Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
diumenge, de gener 31, 2016
Nubuk saddle
Porto aquest seient des de crec recordar fa ja uns deu anys, amb un funcionament impecable.
Etiquetas:
Selle Italia SLR saddle.
dissabte, de gener 30, 2016
MontaltrinX
Miraré de preparar la crònica de l'aventura d'avui al Montalt amb els trinxes, clar que yes.
Etiquetas:
Gener 2016,
Hivern,
Trinxes al Montalt.
Alp-X Pro
Tinc l'Alp-X, i per un tema de talla no en tinc una opinió objectiva.
Etiquetas:
Gore Bike Wear Alp-X Pro.
dijous, de gener 28, 2016
Dolç hivern :-)
Quins dies de temperatures més moderades, OMG.
Avui semblava que rodés a principis de la tardor, temperatures per sobre dels 17ºC són magnífiques per gaudir d'un bon Vol a dalt de la bike. Fins i tot un lleuger ventet em recordava sense aconseguir-ho que estem a l'hivern.
Avui, i perquè als darrers mesos així ho he anat gestant, l'equipament era blanc i negre, amb un lleuger toc de vermell. Per a mi hi havia massa blanc al culot, als guants, al mallot, però també a favor que es veu molt més que l'equipament fosc que siguent més pràctic per a MTB, però perillós si has de coincidir amb vehicles a motor, i sempre hi ha uns instants que hi coincideixo, sempre. Culot Morvelo, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore, mallot Alp-X Windstopper Softshell de màniga curta avui fent equip amb els manegots Pearl Izumi, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, i ulleres Limar Photocromàtiques, mitjons de tardor i les noves, ja no tant però Giro Privateer.
Un dia de MTB curiós, com ahir anava a fer un Drac, a diferència d'ahir al migdia avui l'he fet, dic al migdia, perquè ahir de matinada sí que vaig fer un Drac, i tant. No diré m'ha costat, o sí, o sí, i el temps així ho indica, uns 49' marquen el to del tram, i una temperatura de 17,5°C la calidesa del Vol.
Coincidències remarcables cap, incidències cap, amb aigua sense beure, sense menjar, amb eines, amb llums sense funcionar, amb càmera de recanvi, amb bomba d'aire de mà, amb un mar inquiet, una mica i prou.
Tot passa, tot, mentre això s'esdevé gaudir-ne, compartir-ho amb aquest to, l'objectiu de cada instant, clar que yes.
Ara a esperar a dissabte al festival SVTrinxes, demà tinc descans de bike, tot i que veurem si finalment va per aquí la jornada de descans, o bé va per descansar mentre faig el Vol.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de gener 27, 2016
Migdia al Sol :-)
Perquè anava a fer un Drac, i mentre baixava cap a Llavaneres decidit a fer el meu segon Drac de la jornada m'he dit, toca planer, toca planer.
I tot seguit he anat rodant una bona estona sempre resseguint la platja, anant i tornant, el sopar d'ahir m'ha passat factura, quina pesadesa de cos, ara des del fisio que està recuperant aquesta lesio greu que fa mesos que arrossega la Betty el pensament és un, necessito descansar, la qüestio és que per fer-ho encara he de gaudir de bons moments durant els propers minuts que no puc ni vull evitar, OMG.
Una jornada avui intensa de bike, curiosa la distància per gran entre l'equipament de la matinada i el del migdia, deu graus de diferència impliquen equipaments molt diferents, d'hivern a tardor-primavera, OMG. Que bé que es roda amb un equipament lleuger, no marco millors temps, és cert, però la sensació és molt bona, una pedalada més reactiva, una conducció baixant més directa, nerviosa diria fins i tot.
M'inquieta positivament, sí però m'inquieta el fet d'estar configurant la nova bike en 29, sempre sóc a temps de passar-la a 26, bé sempre que ho digui abans de començar a fer-la el fabricant HM. Li he demanat que la vull de reaccions germanes a la meva 26 tot i siguen 29, veurem que em proposa per fer-la més reactiva.
