Waterfalls ...

Waterfalls

Last Sunday was a perfect day to ride, sunny and warm, ready for St. Patrick's Day ... the Ireland guys were everywhere, most of them having some beers, I decided to drive to DuPont Forest in NC.

Love the roads in the NC mountains

Dupont Forest is an interesting place, it's been on the MTB magazines different times as one of the top destinations on the SE, located in the western NC mountains, close to Ashville NC and Greenville SC can attract people from both states, but also some northern guys looking for warm weather at the end of their winters.

In DuPont Forest you can find a mix of hikers, runners, MTBikers and also just families looking for some fresh water and a nice wild space. Sometimes it's crowded, but worth a visit. If you're just curious about click the attached website http://www.dupontforest.com.

Bridal Veil Falls

I arrived there around 11am, parking lot was pretty full, but I was able to find a spot. On my left side a car with some German guys living in Aiken SC, on the back a minivan with 6 people from Ontario (Canada). Was interesting to see the different set-ups, the young German guys with their enduro double suspension (Pivot, Trek, Trek, Trek, ...) wide pants and T-shirts, ready for jumps. The Canadiens were all about racing, fast and light carbon fiber bikes, top of the art components (Specialized, Scott, Cannondale,...) all them with bib shorts and racing apparel, I later discover they were from the Ontario racing team.

I was there too, the crazy Catalan with a FatBike, no fork, aluminum frame, and my new Castelli equipment...funny though nobody was asking about their bikes, or frames, but all of them came to ask me about my El Gordo ... I love it, it was clearly the singularity there.

I started my ride on the parking that has access to Covered Bridge trail, this is a wide gravel road that gets you closer to High Falls, an spectacular waterfall it's been captured in numerous videos and pictures. From that point I moved towards the south of the park, to arrive to Bridal Veil falls, another spot it's worth a visit, both pictured in the movie The Last of the Mohicans https://en.wikipedia.org/wiki/The_Last_of_the_Mohicans_(1992_film)#Locations.

Covered Bridge

 El Gordo in Bridal Veil Falls

 

Once you leave Bridal Veil, there is not a lot of options as you have to ride back some of the same trial, but one facing west is especially nice, a tight and cornering one called Corn Mill Shoals that later turn into Barn Trail, a mix of forest and finally open area once you arrive to the barn.

 

Corn Mill Shoals



Barn Trail

From Barn Trail you basically have to go east to look again for the main gravel road "Conservation Road", then north to look again for some nice trails, before you arrive to Three Lakes Trail, you cross the bridge over Little River, once this is done the trail is on your left with a very narrow entrance that clearly tells you this is going to be fun.

 

The trail is similar to all others in DuPont, tree roots, some big stones and basically a 3 feet wide trail with twist, corners and some wavy areas ... perfect place to have fun. When I was there the Canadian crew came on the opposite direction, I stop to allow them to pass, they were really fast and clean, no dirt jumps.

Little River

 

Lake Julia view from the Three Lakes Trail

Lake Dense

Three Lakes melts into Pitch Pine Trail, and this one goes back to the main gravel road close to Covered Bridge, true there is plenty of other options, but I have to explore the forest deeply to feel comfortable to go alone far away of the main areas.

 

When you arrive to the main gravel road, there is a need to visit the main falls, the ones are widely famous, High and Triple Falls. These two spots deserve you leave the bike on the side and try to walk to the base, I have been there plenty of times hiking with the family, and the overwhelming feeling of being in front of a nature beauty it's always on my mind. As I said these where locations used on "The Last of the Mohicans" movie, but also other movies, like recently "The Hunger Games" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Hunger_Games_(film)#Filming.

 

This section is a small loop but it's where you will find the stiffest ramps, this is not a small trail, maybe a 10 feet wide mini gravel road, mainly used to access the falls by lots of people on the weekends, but something looks easy walking gets some times complicated on the bike, especially with a 1x10 with a 32 in the front, thanks good I have the x10 on the rear derailleur, not sure how I will be doing on a SS.

High Falls  

The Scorpion is back ... new Castelli bibs

Triple Falls ... just amazing !!!!

The climb from Triple Falls is a good test for where I'm physically, but also how the bike feels, and to be honest, I like the rigid feeling, it's the same I got on the past with my F3000 when I was able to completely block my lefty fork and get this rigid position, no energy is lost on suspension systems, no extra weight it's carried, it's a great feeling, and I like this so far. My Ibis is asking my why I don't love her anymore, why I change my mind ... tough times for the Mojo, but maybe my son will pick her up again.

From Greenville SC, looking to the north ... Waterfalls !!!!

Rodant les idees

I tant, i tant, a on moltes pensades van en la direcció que volem, d'altres no, d'altres no ho sé però esperant sempre veus quines coincideixen i quines no, no és important el temps d'espera en si mateix, però d'esperar massa et pot passar una bona part de la vida, certament, certament.

