La crònica dels equipaments, però no és una crònica breu, millor la deixo per demà.
La tinc començada des d'ahir, però i sempre hi ha un però han sigut moltes hores les que ha requerit posar ordre, millor dit un nou ordre, i per tant la crònica no és un posar-s'hi una estona, si no l'estona.
Dies de MTB.
Però sí que us puc avançar que avui, i demà a poc que pugui, l'espai d'aquests funciona molt bé.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’octubre 02, 2012
dilluns, d’octubre 01, 2012
Strong
Fa un temps diria, la pipa no m'agrada, avui passats els mesos després d'una K.I.S.H que volia per en Narcís, i que un dia si es donen les circumstàncies serà per a ell com a present des de SV, el què us deia, la pipa d'aquella K.I.S.H em va frenar, una pipa de direcció no com aquesta però germana.
Avui, aquesta bike 26", i aquesta pipa, quadre sol i ja pot anar venint cap a casa, això sí sense passa cables geareds, específica per a single speed.
MTB, MTB, MTB.
The Best Bike
OMG
 |
| The Best. |
Dissenya i pilota les seves bikes arreu del món.
Ara proposa bosses de viatge específiques per les seves creacions, un especialista en el millor sentit de la seva expressió.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de setembre 30, 2012
Quan el cel deixa de ser blau
És que hem de tornar directes cap a casa.
Hem esperat a que fes sol, i un cop fent ruta hem atacat sempre lentament cada tram, això sí, sense pauses.
Primer per pistes, però un trànsit important motoritzat ens ha fet decidir entrar a corriols i senders poc transitats.
.JPG)
Moltes converses de bikes, de fites properes de MTB, a on cada una d'elles té el seu propi codi, diferent sempre, perquè un Roc, no és en cap cas una SSEC, ni una SSEC és un Mundial 24 Hours SOLO Single Speed, en cap cas, però nosaltres hi som a tots tres, i nosaltres sí som els mateixos.
Avui test de ritme que ha anat molt i molt bé.
Les pujades s'han fet curtes, molt.
.JPG)
Sempre les pujades de 10/10, i les baixades ara amb un terreny humit, més divertides encara.
Quins colors, quines olors, quin gaudir de l'entorn, mai més lluny de set o vuit quilòmetres de casa, sempre amb la sensació d'estar gaudint de nous espais. Cercàvem un corriol que va al punt més alt de la pujada a la Creu de Rupit venint de Canyamars, a un sender que fa un parell d'anys ens hi va portar en Vicenç del Xurribikers del poble.
.JPG)
Cercant hem fet tres amics de ruta, aquest cop no bikers, sí que han estat els guies, i no es posaven mai al mig, encara no ho entenc, tenien clar com anar amb dos genets de Drac, per a mi el primer cop, mai he pogut rodar amb companys com aquests sense estar aturant-me ara sí ara també pels constants creuaments d'ells amb el sentit de marxa de la bike.
Cercant, cercant i cercant, hem tornat per la via d'urgència cap a casa, una pluja de veritat ens ha anat marcant la fi de la jornada de bike.
Bikes netes i a punt per a la propera sortida, sí senyor, els equipaments de 10/10, amb les Lites a partir de l'arribada de la pluja, la resta equipats d'estiu, 100% d'estiu.
Incidències, cap.
Menjar, cap, aigua menys que mai, poca, sí, no ho entenc, però està siguent una tendència, menys aigua a cada sortida.
Hem esperat a que fes sol, i un cop fent ruta hem atacat sempre lentament cada tram, això sí, sense pauses.
Primer per pistes, però un trànsit important motoritzat ens ha fet decidir entrar a corriols i senders poc transitats.
.JPG)
Moltes converses de bikes, de fites properes de MTB, a on cada una d'elles té el seu propi codi, diferent sempre, perquè un Roc, no és en cap cas una SSEC, ni una SSEC és un Mundial 24 Hours SOLO Single Speed, en cap cas, però nosaltres hi som a tots tres, i nosaltres sí som els mateixos.
Avui test de ritme que ha anat molt i molt bé.
Les pujades s'han fet curtes, molt.
