Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dijous, de novembre 05, 2015

Millores?


Crec que sí. 


Falta veure si cada un d'aquests elements funcionaran.


Avui les Privateer de Giro ja han arribat, han tardat sí, però aquest matí les he recollit a correus, i aquest vespre després d'una llarga jornada del dia a dia, intensa crec que també puc afirmar, les noves Privateer ja han fet el seu primer Vol. 


Fins ara portava les Privateer amb un 43.5, ara he passat a un 44, i si el 43.5 anava bé, el 44 és literalment perfecte, és increible quant de còmodes són des del primer moment.


No cal que proposi pesos ni un nombre  important de detalls d'aquest calçat pel fet que les velles Privateer ja les he presentat al Blog, fa res, fa res.


Per cert que diumenge sortiran les velles no les noves. 

Ara esperant les versions R 2016 de Giro que seran els propers de casa, sense cap mena de dubte avui per avui. 


MTB, MTB, MTB. 

Tornaré a treure el tema del mallot Alp-X Windstopper de Gore Bike Wear, perquè crec que serà molt interessant compartir el motius que ha afavorit la decisió de fer venir aquest mallot amb aquesta component tant però tant tècnica. 

dimarts, de novembre 03, 2015

Cercant millorar

L'equipament de tardor m'he decidit a fer venir un segon mallot que sense ser idèntic a un primer que fa uns anys que la volta amb mi, sí que presenta les mateixes característiques, no diré millors perquè Assos, amb l'Intermediate és molt Assos, anys rodant amb ell i està impecable. 


Ara vindrà un mallot de màniga llarga també, amb protecció pel vent al pit, i crec que també a les mànigues siguent aquestes desmuntables, i quedant el mallot com a màniga curta, no és el què persegueixo, volia de fet un mallot Gore Bike Wear Xenon Windstopper, i finalment vindrà el model de MTB, l'Alp-X també Windstopper, no jaqueta, si no mallot.

He llegit sobre ell, poc de l'Alp-X perquè hi ha poca documentació i de la poca que hi ha molta és una mica publireportatge, però per les opinions que he llegit d'altres bikers, i de la que havia llegit al 2014 de la seva germana de carretera la Xenon, i ara d'aquesta proposta més nova amb l'Alp-X a on són totes aquestes opinions molt positives, m'he decidit a fer el pas. De fet sempre que he vist a la venda una Assos Intermediate he pensat en podria fer venir una segona, sempre però m'ha frenat el preu, Assos no és una marca que jo em pugui permetre, sí bé és veritat que tinc equipaments d'aquesta marca, em frena sempre el preu, i en segon terme i molt important per a mi, que no és específica per a MTB, la proposta de Gore, amb l'Alp-X és segons el fabricant la proposta ideal per a mi, i d'aquesta manera tindré dos equipaments contra el vent, que implica que baixant del Drac ara mentre no arriba el fred extrem seran els dos mallots protagonistes. 

Ep i proposar també que per la propera aventura al Cap de Creus per d'aquí a uns anys de no ser a l'estiu, ni al pic de l'hivern serà segur la candidata ideal, de fet aquest cap de setmana d'haver-la disposat ja hauria vingut, no va ser la Intermediate perquè estava a la rentadora, crec recordar després del darrer Vol.

De funcionar bé, no dubto de valorar que vingui un segon mallot Alp-X idèntic, de la mateixa manera que tinc les dues jaquetes Xenon 2.0 AS, tot i siguent de carretera, i també estic valorant de fer venir la tercera, i una segona per a la Reina. 

Mentre ho exposo no recordava que tinc la jaqueta Fusion 2.0 AS que també és extraordinària, sí, però no té butxaques darrera, pel fet d'estar pensada per portar motxilla, i jo rodo sense ella des de fa uns anys. Això sí tot i aquest punt negatiu per a mi, segueixo pensant quina gran jaqueta que tinc, OMG.

MTB, MTB, MTB.

La propera proposta podria ser el culot Gore Alp-X PRO 2-in-1, però que avui per avui també queda lluny de les meves possibilitats, és dir està dins del grup dels no m'ho puc permetre. Tot i així ja em mirava la versió sense tirants del 2014, i ara passats els mesos aquesta evolució amb ells, amb tirants vull dir, desperta un altre cop tot el meu interès, i tant.

http://www.bikeradar.com/mtb/gear/category/clothing/jerseys/product/review-gore-gore-alp-x-pro-jersey-and-shorts-15-49367/

dilluns, de novembre 02, 2015

In memoriam

Amb els que ja no tindré l'oportunitat de compartir aquesta singular ruta.

