This is an interactive photo. Use the mouse to move the image around and zoom! This is best viewed in full screen.
dilluns, de març 26, 2012
BMC Team Elite TE29
BMC Team Elite TE29 Hardtail
At first look the bike looked great. It had a sleek finish in white with black decals.
The 29er Big Wheel Concept is something I find a big advantage on long days and on rougher climbs. The main advantages of a 29er is how they roll on rougher terrain.
The first day out I took it fairly easy to get a feel for the bike. Climbing felt good with the stiff frame. The pedal strokes felt like all the energy was being transferred into turning the wheels. I have found on some other bikes a slight flex in the frame during pedal strokes. This felt like the energy was being wasted in turning the pedals. It may not be the case but it felt that way. No sign of that with the BMC.
BMC motto - Style, Passion, Precision
The first bit of single track on the uphill section wasn’t the most technical. It gave me a chance to feel how the bike cornered on trails without the added technical aspect to the trail. The bike felt a bit slow on the corners on the way up. I would later realise that it was probably me just getting used to the balance of the bike. The first single track descent again felt like the bike was cornering slow and a bit top heavy. Braking into corners took me a bit of getting used to again. On my 26 I feel like I can hit the brakes and tip it in. On this first day I wasn’t as confident and seemed to do my braking way before the corner so I was able to turn. The more I rode the bike the better it felt.
As the week progressed and I got a better feel for the bike I started to push a bit harder on both the ups and downs. When you have the right balance for traction and cornering, climbing more technical single track was a lot more smooth. I was able to push the bike as hard if not harder on the climbs than I would on my 26.
The fact that this is a hardtail will definitely make a big difference to what I am used to but it does feel like a great climbing bike. I took the bike down some single track that I knew fairly well so I could push it on and feel how it handled. It was again towards the end of the week when I was better balanced on the bike I could ride it like a 26 on the descents.
The 29 wheels roll well on rougher terrain on the descents and as a hardtail goes it definitely doesn’t bounce around as much as a 26 hardtail. Cornering hard on the BMC did however feel a bit less solid as climbing. There was definitely a feeling of movement in the rear probably from the wheel flex. The rear seemed to move quiet a bit when in the corners under pressure. I think with a better wheel set up this may solve this unwanted movement.
Conclusion:
This bike has a very solid frame and you can feel this on the climbs. The geometry for descending feels good but the issue in the wheel flex was noticeable. I think for a less aggressive trail rider this bike would be perfect. The bike isn’t designed to be ridden as aggressive on a trail so this cant really be reviewed as a fault or issue.
It can handle technical descents but doesn’t feel great when you’re pushing hard on a descent. Possible upgrade on wheelset may help this if you are a more trail aggressive rider. If you aren’t then this is a very solid good all round bike. Personally I would spend the extra on the xo spec for that added quality finish and slightly lighter bike.
Full Bike Details: BMC TE29
Bike Supplied by BiciOci, Salt Girona
At first look the bike looked great. It had a sleek finish in white with black decals.
The 29er Big Wheel Concept is something I find a big advantage on long days and on rougher climbs. The main advantages of a 29er is how they roll on rougher terrain.
The first day out I took it fairly easy to get a feel for the bike. Climbing felt good with the stiff frame. The pedal strokes felt like all the energy was being transferred into turning the wheels. I have found on some other bikes a slight flex in the frame during pedal strokes. This felt like the energy was being wasted in turning the pedals. It may not be the case but it felt that way. No sign of that with the BMC.
The BMC 29er’s geometry is the result of countless test rides. We passed through several prototype stages before settling on this as the optimum configuration. The short 430 mm chain stays combined with the optimum bottom bracket height and a 70° steering angle guarantee secure handling on trails.
BMC motto - Style, Passion, Precision
The first bit of single track on the uphill section wasn’t the most technical. It gave me a chance to feel how the bike cornered on trails without the added technical aspect to the trail. The bike felt a bit slow on the corners on the way up. I would later realise that it was probably me just getting used to the balance of the bike. The first single track descent again felt like the bike was cornering slow and a bit top heavy. Braking into corners took me a bit of getting used to again. On my 26 I feel like I can hit the brakes and tip it in. On this first day I wasn’t as confident and seemed to do my braking way before the corner so I was able to turn. The more I rode the bike the better it felt.
