La segona jaqueata que us vaig esmentar.
Càlida de coll, funcional.
Bons tancaments als canells.
Transpiració forçada i tant que sí.
Visió del darrera, amb la bossa com les armilles.
Que sigui visble sempre amb la foscor.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de març 15, 2012
Mavic Oxygen.
La segona jaqueata que us vaig esmentar.
Càlida de coll, funcional.
Bons tancaments als canells.
Transpiració forçada i tant que sí.
Visió del darrera, amb la bossa com les armilles.
Que sigui visble sempre amb la foscor.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de març 14, 2012
Les cròniques fent una fila.
Llarga, sí llarga, avui el circuit Montalt ens ha tornat a posar tots els seus trams.
Com ahir, i tant que sí, miraré de consolidar la crònica d'avui, sí, però tinc moltes ganes de proposar-vos la crònica dels Trinxes a casa, al circuit Montalt.
Veurem quina traboca primer.
MTB, MTB, MTB.
 |
| Avui. |
Com ahir, i tant que sí, miraré de consolidar la crònica d'avui, sí, però tinc moltes ganes de proposar-vos la crònica dels Trinxes a casa, al circuit Montalt.
Veurem quina traboca primer.
MTB, MTB, MTB.
Niall Davis Single Speed World Champion
Naill Davis of www.biking.ie has set up a number of new race series in Ireland. The newest being the gravity enduro. This preview video shows Niall on the trails at Djouce Woods Co. Wicklow where Round 1 of the series will be held. The races are: Round 1 - 7th/8th April - Djouce Woods, Wicklow Round 2 - 16th/17th June - Ticknock, Dublin Round 3 - 30th June/1st July - Ballyhoura, Limerick National Championships - 11th/12th August - Big Wood, Down Round 4 - 8th/9th September - Carrick Mountain, Wicklow
http://www.gravityenduro.ie/
http://www.gravityenduro.ie/
Equipament SSEC 2012.
Amb en Mateu, i amb l'ajuda d'en Marc, el seu estret col.laborador, hem creat aquest equip, una derivada del mono que us vaig presentar ahir, sí, sí, ja ho sé, fa dies que aquest mallot corre per la red, la cronologia no indica l'ordre del criteri, si la il.lusió i el sentir que hi posem un grup de irreductibles bikers per a participar a la SSEC 2012 representant el nostre país.
Dic una derivada perquè un mallot seguint el criteri d'en Mateu és més pràctic que el mono, i té raó tota la raó, per això aquesta creació, lluny del meu pensament inicial.
Tot és lluny del meu pensament inicial, però avui o demà a aquesta intervenció us en posaré cinc cèntims d'aquest pensament.
El mallot a data d'avui serà de màniga curta, i no anirà agafat de la mà de cap culot, es va pensar que cada participant ja anirà amb els seu propi.
La frase de l'esquena és un fragment de la intervenció d'en Pau Casals a l'ONU.
També porta la mosca de sant Narcís, de Girona, una proposta lògica de doble lògica, Girona i anem a França, mtb, mtb, mtb.
Molts són els anys passats que he pensat en fer, en fer pel país, però sempre la por ha estat el motiu d'esperar, ara passats els anys, del 2000 cap aquí que sembla que podem expressar-nos i que aquest fet, fer-hi, sigui respectat, que bé poder opinar.
La idea és portar aquest equipament a la SSEC 2012, i a la resta de cites del MTB internacionals, França, USA, Irlanda, Itàlia, anar-hi amb el mono complert de la Mediterrània, no serà exactament el que us vaig presentar, ja ho vaig esmentar, sí molt similar.
El mallot com el mono que us vaig presentar persegueix representar el nostre país de la forma que entenem que podem fer-ho millor, reivindicant el nostre país, la nostra cultura, de fet som un país de pas, sempre ens ha anat bé ser-ho, i així seguirem, exposant aquest sentir, en el nostre cas a aquest espai entre bikes.
Em ve al cap la propera participació al Roc d'Azur, i veure la imatge amb el mono, em deixa literalment glaçat, d'emoció, de sincera emoció.
I d'aquí al Roc espero poder fer més gran, amb més ressò, aquesta actuació amb un àmbit encara més compromès dins d'aquest sender tan costerut, com ho és mirar de fer camí agafats de la mà del nostre esport i el nostre sentir, d'aquesta reivindicació de país. Però aquesta dependrà. que us les exposi al Blog, del resultat d'una serie de gestions que estic fent, i que prèviament requereixen com els mallot i el mono de pensar com poder-les portar a bon port, respectant sempre, primant en primer lloc de ser respectuosos, sempre, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Els mallots aniran numerats, cada participant amb el seu número, som dotze, i el número 1 el portarà la Betty, l'única representant femenina de Catalunya al Mundial del 2011 de Single Speed a Irlanda, i ara en aquesta ocasió l'única representant femenina de Catalunya a l'Europeu de Single Speed a França, la resta de números no seguiran un ordre, fora del què marqui la talla de cada mallot.
Dos mallots, el d'en Mateu i el meu portaran un petit distintiu diferenciador commemoratiu de la participació amb les dues 29er Single Speed rígides a la darrera edició dels 100 Km. Camins de les Guilleries celebrades el 2011. Un, el seu, portarà un detall or, per la seva primera posició en Single Speed, el segon, el meu, el plata, per la meva segona posició, no hi ha bronze, no hi havia cap més Single Speed, però això no li treu ni una dècima de mèrit, vull dir que decidir fer les Guilleries amb Single Speed i acabar-les és el què vol esmentar aquest distintiu, res més. Casualment ens vam posicionar força bé a la cursa entre les geared més competitives, i aquest fet, el fet d'haver fet un bon paper va donar sentit als colors, or i plata, la frase, les dues que definirien el sentir, seria, el primer, les hem acabat, el segon pensament, que bé que ho hem fet, el distintiu posa de relleu aquest dos pensaments.
I esperant amb moltes ganes de poder posar-hi un segon segell identificatiu si tenim el privilegi de poder ser-hi amb les Single Speed per segona vegada a la propera edició, ja en aquesta ocasió del 2013.