Curiós, dos caps de setmana a on la ruta té com a fet copçador la presència de barreres arquitectòniques que no permeten el pas dels vehicles motoritzats. I decidir-me per fer aquests trams res té a veure amb elles, si no amb el què signifiquen per a mi aquests llocs. 

De fet és per a mi curiós, ho dic perquè el Turó de l'Home la setmana passada, Cap de Creus aquesta, i seguidament em ve al cap el Gorg Negre de Gualba de Dalt, perquè la seqüència és aquesta deu tenir a veure amb motivacions particulars, segur, que no atenen a patrons lògics, segurament tampoc racionals, però sí emocionals. 

Després de fer el Turó, les imatges que tinc al cap són la dels colors, sempre, sempre, sempre la tardor per a mi al Montseny ve vestida d'una component protagonista com ho és la dels canvis de tonalitats, després de fer el Cap de Creus, les imatges són inexistents, únicament tinc sensacions, una en concret sobresurt sobre totes les altres, la immensitat

Fer dues sortides SOLO a aquests dos llocs tan significatius per a mi no pot anar lligat a res més que a dotzenes i dotzenes de pensades, lligades totes a fotogrames de moments viscuts, tots però tots sense excepció relacionats amb instants, moments, estones que defineixo com a memorables, innoblidables pel sol fet de ser rememorades automàticament en tornar a ser a aquests espais de somni. 

Jo literalment ara mentre miro de compartir l'aventura d'aquest cap de setmana a l'Alt Empordà, mentre cerco els mots que puguin apropar-se a l'experiència viscuda mentre hi era, mentre faig aquest exercici penso amb els bikers, amb les amistats amb qui he compartit aquestes rutes, la darrera és inevitable que la relacioni amb molts noms, la del Turó no, aquest va lligat principalment a una percepció interior poc plural, en canvi Empordà va agafat de la mà de lligams d'amistats, no pas d'espais sentits com a propis, segurament pel fet de ser quan hi sóc una mica a un espai germà, sí, però segurament aquesta sigui la limitació, o millor dit possiblement aquest sigui el plaer de gaudir-ne de forma molt diferent vers l'aventura viscuda al Montseny. I està bé que sigui així, gaudir de cada entorn de manera singular i intransferible. No sé si aquest darrer mot és l'adient pel fet que aquesta crònica segur que transmet una part de la intensitat viscuda a aquesta aventura a l'Alt Empordà, per tan transferible, d'aquí la contradicció que us esmento.

Un inici de l'aventura a la rotonda de la sortida de l'autopista de Sant Celoni, com? sí, sí, venint de SV per Collsacreu en arribar a aquest punt un colapse, però un colapse, la meva intenció inicial era anar a guardar la VW a SC fer ruta pel Montseny, o pel Montnegre, i finalment tornar cap a SV en bike deixant la June descansant a SC. En veure la saturació del trànsit vaig decidir entrar a l'autopista i fer camí direcció Nord, cap a on? no és important, Amer, Banyoles, Olot, Girona, Roses, aquesta darrera població va ser recepcionada amb determinació, i per tant sense demora aquest va ser el destí triat per començar una jornada de MTB rodador.

Un cop a Roses aquest cop la June va quedar al ben mig de la població, no a mig camí de la ruta cap a Cadaqués, per tant la ruta seria una mica més llarga, vaig pensar encertadament que com que tots estaven al Montseny a aquest espai Roses-Cadaqués-Cap de Creus no hi hauria massa gent. 


Va ser una bona pensada, perquè no diré que no hi hagués una ànima, una mica com a les meves sortides a la nit per SV, a on únicament el Destructor Independent segueix detingudament el meu Vol de quasi dues hores, ara a l'Alt Empordà fent referència al tram de pista entre Roses i Cadaqués bikers, el què en diem persones en bike, vaig coincidir anant amb un de sol que venia,  a la barrera del cantó de Cadaqués, sense salutació, aquesta va anar únicament en una direcció, està bé ser invisible, avui en dia millor ser invisible

Un inici de ruta lent, pesadet, a on l'amabilitat dels caminaires va ser la nota predominant, somriures, i més somriures en els breus moments de coicidència.

Una arribada a Cadaqués curiosa pel fet de no fer cap aturada de rigor, un SOLO té això no t'atures i segueixes ara però per carretera ja no per pistes fins al Cap de Creus.


