http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU&feature=youtube_gdata_player
També ho veu "espectaculà".
MTB, MTB, MTB.
dijous, de febrer 16, 2012
Circuit Montalt.
http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU&feature=youtube_gdata_player
També ho veu "espectaculà".
MTB, MTB, MTB.
Jericho: Josh Ogle.
"A singlespeeder's story
.../...
Fast forward about eight or ten years to the early '90s. Josh Ogle (yeah, that Josh Ogle, of Jericho fame) was renting a dark, dank run-down dwelling not far from downtown Eugene. Josh occaasionally joined the Disciples of Dirt for our weekly night rides in the Coburg Hills north of town. One night he showed up on a homemade singlespeed (er, make that a "custom frame"). .../... Personally, now I think the title of that other thread should be, "Why not singlespeed?" Just ask shiggy, or Josh, or General Coonskins -- they'll tell ya."
Colorado, és a on som, "Jericho?"
MTB, MTB, MTB.
|
dimecres, de febrer 15, 2012
35€ vs 200€???
Fred siberià, fred polar o com molt bé diu en Narcís de BO: "fred de collons".
El fred no entén de noms i cal abrigar-se bé.
Durant molts anys una jaqueta groga Pearl Izumi comprada a Paragon Sports (N.Y) va ser l´encarregada de lluitar contra el fred. Una jaqueta molt lleugera amb butxaques laterals segellades i obertures a l'aixella, ideals per regular la temperatura de interior. Que feia calor? només calia obrir les cremalleres situades a les aixelles per ventilar, sense necessitat d'obrir la cremallera davantera. A més, incorporava una caputxa. Al principi em feia nossa, no li trobava cap utilitat però un dia de fred intens em vaig adonar que no hi ha res millor que portar el cap tapat.
Durant aquells anys, era la única jaqueta que tenia, per tant, donava igual el fred que fes...Pearl Izumi...i punto!
Després va venir la "meravellosa" jaqueta Briko. La jaqueta més lleugera,maca i cara que he tingut mai. Elegant...molt elegant. Només tenia un problema...no transpirava gens, per tant, la suor es convertia en una placa de gel. Tan maca com inútil.
Més tard vindria la meravellosa Etxeondo "topedegama"
És una de les millor jaquetes que es pot comprar (val 200€ aprox). És com una armilla antibales. Ahir, després de molt de temps sense utilitzar-la i ajudat per una temperatura "agradable" de 8º a Barcelona vaig decidir sortir amb ella. Conclusió: fred!!! Escalfa molt però no transpira gens i vaig tornar a casa gelat com feia temps que no recordava tot i que la temperatura d'ahir era alta comparada amb la temperatura de les darreres setmanes (2-4º). La persona que la ha dissenyat pedala? Penso que no. Butxaques davant??? Perquè les volem? Qui les vol? Per no parlar de la butxaca del darrera...està tan alta que resulta impossible accedir a la butxaca central...fatal. Per mi, Etxeondo està morta i enterrada.
Fa un parell d'anys visitant una botiga del barri vaig veure una jaqueta dins d'una capsa de cartró, plena de coses que ningú vol. Al preguntar el venedor em va dir: "si la talla t'encaixa agafa-la, és la millor jaqueta que he tingut mai. L´utilitzo després d'esquiar". Total: 35€...ningú la volia!!!
Jo l'anomeno "el sarró". És com pedalar amb el nòrdic. Còmode, calenta, tacte agradable,en fi...la millor compra de la meva vida...per 35€!!!
El fred no entén de noms i cal abrigar-se bé.
Durant molts anys una jaqueta groga Pearl Izumi comprada a Paragon Sports (N.Y) va ser l´encarregada de lluitar contra el fred. Una jaqueta molt lleugera amb butxaques laterals segellades i obertures a l'aixella, ideals per regular la temperatura de interior. Que feia calor? només calia obrir les cremalleres situades a les aixelles per ventilar, sense necessitat d'obrir la cremallera davantera. A més, incorporava una caputxa. Al principi em feia nossa, no li trobava cap utilitat però un dia de fred intens em vaig adonar que no hi ha res millor que portar el cap tapat.
Durant aquells anys, era la única jaqueta que tenia, per tant, donava igual el fred que fes...Pearl Izumi...i punto!
Després va venir la "meravellosa" jaqueta Briko. La jaqueta més lleugera,maca i cara que he tingut mai. Elegant...molt elegant. Només tenia un problema...no transpirava gens, per tant, la suor es convertia en una placa de gel. Tan maca com inútil.
Més tard vindria la meravellosa Etxeondo "topedegama"
És una de les millor jaquetes que es pot comprar (val 200€ aprox). És com una armilla antibales. Ahir, després de molt de temps sense utilitzar-la i ajudat per una temperatura "agradable" de 8º a Barcelona vaig decidir sortir amb ella. Conclusió: fred!!! Escalfa molt però no transpira gens i vaig tornar a casa gelat com feia temps que no recordava tot i que la temperatura d'ahir era alta comparada amb la temperatura de les darreres setmanes (2-4º). La persona que la ha dissenyat pedala? Penso que no. Butxaques davant??? Perquè les volem? Qui les vol? Per no parlar de la butxaca del darrera...està tan alta que resulta impossible accedir a la butxaca central...fatal. Per mi, Etxeondo està morta i enterrada.
