Cercant el llum

Decidit a sortir.

No la llum, cercava repetir el tram d'ahir per veure si el Cateye tornava cap a casa.

Instant memorable.

No ha sigut el cas, per sort repetir tram no ha anat agafat de la mà de repetir les sensacions d'ahir escalant les pales verticals del Montalt. Així que corro a escriure perquè si he repetit el tram d'ahir, també les Falgueres Màgiques han repetit la seva poció màgica, i del cert que d'aquí a uns minuts no recordaré res.

Quan les formes diuen qui és qui a l'espai de Dracs.

Captivat per les formes, per la magnitud dels blocs de granit, OMG. 

Avui la temperatura a la riera de Llavaneres a les set molt poc tocades del matí era de 9ºC, després riera a munt, a l'alçada de Santa Mònica, el fred ja tenia una dimensió interessant, i els dits de la mà dreta, la lleugera rigidesa així ho indicava, però han sigut uns breus minuts, que després han quedat en una anècdota.

El Destructor més vell. 

Fa dies que volia perpetuar aquest bloc de granit, el del més vell dels Destructors de Murs del Montalt, d'aquí uns dies de donar-se l'oportunitat compartirem el bloc de pedra del més vell dels Destructors del Baix Montseny.

Sempre proper a la llum. 

Quin instant entreveure Fades i cavallers quasi junts separats ara per les corones, abans de l'arribada d'aquestes,  per la llum i la foscor. 

Sempre proper a la foscor. 

Un cop vius al Maresme, per a mi, és difícil pensar en altres lloc per fer-ho, tot i que la porta sempre és oberta a possibilitats. 

Propers al lloc per la Nau Insígnia?

Ara amb més raó perquè la Nau Insígnia podria requerir d'un espai de descans de diferents característiques, o no, o no, he de dir, de ser la Nau Insígnia, he de dir, de ser. Pensar-hi interessant, rodar per llocs candidats, emocionant. 

Cercant la segona corona. 

Passaran els anys, passen els anys, i el to, cada cop millor, ara em ve al cap el bany al peu del Montnegre, omg, omg, omg, quina sortida amb l'Home del Montseny i el seu fill, gran aventura, amb gran final, certament, certament. Un bany marca el perquè de tot plegat, i tant que sí, i tant que sí.

Poció de Falgueres Màgiques del Montalt. 

No he coincidit amb cap ciclista, cap, de fet crec que no hi he coincidit des de fa una bona temporada, sempre podré dir que de no recordar-ho, les Falgueres del Montalt en són en part les responsables, dic en part perquè si no vols pols no vagis a l'era. Avui però cercava la corona, la segona corona, i cercava el llum.

Corriols del Montalt entre Falgueres Màgiques. 

Cap de les dues han coincidit amb mi, la segona corona sé que hi és, no passa res, perquè de ser la Nau Insígnia, les corones es posaran en marxa tot seguit, per tant en un moment o altre tindré l'oportunitat de veure-la, de veure-les.

Llegia avui la proposta de fer 500 Km. en 8 dies, bé per què no?

Demà dia d'aventura intensa de MTB? que no podrà ser, sí,  o bé de bon matí, o de matí, o dels dos a l'hora. A la tarda descans, relatiu, però en definitiva descans.

La Vicious va molt i molt bé, tindria que verificar com està la cadena, d'estar bé, l'he de tensar, i de no estar-ho cadena nova, les pastilles davanteres i posteriors mortes, els discs encara no, crec,  l'Ardent a un quart de vida de ser substituït, la cinta de manillar, deteriorada haurà de donar pas a una nova arribada. Líquid segellant pels dos pneumàtics, toca també. Però amb tots aquests detalls per portar a terme encara ara va molt bé.

Vaig a refer la llista de consumibles de les bikes, perquè crec que després de la propera posta a punt hauran de venir recanvis.

Active Shell funcionant, equips d'hivern.

Equipat 100% d'hivern, eines, totes, aigua, zero, menjar, cap, llums, Cateye posterior.

Que bé aquest tram de temperatures tan agradables, un regal poder sortir aquestes matinades. I de fet aquestes són les que han motivat tornar a sortir de matinada, cal tenir clar que baixaran i amb elles al mateix ritme també ho faran el nombre de sortides. 

MTB, MTB, MTB. 

Esperant de matinada

Que ja és bo. Ara cal deixar que les primeres sensacions del dia marquin el ritme. 

Ls jornada pel què fa a temps sembla similar a la d'ahir, per tant l'equipament idèntic al d'ahir, sense el mallot Pearl Izumi Elite de màniga curta. 

