Cercant una imatge concreta de les mitges Pizzes, veig aquesta i penso, com m'agraden les sortides locals.
Dies de Single Speed.
diumenge, d’agost 18, 2013
dissabte, d’agost 17, 2013
Passant pàgines
Visquen instants com aquest penso, hi ha gaires coses més?
El dia intens, el descans també, Una anada obligada, al Baix Empordà, i una tornada desitjada al Maresme.
Dies de molt Single Speed.
Santa Fe
Va caure ahir.
A la nit, de no ser a dalt de la bike, en prepararé crònica.
Dies de Single Speed.
divendres, d’agost 16, 2013
Lynskey Ridgeline 29"
Pues ya está funcionando a base de bien.
Tengo también el dropout para cambiarla a single speed. Será en invierno. Tuve una avería con el rear hub a la semana de uso y estoy con una rueda de repuesto a la espera.
Para el futuro quiero cambiarle la suspensión a otra mejor y a otra rígida.
1000 gracias a Enrico y Uli que me ayudaron a completar el puzzle.
La Tornantissima uy uy uy!!
uEstuve unos días en la Alta Rezia (Livigno, Bormio, Tirano, etc...) con la mountain bike y de un papel con rutas espectaculares de la oficina de turismo decidí intentar una de ellas, La Tornantissima.
Empieza en el paso del Mortirolo a 1850m y sube hasta los 2500 para bajar hasta 500 metros con un singletrack super técnico, 18km en total.
El día no era muy bueno; estaba que llovía a ratos, pero no mucha agua y temperatura ok así que a darle a los pedales.
Salí de Tobo de Santa Agata, que es la ruta más dura para salvar los 1300metros del Mortirolo. Al poco se puso a llover pero con la máquina a tope frío yo?, nunca.
Una vez coronado el Mortirolo me puse una chaqueta de estas muy ligeras cortavientos y que también paran un poco la lluvia; aquí la parada me dejó frío así que pitando me fui que me quedaban 700m desnivel que subir.
A partir de los 2200m el terreno es muy expuesto, agua y viento y yo para arriba. A los 2300m me pregunté si no era mejor volver porque ya tenía bastante frío, todo mojado en tierra de nadie...
Los últimos metros de desnivel me costaron bastante porque el camino era muy feo, hacía mucho viento y yo tenía el cuerpo entumecido y sólo podía empujar la bici. Qué alegría ver el punto de partida para bajar!
Lo malo que la bajada en esas condiciones era imposible y a empujar. Yo gritando de rabia y consciente de que si paraba un rato a guarecerme me metía en serios problemas, así que llegué por fin a un refugio a 2200m muerto de frío y calado hasta los huesos.
Allí recobré vida con 2 tés muy calientes, pero me quedaba un montón para abajo y me preparé un atuendo especial para la ocasión.
Cogí prestada una camiseta manga larga, una bolsa plástico debajo del casco, 3 platos de plástico en el pecho y la gran idea: camelback hasta arriba de agua hirviendo jeje!
La ruta ya entraba en el bosque y con ese calorcito en la espalda bye bye frío.
Por alguna razón llevaba el sillín mut alto y la bajada super técnica con piedra mojada deslizante seguía siendo peligrosa; yo ya tenía bastante y me lo tomé con calma.
Tomé un desvío equivocado a mitad de bajada y acabé haciendo muchos tramos de asfalto y alguno decente.
En fin, que no fue mi día pero me pude reir rato largo de los apaños y la chapuza en la que me metí.
Otra vez será.
El paso Zebrú
A 3005 metros. Increíble!
Encontré esta ruta en un folleto.
Se empieza de Santa Caterina de Valfurva a 1700m o del refugio Forni a unos 2100m. De ahí al refugio Pizzini a 2750m y paso Zebrú. Luego bajada larga hasta Bormio a 1200m.
Decidí hacer mi variación particular y evitar la parte fácil a Forni y me metí en un singletrack muy bonito en el bosque y luego al descubierto con vistas muy bellas. Eso sí, me llevó doble de tiempo y esfuerzo. En refugio Pizzini hice 1 hora loop al refugio Branca a 2500m. Vistas impresionantes de glaciares y montañas con algo más de nieve de los días anteriores. Subida con un repecho descomunal y bajada muy divertida en singletrack.
Ok vuelta al r. Pizzini ya con el punto de mira al paso Zebrú, tramo fácil, pero de r. Pizzini al top ahí hay tramos de empujar. Gente preguntándome de dónde era, si era un profesional o qué, dándome la enhorabuena y todo, que no fue para tanto!
Las vistas desde el top impresionantes, destacando el pico Gran Zebrú.
La bajada fue más dura que la subida, con los neveros y zonas muy expuestas en las que no arriesgué lo más mínimo.
Hay un barranco de 20 metros que hay que salvar con la bici al hombro y la mano libre en las cuerdas que hay fijas a modo de pasamanos. Muy muy despacio y mirando dónde ponía los pies.
Luego ya mucho más tiempo montado en la bici aunque a veces el camino estaba roto por ríos que habían arrasado con todo.
Un poco antes de Bormio hay unad rutas muy bonitas. Acorté un poco y vuelta a Santa Caterina evitando la carretera.