Tenim temps per pensar-la molt i molt bé, i així serà, segur, segur.
MTB, MTB, MTB.
Dic una derivada perquè un mallot seguint el criteri d'en Mateu és més pràctic que el mono, i té raó tota la raó, per això aquesta creació, lluny del meu pensament inicial.
Tot és lluny del meu pensament inicial, però avui o demà a aquesta intervenció us en posaré cinc cèntims d'aquest pensament.
El mallot a data d'avui serà de màniga curta, i no anirà agafat de la mà de cap culot, es va pensar que cada participant ja anirà amb els seu propi.
La frase de l'esquena és un fragment de la intervenció d'en Pau Casals a l'ONU.
També porta la mosca de sant Narcís, de Girona, una proposta lògica de doble lògica, Girona i anem a França, mtb, mtb, mtb.
Molts són els anys passats que he pensat en fer, en fer pel país, però sempre la por ha estat el motiu d'esperar, ara passats els anys, del 2000 cap aquí que sembla que podem expressar-nos i que aquest fet, fer-hi, sigui respectat, que bé poder opinar.
La idea és portar aquest equipament a la SSEC 2012, i a la resta de cites del MTB internacionals, França, USA, Irlanda, Itàlia, anar-hi amb el mono complert de la Mediterrània, no serà exactament el que us vaig presentar, ja ho vaig esmentar, sí molt similar.
El mallot com el mono que us vaig presentar persegueix representar el nostre país de la forma que entenem que podem fer-ho millor, reivindicant el nostre país, la nostra cultura, de fet som un país de pas, sempre ens ha anat bé ser-ho, i així seguirem, exposant aquest sentir, en el nostre cas a aquest espai entre bikes.
Em ve al cap la propera participació al Roc d'Azur, i veure la imatge amb el mono, em deixa literalment glaçat, d'emoció, de sincera emoció.
I d'aquí al Roc espero poder fer més gran, amb més ressò, aquesta actuació amb un àmbit encara més compromès dins d'aquest sender tan costerut, com ho és mirar de fer camí agafats de la mà del nostre esport i el nostre sentir, d'aquesta reivindicació de país. Però aquesta dependrà. que us les exposi al Blog, del resultat d'una serie de gestions que estic fent, i que prèviament requereixen com els mallot i el mono de pensar com poder-les portar a bon port, respectant sempre, primant en primer lloc de ser respectuosos, sempre, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Els mallots aniran numerats, cada participant amb el seu número, som dotze, i el número 1 el portarà la Betty, l'única representant femenina de Catalunya al Mundial del 2011 de Single Speed a Irlanda, i ara en aquesta ocasió l'única representant femenina de Catalunya a l'Europeu de Single Speed a França, la resta de números no seguiran un ordre, fora del què marqui la talla de cada mallot.
Dos mallots, el d'en Mateu i el meu portaran un petit distintiu diferenciador commemoratiu de la participació amb les dues 29er Single Speed rígides a la darrera edició dels 100 Km. Camins de les Guilleries celebrades el 2011. Un, el seu, portarà un detall or, per la seva primera posició en Single Speed, el segon, el meu, el plata, per la meva segona posició, no hi ha bronze, no hi havia cap més Single Speed, però això no li treu ni una dècima de mèrit, vull dir que decidir fer les Guilleries amb Single Speed i acabar-les és el què vol esmentar aquest distintiu, res més. Casualment ens vam posicionar força bé a la cursa entre les geared més competitives, i aquest fet, el fet d'haver fet un bon paper va donar sentit als colors, or i plata, la frase, les dues que definirien el sentir, seria, el primer, les hem acabat, el segon pensament, que bé que ho hem fet, el distintiu posa de relleu aquest dos pensaments.
I esperant amb moltes ganes de poder posar-hi un segon segell identificatiu si tenim el privilegi de poder ser-hi amb les Single Speed per segona vegada a la propera edició, ja en aquesta ocasió del 2013.
Tenim temps per pensar-la molt i molt bé, i així serà, segur, segur.
MTB, MTB, MTB.
SSEC 2012.
El lloc de 10/10.
http://www.floressas.com/salle_du_chateau.htm
MTB, MTB, MTB.
A la nit intervenció sobre la SSEC 2012, concretament del mallot fet per a l'ocasió. No és una una presentació-foto i a dormir, en cap cas.
http://www.floressas.com/salle_du_chateau.htm
MTB, MTB, MTB.
A la nit intervenció sobre la SSEC 2012, concretament del mallot fet per a l'ocasió. No és una una presentació-foto i a dormir, en cap cas.
Canvi de plans.
La crònica d'aquesta nit, cap a les nou, serà SSEC 2012.
És així, espero que us agradi l'exposició.
Mentre, d'aquí a una estona com ahir, com demà però a diferent hora, estarem rodant pel circuit Montalt avui, com ahir, demà però a Salt.
Demà la delegació es dirigirà a Salt per temes de la SSEC, aquesta serà de dues persones, la Betty i jo mateix.
MTB, MTB, MTB.
Una estona i tornem a rodar per darrera de casa, mtb, mtb, mtb.
És així, espero que us agradi l'exposició.
 |
| Ahir. |
Demà la delegació es dirigirà a Salt per temes de la SSEC, aquesta serà de dues persones, la Betty i jo mateix.
MTB, MTB, MTB.
Una estona i tornem a rodar per darrera de casa, mtb, mtb, mtb.
Mavic Oxygen.
El conjunt d'ahir en blanc. Millor dit blanc transparent.
La mateixa bossa al darrera.
I ben visibles per l'arribada de la nit.
MTB, MTB, MTB.
Circuit Montalt.
El què va ser ahir.
Preparo la crònica i també la dels Trinxes al circuit Montalt.
Una caurà avui a la nit, si tot va com ha d'anar, i la segona demà a la nit, quina serà la primera i quina serà la segona, bé, avui a la nit es veurà.
Ara com la imatge no tinc clara quina serà la que escriuré, la paraula que defineix l'instant és, emoció.
MTB, MTB, MTB.
Anem a dinar?