Si tens la capacitat de fer ja tens molt de guanyat, molt, per aconseguir arribar bé a port una única norma, gaudir de saber que tens aquesta capacitat de portar coses a terme i prou, res de posar-les en marxa, en cap cas, en cap cas, OMG. La millor pensada amb diferència dels meu cinquanta anys d'existència. Si sona la porta, si no para de sonar la porta, garantint-me sempre primer tot el tram qui la pica constantment aleshores sí que puc fer, si no, que bé que s'està a casa, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Ahir una jornada de relax a dalt de la bike, tocava descans però tocarà finalment demà, clar que yes, no és important, avui dimarts ja no, perquè el Vol ja ha sigut, i ara com aquesta crònica que és la del Vol de dilluns, també caurà la corresponent crònica de l'aventura d'avui. 

Equipats de primavera, Sidi Dragon 2 blanques, mitjons d'hivern, culot pirata Assos d'estiu, tèrmica de màniga curta sintètica de Pearl Izumi, jaqueta Xenon AS, guants Hirzl, un protector de cara i coll, i la gorra Spok.

Una baixada per Milans fins a Caldetes, una anada a Mataró seguint la línia de costa, i un cop rodat per Mataró, una tornada a casa per les Cinc Sènies, per després enfilar directes al Condis de SV a cercar el dinar. Quin fred que feia mentre custodiava les bikes a la porta del Condis, omg.

Les bikes amb un funcionament impecable, les dues. Sense incidències, sense coincidències, amb les meves eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb un mar mogut sense estar enfadat. Una temperatura de15ºC al migdia interessant però amb un vent fred que no ens deixava indiferents. Sense beure, sense menjar.

Esperant, esperant, atents, molt, pel fet de tenir clar que aquesta és ara per ara la posició prudent, i així poden passar segons, minuts, hores, dies, setmanes, anys, dècades fins i tot. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, oh yeaaaaah!

Comarques

Vallès Oriental i Maresme, les dues de casa, molt de casa, queden properes, per a properes ocasions també, La Selva, Gironès, Baix i Alt Empordà, per ser llocs per on hi hem rodat molt, i per una estada llarga a Palamós que sempre serà referència de calidesa per a mi, omg, omg, omg. Va ser un a estada de dos anys, on primer l'escalfor d'aquesta població em va envoltar, per després als darrers mesos gaudir de la fredor dels seus dies breus d'hivern intens, renoi, renoi, quasi ja no ho recordava.

El Vol de diumenge va ser dels viscuts aquest hivern, encara, encara, a punt d'entrar a la primavera, però encara rodem dins de l'hivern, clar que yes, el més propi de l'estació, sensació de calor, trams rodant amb una pluja lleugera intermitent, amb un vent present que portava amb ell el fred del Montseny nevat, condicions totes lligades a l'hivern sí, també a l'entrada de la propera estació, la millor pel què fa a temperatures per rodar en bike per a mi, per a mi, l'entrada i prou, després la primavera porta amb ella el pol.len i aquest ja no és amic nostre des de fa unes primaveres, les darreres cinc concretament.

Un primer pas per Vallromanes venint de SV, passant per Mataró, per Premià, per Teià, va tenir premi, tres entrepans, formatge, pernil salat i botifarra blanca (catalana pels vallromanins), i un cafè llarg descafeïnat, una dormida de minuts al sofà, per després reiniciar la ruta, com? sí, sí vaig dormir uns minuts com un tronc, de fet de SV a Vallromanes no tenia en cap cas sensació d'un rodar rodó, després d'aquest breu descans en dirigir-nos a la capital del Baix Montseny la sensació ja va ser la de sempre, bona.

En aquest punt nosaltres anàvem equipats de primavera, pirates Assos, mitjons de Merino prims de Storm-Lo, calçat amb les restaurades Sidi Dragon 2 blanques, que bé, que bé, que bé, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, jaqueta Xenon AS que és amb diferència la jaqueta perfecta per a dies de pluja intermitent, i si és amb vent encara millor, com va ser el cas d'aquest diumenge, a on des de Vallromanes fins a Sant Celoni el temps va anar empitjorant a cada quilòmetre que consumíem direcció al Baix Montseny, a Llinars del Vallès un lleuger plugim intermitent va anar demostrant que les Xenon AS són unes molt bones companyes de Vol per aquesta exigent estació. 

Un cop a Sant Celoni el Sol va decidir obrir un munt de clarianes al cel més proper, i la seva escalfor agafada de la mà d'aquest plugim intermitent va fer que el pas pel Pont Trencat fos un moment més transcendent que el d'altres ocasions, una llum intensa puntual que no vaig poder reflectir a la foto, un altre dia, un altre dia.