.JPG)
Sempre les pujades de 10/10, i les baixades ara amb un terreny humit, més divertides encara.
Quins colors, quines olors, quin gaudir de l'entorn, mai més lluny de set o vuit quilòmetres de casa, sempre amb la sensació d'estar gaudint de nous espais. Cercàvem un corriol que va al punt més alt de la pujada a la Creu de Rupit venint de Canyamars, a un sender que fa un parell d'anys ens hi va portar en Vicenç del Xurribikers del poble.
.JPG)
Cercant hem fet tres amics de ruta, aquest cop no bikers, sí que han estat els guies, i no es posaven mai al mig, encara no ho entenc, tenien clar com anar amb dos genets de Drac, per a mi el primer cop, mai he pogut rodar amb companys com aquests sense estar aturant-me ara sí ara també pels constants creuaments d'ells amb el sentit de marxa de la bike.
Cercant, cercant i cercant, hem tornat per la via d'urgència cap a casa, una pluja de veritat ens ha anat marcant la fi de la jornada de bike.
Bikes netes i a punt per a la propera sortida, sí senyor, els equipaments de 10/10, amb les Lites a partir de l'arribada de la pluja, la resta equipats d'estiu, 100% d'estiu.
Incidències, cap.
Menjar, cap, aigua menys que mai, poca, sí, no ho entenc, però està siguent una tendència, menys aigua a cada sortida.
El sol després de la pluja
Fa que l'explosió de MTB a casa sigui la millor.
Hi ha nervis, ganes de pedalar, moltes.
Avui USA el nom dels equipaments, sí senyor. Les Lites venen, per seguretat, per res més perquè la temperatura és molt bona.
Avui ja no tinc molèsties de la petita intervenció de la setmana passada.
Dies de MTB.
He decidit temes de bike, tant de l'Home del Montseny, d'una de les opcions de bike pel seu fill, com d'equipaments de casa, i un de concret, millor dit dos, equipament Roc 2012, i equipament Canberra 2013.
La Bec avui ha fet 70 Km. en la single speed. Nosaltres mirarem de fer, no diré propers a aquests Km. sí, de fer, oi que sí?
Avui les fades de la nit són molt presents, i tant que sí. Dos Dracs, dos genets i un sol vol de Drac. Ulls negres, mirades intenses, qui no vol venir?
MTB, MTB, MTB.
Ja som a casa, preparo la crònica.
Hi ha nervis, ganes de pedalar, moltes.
Avui USA el nom dels equipaments, sí senyor. Les Lites venen, per seguretat, per res més perquè la temperatura és molt bona.
Avui ja no tinc molèsties de la petita intervenció de la setmana passada.
Dies de MTB.
He decidit temes de bike, tant de l'Home del Montseny, d'una de les opcions de bike pel seu fill, com d'equipaments de casa, i un de concret, millor dit dos, equipament Roc 2012, i equipament Canberra 2013.
La Bec avui ha fet 70 Km. en la single speed. Nosaltres mirarem de fer, no diré propers a aquests Km. sí, de fer, oi que sí?
Avui les fades de la nit són molt presents, i tant que sí. Dos Dracs, dos genets i un sol vol de Drac. Ulls negres, mirades intenses, qui no vol venir?
MTB, MTB, MTB.
Ja som a casa, preparo la crònica.
Què interessant
Porto una més que bona estona mirant aquest post de Triton.
I el què llegeixo cada vegada m'agrada més, quina passió que transmet aquest constructor.
MTB, MTB, MTB.
I el què llegeixo cada vegada m'agrada més, quina passió que transmet aquest constructor.
MTB, MTB, MTB.
Pizza i gelat
És que un dia de no MTB a dalt de la bike, i sí un dia de MTB descansant pot, no té perquè ser obligat, però pot acabar a un Pizzeria, i després perquè no a un lloc que fa temps que no visito, un Mc Donalds cercant un gelat.
Converses avui 100% de MTB, amb l'Home del Montseny, que demà el seu fill té cursa, i estan concentrats en la posta a punt de la bike, sí senyor.