Mentre hi anava els meus sentits concentrats en l'anada i vinguda germana dels darrers sis quilòmetres de la pujada al Turó de l'Home, ara també rodant prudent els darrers cinc quilòmetres crec recordar amb uns autos podria dir com una mica de trontoll en trontoll, com? vull dir sempre circulant pel centre de la carretera i sempre passant molt justos vers el meu pas, però no puc dir res més que si no vols pols, millor no haver anat a Cap de Creus en bike, pretendre corregir aquesta conducció carinyosa, és a dir quasi entrant en contacte amb el biker per part de l'auto seria com voler reescriure l'història des que l'home va deixar de desplaçar-se utilitzant únicament les seves cames, no està en les meves mans, si més no fins avui, demà crec que tampoc.


Un cop a Cap de Creus un vent no diré intens, sí característic va fer que no fes cap aturada fora d'un breu instant per capturar un moment, després la tornada directament per on havia vingut, sense deixar de recordar les diferents possibilitats. 


Mirant sempre d'evitar d'agafar fred, de fet des de Roses, als primers quatre quilòmetres a on la sensació no era massa bona, equipat de tardor, amb culot Gore Power 2.0, camals Sporful, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, mallot Alp-X Gore també de màniga curta, mitjons crec recordar Biciclista, calçat Dragon 2 de Sidi, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, sense els guants Hirzl, i els manegots de Gore amb la jaqueta Lite de Campagnolo que els primers a la darrera baixada a Cadaqués vinguent des de Roses, fins ja a la VW, i la jaqueta als darrers deu quilòmetres previs a l'arribada a la June van ser la cloenda d'un equipament que va funcionar d'allò més bé.


Tornant de Cap de Creus un cop a Cadaquès va implicar de poder menjar en marxa una coca de pinyons deliciosa, i dues mini  porcions de coca de poma, amb tres quarts del bidó de 500 ml d'aigua  durant tota la ruta va ser l'energia per fer aquest seixanta quilòmetres entre anar i tornar. 


Si bé fins al quilòmetre quaranta les sensacions a dalt de la bike fins a aquest punt van ser les de sempre, com si el Vol no tingués caducitat, després d'aquest punt em va costar arribar a la VW, no per fatiga, crec, si no per unes molèsties en general, no em costava fer les pujades, sí les baixades a on cada cop anava més lent per aquesta sensació d'incomoditat intermitent, crec que era intermitent. 


Mentre feia els darrers quilòmetres les darreres visions d'aquest indret tan emblemàtic, a on un mar pausat a les zones més protegides del vent, i diria que també a les zones més obertes, certament, feia que mentre el Sol anava indicant que era l'hora dels meus llums Cateye-Powerled, de fet tota la tornada va ser ja amb ells treballant, i concretament a la baixada fins a Roses a on ja era negra, negra nit, fet que em procupava perquè no tenia clar el punt exacte a on tenia aparcada la June, va comportar de tenir la sensació ara ja no de benvinguda, si no d'acomidament ja no d'un espai que també, si no d'un estat emocional intens que neix en anar, i que disminueix això sí lentament, en marxar. 


Una sensació avui mentre hi penso, mentre hi anava, mentre hi era, després a la tornada amb la June des de Roses a SV llarguíssima, a on les pensades ronden sempre l'entorn de les emocions intenses, memorables, inoblidables, per favor, per favor, per favor, a un entorn com aquest mai li podré dir que no, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de novembre 01, 2015

Memòria

Pels instants en si mateixos, els viscuts, els compartits.


MTB, MTB, MTB.

Decididament tindrem una bona crònica del Vol de Cap de Creus, oh yeaaaah!

dissabte, d’octubre 31, 2015

Una ruta memorable

Pel lloc, sí, certament, també, també diria jo.


Fatigat, per un Vol, el d'ahir al vespre fins la mitjanit, i també per l'exigència del d'avui, segur que també. 

Ja aniré proposant les cròniques, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Cap a Cadaqués

Menhir de Mas Marès I. 


MTB, MTB, MTB. 


Això sí m'he deixat els Hirzl a SV :-)

SOLO

I avui sense Baix Montseny, La Selva, Gironès, Baix, Alt Empordà? -)


Amer, Roses, Banyoles, la June decidirà oh yeaaaaaaah

En tot cas l'intenció és que avui al vespre la VW no tornarà a SV, per tant avui dia de doble Vol? 


MTB, MTB, MTB.


Festival, festival, grans jornades, OMG. 