As the week progressed and I got a better feel for the bike I started to push a bit harder on both the ups and downs. When you have the right balance for traction and cornering, climbing more technical single track was a lot more smooth. I was able to push the bike as hard if not harder on the climbs than I would on my 26.
The fact that this is a hardtail will definitely make a big difference to what I am used to but it does feel like a great climbing bike. I took the bike down some single track that I knew fairly well so I could push it on and feel how it handled. It was again towards the end of the week when I was better balanced on the bike I could ride it like a 26 on the descents.
ISC - Integrated Skeleton Concept
Tube junctions perfectly tailored to the distribution of forces. Cleverly selected skeletal reinforcement elements at the nodal points and the spread of the top tubedistribute the impacting forces perfectly.
The 29 wheels roll well on rougher terrain on the descents and as a hardtail goes it definitely doesn’t bounce around as much as a 26 hardtail. Cornering hard on the BMC did however feel a bit less solid as climbing. There was definitely a feeling of movement in the rear probably from the wheel flex. The rear seemed to move quiet a bit when in the corners under pressure. I think with a better wheel set up this may solve this unwanted movement.
Conclusion:
This bike has a very solid frame and you can feel this on the climbs. The geometry for descending feels good but the issue in the wheel flex was noticeable. I think for a less aggressive trail rider this bike would be perfect. The bike isn’t designed to be ridden as aggressive on a trail so this cant really be reviewed as a fault or issue.
It can handle technical descents but doesn’t feel great when you’re pushing hard on a descent. Possible upgrade on wheelset may help this if you are a more trail aggressive rider. If you aren’t then this is a very solid good all round bike. Personally I would spend the extra on the xo spec for that added quality finish and slightly lighter bike.
Full Bike Details: BMC TE29
Bike Supplied by BiciOci, Salt Girona
BMC Bicycles - The History
BMC bikes (Bicycle Manufacture Company) has a great reputation for producing bikes that benefit from the latest technology.
The company states that its primary desire is to create bikes that are both stylish and benefit from ultimate precision. BMC are known for their great collection of mountain bikes, but they also manufacture other types of bike as well. BMC also sponsor a cycling team that is performing well in events around the world.
The History of BMC Bikes
In 1986 an American called Bob Bigelow decided to begin manufacturing bikes in Switzerland under a license for Raleigh. The company struggled to survive in a tough market and by 1995 split from Raleigh. A new company called the Bicycle Manufacture Company was formed and despite some successes it was a real struggle for BMC to stay in business. It wasn’t until 2001 that things started to look a bit brighter for the company. This is when Andy Rihs took over and made the necessary changes need to turn the potential within the company to actual success.
Since 2001 BMC hasn’t looked back and their success is growing by the year. The mission of the company is to manufacture bikes that benefit from three attributes; precision, style, and passion. The team at BMC are convinced that it is their passion for creating the best possible bikes that gives them the edge over the competition. Their bikes are very distinctive looking and this makes to brand easily recognizable – even when you don’t see a BMC logo you should still be able to tell that you are looking at one of their bikes.
The BMC Devotion to Precision
BMC is devoted to bike research and are always looking for ways to improve things. They make it clear though that they don’t just want to change things for the sake of change but only when it brings benefits to the riding experience. The ethos at BMC is to question everything and there are sacred cows and assumptions. If there is the possibility of improving any part of the bike then BMC want to investigate this possibility. The Swiss are known for their devotion to precision and quality and BMC are keen to emphasis these attributes in their bikes. People who buy one of their products can rely on a very high standard of bike that has benefited from the best in innovation.
The BMC Racing Team
BMC are also proud to sponsor their own racing team which is based in the US. This team is made up of some top names in cycling including George Hincapie and Alessandro Ballan. The team has had some great success since 2007 and 2011 could be their best year yet. The BMC racing team is a fine example of what the company stands for and has gone a long way to promoting their bikes. It has also provided even more evidence that BMC is now firmly on the international stage as a maker of some truly exceptional bikes.
Surly bis.
És que m'agrada molt, però molt.
MTB, MTB, MTB.
No tinc paraules, quina construcció, quina construcció.
 |
| Karate Monkey. |
MTB, MTB, MTB.
No tinc paraules, quina construcció, quina construcció.
Surly.
 |
| Surly Karate Monkey. |
Quin conjunt XTR, quin plat i quin pinyó.