Hem concretat, un bon esmorzar, i si cal tota una jornada, perquè hem de dissenyar la què ha de ser la seva propera bike, i aquesta serà una bike guanyadora.
He proposat avui que en Brutu, si ell ho veu interessant i si disposa de temps, que no ho sé, formi part d'aquest projecte, primer li hauré de proposar certament, dijous si tot com ha d'anar així serà, i si no ja després del Roc, no hi ha pressa, en cap cas, sí moltes ganes.
També concretant el lloc a on hem de fer la base d'operacions del no Roc, i ja us exposaré què vull dir en dir no Roc. Parlat està i definit també, però serà motiu d'una posterior crònica, crec que també posterior a la tornada del mateix Roc, no crec que abans, o sí, veurem.
Avui hem llegit entre oficialitats oficioses que la propera SSWC 2013 serà a Itàlia, és a dir, que si és així, tornarem a Itàlia ja no al Nacional, si no al Mundial de single speed.
Canberra, renoi, renoi, renoi, Grècia, a on hi és ara l'Ausilia i el Marco, la SSWC 2012 de South Africa a on hi he vist imatges de la germana d'en Michael, la caràtula superior del Blog de la SSEC 2013 a Catalunya, què més podem demanar?
Bé, puc demanar que entre avui i demà tingui l'espai dels equipaments que us he anat comentant a punt, ara però si veieu com ho tinc fa por, però com sempre per a millorar quelcom primer cal dedicar-hi molt, i molt de temps, i esforços.
Més novetats velles, equipaments, recordeu que us vaig esmentar que sempre fem venir els equipaments específics de l'estació que cau no de la que arriba, ara estem acabant de tancar els equipaments d'estiu, avui concretament les de la Betty, no cal, ni us diré res nou que totes les novetats són Pearl Izumi, que són poques, sí, però interessants.
Jo m'he estat mirant i d'aquest equipament he anat aportant imatges cada dia a les 3 de la tarda, calçat, sí, ja ho sé ja en tinc, és un aspecte que tinc ben encarat, però hi ha una marca Lake i el model MX331, i el MX200 que són molt interessants per a mi, i també Carnac, aquest darrer però d'entrada no serà per les crítiques molt negatives que he anat llegint els darrers mesos sobre la seva poca durabilitat.
Sobre mallots per a mi, i culots, ara per ara no serà, tinc un parell de propostes, però sempre quan ja estic decidit a fer el pas els hi veig petits detalls que no en fan el pes.
Dies de MTB.
Converses avui 100% de MTB, amb l'Home del Montseny, que demà el seu fill té cursa, i estan concentrats en la posta a punt de la bike, sí senyor.
Hem concretat, un bon esmorzar, i si cal tota una jornada, perquè hem de dissenyar la què ha de ser la seva propera bike, i aquesta serà una bike guanyadora.
He proposat avui que en Brutu, si ell ho veu interessant i si disposa de temps, que no ho sé, formi part d'aquest projecte, primer li hauré de proposar certament, dijous si tot com ha d'anar així serà, i si no ja després del Roc, no hi ha pressa, en cap cas, sí moltes ganes.
També concretant el lloc a on hem de fer la base d'operacions del no Roc, i ja us exposaré què vull dir en dir no Roc. Parlat està i definit també, però serà motiu d'una posterior crònica, crec que també posterior a la tornada del mateix Roc, no crec que abans, o sí, veurem.
Avui hem llegit entre oficialitats oficioses que la propera SSWC 2013 serà a Itàlia, és a dir, que si és així, tornarem a Itàlia ja no al Nacional, si no al Mundial de single speed.
Canberra, renoi, renoi, renoi, Grècia, a on hi és ara l'Ausilia i el Marco, la SSWC 2012 de South Africa a on hi he vist imatges de la germana d'en Michael, la caràtula superior del Blog de la SSEC 2013 a Catalunya, què més podem demanar?
 |
| Arxiu. |
Més novetats velles, equipaments, recordeu que us vaig esmentar que sempre fem venir els equipaments específics de l'estació que cau no de la que arriba, ara estem acabant de tancar els equipaments d'estiu, avui concretament les de la Betty, no cal, ni us diré res nou que totes les novetats són Pearl Izumi, que són poques, sí, però interessants.
