Sensacions pesades

També bones sensacions, i tant, pel fet de poder gaudir a dalt de la bike sense rodar bé, està bé això.

Són molts els motius que poden fer que les sensacions siguin bones no tinguent un bon dia a dalt de la bike, per exemple quan els temes de conversa són molt interessants, com ahir, o perquè necessitàvem sortir a pedalar, com ahir, o perquè en el tram a on som sense bike tot seria més fosc, com ahir.

Coincidències, amb en Tr@il, ell en bike, nosaltres a peu, com? les coincidències són així, bon aperitiu des del Mirador amb ell, per després sortir nosaltres a fer un Drac un cop ell ja feia camí cap a casa seva.

Incidències durant el Vol, cap, amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, a 19ºC a tocar de les dues a la riera de Llavaneres, sense beure portant aigua, sense menjar, amb un mar mogut però curiós pel nostre pas, segur, segur.

Més coincidències, amb dos bikers de fora de les nostres fronteres al nostre pas per Llavaneres, OMG, un dia, un dia ho compartirem a The Great Escape MTB, oh yeaaaaah! :-)

Les dues bikes un 10, abans de sortir l'eix de la forquilla Black Sheep estava fluix, el fre del darrera després de la regulació de tensió no em va quedar prou ben centrat, un cop ajustat ara de 10/10. He de posar la crònica dels Maxxis Ikon Exo 3C TR, vindrà, vindrà, i tant que sí.

Equipats de primavera, pirates Morvelo, tèrmica de màniga curta Gore Bike Wear, jaqueta Xenon AS també de Gore, mitjons d'hivern, calçats d'estiu Sidi Dragon 2 sense punteres Mavic, que ara no sé perquè em van molt bé, les Sidi vull dir, si més no ahir, i guants Hirzl, quin rendiment aquests guants, veurem quan entrem a la calor, veurem. Ara però estan sortint cada dia, cada dia, OMG.

Un vent fred de veritat, exigent, intens, i un Sol Rei de tot plegat marcaven el to de tot plegat ahir, i de quina manera, ja fa dos dies que no fem la cua del Drac per aquests dos elements combinats que fa que decidim escalar abans,  més, i més desnivell a canvi de no fer el darrer tram planer abans de pujar per Milans, ara fem Milans i seguim escalant fins la carretera de Mata.

Ja som divendres, avui tenim Festival Pizza, entre convidats de Gala, però de Gala, omg, omg, omg. Amb dies com avui, com aquesta setmana, el Mirador brilla en silenci fent el seu camí de somni, MTB, MTB, MTB.

A les portes de la primavera, la nit

La nit, la nit, omg, omg, omg. 

Quina falta que ens feia iniciar els Vols nocturs, i no perquè no portem mesos rodant de nit, no, si no pel fet d'inciar l'aventura ja de nit a les vuit tocades del vespre.

Ahir una jornada Barcelona, una anada a Girona a buscar bicicletes de carretera, com sona, com sona, però aquesta de ser ja serà motiu d'una altra aportació al Blog.

Ahir entre diferents motius com els que us esmento l'activitat de la jornada es va veure modificada per aquestes anades a les diferents capitals, també va ser festa gran el dinar entre bikers, gran dia el d'ahir, i no perquè tot camini, en cap cas, la meva darrera intervenció crec que és realment alarmant, planera, transparent, directa respectant que aquest és un espai de bikes, sí, i també és un espai dins dels Vols que cerca de proposar senders pel dia a dia, alternatius, lligats a les bones sensacions, mirant de ser realistes sobre aquest dia a dia que envolta el Mirador del Drac, i si aquest darrer punt ha de ser fidel a la realitat és que ara i des de ja fa molts mesos l'entorn ja no es mou per una esperança perquè les coses caminin millor si no que caminen cada dia per una inèrcia arrossegats pels esdeveniments, llegim aquesta opinió i tot seguit es pot pensar, nosaltres no, lògic pensar així quan ja ets arrossegat. El Mirador mai ha entrat a aquest tram d'entrada tan atractiva i un terra un cop ets a dins tan pantanós, i per tant exposo el què es mou a tot el meu entorn, no per on està caminant el Mirador del Drac, la realitat no és la que vivim a casa, que si únicament ens mirem el nostre melic diria que sí, si no que la realitat és la del conjunt de la societat, en el meu cas, la societat més propera a casa, de l'entorn proper.