Una arribada a Sant Celoni amb el Montseny de fons recordant pel seu respirar fred que encara som a l'hivern, i que aquest hi té molt a dir encara, ho escric pensant que no, que no, que la realitat és de ser propers al punt i final d'aquesta estació freda.

Teníem dos propòsits en sortir de SV, el primer tornar a casa passant per Blanes, el segon anar a SV passant pel Santuari del Corredor, després de menjar a SC un sensacional pa amb tomàquet amb pernil salat, mitja caixa de bombons, per beure mitja cervesa, i mitja cola, tot ho vàrem veure diferent, què vull dir? un cop a l'entrada del camí per o bé dirigir-nos al Santuari, Blanes va quedar descartat per l'hora, les sis de la tarda, vàrem decidir fer camí cap a Olzinelles, no puc definir res més, queda la imatge capturada del pas per aquest indret de somni, i com els somnis, oblidats un cop obres els ulls, un cop deixes el paradís d'Olzinelles enrere t'oblides que existeix, i per aquest motiu es manté, Olzinelles, Olzinelles, Olzinelles, omg, omg, omg. 

Una anada des de Sant Celoni per Olzinelles, amb les llums ja en marxa, Collsacreu, Arenys de Munt, a 8ºC, Arenys de Mar a 7ºC a les vuit tocades del vespre, i a on després d'aquesta baixada vàrem decidir aturar-nos a la barrera dels 100 Km, un xic per sota, i no perseguir-los, el fred agafat a la baixada ens va fer aturar els propòsits secundaris, i assegurar els primaris, cuidar-nos, cuidar-nos. Una pujada des de Caldetes clàssica per Milans, i directes cap a casa.

Sense incidències, amb coincidències, amb els nostres convidats a Mataró, tots en bike, més o menys, amb les meves eines, amb manxa, amb un mar amic però gens tranquil, com nosaltres, com nosaltres.

Esperant a la nit, després d'un bon sopar amb l'arribada a casa, la jornada de dilluns que va ser ahir, per veure si el Vol seria o no, i que ara ja puc dir que va ser, i que per tant també tindrà crònica a The Great Escape MTB.

MTB, MTB, MTB. 

Lluçanès, terra de Grans Vols

I tant, i tant, on en ser-hi tot camina, i camina, i camina, per què? he de pensar que pel lloc en segon terme, perquè en primer terme camina per la companyia, per la companyia, entre Trinxes, clar que yes!

Un inici de jornada a quarts de sis del matí, i un inici de Vol a quarts de nou, on set bikers de diferents disciplines, des de les dobles, de 160 mm. passant per les XC fins a les rígides i Single Speed inciàvem ruta a les zones més denses de la Catalunya Nord, sota un Sol fred, fred, fred, crec recordar que per sota dels 5ºC. Nosaltres equipats d'hivern, en el meu cas fins i tot amb la jaqueta de Gore Tex, i a sota aquest cop amb tèrmica de màniga curta de Merino i manegots d'hivern Pearl izumi, culot Mavic Echapée, mitjons Inverse HM tr@il, i les botes Lake MX 140, protector doble de coll i cara, gorret Assos, i de recanvi a la bossa del darrera de la jaqueta Alp-X els guants Hirzl, i la gorra Spok, aquests dos van entrar en joc passades les dues primeres hores, també hi portava a la bossa de la jaqueta, la manxa, la bateria de recanvi del mòbil , i dos entrepans.  

Un inici on ja detectes que si encara no hem començat i els somriures són els únics protagonistes, què hi podria haver que aturés aquest fer? i la contesta és clara, de poder decidir nosaltres, res. Per sort va poder ser així, un matí on a cada minut que va caure, el fred retrocedia un petit pas, sí, i com que les aturades van ser més que les estones rodant, l'arribada de la calor, lleugera però calor, ens va comportar de poder gaudir de la bike durant totes i cada una de les situacions més inesperades, totes elles planeres, senzilles, i per tant molt i molt divertides.

Va començar a enfilar-se, i passades les hores semblàvem necessitats de ser a llocs alts tota l'estona, fins al punt de fer pujades per haver-les de desfer, però, què podem fer millor i més contents que rodar, rodar, i rodar, entre converses i més converses de bike, de bike i més bike?

Una sortida sense incidències remarcables, sense coincidències, dins de la manca d'incidències, sense caigudes, fet important que podria implicar un gir a la sortida, però no va ser, en cap cas.