Preparo la crònica i també la dels Trinxes al circuit Montalt.
 |
| Ahir. |
Ara com la imatge no tinc clara quina serà la que escriuré, la paraula que defineix l'instant és, emoció.
MTB, MTB, MTB.
Anem a dinar?
Busyman Bicycles.
 |
| Busyman Bicycles. |
MTB, MTB, MTB.
Una pàgina que té el punt d'interès a l'instant, al tram a on som.
Montgrinada 2012.
La crònica s'ha demorat, sí, però crec que un cop aquest escrit sigui també de la vostra propietat, compartirem tots el motiu i el perquè d'aquesta demora.
Aquesta és més que una crònica de MTB, és una crònica d'agraïment a en Jordi Pallí, una crònica d'una aventura a on el temps m'ha fet retrobar un altre cop amb velles aventures del Baix Empordà amb en Carles Amagat, i el seu germà.
Les bones propostes tenen un to, per a mi tenen un to, i aquesta sensació mentre és, el color de les jornades són sempre aventura i més aventura.
Aquest to, té diferents escales i tant que sí, com diferents persones hi ha, però la sensació és sempre la mateixa, i tant que sí.
En Jordi Pallí des del primer dia, i hem coincidit en molt poques ocasions, però les que hem coincidit les sensacions han sigut sempre molt i molt bones, aquest sentir fa que cada pas que es fa en aquest entorn el d'en Jordi sigui sempre generador a casa de bones percepcions, les millors.
El present, aquest present inicial de la Montgrinada per part de BO, és ja un primer pas a on penses, dinar com el de la Bisbal de 10/10, i a on aquest cop a la Montgrinada podrem participar de la festa del MTB a dalt de la bike, i penses, que bé, que bé, que bé.
Sóc de fàcil convèncer jo, com sempre si la música sona bé, i no té res a veure amb la música del circuit Montalt, res, és una manera de fer dels interlocutors que fa que tinguis una sensació de benestar, i aquest benestar en fer-se rei únic del moment fa que tot rodi com ha de rodar, i no crec que sigui de cap manera concreta.
Ho dic perquè, amb diferents grups de bikers amb qui comparteixo pedalades, amb el grup del notari i el d'en Joan i en Pep, dos grups els dos molt diferents sí, de Sant Celoni amb els dos, amb els Trinxes de Vallromanes, amb l'Home del Montseny i el seu fill, també de Sant Celoni, aquests campions entre campions, el seu pare per la seva hospitalitat extrema, el fill per la seva competitivitat extrema al mateix temps que respectuós amb nosaltres, el seu nom Guillem, en puc dir amb apreci, en Guillem el Gentil, amb en Vicenç dels Xurribikers del poble, tots ells grups amb qui hi tenim una sensacional relació de mtb, mtb, mtb, i són tots, grups que el punt en comú amb nosaltres és passar una bona estona de MTB, per això hi rodem. Amb els primers els de Sant Celoni, ja des de la carretera, des de fa una pila i mitja, i mitja més, la resta van per la primera pila llarga d'anys, i tant que sí.
Per aquest motiu crec que quan dic, que la música soni bé, no ha de ser cap més música que la de sumar, sumar i sumar per passar la millors estona de MTB possible.
Aquesta singularitat tan plural, és el què ens transmet en Jordi Pallí, no hi ha més, i per això aquest fer, fer i fer, i no puc dir altra cosa pel què fa a BO, no puc oblidar que BO és amb el Blog el punt d'unió de nosaltres amb aquest grup d'una de les zones més interessants, pel que fa a sensacions de rondalla, de fet voltar la Catalunya Nord, té això, sempre penses que gràcies a com és, tenim sempre presents els nostres orígens, sempre.
Aquest fer de compartir les millors sensacions d'en Jordi és el què ens va fer viure de manera especial aquest cap de setmana, mare meva, la seva proposta de ser a Verges a casa seva, no és una proposta més en cap cas, la cordialitat de la seva proposta és el què ens va captivar, definitivament.
I d'aquesta sensació inicial, no en queda res més que en difereixi una dècima, vull dir que cada minut, cada hora, les dues jornades, tant la primera com la segona sempre van estar impregnades d'aquesta manera tan agraïda de fer, fer i fer.
Una arrancada de dia el diumenge, emocionant.
Un anar direcció al punt de sortida emocionant, i tant que sí.
Una coincidència amb els bikers BO al punt de sortida de la Montgrinada, que et fa sentir com a casa, com a casa, important, oi que sí, com a casa.
Una arrancada de somni, per uns paratges de somni.
Un seguit de senders, de corriols, de pistes d'enllaç, sempre dirigits a fer-nos gaudir del seu espai, de les seves zones de pràctica del MTB, a on cada paraula d'en Jordi fa que et quedis amb un somriure als llavis, i per tant a cada pedalada, sigui això, pedalar i passar-t'ho bé.
Pedalar per compartir és una manera de viure una jornada de MTB, com ho és el pedalar per competir, totes dues tenen lloc a diferents jornades ben diferenciades, a la de la Montgrinada la paraula compartir, és una manera de fer que es viu en primera persona, i tant que sí.
El punt d'arribada al lloc per esmorzar no sé si podria ser millor, no ho sé però encara ara quan hi penso em quedo reflexionant. Quin espai, quines vistes, quin reviure bones sensacions, les millors.
El tram de després té nom? sí, sí i tant que té nom, infinit, sensacions inacabables de bones sensacions, entre senders, entre corriols, a bon ritme sempre.
Aquest grup BO, tot i proposar-se sortir de passeig van sempre a un ritme escandalosament ràpid, i sempre agrupats, vull dir que és una manera de fer, i tant que sí.
Un saber rodar d'anys, d'anys de sortir en grup. I si els ajuntes amb un biker com en Pallí aquesta unió és literalment perfecte. Aquesta imatge diu qui són, quin grup, quin grup.
Això és el què va ser la Montgrinada, organització, impecable, amb el protocol immaculat de la cordialitat, senzillament impecable, les prèvies al post sortida. A la imatge un pare feliç, i tant que sí.
