dimarts, de març 06, 2012
The best of the best: Entrem al món?
O en sortim, no això no hi som, hi som, som part d'ell, i bé que hi estem.
http://reviews.mtbr.com/29er-day-hardtail-bike-gallery
MTB, MTB, MTB.
http://reviews.mtbr.com/29er-day-hardtail-bike-gallery
MTB, MTB, MTB.
Circuit Montalt.
6ºC al pati de casa.
3ºC després de Parpers.
0ºC a La Roca.
-1ºC entrant a Vilanova.
Un dia per agafar un bon refredat.
Ahir també, a casa ahir l'aire era incòmode, no fred sí molest.
Equipats en Josep d'hivern, jo de tardor, amb pirates d'estiu,
En Josep direcció a Mataró, jo direcció al Montalt.
Les sensacions tot seguit enfilat a la bike bones, no les millors, bones.
A partir dels deu primers minuts escalant des del Castell de l'Oliver, el corriol és exigent i he de reduir el ritme, amb aquesta decisió la sortida passa a agafar un to de diversió.
Aquest aspecte canvia la perspectiva de l'aventura, pel fet que a més ritme les sensacions dolentes, a menys ritme, les sensacions dignes, sóc lluny del meu millor estat de forma, però no passa res, camino cap a aconseguir millorar aquest aspecte, oi que sí?
Un cop a la pista que puja cap al Montalt tot agafa el to més col.loquial, mentre escalo perquè a la que començo a baixar les sensacions no són, fins al punt que dues vegades abans d'arribar a les trialeres més tècniques de sauló esmicolat ja veig que patiré, i així va ser, les dues a peu, com sona.
A aquest punt són un quart de tres tocat, d'aquí a Llavaneres, entre desfer part dels corriols de tornada ara, i dirigir-me al punt de trobada a les escoles de Llavaneres tres quarts d'hora tocats, entro a dinar a les tres tocades.
Després d'un dinar que no és ni de 4 euros ni de 6, si no de 10 tocats, renoi, renoi, renoi la publicitat enganyosa, decideixo, perquè en Josep inicialment no està per la labor, que tornarem pedalant una hora més, i això fem de Llavaneres, direcció a Caldetes, i d'aquí escalem per Milans del Bosch, perquè vull que en Josep faci el seu primer test escalador per pendents clàssiques del Montalt.
La imatge deixa clar que la pujada, la darrera i més exigent va anar d'allò més bé.
D'aquí a unes setmanes en Josep ja rodarà per part del circuit Montalt, i si no seran mesos, no tenim pressa, sí moltes ganes, i amb això amb ganes ja es pot fer molta feina, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
El fred al Passeig dels Anglesos, el puntuo com a inquietant, res més, per després un cop enfilem per la riera de Caldes tot té ja el color més interessant, el de les clàssiques més clàssiques, vull dir el de les escalades històriques del Maresme, després d'aquestes vindrà El Remei, després Coll de Pollastre. després Jalpí, i després si tot va com ha d'anar alguna aventura a BO.
Incidències cap.
Coincidències cap.
Aigua, un glop. Menjar, el dinar, amanida, pit de pollastre a la planxa, un got de vi i un iogurt ensucrat, i per finalitzar un bon cafè.
Eines, les de sempre.
Ara ja fins a la propera, que podria ser avui, podria ser.
3ºC després de Parpers.
0ºC a La Roca.
-1ºC entrant a Vilanova.
Un dia per agafar un bon refredat.
Ahir també, a casa ahir l'aire era incòmode, no fred sí molest.
Equipats en Josep d'hivern, jo de tardor, amb pirates d'estiu,
En Josep direcció a Mataró, jo direcció al Montalt.
Les sensacions tot seguit enfilat a la bike bones, no les millors, bones.
A partir dels deu primers minuts escalant des del Castell de l'Oliver, el corriol és exigent i he de reduir el ritme, amb aquesta decisió la sortida passa a agafar un to de diversió.
Aquest aspecte canvia la perspectiva de l'aventura, pel fet que a més ritme les sensacions dolentes, a menys ritme, les sensacions dignes, sóc lluny del meu millor estat de forma, però no passa res, camino cap a aconseguir millorar aquest aspecte, oi que sí?
Un cop a la pista que puja cap al Montalt tot agafa el to més col.loquial, mentre escalo perquè a la que començo a baixar les sensacions no són, fins al punt que dues vegades abans d'arribar a les trialeres més tècniques de sauló esmicolat ja veig que patiré, i així va ser, les dues a peu, com sona.
A aquest punt són un quart de tres tocat, d'aquí a Llavaneres, entre desfer part dels corriols de tornada ara, i dirigir-me al punt de trobada a les escoles de Llavaneres tres quarts d'hora tocats, entro a dinar a les tres tocades.
Després d'un dinar que no és ni de 4 euros ni de 6, si no de 10 tocats, renoi, renoi, renoi la publicitat enganyosa, decideixo, perquè en Josep inicialment no està per la labor, que tornarem pedalant una hora més, i això fem de Llavaneres, direcció a Caldetes, i d'aquí escalem per Milans del Bosch, perquè vull que en Josep faci el seu primer test escalador per pendents clàssiques del Montalt.
La imatge deixa clar que la pujada, la darrera i més exigent va anar d'allò més bé.
D'aquí a unes setmanes en Josep ja rodarà per part del circuit Montalt, i si no seran mesos, no tenim pressa, sí moltes ganes, i amb això amb ganes ja es pot fer molta feina, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
El fred al Passeig dels Anglesos, el puntuo com a inquietant, res més, per després un cop enfilem per la riera de Caldes tot té ja el color més interessant, el de les clàssiques més clàssiques, vull dir el de les escalades històriques del Maresme, després d'aquestes vindrà El Remei, després Coll de Pollastre. després Jalpí, i després si tot va com ha d'anar alguna aventura a BO.
Incidències cap.
Coincidències cap.
Aigua, un glop. Menjar, el dinar, amanida, pit de pollastre a la planxa, un got de vi i un iogurt ensucrat, i per finalitzar un bon cafè.
Eines, les de sempre.
Ara ja fins a la propera, que podria ser avui, podria ser.
Circuit Montalt.
I ja anem tornant, mtb, mtb, mtb.
http://www.youtube.com/watch?v=rYt_nB4bsFE&feature=related
Trencador per a mi, perquè les trialeres tenen tanta pendent que el sauló ara sí, sec ni podré pensar-hi, ni podré pensar que ara les faig.
MTB, MTB, MTB.
Com d'aquí a uns dies aquesta música serà impensable, com fa uns dies enrere per a mi no era música, mtb, mtb, mtb.
http://www.youtube.com/watch?v=rYt_nB4bsFE&feature=related
Trencador per a mi, perquè les trialeres tenen tanta pendent que el sauló ara sí, sec ni podré pensar-hi, ni podré pensar que ara les faig.
MTB, MTB, MTB.
Com d'aquí a uns dies aquesta música serà impensable, com fa uns dies enrere per a mi no era música, mtb, mtb, mtb.
dilluns, de març 05, 2012
Circuit Montalt 50%.
Avui sí, bé ahir ja, escalada cap al nostre circuit Montalt, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Un primer pas pel cas antic de casa, després una escalada passant pel Castell de l'Oliver, després directes a conquerir part del Montalt, com a Cuba, fins a on i a partir del dia que ens diuen.