Els GPS els protagonistes de cada decisió pel què fa a camins, a senders, en cap cas directors d'orquestra del ritme d'aquesta, això va ser evident durant tota la sortida, perquè hi va haver tants llocs per provocar aturades  on immortalitzar el moment que durant els primers vint quilòmetres crec que el ritme a dalt de la bike era molt bo, però el millor amb diferència, els millors instants van ser dins de les aturades durant la ruta, aquestes van marcar el perquè de tot plegat, hi som per rodar, i tant, i tant, però aquest punt el podem fer sempre, no cal coincidir necessàriament entre Trinxes, compartir aturades ara sí ara també aquest fer és el que marca la diferència quan coincidim, perquè les aturades sempre hi són, ritmes diferents entre bikers impliquen reagrupaments constants, com també el fet d'haver de ser prudents a cada canvi de direcció durant la sortida. Sense anar més lluny les nostres dues bikes rígides roden més lentes a les zones tècniques de baixada, també a segons quines pujades, a les més verticals si no són molt tècniques fins i tot podem rodar més lleugers nosaltres, aquest exemple proposa aquests reagrupaments durant la sortida. Portar el GPS dóna molta seguretat, vull dir que sempre estàs molt ben orientat, informat, si a més el ritme a dalt de la bike és prudent, sempre més proper a rodar amb els més lents, aquest cas amb la Reina i amb mi, aleshores la sortida té premi assegurat perquè no hi ha pèrdues de temps per bikers que han quedat a la cua del grup sense saber cap a on triar en un encreuament de camins.

Un esmorzar a mig matí, ja hi havia molta gana va iniciar el procés d'escalada, i no de pujades de MTB, que també, que també. 

D'on va sortir la bandera? d'on va sortir no és important, sí sorprenent per a mi, que entenc el significat de l'estelada, sí, però jo sóc incondicional de la institucional, oh yeaaaaaah!

Una ruta, més de cara a la segona part d'aquesta, vestida d'un cel que ens indicava que la jornada no tindria un final dins de la calor del Sol. 

Si no dins de la fredor de la pluja, i de quina manera, i de quina manera. 

Nosaltres però, rodàvem aliens totalment a aquesta tempesta que venia ràpida a sobre de nosaltres, per què? perquè ens era igual, el moment valia passar si calia per un aiguat, o dos, o tres, no era important oi que no?

MTB, això és el què va ser l'aventura d'Olost, quantes converses de bikes, encara estem entre 26-27,5-29 i tant, normal, el biker no és de fàcil acontentar, i això està d'allò més bé. 

Un tema és clar, les 26 van molt bé, aquest fet és segur, i si no des de l'inici del MTB quina ha estat la roda que ha mantingut més temps la seva posició de reina de la festa? a data d'avui les 26, la resta tenen molt per demostrar, i per fer-ho han de passar com a mínim tants anys com les 26 han sigut les protagonistes. 
Les 29 mateixes, han arribat, i a la seva ombra ja venen les 27,5, quines imposaran el seu rodar no ho sé, les 26 no tenien cap altra opció durant quant, vint anys? més fins i tot crec, en fa cinc que les 29 caminen com a reines, no pas més, que hi eren, sí, lluny de ser les reines, també, ara no, ara és el seu moment, breu, també cal dir-ho, les 27,5 obren un nou camí, com ho van fer les 29, sí, sí, i si no parleu amb el Sr. Pacenti, que ve a ser el Gary Fisher però de les 27,5. 

M'agrada aquest diàleg, molt, jo sóc PRO26, com m'agraden les dues bikes de casa doble suspensió de 26, la Superlight, i la Yeti ASR-SL, OMG. Si hagués de decidir-me demà per una doble suspensió em decidiria per una XC radical de 80 mm. i de roda...29 :-) sense arguments funcionals concrets, perquè són les que m'agraden ara, em van enamorar al Mundial de 24 hores de Canberra, com volaven aquelles bikes dobles de 29, OMG, OMG, OMG. 

És a dir seria la meva opció per un tema emocional, estètic, funcional? en cap cas, en cap cas, ara mateix la que vindria a casa seria una Epic 29 amb una Fox Terralogic quan el seu recorregut de suspensió fos als dos trens de 80 mm. com sona, com sona.

El darrer tram de la sortida de 10/10, com el primer, sí, amb menys aturades, sí, he de pensar que per anar més cansats, tot i que a deu quilòmetres de l'arribada ja tornàvem a gaudir de l'horitzó, sense preocupar-nos de res més que d'immortalitzar el lloc, l'instant, és que tenim cap més objectiu en una aventura Trinxa? vull dir, si es tractés de ritme no cal allargar-se molt sobre el tema, un únic nom determina quin és el nostre lloc, aquest nom és el dels germans Temporal, venen ells i tenim clar que tots i cada un de nosaltres som darrera seu, tant pujant com baixant, bé concretament a aquest darrer tram no hi som, ells volen sempre, nosaltres tots i cada un ens arrosseguem darrera seu, omg, omg, omg. I fer-ho, arrossegar-se no és un demèrit, té molt de mèrit reconèixer les qualitats d'aquests dos germans, mai prou, mai prou, vull dir mai els hi reconeixerem prou, sense ser-hi presents tinc clar què, qui, i com.