El color, la bike la proposta de 10/10, senzillament de 10/10.
diumenge, de març 25, 2012
ASR-SL 2009.
Quina bike he tingut tota la tarda entre les meves mans.
Aquesta bike és la bike més especial que ha entrat per la porta de casa, millor dit, la bike més complerta, sense la brida de seient, una Salsa pesada, pesada, està per sota dels 2.200 g. una Yeti del 2009 amb triangle davanter d'alumini, increïble.
Mentre la muntava, pensava en el dia que la vaig recollir de la botiga, quina emoció, quina emoció, amb en Tr@il, amb l'Eliseu que me la va subministrar, i senzillament les sensacions de 10/10, és més, un somriure m'ha vingut de cop.
Com vaig gaudir d'aquesta arribada, una Yeti ASR-SL, la segona per a mi, i ara les dues Yetis, les meves dues Yetis, les portarà en Josep, a quina millor proposta, a quina. La del 2003 té un valor sentimental important, la Transpirenaica, mare meva, una Transpirenaica, i la vaig estrenar per a aquesta aventura al 2003, gràcies Txema, una cosa no treu l'altra, gràcies i mil gràcies Txema, la del 2009, em va permetre participar al Roc d'aquell any i tant que sí, i de 10/10, una bike entre moltes amb la forquilla Fox a 120 mm. va ser un avió entre els senders del Roc, un avió.
Ara sóc al menjador de casa, veig la crònica del muntatge de l'ASR-SL, i penso, no sé si és la millor bike que he tingut mai, però està entre la Superlight i aquesta joia, i tant que sí.
Aquestes dues bikes amb diferència les dues millors bikes amb les que he rodat mai.
Ara sóc a un recorregut diferent a on el biker és el protagonista de l'aventura, no la bike, i podrem dir, però sí la Yeti i la Superlight són tan bones bikes per què aquest canvi?
Avui, ara a la nit d'aquest inici d'aquest estació que adoro, la primavera, el què en penso és que és pel vestit, com? pel vestit, si portes la bike que et toca el protagonista és el biker, vull dir que ara amb la nova bike des de fa dos anys jo sóc el pivot sobre el que gira cada aventura a la que participo, les sensacions són úniques, èpiques, directes, la percepció mentre visc cada fita són extremadament properes, aquesta seria la diferència, ara corro jo sol, la bike poc ajuda, per no dir res, i fins i tot vers les geared fins i tot em va a la contra, però la realitat és que les sensacions són les millors que he tingut mai a dalt de la bike, amb diferència, amb molta diferència.
Penso en sortir a pedalar i la primera imatge és de duresa, d'exigència, pel fet que Single, rígida i 29er, sinònim d'exigència, i això fa que cada sortida tingui aquest punt, aquest plus que la fa més emocionant, amb la Vicious cap dia pedalant és un dia més, a l'inrevés, una Tramunbike, pensar en una propera edició és fa costeruda però costeruda de veritat, unes 24 Ore quasi insalvables, el Roc penses, que bé que falten una pila de dies, les Guilleries ja ni hi penso perquè la muntanya la veig tan alta que ni els ulls aixeco, penso que ja m'hi trobaré, i aquestes sensacions fa que cada dia amb la Single sigui una gran aventura, mtb, mtb, mtb.
Molts cops escolto l'argument del pla, de rodar a les zones planeres, que amb la Single anem molt curts, però clar és tanta la dificultat amb aquest tipus de bike que per a mi no hi ha imatge a aquestes zones, al cap únicament hi ha imatges d'escalades èpiques infinites, de baixades a on he d'aconseguir ser-hi, però a dalt de la bike no a peu, i aquestes són les úniques pensades que tinc, bé una millora notable sobre les rodes que ja us vaig comentar que quan toqui us l'exposaré, també, però sobre el fet de ser Single, un únic pensament em ve al cap, un únic pensament, per això aquesta passió per aquesta disciplina, millorar constantment la meva forma a dalt de la bike i també evolucionar de manera notable pam a pam la meva tècnica baixant.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta bike és la bike més especial que ha entrat per la porta de casa, millor dit, la bike més complerta, sense la brida de seient, una Salsa pesada, pesada, està per sota dels 2.200 g. una Yeti del 2009 amb triangle davanter d'alumini, increïble.