A partir d'avui a aquest espai en Jordi Pallí hi té reservat un espai, el del podi a l'amabilitat, a l'hospitalitat, sense cap mena de dubte, Jordi ets un autèntic pro-home a aquest espai.
Portes obertes a tanta senzillesa, a actituds tan planeres, i a on no hi ha revolts inesperats, a on sempre no hi ha mai un darrera, veus el què veus, t'agrada, i el que hi ha senzillament és un escenari bell.
Rodar pel paradís té això, imatges de lloc de somni.
En favor nostre, de casa, sempre ens ho creiem tot, sóc del pensar que les coses són com te les exposen, aquesta manera de fer, escoltar la proposta de cap de setmana a la Montgrinada va ser clau per a poder gaudir com feia molt de temps que no gaudia a una aventura tan complerta de bike, pel fet de que la proposta feta per en Jordi va ser exactament el que va ser la Montgrinada, amb una component sentida de dimensions desproporcionades per a lagranevasio. Intensa, i tant que sí, preciosa, però imprevista certament, no per això menys apreciada.
Dies em venen al cap 24 Ore Finale Ligure, també de 10/10, i tant. L'escenari d'aquella aventura va ser el Top entre els Tops, per tot, per tots.
Què vull dir amb això, que avui és a on som, com a Finale, el món dóna moltes voltes, moltes, però una cosa no treu l'altre en cap cas, en cap cas, Finale va ser una gran aventura de cap de setmana, la Montgrinada ha estat una gran aventura de cap de setmana.
Quin poder té per a mi aquesta imatge, pel lloc, pel sender que segueix per darrera d'ell.
Que perquè faig referència a les 24 Ore, home, inevitable, per en Carles al cel sigui, ser a Colomers dissabte, a Verges, entre senders compartits és de sentit obligat que ha de sortir a aquesta intervenció, un pro-home a casa sempre, sempre, i que és el signe que marca una manera de fer, un saber estar, un somriure sempre ple de respecte i bon fer, ens entenem? escriure com ens ha cuidat en Jordi, com nosaltres, jo sobretot he gaudit de les millors escalades, de les millors baixades per aquestes contrades ara fa uns dos anys, i avui ja passats els mesos, poder parlar-ne obertament, perquè també és veritat que fins avui el cor se m'encongia de pensar en escriure quelcom com aquestes paraules, per això la demora d'aquesta crònica, perquè el cap de setmana va ser sensacional, però hi ha un dia abans i un dia després del tremolor de cor que vaig patir el dissabte, del que encara avui miro de fer reposar per mirar de pair tantes sensacions.
La Betty al darrer tram de pedalada de dissabte em deia, vas bé, vas bé? i jo li deia, sí, sí, però estic tremendament emocionat, copsat seria la paraula, sentidament copsat.
El sender de darrera del dipòsit de Colomers va ser l'entrada a un món aturat al 2009.
I que com tot el pas del temps, passa, i com cada un vulguem viure aquest pas és d'obligat respecte mirar de ser prudent amb els pensament de cada un, aquest és el meu pensament, mirar d'aprendre a mantenir properes a aquestes persones que ens han deixat, i esmentar-les sempre, i més si aquestes van lligades a escenaris, a aventures del Blog.
Roma, la plaça de Sant Pere, el meu canvi Campagnolo va lligat al pare al cel sigui, Cap de Creus, Camí Romà, Colomers, va lligat a en Carles al cel sigui, no hi ha més, així de planer, així de senzill.
Un grup com pocs.
La Montgrinada, va lligada a aquest pensament, que us he exposat, deixar passar el temps i poder anar agafat d'aquestes sensacions presents, és d'obligat compliment a aquest espai, així era, així és, i així miraré de que sigui en el futur més proper, mtb, mtb, mtb.
Un biker amable, és el resum de la imatge.
Dit això, les millors sensacions per la proposta inicial de BO, millors encara un cop anem agafats d'en Jordi Pallí, i de somni un cop entrem a l'univers d'en Carles, aquestes tres coincidències fa que avui sigui el dia de l'exposició de la crònica i no ahir, ni demà, bé podria ser que demà sí, dependrà de com em senti ara passades les hores del tancament definitiu de la crònica de la Montgrinada.
Si havia de ser d'alguna manera aquesta retrobada amb en Carles, que bé que hagi estat agafat de la mà d'aquest biker, en Jordi, i tant que sí. Aquest somriure és el de passar-ho bé, tan a la imatge de dalt com a la de baix, amb això ja fem el què hem de fer.
MTB, MTB, MTB.
Oriol de quin refredat venies i com vas pedalar.
Jordi Bosch, el premi al biker més pacient, més atent de la jornada, que va sempre cuidar, amb d'altres sí, però la teva funció agrupadora, de 10/10, pel que des de The Great Escape MTB, aquesta difícil tasca de rodar el vuitanta per cent del temps darrera evitant que cap biker del grup es perdi,
mereix una puntuació repeteixo de 10/10.
Mentre pedalàvem dos reporters sensacionals, en Narcís i en Moli, el primer via imatges, el segon també, però també de vídeo, i tant que sí, a tots dos premi als reporters de la jornada, és un bé preuat poder disposar d'imatges com les que ens heu proporcionat de la Montgrinada, de 10/10.
Al biker més elegant, premi al biker més elegant de la Montgrinada per en Jordi Pallí, i mira que jo no sóc d'equipaments tipus Team, ni d'equipaments marcats per la publicitat, ni pels dels clubs ciclistes, però el conjunt equipament biker-bike format per en Jordi i la seva inseparable Pivot, és un referent, sí, sí un referent.
"Menció" especial als mitjons d'en Narcís.
També a tots els esquena pelats, a tots de 10/10.
Quin espai per dutxar-nos després de la sortida, de 10/10.
Com les converses, entre rialles, i mes rialles, i més rialles.
Els cotxes a un recinte privat, tancats i vigilats per a poder dinar sense patiments per les bikes, i com a cloenda, com a cloenda, un dinar, pel lloc, amb exquisida selecció del lloc, pel menú, amb una acurada tria dels plats, per la companyia, que fa que després d'una bona pedalada, tingui com a resultat final de la jornada un dinar d'excepció, d'excepció, senzillament impecable, ho tornaré a dir, senzillament impecable.