Segur que avui no és un dia Cap de Creus, segur que no :-)

divendres, d’octubre 30, 2015

Manetes massa lluny, no gràcies

Que ha comportat de fer venir un nou conjunt de frens Formula R1 ara amb les manetes regulables, de manera que els menuts dits de les mans de la Reina puguin treballar més properes al manillar.


Una reivindicació poc atesa pel genet, no per falta de voluntat si no per manca de mans, tot i la redundància, masses fronts oberts per a mi sol.

MTB, MTB, MTB.

Content, la Reina tindrà els seus frens, per tant podrà rodar baixant molt més relaxada, i jo heretaré no Les Rambles si no els seus magnífics frens R1.

dijous, d’octubre 29, 2015

Pluja amiga

La d'aquests darrers dos dies de tres, i tant. Perquè sota la pluja el primer dia tot i iniciar la ruta, mentre la feia, i a segons d'arribar a casa amb ella no vaig quedar mai xop, millor dit, no en vaig tenir la sensació, he de pensar que per l'intermitència puntual de la pluja també pels paraigües naturals del Drac, i a la darrera sortida perquè la pluja va arribar a l'última mitja hora sense la intensitat com per deixar-me xop, és magnífic sortir en bike amb pluja i no quedar xop. 


He de dir que ara a les cinc tocades de la matinada de dimecres hauria de sortir a rodar, sí, però dues sortides, la d'abans d'ahir que va acabar a la mitjanit, i la d'ahir al vespre per l'exigència de la mateixa ara em proposa d'esperar com a mínim al migdia, o al vespre crec que millor, veurem, veurem. 

Fa dos dies, dimarts el Vol sempre va ser un rodar aeròbic, de fet sempre rodo així, excepcionalment aquesta setmana al límit proper a la zona d'un cert to vermell, sí però molt lluny de poder ser proper a  un ritme alt. No estic perseguint rodar sota un patiment important, no serà ni un sol dia de tots el que he de fer als propers quasi dos mesos, sí a aquest ritme que veu a uns metres la barrera a on començaria a pensar que estic proper a la meva línia vermella anaeròbica.

De fet no fer-ho no implica no millorar el ritme, cada vegada milloro el pas pels dos Tintorers sense haver de fer una sortida explosiva, i per tant d'entrada no diré que ja vaig prou bé, sí que dins d'aquesta proposta de Vol em sento molt i molt bé, fet que defineix que és així com he de seguir, clar que yes! 

Equipat Assos F1 i Intermediate, de culot pirata i mallot/jaqueta respectivament, mitjons Biciclista crec recordar, tèrmica de Gore sintètica sense mànigues, guants Hirzl, gorra Spok, ulleres Limar, calçat amb les Dragon 2, un equipament perfecte per rodar a 19°C pel pas per la riera de Llavaneres a tocar de dos quarts d'onze de la nit, i mateixa temperaura cinquanta minuts després.

No ha sigut en cap cas rar pedalar a partir de les deu ben tocades de la nit, sí a minuts de sortir, perquè fa més fredor a casa que al carrer ara a la tardor, i des de casa mires per la finestra del Mirador i penso que  ja sortiré demà, però un cop a dalt de la bike, les sensacions molt bones, i l'hora bé sí, no són hores de rodar si ho argumento pels bikers amb qui vaig coincidir, certament, certament. De fet a dalt del cap del Drac, un cop fet el Tintorer Curt feia uan mica la sensació d'estar una mica sol :-) 


Mentre escric tinc un garbuix important a on em costa diferenciar les sensacions de cada sortida, la de dilluns, la de dimarts, la de dimecres, crec que per centrar-ho més bé pot ajudar esmentar que dilluns va ser un Vol sempre sota la pluja, dimarts que és la crònica d'aquesta intervenció únicament al darrer tram, i ahir sempre sota una Lluna que sí bé als darrers tres dies n'ha sigut la protagonista ahir ho va ser encara més per aquest cel sense presència de núvols. 

Que bé que va la bike, OMG. Val a dir que el terreny estava perfecte per gaudir d'aquestes sensacions, perquè estava compacte, per tan perfecte per rodar lleuger, i adherent per les darreres tímides pluges sense ser xicletós, en resum ideal per una sortida XCXCXC, oh yeaaaaaah!

Una pujada, una darrera pujada a SV per Milans emocionant, per notar des de la riera de Caldetes que ho hi havia una pols a l'aire o era pluja, és que m'havia avançat un 4x4 feia res, però finalment la pluja es va destapar ja fins a casa, i de fet al portal del Mirador aquesta ja era notable.

MTB, MTB, MTB. 

