dilluns, d’abril 07, 2014
Rodant-la
És el què estem fent, seguint amb les aventures a dalt de la bike. Ahir després del Vol de dissabte tocava o bé quedar-se a casa, o com alternativa teníem la possibilitat de sortir directes a un punt de destí planer, i un retorn idèntic a l'anada, quasi ho vàrem fer segons el pla inicial, i el resultat va ser d'un darrer quart de sortida més dens, no diré fatigats, en cap cas, si xafats, i per aquest motiu els darrers vuit quilòmetres van quedar per avui, de ser, de ser.
Dos dies de MTB rodador, no de corriols de tres pams, en cap cas, rodador, cercant fer quilòmetres, sumar distàncies l'objectiu fins avui, de tot aquest hivern, i a on ara de recuperar-nos bé d'àquest tram alèrgic-gripal, saltarem a tram Montalt, dins del Drac però, a on hi sumarem el vell corriol de les Falgueres Màgiques, dels Destructors de Murs i els seus llocs de repòs, els Blocs de Granit a la part més amagada de darrera de casa, no dic Fades, aquestes amb la Fada Reina estan preparant la invasió de la foscor, i això implica deixar-les a on són, OMG. Després d'aquest vindrà una nova aventura que començarà a la matinada i tindrà fi he de pensar, abans de la mateixa hora passades 24 hores, però no és important, en cap cas, sí de ser, fer-ho gaudint-ne. Serà el darrer test, ara per ara, test del no res del 2014, ara per ara, oi que sí?
Ahir una tornada des de Llavaneres, pel golf, sense perseguir una tornada entre senders, directes a casa, fins i tot els darrers cinc-cents metres els vàrem fer per carretera, cosa que ja fa mesos que no fem, ahir però va ser una excepció que podem repetir sempre que necessitem evitar el gegantí turó que ens separa de casa els darrers metres venint de Llavaneres, en aquesta ocasió.
Les bikes, què en puc dir, rodem de nit amb elles, i quan no, quan aquesta dóna pas a la matinada, anem o bé pensant en les properes hores o bé en els que tindrien que ser els propers reptes del 2014, i que ara per ara no seran, i que de ser aquesta la situació ho fem decidits, pensant que primer cal consolidar la Nau Insígnia, pel fet que aquesta és la que ens ha de portar a Vols definitius arreu del planeta, i per tant ara cal fer aquest pas de restar a casa mirant, si cal, si cal i ara, avui, cal, perquè tot i que no teníem previst aturar les WEMBO fins al 2015, ara passades dues edicions d'aquesta, Finale 2012, i Storm-Lo 2013, consolidar Fort William interessant, però ja no és imprescindible, tot i ser el triumvirat que perseguim des del 2011. Ara les Naus, la Nau, la gran ha quedat aturada, seguim únicament amb la menuda, ara per ara, per poder concentrar els nostres esforços en consolidar-la de manera definitiva.
És una evidència que mentre consolidem la Nau Insígnia, la nostra preparació després de la formidable experiència de WEMBO a Canberra, a on durant 24 hores els australians ens van passar per sobre volta darrera volta, ha agafat una dimensió un xic més gran, és veritat, estem millorant les bikes, estem evolucionant els nostres equipaments, també els components imprescindibles per a poder afrontar millor unes 24 hores, i la carga d'hores a dalt de la bike, en qualitat, i en quantitat, per mirar de poder ser, de fer les millors 24 hores SOLO Single Speed que hem fet fins avui, l'únic canvi, que a aquest primer trimestre hem valorat que fer un any en blanc avui és el més prudent. Una sensació de, no ens ho podem permetre ha entrat a casa amb tanta força que no hem dubtat ni un segon, dit i fet, sí, és així, també és així que automàticament la data 2014 passa a ser 2015, i penses, Califòrnia, omg, omg, omg.