MTB, MTB, MTB.
Les sensacions, per la sortida rodadora d'ahir, les cames escalaven de valent, i tant que sí.
I mira que la nit no va ser una bona nit, en cap cas, i per tant el descans no va ser el millor, els pares/sogres en falta ens indiquen que no hi són, i les nits no en són exemptes d'aquesta sensació de vuit extrem.
Cap al mig dia el inici dels vols de Drac ha estat una realitat.
Aquesta escalada ha tingut un primer tram sensacional, per després passar a una escalada encara més exigent i tant que sí, un tercer tram més tècnic que no més estret, si més exigent tècnicament, un pas costerut de pista matadora, una entrada a un sender de somni corrioler que dóna pas a una arribada a la porta d'accés barrat del Montalt.
Una anada fins al punt més conflictiu per una tornada divertida entre corriols, corriols i més corriols, un tram d'assaig impossible de fer, i assolit avui, tres cops, deu no.
Seguidament enfilem fins al dipòsit i d'aquí una mitja hora de baixada entre senders no divertirts no, si no molt i molt divertits, per després d'aquí un petit tram d'enllaç de cinquanta metres de carretera, perquè volem, vía els Tres Turons, amb l'olor a cuina que ja us he esmentat, enfilar cap a Coll de Pollastre.
Una escalada dura de veritat de deu minuts, per entrar a uns senders "ISA", és a dir, "lasorramacansa" i entre tobogans de tendència primer escaladora, després baixadora, seguits d'un tram voluntari de carretera fins a Coll de Pollastre, i directes a Jalpí, ara sí, ara també, dues voltes diferents a Jalpí i directes a menjar a Can Rovira.
Truita francesa, pa amb tomàquet, cervesa, mitja concretament, un cafè llarg i seguidament una hora ben tocada de rodar i rodar fins al Passeig dels Anglesos, per deixar-lo enrere i anar tornant des de la riera de Llavaneres cap a casa.
Dia perfecte de bike, dels millors.
Si tripliquem a una mateixa jornada el fet avui, sense el tram rodador de després de dinar, si no toquem la carretera fins a Coll de Pollastre, i quan som a Jalpí passem les dues 29er. a tots i cada un dels corriols, fent després de dinar una tornada pel mateix Jalpí passant per segona vegada a les dues 29er. i directes anar al punt més alt dels senders per Coll de Pollastre, aleshores ja estarem a punt per la SSEC 2012.
MTB, MTB, MTB.
Equipats de tardor, pel fred del dia abans, per la pluja del dia abans.
Menjar l'esmentat, aigua un glop després d'impactar de manera contundent al cap amb una branca-tronc, quin cop, quin cop.
Eines les de sempre, incidències, com ahir, uns frens que canten, fins que els he silenciat.
Coincidències cap.
Jornada a on hem recuperat, millor dit he recuperat, la Betty hi és en camí, però hi és a tocar, part de les millors sensacions a dalt de la bike, mtb, mtb, mtb.
Un primer pas pel cas antic de casa, després una escalada passant pel Castell de l'Oliver, després directes a conquerir part del Montalt, com a Cuba, fins a on i a partir del dia que ens diuen.
MTB, MTB, MTB.
Les sensacions, per la sortida rodadora d'ahir, les cames escalaven de valent, i tant que sí.
I mira que la nit no va ser una bona nit, en cap cas, i per tant el descans no va ser el millor, els pares/sogres en falta ens indiquen que no hi són, i les nits no en són exemptes d'aquesta sensació de vuit extrem.
Cap al mig dia el inici dels vols de Drac ha estat una realitat.
Aquesta escalada ha tingut un primer tram sensacional, per després passar a una escalada encara més exigent i tant que sí, un tercer tram més tècnic que no més estret, si més exigent tècnicament, un pas costerut de pista matadora, una entrada a un sender de somni corrioler que dóna pas a una arribada a la porta d'accés barrat del Montalt.
Una anada fins al punt més conflictiu per una tornada divertida entre corriols, corriols i més corriols, un tram d'assaig impossible de fer, i assolit avui, tres cops, deu no.
Seguidament enfilem fins al dipòsit i d'aquí una mitja hora de baixada entre senders no divertirts no, si no molt i molt divertits, per després d'aquí un petit tram d'enllaç de cinquanta metres de carretera, perquè volem, vía els Tres Turons, amb l'olor a cuina que ja us he esmentat, enfilar cap a Coll de Pollastre.
Una escalada dura de veritat de deu minuts, per entrar a uns senders "ISA", és a dir, "lasorramacansa" i entre tobogans de tendència primer escaladora, després baixadora, seguits d'un tram voluntari de carretera fins a Coll de Pollastre, i directes a Jalpí, ara sí, ara també, dues voltes diferents a Jalpí i directes a menjar a Can Rovira.
Truita francesa, pa amb tomàquet, cervesa, mitja concretament, un cafè llarg i seguidament una hora ben tocada de rodar i rodar fins al Passeig dels Anglesos, per deixar-lo enrere i anar tornant des de la riera de Llavaneres cap a casa.
Dia perfecte de bike, dels millors.
Si tripliquem a una mateixa jornada el fet avui, sense el tram rodador de després de dinar, si no toquem la carretera fins a Coll de Pollastre, i quan som a Jalpí passem les dues 29er. a tots i cada un dels corriols, fent després de dinar una tornada pel mateix Jalpí passant per segona vegada a les dues 29er. i directes anar al punt més alt dels senders per Coll de Pollastre, aleshores ja estarem a punt per la SSEC 2012.
MTB, MTB, MTB.
Equipats de tardor, pel fred del dia abans, per la pluja del dia abans.
Menjar l'esmentat, aigua un glop després d'impactar de manera contundent al cap amb una branca-tronc, quin cop, quin cop.
Eines les de sempre, incidències, com ahir, uns frens que canten, fins que els he silenciat.
Coincidències cap.
Jornada a on hem recuperat, millor dit he recuperat, la Betty hi és en camí, però hi és a tocar, part de les millors sensacions a dalt de la bike, mtb, mtb, mtb.
Circuit Montalt-Cinc Sènies-Milans del Bosch.
Prepararé la crònica d'aquest mig dia, que ha estat divertida.
MTB, MTB, MTB.
Doble sortida, en direccions oposades, per coincidir dinant i seguir després pedalant d'escalada per Milans del Bosch, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Doble sortida, en direccions oposades, per coincidir dinant i seguir després pedalant d'escalada per Milans del Bosch, mtb, mtb, mtb.
Montgrinada: Quan l'aventura et relaxa. Part I de II.
És el mot que em mancava per a començar a passar a lletres el doll de pensaments que des de la setmana passada volten pel meu cap, el mot és relaxació.
El perquè d'aquesta relaxació no el sé, certament que no, però acceptar una proposta d'estada a Verges per part d'en Jordi, poder ser-hi un dia abans de la Montgrinada, per a mi ha generat aquesta sensació, relaxació.
Que amb el pas dels dies, mentre s'acosta l'hora de pujar cap a Verges, les ganes de ser-hi augmenten, i augmenten, i augmenten, aquesta sensació és de per si mateixa ja una sensació que no té preu.