Mentre la muntava, pensava en el dia que la vaig recollir de la botiga, quina emoció, quina emoció, amb en Tr@il, amb l'Eliseu que me la va subministrar, i senzillament les sensacions de 10/10, és més, un somriure m'ha vingut de cop.
Com vaig gaudir d'aquesta arribada, una Yeti ASR-SL, la segona per a mi, i ara les dues Yetis, les meves dues Yetis, les portarà en Josep, a quina millor proposta, a quina. La del 2003 té un valor sentimental important, la Transpirenaica, mare meva, una Transpirenaica, i la vaig estrenar per a aquesta aventura al 2003, gràcies Txema, una cosa no treu l'altra, gràcies i mil gràcies Txema, la del 2009, em va permetre participar al Roc d'aquell any i tant que sí, i de 10/10, una bike entre moltes amb la forquilla Fox a 120 mm. va ser un avió entre els senders del Roc, un avió.
Ara sóc al menjador de casa, veig la crònica del muntatge de l'ASR-SL, i penso, no sé si és la millor bike que he tingut mai, però està entre la Superlight i aquesta joia, i tant que sí.
Aquestes dues bikes amb diferència les dues millors bikes amb les que he rodat mai.
Ara sóc a un recorregut diferent a on el biker és el protagonista de l'aventura, no la bike, i podrem dir, però sí la Yeti i la Superlight són tan bones bikes per què aquest canvi?
Avui, ara a la nit d'aquest inici d'aquest estació que adoro, la primavera, el què en penso és que és pel vestit, com? pel vestit, si portes la bike que et toca el protagonista és el biker, vull dir que ara amb la nova bike des de fa dos anys jo sóc el pivot sobre el que gira cada aventura a la que participo, les sensacions són úniques, èpiques, directes, la percepció mentre visc cada fita són extremadament properes, aquesta seria la diferència, ara corro jo sol, la bike poc ajuda, per no dir res, i fins i tot vers les geared fins i tot em va a la contra, però la realitat és que les sensacions són les millors que he tingut mai a dalt de la bike, amb diferència, amb molta diferència.
Penso en sortir a pedalar i la primera imatge és de duresa, d'exigència, pel fet que Single, rígida i 29er, sinònim d'exigència, i això fa que cada sortida tingui aquest punt, aquest plus que la fa més emocionant, amb la Vicious cap dia pedalant és un dia més, a l'inrevés, una Tramunbike, pensar en una propera edició és fa costeruda però costeruda de veritat, unes 24 Ore quasi insalvables, el Roc penses, que bé que falten una pila de dies, les Guilleries ja ni hi penso perquè la muntanya la veig tan alta que ni els ulls aixeco, penso que ja m'hi trobaré, i aquestes sensacions fa que cada dia amb la Single sigui una gran aventura, mtb, mtb, mtb.
Molts cops escolto l'argument del pla, de rodar a les zones planeres, que amb la Single anem molt curts, però clar és tanta la dificultat amb aquest tipus de bike que per a mi no hi ha imatge a aquestes zones, al cap únicament hi ha imatges d'escalades èpiques infinites, de baixades a on he d'aconseguir ser-hi, però a dalt de la bike no a peu, i aquestes són les úniques pensades que tinc, bé una millora notable sobre les rodes que ja us vaig comentar que quan toqui us l'exposaré, també, però sobre el fet de ser Single, un únic pensament em ve al cap, un únic pensament, per això aquesta passió per aquesta disciplina, millorar constantment la meva forma a dalt de la bike i també evolucionar de manera notable pam a pam la meva tècnica baixant.
MTB, MTB, MTB.
Bicycle Coffee.
 |
| Bicycle Coffee. |
Curiosa proposta, certament.
Mentre escoltem la música del circuit Montalt, mentre trovaba aquesta proposta, la pluja era la reina de la jornada i jo en cap cas sortia a pedalar, dic jo perquè ara passats els dies en Michael amb la BMC no ha parat de sortir a pedalar.
MTB, MTB, MTB.
Fem un cafè?
Black Cat.
 |
| Black Cat. |
Demà a la nit.
Demà a la nit tindré a punt una crònica dels canvis, de les sensacions del pas de les geared a les Single Speed.