També dir, que després de pensar en els EEUU el pensament és, o NAHBS o res. Un cop Moab ja no és, poc i hem de fer als USA, fora dels NAHBS, i una visita a casa d'en Xavi.
El fet és que de saltar al 2015, la fita és estratosfèrica per dos genets del Montalt, i de refer els objectius 2014, Finale, i Fort William requeriran de la millor preparació que hem fet mai, no per res, sempre és així, però Canberra marca un dia abans i un dia després, i és per aquest marc que no hem deixat de portar a terme la intensa preparació com si les fites 2014 fossin vigents, mtb, mtb, mtb.
I entre aquestes converses, entre aquests pensaments vàrem anar fent ruta ahir i abans d'ahir, per un cop a casa gaudir d'un bon sopar, oh yeaaaaaaah!!!
Ara des del Mirador del Drac, esperant el vespre, per veure a on som, si a dia de descans, o a dia de Vol a l'entrada de la foscor, clar que yes.
diumenge, d’abril 06, 2014
MTB, MTB, MTB
Un dia després d'una jornada rodadora a dalt de les bikes.
Ara pedalant, sí, però de la mà d'una proposta relaxada.
MTB, MTB, MTB.
Turner Czar
I know is not a single speed, but it's just me or this bike is simply beautiful?
From SC, Javi Paricio
From SC, Javi Paricio
Introducció
Una anada a Sant Celoni, passant pel Santuari del Corredor, exigent, no estàvem cap dels dos en el nostre millor moment.
Un petit problema amb l'aigua ens a limitrat molt el consum d'aquesta.
Un dia memorable pel què fa a temperatures, mentre compartíem el sol, després com més propers a casa, millor, però a tres hores de ser-hi un vent fred era realment molest.
Equipats de primavera, calçats d'estiu, hem tingut una magnífica jornada a dalt de la bike.
Una visió del Turó aquest cop força més lluminosa que la darrera que vàrem compartir al Blog.
Un pas dels de fa més de quaranta anys, a on també creuàvem el Tordera, ara passats aquests com tornem a gaudir, ara amb la Reina, de repetir l'aventura, omg, omg, omg.
Una tornada agafada de la mà de la marxa de la llum, dels seus cavallers, i una entrada increible de la lluna, entre un cel estrellat d'una intensitat imponent.
Han caigut fa res les dues de la matinada, ara ja a casa, a punt per sopar, oh yeaaaaaaaah!!!
Sempre per sobre dels 14°C, els llums Cateye-Powerled oberts les cinc darreres hores.
Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.
Sense coincidències, incidències, concert dels R1, i dels Shiimano frenant, menjar, una amanida, pa, un gelat mini, mitja bossa de fruits secs, beure, aigua, una cola i mitja, i un cafè.
Ara a esperar què tenim per demà, primer descansar, segur, després?
dissabte, d’abril 05, 2014
RS-1
Quin corriol, perfecte per les nostres bikes rígides.
http://youtu.be/sW0auLo5bpg
Crec que el primer biker porta una potència de 14°-17° negatius, crec.
MTB, MTB, MTB.
També està bé ser a on és abans d'iniciar la ruta, OMG.
http://reviews.mtbr.com/video-rockshox-shows-a-bit-more-of-the-new-rs-1-in-action
divendres, d’abril 04, 2014
2014
Més actuals, no sé si necessàriament més interessants, molt, segur, segur.
http://lightpack.blogspot.com.es/search?updated-min=2014-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2015-01-01T00:00:00-08:00&max-results=2
MTB, MTB, MTB.
2011
I tant, i tant les darreres bikes ja van ser publicades al Blog, i ara passats els anys, crec que han de tornar a ser portada, per la seva vigència a casa.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNfcRrEnc0S_qWhfBNJGujRXrHhj1Y0gEMJhemByjbQFrwEVMm_hs3pOaX_luyzs83r4scNs7vGNs2QH6Vd-ELf35cVL7au1Q86tFUOcr5eL-6zaTetx6DnlhH3Lq8FZD-bXXo_10LKpE/s1600/IMG_2691.jpg
MTB, MTB, MTB.