El dia abans, a la nit abans de marxar, vaig canviar la forquilla, el disc de fre davanter i les pistes de direcció. De la Vicious de 470 a la de 438 mm. del disc Shimano XTR de 160 mm. al de 180 mm. i de la CC 110 a la CK Sotto Voce.
Les ganes de poder gaudir fa que baixar a fer aquests canvis rodin sols, com va ser un altre cop en aquesta ocasió.
Preparar l'equipament, decidir quin serà aquest, portar diferents opcions per si el temps no és el què ens pensàvem passa a ser el motiu de conversa número u.
La roba de carrer no, en cap cas. Aquesta la tenim clara.
Pel què fa referència a la roba de MTB, una aposta clara, equipament per la calor, en cap cas pel fred, en cap cas.
Pel que fa referència al menjar, també molt clar, de fet no se'n va ni parlar, portaríem l'entrepà per esmorzar i res més, i res més. I aquest decidim que el comprarem una estona abans de sortir pel fet que no sortim a primera hora si no a les nou del matí.
Carreguem les bikes a la VW, els equipaments de bike i els de carrer, portem dues bosses d'esport, la més grossa amb els equipaments de bike, la més petita amb la roba de carrer. A part de les bosses amb les sabatilles i cascs, i les dues caixes amb el kit d'eines.
Marxem equipats de bike, calçats amb les Crocs d'hivern, és un calçat que ens va bé per abans de pedalar i per després de pedalar.
L'equipament que portem ja és el de les jornades de primavera-estiu, pirates, mallots i guants d'estiu, mitjons de tardor, jaqueta Lite jo, armilla de tardor, no Lite, la Betty.
Cal tenir present que tot just estavem encarant el matí de dissabte, no el de diumenge, en cap cas.
L'arrancada del dia va ser sensacional, l'anada a Verges a on ens espera en Jordi per a fer una primera pedalada plena de bones sensacions, també amb una mica d'incògnita, pel fet que no és una zona estranya per a mi, i tant que no, però com seran les sensacions en ser-hi sí que em té intrigat, encuriosit, i tant que sí.
El fet de saber que la sortida del matí donarà pas a una jornada molt tranquil.la a Verges, em té captivat, el fet de saber que aquesta primera sortida és l'entrada d'una segona aventura diumenge em fa sentir d'allò més bé.
Va ser un arribar i moldre, perquè l'aparcament de la VW a dos metre del portal de casa d'en Jordi, i la VW va estar descansant a aquest lloc fins diumenge al matí.
Va ser aturar la T5 mirar pel retrovisor i veure a en Jordi descarregant la seva Pivot, equipat impecable, les salutacions plenes de cordialitat, de ganes de passar-ho bé, un fet a remarcar, en Jordi té un jardí dins de la seva mini transporter, que pràctica, que pràctica, sí, sí, i fins i tot hi porta un mini camp de gespa perquè les seves bikes estiguin sempre entre senders, sensacional.
Deixem les bossesa casa seva, i coincidim amb la mare d'en Jordi, i d'aquí coincidim amb l'Eduard un biker que fa una pila d'anys que pedala per aquestes contrades, els cinc ens assentem a taula i degustem un bon cafè, coca de Vallromanes, i xocolata, d'aquí després de moltes converses i moltes rialles anem directes a pedalar.
No sé com ho fem, però la conversa animada mentre fèiem un petit esmorzar continua mentre pedalem, l'Eduard, en Jordi, la Betty i jo mateix, no parem de conversar, de tot i per tot, és evident que hi ha moltes ganes de compartir i això amics meus és clau perquè una sortida tingui el to de les millors sortides.
Nosaltres som lluny de casa, sí, sí per a mi, Verges és molt lluny de casa, quan vaig a Irlanda com ho veig? no hi penso, hi vaig gaudeixo de tot i torno cap al niu, un cop sóc a casa miro enrere uns segons, i segueixo amb el meu dia a dia més quotidià.
Ser a Verges entre persones tan acollidores és una sensació excel.lent, d'exel.lència, pel fet que les bones sensacions no tenen preu, i mentre va durar la sortida, ja us avanço que el cap de setmana les sensacions totes, i van ser molt contradictòries, totes però van ser entranyables, molt.
Mentre pedalem, coneixem a l'Eduard, a en Jordi no, perquè no sé perquè és com si ja ens conaixéssim de fa anys.
Aquest biker, l'Eduard ens transmet molta confiança, pel què diu, per com ho diu, coincidirem en properes ocasions amb ell, de ben segur i si no tot això que hem compartit i tant que sí.
La ruta que fem pedalant és sensacional, ni un sol tram ens posa en cap risc, a l'inrevés, sempre per senders, pistes, tots més que interessants, un entre tots em deixa aturat, el que va de Colomers, per darrera del dipòsit, a partir d'aquí la sortida per a mi agafa un altre to, pel fet que aquest tram el tinc molt present d'haver-lo fet amb els dos germans Amagat, i concretament al vagó de cua protegit per darrera tancant el grup amb en Carles, i això no estava previst, en cap cas.
La Betty em comenta si estic bé, i tant que sí, m'agrada, em fa sentir bé, tenir present a persones que ja no hi són, és una manera silenciosa de rendir-los un sentit homenatge, i això el de fer-ho, sempre que passa no ho evito, és una forma de reviure a aquestes persones que avui no són amb nosaltres.
La tornada cap a Verges entre rialles i aquesta sensació que us he esmentat, sempre però entre el millor sentir, l'Eduard i en Jordi, ens fan sentir com a casa, bé millor fins i tot, perquè no recordo de coincidir a la nostra zona amb cap biker, de fet des del dia de la sortida amb l'Oriol que no ho fem, i a aquell dia nosaltres érem els amfitrions no pas ell, per tant nosaltres els teníem que cuidar no pas ell a nosaltres.
A la tornada passem per una vall sensacional, és un pas per carretera, a on en Jordi ens esmenta que li agrada sempre fer un tram tipus com aquest quan acaba la sortida, l'entorn d'aquest tram és encisador, certament.
Un cop a Verges cada biker fa el seu tram, ens acomiadem de l'Eduard, d'en Jordi, la mare d'en Jordi marxa a dinar, nosaltres ens dutxem i anem a dinar al restaurant que ens ha indicat en Jordi.
El dinar ens va d'allò més bé, i després de dinar anem a la plaça de Verges a fer el cafè, mandragem asseguts a la plaça assaborint el cafè de després de dinar, fins que el sol ens deixa, i el fred, lleuger arriba i ens marca que hora de desfer el camí fet, que és quan tornem cap a casa d'en Jordi, bé, millor dit cap a casa de la seva mare, entrem i ens estem assentats, aturats a la part superior de la casa, a l'estudi, descansant, el què fem és estar una mica, bé una mica no, totalment relaxats entre el silenci més acalaparador, preuadament embolcallador.
Després d'un silenci pausat, que ens manté totalment en un estat de semi inconciència, arriba la mastressa de la casa, la mare d'en Jordi, ens enfresquem amb un doll de converses, que entre l'arribada d'en Jordi, la posada en marxa del sopar, i el després de sopar, entrem a la mitja nit, amb un bon vi, bona carn i millor botifarra a la brasa, i encara millors torrades amb pa amb tomàquet, anem de pet al llit, que la propera jornada serà de pedalar d'allò més i per fer-ho hem de descansar.