Motivada aquesta crònica pel fet de muntar les meves dues bikes de doble suspensió i geared, per a en Josep, vull dir perquè les gaudeixi ell.
Això, el fet de seleccionar els components, de tocar-los, d'agafar els quadres, de cercar alternatives perquè li siguin bikes 100% funcionals i que al mateix temps siguin bikes de somni quan les miri, ha fet que els pensaments de amb quines bikes rodava fa uns dos anys i amb quina bike rodo ara sigui el pensament que tinc al cap.
De fet m'he quedat aturat, ahir quan muntava la Yeti em vaig adonar que feia una pila de temps que no ajustava un canvi, i el pensament curiós, que bé no haver-ho de fer, que bé, que bé, que bé.
MTB, MTB, MTB.
 |
| Arxiu. |
Això, el fet de seleccionar els components, de tocar-los, d'agafar els quadres, de cercar alternatives perquè li siguin bikes 100% funcionals i que al mateix temps siguin bikes de somni quan les miri, ha fet que els pensaments de amb quines bikes rodava fa uns dos anys i amb quina bike rodo ara sigui el pensament que tinc al cap.
De fet m'he quedat aturat, ahir quan muntava la Yeti em vaig adonar que feia una pila de temps que no ajustava un canvi, i el pensament curiós, que bé no haver-ho de fer, que bé, que bé, que bé.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de març 24, 2012
Feia temps.
Que no muntava una bike, les darreres totes han passat per BO, no per casa, curiós.
En aquesta ocasió crec que ha anat així perquè sense adonar-me de res, em feia falta desconnectar, més que això, millor dit necessitava gaudir de poder refer component a component aquesta joia guardada a dins d'una bossa de viatge, i així ha estat, després de dinar, força després, cap a quarts de cinc m'hi he posat.
Tenia tots els components de les dues bikes separats, únicament em calia decidir entre els dos grups.
De fet no he tingut cap dubte, he anat de pet a per uns de concrets, l'únic canvi el seient, que finalment ha passat de negre a blanc, sí senyor.
Ara em toca decidir el proper muntatge, el de la Supelight, d'entrada. Dic d'entrada perquè vull comparar-la amb la Yeti ASR-SL del 2007.
Aquesta anirà equipada amb uns components de 10/10, l'únic punt conflictiu són els frens, els Marta, que no són els que vull per en Josep avui.
Són uns frens per a especialistes, decididament. També és veritat que la Superlight no és una bike per a principiants, pels seus angles, tant de pipa com de direcció.
La resta de components, senzill, rodes Mavic Crosmax XL, 1,8 Kg. pneumàtics, els mateixos que els de la Yeti, 1.300 g., pinyons per venir Shimano XT, 300g. cadena Deore 300 g. bieles XT, 850 g, , canvis Sram XO, 400 g. desviador XTR, 165 g. direcció Crank Brothers la SL d'uns 90 g., manillar pla FSA crec recordar de 610 mm. d'uns 125 g. potència Thomsom OS de 100 mm. 0º, de 160g. tija de seient NewUltimate de de145 g. seient SLR de 220 g. pedals Crank Brothers Egg Beater SL de 265 g. els frens els Marta de 700 g., la forquilla la SID WC de 1.450 g.
Més el quadre Superlight de 2.550 g, ens acostem als 10,8 Kg tocats, més líquids, 200 g. més cables i fundes 200 g. més 300 g. de desviació per si em deixo quelcom 11,5 Kg.
De fet, frens, forquilla i tija són qui compensen el pes vers la Yeti, fins a deixar a la Superlight uns 300 g. per sobre de la Yeti.
Quan vaig correr les Guilleries la Yeti pesava uns 10,5 Kg. quan vaig fer les 24 Ore, la Superlight pesava uns 10,5 Kg, bàsicament pels penumàtics The Raven de 1.000 g. la parella, no els 1.350 g. dels Maxxis de la Yeti.
MTB, MTB, MTB.
Quina bike la de la imatge, mare meva quines bikes que tenim a casa, encara ara penso, quins canvis als darrers dos anys de tipus de bikes a casa, quins canvis. De fet dins d'aquest mateix esport, el MTB, hem fet un salt a una especialitat totalment diferent, pel què fa referència a les bikes, que no als tipus de curses a on puntualment participem, bé sí, la SSWC i la SSEC, res tenen a veure amb Guilleries, o amb el Roc d'Azur, però el què puc dir és que hem augmentat el ventall de tipus de curses, i que en cap cas hem deixat les què fèiem amb les geareds.