Veurem, veurem, ara estic mirant el tema rodes, a la carta, si les vull Single Speed, vull dir amb la boixa posterior Single Speed hauran de ser a la carta, DT240 CL SS, i la resta a decidir. Crec que les rodes seran la inversió més gran d'aquesta nova bike, veurem, 21, 39, 42, els amples interns dels llavis de l'aro, crec recordar, estudiant el tema de si fer unes rodes que m'ajudin a rodar millor, més descansat amb els pas de les llargues estones a les 24 hores, per això, lleugeres sí, i tant, condició obligada, però no únicament lleugeres, vull més prestacions amb aquestes noves rodes, 27,5+, 29+? Ara per ara estic a tram 26/29, però, però :-)
MTB, MTB, MTB.
Parlant d'equipaments per a mi, necessito noves tèrmiques denses de màniga llarga, dues, també de màniga curta, cinc, les llargues que porto estan mortes, les curtes de Gore comencem a deteriorar-se, també necessito mallots Windstopper germans dels Alp-X, no m'importa si de màniga llarga o curta, però els necessito, concretament tres, de tots aquests equipaments ja els tinc seleccionats grup per grup, també he de fer venir tres culots pirates de tardor-primavera, no els tinc localitzats, dels tres que tinc dos estan morts, els Assos concretament, en darrer terme també tocaria fer venir dos culots d'hivern tipus els Mavic Echappée que porto, no Windstopper, ni per pluja, únicament per temperatures baixes, tampoc els tinc localitzats, i han de fer equip amb els dos Mavic que estan molt sencers. També necessito un casc nou, el Terron lentament ha anat morint, un Giro crec que serà el proper.
No parlo dels equipaments d'estiu encara, sí ho faré un cop els detallats a dalt estiguin en camí.
Etiquetas:
doble sessió.,
Gener 2016,
Hivern
Trenc d'alba?
Veurem, veurem, la bike a punt després de la trencadissa de fa uns dies, ara ja reparat el suport de ka bateria XL.
I he afegit al casc el Karma EVO.
Sembla mentre sonen dos quarts de sis al campanar de SV que avui la matinada també pidria ser protagonista d'un bon Vol.
Finalment el Vol ha sigut, a tocar de les 6 de la matinada ja baixava cap a la riera de Llavaneres, a on avui estàvem per sota dels 10°C, curiós per a mi, des de que visc al Maresme que el dia a dia passa sempre entre rieres, les de SV, les de Llavaneres, les de Caldetes, les d'Arenys de Mar i de Munt, fredes totes ara a l'hivern, de fet per on rodo cada dia les rieres són amb diferència els llocs de més fredor, no diré fred perquè ara per ara encara no n'ha fet.
Equipat d'hivern, avui test del mallot de Gore Alp-X Windstopper Softshell, amb una tèrmica sintètica de màniga llarga d'Endura, fent equip amb el culot Mavic Echappée, mitjons d'hivern també d'Endura, botes Lake MX140, guants Gore Alp-X llargs per baixar, i curts per pujar, protector de cara, un i prou, gorra Spok, portava el gorret l'Assos a una de les bosses del darrera del mallot, així com també un segon protector de cara, casc Cratoni Terron, i ulleres Oakley M-Frame transparents, amb aquest equipament he passat frescor baixant per les rieres, i una sensació de lleugera escalfor pujant pel Tintorer curt, i per Milans, per un cop a casa arribar amb la tèrmica d'Endura totalment seca, vull dir que la sensació d'escalfor pujant no era en cap cas extrema. Això sí de baixar la temperatura dels 9°C d'avui hauria de portar una tèrmica més densa.
La bike va molt i molt bé, el fre del darrera demana prudentment el nou disc, la resta funciona correctament, avui he muntat al porta bidó King Cage el suport per la bomba de mà, i així ja no hi haurà la possibilitat que me l'oblidi a casa, no sé si m'agrada estèticament com queda, crec que sí, crec que sí.
