Dies de Single Speed.
diumenge, de maig 26, 2013
Preparant la crònica
De la SV-Vallromanes-Blanes-SV.
Primer sortir a pedalar, he d'acabar de refer la meva bike, i seguidament sortir a pedalar, a totes, totes.
Sortida de la que també en podré trabucar una crónica, pel fet què una sortida exigent propers als 1.000 m. +, i per sota dels 30 quilòmetres equival a una sortida de més de 3.000 m. + cada 100 Km. i això a casa sempre ha sigut ja una aventura entre aventures.
Crec recordar que a casa 100 km-3.000 m. + en seguim dient sortides èpiques.
Dies de SSEC.
Primer sortir a pedalar, he d'acabar de refer la meva bike, i seguidament sortir a pedalar, a totes, totes.
Sortida de la que també en podré trabucar una crónica, pel fet què una sortida exigent propers als 1.000 m. +, i per sota dels 30 quilòmetres equival a una sortida de més de 3.000 m. + cada 100 Km. i això a casa sempre ha sigut ja una aventura entre aventures.
Crec recordar que a casa 100 km-3.000 m. + en seguim dient sortides èpiques.
Dies de SSEC.
I aquest és el conjunt?
Mai rodo amb guants sense dits, seria l'excepció.
I tant que sí.
Dies de MTB.
I tant que sí.
Dies de MTB.
Sender entre senders
Cada persona fa el seu, el seu sender entre una pila de senders, però aquests coincidint sí, amb d'altres persones, com els senders, que coincideixen amb d'altres, són això una coincidència, més o menys llarga, certament, però coincidència.
El sender és un per a cada persona, per això no és d'estranyar que les aventures, a les aventures, de bike, de Single Speed, les coincidències mentre passen els anys, hi són, i tant, en aquesta línia, podrem pensar, a mi això no em passa, doncs passarà, passaran segons, dies o anys, però passarà, de ben segur.
Els camins són desconeguts, com els senders, podrem pensar, els camins molts cops podem conèixer com són, avui sí, demà passa la màquina, demà hi fan una casa, i el tanquen, demà passa l'AVE, i el camí ja no hi és, així de senzill, així de fàcil.
Podrem dir què és una visió poc romàntica, el què és romàntic per a mi, per a mi, és viure tenint clar això, aleshores de ben segur que les coincidències seran més dilatades i també més emotives, també més valorades, o valorades de manera diferent, pel fet de valorar-les dins d'aquesta proposta, d'altra manera, aleshores sí que tot és efímer, ser conseqüents, disculpeu-me, volia dir, mirar de ser-ho, té un preu elevadíssim, sí, si no tens clar l'escenari a on som, i l'escenari a on som, és clar, no hi ha escenari, no existeix cap escenari, res es pot preveure, res es pot donar per previsible, podem pensar, ho tinc tot previst, res més lluny, i si et sembla que és així, millor, segurament poder pensar-ho fa què un petit tram sigui més càlid, però el sender, el que no deus està veient hauria sigut un sender dels de veritat, no passa res, no passa res, i no passa res perquè aquest vindrà segur, sempre ve.
Costa d'escriure el què us exposo, segur que ahir va ser un motiu de pes perquè avui escrigui en aquests termes, abans de començar la crònica no tenia ni idea què en iniciar-la, l'exposició seria aquesta, en cap cas, fins i tot em genera neguit fer-ho. Ahir una persona al dinar a Blanes va ser tan conseqüent que va ser motiu de conversa a casa, mentre tornàvem de Blanes a casa, també ho motiva el fet que van passant els dies, vaig escrivint cròniques, i cròniques de la SSEC, i lògicament en la línia de poder exposar en aquests termes quelcom, fa què, pensar en la SSEC, ara ja a un mes tocat, ben tocat, no canviaria ni una coma del sender viscut, dins d'aquest sender, qui el va anar modificant va ser el grup d'europeus Single Speed, que ja és què ha de ser.