En aquesta ocasió crec que ha anat així perquè sense adonar-me de res, em feia falta desconnectar, més que això, millor dit necessitava gaudir de poder refer component a component aquesta joia guardada a dins d'una bossa de viatge, i així ha estat, després de dinar, força després, cap a quarts de cinc m'hi he posat.
Tenia tots els components de les dues bikes separats, únicament em calia decidir entre els dos grups.
De fet no he tingut cap dubte, he anat de pet a per uns de concrets, l'únic canvi el seient, que finalment ha passat de negre a blanc, sí senyor.
Ara em toca decidir el proper muntatge, el de la Supelight, d'entrada. Dic d'entrada perquè vull comparar-la amb la Yeti ASR-SL del 2007.
Aquesta anirà equipada amb uns components de 10/10, l'únic punt conflictiu són els frens, els Marta, que no són els que vull per en Josep avui.
Són uns frens per a especialistes, decididament. També és veritat que la Superlight no és una bike per a principiants, pels seus angles, tant de pipa com de direcció.
La resta de components, senzill, rodes Mavic Crosmax XL, 1,8 Kg. pneumàtics, els mateixos que els de la Yeti, 1.300 g., pinyons per venir Shimano XT, 300g. cadena Deore 300 g. bieles XT, 850 g, , canvis Sram XO, 400 g. desviador XTR, 165 g. direcció Crank Brothers la SL d'uns 90 g., manillar pla FSA crec recordar de 610 mm. d'uns 125 g. potència Thomsom OS de 100 mm. 0º, de 160g. tija de seient NewUltimate de de145 g. seient SLR de 220 g. pedals Crank Brothers Egg Beater SL de 265 g. els frens els Marta de 700 g., la forquilla la SID WC de 1.450 g.
Més el quadre Superlight de 2.550 g, ens acostem als 10,8 Kg tocats, més líquids, 200 g. més cables i fundes 200 g. més 300 g. de desviació per si em deixo quelcom 11,5 Kg.
De fet, frens, forquilla i tija són qui compensen el pes vers la Yeti, fins a deixar a la Superlight uns 300 g. per sobre de la Yeti.
Quan vaig correr les Guilleries la Yeti pesava uns 10,5 Kg. quan vaig fer les 24 Ore, la Superlight pesava uns 10,5 Kg, bàsicament pels penumàtics The Raven de 1.000 g. la parella, no els 1.350 g. dels Maxxis de la Yeti.
MTB, MTB, MTB.
Quina bike la de la imatge, mare meva quines bikes que tenim a casa, encara ara penso, quins canvis als darrers dos anys de tipus de bikes a casa, quins canvis. De fet dins d'aquest mateix esport, el MTB, hem fet un salt a una especialitat totalment diferent, pel què fa referència a les bikes, que no als tipus de curses a on puntualment participem, bé sí, la SSWC i la SSEC, res tenen a veure amb Guilleries, o amb el Roc d'Azur, però el què puc dir és que hem augmentat el ventall de tipus de curses, i que en cap cas hem deixat les què fèiem amb les geareds.
Soulcraft.
 |
| Soulcraft. |
MTB a casa, no és això, sí que hi és més proper, així que haurem de deixar encara més dies des de casa per a poder decidir. I segurament no decidirem, sóc lent, més encara.
MTB, MTB, MTB.
Spot Brand Rocker SS.
 |
| Rocker SS. |
El Belt Drive que va agafat de la mà del frame, venint cap a casa, bé aquest no, un de nou.
Ahir ja no era a USA, ja volava, hem de pensar.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de març 23, 2012
Yeti ASR-SL 2009.
Fa dos dies vaig separar tots els components per a muntar les dues bikes amb les que ha de rodar en Josep.
La primera la Yeti ASR-SL del 2009.
Aquesta ha quedat impecable, impecable, quina bike, quina bike.
Un pes de 10/10, pel fet que deixar-la per sota de 11 Kg. està a la mà dels components que disposo a les estanteries, forquilla Fox 200 g. més, la doble càrrega de líquid NoTubes per pneumàtic, 120 g. més, la potència Roox 80 g. més, i en darrer lloc, els frens Shimano XT 200 g. més, total, 600 g. de més, que fa que la bike passi dels 10,6 Kg. tocats als 11,2 Kg. tocats.