Si no vols pols millor no surtis a pedalar entre corriols, pols sí que en volem, algunes caigudes lògic no poder evitar-les, no coneixem cap biker que un error o distracció a dalt de la bike li hagi comportat res més que una petita conseqüència, en el pitjor dels casos res més enllà d'un breu temps recuperant-se d'aquesta, excepcions a on la caiguda sigui greu n'hi ha sí, però aquests darrers són fets gens freqüents pedalant entre senders i que en cap cas marca la situació genèrica establerta com a norma, aquest entorn dins d'unes conseqüències digeribles quan el vent no ens va a favor, aquest és un bon entorn, el de jornades dins d'aquest marc a on la tònica és que cada dia va vestit d'experiències positives, pròpies d'una evolució que condueix a zones assumibles, difícils molts cops però que respecten les nostres pròpies limitacions. Segurament ser conscient d'aquestes, vull dir tindre una visió clara de les nostres limitacions, i en segon terme desenvolupar un dia a dia amb un decàleg, amb uns preceptes bàsics com a tanca límit de no passar, de no superar a on hi ha escrit cada una de la llista llarga de limitacions que tenim és la garantia per fer un recorregut farcit d'aspectes positius, negatius també però aquests dins de les nostres capacitats per mirar de fer-hi front i posar-hi remei amb un termini de temps acceptable, i a on aquest termini ve determinat per la nostra visió carregada d'objectivitat, i alhora de subjectivitat, ningú està exent de fer anàlisis sense una component  de desviació sobre el que s'enten com a criteri òptim, però dins d'aquest fràgil equilibri és a on des del Mirador del Drac prenem les nostres decisions. 

Per què des de fa dos dies les intervencions tenen aquest to?  per tot en si mateix, per les notícies que durant el 2014 han anat passant properes al Mirador, i que des de l'inici d'aquest 2015 ja són a tocar del marc d'entrada tricentenari del Mirador, preocupant? no ho sé definir, no he de poder veure clàrament cada situació que ve, sí que m'ajuda que passades les hores la posició que prenem des de SV, des del Mirador és de prudència, entrant o no a aquestes situacions de tercers la posició és sempre de prudència.

Aquesta, la prudència proposarà de seguir aquesta tempesta, el què ja ha sigut la dinàmica dels darrers vuit anys, notem poca cosa a casa, i de canviar la tendència tampoc notarem res en el nostre dia a dia fora d'una felicitat important pel fet de respirar que els nostres entorns estiguin contents, funcionant bé. Quan tot caminava aparentment molt bé, nosaltres des del Mirador no notàvem res, vèiem com passaven les oportunitats, i unes poques, molt poques s'aturaven a casa, quasi cap, ara aquests darrers anys la situació és idèntica, passen una sèrie d'oportunitats pel nostre dia a dia, i de totes normalment cap s'atura, excepcionalment sí que una sembla proposar per fer, sí i de ser aquest el cas, fem. 

Entenc que aquest mot el de ser prudent no és la clau per la porta d'entrada a les emocions que cerca l'entorn més proper, de la majoria d'aquest, ho sé, normal, diuen els perses, la paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.

MTB, MTB, MTB. 

Ahir a la nit una sortida equipats d'hivern, amb calçat d'estiu amb punteres Mavic, guants Hirzl, amb un protector de cara i coll, gorra Spok, culot mavic Echapée, mitjons Inverse HM tr@il, tèrmica Pearl Izumi sintètica de màniga curta, jaqueta Xenon AS de Gore, per beure mig bidó de 500 ml. d'aigua, menjar cap, incidències cap, coincidències cap, amb les meves eines, amb manxa, amb els llums Cateye-Powerled funcionant a mínima potència pujant, a màxima baixant, per fer test de la visió nocturna de la Reina, i jo de les ulleres Limar photocromàtiques, un mar intranquil, però pacífic, un pas pel Passeig dels Anglesos desèrtic motivat pels més que un club dels onze darrera de la pilota, fet que confirma el tema exposat de les dues darreres intervencions a The Great escape MTB. Un darrer tram del Drac que des de dissabte és més exigent, i a on la Reina ahir va haver de treballar de valent per assolir pujar dignament els darrers metres de desnivell de la sortida. 

Des del Mirador dies de Single Speed, de calma dins de les múltiples tempestes que ronden sense aparentment percebre l'existència de la nostra plaça tranquila, omg, omg, omg. 

Un març

Com un febrer, ara per ara, per una càrrega prudent de quilòmetres acumulats, sí, sense arribar encara a la constància del 2014. 

Si bé estem fent més quilòmetres, i de més qualitat, la sensació siguent bona a dalt de la bike, ho és discretament quan penso globalment en els darrers quatre mesos. Crec que és per la intensitat en augment que estem experimentant en el nostre dia a dia cotidià que fa que seguint una pauta pel què fa a Vols la valoració d'aquesta constància sigui diferent.

Un tsunami és un tsunami, que tingui les conseqüències que tingui és un fenòmen excepcional que no és bo per a ningú, el fet és que el 2014 vàrem aconseguir evitar ser presents al pas d'aquest fenomen a quasi una dotzena de llocs, ara des de l'inici del 2015 si volem seguir evitant-los la posició que ens queda és no treure el cap del Mirador per res, i això és el què portem fent des de finals del 2014. Seria un bon exemple el d'un nadador que de nadar al mar passa a fer-ho a una piscina, amb totes les condicions necessàries per esperar prudentment per tornar al mar quan passi la tempesta del segle. 