Un día fantástico!
69er
El color, la proposta de components.
Siguent 69er. la tija és per bikers molt durs.
Dies de MTB.
El color m'agrada molt, la forquilla més.
Siguent 69er. la tija és per bikers molt durs.
Dies de MTB.
El color m'agrada molt, la forquilla més.
dijous, d’agost 15, 2013
Cercant la Vicious: QUEENS.
A la SSIT2012, he vist aquesta imatge.
OMG, OMG, OMG.
Quina arribada, quina arribada, mtb, mtb, mtb.
http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/09/ssit2012-pop-stars.html?m=1
Esperant
Per una banda, creia que els Spa d'agost eren la porta d'entrada, i va ser certament així, però just entrar el precipici em va portar a una severa i profunda reflexió.
Per una altra banda, els manteniments de les bikes, quan els faig, si més no els darrers anys, jo després no tinc ganes de pedalar. Des de mig matí fent les reparacions necessàries de les bikes, fins fa uns minuts, aleshores el pensament són mitges Pizzes, una cervesa ben freda també, però en cap cas pensar una ruta de bike per fer és el què em ve de gust, en cap cas.
El 19 tenim un objectiu, que forma part d'un tram, del sender que pot sumar a portar-nos a Canberra, aleshores la prioritar és el 19, no avui.
Demà proposta Garolera, per segona vegada, des de casa, sí, però si a les quatre de la matinada no arranquem no passarà res, no ho hem fet avui, podem no fer-ho demà, oi que sí?
Com podem canviar de parer i agafar les bikes d'aquí a minuts, però ara mateix el semàfor té un sol color.
Dies de Single Speed.
Stop
Per a agafar una mica d'energia i continuar amb el manteniment de les dues bikes.
Encara vaig per la Vicious, a minuts d'acabar-la.
Tot seguit li tocarà el torn a la Spot Brand.
MTB, MTB, MTB.
Mavic 2013 Helium
Cremem tots, cremem tots.
Dies de MTB.
Aquest model té suficients referències per ser considerat una opció.
Dies de MTB.
Aquest model té suficients referències per ser considerat una opció.
Secs
Les dues carcasses quasi seques.
Des de Finale que no revisava aquest punt, de fet encara funciona el líquid segellador, però també cal dir, que estaven al límit.
Ara a posar fil a l'agulla per posar-hi remei.
Dies de molt de MTB.
Aquest cop
No és un defecte greu, el pneumàtic està a punt per passar a millor vida.
Ara a fer el canvi, em costa perquè fa calor, molta calor, i fer-ho, canviar el pneumàtic porta certa feina.
Les dues bikes però ja estan ben netes, les transmissions també, sona la música de fons, és Festa Major a SV. No ha calgut passar-hi el drap per assecar-les, perquè en minuts un sol intens les ha deixat ben torrades.
Un bon bany ara amb aquest calor estaria més que bé, oi que sí? mtb, mtb, mtb.
Aturats
La contesta al dubte d'ahir a la nit és, aturats.
Bé, si no volem rodar al mig dia, el matí de bike ja no té tram. Podem decidir sortir d'aquí a una estona sí, però ara mateix crec que millor ho deixo com a possibilitat i prou.
De no sortir a ple sol m'anirà bé per aprofitar i refer les dues bikes.
Pneumátic del darrera de la Vicious, aprofitar i reposar llíquid NoTubes a tots els pneumàtics, pastilles de fre del darrera de la Spot Brand, greix als eixos dels Egg Beater de les dues bikes.
No sé si hi ha més detalls per fer, a part de la neteja general, i posta a punt de la transmissió.
Ahir vaig posar fil a l'agulla a la llista de recanvis, i no va ser tan llarga com esperava, pastilles de fre originals R1, dos jocs, Ardents 2.25 UST un joc, Crossmark 2.1 UST, una unitat, quatre cadenes Shimano HG70 7-8v, un joc de discs Shimano CL 160 mm. I ja no necessitem ara per ara res més.
Per prudència vaig a començar la recerca d'un nucli per la roda XT de la Vicious, per prudència.
Hi ha un aspecte, la relació de plat i pinyó que vull que portem de ser Canberra, que poc a poc vaig pensant com aconseguir-la, HBC ja no acceptava més comandes, o sigui que he de seguir un altre sender per fer venir aquest nous elements, i no vull demanar-les i esperar mesos, bàsicament perquè Canberra és ja a efectes d'organització.
També tinc pendent triar un nou selló per a mi, i ara per ara cap opció pesa prou per decidir-me, tot i ser una contradicció.
En darrer terme hi ha la qüestió dels pedals, uns Shimano per estrenar fa dies que esperen el seu torn. Tot i que ara per ara els Egg Beater són els candidats a seguir donant voltes. Pel fet que he invertit molt temps a cercar recanvis per aquests per mirar de refer la tensió del pedal vers la cala, i ara em costa estudiar d'altres opcions.
Dies de molt de MTB.
dimecres, d’agost 14, 2013
Demà?
Pinta a descans.
I avui, sense Spa, n'hem desaprofitat com a mínim deu, com ahir però aquest cop Pizza.
Dies de MTB.
El pensament, Garolera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)