Bé sí, nosaltres vàrem canviar la barbacoa, és veritat.
Si bé és veritat també que l'afirmació de, mirar de ser conseqüent, parteix ja d'una indefinició pel fet què mirar de ser conseqüent és de per sí, un sender diferent per a cada persona, és veritat, ho sé, el què sí què puc fer és separar en dos grups molt ben definits entre molts, i a on tots d'entrada hi coincidirem, un primer grup que siguen a la seva manera en el sender de mirar de ser conseqüent, quan aquest sender et posa en el dilema de triar entre mirar de seguir-ho siguen o decidir deixar de banda aquest aspecte, dic, aspecte, quan parlava de mirar de ser conseqüent, perquè en el moment que estàs decidit a fer sender sense tenir present res més que el que en aquell tram veus com a imprescindible per a tu, vull dir que el què tu vols no coincideix amb el mirar de ser conseqüent, aleshores aquest passa a ser un aspecte més, i per tant proper a ser deixat de banda, aleshores és quan si més no el sender canvia o desapareix per ser una altra cosa, una casa, o un pas d'un AVE, un segon grup, aquest més senzill de definir, que sempre, passi el què passi mira de ser conseqüent, hi ha on mai mirar de ser conseqüent agafa la forma de ser un aspecte més a valorar.
Per això tant important per a mi l''haver viscut la SSEC2013 de Sant Gregori. Una experiència de MTB, a on el mirar de ser conseqüent no ha passat mai a ser un aspecte més a valorar, mtb, mtb, mtb.
Renoi aquesta aportació em pesa més què què les coses que d'entrada són pesades de portar. Bé, he de pensar què passats els minuts, les hores, o els dies, serà la d'una visió diferent que ho portarà a senders menys costeruts.
I si no, no passa res, la propera restricció del Blog minvarà molt aquesta sensació de cert desequilibri, entre la necessitat de compartir, i aquest neguit segons el tema que exposo.
Podem dir, evita-les, i no tindràs aquesta sensació. És veritat, també ho és que quan aportes un caudal de propostes, el percentatge d'intervencions com aquesta és un no percentatge, i per tant difícil de deixar de banda, sense aquest no hi ha el gruix de les aportacions, aleshores, el cercar una proposta que combini els dos elements, passa, em porta, a la propera restricció del Blog, i no vull amagar què també em porta, que va agafada de la mà, d'una restricció dràstica de l'entorn biker que envolta les nostres aventures de bike. Sóc lent, molt lent, per tant vulnerable, si hem de ser lents, si no tinc més remei, millor ser tortuga, o cargol, no formiga,aleshores hem de posar-nos una bona closca al damunt, oi? hem de restringir l'accés al Blog.
Dies de SSEC.
Vinga la trabuco ja, no cal donar-hi més voltes. Queden moltes cròniques SSEC encara, mai puc pensar aquesta, aquesta. Aquesta, n'és una més d'un grup ja trabucat, i una menys de les què queden per trabucar.
El sender és un per a cada persona, per això no és d'estranyar que les aventures, a les aventures, de bike, de Single Speed, les coincidències mentre passen els anys, hi són, i tant, en aquesta línia, podrem pensar, a mi això no em passa, doncs passarà, passaran segons, dies o anys, però passarà, de ben segur.
Els camins són desconeguts, com els senders, podrem pensar, els camins molts cops podem conèixer com són, avui sí, demà passa la màquina, demà hi fan una casa, i el tanquen, demà passa l'AVE, i el camí ja no hi és, així de senzill, així de fàcil.