Avui el Vol encara ha sigut més solitari, i tant, avui com sempre a les matinades el Vol ha sigut molt emocionant, avui amb els Sigma Powerled al manillar, i el Karma al casc, i amb ells he fet una baixada prudent, i així ho indiquen els 54' que he tardat a fer la meva volta, els darrers migdies he marcat 48', 47', 49', crec recordar, per tant 54' pujant molt tranquil i baixant molt prudent està prou bé.
Un cel amb una Lluna esperant l'arribada del Sol, a on jo no he gaudit d'aquest moment de coincidència entre la llum i la foscor, hauria estat bé, sí, però per ser-hi ens haurem d'acostar més a la primavera, ara per ara però a quarts de vuit encara manen les Fades de la Foscor, no els cavalleres de la llum.
Una nota molt positiva com ho és que per una humitat extrema, no podia rodar pujant amb les ulleres, però en compensació baixant sí he pogut fer-ho i com a premi un sauló compactat humit m'ha permès gaudir d'una baixada segura.
Ara ja esperant el proper Vol, esperant que sigui al migdia d'avui, a on l'equipament seria força diferent del d'aquesta matinada, però que de no ser avui el proper Vol, serà demà, i no passaria res.
Sense coincidències, sense incidències, sense beure portant aigua, sense menjar, amb eines, amb càmera de recanvi, amb un pas pel Passeig dels Anglesos amb el mar descansant, molt planer.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Gener 2016,
Hivern,
trenc d'alba.
dimarts, de gener 26, 2016
Seient diferent :-) tija especial :-(
Una proposta que no sé si té base, sembla interessant, un punt feble, crec que requereix de la tija específica perquè la guia és especial.
http://www.velovert.com/information/7976/un-nouvel-acteur-sur-le-marche-des-selles-morgaw
Si mireu el vídeo, crec que és l'asiàtic, es veu com pedalant el seient s'adapta al moviment de la pedalada, que interessant, no sé però que passa amb el tema de les distàncies de l'alçada de la tija-seient, vers aquest moviment de puja i baixa, vull dir, varia l'alçada, o senzillament no modifica res i és senzillament una millora?
Tot i que no tinc cap problema amb el meu seient, és cert, però l'he vist hi he pensat, aquest vé directament cap al blog, no cap a casa, no cap a casa.
Vol després del Vol
De fet ja en van quatre de quatre, avui dubtava per la sortida d'ahir, OMG.
He pensat que seria una bona pensada afegir la crònica dels tres darrers dies, cada una a la mateixa intervenció breu feta a cada migdia abans de sortir, així la cronologia quedarà prou bé.
A aquest Vol per l'experiència de la jornada anterior, vaig decidir de sortir equipat de tardor, en cap cas d'hivern, i també prescindir de les mànigues del mallot Alp-X Windstopper Softshell, en el seu lloc van venir els manegots Pearl Izumi. Una decisió encertada, perquè mitjons prims Fox alts, Giro Privateer, pirates Assos F1 també prims, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore com el mallot, amb els guants Hirzl i la gorra Spok, va comportar de fer una sortida menys densa, sense fogots pujant, i sense fredor baixant, està prou bé. De fet 17°C crec recordar a l'una tocades, i 47' després un xic més alta encara la temperatura eren clars avaladors de l'equipament escollit.
Creia ahir que la bike anava frenada per uns frens descentrats, no és el cas, sí que hi anava, frenada per un vent lleuger a la contra, tot i així era amic, vull dir que no va ser molest, i que un cop al Passeig dels Anglesos va ser favorable.
Va anar molt bé l'aventura, i tant, perquè avui el Vol ha sigut de matinada, no dic el primer Vol, ho diré si surto un altre cop d'aquí a uns minuts.
Amb eines, bomba d'aire de mà, càmera de recanvi, amb llums sense funcionar, amb aigua sense beure, sense menjar, i un mar mogudet però que com el lleuger vent aquest darrer també m'era amic.
dilluns, de gener 25, 2016
Trinxes a SV
Una ruta d'unes 3 hores, dividides aquestes aproximadament a la meitat per aturar-nos a menjar un entrepà al ben mig de la muntanya entre corriols.