Dins d'aquest tram 2014-2015 del nostre dia a dia nosaltres seguim fent el mateix, reconstruint Naus, les que ja van prou bé mirem de fer-les més ràpides, més segures, millorant els seus estris de navegació, i això ho fem força bé. Dins d'aquest període que us esmento però hem tingut que deixar d'entrar a una filera llarga de Naus que perseveren en primer terme de sortir del port quan el tsunami ja és visible que està venint, i un segon grup de Naus que ja és dins d'aquest tsumani i que en cap cas volen entrar puntualment a port ara que encara hi són a temps. Els motius d'aquests comportaments són simples, vull dir d'aquest comportament dels patrons de les Naus, pel fet que quan ja no veuen, subjectivament, la possibilitat de poder fer surar la Nau, quan ja fa temps que el destí de la Nau no el marca el patró si no la tempesta del segle, tornar a port per reparar, per preparar millor la Nau per navegar en aquestes tempestuoses condicions ja no està a la llista de prioritat dels patrons. En aquest estadi, en aquest marc el 2014 ha enfonsat una llista interminable de Naus, les que no ho han patit aquest tràgic destí estan deixant entrar tanta aigua dins del seu casc de la Nau que la línia de flotació s'equipara a l'alçada del pont de comandament, com sona, com sona, i la pauta en aquestes condicions és, com sigui mantenir-se dins del tsunami. 

Ser al Mirador veient aquesta escena germana de la darrera caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques, veure tan bones Naus, tan bons patrons arrossegats a un destí sense possibilitats fa que els nostres magnífics Vols de Drac siguent millors que els del 2013, millors que els del 2014 

tinguint un to de relatiu pes, siguent en realitat dels millors actius que gaudim, que disposem, dins d'aquest temps que us exposo, dins d'aquesta breu però nítida exposició el Vol d'ahir va ser el moment per donar-li la forma a aquesta intervenció.

Equipats de primavera com dissabte en els quatre Dracs Majors, aquest cop amb la Lite a una de les bosses de darrera de la Intermediate, a 18°C a la riera de Llavaneres a quarts de dues del migdia, amb un vent fred, fred, i un mar que no deixa veure el què us exposo, sense coincidències, sense incidències, amb les meves eines, amb els llums sense funcionar, amb la manxa, sense beure portant els bidons carregats, sense menjar tot i fent aturada al Condis a minuts d'arribar al Mirador. 

Des d'aquest, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Avui és un gran dia pel genet i la Reina, inici del nou tram, sense quasi adornar-nos que és pels motius exposats, el pas del temps així ho corroborarà, per un fet transparent i senzill d'arxiu documental, oh yeaaaaah!

Getting dirt :)

It was beautiful yesterday in South Carolina, these Blue Skies invited to pick my Sky Blue Ventana and went for a nice ride. Three on a row, Friday evening warm up in the Swamp, Saturday morning repeating on a cold morning, and Sunday finally hitting the dirt in Paris Mountain.

Old pictures that become new with the Ventana, old trails look like new as the feeling driving the  El Gordo is just a new start. Back to the old times, no fork, 1x10, full rigid ... love it !!!!

The bike eats everything you put in front, the fat tires roll over each stone or tree root, the external 29" is just helping to go "over", like the terrain gets flatter, true that there is less acceleration, the feeling of having more weight to pull, but once the bike is on speed, you're fast ... fast to a point where you have to remind yourself you don't have a front fork ... I just need to be focused on that, as my head was on full suspension mode until just a few weeks ago, and now the front wheel needs more attention.

Still to early to decide, but the feeling is I will get faster with this bike, true it won't allow me to do some of the things I was able with the Mojo, but who cares ... not me. I decided a test Mojo vs El Gordo will take place in just a few weeks. Two different tracks, still to decide, one more XC the other an enduro version, then I will compare on same environment and day ... I can't wait :)

Getting dirt, getting dirt, getting dirt ... I love it !!!!

Do you remember this place ?

Fire Tower trail ... old places, new rides.

Kanuga Trail, a classic ride in Greenville SC

I love this view from the top of Kanuga

 



 

The Reservoir ....  

North Lake reservoir ... SC blue skies :)

 

Our flag in SC

 

 

A happy El Gordo ready to go home

 

From Greenville SC, Javi Paricio

Sonen les 7

Al campanar de SV, i per una motivació tipus SSEC 2013 el Mirador del Drac respira des de fa uns dies molta activitat, i des dels darrers dos hiper activitat.

És  curiós fins i tot podria deixar de pedalar, podríem, però quan el Mirador respira amb intensitat genet i Reina viuen una mini revolució, que bé, que bé, que bé.