Podrem dir què és una visió poc romàntica, el què és romàntic per a mi, per a mi, és viure tenint clar això, aleshores de ben segur que les coincidències seran més dilatades i també més emotives, també més valorades, o valorades de manera diferent, pel fet de valorar-les dins d'aquesta proposta, d'altra manera, aleshores sí que tot és efímer, ser conseqüents, disculpeu-me, volia dir, mirar de ser-ho, té un preu elevadíssim, sí, si no tens clar l'escenari a on som, i l'escenari a on som, és clar, no hi ha escenari, no existeix cap escenari, res es pot preveure, res es pot donar per previsible, podem pensar, ho tinc tot previst, res més lluny, i si et sembla que és així, millor, segurament poder pensar-ho fa què un petit tram sigui més càlid, però el sender, el que no deus està veient hauria sigut un sender dels de veritat, no passa res, no passa res, i no passa res perquè aquest vindrà segur, sempre ve.
 |
| Imatge de Xavier Font. |
Bé sí, nosaltres vàrem canviar la barbacoa, és veritat.
Si bé és veritat també que l'afirmació de, mirar de ser conseqüent, parteix ja d'una indefinició pel fet què mirar de ser conseqüent és de per sí, un sender diferent per a cada persona, és veritat, ho sé, el què sí què puc fer és separar en dos grups molt ben definits entre molts, i a on tots d'entrada hi coincidirem, un primer grup que siguen a la seva manera en el sender de mirar de ser conseqüent, quan aquest sender et posa en el dilema de triar entre mirar de seguir-ho siguen o decidir deixar de banda aquest aspecte, dic, aspecte, quan parlava de mirar de ser conseqüent, perquè en el moment que estàs decidit a fer sender sense tenir present res més que el que en aquell tram veus com a imprescindible per a tu, vull dir que el què tu vols no coincideix amb el mirar de ser conseqüent, aleshores aquest passa a ser un aspecte més, i per tant proper a ser deixat de banda, aleshores és quan si més no el sender canvia o desapareix per ser una altra cosa, una casa, o un pas d'un AVE, un segon grup, aquest més senzill de definir, que sempre, passi el què passi mira de ser conseqüent, hi ha on mai mirar de ser conseqüent agafa la forma de ser un aspecte més a valorar.
Per això tant important per a mi l''haver viscut la SSEC2013 de Sant Gregori. Una experiència de MTB, a on el mirar de ser conseqüent no ha passat mai a ser un aspecte més a valorar, mtb, mtb, mtb.
Renoi aquesta aportació em pesa més què què les coses que d'entrada són pesades de portar. Bé, he de pensar què passats els minuts, les hores, o els dies, serà la d'una visió diferent que ho portarà a senders menys costeruts.
I si no, no passa res, la propera restricció del Blog minvarà molt aquesta sensació de cert desequilibri, entre la necessitat de compartir, i aquest neguit segons el tema que exposo.
Podem dir, evita-les, i no tindràs aquesta sensació. És veritat, també ho és que quan aportes un caudal de propostes, el percentatge d'intervencions com aquesta és un no percentatge, i per tant difícil de deixar de banda, sense aquest no hi ha el gruix de les aportacions, aleshores, el cercar una proposta que combini els dos elements, passa, em porta, a la propera restricció del Blog, i no vull amagar què també em porta, que va agafada de la mà, d'una restricció dràstica de l'entorn biker que envolta les nostres aventures de bike. Sóc lent, molt lent, per tant vulnerable, si hem de ser lents, si no tinc més remei, millor ser tortuga, o cargol, no formiga,aleshores hem de posar-nos una bona closca al damunt, oi? hem de restringir l'accés al Blog.
Dies de SSEC.
Vinga la trabuco ja, no cal donar-hi més voltes. Queden moltes cròniques SSEC encara, mai puc pensar aquesta, aquesta. Aquesta, n'és una més d'un grup ja trabucat, i una menys de les què queden per trabucar.
Tinc a punt la crònica de la SSEC
Millor la llegiu o bé a la vesprada, o bé de cara a dijous, vull dir pensant festivament.