Post sortida, després d'una bona dutxa la sensació també sempre és molt bona.
Dies del millor MTB.
Aquesta és més que una crònica de MTB, és una crònica d'agraïment a en Jordi Pallí, una crònica d'una aventura a on el temps m'ha fet retrobar un altre cop amb velles aventures del Baix Empordà amb en Carles Amagat, i el seu germà.
Les bones propostes tenen un to, per a mi tenen un to, i aquesta sensació mentre és, el color de les jornades són sempre aventura i més aventura.
Aquest to, té diferents escales i tant que sí, com diferents persones hi ha, però la sensació és sempre la mateixa, i tant que sí.
En Jordi Pallí des del primer dia, i hem coincidit en molt poques ocasions, però les que hem coincidit les sensacions han sigut sempre molt i molt bones, aquest sentir fa que cada pas que es fa en aquest entorn el d'en Jordi sigui sempre generador a casa de bones percepcions, les millors.
El present, aquest present inicial de la Montgrinada per part de BO, és ja un primer pas a on penses, dinar com el de la Bisbal de 10/10, i a on aquest cop a la Montgrinada podrem participar de la festa del MTB a dalt de la bike, i penses, que bé, que bé, que bé.
Sóc de fàcil convèncer jo, com sempre si la música sona bé, i no té res a veure amb la música del circuit Montalt, res, és una manera de fer dels interlocutors que fa que tinguis una sensació de benestar, i aquest benestar en fer-se rei únic del moment fa que tot rodi com ha de rodar, i no crec que sigui de cap manera concreta.
Ho dic perquè, amb diferents grups de bikers amb qui comparteixo pedalades, amb el grup del notari i el d'en Joan i en Pep, dos grups els dos molt diferents sí, de Sant Celoni amb els dos, amb els Trinxes de Vallromanes, amb l'Home del Montseny i el seu fill, també de Sant Celoni, aquests campions entre campions, el seu pare per la seva hospitalitat extrema, el fill per la seva competitivitat extrema al mateix temps que respectuós amb nosaltres, el seu nom Guillem, en puc dir amb apreci, en Guillem el Gentil, amb en Vicenç dels Xurribikers del poble, tots ells grups amb qui hi tenim una sensacional relació de mtb, mtb, mtb, i són tots, grups que el punt en comú amb nosaltres és passar una bona estona de MTB, per això hi rodem. Amb els primers els de Sant Celoni, ja des de la carretera, des de fa una pila i mitja, i mitja més, la resta van per la primera pila llarga d'anys, i tant que sí.
Per aquest motiu crec que quan dic, que la música soni bé, no ha de ser cap més música que la de sumar, sumar i sumar per passar la millors estona de MTB possible.
Aquesta singularitat tan plural, és el què ens transmet en Jordi Pallí, no hi ha més, i per això aquest fer, fer i fer, i no puc dir altra cosa pel què fa a BO, no puc oblidar que BO és amb el Blog el punt d'unió de nosaltres amb aquest grup d'una de les zones més interessants, pel que fa a sensacions de rondalla, de fet voltar la Catalunya Nord, té això, sempre penses que gràcies a com és, tenim sempre presents els nostres orígens, sempre.
Aquest fer de compartir les millors sensacions d'en Jordi és el què ens va fer viure de manera especial aquest cap de setmana, mare meva, la seva proposta de ser a Verges a casa seva, no és una proposta més en cap cas, la cordialitat de la seva proposta és el què ens va captivar, definitivament.
I d'aquesta sensació inicial, no en queda res més que en difereixi una dècima, vull dir que cada minut, cada hora, les dues jornades, tant la primera com la segona sempre van estar impregnades d'aquesta manera tan agraïda de fer, fer i fer.
Una arrancada de dia el diumenge, emocionant.
Un anar direcció al punt de sortida emocionant, i tant que sí.
Una coincidència amb els bikers BO al punt de sortida de la Montgrinada, que et fa sentir com a casa, com a casa, important, oi que sí, com a casa.
Una arrancada de somni, per uns paratges de somni.
Un seguit de senders, de corriols, de pistes d'enllaç, sempre dirigits a fer-nos gaudir del seu espai, de les seves zones de pràctica del MTB, a on cada paraula d'en Jordi fa que et quedis amb un somriure als llavis, i per tant a cada pedalada, sigui això, pedalar i passar-t'ho bé.
Pedalar per compartir és una manera de viure una jornada de MTB, com ho és el pedalar per competir, totes dues tenen lloc a diferents jornades ben diferenciades, a la de la Montgrinada la paraula compartir, és una manera de fer que es viu en primera persona, i tant que sí.
El punt d'arribada al lloc per esmorzar no sé si podria ser millor, no ho sé però encara ara quan hi penso em quedo reflexionant. Quin espai, quines vistes, quin reviure bones sensacions, les millors.
El tram de després té nom? sí, sí i tant que té nom, infinit, sensacions inacabables de bones sensacions, entre senders, entre corriols, a bon ritme sempre.
Aquest grup BO, tot i proposar-se sortir de passeig van sempre a un ritme escandalosament ràpid, i sempre agrupats, vull dir que és una manera de fer, i tant que sí.
Un saber rodar d'anys, d'anys de sortir en grup. I si els ajuntes amb un biker com en Pallí aquesta unió és literalment perfecte. Aquesta imatge diu qui són, quin grup, quin grup.
Això és el què va ser la Montgrinada, organització, impecable, amb el protocol immaculat de la cordialitat, senzillament impecable, les prèvies al post sortida. A la imatge un pare feliç, i tant que sí.
A partir d'avui a aquest espai en Jordi Pallí hi té reservat un espai, el del podi a l'amabilitat, a l'hospitalitat, sense cap mena de dubte, Jordi ets un autèntic pro-home a aquest espai.
Portes obertes a tanta senzillesa, a actituds tan planeres, i a on no hi ha revolts inesperats, a on sempre no hi ha mai un darrera, veus el què veus, t'agrada, i el que hi ha senzillament és un escenari bell.