Dormim amb neguit, ens espera una jornada emocionant, molt emocionant, mtb, mtb, mtb. L'entrada a les prèvies de la Montgrinada de 10/10.
Ens acomiadem a la mitja nit de dissabte de la mare d'en Jordi, perquè ja no coincidirem diumenge, després de la Montginada farem camí directes cap a casa.
Passada la nit, ens llevem molt d'hora, molt d'hora aquest cop sí, perquè estem a punt de passar l'estreta línia de, a punt de ser, per ser-hi del tot a dintre, però aquesta ja forma part de la propera crònica.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta sortida de dissabte, no sé perquè, però ara passada una setmana tocada, em diu una cosa molt clara, mtb, mtb, mtb.
El perquè d'aquesta relaxació no el sé, certament que no, però acceptar una proposta d'estada a Verges per part d'en Jordi, poder ser-hi un dia abans de la Montgrinada, per a mi ha generat aquesta sensació, relaxació.
Que amb el pas dels dies, mentre s'acosta l'hora de pujar cap a Verges, les ganes de ser-hi augmenten, i augmenten, i augmenten, aquesta sensació és de per si mateixa ja una sensació que no té preu.
El dia abans, a la nit abans de marxar, vaig canviar la forquilla, el disc de fre davanter i les pistes de direcció. De la Vicious de 470 a la de 438 mm. del disc Shimano XTR de 160 mm. al de 180 mm. i de la CC 110 a la CK Sotto Voce.
Les ganes de poder gaudir fa que baixar a fer aquests canvis rodin sols, com va ser un altre cop en aquesta ocasió.
Preparar l'equipament, decidir quin serà aquest, portar diferents opcions per si el temps no és el què ens pensàvem passa a ser el motiu de conversa número u.
La roba de carrer no, en cap cas. Aquesta la tenim clara.
Pel què fa referència a la roba de MTB, una aposta clara, equipament per la calor, en cap cas pel fred, en cap cas.
Pel que fa referència al menjar, també molt clar, de fet no se'n va ni parlar, portaríem l'entrepà per esmorzar i res més, i res més. I aquest decidim que el comprarem una estona abans de sortir pel fet que no sortim a primera hora si no a les nou del matí.
Carreguem les bikes a la VW, els equipaments de bike i els de carrer, portem dues bosses d'esport, la més grossa amb els equipaments de bike, la més petita amb la roba de carrer. A part de les bosses amb les sabatilles i cascs, i les dues caixes amb el kit d'eines.
Marxem equipats de bike, calçats amb les Crocs d'hivern, és un calçat que ens va bé per abans de pedalar i per després de pedalar.
L'equipament que portem ja és el de les jornades de primavera-estiu, pirates, mallots i guants d'estiu, mitjons de tardor, jaqueta Lite jo, armilla de tardor, no Lite, la Betty.
Cal tenir present que tot just estavem encarant el matí de dissabte, no el de diumenge, en cap cas.
L'arrancada del dia va ser sensacional, l'anada a Verges a on ens espera en Jordi per a fer una primera pedalada plena de bones sensacions, també amb una mica d'incògnita, pel fet que no és una zona estranya per a mi, i tant que no, però com seran les sensacions en ser-hi sí que em té intrigat, encuriosit, i tant que sí.
El fet de saber que la sortida del matí donarà pas a una jornada molt tranquil.la a Verges, em té captivat, el fet de saber que aquesta primera sortida és l'entrada d'una segona aventura diumenge em fa sentir d'allò més bé.
Va ser un arribar i moldre, perquè l'aparcament de la VW a dos metre del portal de casa d'en Jordi, i la VW va estar descansant a aquest lloc fins diumenge al matí.
Va ser aturar la T5 mirar pel retrovisor i veure a en Jordi descarregant la seva Pivot, equipat impecable, les salutacions plenes de cordialitat, de ganes de passar-ho bé, un fet a remarcar, en Jordi té un jardí dins de la seva mini transporter, que pràctica, que pràctica, sí, sí, i fins i tot hi porta un mini camp de gespa perquè les seves bikes estiguin sempre entre senders, sensacional.
Deixem les bossesa casa seva, i coincidim amb la mare d'en Jordi, i d'aquí coincidim amb l'Eduard un biker que fa una pila d'anys que pedala per aquestes contrades, els cinc ens assentem a taula i degustem un bon cafè, coca de Vallromanes, i xocolata, d'aquí després de moltes converses i moltes rialles anem directes a pedalar.
No sé com ho fem, però la conversa animada mentre fèiem un petit esmorzar continua mentre pedalem, l'Eduard, en Jordi, la Betty i jo mateix, no parem de conversar, de tot i per tot, és evident que hi ha moltes ganes de compartir i això amics meus és clau perquè una sortida tingui el to de les millors sortides.
Nosaltres som lluny de casa, sí, sí per a mi, Verges és molt lluny de casa, quan vaig a Irlanda com ho veig? no hi penso, hi vaig gaudeixo de tot i torno cap al niu, un cop sóc a casa miro enrere uns segons, i segueixo amb el meu dia a dia més quotidià.
Ser a Verges entre persones tan acollidores és una sensació excel.lent, d'exel.lència, pel fet que les bones sensacions no tenen preu, i mentre va durar la sortida, ja us avanço que el cap de setmana les sensacions totes, i van ser molt contradictòries, totes però van ser entranyables, molt.
Mentre pedalem, coneixem a l'Eduard, a en Jordi no, perquè no sé perquè és com si ja ens conaixéssim de fa anys.
Aquest biker, l'Eduard ens transmet molta confiança, pel què diu, per com ho diu, coincidirem en properes ocasions amb ell, de ben segur i si no tot això que hem compartit i tant que sí.
La ruta que fem pedalant és sensacional, ni un sol tram ens posa en cap risc, a l'inrevés, sempre per senders, pistes, tots més que interessants, un entre tots em deixa aturat, el que va de Colomers, per darrera del dipòsit, a partir d'aquí la sortida per a mi agafa un altre to, pel fet que aquest tram el tinc molt present d'haver-lo fet amb els dos germans Amagat, i concretament al vagó de cua protegit per darrera tancant el grup amb en Carles, i això no estava previst, en cap cas.
La Betty em comenta si estic bé, i tant que sí, m'agrada, em fa sentir bé, tenir present a persones que ja no hi són, és una manera silenciosa de rendir-los un sentit homenatge, i això el de fer-ho, sempre que passa no ho evito, és una forma de reviure a aquestes persones que avui no són amb nosaltres.
La tornada cap a Verges entre rialles i aquesta sensació que us he esmentat, sempre però entre el millor sentir, l'Eduard i en Jordi, ens fan sentir com a casa, bé millor fins i tot, perquè no recordo de coincidir a la nostra zona amb cap biker, de fet des del dia de la sortida amb l'Oriol que no ho fem, i a aquell dia nosaltres érem els amfitrions no pas ell, per tant nosaltres els teníem que cuidar no pas ell a nosaltres.
A la tornada passem per una vall sensacional, és un pas per carretera, a on en Jordi ens esmenta que li agrada sempre fer un tram tipus com aquest quan acaba la sortida, l'entorn d'aquest tram és encisador, certament.
Un cop a Verges cada biker fa el seu tram, ens acomiadem de l'Eduard, d'en Jordi, la mare d'en Jordi marxa a dinar, nosaltres ens dutxem i anem a dinar al restaurant que ens ha indicat en Jordi.