Dies de SSEC.
 |
| SSIT2012. |
No tinc preparada
La crònica d'avui de la SSEC, vaig a buscar el pa, i després d'esmorzar posaré fil a l'agulla, per d'aquí a una estona trabucar-la al Blog.
Dies de SSEC.
 |
| SSIT2012. |
dissabte, de maig 25, 2013
Avui gran jornada de MTB
Hem sortit en bike a les quatre de la matinada, entrem ara en bike, literalment, per la porta de casa, són les 8 del vespre.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Prepararé una breu crònica, miraré de preparar.
Al final, SV-Vallromanes-Blanes-SV
Dies de SSEC.
Dies de SSEC.
"Alea lacta est".
Dos radis morts
De la roda del darrera, he substituit la roda, he canviat el disc, el pinyó, i quan ja tenia tota la bike a punt, he mirat la Vicious, i m'he dit, demà és dia de gala, demà sortirà la The Motivator, deu minuts i la Vicious ja està a punt per tornar a rodar.
Quina bike, la The Motivator, única, han passat els anys, és possible que ens tornem a trobar i pogueu veure una joia amb rodes, no és una bike, és una joia amb rodes, ep, que de coincidir, serà sense aturar-se ni un segon, aquesta bike ja no comparteix ni un minut més fora dels estrictament concertats prèviament, o sobre nous escenaris.
Vull dir, que han passat els anys, i com les dobles que són dins de les caixes, i no van camí de poder fer res més que restar a la foscor, una coincidència sempre és preciosa, per la melancolia de temps passats, i tant que sí, i tant que sí, però això passats, melancòlics, en cap cas anyorats, en cap cas. L'angoixa no és bona, en cap cas, el rigor, mai hauria de ser esclafat, mai, respectat sempre, no compartit, i tant, però esclafat, mai.
Són instants, posar en marxa aquest Drac d'ulls negres, és senzilament tornar a l'instant a on vaig coincidir amb ella, a Calatayud, per favor, per favor, el propietari m'insistia en què abans de decidir-me l'havia de probar, jo li vaig dir que no calia, que la bike ja era per a mi.
Abans de veure-la, amb la Betty, direcció a Calatayud havíem parlat que úniacament decidiríem si en veure-la jo ho tenia clar, molt clar, en entrar al patí a on era, la visió va ser única, penjada pel seient a un trípide per a uns pila de bikes, però en aquesta ocasió la Vicious SOLA, no encara fent un SOLO, això va ser després, molt després, i allí SOLA recient rentada, encara depurava gotes d'aigua al terra.
A l'hora de pagar la bike res va funcionar, perquè la pàgina de venta de la casa que la venia no funcionaba, i no podia pagar-la amb la tarjeta, aleshores en Josep des del despatx a SV va ser com sempre decisiu, sempre és una garantia un biker com en Josep, demà ho serè jo per a ell, i no és una metàfora.
Molt emocionat per passats ja uns mesos, tornar a posar en marxa la Vicious The Motivator Single Speed.
Em calia passar la SSEC, és evident, ara passades les setmanes en certa manera sóc entre aquell llunyà 2010, i el 2013 d'ara, vull dir, amb la Vicious al 2010 tornant de Calatayud, sense ningú més que els de casa, i avui ja al 2013, un altre cop en el mateix escenari, tres anys després.
Segur que és perquè no aconsegueixo, i a la meva edat ja no serà, coincidir amb d'altres bikes similars, oi que no? de fet veus la Vicious avui, i una paraula la defeineix, única, un Drac únic, quin tram aquesta bike, quin tram de vida porta compartint amb mi, mare meva, mare meva, mare meva.
De fet aquesta bike ha tingut grans moments, quasi tots, es va emportar dos banys però, i és eviedent que ara ja amb més experiència per part meva, cap més, de veure a venir similars situacions. Per alló de si no vols pols no vagis a l'era.
Quin goig veure l'Andy amb la meva Vicious, OMG.