Per sort sense temperatures baixes rodar sota un plugim és diria jo dels plaers més grans si parlem de condicions climàtiques adverses, si fa fred la conversa, l'exposició meva seria força diferent. De fet dilluns va ser clara la percepció en inciar el Vol coincidint amb la tornada de la pluja, canvi de jaqueta i a rodar, és que dilluns i dimarts tot i rondar amb les mateixes temperatures que ahir, els dos primers dies feia calor, la sensació rodant de nit era molt bona, no ahir a on a 18-19ºC la fredor manava la ruta, no el fred, és veritat, però que diferent dels dos dies previs. 

Amb llums Cateye-Powerled en marxa, quina llum que fa l'EVO PRO a mitja potència, beure, mig bidó de 500 ml. menjar, cap, incidències, cap, coincidències, crec recordar que cap, amb eines, amb manxa, amb càmera de recanvi, amb un mar animadet, no massa però.

dilluns, d’octubre 26, 2015

La clau

De la Segona Corona de Granit, vull veure que el buit és realment tal com aparentment em mostra. La marxa de les Fades de la Foscor va comportar de l'aturada de la Segona Corona de Granit, la primera sensa la segona va seguir rodant, fins i tot per uns ulls llunyans diria que millor que sembla que així la primera roda més lleugera, però la Nau Insígnia va ser concebuda amb la propulsió de les dues Corones de Granit, i de ser l'energia de la Nau únicament la dels cavallers de la llum cal que jo n'estigui convençut, que és a on sóc ara, mirant de consolidar aquest tram.


Avui un Vol sempre sota una lleugera pluja, curiosament també sota una immensa Lluna. Curiós iniciar el Vol sota aquesta fina pluja, i rodar amb ella com acompanyant permanent :-)


Quina aventura, com als UK que la pluja és com el Sol, com sona, com sona, veient com gestionen el temps aquests magnífics bikers sota la pluja sempre omnipresent, el seu fer sota la pluja i sota una temperatura per sota dels 5ºC és per a mi un bon referent a data d'avui, escric i penso que he de fer venir unes noves botes d'hivern, les noves Shimano unes bones candidates, crec, pel fet que veure mentre poso en marxa els llums Cateye-Powerled i la llum d'aquest darrer em fa veure que comença a ploure, ja no és ara motiu de deixar la sortida per un altre dia.


Quan anava a sortir totalment equipat de tardor la pluja que havia marcat el ritme de quasi tota la jornada, quan semblava que aphavia marxat definitivament ha tornat a fer acte de presència, i he canviat la jaqueta/mallot Assos Intermediate per la jaqueta Xenon 2.0 AS de Gore. Bona pensada perquè a 18°C la Xenon tot i la pluja està al límit per la part alta, per sobre d'aquesta temperatura crec recordar que passava massa calor, però dins fins els 16-18ºC encara funciona prou bé,  i m'ha protegit durant dues hores de manera molt funcional, dic funcional perquè per ser tan fina la pluja, i tan denses encara les fulles dels arbres la intermitència de la pluja sota dels arbres ha deixat sempre recupar-se a tot l'equipament, des de les Dragon 2, passant pels guants Hirzl, i posant com a punt i final el culot pirata F1 d'Assos, fins i tot la gorra Spok s'ha defensat bé. 


No he arribat sec a casa, en cap cas, però tampoc xop, sí molt humit, i rentant l'Inbred un cop a casa per deixar-la a punt per demà, i per uns estiraments avui més extensos encara he notat més que el Vol avui ha sigut sota la pluja.


Ara mentre vaig finalitzant aquesta crònica el Vol de dimarts ja ha sigut, curiós avui ha començat a les deu tocades de la nit i a finalitzat a deu minuts de la mitjanit, per tant passo a mode passat, estem a la matinada de dimecres comentant la crònica del vespre de dilluns, ahir equipat com us he esmentat, no sé si he definit la tèrmica, una Gore sense mànigues, el casc Cratoni Terron, i ulleres Limar, sense incidències, l'Inbred literalment Vola, faltaria més, sense coincidències, crec recordar iniciant el Vol dues hores més d'hora que avui, amb llums Cateye-Powerled sempre funcionant, beure, mig bidó d'aigua ara ja sí de 500 ml. sense menjar, amb el mar mogudet, no molt, amb eines, amb manxa, amb càmera de 26", esperant ja no a la sortida de dimarts que com us comento ja ha sigut, si no a la dimecres, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

No vaig recordar de comentar al Blog que fa uns dies el casc Cratoni Terron meu s'ha mort, o en ello está, per tant toca entrar un casc nou, per cert em passaré al MTB, crec, crec. 