Rodar pel paradís té això, imatges de lloc de somni.
En favor nostre, de casa, sempre ens ho creiem tot, sóc del pensar que les coses són com te les exposen, aquesta manera de fer, escoltar la proposta de cap de setmana a la Montgrinada va ser clau per a poder gaudir com feia molt de temps que no gaudia a una aventura tan complerta de bike, pel fet de que la proposta feta per en Jordi va ser exactament el que va ser la Montgrinada, amb una component sentida de dimensions desproporcionades per a lagranevasio. Intensa, i tant que sí, preciosa, però imprevista certament, no per això menys apreciada.
Dies em venen al cap 24 Ore Finale Ligure, també de 10/10, i tant. L'escenari d'aquella aventura va ser el Top entre els Tops, per tot, per tots.
Què vull dir amb això, que avui és a on som, com a Finale, el món dóna moltes voltes, moltes, però una cosa no treu l'altre en cap cas, en cap cas, Finale va ser una gran aventura de cap de setmana, la Montgrinada ha estat una gran aventura de cap de setmana.
Quin poder té per a mi aquesta imatge, pel lloc, pel sender que segueix per darrera d'ell.
Que perquè faig referència a les 24 Ore, home, inevitable, per en Carles al cel sigui, ser a Colomers dissabte, a Verges, entre senders compartits és de sentit obligat que ha de sortir a aquesta intervenció, un pro-home a casa sempre, sempre, i que és el signe que marca una manera de fer, un saber estar, un somriure sempre ple de respecte i bon fer, ens entenem? escriure com ens ha cuidat en Jordi, com nosaltres, jo sobretot he gaudit de les millors escalades, de les millors baixades per aquestes contrades ara fa uns dos anys, i avui ja passats els mesos, poder parlar-ne obertament, perquè també és veritat que fins avui el cor se m'encongia de pensar en escriure quelcom com aquestes paraules, per això la demora d'aquesta crònica, perquè el cap de setmana va ser sensacional, però hi ha un dia abans i un dia després del tremolor de cor que vaig patir el dissabte, del que encara avui miro de fer reposar per mirar de pair tantes sensacions.
La Betty al darrer tram de pedalada de dissabte em deia, vas bé, vas bé? i jo li deia, sí, sí, però estic tremendament emocionat, copsat seria la paraula, sentidament copsat.
El sender de darrera del dipòsit de Colomers va ser l'entrada a un món aturat al 2009.
I que com tot el pas del temps, passa, i com cada un vulguem viure aquest pas és d'obligat respecte mirar de ser prudent amb els pensament de cada un, aquest és el meu pensament, mirar d'aprendre a mantenir properes a aquestes persones que ens han deixat, i esmentar-les sempre, i més si aquestes van lligades a escenaris, a aventures del Blog.
Roma, la plaça de Sant Pere, el meu canvi Campagnolo va lligat al pare al cel sigui, Cap de Creus, Camí Romà, Colomers, va lligat a en Carles al cel sigui, no hi ha més, així de planer, així de senzill.
Un grup com pocs.
La Montgrinada, va lligada a aquest pensament, que us he exposat, deixar passar el temps i poder anar agafat d'aquestes sensacions presents, és d'obligat compliment a aquest espai, així era, així és, i així miraré de que sigui en el futur més proper, mtb, mtb, mtb.
Un biker amable, és el resum de la imatge.
Dit això, les millors sensacions per la proposta inicial de BO, millors encara un cop anem agafats d'en Jordi Pallí, i de somni un cop entrem a l'univers d'en Carles, aquestes tres coincidències fa que avui sigui el dia de l'exposició de la crònica i no ahir, ni demà, bé podria ser que demà sí, dependrà de com em senti ara passades les hores del tancament definitiu de la crònica de la Montgrinada.
Si havia de ser d'alguna manera aquesta retrobada amb en Carles, que bé que hagi estat agafat de la mà d'aquest biker, en Jordi, i tant que sí. Aquest somriure és el de passar-ho bé, tan a la imatge de dalt com a la de baix, amb això ja fem el què hem de fer.
MTB, MTB, MTB.
Oriol de quin refredat venies i com vas pedalar.
Jordi Bosch, el premi al biker més pacient, més atent de la jornada, que va sempre cuidar, amb d'altres sí, però la teva funció agrupadora, de 10/10, pel que des de The Great Escape MTB, aquesta difícil tasca de rodar el vuitanta per cent del temps darrera evitant que cap biker del grup es perdi,
mereix una puntuació repeteixo de 10/10.
Mentre pedalàvem dos reporters sensacionals, en Narcís i en Moli, el primer via imatges, el segon també, però també de vídeo, i tant que sí, a tots dos premi als reporters de la jornada, és un bé preuat poder disposar d'imatges com les que ens heu proporcionat de la Montgrinada, de 10/10.
Al biker més elegant, premi al biker més elegant de la Montgrinada per en Jordi Pallí, i mira que jo no sóc d'equipaments tipus Team, ni d'equipaments marcats per la publicitat, ni pels dels clubs ciclistes, però el conjunt equipament biker-bike format per en Jordi i la seva inseparable Pivot, és un referent, sí, sí un referent.
"Menció" especial als mitjons d'en Narcís.
També a tots els esquena pelats, a tots de 10/10.
Quin espai per dutxar-nos després de la sortida, de 10/10.
Com les converses, entre rialles, i mes rialles, i més rialles.
Els cotxes a un recinte privat, tancats i vigilats per a poder dinar sense patiments per les bikes, i com a cloenda, com a cloenda, un dinar, pel lloc, amb exquisida selecció del lloc, pel menú, amb una acurada tria dels plats, per la companyia, que fa que després d'una bona pedalada, tingui com a resultat final de la jornada un dinar d'excepció, d'excepció, senzillament impecable, ho tornaré a dir, senzillament impecable.
Post sortida, després d'una bona dutxa la sensació també sempre és molt bona.
Dies del millor MTB.
Post Montgrinada.
A les set tocades del matí 9ºC al pati de casa.