De ser, serà una jornada de MTB que arranca de nit, i com ahir o no, però si no hi ha tram de Falgueres Màgiques podré veure ls segona corona de blocs de granit i recordar-ho.

MTB, MTB, MTB. 

Pronòstics que fan somiar

Que fan pensar que demà de ser, serà festa gran del MTB a la matinada . 

De ser, serà d'entrada abans del trenc d'alba, certament, certament.

Avui les pales verticals del darrer tram a peu del Montalt pel cantó de Llavaneres m'han indicat el què ja sé, que l'últim tram proper a ell millor no visitar-lo cada dia. Mentre escalava, les sensacions eren de certa  càrrega poc amiga. 

Així, demà indiqui el què indiqui el meu Drac, no passaré proper a les Falgueres Màgiques, i miraré de cenyir-me al clàssic recorregut d'hivern. Menys costerut, més rodador. 

Estic fent molta feina, per mirar de consolidar l'arribada de la Nau Insígnia, sense arriscar, prudentment, això sí enfocant diferent, sense canvis visibles, sí tangibles. 

Veurem demà com arranca el dia, a primera hora segur perquè la jornada per diferents i diversos motius comença a les 5. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Em costa digerir aquesta imatge, aquesta matinada, en ser-hi, aquesta visió m'ha fet aturar per mirar de capturar el moment. 

No sé massa bé a on sóc respecte al moment, certament, certament. És que un soroll esferidor, i un bloc de granit majestuós marcaven el perquè de tot plegat.

Però miraré de demà en primer terme de repetir Vol, i en segon terme de no repetir tram. 

MTB, MTB, MTB. 

Wedding bikes

What a cool present from one of our single speed buddies! He even got the right green for my bike. 

Looking forward to next weekend and riding the single track with these caps in place.

Aturat per les dimensions

Visió clarivident. 

Sota de cada pedra de granit del Montalt hi ha un Destructor de Murs, hi habita un Destructor. Sense elles, ells no tenen sentit, sense ells, elles no tenen sentit.

Explosió de la foscor. 

Avui els genets hem vist una mica més l'horitzó des de la que ha de ser la Nau Insígnia, de nit en la foscor les Fades ens han fet brillar, a mi, i el meu Drac.

Corones, Blocs de granit, Destructors de Murs. 

Avui entre senders, pistes, i més senders, he vist ara sí ara també, pedres, i Destructors, per això les corones fetes amb dents de granit, fetes amb els blocs de granit, no són blocs de granit i prou,  faltaven Destructors, des de la construcció de les corones de granit teníem menys Destructors de Murs, creia inicialment que era perquè cercaven els cavallers i les Fades, després vaig adonar-me què els Destructors de Murs protegeixen als prínceps i princeses de la llum i la foscor, amb la construciió de les corones gegants, ara sé què les corones dels engranatges no són fetes de blocs de granit únicament, si no que cada bloc de granit de la corona va agafat de la  mà del seu Destructor de Murs corresponent, per això aquests construeixen la Nau Insígnia, per això dia i nit hi són propers, per això sempre són també propers controlant les dues corones, la Nau Insígnia, les corones de protecció de Fades i cavallers, totes tenen la mateixa ànima, la fusió dels blocs de granit amb els Destructors de Murs.

Foscor, Fades, i genets. 

El paper dels genets de Drac sempre és una incògnita, però que estem lligats a les pedres de granit, als Destructors, a cavallers i Fades, no en tinc cap dubte. 

Blocs de granit, Destructors i genets de Drac. 

És per aquest motiu que de ser, la Nau Insígnia aquesta posarà en marxa totes les corones, per l'essència d'aquestes, dins de cada corona centenars de Destructors de Murs, tants com blocs de granit han utilitzat per a la construcció de les dues corones, al casc de la Nau Insígnia hi ha el més vell dels Destructors de Murs, perquè sense aquest la resta de les corones no giraran, per això centenars de Destructors resten sempre propers al casc de la Nau Insígnia, protegeixen com les corones la Nau Insígnia, mtb, mtb, mtb.

Una jornada bona de MTB, no he vist la segona corona, on és la segona corona? sí que he vist l'origen dels Destructors, omg, omg, omg.

Entre senders ben equipat. 

Equipat 100% d'hivern, amb tèrmica sense mànigues, i mallot Pear Izumi Elite de màniga curta, sobrava un dels dos, lleugerament, lleugerament. Eines, totes, aigua, zero, menjar, cap, incidències, cap, coincidències, cap, les primeres perquè jo avui anava més d'hora, temperatures, de 5 a 10ºC, anècdota, he sortit amb el Cateye del darrera com a únic llum, i he tornat a casa sense ell.