Preferides

I tant, i tant, i en viu són diria que senzillament les més extraordinàries amb diferència, i amb els mini couplers i triple arc, bé costa de compartir fidelment la perfecció de les creacions d'aquest constructor. 



MTB, MTB, MTB.

Cal dir que el sr.Curtis té un punt molt a favor ser molt cordial, a Irlanda ens va quedar clar, i la Reina després de veure la Retrotec un altre cop en viu va sentenciar, jo en tindré unaoh yeaaaaaah!

diumenge, d’octubre 25, 2015

Al final

Encara tindrem tram Sidi?


No, no ho crec, un cop les noves Giro Privateer siguin a casa les Dragon passaran a descansar properes al racó fosc del Mirador a on descansa la Yeti ASR, i com ella per diferents motius però resultats germans aniran sortint cada cert temps. 

De fet ja és el què està passant ara, les velles Privateer malmeses, les noves per arribar i les Dragon fent la seva feina. 

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, d’octubre 24, 2015

Majúscules

Amb majúscules perquè la sortida d'avui pel lloc havia de tenir la categoria de GRAN VOL. 


Un Turó sempré és un Turó, i decidir encarar un Turó a finals d'octubre a les tres tocades de la tarda implica d'acceptar que passaré fred baixant, com a mínim a les mans, com a mínim, i de fet baixar per Can Carbonell des de les antenes ha sigut èpic perquè no podia frenar pels dits de les mans ben glaçats.


Si no vols pols, avui pensava anar a Sant Elies, sí, i finalment m'he decidit per tornar a coronar un Turó de l'Home. Ha sigut una bona pensada perquè darrerament ni Sant Elies ni el Turó els hi som en cap cas familiars, fa molts mesos que no hi anem, avui ha sigut un d'aquests excepcionals dies, clar que yes! Una pujada marcada pel color de la tardor, a on cada família d'arbres indica quin és el seu estat d'ànim, i de fet totes coincideixen, sensacional, el seu moment és senzillament immens.

Pujant com més proper era al Turó més fredor notava, he fet Ciuret sense manegots ni armilla, a mig camí de l'estany d'en Viada m'he posat els manegots, per uns minuts després posar-me l'armilla Lite de Campagnolo que ja vindria fins a dalt com també els manegots Pearl Izumi. Entre Ciuret i Viada pujant a ritme del Yellow Submarine, tota la vall dins del bany d'aquesta melodia ara a la tardor, per a mi d'aquesta segona primavera, una música la que us esmento que s'imposava. Després passats els primers quilòmetres pel pas de l'estany d'en Viada el silenci va fer respectar aquesta norma no escrita de tornar a gaudir de l'entorn per l'entorn amb el to que aquests comporten. 


A dalt avui una visió única des de la zona que estava envaida pels militars, i a on mai des que tinc memòria hi he pogut posar els peus en bike, la cara Sud del Turó de l'Home, OMG. Aquest segon turó el Puig Sesolles ara és accessible, un moment aquest per a mi memorable.


A aquest punt m'he posat la jaqueta Lite sense treurem l'armilla de Campagnolo, i he anat desfent el camí cap a casa. 


Una baixada sense fred al cos, equipat de primavera, culot pirata Morvelo, mitjons de primavera, calçat amb les Dragon 2, tèrmica Gore de màniga curta, mallot dels nacionals Single Speed Austràlia, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, gorra Spok. Quin fred a les mans, fet que no m'ha deixat gaudir de la baixada per muntanya. Una baixada rapidíssima fins a la cruïlla de Penyacans, i lenta des d'aquesta fins a la capital del Baix Montseny, pel fred a les mans i també per mirar de rebaixar aquesta fredor. 


A la pujada al Turò després de Penyacans als darrers sis quilòmetres molt trànsit, curiós perquè la majoria de vehicles no pujaven al Turó si no que anaven fins l'aparcament del Pla Amagat i giraven cua, no feien el darrer tram a peu d'uns 20' per poder arribar al cim. Uns pocs sí i amb aquest he anat coincidint.

Ara un dia després estic fixat en el fet d'haver rodat pel segon turó, aquest era en origen crec recordar més alt que el Turó de l'Home, però per fer-hi la base militar cap el 1974-1975 van haver de tallar la punta del turó, i ara és força més baix que el su germà petit, lamentable des del meu punt de vista, molt. 