Jo m'he estat mirant i d'aquest equipament he anat aportant imatges cada dia a les 3 de la tarda, calçat, sí, ja ho sé ja en tinc, és un aspecte que tinc ben encarat, però hi ha una marca Lake i el model MX331, i el MX200 que són molt interessants per a mi, i també Carnac, aquest darrer però d'entrada no serà per les crítiques molt negatives que he anat llegint els darrers mesos sobre la seva poca durabilitat.
Sobre mallots per a mi, i culots, ara per ara no serà, tinc un parell de propostes, però sempre quan ja estic decidit a fer el pas els hi veig petits detalls que no en fan el pes.
 |
| Arxiu.
Canviant de tema, la veritat, ara, avui, sortint d'una calor intensa de fa poques setmanes enrere, no tinc ni la més mínima intenció de passar fred aquest hivern, i no serà equipant-me que hi posaré remei, penso ara si més no, que no tinc la més mínima intenció de sortir amb fred, en cap cas, evidentment les propostes de sortir els dies de fred canviaran aquesta posició, però ara pensant així que bé que em sento.
|
Dies de MTB.
dissabte, de setembre 29, 2012
divendres, de setembre 28, 2012
Vistes
Som divendres, no hauria de ser, però el fet és que després de quatre dies tocats de treball l'arribada del divendres ja indica el caràcter festiu de la jornada a partir del mig dia-tarda.
És un fet, i com a tal millor adaptar-se a aquesta corrent, perquè o t'adaptes o t'adaptes.
Nosaltres, jo concretament molts dies he de fer un esforç per a gaudir de manera diferent a la resta de dies de la setmana, vull dir que no noto cap diferència entre un dimarts i un dissabte, perquè el què marca aquesta no diferència és per a mi la intensitat de les jornades pel què fa a projectes, tant de feina com d'oci.
També és veritat que si tens la sort que feina i passió sense anar agafat sempre de la mà, sí, que no tenen problema si cal, en agafar-se, aleshores és normal que no t'adonis de la diferència entre setmana i cap de setmana.
De fet, vivim a un poble, a una zona, a una comarca, a un país, molt i molt romàntic, a una zona concretament molt i molt romàntica, fem el què fem, anem on anem, tot és ple d'història, de llegenda també, ens enamoren les llegendes, oi que sí? i per tant cada dia, o cada dos, el descobrir petits indrets i les seves hsitòries és sempre un instant esperat.
Hi ha dies també grisos, com el d'avui, sí, però pel color de l'estació, per res més, perquè els més grisos, i no vull dir colors, per sort no els decidim nosaltres. Ara a la tardor és temps d'entrada d'aquests colors més grisos però també dels millors i més accentuats tons, demà mateix tindrem una explosió de sensacions pel fet que atacarem amb l'Home del Montseny o bé una Garolera, o bé un Montnegre, això si el temps no és el què d'entrada sembla que serà demà, i he de dir que si podem sortir les dues rutes tindran colors torrats, i aquests colors van agafats de les sensacions d'aquests darrers matins rodant proper a casa, és així, i no hi puc ni hi vull fer res, perquè les sensacions del cap de setmana aniran lligades a les de la setmana.
Fins i tot entre setmana sota una pluja tempestiva a la Diagonal, les sensacions després d'una reunió a on entre negociació i negociació mires per la finestra de la sala a on ets i veus un horitzó brillant que t'indica que a totes totes camini com camini aquell instant de treball la jornada ja té des de primera hora del matí un magnífic color.
Ara esperant, el Passeig dels Anglesos és proper, a menys de cinc minuts, i un somriure fa acte de presència.
De mentre rellegeixo aquesta crònica després de dinar, en Josep amb la seva Yeti ASR-SL ja marxa cap a Granollers, comentem mentre s'equipa, comenta ell, que la setmana que bé ja veurem el 6 i deixem enrere el 7, perquè ja fa setmanes que som a aquest número que tot i agradar-nos molt, jo ja fa temps que el vaig deixar enrere, i ell té com a fita veure'l molt de lluny, vull dir que la seva estació d'arribada és el 6 agafat de la mà de poques unitats, un 3 o un 4 com a molt.
