The Rapha Festive 500: V

Una arrancada de Vol perfecte, per la temperatura ideal, sempre per sobre de 10°C.

Quan ets a un Vol de genets de Drac entre Fades de la nit, el món deixa d'existir com a tal, i passa a ser un viatge entre planetes.

Quan ets a un Vol de genets de Drac entre les corones de blocs de granit, el món agafa tot el seu sentit i res torna a ser a on era.

Quan ets a un Vol de genets de Drac com avui entre la corona i les Fades, aleshores ets entre el nostre món i la visió d'altres astres, omg, omg, omg.

Avui una aventura de bike ajustada, ajustada al refredat del genet, d'una de les reines, del darrer lent retorn, a un tram dur de portar, una Challenge de 500 Km. perseguida pel refredat, mtb, mtb, mtb.

La June ha marxat a les sis del matí, ahir a la nit hi vaig carregar la Spot Brand, equipament complert per a poder fer un dels grans Vols, i la reina ha marxat. Després cap al mig dia el genet ha marxat a cercar la reina, per iniciar una ruta que perseguia si no els quilòmetres per avui de la Festive 500, sí mirar de mantenir les possibilitats de poder seguir dins de la mateixa. Ja vàrem perdre quilòmetres fa dos dies, jo més pels oblidats pels GPS, avui la Betty n'ha perdut 10, un èxit vist el seu estat. Ara descansant profundament, demà cal veure a on som, si per deixar enrere la Festive 500, o seguim perseguint la xifra de 500 km. 

Jo avui sempre entre la segona corona de blocs de granit, veient com manté protegides a les Fades de la foscor, i tant que sí, i tant que sí. 

Quan ets entre Vols de Drac quants pensaments et passen pel cap, també cal dir que a vint-i-cinc Vols dels vint-i-nou previstos per aquest mes de desembre tot té una dimensió més petita, tot, dolça també, certament, certament. 

Fer-ho i fins i tot podríem ser-hi, a partir d'aquí, aturar-te i veure perquè no hi som, una incògnita que el temps, el pas d'aquest donarà lloc a les respostes, no hi ha una segona via, el del pas del temps, veient com avui l'estructura de la corona, el meu món fa un silenci. 

Una jornada de bike diferent, com ja va siguent darrerament, pel fet de rodar, i rodar, i rodar, pensant en el proper gir de la The Motivator, per això, per això va venir a casa. La veritat és que encara em costa d'acceptar el què serà ara el proper tram Vicious The Motivator.

Una tornada en silenci, si no tens bones sensacions millor fer-ho sense estridències, millor. 

Una aturada per desfer la Gore Tex, per a poder escalar, i com fa uns dies, una visió quasi impossible de digerir, de fet dues, la de sobre i la de sota, quin gaudir d'aquests instants.

Sense incidències, ni coincidències, sense manxa, amb eines, aigua, mig bidó de 750 ml. un got de vi blanc, dos canelons, cuixa de pollastre, pa pel suquet del pollastre, omg, macedònia de fruita, dos polvorons de l'Obrador d'Arenys de Munt, i un bon cafè, com sona, com sona, al quilòmetre trenta, de crec recordar un total de vuitanta, o propers, aquesta ha sigut l'aportació d'energia. Val a dir que he sigut prudent, i millor assegurar que no faltessin calories, millor, millor. A la darrera hora, Powerled-Cateye en marxa tots dos. Temperatures de primavera al Maresme, de tardor al Vallès Oriental a les dues del mig dia, en cap cas d'hivern, jo equipat d'hivern.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, demà a per la IV?

Avui he gaudit de veure un genet i el seu Drac negre, avui però també ha coincidit que els he vist patir. 

Anant portava el casc de la Betty, ahir vaig carregar per error el meu i no el seu a la June, una XS el de la reina,  una XL el meu, divertit, divertit, millor el casc que no les botes, i tant, i tant. 

The Rapha Festive 500: VI

Una sortida que sona a les prèvies de Finale, de les 24 hores de Finale 2013, a on abans de decidir fer-les vàrem fer un test, un bon test que consistia en apuntar-nos a l'aventura dels Trinxes, la sortida Vallromanes-Blanes, encara puc dir d'aquest any. El repte consistia en sortir de casa en bike, anar fins a Vallromanes, coincidir amb els Trinxes, fer la seva proposta fins a Blanes, i un cop dinats, refer la tornada fins a casa des de Blanes, així ho vàrem proposar, així de bé va sortir. Desprésaa del test, va caure Finale, i l'aventura de Finale ja la tenim per sempre, omg, omg, omg. 