Refredats rondant
Per casa, sense deixar-se veure, però fent-se sentir.
Difícil sortir a fer Dracs, per la sensació densa, ahir per la pluja, sí, i avui per les molesties musculars.
De pet al llit ja des de fa una bona estona, demà veuré a on sóc, veurem, veurem.
Ara mirant de cercar els darrers recanvis, components, i aquipaments, mtb, mtb, mtb.
Mentre ho faig, les mirades centrades en aquestes propostes de bikes.
Omg, omg, omg.
El del darrera
Ara part de la teoria queda descartada perquè si bé és veritat que el Canis devanter no té l'estructura sòlida dels altres dos, ahir abans de dinar passades dues hores des de la introducció de la quarta i quinta càrrega de NoTubes, no perdia, però el del darrera que no havia perdut aire cap dia estava molt desinflat.
Total, més líquid, tres càrregues més. Aquest matí, passades més de dotze hores, tinc dubtes amb el devanter, i el del darrera no presenta pèrdues d'aire.
Vaurem a on som, passades les hores d'avui, mtb, mtb, mtb.
dijous, d’abril 03, 2014
red, red, red
https://urbanvelo.org/sunrise-cycles-nahbs/
Preparant el tram per anar a dinar, clar que yes.
Insistint
Perquè aquest tercer pneumàtic Onza Canis 2.25 60 tpi TR, té un comportament de pneumàtic convencional sense càmera.
Darrer pas per mirar d'evitar que perdi aire, més líquid segellant, i si no caldrà anar a per un Canis com els altres dos que en cap cap presenten aquest comportament, a l'inrevés, els dos abans de muntar-los tenien un comportament UST, vull dir una estructura sòlida a on ells sols si els poses drets mantenen la forma de circumferència, mentre que el de la imatge no.
Mateixes especificacions, sí, diferent comportament, mtb, mtb, mtb.
dimecres, d’abril 02, 2014
Primeres sensacions
De tornar a fer el què ens agrada després de la setmana de descans, sí, sí, ens agrada sortir de nit a les matinades, com també fer-ho els vespres, i si no ja tindrem aquest abril oportunitat de compartir-ho al Blog, clar que yes.
Obrir els ulls a quarts de sis del matí ara amb el canvi d'horari ens està costant una mica més aquests primers dies, després però passats els primers minuts tot roda, també per la calidesa del dos primers cafès del dia.
Quan rodes a trenc d'alba un doll de pensaments són protagonistes exclusius de cada tram, vull dir que costa centrar-te en el Drac a fer.
El Destructor Independent segueix el meu Drac, sí, però avui havia de protegir-ne dos, mtb, mtb, mtb.
Quan comparteixes la presència de les Falgueres Màgiques, la poció màgica d'aquestes marca el què vindrà la resta de la jornada, omg, omg, omg.
Equipats d'hivern a 12,5°C a tocar de les set del matí a la riera de Llavaneres, anàvem massa equipats, un xic i prou, coincidències, dues bikeres, incidències, cap, aigua, en portàvem, menjar cap, Cateye-Powerled sempre a mínim, passada la primera mitja hora únicament per ser visibles pels autos i prou.
Ara emocionat, al vespre a diferència d'ahir, tindrem segon Vol de Drac?
Perquè en gaudim
Seria un bon punt d'arrancada del motiu pel proper Vol, de ser, de ser.
Són les 6 tocades del matí, el cafè està pujant, a minuts de poder gaudir-ne.
Caldrà inflar el Canis de la Spot Brand, segueix perdent aire, menys, però segueix perdent, OMG, creia que aquest temps ja havia quedat enrere.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’abril 01, 2014
Dotze hores
Dos Dracs, a les properes un tercer?