Tot costa molt, a tothom que pica pedra li costa tot molt, serà que ha de ser així, una mica com el Vol d'ara fa dos dies a on anava a per un Drac, un Vol breu, i va acabar la jornada amb una aventura que per una pensada de prudència no va caçar una doble èpica, OMG.

Cada època et dóna les seves oportunitats, et dóna molts presents, ni molt menys tots agradables, però entre tots ells també hi ha grans oportunitats, sí, a casa les menys agradables les defugim, vull dir de buscar-les, les que venen poc hi podem fer, és cert, també ho és que dins d'una eficiència alta hi ha sempre presencià d'instants que no voldries mai, com molt bé diu la Reina, si fas, passen coses. 

El Vol de dissabte va ser genial, voltes de quaranta quilòmetres, Dracs de dimensió important, normalment són de trenta, de vint-i-vuit concretament, els primers minuts la intenció era de fer-ne un, passats aquests primers instants el salt a perseguir en primer terme dos Dracs majors, i un de menor va ser immediat. 

Fer voltes al Drac ens facilita molt la nostra preparació, pel fet de no haver de fer aturades imprevistes per menjar, per no patir per les bikes a cada aturada, et vas aturant a casa, beus, menges, i tornes a iniciar el Vol, té també un punt a vencer, quan ets a casa després d'una llarga volta la temptació de no seguir pica amb molta força a la porta, i aquest és un factor important a superar.

Jo dissabte no vaig saber quin era el meu darrer Drac fins a minuts de ser a casa, uns vint abans d'arribar mentre pujava per Milans vaig decidir que havia de ser prudent i deixar per a una pròxima ocasió la doble èpica, el motiu era senzill, com ho és que a voltes de 1.000 metres positius, cinc Dracs no donen 6.000 metres, sí ja ho sé és evident, no però quan portes moltes ascensions dins d'una mateixa jornada, també va pesar que la caigua de les temperatures a partir de les set del vespre agafat de la mà d'aquest càlcul del desnivell, per fer doble èpica havia de fer dos Dracs més, i això implicava de posar punt i final a la sortida a les quatre de la matinada, i perdre per haver de descansar, la jornada de diumenge, i aquest darrer punt no me'l podia permetre, no per fer bike, si no per les millores a fer al Mirador del Drac. 

Quina necessitat  la de gaudir de la Poció Màgica de les Falgueres. No van aconseguir fer el seu efecte fins la segona volta, com sona, com sona. De mentre no ho feien les qüestions sobre la segona Corona de Granit va ser molt presents, mai massa, mai massa. 

Així, el fet de no aconseguir la doble èpica pel què fa a desnivell em va comportar aturar-me a les portes de fer la quinta volta.

Sense la protecció del Destructor Independent tot costaria molt més.

La Vicious va requerir a la segona volta de netejar la cadena, motivat per aquest pensament inicial de fer un Drac, res més. Menjar, per esmorzar dues taronges, i cereals amb llet i cafè, per dinar doble ració d'arròs blanc amb tonyina, i un bon plat de patates bullides que es fonien a la boca, i mig rodó de pa del Condis que vaig comprar lligant la Vicious amb un cadenat a una estructura de marbre i veient sempre la bike mentre agafava el pa, per beure quatre gots de cola, al vespre una poma i tres mandarines, a la darrera volta vaig menjar un platan en marxa passant pel Passeig dels Anglesos. 

Sense incidències remarcables, sense coincidències, amb les eines, amb la manxa, beure, tres bidons de 500 ml. llums a partir de la quarta volta, Powerled-Cateye, sempre a mínims per no portar carregada la bateria, equipat ja de primavera, calçat Giro Privateer sense les punteres Mavic, mitjons d'estiu, pirates i jaqueta Assos, F1 i Intermediate, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, guants Hirzl, gorra Spok, i a partir del quilòmetre 130 protector de cara i coll pujant pel Tintorer curt, i guants Alp-X de canell curt de Gore. El mar prudent sempre, i sempre rodant entre els catorze i els vint graus, això sí un aire fred, fred, fred, tant que d'haver decidit fer la quinta volta m'hauria d'haver equipat d'hivern 100%, per una caiguda important  de les temperatures, de fet a la quarta volta tenia els peus molt freds, per aquest motiu vaig posar-me el protector de cara i coll i vaig fer el canvi de guants. També a part d'equipar-me d'hivern per fer la quinta volta hauria d'haver canviat la bateria del Powerled, i en darrer terme hauria d'haver fet una aturada per fer gaudir d'un bon sopar de pasta.

Ara content de l'aventura de dissabte, esperant a la propera que és a punt de començar, omg, omg, omg. 

Des del Mirador del Drac iniciant una nova setmana, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

Preparant la crònica

La d'ahir, perquè avui el dia ha sigut de casa, casa, casa.