Entre mig hi haurà control mèdic periòdic de la meva cosina germana l'Anna, metgessa especialitzada en dietètica, per una banda, i també el control de la doctora Doñate del centre de medecina esportiva de Granollers, a on passarà per una segona prova d'esforç, i a on serà ella qui determinarà els propers senders a fer per en Josep dins d'aquest apassionant món del MTB a on som avui per avui.
Emocionant, molt, és que tot és molt emocionant.
Entre totes aquestes aventures, el Roc, hi som a tocar, no tenim el lloc decidit encara on establirem la base d'operacions, no és exactament així, tenim un espai, tipus el del mundial d'Itàlia a Finale, vull dir un espai de 10/10, però per un punt que ens manca per definir, important, no hem confirmat la reserva. Qüestió d'hores tenir-ho clar, mtb, mtb, mtb.
Avui ha tornat a sortir Canberra, i també els resultats del mundial 24 Ore SOLO, en les diferents categories dels catalans, un primer, un segon, un tercer, i un quart de les respectives categories, són sempre una referència. Ha tornat a sortir i no pel tema bike a on comentàvem el fet que a Finale nosaltres a casa no hi vàrem anar en el nostre millor moment de forma, en cap cas, tampoc era una fita dins del calendari, però tot i que tenim clar quin són molts dels nostres punts febles, no tots certament, no ens el veiem tots ni molt menys, però dels molts que veiem i més en aquesta ocasió, vàrem poder fer un paper digne.
Per nosaltres a casa, Finale 2012 el Mundial 24 Ore SOLO va ser un test. Molta convicció, clars els pocs punts forts que tenim, i més clars encara els punts febles coneguts, aquests darrers ens pesaven molt certament, però un subcampionat del món 24 Ore SOLO Single Speed fèmines i un quart en la categoria masculina, no dos abandonaments, fa que la perspectiva de les coses tingui un to que ens motiva i que ens porta a planificar aquest cop sí amb temps, aquesta posta a punt de forma necessària per a una participació al mundial 24 Hours SOLO d'Austràlia a Canberra.
Dies de MTB.
És un fet, i com a tal millor adaptar-se a aquesta corrent, perquè o t'adaptes o t'adaptes.
Nosaltres, jo concretament molts dies he de fer un esforç per a gaudir de manera diferent a la resta de dies de la setmana, vull dir que no noto cap diferència entre un dimarts i un dissabte, perquè el què marca aquesta no diferència és per a mi la intensitat de les jornades pel què fa a projectes, tant de feina com d'oci.
També és veritat que si tens la sort que feina i passió sense anar agafat sempre de la mà, sí, que no tenen problema si cal, en agafar-se, aleshores és normal que no t'adonis de la diferència entre setmana i cap de setmana.
De fet, vivim a un poble, a una zona, a una comarca, a un país, molt i molt romàntic, a una zona concretament molt i molt romàntica, fem el què fem, anem on anem, tot és ple d'història, de llegenda també, ens enamoren les llegendes, oi que sí? i per tant cada dia, o cada dos, el descobrir petits indrets i les seves hsitòries és sempre un instant esperat.
Hi ha dies també grisos, com el d'avui, sí, però pel color de l'estació, per res més, perquè els més grisos, i no vull dir colors, per sort no els decidim nosaltres. Ara a la tardor és temps d'entrada d'aquests colors més grisos però també dels millors i més accentuats tons, demà mateix tindrem una explosió de sensacions pel fet que atacarem amb l'Home del Montseny o bé una Garolera, o bé un Montnegre, això si el temps no és el què d'entrada sembla que serà demà, i he de dir que si podem sortir les dues rutes tindran colors torrats, i aquests colors van agafats de les sensacions d'aquests darrers matins rodant proper a casa, és així, i no hi puc ni hi vull fer res, perquè les sensacions del cap de setmana aniran lligades a les de la setmana.