El dinar ens va d'allò més bé, i després de dinar anem a la plaça de Verges a fer el cafè, mandragem asseguts a la plaça assaborint el cafè de després de dinar, fins que el sol ens deixa, i el fred, lleuger arriba i ens marca que hora de desfer el camí fet, que és quan tornem cap a casa d'en Jordi, bé, millor dit cap a casa de la seva mare, entrem i ens estem assentats, aturats a la part superior de la casa, a l'estudi, descansant, el què fem és estar una mica, bé una mica no, totalment relaxats entre el silenci més acalaparador, preuadament embolcallador.
Després d'un silenci pausat, que ens manté totalment en un estat de semi inconciència, arriba la mastressa de la casa, la mare d'en Jordi, ens enfresquem amb un doll de converses, que entre l'arribada d'en Jordi, la posada en marxa del sopar, i el després de sopar, entrem a la mitja nit, amb un bon vi, bona carn i millor botifarra a la brasa, i encara millors torrades amb pa amb tomàquet, anem de pet al llit, que la propera jornada serà de pedalar d'allò més i per fer-ho hem de descansar.
Dormim amb neguit, ens espera una jornada emocionant, molt emocionant, mtb, mtb, mtb. L'entrada a les prèvies de la Montgrinada de 10/10.
Ens acomiadem a la mitja nit de dissabte de la mare d'en Jordi, perquè ja no coincidirem diumenge, després de la Montginada farem camí directes cap a casa.
Passada la nit, ens llevem molt d'hora, molt d'hora aquest cop sí, perquè estem a punt de passar l'estreta línia de, a punt de ser, per ser-hi del tot a dintre, però aquesta ja forma part de la propera crònica.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta sortida de dissabte, no sé perquè, però ara passada una setmana tocada, em diu una cosa molt clara, mtb, mtb, mtb.
Pearl Izumi.
He perdut aquesta intervenció, cap problema, "repetimos".
Aquest equipament, aquesta edició, és venerada a casa.
Cremallera de dalt a baix.
Tres bosses darrera, la primera per guardar els manegots i l'armilla després de la primera hora de pedalar, la mateixa butxaca a on ja hi portem aliments si la ruta es preveu llarga sense aturades, la segona per la petita bossa amb la clau multi funció, el petit Kit repara càmeres, el tros de cadena, les pastilles de fre, i la vàlvula UST, acompanya a la bossa la petita manxa, a la tercera bossa el mòbil, i la funda amb la Visa, DNI, i els diners en efectiu.
Cal verificar que siguin mallots per MTB, que les bosses no caiguin un cop equipades, vull dir que les butxaques del darrera no caiguin quan hi posem les eines, i la manxa, i els aliments.
Hi ha mallots que no noten res quan els hi posses tot, i n'hi ha que les butxaques cauen i fins i tot s'enganxen perillosament amb el seient, aquests fins i tot arriben a escanyar, perquè el coll del mallot cau enrere, quina incomoditat.
MTB, MTB, MTB.
Aquest equipament, aquesta edició, és venerada a casa.
Cremallera de dalt a baix.
Tres bosses darrera, la primera per guardar els manegots i l'armilla després de la primera hora de pedalar, la mateixa butxaca a on ja hi portem aliments si la ruta es preveu llarga sense aturades, la segona per la petita bossa amb la clau multi funció, el petit Kit repara càmeres, el tros de cadena, les pastilles de fre, i la vàlvula UST, acompanya a la bossa la petita manxa, a la tercera bossa el mòbil, i la funda amb la Visa, DNI, i els diners en efectiu.
Cal verificar que siguin mallots per MTB, que les bosses no caiguin un cop equipades, vull dir que les butxaques del darrera no caiguin quan hi posem les eines, i la manxa, i els aliments.
Hi ha mallots que no noten res quan els hi posses tot, i n'hi ha que les butxaques cauen i fins i tot s'enganxen perillosament amb el seient, aquests fins i tot arriben a escanyar, perquè el coll del mallot cau enrere, quina incomoditat.
MTB, MTB, MTB.
A pedalar s'ha dit.
És el què està a punt de passar.
MTB, MTB, MTB.
He acabat la primera part de dues de la Montgrinada.
De fet he tancat la de dissabte, la de diumenge, per aquesta tarda i publicar-la quan la tingui més reposada.
La primera però feta i a punt per compartir-la, després de pedalar li faré un repàs i caurà a sobre del Blog.
MTB, MTB, MTB.
He acabat la primera part de dues de la Montgrinada.
De fet he tancat la de dissabte, la de diumenge, per aquesta tarda i publicar-la quan la tingui més reposada.
La primera però feta i a punt per compartir-la, després de pedalar li faré un repàs i caurà a sobre del Blog.
Moots.
http://twitpic.com/8pn9xa
Mateu he vist aquesta imatge, i he pensat quina coincidència, quina coincidència.
MTB, MTB, MTB.
Serà que ha, que ha de ser, dijous ho decidirem, mtb, mtb, mtb.
Salsa Fargo.
Made in Colorado, vull dir del nostre Colorado. Millor dir del vostre Colorado, però de tant en tant també mirem de reüll per on roda en Colorado.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=73887&cat=
Salsa, una marca que ho té clar, per proposar una bike com aquesta ho has de tenir molt i molt clar, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
És que és una proposta molt i molt valenta.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=73887&cat=
Salsa, una marca que ho té clar, per proposar una bike com aquesta ho has de tenir molt i molt clar, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
És que és una proposta molt i molt valenta.
Milk money.
He preparat una intervenció per d'aquí a uns dies sobre aquesta bike.
Un cop feta he vist aquesta imatge i m'he dit, aquesta ja la traboco avui, ara mateix. El link ja el posaré quan posi la intervenció més extensa.
Un seient, un manillar, singulars com la bike. Tija i potència clàssiques com la bike, uns frens funcionals, rar que no siguin uns BB7, rodes ja normalitzades, un conjunt diferent, molt diferent.
MTB, MTB, MTB.
Un cop feta he vist aquesta imatge i m'he dit, aquesta ja la traboco avui, ara mateix. El link ja el posaré quan posi la intervenció més extensa.
Un seient, un manillar, singulars com la bike. Tija i potència clàssiques com la bike, uns frens funcionals, rar que no siguin uns BB7, rodes ja normalitzades, un conjunt diferent, molt diferent.
MTB, MTB, MTB.
Llum molta llum.
7ºC al patí de casa a les set del matí.
3ºC passat Parpers.
Un millor dia per pedalar el tindrem, segur, sempre hi ha millors dies, però avui amb aquesta llum el dia presenta una plataforma de llançament excepcional.
D'aquí a res entrarà per la porta la Yeti ASR-SL del 2003.
Després esmorzar de treball, matí intens de feina, un matí de criteri, criteri, i més criteri, per passades les primeres quatre hores sortir a pedalar entre corriols, seran tres hores tocades entre mtb, mtb, mtb, dues de pedalar per una de menjar.
Passades aquestes tres hores, una dosi intensa de treball, entre tres i quatre hores més de criteri, criteri i més criteri, que per poc que en tinguem, a força de picar pedra és per on naveguem.
MTB, MTB, MTB.