MTB, MTB, MTB.

Preparant el Mirador tota la jornada per les properes arribades, oh yeaaaaah!

Sonen les 8

Al campanar de SV.

No proposo encara la crònica de l'aventura d'ahir, perquè sense tenir decidit el Vol d'avui, de fer la crònica les possibilitats del Vol quedarien molt reduides.

Ara fa una breu estona que el Sol mira de ser present, el primer cafè ja camina, i lentament vaig experimentant les primeres sensacions després de l'aventura d'ahir de 9 a 9.

MTB, MTB, MTB. 

Nit

Ja dutxat i sopat, el quart Drac ha caigut i per tant els 160 Km. també.

Ha estat una bona aventura, MTB, MTB, MTB.

De cara a les properes hores prepararé la crònica. 

Des del Mirador del Drac Vols de març :-)

Vespre

Despres dels 120 Km.

MTB, MTB, MTB.

Dinant

Després del vuitanta quilòmetres. 

MTB, MTB, MTB.

Esmorzat

Després dels primers quaranta qullòmetres.

MTB, MTB, MTB. 

Matinada de dissabte

Propers a la primavera, omg, omg, omg. 

Pensant, pensant-la, no sé si avui serà dia de Vol, un dinar lleuger ahir ha comportat d'una nit moguda avui per una digestió diferent, per la salsa dels calçots segur, segur, segur.

Ara tot reposa al Mirador, sí, la nit queda darrera meu, no de la Reina, el dia em ve a cercar i per tant valorant què fer, sonen tres quarts de vuit al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 

Mirant de pescar una bona proposta de Vol, emocionat en fer-ho després de moltes hores de descans únicament de bike, i per tant necessitat de fer un bon Vol.

El primer i segon cafè del matí ja han caigut, descafeinats, sense sucre, seguint el tram per on passa la prudència, oi que sí?

Migdia :-)

La calidesa no requerix d'equipament, és per si mateixa. 

Quin dinar, omg, omg, omg. 

El Sol, el Sol

Volíem avui també fer un Vol de matinada, a les cinc tocades, quedarà en això, volíem.

Ara a tocar de les vuit la jornada no presenta d'entrada oportunitat d'aventura de bike, ahir sí, ahir sí, un Drac amb els Dracs ens va portar a gaudir de bones sensacions.

Les bikes funcionant bé, els equips d'hivern, amb guants Hirzl, i calçat d'estiu Giro Privateer amb punteres Mavic, va funcionar molt bé tot i els més de 20°C a la riera de Llavaneres a les dues tocades, he de pensar que un vent fred ajudava a que els equiips d'hivern no ens fessin passar calor.

Ho portàvem tot, eines, bomba d'aire, aigua, de la que la meitat del bidó de 500 ml. no va tornar, llums  sense funcionar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar aturat pel vent.

Curiós l'efecte que ens aporta fer Vols a aquests darrers mesos després de l'experiència del sunami que ens ha vingut, un dia de donar-se el cas ho compartirem a The Great Escape MTB. Això serà de poder fer entrar la Nau Insígnia al Mirador, si no el criteri serà el de sempre, un silenci breu per seguir fent camí.

Pas per Milans entre les Falgueres Mágiues, ara ja sempre dins de la seva Poció Màgica, sempre entre somriures. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

La Bec porta la groga a les antípodes de SV, omg, omg, omg. 

Un Vol el d'ahir encaixat amb comoditat dins del nostre ajustat programa diari, i que va comportar de premi pel fet de no haver dinat, com ho és una pizza a Arenys de Munt dins d'una nit marcada per una Lluna que comparteix la seva llum ara sense la fredor intensa de fa dues jornades mentre anàvem a la revisió setmanal del meu ull. 

Amb diferència les millors pizzes que podem compartir a The Great Escape MTB. 

Preparatius :-)

La rutina pot anar, i de fet a casa hi va, agafada de la mà de l'emoció.

MTB, MTB, MTB. 

Assignatura pendent?

http://www.pinkbike.com/news/short-yoga-routine-lower-back-pain-2015.html

MTB, MTB, MTB. 

Encara no, encara no

Sonen les 6 del matí al campanar de SV i avui encara no iniciem els Vols de matinada, hi som a tocar, a tocar. 

Des del Mirador del Drac a minuts de fer un breu tram amb la June :-)

Ahir la prioritat va ser aquest tractament de l'ull, i a on la prescripció mèdica  marca que he de seguir amb l'antibiòtic.

MTB, MTB, MTB.

Quina lluna, quina lluna, omg, omg, omg. 

Arriba la pluja

I nosaltres pel pronòstic de pluja volíem sortir de matinada, però un dia a dia ahir llarg, molt llarg no ens ha permès de portar a terme els nostres propòsits d'aventura de matinada.