Fins i tot entre setmana sota una pluja tempestiva a la Diagonal, les sensacions després d'una reunió a on entre negociació i negociació mires per la finestra de la sala a on ets i veus un horitzó brillant que t'indica que a totes totes camini com camini aquell instant de treball la jornada ja té des de primera hora del matí un magnífic color.
Ara esperant, el Passeig dels Anglesos és proper, a menys de cinc minuts, i un somriure fa acte de presència.
De mentre rellegeixo aquesta crònica després de dinar, en Josep amb la seva Yeti ASR-SL ja marxa cap a Granollers, comentem mentre s'equipa, comenta ell, que la setmana que bé ja veurem el 6 i deixem enrere el 7, perquè ja fa setmanes que som a aquest número que tot i agradar-nos molt, jo ja fa temps que el vaig deixar enrere, i ell té com a fita veure'l molt de lluny, vull dir que la seva estació d'arribada és el 6 agafat de la mà de poques unitats, un 3 o un 4 com a molt.
Entre mig hi haurà control mèdic periòdic de la meva cosina germana l'Anna, metgessa especialitzada en dietètica, per una banda, i també el control de la doctora Doñate del centre de medecina esportiva de Granollers, a on passarà per una segona prova d'esforç, i a on serà ella qui determinarà els propers senders a fer per en Josep dins d'aquest apassionant món del MTB a on som avui per avui.
Emocionant, molt, és que tot és molt emocionant.
Entre totes aquestes aventures, el Roc, hi som a tocar, no tenim el lloc decidit encara on establirem la base d'operacions, no és exactament així, tenim un espai, tipus el del mundial d'Itàlia a Finale, vull dir un espai de 10/10, però per un punt que ens manca per definir, important, no hem confirmat la reserva. Qüestió d'hores tenir-ho clar, mtb, mtb, mtb.
Avui ha tornat a sortir Canberra, i també els resultats del mundial 24 Ore SOLO, en les diferents categories dels catalans, un primer, un segon, un tercer, i un quart de les respectives categories, són sempre una referència. Ha tornat a sortir i no pel tema bike a on comentàvem el fet que a Finale nosaltres a casa no hi vàrem anar en el nostre millor moment de forma, en cap cas, tampoc era una fita dins del calendari, però tot i que tenim clar quin són molts dels nostres punts febles, no tots certament, no ens el veiem tots ni molt menys, però dels molts que veiem i més en aquesta ocasió, vàrem poder fer un paper digne.
Per nosaltres a casa, Finale 2012 el Mundial 24 Ore SOLO va ser un test. Molta convicció, clars els pocs punts forts que tenim, i més clars encara els punts febles coneguts, aquests darrers ens pesaven molt certament, però un subcampionat del món 24 Ore SOLO Single Speed fèmines i un quart en la categoria masculina, no dos abandonaments, fa que la perspectiva de les coses tingui un to que ens motiva i que ens porta a planificar aquest cop sí amb temps, aquesta posta a punt de forma necessària per a una participació al mundial 24 Hours SOLO d'Austràlia a Canberra.
Seus a una sala, hi ha moltes variables, nosaltres en tenim una de sola a aconseguir, que a tots ens camini tot molt bé, oi que sí?
Dies de MTB.
Retro
Aquesta és la visió des de dalt de la bike, que és l'unica què veuré.
MTB, MTB, MTB.
I no per funcionals, ni per resistents, ni per rígides, que no ho sé, sí per curiositat de quelcom que m'agrada i em genera un impuls de ganes de fer-les venir cap a casa, no ara, no toca ara, hi ha cinc parells de shoes que primer han de fer, per després donar pas a aquestes de la imatge.
Triton Fork.
 |
El tancament tipus DUC32, però aquest cop amb mitja lluna independent.
MTB, MTB, MTB.
No per disc però?
Descans actiu
Vull dir que no he sortit a pedalar aquest matí.
Costa no fer-ho veient, pensant que en Josep a la mateixa hora que jo ho penso, ell ja està a dalt de la bike direcció al despatx.
Ahir al matí pel Passeig dels Anglesos vaig veure un biker amb una bike amb una forquilla groga, segons després parlava amb ell, era en Josep, jo de lluny no l'havia conegut, increïble.