Després de la sortida, el millor moment, o puc dir agafat de la mà de l'aventura de bike el dinar a Can Sala d'Olost, renoi, renoi, renoi. 

Un dinar ple de temes d'actualitat, ple d'anècdotes, abans, mentre, i després. El cel, el cel, OMG.

Abans, per una pluja que va arribar mentre ens canviàvem a la June. 

Mentre, perquè teníem tantes ganes de passar-ho bé que res ens va aturar. 

Després, perquè de la conversa de la Nau Insígnia durant el dinar, un cop ja a la plaça fora de Can Sala un senyor ens va proposar una conversa colpidora per a la Reina i per a mi, sí, Olost, el Lluçanès és un gran lloc per viure, per gaudir de grans aventures de MTB, en aquesta ocasió de la mà dels Trinxes.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed compartint ruta amb aquests Trinxes memorables.

MTB, MTB, MTB. 

La propera per quan?

***Gràcies Joan Ramon i Vicenç per les fotos ;-)

Divendres, Vol breu

Un Drac menor, sí, però dins d'un tram de bones sensacions a dalt de la bike principalment per, en primer terme un dinar a Arenys de Munt abans del Vol pausat, a on a les prèvies d'aquest penses que passaràs un bon migdia.

Després d'aquest dinar, un retorn al dia a dia breu, per seguidament enfilar direcció al Drac menor amb els dos Dracs, decidir la versió menor senzilla, per prudència vers l'horari del vespre a on tornàvem a tenir un segon compromís sota el paraigua de les millor pizzes del territori, seré prudent, de les millors, de les millors. I per aquest motiu no arribar just a les vuit del vespre l'objectiu, i així va ser.

El Vol va ser divertit, equipats de primavera, sota una foscor interessant, amb llums a partir de mitja sortida, i a on fer els Tintorers tant de pujada com de baixada va desfer la complexitat de la jornada com si la clau mestre fos, de fet ho és, el ser entre la línia que dibuixa el perfil del Drac. 

Dibuixar cada dia un Drac és dins del tram a on som nosaltres la via, sense ell no sé pas a on ens portaria el dia a dia, segur que més lluny, més alt, més visibles també, més importants, segur, ho volem, sí, sense sortir del Mirador, del seu entorn més proper, i no parlo de distàncies, voltem per tot el món, vull dir no ens és un problema agafar un Vol d'aquí a dues hores per aterrar a Austràlia dos dies després, sí que és un problema si no tenim clar que hi anem a fer, el dia a dia que se'ns apropa ho fa vestit de reflexió, sí, però un cop som a destí hi ha ocasions que aquesta reflexió és únicament això un vestit d'una jornada de gala, passada aquesta tot roda per una inèrcia que de ben segur és molt interessant per qui en gaudeix, mentre que per a nosaltres és motiu d'haver de fer-nos moltes preguntes, de fer moltes preguntes que rares vegades tenen contesta, i si moltes expressions d'incomoditat. 

Un sopar al vespre amb els nostres convidats de Gala, amb l'Oriol també, a on fa unes dies li vaig proposar de compartir una pizza a Arenys de Munt. Què hi tenim a aquesta població a on ja fa més de trenta anys que hi faig estades? curiós quasi sempre per menjar, omg, omg, omg.

Després del sopar una anada a fer un cafè al millor lloc per fer-lo, també a Arenys de Munt, per seguidament fer camí cap a casa, emocionats pel sopar, sí, i per l'aventura de dissabte amb els Trinxes. 

Des del Mirador del Drac, fent un cafè, mentre cau al blog aquesta primera crònica de tres, i mentre preparo la segona.

De la sortida de divendres, sense incidències, sense coincidències, amb les meves eines, amb manxa, sense beure, amb aigua, sense menjar, sense veure el mar aquest cop pel fet de fer un Drac en la seva versió menor, amb unes bikes rodant a la perfecció, amb un rodar, amb un rodar en la foscor que em recorda ara sí ara també que necessito una bateria Sigma XL més per a les properes 24 hores.

MTB, MTB, MTB. 

Mirant de digerir tres bons dies

De bike, de bike, a on les cròniques caminen dins del meu cap aquest cap de setmana mentre gaudíem, gaudíem, i gaudíem a dalt dels nostres Dracs. 

MTB, MTB, MTB.

Avui durant els brakes dels dia a dia aniré  aportant cada una de les aventures des de divendres fins diumenge, a on a cada Vol hem gaudit, més, i més, i més, fins arribar ahir al punt més alt d'aquesta aventura constant que en diem a casa Vols de Drac, el lloc ara ja no el recordo per l'efecte de les Falgueres Màgiques, el nom sí, Olzinelles, omg, omg, omg. 

Obrint camí

Fent pas a la crònica d'Olost. 