Ahir no va haver-hi però error i els nostres Dracs van fer el Drac, i no en clau menor si no major.

Anant a Mataró des de Llavaneres seguint la via del tren vàrem coincidir amb un professional del sector de la bike, quedant impressionats, sempre ens passa pel fet que el seu esperit és competir, competir, i competir, sigui a dalt de la bike, sigui fent la seva feina al sector de la bike, i per aquest motiu, equipament, bike i biker tenien l'aspecte del PRO, i és aquesta una imatge, 1x11, menys de 9 Kg de bike en 29", la forquilla invertida de darrera generació densa però de presència impactant, un biker molt afinat d'aspecte, i una conducció a dalt de la bike que no havia vist mai, i nosaltres fins avui voltem per tot el Món en bike, al Roc durant quatre dies rodem entre milers de bikers, vull dir veiem com roden molts bikers. 

En coincidir amb ell el primer quart de la sortida, tot i anar en direcció contrària ens va proposar de fer ruta junts, va ser una molt bona pensada perquè anàvem molt capficats en el dia a dia, i el fet de coincidir amb ell, d'escoltar els seus projectes actuals i propers ens va fer estar molt atents, tant que el nostre dia a dia va quedar oblidat durant les més de dues hores que va durar la sortida junts.

Va ser un no parar de novetats, components, bikes, marques, conceptes de comercialització de resultats immediats, encara ara ho escric hi penso, omg nosaltres estem a anys llum d'aquesta capacitat d'exposar-se al mercat, a casa d'aquí a uns mesos fins i tot podria ser que estudiéssim iniciar un procés de comunicació, dic un perquè no ho hem fet mai, ni tampoc sabríem com fer-ho per la complexitat del nostre dia a dia, per la tipologia del nostre dia a dia que té com a segell la discrecció. Aquest concepte està canviant, i la Nau Insígnia n'és el motiu, mtb, mtb, mtb. 

Per un ritme lent per a ell, i acceptable per a nosaltres, va ser una constant de converses de novetats noves i també de conegudes, però molt interessants per veure el dinamisme del mercat, OMG, conversa a on nosaltres únicament podíem assentir i escoltar, pel fet de no poder aportar quan el doll d'idees del protagonista té tanta força i energia, el mot que defineix el nostre sentir en escoltar-lo va ser, impressionant.

Després directes cap a casa, a l'espera de l'arribada del sobre reial que havia de portar les claus de la porta d'entrada de la Nau Insígnia al Mirador del Drac, malauradament sembla que mentre eren transportades el mar se'n va fer propietària, la Nau té tants atributs positius que li costarà entrar al Mirador  sense ser copdiciada a una època com la que estem vivint. Ja vaig esmentar que un cop al Mirador quedaria en repòs, ara però necessitem les claus perdudes, temps al temps, sí, però necessitem les claus, i ara si les volem haurem de navegar sense la Nau, i els nostres Dracs volen no naveguen, per navegar pel Món necessitem la Nau, sempre tenim la June, però com els Dracs tampoc navega, molt i molt aturats, la perplexitat, aquest mot jo diria que és el mot, nosaltres tenim Dracs, tenim Falgures Màgiques, tenim cavallers de la llum, tenim les Corones de Granit, ara per ara dues, els Destructors de Murs, quin descobriment, omg, omg, omg, el Destructor Independent, clau per la conducció de la Nau Insígnia, els Destructors un cop a la Nau descobriran el canvi, perquè deixaran de ser Destructors, per aquest motiu, per haver-hi tants agents implicats amb la construcció de la Nau sense les claus no aturem únicament la Nau. Cercarem les claus, sí, i si cal en fabricarem unes de noves, necessitarem el temps per fer-les, són claus càlides, sí, amigues, nosaltres disposem del temps, dels recursos, i de la paciència d'acceptar ara aquesta pèrdua, i que de fer-ho de donar-les per perdudes i haver-ne de crear unes de noves, les farem encara més càlides, la calidesa si està en la mà de tots deixa de ser-ho i passa a ser d'un concepte amic a una realitat amiga, perquè per ser de tots ha de ser convincent, ha de ser justa , i per ser justa ha de ser plural. Per refer les claus de nou, he de trencar la unió de les dues Corones, vull dir, el motor de la Nau Insígnia són les dues Corones, la primera protegeix als cavallers de la llum, la segona va quedar buida de contingut, el motiu ens el tapen les Falgueres Màgiques amb la seva Poció Màgica, però sense saber sí que puc veure que de refer les claus he de decidir desprendre de la Nau la Corona de Granit buida, no entenia el significat, volia saber el motiu que va provocar la buidor de la Segona Corona, sí, i era, és una necessitat sincera, el nostre dia a dia és més increible que la millor de les ficcions imaginades, fet que implicarà de desprendrens de la segona Corona. Comportarà aquest fet moltes coses, totes lligades però a la Segona Corona, la primera amb els cavallers disposa d'un caudal magnífic d'energia, la que despren el genet, amb ella la Nau Insígnia té el poder de la imaginació, de la creativitat, de la protecció de tot i per tots, escric aquesta ampliació d'aquesta darrera intervenció feta a The Great Escape MTB i la sensació és, que bé, que bé, que bé, hem perdut les claus al fons del mar, doncs serà que havia de ser, el destí de les primeres claus era el fons del mar, el destí de la segona Corona de Granit anirà agafat de la mà d'aquestes, de les claus, i per tant la segona, la segona Corona de Granit serà depositada al destí de les claus perdudes, la intuició em diu que un cop fet això les portes del Mirador del Drac obrirant el pas a la Nau Insígnia fins i tot sense haver de crear el segon joc de claus, com sona, com sona. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Equipats d'hivern, com als darres dos dies, sense els protectors de coll i cara, amb la gorra Spok, amb el Hirzl, calçats d'estiu amb punteres Mavic. Sense incidències, amb la coincidència esmentada, amb manxa, amb llums sense funcionar, sense beure, amb aigua, menjar un cop al Condis a minuts d'arribar a casa una bossa de branquillons de pa amb pipes. Un Vol amb el mar amic, amb un vent lleuger, fresc. Amb molt bones sensacions a dalt del Drac, després de la jornada anterior de descans, ara a esperar com camina el dia a dia per mirar de programar el proper Vol.