Ell no passa pel Passeig per venir al despatx però fa dos dies vàrem decidir que ara quan vingui de casa seva allargui la ruta, per una escalada final després de fer el Passeig que fa mesos no podia fer quan sortia des del despatx per fer una petita volta, ara la fa venint de Granollers.
Dies de MTB.
Si a la tarda segueixo com ara podria proposar-me sortir a pedalar, si tinc dubtes, ja serà demà, que he quedat amb l'Home del Montseny per fer ruta.
MTB, MTB, MTB.
Moltes vegades intentes fer i finalment has de desistir, i tant que sí, la sensació quan això passa és característica i única, i per aquest motiu quan s'acosta el moment, el de desistir ja l'olores amb temps, i sempre et preguntes, hi haurà una altra via i aquesta sensació no serà determinant pel què vindrà?
 |
| Tramun 2012. |
Ahir al matí pel Passeig dels Anglesos vaig veure un biker amb una bike amb una forquilla groga, segons després parlava amb ell, era en Josep, jo de lluny no l'havia conegut, increïble.
Ell no passa pel Passeig per venir al despatx però fa dos dies vàrem decidir que ara quan vingui de casa seva allargui la ruta, per una escalada final després de fer el Passeig que fa mesos no podia fer quan sortia des del despatx per fer una petita volta, ara la fa venint de Granollers.
Dies de MTB.
Si a la tarda segueixo com ara podria proposar-me sortir a pedalar, si tinc dubtes, ja serà demà, que he quedat amb l'Home del Montseny per fer ruta.
MTB, MTB, MTB.
Moltes vegades intentes fer i finalment has de desistir, i tant que sí, la sensació quan això passa és característica i única, i per aquest motiu quan s'acosta el moment, el de desistir ja l'olores amb temps, i sempre et preguntes, hi haurà una altra via i aquesta sensació no serà determinant pel què vindrà?
Mallot Cielo
El mini, és això mini, és que era de noia.
MTB, MTB, MTB.
King un dia, com a mallot sí, Cielo, com la gorra em costa més, en tinc dues però, perquè marca de bikes si no la tens, si l'has tingut sí, si no, a mi em costa.
dijous, de setembre 27, 2012
Rodant pels voltants
Veus que les possibilitats són favorables a sortir del poble, pel fet que el Montalt ja porta anys sense accés.
Avui una sortida divertida, perquè eren les prèvies a la petita intervenció, i la sortida tenia més significat encara.
Avui el fred ja era més present que ahir, sí, i a bona part del recorregut, fins i tot escalant he portat la Lite de Campagnolo.
Un Mix curiós d'equipament, però en definitiva Itàlia s'ha tornat a imposar, Sidi SRS, Sportful culot, Campagnolo la Lite, i la gorra també, i únicament per error el mallot Pearl Izumi, el mitjons Sock Guy, casc Limar, i ulleres Oakley, un Mix, sí senyor.
Les que no són substituïdes, si oblidades ahir, les Oakley.
La temperatura més baixa ha fet que intentés corriols d'escalada diferents. El matí té una premissa que el vespre no té, al matí hi ha una hora d'arribada, i això condiciona la sortida des del primer minut.
Avui no ha sigut diferent, i per això l'emoció de cercar nous senders tenia el seu punt d'emoció.
Les Sidi SRS van bé, molt, he de mirar però que crec que porto les cales Crank Brothers invertides perquè baixant a zones fàcils, practicant consells d'en Mateu de BO, en un petit vol, enlairat no pas més de tres dits, la cala dreta s'ha descalat, quin ensurt. I crec que he de mirar la cala que porta el punt a quin peu va en funció dels graus que vols de mobilitat abans de descalar.
La bike va molt bé, ara amb l'arribada del fred la roda del darrera llisca menys quan escales dret, baixant no tinc aquesta dificultat, pel fet que l'Ardent 2.25 Tubeless para la bike al punt a on vols, o millor dit al ritme que vols anar, aquest Ardent i els frens XTR del 2003 180/160 fan un bon equip, i tant que sí.
Les sensacions sense el seient Brooks, diferents, molt.