MTB, MTB, MTB.

Mirant de digerir dos bons dies

De bike, de bike, ara fatigat per una jornada al Lluçanès exigent, de cara a les properes hores prepararé la crònica.

MTB, MTB, MTB.

Sensacions pesades

També bones sensacions, i tant, pel fet de poder gaudir a dalt de la bike sense rodar bé, està bé això.

Són molts els motius que poden fer que les sensacions siguin bones no tinguent un bon dia a dalt de la bike, per exemple quan els temes de conversa són molt interessants, com ahir, o perquè necessitàvem sortir a pedalar, com ahir, o perquè en el tram a on som sense bike tot seria més fosc, com ahir.

Coincidències, amb en Tr@il, ell en bike, nosaltres a peu, com? les coincidències són així, bon aperitiu des del Mirador amb ell, per després sortir nosaltres a fer un Drac un cop ell ja feia camí cap a casa seva.

Incidències durant el Vol, cap, amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, a 19ºC a tocar de les dues a la riera de Llavaneres, sense beure portant aigua, sense menjar, amb un mar mogut però curiós pel nostre pas, segur, segur.

Més coincidències, amb dos bikers de fora de les nostres fronteres al nostre pas per Llavaneres, OMG, un dia, un dia ho compartirem a The Great Escape MTB, oh yeaaaaah! :-)

Les dues bikes un 10, abans de sortir l'eix de la forquilla Black Sheep estava fluix, el fre del darrera després de la regulació de tensió no em va quedar prou ben centrat, un cop ajustat ara de 10/10. He de posar la crònica dels Maxxis Ikon Exo 3C TR, vindrà, vindrà, i tant que sí.

Equipats de primavera, pirates Morvelo, tèrmica de màniga curta Gore Bike Wear, jaqueta Xenon AS també de Gore, mitjons d'hivern, calçats d'estiu Sidi Dragon 2 sense punteres Mavic, que ara no sé perquè em van molt bé, les Sidi vull dir, si més no ahir, i guants Hirzl, quin rendiment aquests guants, veurem quan entrem a la calor, veurem. Ara però estan sortint cada dia, cada dia, OMG.

Un vent fred de veritat, exigent, intens, i un Sol Rei de tot plegat marcaven el to de tot plegat ahir, i de quina manera, ja fa dos dies que no fem la cua del Drac per aquests dos elements combinats que fa que decidim escalar abans,  més, i més desnivell a canvi de no fer el darrer tram planer abans de pujar per Milans, ara fem Milans i seguim escalant fins la carretera de Mata.

Ja som divendres, avui tenim Festival Pizza, entre convidats de Gala, però de Gala, omg, omg, omg. Amb dies com avui, com aquesta setmana, el Mirador brilla en silenci fent el seu camí de somni, MTB, MTB, MTB.

A les portes de la primavera, la nit

La nit, la nit, omg, omg, omg. 

Quina falta que ens feia iniciar els Vols nocturs, i no perquè no portem mesos rodant de nit, no, si no pel fet d'inciar l'aventura ja de nit a les vuit tocades del vespre.

Ahir una jornada Barcelona, una anada a Girona a buscar bicicletes de carretera, com sona, com sona, però aquesta de ser ja serà motiu d'una altra aportació al Blog.

Ahir entre diferents motius com els que us esmento l'activitat de la jornada es va veure modificada per aquestes anades a les diferents capitals, també va ser festa gran el dinar entre bikers, gran dia el d'ahir, i no perquè tot camini, en cap cas, la meva darrera intervenció crec que és realment alarmant, planera, transparent, directa respectant que aquest és un espai de bikes, sí, i també és un espai dins dels Vols que cerca de proposar senders pel dia a dia, alternatius, lligats a les bones sensacions, mirant de ser realistes sobre aquest dia a dia que envolta el Mirador del Drac, i si aquest darrer punt ha de ser fidel a la realitat és que ara i des de ja fa molts mesos l'entorn ja no es mou per una esperança perquè les coses caminin millor si no que caminen cada dia per una inèrcia arrossegats pels esdeveniments, llegim aquesta opinió i tot seguit es pot pensar, nosaltres no, lògic pensar així quan ja ets arrossegat. El Mirador mai ha entrat a aquest tram d'entrada tan atractiva i un terra un cop ets a dins tan pantanós, i per tant exposo el què es mou a tot el meu entorn, no per on està caminant el Mirador del Drac, la realitat no és la que vivim a casa, que si únicament ens mirem el nostre melic diria que sí, si no que la realitat és la del conjunt de la societat, en el meu cas, la societat més propera a casa, de l'entorn proper.