Quina bike, la The Motivator, única, han passat els anys, és possible que ens tornem a trobar i pogueu veure una joia amb rodes, no és una bike, és una joia amb rodes, ep, que de coincidir, serà sense aturar-se ni un segon, aquesta bike ja no comparteix ni un minut més fora dels estrictament concertats prèviament, o sobre nous escenaris.
Vull dir, que han passat els anys, i com les dobles que són dins de les caixes, i no van camí de poder fer res més que restar a la foscor, una coincidència sempre és preciosa, per la melancolia de temps passats, i tant que sí, i tant que sí, però això passats, melancòlics, en cap cas anyorats, en cap cas. L'angoixa no és bona, en cap cas, el rigor, mai hauria de ser esclafat, mai, respectat sempre, no compartit, i tant, però esclafat, mai.
Són instants, posar en marxa aquest Drac d'ulls negres, és senzilament tornar a l'instant a on vaig coincidir amb ella, a Calatayud, per favor, per favor, el propietari m'insistia en què abans de decidir-me l'havia de probar, jo li vaig dir que no calia, que la bike ja era per a mi.
Abans de veure-la, amb la Betty, direcció a Calatayud havíem parlat que úniacament decidiríem si en veure-la jo ho tenia clar, molt clar, en entrar al patí a on era, la visió va ser única, penjada pel seient a un trípide per a uns pila de bikes, però en aquesta ocasió la Vicious SOLA, no encara fent un SOLO, això va ser després, molt després, i allí SOLA recient rentada, encara depurava gotes d'aigua al terra.
A l'hora de pagar la bike res va funcionar, perquè la pàgina de venta de la casa que la venia no funcionaba, i no podia pagar-la amb la tarjeta, aleshores en Josep des del despatx a SV va ser com sempre decisiu, sempre és una garantia un biker com en Josep, demà ho serè jo per a ell, i no és una metàfora.
Molt emocionat per passats ja uns mesos, tornar a posar en marxa la Vicious The Motivator Single Speed.
Em calia passar la SSEC, és evident, ara passades les setmanes en certa manera sóc entre aquell llunyà 2010, i el 2013 d'ara, vull dir, amb la Vicious al 2010 tornant de Calatayud, sense ningú més que els de casa, i avui ja al 2013, un altre cop en el mateix escenari, tres anys després.
Segur que és perquè no aconsegueixo, i a la meva edat ja no serà, coincidir amb d'altres bikes similars, oi que no? de fet veus la Vicious avui, i una paraula la defeineix, única, un Drac únic, quin tram aquesta bike, quin tram de vida porta compartint amb mi, mare meva, mare meva, mare meva.
De fet aquesta bike ha tingut grans moments, quasi tots, es va emportar dos banys però, i és eviedent que ara ja amb més experiència per part meva, cap més, de veure a venir similars situacions. Per alló de si no vols pols no vagis a l'era.
Quin goig veure l'Andy amb la meva Vicious, OMG.
Dies de SSEC.
Fa uns minuts, passades les 3
Que ha començat l'aventura.
Un temps curiós, divertit.
Equipar-se avui un ?
Dies de Single Speed.
Què emocionant, avui El retorn del Rei, torna la Vicious Cycles The Motivafor.
divendres, de maig 24, 2013
Demà l'aventura comença a les 3
I no en serem 3, si no 5.
Discs nous de la Vicious.
Pastilles noves de la Spot Brand. Netejades les del darrera, i els discs.
Regulades les manetes de fre de la Vicious.
Canvi del BB de la The Motivator, l'esquerra gripat, el primer en tres anys tocats, crec recordar.
Bany de greix als pedals CB de la Vicious.
Càrrega de líquid NoTubes al pneumàtic del darrera de la The Motivator.
Neteja del Belt Drive CT.
I revisió general de les dues 29er.