No ho sé, no ho sé, ahir va ser emotiu, després d'una complerta setmana de descans, perquè ha sigut una setmana diferent també, per aquest motiu ara a l'entrada un altre cop al circuit d'hivern, el clàssic ara a la primavera, a on cada volta al Drac comporta millors sensacions.
Fins el juny, veurem si tenim novetats d'aquí a aquest mes, millor que no, i poder fer Drac darrera Drac sense cap aturada imprevista, o sí, o sí.
Sortir tocades les vuit del vespre, i tornar a casa tocades les deu de la nit, indica que l'aturada de descans ha anat d'allò més bé, mtb, mtb, mtb.
Confirmat, l'Onza Canis 2.25, 60 tpi, TR, davanter és rar, tot el dia d'ahir perdent aire, com si d'un convencional sense càmera es tractés, que no és el cas. Ara però després del Vol d'ahir de la Longboard, sembla que ja no en perdrà més.
Un terreny magnífic, sensacional, perfecte per l'estrena dels Onza de la Spot Brand.
Confirmo que les pastilles orgàniques de Formula, pels R1 del darrera no van bé, tot i el canvi de la molla de retorn fan un sorrol xicletós lleig, però lleig.
Equipats de tardor no d'hivern a 16°C a la riera de Llavaneres, eines, totes, Cateye-Powerled sempre, aigua, la portàvem, menjar, cap, incidències, cap, coincidències, tres bikers.
Avui, a dos quarts de sis de la matinada la dansa previa als Vols de Drac ja feia la seva aparició a casa, omg, omg, omg.
Ser entre senders a la gola del Drac, sempre em motiva molt, i més ara, propers a aquesta sèrie programada de Dracs d'abril i maig, OMG.
Ara, no sé si avui, les mans encara em fan mal del canvi de pneumàtics de la Spot Brand, he de corregir la tensió de la cadena de la Vicious, i segurament afegir oli al dipòsit del fre del darrera, no canviar pastilles de fre, crec, crec.
Avui he sortit de nit, però passada la primera mitja hora ja era de dia, o quasi, o quasi. Jo sempre però amb els Cateye-Powerled en marxa.
En la foscor els pensaments corren cap a les imatges de les millors vistes, quan tens la visió des del darrera, i tot el teu camp de visió gaudeix del que tens davant, OMG, OMG, OMG. Tot i un horitzó vestit de branques dels arbres, perquè sempre hi ha barreres a la llum, tot i així l'instant ha sigut memorable.
Ja dins de la millor aventura Single Speed viscuda a casa, l'emoció en veure l'imatge, en recordar els pensaments a dalt del meu Drac, imparables. El Pas dels Destructors de Murs ja és dins de les llegendes de SV de casa.
Les Falgueres Màgiques manen, manen, i manen, commocionat pel doll de pensaments SOLO.
Ara a esperar a la nit, que de ser, aniria a pel tercer Drac de les darreres 24 hores, clar que yes.
Equipat d'hivern, a 10,5°C a tocar de les 7 del matí a la riera de Llavaneres, sense aigua, sense menjar, eines totes. Sense coincidències, sense incidències.
A mitja baixada del Tintorer Llarg he baixat un xic la pressió del Canis davanter, encertar-la la millor garantia d'un bon rendiment baixant, i també pujant..
Ganes d'entrar les equipacions d'estiu, a on tot rodarà he de pensar, millor fins i tot que bé.
Des del Mirador del Drac, copsat per les circumstàncies, per les ganes de repetir bany d'estiu entre pales verticals, les més vertical, Itàlia seria un bon lloc, de poder ser, de poder ser, oh yeaaaaah!
1er. cafè a les prèvies del segon Drac?
A punt de fer, mtb, mtb, mtb.
Sonen les 6 al campanar de SV.
No sé si hi haurà Vol de matinada, sí que la matinada ja és la protagonista a casa, omg, omg, omg.
La nit, la foscor, com fa unes hores a dalt de la bike, marquen el to de tot plegat, clar que yes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)