Si no vols pols millor no surtis a pedalar entre corriols, pols sí que en volem, algunes caigudes lògic no poder evitar-les, no coneixem cap biker que un error o distracció a dalt de la bike li hagi comportat res més que una petita conseqüència, en el pitjor dels casos res més enllà d'un breu temps recuperant-se d'aquesta, excepcions a on la caiguda sigui greu n'hi ha sí, però aquests darrers són fets gens freqüents pedalant entre senders i que en cap cas marca la situació genèrica establerta com a norma, aquest entorn dins d'unes conseqüències digeribles quan el vent no ens va a favor, aquest és un bon entorn, el de jornades dins d'aquest marc a on la tònica és que cada dia va vestit d'experiències positives, pròpies d'una evolució que condueix a zones assumibles, difícils molts cops però que respecten les nostres pròpies limitacions. Segurament ser conscient d'aquestes, vull dir tindre una visió clara de les nostres limitacions, i en segon terme desenvolupar un dia a dia amb un decàleg, amb uns preceptes bàsics com a tanca límit de no passar, de no superar a on hi ha escrit cada una de la llista llarga de limitacions que tenim és la garantia per fer un recorregut farcit d'aspectes positius, negatius també però aquests dins de les nostres capacitats per mirar de fer-hi front i posar-hi remei amb un termini de temps acceptable, i a on aquest termini ve determinat per la nostra visió carregada d'objectivitat, i alhora de subjectivitat, ningú està exent de fer anàlisis sense una component  de desviació sobre el que s'enten com a criteri òptim, però dins d'aquest fràgil equilibri és a on des del Mirador del Drac prenem les nostres decisions. 

Per què des de fa dos dies les intervencions tenen aquest to?  per tot en si mateix, per les notícies que durant el 2014 han anat passant properes al Mirador, i que des de l'inici d'aquest 2015 ja són a tocar del marc d'entrada tricentenari del Mirador, preocupant? no ho sé definir, no he de poder veure clàrament cada situació que ve, sí que m'ajuda que passades les hores la posició que prenem des de SV, des del Mirador és de prudència, entrant o no a aquestes situacions de tercers la posició és sempre de prudència.

Aquesta, la prudència proposarà de seguir aquesta tempesta, el què ja ha sigut la dinàmica dels darrers vuit anys, notem poca cosa a casa, i de canviar la tendència tampoc notarem res en el nostre dia a dia fora d'una felicitat important pel fet de respirar que els nostres entorns estiguin contents, funcionant bé. Quan tot caminava aparentment molt bé, nosaltres des del Mirador no notàvem res, vèiem com passaven les oportunitats, i unes poques, molt poques s'aturaven a casa, quasi cap, ara aquests darrers anys la situació és idèntica, passen una sèrie d'oportunitats pel nostre dia a dia, i de totes normalment cap s'atura, excepcionalment sí que una sembla proposar per fer, sí i de ser aquest el cas, fem. 

Entenc que aquest mot el de ser prudent no és la clau per la porta d'entrada a les emocions que cerca l'entorn més proper, de la majoria d'aquest, ho sé, normal, diuen els perses, la paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.

MTB, MTB, MTB. 

Ahir a la nit una sortida equipats d'hivern, amb calçat d'estiu amb punteres Mavic, guants Hirzl, amb un protector de cara i coll, gorra Spok, culot mavic Echapée, mitjons Inverse HM tr@il, tèrmica Pearl Izumi sintètica de màniga curta, jaqueta Xenon AS de Gore, per beure mig bidó de 500 ml. d'aigua, menjar cap, incidències cap, coincidències cap, amb les meves eines, amb manxa, amb els llums Cateye-Powerled funcionant a mínima potència pujant, a màxima baixant, per fer test de la visió nocturna de la Reina, i jo de les ulleres Limar photocromàtiques, un mar intranquil, però pacífic, un pas pel Passeig dels Anglesos desèrtic motivat pels més que un club dels onze darrera de la pilota, fet que confirma el tema exposat de les dues darreres intervencions a The Great escape MTB. Un darrer tram del Drac que des de dissabte és més exigent, i a on la Reina ahir va haver de treballar de valent per assolir pujar dignament els darrers metres de desnivell de la sortida. 

Des del Mirador dies de Single Speed, de calma dins de les múltiples tempestes que ronden sense aparentment percebre l'existència de la nostra plaça tranquila, omg, omg, omg. 

Un març

Com un febrer, ara per ara, per una càrrega prudent de quilòmetres acumulats, sí, sense arribar encara a la constància del 2014. 

Si bé estem fent més quilòmetres, i de més qualitat, la sensació siguent bona a dalt de la bike, ho és discretament quan penso globalment en els darrers quatre mesos. Crec que és per la intensitat en augment que estem experimentant en el nostre dia a dia cotidià que fa que seguint una pauta pel què fa a Vols la valoració d'aquesta constància sigui diferent.