Sortir a pedalar al matí, quan la teva jornada laboral també és de matí, és una sensació curiosa, quan corria anys enrere, no passava això, pel fet que una carrera a peu a les 6 del matí, durava entre 45 i 75 minuts, i amb aquest temps no anava massa lluny, amb la bike és diferent, una hora tocada llarga dóna molt de si, i pots fer una bona pila de quilòmetres, fet que em fa sentir un xic massa lluny de casa, vull dir que una incidència mecànica sense possibilitat de reparació ja implica arribar a una hora poc prudent pel despatx, No m'ha passat mai, també és veritat, però en bona part ha anat així, perquè em preocupa que no passi. Això no garanteix, certament, sí redueix possibilitats que passi.
Una tornada per la platja i una escalada per la riera de Caldetes, divertida, curta.
Eines, totes, manxa, sense càmera, aigua, 250 ml, menjar, cap.
Dies de MTB.
Avui una sortida divertida, perquè eren les prèvies a la petita intervenció, i la sortida tenia més significat encara.
Avui el fred ja era més present que ahir, sí, i a bona part del recorregut, fins i tot escalant he portat la Lite de Campagnolo.
Un Mix curiós d'equipament, però en definitiva Itàlia s'ha tornat a imposar, Sidi SRS, Sportful culot, Campagnolo la Lite, i la gorra també, i únicament per error el mallot Pearl Izumi, el mitjons Sock Guy, casc Limar, i ulleres Oakley, un Mix, sí senyor.
Les que no són substituïdes, si oblidades ahir, les Oakley.
La temperatura més baixa ha fet que intentés corriols d'escalada diferents. El matí té una premissa que el vespre no té, al matí hi ha una hora d'arribada, i això condiciona la sortida des del primer minut.
Avui no ha sigut diferent, i per això l'emoció de cercar nous senders tenia el seu punt d'emoció.
Les Sidi SRS van bé, molt, he de mirar però que crec que porto les cales Crank Brothers invertides perquè baixant a zones fàcils, practicant consells d'en Mateu de BO, en un petit vol, enlairat no pas més de tres dits, la cala dreta s'ha descalat, quin ensurt. I crec que he de mirar la cala que porta el punt a quin peu va en funció dels graus que vols de mobilitat abans de descalar.
La bike va molt bé, ara amb l'arribada del fred la roda del darrera llisca menys quan escales dret, baixant no tinc aquesta dificultat, pel fet que l'Ardent 2.25 Tubeless para la bike al punt a on vols, o millor dit al ritme que vols anar, aquest Ardent i els frens XTR del 2003 180/160 fan un bon equip, i tant que sí.
Les sensacions sense el seient Brooks, diferents, molt.
Sortir a pedalar al matí, quan la teva jornada laboral també és de matí, és una sensació curiosa, quan corria anys enrere, no passava això, pel fet que una carrera a peu a les 6 del matí, durava entre 45 i 75 minuts, i amb aquest temps no anava massa lluny, amb la bike és diferent, una hora tocada llarga dóna molt de si, i pots fer una bona pila de quilòmetres, fet que em fa sentir un xic massa lluny de casa, vull dir que una incidència mecànica sense possibilitat de reparació ja implica arribar a una hora poc prudent pel despatx, No m'ha passat mai, també és veritat, però en bona part ha anat així, perquè em preocupa que no passi. Això no garanteix, certament, sí redueix possibilitats que passi.
Una tornada per la platja i una escalada per la riera de Caldetes, divertida, curta.
Eines, totes, manxa, sense càmera, aigua, 250 ml, menjar, cap.
Dies de MTB.
Carbine 275
650b ja són aquí, un fenomen que em té encuriosit, mtb, mtb, mtb.
Per cert ja he tornat de la petita intervenció, així que ara ja sí, Roc, Roc, Roc.
Matí de tardor
Aquest matí com ahir, a primera hora, avui a les 7 i un xic del matí, he sortit a pedalar.
Preparo la crònica, mtb, mtb, mtb.
Dies de MTB
 |
| Aquest matí. |
Dies de MTB
Subscriure's a:
Missatges (Atom)