I had a good access to the ramps. I decided to stop in a place where the TV cameras were located to cover the race. It was a nice ramp, with some visibility (a lot of forest on this area) and I tried to find the best spot with both the four one on the top, and the big group. To my surprise, by the time they arrived there, the four (now already three riders) were almost 15 minutes in front of the peloton. Mistake? or was the group thinking the race was long enough, and the riders in front had no option to made it?...
The break away ones on the third lap, 15 minutes ahead
Group on last attack to Paris Mountain
After the laps I was on Paris Mountain, till the last one I decided to go Downtown again for the final legs around the town circuit, the difference between the three riders and the peloton was not increasing, but rather going smoothly down, still 13 minutes on the last pass for the top of Paris Mountain, with almost one extra hour of race in front !!!! Enough time?....
Downtown was boiling, the big screen was showing the three riders on top were not anymore riding on group, and a solo Ben King was going as fast as he can't in top of the race, but a solo with almost 45 minutes to run, and a big group speeding up, was likely a no go scenario. People was cheering and the speakers just freaking out when Ben King arrived for first time to the finish line on Main Street, 3minutes and 40 seconds of difference, and three laps to go on Greenville Downtown before the end, almost 24 miles....a world for him, nothing for the peloton.
George Hincapie family (he is the local star) was there just ready to cheer the Greenville sun, and the crowd was increasing the "ambience noise".. what an amazing experience. the group was fast, Levi Leipheimer, Chris Horner, George Hincapie, and some other riders were going really fast, looking for Ben King. Second lap, the gap was reduced to less than two minutes, Ben suffering on the bike, his face and body focused on maximize the speed and effort, but the cadence was not as high as he sure wanted at that moment. The group, just 1minute 55 seconds later, was the faster thing I ever seen on a road bike, the were really close to catch the price...but they were on time? look like despite the last effort, they missed the point on the early stages of the race, and now it was to late !!!!
Last meters, after 4h 44min 56sec, Ben King crossed the finish line as the youngest US Champion ever, becoming the first Under 23 rider to win, and the first one to win on a break away since almost the start of the race, 115 miles to win the most important US race !!!!
The Victory
It was an amazing day, I enjoyed even more than when I'm riding, I hope this blog helps you to feel close, if not.....you have a house open for next year one, that Greenville will be hosting again.
From SC, Xavi Paricio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)