MTB, MTB, MTB. 

Surt el sol

Cada dia, aquest jo diria que de ser és un dels bons principis. 

Ahir jornada de descans, gaudint de la intervenció d'en Xavi, oh yeaaaaah!

Ara passades les hores, ahir passades les hores, la jornada del dia a dia comporta d'haver d'imposar-nos amb fermesa de seguir la nostra rutina, el mot en sí podria generar confusió, sí, nosaltres no anem lligats a trams sense atractiu, en cap cas, i per aquest motiu rutina no implica res més que gaudir de les aventures de MTB siguin quines siguin les circumstàncies del dia a dia. Hi ha dies que costa més, sí, d'altres és a l'inrevés. 

A una estona llarga, però en definitiva una estona, i per tant breu, mirarem de tornar als Vols de Drac, d'entrada dins del Drac, i de no ser aquest darrer també tindrem bona ruta, segur, segur.

La Reina primer però ha d'arribar de fer en certa manera Les Amèriques, sí, ara més de cent anys després tornem a fer una mica el mateix, picar pedra on ja ha abandonat tothom, i fer-ne sortir minerals preciosos, bruts, però preciosos. No és un procés immediat, però res ho és, oi que no?

La June garant de la Reina, curiós, la segona Corona de Granit és buida, i per tant avui passarem de poder ser per zona de Falgueres Màgiques, clar que yes. De poder ser, i de ser el Vol, que aquest 2014 i aquest inici de 2015 sempre ho escric prudentment, de ser, de ser el Vol.

Des del Mirador del Drac, el primer cafè ja ha caigut, un cop feta la volta de rigor, el dia a dia torna a marcar el ritme fins la porta d'entrada del proper Vol.

MTB, MTB, MTB. 

Flash back ...

Today I had a flashback ... sometimes called "deja vue", but I had one where we were riding in Terrassa, with our Orange and Green Pesto Ibis Mojo (and the Yeti if I'm not wrong) under the rain back to Terrassa after a full day of MTB.

It was fast, it was raining, we were laughing ... not sure about what, I'm thinking just about the stress, the fact everybody needed to be back "soon", and we were laughing, under the rain, happiness, is all I can say ... it was a rainy and happy moment.

I had a similar one today, again on the Swamp Rabbit trail, when I was riding down back to Greenville, the rain showed up, light rain, not strong as the Terrassa one, but it was nice to have a similar feeling ... this time the Orange Ibis was not there, I turned back to see if the Vicious and the Spotbrand were on the corner, or ahead of me, or just behind ... but you were not there.

It was nice though, it was nice to feel alive, to feel close, and to feel that friends are as close as you want them to be, and as far as live drives you away. But on my mind, I can tell you were riding with me today ... I was laughing, promise, and I was happy ...  you were riding with me.

Crossing the rails ...

Crossing the rails ... 

Downtown alive, old bricks and new buildings

Downtown alive, old bricks and new buildings

Downtown Ready River Falls ... just beautiful !

Our Freedom jersey :)

From Greenville SC, Javi Paricio

Després de Blanes? MTB

I tant, ara a primer de març li toca el torn al MTB, com sona, em rodat aquests darrers dos mesos perseguint mantenir quilòmetres rodadors, ara toca passar-ho molt bé, com fins ara però gaudint encara més a dalt de la bike.