Demà comença l'aventura, d'entrada 110 Km de MTB, i si tot va com ha d'anar anirem a una segona etapa, seguida de la primera que ens hauria de portar als 160 Km. Tot i que enfilar a la bike després del primer tram de 110 Km. crec que costarà, veurem a on som.
Dies de Single Speed.
Discs nous de la Vicious.
 |
| SSIT2012. |
Regulades les manetes de fre de la Vicious.
Canvi del BB de la The Motivator, l'esquerra gripat, el primer en tres anys tocats, crec recordar.
Bany de greix als pedals CB de la Vicious.
Càrrega de líquid NoTubes al pneumàtic del darrera de la The Motivator.
Neteja del Belt Drive CT.
I revisió general de les dues 29er.
Demà comença l'aventura, d'entrada 110 Km de MTB, i si tot va com ha d'anar anirem a una segona etapa, seguida de la primera que ens hauria de portar als 160 Km. Tot i que enfilar a la bike després del primer tram de 110 Km. crec que costarà, veurem a on som.
Dies de Single Speed.
La crònica de la SSEC de demà a punt
Curiosa, certament, curiosa.
Com passen les coses, és sorprenent.
Com passen les coses, és sorprenent.
Dies de SSEC.
Primavera
Si no són Anakonda, no són, ara per ara.
Dies de Single Speed.
Però si fos Anakonda, vindria, no rodaria, no rodem sense protecció mínima al sol, en cap cas, un dia a part de l'evidència, us exposaré perquè.
Dies de Single Speed.
Però si fos Anakonda, vindria, no rodaria, no rodem sense protecció mínima al sol, en cap cas, un dia a part de l'evidència, us exposaré perquè.
A minuts de la crònica de la SSEC
I l'he rellegit, després d'escriure-la ahir.
Hi ha vegades que en redueixo textes, passades les hores, d'altres que en redueixo per un cantó, i aporto noves propostes, o no millor dit, propostes, noves, difícil per a mi, oi que sí?
Mentre ho feia, exposar-vos a aquesta intervenció com tractava la crònica d'avui de la SSEC, he anat ja preparant la crònica de demà, pel fet que aquesta intervenció està gestada a l'hora de dinar, i després de pedalar, ha quedat en pantalla, per ara a les vuit del vespre, ja seguir-la passant a ser l'entrada de la propera crònica SSEC2013.
Pedalar dues hores ben tocades et dóna molta visió, mai massa, o sí, però molta.
Una SSEC és una proposta de MTB, a val, una SSEC és una proposta Single Speed, a val, una SSEC és la proposta, això, sí, això sí.
Dies de molt de MTB.
Veus a uns bikers que volten per tota Europa coincidint entre ells ara sí, ara també. Nosaltres no som és veritat, normal, som com som, o això podem pensar, res més lluny, res més lluny.
Una explosió, una explosió, el què va passar ara fa unes setmanes, les que configuren un mes, i una més, i tant que sí, i tant que sí.
Una bike com aquesta va venir a casa, i va venir perquè havia de venir, a on anem a partir d'ara, va pel mateix camí, anem a on hem d'anar ara, a val, anem a molts llocs, és veritat, a val, hem de refer el calendari Single Speed del 2013, a? hem de definir detalladament aquest calendari, aquesta és la intenció, posar-hi dates, llocs, que sempre ho fem així, és cert, però no canviem mai les dates programades, des de la SSEC que no hem anat a cap de les cites programades, aleshores aquesta SSEC té el seu què, segur, segur, i per tant la proposta de la resta del 2013, tindrà una component diferent, és evident, és evident. No hem deixat de fer 5.000 Km. per no fer res, està clar.