Però ha d'anar amb Fox, pel tacte, ha d'anar amb més líquid, per evitar problemes de punxades, ha d'anar amb la potència més angulada, per gaudir d'una posició més còmode, i ha d'anar amb frens Shimano XT pel tacte que tenen.
La resta de la bike difícil de millorar, hi ha 50 g. a guanyar amb les bieles XT, a les XTR, m'agraden molt més les XT, la tija és una Masterpiece, no n'hi ha una de millor, bé sí la Elite, més fiable, el seient per en Josep de 10/10 i està per sota dels 190 g. tinc el Tune, sí, de 87 g., però en Josep a part de soci, és un amic, el desviador XTR, el canvi i els Grips XO, pinyons 990 de Sram, components difícils de millorar, bé sí amb uns pinyons XT aniria encara millor, les rodes XTR, hi ha 65 g. vers les del 2011, unes rodes de 1.550 g. són unes magnífiques rodes, fins avui indestructibles a casa, els pneumàtics són els que han de ser, Larsen darrera, i Monorail davant. Els pedals Crank Brothers Egg Beater SL, de 10/10.
Bé, ara aniré a per la propera construcció de la que ha de ser la tercera bike.
MTB, MTB, MTB.
Yeti ASR-SL 2009.
Muntada, acabada, i tant que sí.
11,4 Kg. de bike entre bikes.
Perquè anés a 11 Kg. hauria d'haver posat una carga, no dues de líquid NoTubes per pneumàtic, i una potència FSA OS99, que la tinc, però la que he posat és la què toca.
I també hauria d'haver muntat la SID WC del 2009, i tampoc, he muntat la Fox RLC crec recordar del 2009 també, així que seguint aquest criteri, 11,4 Kg. de criteri.
Vull que en Josep tingui la sensació Fox, inoblidable, tot i que la WC va molt i molt bé.
Tinc una segona Yeti per muntar, hauré de mirar les talles de la Superlight i la Yeti talla S, veurem, però crec recordar que si fa o no fa, i si és així, en Josep anirà amb tres Yetis ASR-SL, 2003-2007-2009, una a cada població per on roda, mtb, mtb, mtb.
Preparo la crònica i la poso tot seguit. Breu perquè penso que cal anar a per la bike acabada.
MTB, MTB, MTB.
11,4 Kg. de bike entre bikes.
Perquè anés a 11 Kg. hauria d'haver posat una carga, no dues de líquid NoTubes per pneumàtic, i una potència FSA OS99, que la tinc, però la que he posat és la què toca.
I també hauria d'haver muntat la SID WC del 2009, i tampoc, he muntat la Fox RLC crec recordar del 2009 també, així que seguint aquest criteri, 11,4 Kg. de criteri.
Vull que en Josep tingui la sensació Fox, inoblidable, tot i que la WC va molt i molt bé.
Tinc una segona Yeti per muntar, hauré de mirar les talles de la Superlight i la Yeti talla S, veurem, però crec recordar que si fa o no fa, i si és així, en Josep anirà amb tres Yetis ASR-SL, 2003-2007-2009, una a cada població per on roda, mtb, mtb, mtb.
Preparo la crònica i la poso tot seguit. Breu perquè penso que cal anar a per la bike acabada.
MTB, MTB, MTB.
Titus Fireline Exogrid Steel.
 |
| Titus. |
La veig i sempre penso, quina bike més maca, que maca.
Quina creació, quina personalitat que té aquesta proposta, de ser unes circumstàncies diferents, seria la bike per a mi.
No la talla, sí el model, mtb, mtb, mtb.
Reiniciant un vol conegut.
Aquesta tarda muntaré la Yeti ASR-SL del 2009, no la del 2007.
Aquesta Yeti va fer les Guilleries d'ara fa tres anys, unes Guilleries duríssimes, a on els més experts van patir com feia edicions que no ho feien, i a on jo que no en sóc, vull dir expert en Guilleries, vaig pensar sempre motivat pel pronòstic del temps, que si a aquella edició la pluja en fos la protagonista, jo també en seria això, protagonista.
I així va ser, de la posició noranta poc tocades a la posició seixanta poc tocades, crec que del 95 al 61, aprox.
