Una aventura entre trinxes comporta de riure molt, jo diria que més encara que riure molt, perquè sortint de Poblet quasi no podíem pedalar de la invasió de somriures que estàvem compartint.
Una ruta que va començar per a mi a dos quarts de quatre de la matinada per poder ser a Vallromanes a dos quarts de sis del matí.
D'aquí cotxe fins a Santes Creus, i era a aquest punt de destí a on vàrem iniciar la ruta que també posaria punt i final a la segona part dels tres trams de la jornada per a mi. De fet per la sensacional aventura viscuda podria dir que la Ruta del Cister va ser tan emocionant que el primer tram i el darrer fins a casa no tenen raó de ser comentats a aquesta intervenció, fora de les hores que van tenir inici els dos, i final el darrer, el primer va començar la matinada del dissabte a quarts de quatre, i el darrer que començava a les onze de la nit i va finalitzar a l'una tocada ja del diumenge.
La Ruta del Cister per a mi ha sigut una sensacional experiència, per tot, per la camaraderia dins de la sortida, pel ritme, amb aturades sí, però amb un grup de cinc bikers que no paraven de pedalar, per l'aturada a Poblet al Monastir, amb la conversa que vàrem mantindre amb un dels membres de la comunitat, una conversa planera, tant que no la vaig pas digerir, ni ara passats els dies, i jo que em creia planer, OMG.
Ara a dimecres, després d'una pedalada de matinada, molt de matinada, la jornada ha començat a les cinc del matí per a mi, per la Reina a les quatre, i que es reiniciarà aquest vespre, ara penso en l'aventura de dissabte i tot roda, tot roda, que bé, que bé, que bé. Durant els més de 100 Km. de la Ruta, durant els més de 170 Km. de ruta que va conformar el total de l'aventura de bike per a mi, ni una incidència mecànica a cap de les bikes, desajustos sí, necessitat de reparar en cap ocasió, ajustar sí, això sí, fet que va ajudar molt a poder fer tota la sortida podent gaudir d'una aturada a Poblet per sobre de les tres hores ben bones, hi tornarem, hi tornarem, clar que yes! i de ben segur que hi vindran bikers de tot el món de la mà de la Betty i en Bob, segur, segur, guiats això sí pel guia, pel fet de ser el protagonista d'aquesta aventura.
Al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, ens vàrem refrescar a la seva font de vuit brocs, amb uns companys singulars, cinc tombes en forma de sarcòfegs a la paret exterior del monestir exposats a la mateixa plaça.
Dins de la Ruta fins i tot instants que van semblar democràtics es van viure així però sempre decidits amb determinació pel guia, i jo penso que això ha de ser sempre així, sempre, per aquest motiu, i més encara en aquesta ocasió, pel resultat tan satisfactori va quedar clar que decidint sempre ell va ser un èxit d'aventura, mtb, mtb, mtb. Els companys de ruta amb GPS opinaven, està bé que opinin, el guia però era qui deicidia, encara està més bé, oi que sí?
Ell ens hi volia portar, ell ho va organitzar, ell ens hi va transportar, ell ens va guiar durant tota la Ruta del Cister, va decidir les aturades, els temps, els ritmes, els llocs de menjar, de fer la cervesa, i va anar tan bé que feia anys que no gaudíem de tan bona conducció dins d'una ruta, oi que no? similar va ser, però més breu la sortida del Lluçanès amb el memorable dinar a Can Sala, i tant, la ruta també, i tant que sí, però i el dinar? OMG.
També va ajudar que quan anàvem tres i quatre hores passats d'horari els bikers continuaven volen fer tota la Ruta sencera :-)
Aquesta va començar rodadora, passat el primer tram de tres, va continuar un xic més corriolera, poc però un xic més, durant el segon tram les pujades, i les baixades van agafar un to més èpic, per finalment un tercer i darrer tram especialment memorable, feia temps que no recordava tanta exigència de pujada, com de baixada dins d'un risc important és veritat, gaudint tant a dalt de la bike, omg, omg, omg. Una mica Xavi com la baixada des de Sant Marçal a Les Illes, i posteriorment després d'aquell dinar del "no volem pollastre que anem justos de temps" a Coll Formic fins a Sant Celoni per la baixada per les piscines, quin dia, quin dia aquell, OMG. Doncs aquest cop a la Ruta del Cister.
Amb jornades de MTB com aquesta repetir aventures ara sí ara també incorporen una component molt intensa del compartir el Vol pel fet aquest, el de compartir el Vol, OMG.
Que difícil és pujar amb tantes pedres rodones com a terreny de pas per la bike, increible sensació que fins i tot s'incrementa encara més a les baixades força verticals que vàrem fer decidides cada cop pel guia sense masses contemplacions, millor dit sense cap, i que ara mirat en perspectiva es confirma com en el moment de ser-hi que van ser amb diferència el punt de més llum de la volta.
I menjar? jo vaig menjar tant que dels dos entrepans que portava un va passar a fer la seva feina a la sortida del diumenge amb l'Home de Montseny, quina primera aturada al forn de pa, quins panets més bons i més grans, quin dinar, mare meva, quins macarrons, i quina crema catalana amb galetes Maria, i més premis, i més premis. Com a dinar germà de la penúltima aventura trinxa.
Després el tram ens va ajudar a fer un digestió ben complerta de tot el què haviem menjat, especialment jo amb dues cremes catalanes de la casa memorables, però memorables. Va ser aquest un tram molt i molt exigent per a mi, quines parets més verticals, i quines baixades més impressionants, especialment importants aquestes darreres, costava deixar-se anar tot i veure sempre el pas a molts metres de distància, però era imponent fer-les, i notables les sensacions després de fer-les.
Un terreny vermellós, pedregós, fabulós.
El protagonista d'una jornada memorable.
A aquest punt encara teníem els millors trams de pujada i de baixada per fer.
Una arribada ja dins del tram de l'arribada de la nit, ràpida, per la proposta de ser rodadora, en conjunt força baixadora que va fer que els darrers quilòmetres fossin això rodadors, i jo ara amb el 16 puc seguir de lluny però seguir els grups tot i ser pla i baixada.
Un punt i final al Cister amb una proposta de refresc a la fresca :-) passant abans per la plaça Bernat Calvó presidida pel Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.
Equipat d'estiu, amb manegots, camals i armilla de matinada i de nit, durant el primer i tercer tram, amb eines, totes, amb manxa, amb recanvis, tots, beure, quatre bidons de 750 ml. d'aigua amb un tall de llimona, una cervesa, mitja cola, un cafè, per menjar, un dels dos entrepans que portava de gall d'indi, formatge i tomàquet, mitja bossa de fruits secs, dos panets de Viena, els macarrons per dinar, i les dues cremes catalanes per postres amb les galetes Maria. Sense incidències remarcables, sense coincidències, sense mar, sense una calor extrema, en cap cas, amb llums sempre, en marxa el primer tram, també el tercer i darrer, curiós que com més bé vaig rodar, vull dir amb les millors sensacions va ser als darrers quaranta quilòmetres de la Ruta del Cister, i a la tornada cap a casa durant les dues hores de duració d'aquesta.
Ara des del Mirador del Drac descansant, i no és una metàfora, recuperant energies pel Vol d'aquest vespre.
MTB, MTB, MTB.