Dic lo del test, perquè nosaltres ja som a tram Finale 2014, no per res, sí perquè no hem de fer cap més cursa fora d'aquesta d'aquí a una filera llarga de mesos, que és demà, però dit així sembla lluny, dic lo del test perquè cada any els Trinxes organitzen per Sant Esteve la Vallromanes-Dakar, i nosaltres des de en fa dos que sortint des de casa en bike ens hi sumem. L'arribada a Vallromanes des del Maresme més càlid al Vallès Orinetal més fred sempre és un xoc, quin fred fa sempre a la riera de Vallromanes, ahir no va ser diferent. De fet el què va ser molt diferent, va ser el despertar a la matinada, perquè un genet refredat és qui en va ser ahir el motor, jo no, perquè jo del dinar del dia anterior vaig quedar molt tocat, per bo, per bo, per aquest motiu en cap cas pensava en portar a terme l'aventura, la música de la cafetera pujant el cafè ho va capgirar tot, tot.

Un vent intens feia que els 8,5°C pel pas a la riera de Llavaneres tinguessin l'efecte de ser 5ºC, o perquè no 3°C. Aquest ens va ser company de ruta fins a escalar la part més alta de la riera de Teià. 

Curiós perquè una ruta de quatre hores ben tocades, vull dir des de que vàrem sortir de casa, fins a tornar a ser-hi sempre vàrem rodar destemplats, millor dit, sempre vàrem anar patint intervals de fred humit, més que intens.

Escalant cap a la Cornisa des de Teià, vàrem tenir una pau tèrmica puntual,  que bé, que bé que ens va anar aquest tram. 

Una nota interessant, vàrem sentir les set, les campanades de les set des de Mataró, i les segones, les vuit, les campanades de les vuit des de Teià, mtb, mtb, mtb.

Un cop a Vallromanes, pas per casa amiga amb llar de foc, de minuts, menys de deu, per ser puntualment al Casal de Vallromanes a les nou. 

Una arrancada interessant, escalant, que bé, un pas pel Mirador coincidint amb un vell conegut, en Ricard, un break de vint anys, renoi, renoi, renoi. Ara en bike no en bike.

A una hora ben tocada de començar la ruta V del Festive 500.

Mentre rodàvem un retorn important, el del President dels Trinxes, en Manel després d'una llarga recuperació, jo diria que la notícia de la jornada, pel fet que tant el meu bon amic en Joan, com l'Oriol, com l'Home del Montseny, com el meu germà, com la Betty, com jo mateix, hem compartit aquesta dura experiència cada un al seu moment, i poder tornar a ser a dalt de la bike després de mesos de no poder fer-ho, és un bell instant.

Sempre hi ha bons instanst per compartir, fins i tot als dies més negres, aquests tenen petites espurnes de claror, dir-ho potser és lleuger, posar-ho per escrit un compromís, acotat, certament, acotat.

Ahir un cop a Dakar, aquesta és una ruta la Vallromanes-Dakar que es fa, uns corrent, d'altres en Bike. La tradició marca bany a la platja totalment nus. Bé, nosaltres en aquest cas, no som tradicionals i no ens hi apuntem al bany, en cap cas, en cap cas. Però val a dir que sempre és una arribada emotiva.

Vàrem coincidir amb el millor distribuidor de bikes del país fins avui, amb diferència, amb diferència, una persona que contesta diligentment els correus dels futurs clients, omg, no en som encara clients, però és una realitat, com ho és el distribuidor de Ventana. Un dia tindré una Ventana, específica Single Speed, amb un Slooping marcat, molt, blau cel pastel amb adhesiu Ventana negra blanc, pipa cònica, SDP, Fox de 80 mm. Terralogic, rodes DT240 específica Single Speed, Notubes Crest, tija retrassada de titani, seient WTB amb brodat Ventana, manillar de titani recte 700 mm. 10°, potència Thomson 4x 80 mm. 0°, Belt Drive, frens NoName, i detalls a definir, més o menys seria aquesta, un dia, un dia.

Una aventura Trinxa per diferents connotacions, sempre té una component càlida, certament, certament.