Un tsunami és un tsunami, que tingui les conseqüències que tingui és un fenòmen excepcional que no és bo per a ningú, el fet és que el 2014 vàrem aconseguir evitar ser presents al pas d'aquest fenomen a quasi una dotzena de llocs, ara des de l'inici del 2015 si volem seguir evitant-los la posició que ens queda és no treure el cap del Mirador per res, i això és el què portem fent des de finals del 2014. Seria un bon exemple el d'un nadador que de nadar al mar passa a fer-ho a una piscina, amb totes les condicions necessàries per esperar prudentment per tornar al mar quan passi la tempesta del segle. 

Dins d'aquest tram 2014-2015 del nostre dia a dia nosaltres seguim fent el mateix, reconstruint Naus, les que ja van prou bé mirem de fer-les més ràpides, més segures, millorant els seus estris de navegació, i això ho fem força bé. Dins d'aquest període que us esmento però hem tingut que deixar d'entrar a una filera llarga de Naus que perseveren en primer terme de sortir del port quan el tsunami ja és visible que està venint, i un segon grup de Naus que ja és dins d'aquest tsumani i que en cap cas volen entrar puntualment a port ara que encara hi són a temps. Els motius d'aquests comportaments són simples, vull dir d'aquest comportament dels patrons de les Naus, pel fet que quan ja no veuen, subjectivament, la possibilitat de poder fer surar la Nau, quan ja fa temps que el destí de la Nau no el marca el patró si no la tempesta del segle, tornar a port per reparar, per preparar millor la Nau per navegar en aquestes tempestuoses condicions ja no està a la llista de prioritat dels patrons. En aquest estadi, en aquest marc el 2014 ha enfonsat una llista interminable de Naus, les que no ho han patit aquest tràgic destí estan deixant entrar tanta aigua dins del seu casc de la Nau que la línia de flotació s'equipara a l'alçada del pont de comandament, com sona, com sona, i la pauta en aquestes condicions és, com sigui mantenir-se dins del tsunami. 

Ser al Mirador veient aquesta escena germana de la darrera caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques, veure tan bones Naus, tan bons patrons arrossegats a un destí sense possibilitats fa que els nostres magnífics Vols de Drac siguent millors que els del 2013, millors que els del 2014 

tinguint un to de relatiu pes, siguent en realitat dels millors actius que gaudim, que disposem, dins d'aquest temps que us exposo, dins d'aquesta breu però nítida exposició el Vol d'ahir va ser el moment per donar-li la forma a aquesta intervenció.

Equipats de primavera com dissabte en els quatre Dracs Majors, aquest cop amb la Lite a una de les bosses de darrera de la Intermediate, a 18°C a la riera de Llavaneres a quarts de dues del migdia, amb un vent fred, fred, i un mar que no deixa veure el què us exposo, sense coincidències, sense incidències, amb les meves eines, amb els llums sense funcionar, amb la manxa, sense beure portant els bidons carregats, sense menjar tot i fent aturada al Condis a minuts d'arribar al Mirador. 

Des d'aquest, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Avui és un gran dia pel genet i la Reina, inici del nou tram, sense quasi adornar-nos que és pels motius exposats, el pas del temps així ho corroborarà, per un fet transparent i senzill d'arxiu documental, oh yeaaaaah!

Getting dirt :)

It was beautiful yesterday in South Carolina, these Blue Skies invited to pick my Sky Blue Ventana and went for a nice ride. Three on a row, Friday evening warm up in the Swamp, Saturday morning repeating on a cold morning, and Sunday finally hitting the dirt in Paris Mountain.

Old pictures that become new with the Ventana, old trails look like new as the feeling driving the  El Gordo is just a new start. Back to the old times, no fork, 1x10, full rigid ... love it !!!!

The bike eats everything you put in front, the fat tires roll over each stone or tree root, the external 29" is just helping to go "over", like the terrain gets flatter, true that there is less acceleration, the feeling of having more weight to pull, but once the bike is on speed, you're fast ... fast to a point where you have to remind yourself you don't have a front fork ... I just need to be focused on that, as my head was on full suspension mode until just a few weeks ago, and now the front wheel needs more attention.

Still to early to decide, but the feeling is I will get faster with this bike, true it won't allow me to do some of the things I was able with the Mojo, but who cares ... not me. I decided a test Mojo vs El Gordo will take place in just a few weeks. Two different tracks, still to decide, one more XC the other an enduro version, then I will compare on same environment and day ... I can't wait :)

Getting dirt, getting dirt, getting dirt ... I love it !!!!

Do you remember this place ?

Fire Tower trail ... old places, new rides.

Kanuga Trail, a classic ride in Greenville SC

I love this view from the top of Kanuga

 



 

The Reservoir ....  

North Lake reservoir ... SC blue skies :)

 

Our flag in SC

 

 

A happy El Gordo ready to go home

 

From Greenville SC, Javi Paricio