Un mig dia interessant avui, una ASR-SL, que encara no roda pel circuit Montalt, una Vicious que sí, i que si tot camina com ha de caminar avui hi tornarà, mtb, mtb, mtb.
3ºC passat Parpers.
Un millor dia per pedalar el tindrem, segur, sempre hi ha millors dies, però avui amb aquesta llum el dia presenta una plataforma de llançament excepcional.
D'aquí a res entrarà per la porta la Yeti ASR-SL del 2003.
Després esmorzar de treball, matí intens de feina, un matí de criteri, criteri, i més criteri, per passades les primeres quatre hores sortir a pedalar entre corriols, seran tres hores tocades entre mtb, mtb, mtb, dues de pedalar per una de menjar.
Passades aquestes tres hores, una dosi intensa de treball, entre tres i quatre hores més de criteri, criteri i més criteri, que per poc que en tinguem, a força de picar pedra és per on naveguem.
MTB, MTB, MTB.
Un mig dia interessant avui, una ASR-SL, que encara no roda pel circuit Montalt, una Vicious que sí, i que si tot camina com ha de caminar avui hi tornarà, mtb, mtb, mtb.
Circuit Montalt.
Trams vells per a músiques noves, mtb, mtb, mtb.
http://www.youtube.com/watch?v=BDgsfbsfLOk&feature=relmfu
Direcció al Remei, mtb, mtb, mtb.
http://www.youtube.com/watch?v=BDgsfbsfLOk&feature=relmfu
Direcció al Remei, mtb, mtb, mtb.
Ventana El Rey.
Bé, poc més a dir.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=73992&cat=
La nova versió amb un TT curiós, diferents per ser doble i d'alumini.
MTB, MTB, MTB.
Com amb les Moots, jo estic ancorat a les antigues versions.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=73992&cat=
La nova versió amb un TT curiós, diferents per ser doble i d'alumini.
MTB, MTB, MTB.
Com amb les Moots, jo estic ancorat a les antigues versions.
K.I.S.H.
Un constructor com aquest, pot ser definitiu, bé, definitiu és una paraula que m'agrada, mtb, mtb, mtb.
http://www.jimkish.com/?paged=5
MTB, MTB, MTB.
Us posaré un vs curiós, curiós, curiós.
http://www.jimkish.com/?paged=5
MTB, MTB, MTB.
Us posaré un vs curiós, curiós, curiós.
diumenge, de març 04, 2012
No sembla que passi, ara per ara.
Vull dir el ritme de publicacions del Blog, creia que sí, ara per ara no.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
OMG: Ens entenem oi?
Grans jornades de MTB.
OMG, OMG, OMG.
Grans dies de MTB, els millors a casa, sense cap mena de dubte.
El dia a dia del despatx ja és prou interessant, i tant que sí, per després de cada jornada sumar-hi una bona pedalada.
A aquesta jornada tots ens vàrem enfilar a la bike.
Quan vaig veure les dues ASR-SL de costat, a punt per sortir ja vaig tenir les millors sensacions, i a la nit quant aquestes dues Yeti's ja havien sortit, i també la Longboard, ni cal esmentar que la Vicious també, entres per la porta de casa, i les veus totes empolsinades, i penses, "va tot bé, va tot bé".
Aquest cap de setmana aquesta Yeti i el seu genet roden per Sant Cugat, demà serà pel Maresme, sí, sí, demà mateix, al mig dia.
He localitzat un lloc per menjar a uns quatre quilòmetres de casa, a on podrem coincidir en Josep i lagranevasio.
Que què vull dir? fàcil, fem dues rutes diferents, sortim unes dues hores, un xic per sota, i coincidim a l'hora de dinar a aquest punt, escolteu avui tornant he vist el cartell, 3,75€ un plat únic, beguda i postres, sí, sí, home un mig dia light amb un menú light pel què fa al preu. Si vols dos plats 5,75€. Després d'un bon dinar i millors converses, retorna al despatx, per a consumir una tarda més de feina, i quina tarda després d'una bona sortida de mtb al mig dia, mtb, mtb, mtb.
Hauré de fer una crònica de les millores de la bike d'en Josep, no sé si passarà a la meva ASR-SL del 2009, i deixarem la del 2003 a la col.lecció, ho dic perquè aquesta Yeti del 2003 és la que va fer amb mi la Transpirenaica, i seria ara que tinc l'ASR-SL del 2009 a la caixa guardada, un moment per fer el canvi. I aprofitant que aquest moment es dóna, també aprofitaria per a fer una pila de millores a la bike d'en Josep, cal tenir present que el quadre del 2009 rebaixa respecte del 2003, 200 g.
Dies de MTB, demà tindrem un molt bon registre, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Ara a punt d'entrar a la dutxa després d'una jornada complerta de bike, de la que com la d'ahir també en tindrem crònica.
Tinc molt avançada la Montgrinada, bones sensacions, les millors, això sí, no serà fins a la matinada que la tindré quasi acabada o acabada, després però li caldrà reposar, sí, sí reposar.
MTB, MTB, MTB.
Tres dies ha sortit el meu soci aquesta setmana, tres dies, de fet el meu germà també, jo aquest setmana quatre, la Betty tres, no anem malament en cap cas.
Les dues Yeti's ASR-SL, 2007, i 2003 són literalment impressionants.
Li deia a en Colorado avui, o ahir, si mai vull retornar a geared m'agradaria molt que fos una rèplica de l'ASR-SL, idèntica però amb 29er. És que és literalment la mínima expressió de la tecnologia de les dobles suspensions, i feta 29er. seria la bike per a mi, també li he dit que, jo avui per avui vaig molt i molt bé amb la Single Speed, i no tinc pensat fer aquest sender geared i dobles suspensió.
Per altra banda, un factor que m'ha fet pensar amb les geared és la presentació per part de Santa Cruz de la nova Superlight de 29er. em vaig quedar petrificat, la meva Superlight en 29er, sensacional, ara pendents de la Yeti ASR-SL 29er. també d'alumini, si això passa, un compromís, les dues vindran cap a casa, si em proposo retornar a geared, que què vull dir? que si torno a geared i Yeti proposa la meva ASR-SL amb 29er. entraran les dues a la vegada, sí, sí, les dues i tindré les mateixes bikes de 26" que de 29er, mtb, mtb, mtb.
De fet dubtant estic si la Superlight de 29er. no estic obligat a fer-la venir cap a casa.
OMG, OMG, OMG.
Grans dies de MTB, els millors a casa, sense cap mena de dubte.
El dia a dia del despatx ja és prou interessant, i tant que sí, per després de cada jornada sumar-hi una bona pedalada.
A aquesta jornada tots ens vàrem enfilar a la bike.
Quan vaig veure les dues ASR-SL de costat, a punt per sortir ja vaig tenir les millors sensacions, i a la nit quant aquestes dues Yeti's ja havien sortit, i també la Longboard, ni cal esmentar que la Vicious també, entres per la porta de casa, i les veus totes empolsinades, i penses, "va tot bé, va tot bé".
Aquest cap de setmana aquesta Yeti i el seu genet roden per Sant Cugat, demà serà pel Maresme, sí, sí, demà mateix, al mig dia.
He localitzat un lloc per menjar a uns quatre quilòmetres de casa, a on podrem coincidir en Josep i lagranevasio.