La tornada a casa, directes a peu de mar, lenta, pausada, eterna també, eterna també, i tant que sí, com ens va costar fer la darrera pujada del Milans del Bosch, OMG, OMG, OMG. 

A la salut de tots els bikers, especialment a tots els qui esteu fent, perseguint aquesta Festive 500 de Rapha. 

Cap coincidència, cap incidència, aigua un bidó de 1.000 ml. un xic per sota entre els dos, i un glop de Cava rosat gentilesa dels Trinxes. Menjar, un polvoró de l'Obrador d'Arenys de Munt a la platja de Dakar. 

D'Aquí auns minuts, comença la V, de ser, de ser. La imatge és d'aquest matí a tres hores del que podria ser la V, clar que yes.

Arrancant amb la VI

Amb moltes dificultats, ahir fent la crònica de la VII vaig caure en un son profund, fins ara, són les sis del matí i sonen les campanades. 

Sembla que arranacarem la jornada VI, veurem, veurem.

Dies de Single Speed. 

The Rapha Festive 500: VII

Una jornada un altre cop diferent, perquè avui semblava que hauria de ploure sempre mentre pedalàvem, i la realitat ha sigut una quasi absoluta absència de pluja.

Per Nadal qui res no estrena res no val, i jo he estrenat els guants Gore, un premi a la constància, certament, certament, van bé pel fred? no ho sé, hem rodat sempre a 14-15°C, i per tant no és difícil que la sensació de fred no existís avui. El què sí que puc afirmar, és que són molt càlids fent referència la tacte, també dir què el Gel que porten als palmells els fa rars d'entrada, sí, però el tacte marca el to d'aquests guants, certament, certament. De fet el tacte ho marcarà tot oi que sí?

Hem fet un clàssic d'hivern, i per aquest motiu lluny dels 62 quilòmetres que tocaven avui, però per haver fet una distància més llarga hauriem d'haver descansat més, llevar-nos abans del trenc d'alba, i aquests dos punts no han sigut, cansats a primera hora d'avui, esmicolats ara un cop ja a casa a la nit.

Espero que demà a la matinada les sensacions siguin a les antípodes de les d'avui, perquè demà hem de recuperar quilòmetres i de no poder, ser com a mínim fer els que toquen per demà, hauríem de, hauríem de.

Les dues bikes no poden anar millor, i de fet amb les properes millores a fer a la Vicious no anirà millor, sí diferent.

Avui sempre amb els Cateye i Powerled en marxa. La bateria d'uns dels dos Karma s'ha mort, a casa abans de sortir. Pensant si fer venir la mateixa o millor la versió XL?

Avui les jaquetes Gore han marcat la pauta, Gore Tex i Active Shell. Mentre escalàvem el Tintorer, sense la Gore Tex, la resta amb ella. 

Quan les Fades no hi són, les Fades de la foscor, es roda diferent, i avui no ha sigut diferent, els Blocs de granit, agafats de la mà dels Destructors de Murs han imposat el seu fer, i genets i Dracs, n'hem gaudit.

Una errada dels GPS m'ha restat 10 Km. no passa res, per sort ho he vist entrant a la segona hora, mtb, mtb, mtb.

Aquesta Challenge The Festive 500 per a nosaltres, està siguent exigent, no diré quan, sí exigent. El dia a dia i un nombre de quilòmetres superior als trenta per dia, a casa no ho tenim d'allò més bé, de fet la sort són les dates en que cau, això ajuda i molt a poder mirar de fer-la. He de dir però que som a punt de deixar-la, els refredats ronden per casa. 

Quan rodes entre espais tan coneguts, o que et són molt propers pel fet de passar-hi amb molta freqüència i la sensació és d'aventura cada cop que hi passes, està clar que el tram és encertat, al recorregut clàssic d'hivern té aquest punt, vint-i-set, vint-i-vuit quilòmetres rodons de fer, i a on els blocs de granit amb els seus Destructors de Murs corresponents, les Falegures Màgiques, cavallers i Fades segons sigui dia o nit, i els nostres Dracs, han nascut, han vist la llum, i la foscor, a aquest entorn, i això fa, això implica unes sortides amb un to diferent.