Jo ja hi havia caminat per aquest Turó, el Puig Sesolles, abans de que s'hi plantés la base militar, no en bicicleta perquè la meva primera pujada al Turó va ser amb tretze anys per tant si bé des de la cruïlla de la carretera de Santa Fe fins a les antenes era de terra, recordo perfectament per com la vaig patir la carretera asfaltada des de la cruïlla de Pentacans fins a coll Pregon, per tant pel fet que el darrer tram asfaltat ho és per l'existència de la base militar jo en bici no he tingut l'oportunitat de rodar-hi fins ahir que sí a on en lloc de pujar al Turó de l'Home vaig aprofitar per fer el meu primer pas en bike pel cobdiciat Puig Sesolles. 

OMG, OMG, OMG.

Mentre pujava emocionat creia que coincidiria amb l'arribada de la nit mentre coronava el Turó, per una banda em sap greu, perquè pel fet de ser la llum la protagonista, i després de la protecció dels cavallers de la llum dins de la primera Corona de Granit, i la marxa de les Fades de la Nit de la segona Corona de Granit, ara únicament coincideixen el Destructor Independent i la Fada Reina de la foscor sempre que la llum doni pas a la nit més fosca entre els Murs invisibles de protecció de la Nau, i per tant ahir al Puig Sesollles va ser solitari, sí amb la protecció del Destructor Independent, però aquest sense la seva Fada Reina, després segur que van coincidir, ells dos al Puig Sesolles, però per altra banda  jo únicament m'ho puc imaginar, perquè jo ja era passant de costat per Fogars en descens vertical directa cap a Sant Celoni, amb els llums funcionant, sí per una nit que m'acaronava a distància des del mateix moment de baixar de Sesolles, lloc a on vaig posar els llums en marxa, i de fet la Lluna era ben present mentre baixava direcció a Pentacans. 

Baixant per corriols des de Pentacans fins a Can Carbonell la foscor va requerir de fer treballar el llum Powerled EVO PRO a mitja potència, zones tapades, molt per les fagedes denses, a on la poca llum encara present era expulsada sense contemplacions, i a on hauria pogut aturar-me i dirigir la mirada del meu Drac al Puig Sesolles per mirar de veure al Destructor amb la seva Fada, o a la Fada amb el seu Destructor, sí, hauria pogut fer-ho però unes mans sense percepcions m'indicaven que aquest era el seu moment, i el meu era arribar sa i estalvi a la capital del Baix Montseny. El pas per Can Perepoc nostàlgic, anys feia que no hi passava, l'arribada a Campins a la cruïlla que et porta a Gualba de Dalt promotora de moltes pensades inoblidables, són moltes les estacions compartides a Gualba de Dalt, poques als darrers anys sí però per aquest motiu de més pes encara. 

Un cop a Sant Celoni directament a comprar en primer terme una coca boníssima per menjar tot seguit, no havia menjat res des de l'esmorzar, i quatre panets que serien dos d'ells passats uns minuts part d'un dinar de pa amb tomàquet, formatge, codony, i iogurts, amb dues coles per beguda, després dels 500 ml d'aigua consumits a l'ascensió al Turó, un dinar-sopar a tocar de les vuit del vespre entre converses plenes de calidesa amb la mare.


Un SOLO aquest cop al Montseny, sí, i quina bona pensada decidir-me per l'opció de fer un Turó oh yeaaaaaaah! 

Ara esperant què és el què em té preparat el Destructor avui, ho escric i Cap de Creus em ve al cap, em frena l'anada a Roses, dues hores de cotxe que no ho són, i quatre que tampoc si penso en anar i tornar fa que cada pensada amb aquest indret quedi en això.

MTB, MTB, MTB. 


Esmentar especialment el pas per on a l'anterior ocasió va ser el darrer Vol de la The Motivator, mateix lloc, mateix clima, entre bikes, just al tram de la imatge superior aquest cop sense incidències remarcables. Pensatiu, molt, perquè la joia de la Vicious tot i ser el seu darrer Vol em va tornar a SC, una baixada trista la d'aquella jornada, gestionada correctament per la proximitat de la cita de l'europeu WEMBO de Finale, i a on l'Inbred va passar comptes amb onze bikers competidors, quina victòria rendint homenatge a aquesta bike que tantes satisfaccions m'ha donat, llarga vida a la The Motivator, que un dia tornarà a ser la protagonista d'un vell tram, de ben segur, de ben segur, OMG. 