Serà una aturada breu, com a molt 20', no pas més per tant l'entrepà haurà de ser o bé de dimensions prudents, o bé l'haureu de devorar.
El Montalt, SV, no hi ha zones planeres si és que no baixes just a peu de platja, i clar MTB a la platja no ho tenim massa bé :-)
Vistes del punt a on esmorzarem.
Per tant la ruta de dissabte serà un puja i baixa constant.
Avui des de SV he baixat per Milans sortint de la biblioteca que serà el punt de sortida entenc que a tocar de les 9 del matí, surten de Vallromanes a les 8.
Venint de la biblioteca, passant propers al cementiri, un cop a la riera de Caldetes he enfilat cap al Remei, a aquest punt he fet un petit bucle preciós de pujada, per d'aquí directament cap a Pollastre, i abans d'arribar al Coll d'aquest, torna a baixar, aquest cop per un corriol preciós amb forta pendent, que m'ha deixat a la mateixa riera uns metres més a munt d'on l'he deixat uns minuts abans per pujar cap al Remei, semblava que feia res que havia començat l'aventura i ja havien passat tres quarts d'hora, un cop he tornat a ser a la riera he anat pujant fins arribar a Torrentbó, a aquest punt un cop a la carretera de Mata que no ho és, l'he creuat i he fet un corriol nou per a mi, comença planer però tot seguit passa a ser de pujada vertical, molt vertical, massa vertical, breu sí, de no pas més 5 minuts, però també preciós, perfiladíssim, que enllaça amb el de pujada que jo ja anava a fer, per d'aquí un cop coincidit amb el previst seguir pujant, i un altre cop baixar, pujar, baixar, per finalment pujar entre corriols fins arribar a un tram breu de baixada també vertical, tant que l'he fet molt però molt lentament motivat i això ho hem de tenir molt present, que el sauló aquest hivern per la forta sequera no està compactat i per tant rellisca molt a tot el recorregut que tinc preparat, res que no puguin assolir els Trinxes, cert, però millor tenir-ho present, després d'aquest baixador evidentment torno a pujar durant uns breus minuts per agafat un altre corriol entre una zona més característica de la Cerdanya que no pas del Maresme, corriol no molt pujador que arriba a un tram de lleugera baixada quasi planera d'entre torres de corrent a on aprofito per fer un altre petit bucle, molt breu sí, però que no vull deixar de compartir amb vosaltres, un cop fet, seguim pujant direcció al Montalt, a on aquí aprofito per passar a on a la darrera vegada vàrem fer la foto de grup entre els blocs de granit dels Destructors de Murs, un pas silenciós, per passar a baixar direcció sempre cap a Coll de Pollastre ara però venint des de dalt del Montalt i no des de baix a la riera de Caldetes, un corriol aquest perfecte, baixa suau, i puja poc, que bé, i un cop a dalt de tot del Coll he de dir que estava força cansat, i havia de fer front a un corriol de no més de quatre o cinc minuts de pendent vertical, força vertical que m'ha de portar a "Can Fàbregas", al costat dels cirerers a on vàrem esmorzar a la darrera edició, a aquest tram he posat peu, a uns cinc metres d'on crec que esmorzarem, i a uns cinc metres de la pista de la casa també he tornat a posar peu, fatigat un altre cop, si no fa vent tornarem però a anar als cirerers a esmorzar l'entrepà que cada Trinxa s'haurà de portar.
Un cop esmorzats agafarem un corriol del costat de la casa, aquest cop però a diferència del darrer any, ara passats uns breus minuts, puja molt i baixa poc, llàstima, el deixarem per anar directes pujant per pista tres pales verticals de més a molt més fins a la Pedra de La Ferradura, a mi se m'ah fet molt exigent, massa exigent, cercant entrar a un corriol llarguíssim de pujar suau i un baixar sensacional, que ens portarà a pensar que el cel ha de ser així, perquè si no no tindria cap sentit, i no és una frase meva, per deixar-nos a l'encreuament a punt per seguir baixant fins a Santa Mònica.