Veure el Montalt, omg, omg, omg, identificar el Montalt com una corona gegant feta de blocs de granit, visualitzar les dos engranatges, les dues corones que envolten Fades i cavallers, et porta a trams a on aventura i romaticisme van agafats de la mà, cetament, certament, dies de molts MTB.

Una sortida a on un cop un altre cop a casa ha comportat una bona sensació, un Vol breu, però intens, pel fet d'un temps realment copçador, i tant que sí, i tant que sí.

Equipats 100% d'hivern, sense el to rigorós, sense menjar, aigua, 250 ml. eines, totes.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Ara, a dos dies d'haver fet aquesta sortida número VII, a quarts de set del matí els dos primers cafès han sigut a quarts de sis, la sortida V no serà, de ser, a trenc d'alba, pel fet de ser un divendres semi festiu, l'hora de dinar serà el moment de perseguir quillòmetres, que bé, que bé, que bé. 

Bicycle beer?

We've been slack in the blog front while in Hawai'i, but here is a quick taste of something we found yesterday that we thought might go down well.

Mele Kalikimaka!

Pensant la VII

MTB, MTB, MTB.

La crònica de la VII, pensant-la. 

Segon cafè

I mirant d'encarar la segona jornada, és a dir la VII.

No plou, crec, un LOCAL, s'imposa.

MTB, MTB, MTB. 

Ahir una nit a les previes d'avui, dolça, molt dolça, pel fet de poder preveure com seria la sortida d'avui, el nom de la sortida d'avui, transició, perquè no serà dins del grup de les sortides llargues, tampoc de les curtes, crec. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Hauré de ser prudent i mirar d'evitar el pas proper a les Falgueres Màgiques del Montalt, perquè de no tenir les imatges d'ahir avui no recordaria la jornada VIII. 

OMG, OMG, OMG. 

The Rapha Festive 500: VIII

Avui he sentit les campanades des de SV. Les quatre, les cinc, les sis no, les set, sí, des de Teià, mentre pujàvem ja he deixat el tram campanades per mirar de concentrar-me en reservar les forces per la propera aventura, la de demà, la de demà. És que demà el pronòstic és, pluja, i la xocolatada de primera hora és a Sant Celoni, ara mentre hi sumo aquest petit comentari a l'aportació inicial  ja hem tornat de dinar, penso, bé, hi ha dies per a tot, mtb, mtb, mtb.

Una sortida la d'aquesta matinada propera als setanta quilòmetres, o per sobre dels seixanta, si bé és veritat que són distàncies conegudes per a nosaltres, també ho és que beure aigua, i menjar ara sí són a totes, totes, imprescindibles, aigua ho portàvem bé, menjar, no, i per aquest motiu la tornada l'he fet a un ritme més lent per mirar de no aturar-me al forn de Llavaneres. El forns en qüestió és la meva perdició, ho va ser al juliol, ho podria ser ara al desembre, certament, certament. Al juliol hi va haver dies, a la Challenge de juliol que la coca no va superar la parada del Bus del costat del forn, grans instants, de fet hi va haver dies que no vaig ni superar el forn de Teià, i tant que no, i tant que no. 

Així ho he fet, i així de bé m'ha anat. Vull dir he baixat lleugerament el ja de per si ritme lent que em caracteritza, i la gana famèlica no ha fet acte de presència. 

Quan faig un canvi de recorregut ja sé que canvien les condicions, canvien les meves sensacions a dalt de la bike, les meves, avui no ha sigut diferent, i sortir del recorregut clàssic d'hivern a on deixar enrere  la riera de Llavaneres, i no escalar continuadament fins a dalt dels Tintorers ha portat agafat de la mà un fred humit. Baixar a Caldetes per Milans del Bosch, continuar fins la platja baixant per la riera de Caldetes comporta agafar fred, tot i unes temperatures sempre rondant els 10°C, sí, però quina humitat a les cinc de la matinada, de fet de cinc a set, el fred humit no ens ha deixat, i ha marxat únicament escalant direcció a Vallromanes des de la riera de Teià, certament, certament. 

En ser a la Cornisa, en aturar-nos la sensació que ens imposava una lleugera corrent d'aire ha fet que ens acomiadéssim sense un protocol massa barroc, sí únic de genets de Drac SOLO. 

Mentre desfeia el camí de retorn cap a casa, a les set de la matinada ben tocades, més o menys, el fred ha tornat, i de fet tornant fins a les nou o bé he tingut fred als peus, o bé fred a les mans, puc triar, perquè han sigut les sensacions durant quilòmetres i quilòmetres. 