La SSEC2013 va ser una jornada de portes ofertes, està clar, el programa de la resta del 2013 de casa, també ho serà, però en diferit, com? en diferit, a partir d'aquí, i amb la possibilitat de canviar-ho en tot moment, anirem en diferit, no pel què fa a sortides d'ara per ara, però la resta va de pet a fer aquest canvi, sempre en diferit, unes excepcions, com sempre, els contribuïdors del Blog, quasi tots, sí que tindran sempre aquesta calendari, de comentar-se, únicament aquests, els motius són interessants, i molt profitosos, en el sentit que la SSWC del 2011 ve de la mà d'en Michael, 24 Hours Moab a casa per bandera, de la mà d'en Xavi, WEMBO de la mà de la Bec, i per què? perquè sí, perquè cada un d'ells proposa sempre instants freedom catalonia, i les cites de casa internacionals de la mà d'en Miki, o sigui, tot queda a casa, com ha de ser. Públicament a casa, vull dir exposat al Blog, a The Great Escape MTB, en la forma que tingui la forma que ens a sigui més satisfactòria a tots, a tots nosaltres primer, i segon a tots nosaltres, com? si no hi ha aventura no hi ha Blog, i perquè tinguem aventures al proper tram, hem de fer un salt, i per fer-lo, hem de fer aquest pas.
Dies de SSEC.
Hi ha vegades que en redueixo textes, passades les hores, d'altres que en redueixo per un cantó, i aporto noves propostes, o no millor dit, propostes, noves, difícil per a mi, oi que sí?
Mentre ho feia, exposar-vos a aquesta intervenció com tractava la crònica d'avui de la SSEC, he anat ja preparant la crònica de demà, pel fet que aquesta intervenció està gestada a l'hora de dinar, i després de pedalar, ha quedat en pantalla, per ara a les vuit del vespre, ja seguir-la passant a ser l'entrada de la propera crònica SSEC2013.
Pedalar dues hores ben tocades et dóna molta visió, mai massa, o sí, però molta.
Una SSEC és una proposta de MTB, a val, una SSEC és una proposta Single Speed, a val, una SSEC és la proposta, això, sí, això sí.
Dies de molt de MTB.
Veus a uns bikers que volten per tota Europa coincidint entre ells ara sí, ara també. Nosaltres no som és veritat, normal, som com som, o això podem pensar, res més lluny, res més lluny.
Una explosió, una explosió, el què va passar ara fa unes setmanes, les que configuren un mes, i una més, i tant que sí, i tant que sí.
 |
| Imatge de Xavier Font: Freedom. |
La SSEC2013 va ser una jornada de portes ofertes, està clar, el programa de la resta del 2013 de casa, també ho serà, però en diferit, com? en diferit, a partir d'aquí, i amb la possibilitat de canviar-ho en tot moment, anirem en diferit, no pel què fa a sortides d'ara per ara, però la resta va de pet a fer aquest canvi, sempre en diferit, unes excepcions, com sempre, els contribuïdors del Blog, quasi tots, sí que tindran sempre aquesta calendari, de comentar-se, únicament aquests, els motius són interessants, i molt profitosos, en el sentit que la SSWC del 2011 ve de la mà d'en Michael, 24 Hours Moab a casa per bandera, de la mà d'en Xavi, WEMBO de la mà de la Bec, i per què? perquè sí, perquè cada un d'ells proposa sempre instants freedom catalonia, i les cites de casa internacionals de la mà d'en Miki, o sigui, tot queda a casa, com ha de ser. Públicament a casa, vull dir exposat al Blog, a The Great Escape MTB, en la forma que tingui la forma que ens a sigui més satisfactòria a tots, a tots nosaltres primer, i segon a tots nosaltres, com? si no hi ha aventura no hi ha Blog, i perquè tinguem aventures al proper tram, hem de fer un salt, i per fer-lo, hem de fer aquest pas.
Dies de SSEC.
Avui la ruta
Havia de començar a dos quarts de cinc, però aquesta imatge confirma què decidir posposar-ho, era prudent. El pronòstic del temps marcant pluja per avui així ho indicava.
Ara no és un bon moment per cercar el refredat, una lleugera baixada de les temperatures, i pluja, no és un bon escenari per pedalar.