Que què vull dir? fàcil, fem dues rutes diferents, sortim unes dues hores, un xic per sota, i coincidim a l'hora de dinar a aquest punt, escolteu avui tornant he vist el cartell, 3,75€ un plat únic, beguda i postres, sí, sí, home un mig dia light amb un menú light pel què fa al preu. Si vols dos plats 5,75€. Després d'un bon dinar i millors converses, retorna al despatx, per a consumir una tarda més de feina, i quina tarda després d'una bona sortida de mtb al mig dia, mtb, mtb, mtb.
Hauré de fer una crònica de les millores de la bike d'en Josep, no sé si passarà a la meva ASR-SL del 2009, i deixarem la del 2003 a la col.lecció, ho dic perquè aquesta Yeti del 2003 és la que va fer amb mi la Transpirenaica, i seria ara que tinc l'ASR-SL del 2009 a la caixa guardada, un moment per fer el canvi. I aprofitant que aquest moment es dóna, també aprofitaria per a fer una pila de millores a la bike d'en Josep, cal tenir present que el quadre del 2009 rebaixa respecte del 2003, 200 g.
Dies de MTB, demà tindrem un molt bon registre, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Ara a punt d'entrar a la dutxa després d'una jornada complerta de bike, de la que com la d'ahir també en tindrem crònica.
Tinc molt avançada la Montgrinada, bones sensacions, les millors, això sí, no serà fins a la matinada que la tindré quasi acabada o acabada, després però li caldrà reposar, sí, sí reposar.
MTB, MTB, MTB.
Tres dies ha sortit el meu soci aquesta setmana, tres dies, de fet el meu germà també, jo aquest setmana quatre, la Betty tres, no anem malament en cap cas.
Les dues Yeti's ASR-SL, 2007, i 2003 són literalment impressionants.
Li deia a en Colorado avui, o ahir, si mai vull retornar a geared m'agradaria molt que fos una rèplica de l'ASR-SL, idèntica però amb 29er. És que és literalment la mínima expressió de la tecnologia de les dobles suspensions, i feta 29er. seria la bike per a mi, també li he dit que, jo avui per avui vaig molt i molt bé amb la Single Speed, i no tinc pensat fer aquest sender geared i dobles suspensió.
Per altra banda, un factor que m'ha fet pensar amb les geared és la presentació per part de Santa Cruz de la nova Superlight de 29er. em vaig quedar petrificat, la meva Superlight en 29er, sensacional, ara pendents de la Yeti ASR-SL 29er. també d'alumini, si això passa, un compromís, les dues vindran cap a casa, si em proposo retornar a geared, que què vull dir? que si torno a geared i Yeti proposa la meva ASR-SL amb 29er. entraran les dues a la vegada, sí, sí, les dues i tindré les mateixes bikes de 26" que de 29er, mtb, mtb, mtb.
De fet dubtant estic si la Superlight de 29er. no estic obligat a fer-la venir cap a casa.
Retrotec.
Aquesta pel color, pel què és, pel conjunt, les bieles, difícils, el seu eix delicat, el conjunt però ronda el podi entre podis.
http://www.2011.handmadebicycleshow.com/author/retrotec-inglis/
És que mentre preparo aquesta aportació miro aquesta imatge i penso és tan maca com la meva, és més maca que la meva, fins i tot puc dir. Mentre penso això, seguidament em dic, tan maca com la meva, és que la meva m'agrada molt, però molt.
Parlava amb en Colorado la darrera hora mentre escrivia MTB, MTB, MTB, i he deixat d'evolucionar aquesta crònica.
Ara un cop acabada la conversa amb en Colorado, el fet és que estic captivat pel concepte de bikes que hi ha a casa, les que roden, vull dir les que tenim muntades, les d'el meu germà i en Josep, la d'en Colorado, i les que tenim guardades dins de les caixes, ARC, ASR, Superlight, totes aquestes bikes m'agraden molt.
Veig l'ASR del meu germà negra anoditzada empolsinada de les darreres sortides i em sento d'allò més, quina bike més maca que té el meu germà, veig l'ASR d'en Josep, i penso, té una bike única, una ASR del 2003 amb el basculant d'alumini, i després si no estan carregades a la VW veig les dues 29er. la Spot Brand i la Vicious, i m'he d'assentar a mirar-me-les, mtb, mtb, mtb.
De fet aquesta aportació seguirà amb les de quarts de deu, que ve a parlar una mica més d'aquest mateix sender.
Molt maca aquesta Retrotec, quina personalitat, mtb, mtb, mtb.
http://www.2011.handmadebicycleshow.com/author/retrotec-inglis/
És que mentre preparo aquesta aportació miro aquesta imatge i penso és tan maca com la meva, és més maca que la meva, fins i tot puc dir. Mentre penso això, seguidament em dic, tan maca com la meva, és que la meva m'agrada molt, però molt.
Parlava amb en Colorado la darrera hora mentre escrivia MTB, MTB, MTB, i he deixat d'evolucionar aquesta crònica.
Ara un cop acabada la conversa amb en Colorado, el fet és que estic captivat pel concepte de bikes que hi ha a casa, les que roden, vull dir les que tenim muntades, les d'el meu germà i en Josep, la d'en Colorado, i les que tenim guardades dins de les caixes, ARC, ASR, Superlight, totes aquestes bikes m'agraden molt.
Veig l'ASR del meu germà negra anoditzada empolsinada de les darreres sortides i em sento d'allò més, quina bike més maca que té el meu germà, veig l'ASR d'en Josep, i penso, té una bike única, una ASR del 2003 amb el basculant d'alumini, i després si no estan carregades a la VW veig les dues 29er. la Spot Brand i la Vicious, i m'he d'assentar a mirar-me-les, mtb, mtb, mtb.
De fet aquesta aportació seguirà amb les de quarts de deu, que ve a parlar una mica més d'aquest mateix sender.
Molt maca aquesta Retrotec, quina personalitat, mtb, mtb, mtb.
K.I.S.H. bis.
http://www.jimkish.com/?paged=4
Vista des d'on, única, una visió única.
MTB, MTB, MTB.
Una bici pintada, com la Spot Brand de casa, per Spectrum.
Una creació que a aquest espai ja va pel tercer bis, mtb, mtb, mtb.
Mavic Oxygen i els nous equipaments.
A l'entrada de la tardor vàrem adquirir una pila d'equipaments d'estiu, no prous si molts.
Ara a la sortida de l'hivern estic comprant més equipaments d'estiu, que sumats als anteriors ens han de deixar ben posats per a afrontar la temporada que ve.
Una primavera que està ja a les portes de dir-nos, "equipeu-vos d'estiu, equipeu-vos d'estiu".
Tenim l'Oxygen de color or fosc, l'armilla, venint , i també en camí des de fa uns dies l'armilla Oxygen blanca, el perquè de diferents colors, és senzill, per variar, per res més, ideal les dues blanques, l'equipament de bike ha de ser visible, de colors que cridin l'atenció, per seguretat sempre. Però exactament del mateix color no em motiva, no ens motiva.
Una armilla Oxygen or , una armilla Oxygen blanca, com les jaquetes Oxygen, una or, que ja fa uns mesos que és a casa, i una jaqueta Oxygen blanca que ja fa camí cap a casa.