Quin fred a la riera de Llavaneres al punt més alt previ a la cruïlla amb Santa Mònica a trenc d'alba, tant que he decidit tornar-me a enfilar fins a dalt del Montalt, per evitar la sensació del canvi brusc de temperatura.

Ara per ara l'equipament de 10/10, sense dubtes, sempre per sobre dels 5ºC.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Falgueres Màgiques del Montalt.

El meu Drac no ha evitat el pas per les Falgueres Màgiques, ho sé del cert perquè tinc neguit per fer un proper Vol demà, a cercar ls segona corona, que ara, avui ja no recordo si l'he vist.

Efecte boirina . 

I l'efecte d'aquestes sobre els genets és senzillament d'una absoluta eficiència, pel què genera la seva essència màgics en el genet, a on es crea un instant d'harmonia que fa que tot quedi entre boirines. 

Cercant la 2ª corona.

No he parat de cercar la segona corona, crec que he de dir que no l'he vist, crec.

Pas dels Destructors. 

Els Destructor de Murs sempre propers als meus Vols, s'obren pas entre els espais a minuts de l'arribada dels meus Vols. Els senyals són evidents, i els seus llocs de descans també. 

Cada bloc un Destructor. 

Dies de molt MTB. 

Haurem  d'anar a dinar. 

Hi som?

Sembla ser, sembla ser que sí.

MTB, MTB, MTB. 

A la recerca de la segona corona, la que protegeix a les Fades de la foscor. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Pèsols amb calamars

Senzill, planer, avui un bon segon plat, i si avui ha anat bé demà de poder ser repetiré, sí senyor.

El pronòstic del temps per demà encara més favorable a enfilar-me a la bike.

Per tant, intrigat de si serà o no, avui més cansat, i per aquest motiu tot i l'emoció toca dormir. I demà de donar-se el cas, repetir aventura de bon matí. 

Des del Mirador del Drac, dies de MTB. 

Visió de Drac

Casa aquesta matinada.

No recordo quina corona cercava, de fet abans de sortir, sí, és ara que no.

Les falgueres Màgiques actuen. 

Les Falgueres Màgiques properes a Can Mora de Dalt han fet la seva feina, de manera contundent, i si bé és veritat que no recordar què he vist des de turons propers al Montalt, sí que també ho és que també a esborrat pensades que sé que no porten a bon port, ho sé, perquè en sé de la sensació d'aquestes, no en sé el contingut, sí la sensació que comporten.

Un sol mandrós.

Una sortida de nit, a on el sol s'ha fet pregar, portava el Cateye del darrera, cap més llum. No ha faltat visibilitat, sí un xic de reclam perquè els autos neguitosos, dos, pel ben mig dels corriols i pistes anessin amb més prudència. Afortunadament quedant-me a un cantó segons abans de coincidir al seu pas, i tot al seu lloc.

Gaudint del tram. 

He fet una variant de la meva clàssica d'hivern, pel fet que encara no hi som, i aleshores és una oportunitat per endinsar-me per zones més obagues del Maresme, i deixar una estona el rodar proper al mar.

Les protagonistes del Montalt.

Mentre pedalava tenir clar què cercava, què volia veure, després no sé massa bé com des de prop del mar, després de baixar de les zones més altes properes a Can Bruguera, he tornat a escalar fins al peu del Montalt, quasi una hora crec que hi he dedicat a aquest retornar a llocs d'on venia, i després proper a començar el descens fins al peu de casa, les Falgueres Màgiques han fet la seva feina, no sé el què puc haver vist, que l'antídot pel què he vist ha comportat l'oblit més absolut, ho sé per les imatges, a on he caçat el punt d'aquesta invasió d'oblits, un genet, oblidat, oblidant, un Drac immune a les Falgueres Màgiques, protector de les Fades de la nit, té clar que demà de ser, m'impulsarà un altre cop a cercar la segona corona, i de ser llest evitarà de passar entre tan expectants espais de falgueres, de Falgueres Màgiques.

Cap a la Casa de Pedra. 

No ho sé, no ho sé, un univers de permanents Vols de Drac, en evolució sense canvis, sense deixar de fer tres passes endavant i cinc enrere, per què no, per què no? fet que em permet de poder mirar de recordar per on passo, de mirar, no d'aconseguir-ho, en cap cas, en cap cas.

De fet de no ser així, el Montseny seria com era al 63, ho sé, no en bike, certament, però per les circumstàncies sempre són aquestes qui decideixen, sense cap mena de dubte, les dues rodes han marcat sempre el rodar del meus Vols.