La tarda indicarà si toca sortida.
I demà mirarem si refem el propòsit aquest cop iniciant ruta a les quatre de la matinada des de la proposta de ser al punt de sortida de la Vallromanes-Blanes a dos quarts de set del matí.
Dies de Single Speed.
Mig dia de bike
I ha funcionat, està bé això.
Mirarem de fer el propòsit de repetir cada dimarts, i cada dijous, bé, no jo, en Josep.
Mirarem de fer el propòsit de repetir cada dimarts, i cada dijous, bé, no jo, en Josep.
Però si passa de pedalar cinc dies per setmana a dos o tres, ja serà una bona millora, una gran millora.
El pla inicial ja era aquest, amb l'arribada de la primavera abandonar la ruta feta cada dia des de l'u d'agost del 2012, de Granollers a SV, i passar a pedalar al mig dia a SV.
Ahir vàrem sortir junts perquè tingui clara la ruta a fer.
És una bona ruta, 27 Km. i un xic per sota dels 800 m. positius.
Dies de SSEC.
Els dos cafès del matí a les sis tocades ja han vingut, mtb, mtb, mtb.
La crònica de la SSEC d'aquest matí, amb la imatge corresponent ja és a punt des d'ahir a la nit, dies de molt Single Speed.
dijous, de maig 23, 2013
Avui tindrem el primer tram SSEC
Portat a la realitat per en Josep.
Són moltes les escenes de compartir bones sensacions a la SSEC amb d'altres bikers Single Speed.
Per una banda, les anades i tornares a Granollers ja s'han acabat, toca nova arrancada, ara a fer el meu tram de casa de radi més gran, a on veurem si podem consolidar aquesta pedalada, veurem.
De mentre tenim la visió SSEC de fons, és veritat, però cal consolidar a on volem dirigir-nos, i ara per ara de converses, de moltes converses, sembla que n'hi ha una que pesa més que la resta.
Les coses, fem el què fem roden, sempre roden, és qüestió d'entendre, de mirar d'entendre el sentit de gir, seguir-lo amb la mirada i mirar de veure quelcom. De mentre ho fas, vegis o no vegis res el què sembla segur, és que ja t'haurà passat la vida.
Són moltes les escenes de compartir bones sensacions a la SSEC amb d'altres bikers Single Speed.
 |
| Imatge de Xavier Font. |
De mentre tenim la visió SSEC de fons, és veritat, però cal consolidar a on volem dirigir-nos, i ara per ara de converses, de moltes converses, sembla que n'hi ha una que pesa més que la resta.
Les coses, fem el què fem roden, sempre roden, és qüestió d'entendre, de mirar d'entendre el sentit de gir, seguir-lo amb la mirada i mirar de veure quelcom. De mentre ho fas, vegis o no vegis res el què sembla segur, és que ja t'haurà passat la vida.
No en té res de fàcil, és evident, si ho fos de fàcil, la feina feta de la SSEC no es veuria, també és veritat què un cop ja està feta, es podria haver fet de moltes altres maneres, segur, però és com tot, ara un cop passada la SSEC, un cop ja ha anat prou bé, ara veiem d'altres alternatives, jo no però, vull dir què segur que hi ha sempre bones pensades, a sí, això volia dir, no facis canvis sobre quelcom que funciona, perquè pel què veig, ara gaire bé res funciona.
Una bona pensada no pedalar a la SSEC, una bona pensada. Ho dic pel fet que si en Josep la caiguda en bike tan desafortunada l'hagués patit a la SSEC, no puc ni pensar què hauria passat.
Dies de SSEC.
Una bona pensada no pedalar a la SSEC, una bona pensada. Ho dic pel fet que si en Josep la caiguda en bike tan desafortunada l'hagués patit a la SSEC, no puc ni pensar què hauria passat.
Dies de SSEC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)