A aquest punt ja som als darrers quilòmetres de la sortida, sí, a 5 Km de SV, i com que venim de baixar, tocarà lògicament pujar, primer suaument, passats uns minuts jo ja no podia més, aquest tram té un tram final de pujada per a mi infernal, jo avui l'he fet des dels primer metres ja a peu, són uns 50 metres en total no pas més, o millor dit quasi no podrem fer-lo però vosaltres segur que sí perquè pel fet de ser la darrera pujada les forces us retornaran pensant amb una bona cervesa ben freda que ens espera a l'arribada, oh yeaaaaaaah!
Un cop a dalt i tenint a cop d'ull la casa del Montalt serà l'indicador que toca la gran baixada, no diré la millor, si no la millor amb diferència d'entre totes, o quasi, o quasi, baixarem per uns corriols perfectament definits, impecables diria jo, quasi perfectes puc afirmar, quasi puc dir fàcils, i portadors de les millors sensacions a on en ser-hi pensarem, que bé que anem, que bé que anem, i serà veritat perquè uns minuts després arribarem a Milans, ara per dalt, i ara sí de pet a refrescar-nos la gola compartint he de confiar si heu gaudit del dissabte con jo avui, d'una fila ben llarga de somriures Trinxes.
A aquest punt seran si tot va com ha d'anar a SV a dos quarts d'una, i ho seran, i ho seran, perquè excepcionalment en aquesta edició l'anfitrió a l'una ha de marxar :-)
MTB, MTB, MTB.
Em reservo de decidir si farem el tram de La Ferradura a Santa Mònica, o decideixo una versió diferent un cop estiguem pujant cap a ella, cap a la Pedra, veurem com anem de forces i de temps, i tenint sempre present que ha de ser una aventura per gaudir, gaudir, i gaudir, i per tant aquest objectiu condicionarà els canvis necessaris mentre rodem per aconseguir que això sigui així.
Seria de retallar, a partir del quilòmetre 24 que baixaríem direcció a Torrentbó per enllaçar i no perdrens la sensacional darrera baixada del quilòmetre 32 fins ja fins a baix, veurem, veurem.
L'equipament per dissabte, jo avui anava equipat de tardor, calçat d'estiu, Giro Privateer, amb pirates Assos, amb una tèrmica de Gore sintètica de màniga curta d'estiu, mallot de màniga llarga també de Gore Alp-X Windstopper Softshell, quina calor, guants Hirzl d'estiu, gorra Spok, Casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, i per un dia com avui, i en portem sis així, hauria anat perfecte equipat d'estiu amb manegots, res més, únicament respectant de portar a sota del mallot la tèrmica que us esmento, i una armilla per l'aturada d'esmorzar una Lite per no agafar fredor si el Sol no s'imposa mentre esmorzem, ara bé, estem a l'hivern, i el temps pot passar a ser fred de cara a dissabte, però ara per ara el pronòstic avui és de temperatures més altes pel 30 que no pas les d'avui, porteu aigua, suareu molt si fa un dia com avui, bé segurament no suarem tant perquè jo he passat molta calor pel fet d'anar un xic massa equipat.
Etiquetas:
Gener 2016,
Hivern,
Sortida Trinxes a Sant Vicenç del Montalt
diumenge, de gener 24, 2016
Winter Storm JONAS !!!!
Friends,
Weather forecast has been really bad for the east coast, all media has been focusing on the impact this winter storm will have on areas from South Carolina to Massachusetts, specially Washington DC and NY as forecasts are throwing historical numbers on accumulated inches of snow.
Well, while the storm is still going on now in the area of NY, Washington and Boston, being specially hard as I write in the Big Apple city, the southern states have been left with a white layer that we don't usually see down here.
And being a biker, owner of a fat bike, this is like finding gold. I got all I have been dreaming for some months, something that I miss for some weeks last year when my fat bike project started.