Que ja està més que bé, vull dir, hivern, des de les cinc de la matinada què pot fer si no fred?

Una anada i tornada del Maresme al Vallès Oriental, com a ahir, com ahir, però avui en bike, té el seu punt més encisador, pel fet que un cop ets al Vallès o proper a aquest millor dit, olores el fred més intens.

Com ha sigut el cas per a la Betty en fer camí baixant direcció a Vallromanes, que ha acaparat humitat, fred, i boira baixa a la riera de Vallromanes.

Jo per la meva banda si bé crec recordar que les sensacions no han sigut bones ple què fa al fred, també crec que sí que han sigut bones les sensacions pedalant, no ho sé segur, no ho sé segur, i les Falgueres Màgiques quelcom hi tenen a veure, quelcom.

Els dos equipats d'hivern, jo de rigorós hivern, la Betty no, ella equipada d'hivern, sense botes d'hivern específiques, i va, perquè encara està desfent la ruta mentre escric aquest tram de la crònica, amb les Shimano M230.

Avui, d'entrada els dos genets haurem fet el primer dels darrers vuit trams que hem d'assolir d'aquí a l'entrada del 2014, de ser i no ha sigut el cas hi podrien haver hagut canvis importants, pel què fa a la seqüència de les properes hores, certament, però com el temps, nosaltres mirem únicament de proposar, sempre és així, i la resta ve com ve, sempre és així, fa uns anys que les rieres marquen la diferència, avui mentre hi passava anant i tornant, ho pensava, curiós aquest espai, a on les temperatures més extremes et fan prendre decisions. 

Baixant dels Tintorers direcció a la riera de Llavaneres vaig decidir divendres els grans canvis de la Vicious, canvis que implicaran un canvi marcat, definitiu. Ho escric i em ve al cap el dia que vàrem anar a fer el dipòsit a l'Ajuntament de Girona per poder passar entre els senders de la zona a la SSEC2013, i de fet un cop fets els canvis a la The Motivator, aquests seran uns dels primers llocs per on rodarà, el carrer de la Força, el de les Ballesteries, el Barri Vell ha de ser un dels què la Vicious ha de recórrer per fer camí cap a una ruta de tres dies que tindria com a destí el Cap de Creus, certament, certament, les rieres sempre em pesen molt. Com ho lligaré amb Santa Fe, amb Sant Marçal, aquesta ja serà motiu d'una nova aportació, clar que yes.

A minuts que el segon genets faci la seva entrada, oh yeaaaaaaah. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Totes les meves consideracions després de reunir-nos els dos genets, seran sobre com afrontar la jornada VII, i no seria per a mi motiu de detall si no fos pel pronòstic de pluja per demà, que marcarà o bé haver de fer més quilòmetres a la resta de jornades, o considerar com organitzar una logística de nous equipaments a Sant Celoni, pel fet que de ser una pluja important durant les més de tres hores d'anada fins al Baix Montseny els nostres equipaments no sé si no requeriran d'aquest recanvi un cop a destí. Tinc una segona proposta, una alternativa interessant, que segons com camini aquesta propera matinada el temps podria ser motiu d'estudi, podria ser. Però jo descanso bé a pocs llocs fora de casa, i per tant aquesta alternativa no és al capdavant de la llista de propostes.

MTB, MTB, MTB. 

La jornada VIII ja ha caigut, caurà demà la VII?

Preparant

I pensant en el to de la crònica d'avui, de la jornada VIII del The Rapha Festive 500, molt viva aquesta Challenge, molt divertida, per les dates a on cau. 

Anem a dinar?

04:00

I el ulls han fet un clinc exactament al mateix temps que ho han fet els ulls del meu Drac.

Pensava ara, si jo ho visc així com ho viurà la meva filla, o el meu fill, de tenir-ne, de tenir-ne, amb un pare que veu les aventures des dels ulls d'un Drac, i ho escric i no cal capficar-se massa, és una de les poques coses que són, vull dir, és aixï, mtb, mtb, mtb.

Comença la jornada, i d'aquí a minuts l'aventura des de Sant Vicenç de Montalt, he sentit les quatre dès del campanar de SV.

Des del Mirador del Drac, dies de  single Speed.