Avui hem tornat a disfrutar d'allò més a dalt de la bike, molt, hem escalat força, i hem gaudit molt mentre ho fèiem, omg, omg, omg.

Perdem unes coses, en guanyem unes altres.

Les dues bikes van molt i molt bé, cal ajustar-les de frens, el sorolls, però esperaré a canviar els discs.

Avui equipats com ahir.

Aigua, un bidó de 500 ml. una cervesa, dues coles,  un cafè, coca, quatre panets de  Viena, amb formatge, amb parnil salat, galetes, neules, xocolata negra, amb eines, amb manxa, amb coincidències agradables, amb incidències que no es mereixen ser esmentades a aquest espai, a una temperatura sempre sensacional rondant els 14°C, amb llums funcionant les darreres dues hores.

Per sobre dels 100 Km, per sobre dels 2.000 m. +, sempre amb diversió, exigència també, sí, però amb tants moments memorables que costa d'assumir que l'aventura ha durat únicament un dia.

Hi ha instants brillants, i instants per sobre d'aquests, avui els darrers columna principal del Vol.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

De SV a Sant Pol

Un inici de ruta diferent, Sol, bones sensacions, i una gentada de por.

Després ha vingut el fred, com sona, i primer hem decidit anar a Sant Pol per corriols, un cop a la platja de Sant Pol un pa de pessic i una coca boníssims ens ha indicat que tocava tornar cap a casa. 

Estem pagant l'anar a dormir de matinada de fa dos dies :-(

Ara ja a casa, cansats, fatigats, demà serà un altre dia. 

Amb eines, amb aigua sense beure, amb manxa, sense incidències, sense coincidències, amb el mar intranquil, amb llums sense funcionar. 

Equipats com fa tres dies. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed. 

MTB, MTB, MTB.

Motius

Per divertir-nos.

MTB, MTB, MTB. 

Perquè aquest tipus de fer sí que ens el podem permetre, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

Moltes coses poden ser

Tot no pot ser. 

MTB, MTB, MTB.

Les cadenes de les dues bikes ajustades, les bateries dels Powerleds carregades, tot i no ser necessàries avui. 

Darrera pedalada d'aquest febrer del 2015, oh yeaaaaaah!!! 

Un dia millor

Pel fet de fer pas darrera pas. Aquest febrer portem una xifra humil de quilòmetres, però suficient, cert, cert, finalment no assolirem tots els quilòmetres, quants? la veritat, no teníem una idea determinada de quilòmetres a fer, sí que havia de rondar aproximadament uns quilòmetres a l'any,  ara a aquestes dates superat l'equador del primer trimestre.

Un inici de jornada sense llum, sí però per un tema astronòmic, per res més, la resta de factors, com un dia gris, gris, molt gris, té sempre llum, sí, i per tant en mode diurn sempre tenim tram a casa, i en mode nocturn cada vegada ens costa més definir els detalls dins del tram, fins i tot dins del Drac, i per tram no entrem a cap zona fosca a on no veiem clàrament que hi ha. 

Valorar, gaudir d'aquesta imatge, del tram que mostra bàsic pel nostre fer del dia a dia, és el què tenim, el què està en les nostres mans, gaudir de les sensacions que comporta recordar aquest pas singular del Remei dels darrers quaranta anys, OMG.

Segur que esperar d'entrada en posició infinit, no té mai premi, segur, nosaltres seguirem però aturats, esperant un moment més favorable. Hem adequat un espai còmode, de respirar tranquil, i la Nau Insígnia hi descansarà com nosaltres en aquest tram d'espera infinita, les condicions del mar ja fa dies que no són les adequades, i per tant seguim en temps tot aturat. Els Vols no, aquests si bé és cert que el dia a dia per una climatologia pròpia de l'estació, molt canviant ens està costant horrors de mantenir, com ahir que no vàrem poder salvar-lo, també he de dir com ja iniciava aquesta intervenció que deunidor el què estem aconseguint fer. En tema bike no és bo pensar així, és necessària a casa una constant autoexigència, sí, i la tenim, també però i molt més important que la constància ser objectiu en la mesura real de les nostres possibilitats, el millor Mirador, i per la part que ens ocupa sense superar aquesta infecció ocular, i aquesta arribada de la luxació del disc sense possibilitat de recuperació frena parcialment agafat de la mà del dia a dia sensacional però també intens responsable dels dos estats que exposo indica clàrament i nítidament quins són els límits reals de les possibilitats d'ara, d'aquest encara pic més alt de l'hivern.

Vindrà el bon temps, agafat de la mà d'una climatologia més favorable i aleshores tornarem a valorar si sortim del mode repòs infinit per passar a mode repòs, aquesta serà l'única proposta, de repòs sense fi a repòs, oh yeaaaaah! :-)

Hem escoltat  les quatre, han sonat les sis, i les set, i ara les vuit al campanar de SV, des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.