Ara pel Maresme, fa res pel Montseny, fa més per Granollers, certament, certament, i que bé, que bé, que bé, l'etapa de Girona, l'etapa La Bisbal a Corçà, la dels cinemes ara sí ara també a Girona, omg, omg, omg, i ara que ho recordo els meus dos anys baixant a Girona amb dues rodes motoritzades, gran etapa, com la d'ara. El què mai hauria dit és què el pas dels anys em portaria lluny, proper sí, però lluny del Baix Montseny, i sense poder saber, poder veure si serà definitiu, o encara em queda més tram de comarques per habitar esperaré gaudint ara dels Vols de Drac, cert és que la Nau Insígnia marcarà el què de tot plegat, certament, certament. Després d'ella, de ser, aleshores totes les comarques properes engranades a la Nau Insígnia com a centre de totes les corones de blocs de granit circumdants ens portarà a perpetuar els Vols, ja no els nostres si no de tota la comunitat Single Speed.

Tindrem un portador a casa als propers dies, omg, omg, omg. Ell no ho sap, però sí que ho té clar que no hi ha pas enrere pel què fa a les conseqüències de l'entrada en escena al món Single Speed dels genets de Drac. 

Restes de corones antigues. 

I un cop tinguem, de ser, la Nau Insígnia, aleshores cada corona es posarà a rodar, totes elles impulsades per la corona massissa del casc de la Nau Insígnia, construïda, dissenyada pels Destructors de Murs que les impulsarà a totes a girar. Tindran Fades i cavallers la seva oportunitat al pont de la Nau, quina però, no és determinant, tindran la seva oportunitat.

Ve a casa un príncep, i nosaltres estem acabant de perfilar al nau, de ser,  que ens ha de transportar a tots, a cada Single Speed.

A mig camí entre el poble i la muntanya del Montalt.

Avui una sortida per mirar de recordar per evitar o no el pas entre Falgueres Màgiques, en funció de si vull oblidar o no.

Coincidències, cap, incidències, els dos autos, aigua, glaçada del congelador de casa, menjar, cap, eines, totes, equipat 100% d'hivern, fins a tres quarts de la sortida que he canviat a guants d'estiu, temperatures properes als 14ºC.

Per sobre de Can Mora de Dalt.

Més de dues hores de bike, més de 20 Km. més de 500m. positius, certament, certament.

Podré esmentar moltes bikes, fer-ne  venir, també proposar equipaments, noves, nous, però la què tinc ara, els què tinc ara, perfectes.

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac.

Aterrant darrera casa. 

Haurem d'anar a dinar, bona pensada, bona pensada. 

Sembla ser que sí

Que cercar una de les corones de granit és el tram d'aquesta matinada, la que protegeix a les Fades de la nit. 

Veurem ara a on s'acosta el moment de no escoltar, de ser la sortida, les campanades de les set des de casa si més no, ja fa una bona estona que valoro si sortir ara o a l'hora de dinar, però en obrir la porta de casa el vent és càlid, i aquest detall, la calidesa d'aquest encara propietat de les Fades em motiva i molt a cercar una de les corones, i tant que sí, i tant que sí, mtb, mtb, mtb. 

Està clar, tot i ser contradicció, he de veure la segona corona. 

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac. 

Costa d'agafar el son

Per les ganes de ser, de sortir demà a pedalar a primera hora. 

Segon anell? 

El nombre de possibilitats de no ser, és alt, certament, perquè fa uns dies que la primera hora de pedalar queda lluny de la matinada, mínim des de la pedalada al Montnegre. 

Veurem a on som d'aquí a unes hores. 

Dies de MTB des del  Mirador del Drac. 

Entre senders i blocs de granit

Hi ha una història que de ser a on és marca el punt de partida d'aventures. 

Demà un pronòstic del temps difícil d'evitar. 

Veurem a primeríssima hora què fer, però ara rellegint la intervenció d'ahir costa pensar en res més que no sigui sortir a pedalar, veurem que marca la matinada. 

Fer-ho, de fer-ho serà 100% motivat per la intervenció d'ahir, sense cap mena de dubte.

Si la música sona bé hi anem, i ara sona molt bé. 

De no ser avui pensava que cal pensar detingudament en unes paraules que vaig creuar amb la Bec a Canberra  i que tenen molt a veure en aquesta no pressió pel què fa referència a la bike, i per la meva banda ara fa referència a diferents Vols de Drac que tinc com a possibles futuribles. 

De fet a diferents arxius hi tinc guardades unes quantitats ingents de propostes de bikes, d'equipaments, totes més que interessants, menys però que el to actual del Blog. 

Amb tot caldrà veure quin to per a mi agafa el trenc d'alba, de fet serà molt abans d'aquest, certament, certament. 

Des del Mirador del Drac mirant de capgirar les dues corones de dents de granit. 

MTB, MTB, MTB.