Però la sensació que és important va ser a diferència de l'anterior edició, és que en aquesta ocasió el fet de millorar la posició, sí és important, però el més important en aquesta ocasió va ser la poder compartir l'aventura amb una climatologia tan exigent, a on en diferents ocasions el lloc per on rodavem va arribar a ser un torrent, sí, sí, i un vent calent, ens deia, que això era, això era una edició de les Guilleries i que heuríem de fer quelcom més si volíem ser a l'arribada.
Recordaré sempre les paraules del meu acompanyant circumstancial protagonista de crec recordar deu edicions de les Guilleries, anava amb una Ibis Mojo Carbon, i en aquell instant, submergits a la immensitat d'aquella feréstega tempesta, amb el terra fet torrent, sort que estem aquí els dos, perquè jo sol aquí..., i jo vaig pensar que estava bé que no fos l'únic a passar por, estava bé.
Bé doncs aquesta bike és al que muntaré avui a la tarda.
Porto tota la setmana sense agafar la bike, sí, sí, com sona, i així seguiré fins demà, i demà passat, crec. En tot cas arrancaré dilluns, no abans.
Miraré de centrar el tema, com que vaig a muntar la bike des de zero, en posaré la pertinent crònica detallada, que per a mi, ara pel fet d'anar en Single Speed i rígida, no té massa sentit, però penso que per a la majoria de bikers, els més experimentats, pel què fa a bikes de darrera generació, serà una exposició força interessant, que no nova segur, però sí d'interès.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta Yeti va fer les Guilleries d'ara fa tres anys, unes Guilleries duríssimes, a on els més experts van patir com feia edicions que no ho feien, i a on jo que no en sóc, vull dir expert en Guilleries, vaig pensar sempre motivat pel pronòstic del temps, que si a aquella edició la pluja en fos la protagonista, jo també en seria això, protagonista.
I així va ser, de la posició noranta poc tocades a la posició seixanta poc tocades, crec que del 95 al 61, aprox.
Però la sensació que és important va ser a diferència de l'anterior edició, és que en aquesta ocasió el fet de millorar la posició, sí és important, però el més important en aquesta ocasió va ser la poder compartir l'aventura amb una climatologia tan exigent, a on en diferents ocasions el lloc per on rodavem va arribar a ser un torrent, sí, sí, i un vent calent, ens deia, que això era, això era una edició de les Guilleries i que heuríem de fer quelcom més si volíem ser a l'arribada.
Recordaré sempre les paraules del meu acompanyant circumstancial protagonista de crec recordar deu edicions de les Guilleries, anava amb una Ibis Mojo Carbon, i en aquell instant, submergits a la immensitat d'aquella feréstega tempesta, amb el terra fet torrent, sort que estem aquí els dos, perquè jo sol aquí..., i jo vaig pensar que estava bé que no fos l'únic a passar por, estava bé.
Bé doncs aquesta bike és al que muntaré avui a la tarda.
Porto tota la setmana sense agafar la bike, sí, sí, com sona, i així seguiré fins demà, i demà passat, crec. En tot cas arrancaré dilluns, no abans.
Miraré de centrar el tema, com que vaig a muntar la bike des de zero, en posaré la pertinent crònica detallada, que per a mi, ara pel fet d'anar en Single Speed i rígida, no té massa sentit, però penso que per a la majoria de bikers, els més experimentats, pel què fa a bikes de darrera generació, serà una exposició força interessant, que no nova segur, però sí d'interès.
MTB, MTB, MTB.
Giro Shoes.
Caminem, no, no, pedalem.
MTB, MTB, MTB.
Curiós, conversa amb en Mateu, estic a punt de compra-me unes Giro, jo també, doncs comprem-les junts, i així va ser, en Mateu amb hores ja les va fer realitat.
Ja en posaré crònica detallada.
MTB, MTB, MTB.
Curiós, conversa amb en Mateu, estic a punt de compra-me unes Giro, jo també, doncs comprem-les junts, i així va ser, en Mateu amb hores ja les va fer realitat.
Ja en posaré crònica detallada.
Mosaic Cycles.
No puc deixar-la de banda, té que ser-hi tres, quatre dies, entre senders entre el Blog a la matinada.
MTB, MTB, MTB.
 |
| Mosaic Cycles. |
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)