I'm going to start explaining that, as I also like photography, so the first thing I did when the storm hit Greenville SC last Friday night was to drive my car to shot some pics on the most popular places we have around this city. From Main St, to Falls Park including some pics close to my house.
Augusta St
Main St
Michelin on Main ... well Michelin is not there any more
Ready River falls @ Falls Park
The Old Cigar Warehouse @ Main St ... the best building in Greenville SC.
But the storm didn't finish on Friday night, and kept going providing a nice Saturday morning. I wake up really early, and the first thing I did was to look through my window to look for how many inches we have ... and oh surprise, it was clearly a good 3 to 4 inches of nice white powder ... and this was not coming from Mexico :)
I got my Go Lean cereals and Cafe Latte to wake up my body, then dress up with my biking apparel. I got my winter Specialized tights, my Flanders Castelli wind base layer, Freedom Catalonia jersey and Capo Pursuit Thermal Jacket ... I thought it was enough, but Jonas was throwing cold air to the South, and so I also needed one of my winter skying jackets, so I decided for a Millet soft shell, Castelli winter socks and Bontrager RXL shoes were coming to the adventure too, despite the shoes are not the best option for a snowy day, since I live in South Carolina I don't have a real winter boot I can use in such conditions.
It was early Saturday morning, and Greenville SC had this picture we all love to see at least once a year, and even better when this happens on a weekend, where no work or schools are interrupted and we can enjoy the white element. Ready to ride, I think I was the only biker in the City ... well, maybe there was one or two more, but I never saw them. So I left home, to enjoy the next hours on a unusual environment for my fellow friends of SC.
Told my daughter to take a pic when I was leaving ... thanks !
Sun rising on the front porch :)
So I decided no need for weird routes looking for no traffic, the main areas of Greenville where my target, including some of the main busy streets ... for one day free of cars and people.
This is kinda of a big tree ... and just two blocks from my house
Ventana on her element
McDaniel Av, yes I respected the speed limit.
I continued towards the Swamp Rabbit trail, the access from McDaniel it was just some yards away from the previous picture, so I was expecting almost nobody to be there, and honestly, I found more tracks than I thought will be, but all them of avid runners.
Swamp Rabbit, note the runners track ... and no bikes :)
Some yards after that picture, you have to cross one metallic bridge, I like the place, but is not the best one for a pic, today it was different, as the white, black and silver tones were mixed on a perfect mix for a winter day.
Slippery metallic bridge by Church St, better on the bike than walking.
Calm corner this morning
It's a typical downtown ride, but a must stop place is around the bridge and falls @ Falls Park, just yards away, after some turns and a small ramps from here.
That's why you need the fat tires ...
Bridge and falls view from the south side of the park
Ready River falls ... mid downtown.
Here I am :)
And still here almost nobody other than the public workers trying to clean main roads and paths to avoid issues during the day. Not sure why, I was hoping nobody will be cleaning at least the park, big mistake, as is one of the main spots to visit in Greenville. From this point I went up and down main street, busy on any other day, almost desert this winter morning ... have to love to ride on this days, I will move to the north.
The Old Cigar Warehouse ... so nice
Happy rider on Main ST.
Main St., who said there was too much traffic?
So after some laps for for the most beautiful city you can visit in the South East of the US, I went back home, redoing some of my previous path to avoid dirt streets, being able to enjoy the 3 to 4 inches of new snow. I arrived to Cleveland park, closer to home but on a valley without any other escape than climb towards my home ... and it was nice, but it proved me an easy hill on normal conditions can turn in a Tour the France version with snow, as the bike is continuosly slowed down.
Cleveland Park, here I found tracks of another fat bike ...
Frozen water, not the best option :)
Stone Bridge close to Cleveland Park
On my way back home, I saw people walking or running, a lot of thumbs up for me when I was close to them, everybody was surprised about a guy on a bike on such a day. I even cross a couple that were asking me if the ttracks they saw on the park were mine...and of course they were.
From Greenville SC, on a white and snowy day, from a happy biker.
Javi Paricio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)