El per què fer venir els equipaments 100% d'estiu ara tan i tan d'hora? senzill, els equipaments Mavic Oxygen i Pearl Izumi, d'aquests darrers les rèpliques són d'un preu elevat, sí, però això, el preu tot i siguent un punt dur, el més dur és que els anti-distribuïdors, que no les botigues, no ens ofereixen ni la possibilitat de poder adquirir les darreres joies d'aquestes dues marques.
Sembla que Mavic ara hi està posant remei, Pearl Izumi també, però avui, i vull dir avui, si vull comprar aquests equipaments, literalment impossible.
Per això aquesta anticipació, perquè vull que a casa tinguem els millors equipaments de MTB, i dels dos, entre Mavic i Pearl Izumi, avui per avui Pearl Izumi, però a una distància propera, no a roda, en cap cas, Mavic pel que fa a les jaquetes Lite i armilles està molt ben posada.
Culots i mallots, sense cap mena de dubte, Pearl Izumi, i no cal la gama PRO, sí la Elite, MTB, MTB, MTB.
Ara a la sortida de l'hivern estic comprant més equipaments d'estiu, que sumats als anteriors ens han de deixar ben posats per a afrontar la temporada que ve.
Una primavera que està ja a les portes de dir-nos, "equipeu-vos d'estiu, equipeu-vos d'estiu".
Tenim l'Oxygen de color or fosc, l'armilla, venint , i també en camí des de fa uns dies l'armilla Oxygen blanca, el perquè de diferents colors, és senzill, per variar, per res més, ideal les dues blanques, l'equipament de bike ha de ser visible, de colors que cridin l'atenció, per seguretat sempre. Però exactament del mateix color no em motiva, no ens motiva.
Una armilla Oxygen or , una armilla Oxygen blanca, com les jaquetes Oxygen, una or, que ja fa uns mesos que és a casa, i una jaqueta Oxygen blanca que ja fa camí cap a casa.
El per què fer venir els equipaments 100% d'estiu ara tan i tan d'hora? senzill, els equipaments Mavic Oxygen i Pearl Izumi, d'aquests darrers les rèpliques són d'un preu elevat, sí, però això, el preu tot i siguent un punt dur, el més dur és que els anti-distribuïdors, que no les botigues, no ens ofereixen ni la possibilitat de poder adquirir les darreres joies d'aquestes dues marques.
Sembla que Mavic ara hi està posant remei, Pearl Izumi també, però avui, i vull dir avui, si vull comprar aquests equipaments, literalment impossible.
Per això aquesta anticipació, perquè vull que a casa tinguem els millors equipaments de MTB, i dels dos, entre Mavic i Pearl Izumi, avui per avui Pearl Izumi, però a una distància propera, no a roda, en cap cas, Mavic pel que fa a les jaquetes Lite i armilles està molt ben posada.
Culots i mallots, sense cap mena de dubte, Pearl Izumi, i no cal la gama PRO, sí la Elite, MTB, MTB, MTB.
Yeti's.
Millors imatges, millors sensacions difícils.
Dos genets que pedalen, un que fa mes de vint-i-cinc que fa MTB, el segon que fa uns mesos que va començar.
Què més podem demanar?
Què d'aquí a uns mesos, anys, imatges com aquestes siguin.
MTB, MTB, MTB.
A aquesta jornada, en Josep, el meu germà, la Betty, i jo, vàrem pedalar tots, cada un a diferents hores, sí, però tots pedalant, mtb, mtb, mtb.
Dos genets que pedalen, un que fa mes de vint-i-cinc que fa MTB, el segon que fa uns mesos que va començar.
Què més podem demanar?
Què d'aquí a uns mesos, anys, imatges com aquestes siguin.
MTB, MTB, MTB.
A aquesta jornada, en Josep, el meu germà, la Betty, i jo, vàrem pedalar tots, cada un a diferents hores, sí, però tots pedalant, mtb, mtb, mtb.
Sol i més sol: Sortida corriolera.
Caldrà aprofitar que fa un dia dels de sortir a corriolejar, i tant que sí.
Un flam, de nota 10/10, i un plàtan, menjar per a no passar gana quan olorem les cuines a les cases per on passarem propers, que seran poques, al circuit Montalt no hi ha cases, cap, però hi ha un pas proper a un restaurant, el del Tres Turons, i la cuina deixa anar unes olors que poden fer-te tornar corrents cap a casa, el flam i el plàtan evitaran que això sigui així.
MTB, MTB, MTB.
Ahir a la sortida planera, la pluja ens va visitar i un vent fred, massa fred, que va fer que a mig camí decidíssim tornar cap a casa. No la pluja, si el vent insistent, molt, massa.
Dies de mtb, mtb, mtb. A la tarda prepararé la crònica de la sortida d'ahir.
Un flam, de nota 10/10, i un plàtan, menjar per a no passar gana quan olorem les cuines a les cases per on passarem propers, que seran poques, al circuit Montalt no hi ha cases, cap, però hi ha un pas proper a un restaurant, el del Tres Turons, i la cuina deixa anar unes olors que poden fer-te tornar corrents cap a casa, el flam i el plàtan evitaran que això sigui així.
MTB, MTB, MTB.
Ahir a la sortida planera, la pluja ens va visitar i un vent fred, massa fred, que va fer que a mig camí decidíssim tornar cap a casa. No la pluja, si el vent insistent, molt, massa.
Dies de mtb, mtb, mtb. A la tarda prepararé la crònica de la sortida d'ahir.
Circuit Montalt.
Com al circuit de casa, no us deixeu portar pel moment, si no per l'instant que estareu a punt de ser-ne els protagonistes.
http://www.youtube.com/watch?v=Exm8bKidg4Y&feature=related
O hi som, o hi som.
MTB, MTB, MTB.
Quin registre, quin tram, quin registre.
http://www.youtube.com/watch?v=Exm8bKidg4Y&feature=related
O hi som, o hi som.
MTB, MTB, MTB.
Quin registre, quin tram, quin registre.
K.I.S.H.
Bé, ja la poso a la matinada perquè si teniu sort no la veureu i podreu sortir a pedalar.
http://www.jimkish.com/?paged=4
Mira, els que fem MTB, encara ho tenim bé, vull dir que si veiem un bici com aquesta en podem quedar enamorats, però sempre menys que un apassionat del CX més extrem.
Ara que hi penso, jo sóc un enamorat del CX que avui no en fa, no n´he fet mai, un dia, un dia.
Però jo que cerco la imatge, que en veure-la penso, "impressionant, impressionant", que després penso, "els hi agradarà, segur, els hi agradarà", i ara passades les hores deixo que les lletres rodolin soles posant-se una darrera de l'altre en en fila, la sensació és, "que bé, que bé, que bé".
MTB, MTB, MTB.
http://www.jimkish.com/?paged=4
Mira, els que fem MTB, encara ho tenim bé, vull dir que si veiem un bici com aquesta en podem quedar enamorats, però sempre menys que un apassionat del CX més extrem.
Ara que hi penso, jo sóc un enamorat del CX que avui no en fa, no n´he fet mai, un dia, un dia.
Però jo que cerco la imatge, que en veure-la penso, "impressionant, impressionant", que després penso, "els hi agradarà, segur, els hi agradarà", i ara passades les hores deixo que les lletres rodolin soles posant-se una darrera de l'altre en en fila, la sensació és, "que bé, que bé, que bé".
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)