11ºC a la platja.
Post crònica Montgrinada.
Han passat les hores de la crònica de la Montgrinada, i les sensacions són rares.
Bé, ja passaran, com tot, o no.
Un dia avui amb una llum càlida, molt càlida.
Comença una nova jornada, mentre sonen les vuit al campanar.
La primera conversa d'aquest matí, la crònica de la Montgrinada, la resta fins ara, SSEC 2012, SSEC 2012, SSEC 2012.
11ºC a la platja.
Post crònica Montgrinada.
Han passat les hores de la crònica de la Montgrinada, i les sensacions són rares.
Bé, ja passaran, com tot, o no.
Un dia avui amb una llum càlida, molt càlida.
Comença una nova jornada, mentre sonen les vuit al campanar.
La primera conversa d'aquest matí, la crònica de la Montgrinada, la resta fins ara, SSEC 2012, SSEC 2012, SSEC 2012.
dimarts, de març 13, 2012
Celebrar la crònica de la Montgrinada.
I tant.
MTB, MTB, MTB.
A dos quarts de deu estarà llesta, o abans, mtb, mtb, mtb.
 |
| Arxiu. |
A dos quarts de deu estarà llesta, o abans, mtb, mtb, mtb.
Montgrinada.
Aquesta nit tindrem Montgrinada.
La tinc tancada, a punt per finalitzar la baixada de les imatges.
Si no tinc temps de baixar-les totes la posaré i ja aniré afegint les imatges a la matinada, o demà.
MTB, MTB, MTB.
Quins nervis, quins nervis.
Marxem a pedalar, mtb, mtb, mtb.
La tinc tancada, a punt per finalitzar la baixada de les imatges.
Si no tinc temps de baixar-les totes la posaré i ja aniré afegint les imatges a la matinada, o demà.
MTB, MTB, MTB.
Quins nervis, quins nervis.
Marxem a pedalar, mtb, mtb, mtb.
Reivindicar la Mediterrània.
Fa anys, no masses, sí molts, que pel cap ens ronda la possibilitat d'anar equipats representant al nostre país.
Sí, ja ho sé, la realitat avui és molt diferent d'aquesta necessitat, millor dit el sentiment no coincideix amb la realitat d'avui.
Cal sempre mirar de ser conseqüents, i ser respectusosos sempre amb la legalitat vigent, és el què ha de ser, i seguint aquest precepte, el concepte del què cal fer és clar, el què sí que podem fer és reivindicar, i això intentarem a partir de la SSEC 2012.
Per aquesta fita estem treballant estretament amb BO, amb en Mateu i amb un magnífic col.laborador seu que fa que els nostres pensaments passin a ser realitats tangibles.
Rebre ahir aquesta proposta evolucionada de la primera, és un tresor, millor que això perquè aquest, el nostre no es pot valorar.
Aquests factors i un Narcís en el seu punt més apassionat del MTB, fa que aquests dies pel què fa referència a la SSEC 2012 siguin dies de molt de goig, de moltes i moltes sensacions.
Certament que aquesta etapa, aquest temps, el de l'arribada de l'Oriol a l'esfera BO, ha significat l'arribada de les proves més intenses que no recordava en temps, certament aquest sender és una magnifica plataforma per poder gaudir d'aquesta passió que compartim, la del MTB pel MTB.
No diré nervis, no, però ara minuts després de parlar amb en Mateu del tema de seguir definint els equipaments que us exposo a dalt, perquè segurament hi afegirem algun pilar de concepte més, i tant que sí.
Portem dos projectes entre mans, el primer aquest, i el segon que ja és una realitat, que forma part d'una maduresa integradora entre un sentir comú, mtb, mtb, mtb.
D'aquest segon en posaré també una crònica detallada.
MTB, MTB, MTB.
Mateu, una feina molt ben feta, poder portar a la realitat el somni de dos bikers, és una dimensió nova per a mi des de l'època d'en Moles a Sant Celoni, quan amb deu anys jo estava construint el meu primer somni, la meva bicicleta de carretera, tenia un model a seguir, el meu germà, amb la seva bicicleta.
Ara passats els anys el model, un model basat sempre pel que fa referència als encerts en la manera de fer del pare al cel sigui, com ho és el de sumar, sumar i sumar.
Som a on som, portant a terme un nou tram, que va començar al 2004, i que avui, aquests dies fa un pas més, mtb, mtb, mtb.
Un tram molt parlat amb el pare en pau descansi, que a casa s'ha parlat sobre com mostrar al món més proper d'on som, qui som, què ens uneix, i sempre mirant com poder contribuir a aquest projecte des de tots els nivells del nostre dia a dia, des del despatx, o amb les bikes, a on el Mediterrani és un pilar de la nostra estructura de vida, del nostre dia a dia.
I en certa manera tot va a parar al mateix lloc, crec. Pel fet que en aquest entorn del Mediterrani, nosaltres en som part, en formem part activa, el nostre petit espai The Great Escape MTB també, el despatx, més encara, i en primer terme el lloc d'on som, a on vivim, a on als darrers mils anys ben tocat hem fet camí. Com no ens hem de sentir amb una solidesa fora d'escala, que no sobrevalorada, no, no és això, cap imposició en neix d'aquesta exposició, si una reivindicació.
MTB, MTB, MTB.
Sí, ja ho sé, la realitat avui és molt diferent d'aquesta necessitat, millor dit el sentiment no coincideix amb la realitat d'avui.
Cal sempre mirar de ser conseqüents, i ser respectusosos sempre amb la legalitat vigent, és el què ha de ser, i seguint aquest precepte, el concepte del què cal fer és clar, el què sí que podem fer és reivindicar, i això intentarem a partir de la SSEC 2012.
Per aquesta fita estem treballant estretament amb BO, amb en Mateu i amb un magnífic col.laborador seu que fa que els nostres pensaments passin a ser realitats tangibles.
Rebre ahir aquesta proposta evolucionada de la primera, és un tresor, millor que això perquè aquest, el nostre no es pot valorar.