Un SOLO

Fent el Turó a tocar de novembre, sortint a les tres de la tarda comporta d'una pujada entre les millors sensacions :-)


MTB, MTB, MTB.

Turó :-)


MTB, MTB, MTB.

St.Elies vs Turó de l'Home, SOLO

Veurem, veurem quin és el destí avui.


MTB, MTB, MTB.

divendres, d’octubre 23, 2015

Yoke :-)

Com m'agraden totes les propostes d'aquesta companyia.


MTB, MTB, MTB.

http://brimages.bikeboardmedia.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2015/04/paragon-machine-works-hollow-chainstay-yoke-for-fat-bikes01.jpg

FF 2.0

Els propers sense cap mena de dubte.


MTB, MTB, MTB.

http://www.hirzl.com/index.php/en/

Propostes


MTB, MTB, MTB. 

http://www.werd.com/25092/edc-bike-kit/

dijous, d’octubre 22, 2015

Rucs i Fades

Certament, certament, avui una ruta que com fa dos dies torna a ser diferent, és una aventura això de sortir a aquesta segona primavera dins del mateix any, i més si estem a l'octubre amb un peu dins del novembre.


En res ja no sortirem de les temperatures entre els 5ºC i els 15ºC, serà emocionant rodar, poder-ho fer equipats d'hivern amb el pensament de ser a la primavera. De fet ho escric i penso, què escric, però aquest és el propòsit, si hem descansat a l'estiu ara l'intenció és rodar a l'hivern com a mínim tant com els millors estius a dalt de la bike.


És fantàstic tenir aquests propòsits, perquè amb ells el dia a dia agafa encara millor color, millor to, com avui que comentava amb el meu bon amic el privilegi de gaudir d'una jornada com la d'avui, sol, temperatures perfectes, pel què fa a aquest espai, perfectes per rodar, quin dia, quin dia, clar que yes!

Una menuda ha fet que avui tornéssim després d'anys, a zona de fredor, de fet sembla que el meu cos demana rodar a zones més fredes, el Montseny, com Òrrius avui. 

Fa dies que vull rodar entre Roses i Cadaqués, setmanes, de fet amb els Trinxes fa unes setmanes ja hi vàrem ser propers aquesta ruta, però no en tinc prou tot i el bany de l'estiu que vàrem poder fer, però no hi ha pressa, serà, serà, curiós banys d'estiu a les zones més fredes. Miraré que no passin masses dies, el fred intens per sota dels 0ºC no sé si és el què cerco, crec que en cap cas, oi què no?

Fa uns mesos des de febrer crec recordar del 2014, o a mitjans no és important que el Destructor Independent amb la Fada de la Foscor van acordar la construcció dels murs invisibles que no indetectables de protecció de la Nau Insígnia, i des d'aquell instant en disposar d'ells fem, fem, i fem, sense el temor agafat de la meva mà, omg, omg, omg. Mantenir-los en perfecte estat de conservació, els murs,  el nostre objectiu, sense aquests tornaríem a zona de risc, i no hi volem tornar oi que no? Ja fa anys, molts, que no sé què són les zones de risc, millor dit, sí que sé quines zones són, hi he estat, les he viscut, les he finançat de manera quasi infinita, ara crec que no ho faig, és la percepció, la meva, no necessito més, entendre que no ho estic fent. Els Destructors de Murs dirigits pel Destructor Independent lligat aquest darrer a la Fada Reina de la Foscor estan des de fa mesos apostats sigilosament a dalt dels Murs que envolten la Nau, atents, prudents, càlids, els noto i per tant restem tranquils, esperant, oi que sí?


Equipats de primavera dins de la tardor del 2015, Assos F1 culot pirata i mallot Intermediate, tèrmica Gore sintètica sense mànigues, mitjons Pear Izumi d'estiu, sabatilles Sidi Dragon 2 negres, guants Hirzl, les nostres joies, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, a 21ºC a les tres de la tarda, amb càmera ara ja sí de 26" i de 29", aquesta última ja ve perquè la Spot Brand ja té la nova bossa Deuter de sota seient, amb eines, la Lobgboard amb les mini tools de Specialized, amb la manxa nova també d'aquesta marca, sense incidències, sense coincidències, beure, un quart de bidó d'avui sí de 500 ml. sense menjar, amb llums Cateye-Powerled sense utilitzar, amb el mar mogudet.


Ara esperant a demà, a veure si hi ha Vol un altre cop, amb ganes ara de tornar a sortir, i per tant confiat en que demà tornaré a ser entre Dracs, oh yeaaaaaah!

MTB, MTB, MTB.