Aquests factors i un Narcís en el seu punt més apassionat del MTB, fa que aquests dies pel què fa referència a la SSEC 2012 siguin dies de molt de goig, de moltes i moltes sensacions.
Certament que aquesta etapa, aquest temps, el de l'arribada de l'Oriol a l'esfera BO, ha significat l'arribada de les proves més intenses que no recordava en temps, certament aquest sender és una magnifica plataforma per poder gaudir d'aquesta passió que compartim, la del MTB pel MTB.
No diré nervis, no, però ara minuts després de parlar amb en Mateu del tema de seguir definint els equipaments que us exposo a dalt, perquè segurament hi afegirem algun pilar de concepte més, i tant que sí.
Portem dos projectes entre mans, el primer aquest, i el segon que ja és una realitat, que forma part d'una maduresa integradora entre un sentir comú, mtb, mtb, mtb.
D'aquest segon en posaré també una crònica detallada.
MTB, MTB, MTB.
Mateu, una feina molt ben feta, poder portar a la realitat el somni de dos bikers, és una dimensió nova per a mi des de l'època d'en Moles a Sant Celoni, quan amb deu anys jo estava construint el meu primer somni, la meva bicicleta de carretera, tenia un model a seguir, el meu germà, amb la seva bicicleta.
Ara passats els anys el model, un model basat sempre pel que fa referència als encerts en la manera de fer del pare al cel sigui, com ho és el de sumar, sumar i sumar.
Som a on som, portant a terme un nou tram, que va començar al 2004, i que avui, aquests dies fa un pas més, mtb, mtb, mtb.
Un tram molt parlat amb el pare en pau descansi, que a casa s'ha parlat sobre com mostrar al món més proper d'on som, qui som, què ens uneix, i sempre mirant com poder contribuir a aquest projecte des de tots els nivells del nostre dia a dia, des del despatx, o amb les bikes, a on el Mediterrani és un pilar de la nostra estructura de vida, del nostre dia a dia.
I en certa manera tot va a parar al mateix lloc, crec. Pel fet que en aquest entorn del Mediterrani, nosaltres en som part, en formem part activa, el nostre petit espai The Great Escape MTB també, el despatx, més encara, i en primer terme el lloc d'on som, a on vivim, a on als darrers mils anys ben tocat hem fet camí. Com no ens hem de sentir amb una solidesa fora d'escala, que no sobrevalorada, no, no és això, cap imposició en neix d'aquesta exposició, si una reivindicació.
MTB, MTB, MTB.
Important.
És el què és a casa el proper pas, el què d'aquí a menys de cinc minuts us presentaré.
MTB, MTB, MTB.
Un plaer poder compartir-ho amb vosaltres, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Un plaer poder compartir-ho amb vosaltres, mtb, mtb, mtb.
El retorn.
La BMC d'en Mateu ja és casa seva vull dir, pel fet que aquests dies era a casa de l'Oriol.
Ara ja és a casa seva.
Ahir anada i tornada a BO, per a deixar la BMC d'en Mateu a les seves mans.
I mentre entrava per la porta de BO, una visió interessant, quatre Single Speeds que sortien a pedalar, jo no, era el meu dia de descans, un dels molts, i tant que sí. De fet descanso més que no pas pedalo.
Totes les bicis tornen al seu niu, i les que no és perquè ja hi són.
La Superlight i l'ASR-SL, les meves dues bikes als propers dies tornaran a rodar, molts canvis a casa.
He de seleccionar els components de les dues, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
La Superlight anirà amb la forquilla SID WC 100 mm. la Yeti amb la Fox RLC 120 mm.
Qui m'havia de dir que el proper sender d'aquestes bikes seria el de tornar a rodar pels corriols de casa, renoi, renoi, renoi.
Les converses són per això per desencallar, sense conversar poques coses caminen, i ahir a la tarda a les escales del despatx entre tres bikers, les converses van ser, i tant que sí.
Ahir les dues Yetis, l'ASR del 2003 i la del 2007 van tornar a sortir, les dues un xic per sota de les tres hores rodant. Les dues a hores diferents, sí, però les dues rodant, mtb, mtb, mtb.
En Josep la setmana passada va rodar quatre dies de veritat i un cinquè de forma molt i molt pausada, quatre sortides serioses i una de descans actiu a dalt de la bike. Ve un biker i per això tot camina com es pot entendre que ha de caminar.
Jo no sé massa bé quins dies vaig sortir a rodar la setmana passada, crec que cinc també, o quatre, no ho sé. Ja fa un temps que no hi ha cadència, des de l'arribada de la Vicious, així que en tot cas, sortir és gaudir, sortim?
MTB, MTB, MTB.
Ara ja és a casa seva.
Ahir anada i tornada a BO, per a deixar la BMC d'en Mateu a les seves mans.
I mentre entrava per la porta de BO, una visió interessant, quatre Single Speeds que sortien a pedalar, jo no, era el meu dia de descans, un dels molts, i tant que sí. De fet descanso més que no pas pedalo.
Totes les bicis tornen al seu niu, i les que no és perquè ja hi són.
La Superlight i l'ASR-SL, les meves dues bikes als propers dies tornaran a rodar, molts canvis a casa.
He de seleccionar els components de les dues, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
La Superlight anirà amb la forquilla SID WC 100 mm. la Yeti amb la Fox RLC 120 mm.
Qui m'havia de dir que el proper sender d'aquestes bikes seria el de tornar a rodar pels corriols de casa, renoi, renoi, renoi.
Les converses són per això per desencallar, sense conversar poques coses caminen, i ahir a la tarda a les escales del despatx entre tres bikers, les converses van ser, i tant que sí.
 |
| Arxiu. |
En Josep la setmana passada va rodar quatre dies de veritat i un cinquè de forma molt i molt pausada, quatre sortides serioses i una de descans actiu a dalt de la bike. Ve un biker i per això tot camina com es pot entendre que ha de caminar.
Jo no sé massa bé quins dies vaig sortir a rodar la setmana passada, crec que cinc també, o quatre, no ho sé. Ja fa un temps que no hi ha cadència, des de l'arribada de la Vicious, així que en tot cas, sortir és gaudir, sortim?
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)