Fa un parell d'anys visitant una botiga del barri vaig veure una jaqueta dins d'una capsa de cartró, plena de coses que ningú vol. Al preguntar el venedor em va dir: "si la talla t'encaixa agafa-la, és la millor jaqueta que he tingut mai. L´utilitzo després d'esquiar". Total: 35€...ningú la volia!!!
Jo l'anomeno "el sarró". És com pedalar amb el nòrdic. Còmode, calenta, tacte agradable,en fi...la millor compra de la meva vida...per 35€!!!
Formula R1, els frens devorapastilles
Groovy Cycleworks.
http://www.culturecycles.com/tag/groovy-cycleworks/
MTB, MTB, MTB.
Una marca que m'agrada, molt, m'agrada molt.
Preparo una proposta sobre ella i us en faig cinc cèntims properament, mtb, mtb, mtb.
Chain tensioner.
Necessitem això, el motiu després, necessitem això.
http://www.homebrewedcomponents.com/store.php/categories/pictures
O aquest.
http://www.benscycle.net/index.php?main_page=popup_image&pID=328
I esperar a dijous a que en Narcís i jo comentem dades que tenim a la mà.
MTB, MTB, MTB.
http://www.homebrewedcomponents.com/store.php/categories/pictures
O aquest.
http://www.benscycle.net/index.php?main_page=popup_image&pID=328
I esperar a dijous a que en Narcís i jo comentem dades que tenim a la mà.
MTB, MTB, MTB.
OMG.
http://forums.mtbr.com/8996693-post2862.html
OMG, OMG, OMG.
650b, té un punt que la fa, que implica que la miris, i sí, la forquilla entre les millors, i no és que pensi que jo seleccionaria els mateixos components, però m'agrada, OMG.
MTB, MTB, MTB.
Belt Drive System.
http://spotbrand.com/redwhiteandblue/
Una estructura més sòlida que la del Longboard, també més pesada, si parlem d'aquest zona del quadre.
Una millora? no ho sé, hem de pensar que sí.
Curiós perquè com a la Longboard a on els tensors de la mateixa marca no fan la seva funció, ara aquest torniol de tensió, no va amb contra femella, que no ha de passar res, o sí.
El què sí que és incontestable, és que Spot Brand segueix una trajectòria incontestable de millora constant, pausada però constant.
Menjar poc i pair bé, què va passar amb Maverick? o millor dit què no va passar?
MTB, MTB, MTB.
Circuit Montalt.
http://www.youtube.com/watch?v=9P2w_hq8YTk&feature=youtube_gdata_player
Dies de nous pensaments, més tècnics, un vol més tènic de molta pendent, de molta pendent, però que un cop ets a dins, és "el vol", segur.
MTB, MTB, MTB.
Bike Shop For sale.
"Bike Shop For Sale
Bicycle Shop for sale in Portland, Oregon.
Great shop in a great neighborhood.
Owner is retiring and hitting the road!
Gross $200 K per year
asking $150 K
call 503-516-4412"
Marxem a Oregon?, no no en cap cas, com a casa, enlloc.
Veig això i penso, "hi ha persones que venen els seus negocis, hi ha persones que els compren, que veuen aquest anunci i canvien de lloc, d'hàbits, per tant de vida", i em queda el cor aturat, sí, sóc de poble jo, tota la vida entre Sant Celoni, Granollers i Sant Vicenç de Montalt, 20 Km de distància de cada un, a vint-i-cinc minuts tots entre ells, i veig aquest anunci i els ulls miren cap a l'horitzó, el mar és en calma avui, seguirem el ritme d'ell, poc a poc, poc a poc, mtb, mtb, mtb.
Entre les dues capitals del meu món, Barcelona i Girona, abans fa molts anys també entre Lleida i l'únic estat que té com a llengua co-oficial el català, Andorra. Lentament però he anat deixant enrere llocs de pas tan distants, la de vegades que havia baixat d'Andorra en sonar les alarmes de les fàbriques, mare meva, i ho feia com si anés al costat de casa, sí, sí com sona, estar pels carrers d'Andorra La Vella, sonar el telèfon i volant cap a Granollers.
El pare al cel sigui sempre deia, "si vols canviar d'hàbits has de canviar de vida", i és així, és així.
Ja fa molts anys que tot queda enrere, molts, mtb, mtb, mtb.
The Big Day.
És que és el títol que m'ha vingut al cap, el primer, mireu les dues pàgines, mtb, mtb, mtb.
http://forums.mtbr.com/29er-bikes/photo-friday-waiting-767708.html
Anem a pedalar?
Colorado posa't en contacte amb ells, pregunta, perquè tenen respostes segur, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Un post el del "link" , les dues primeres planes per emmarcar, mtb, mtb, mtb.
http://forums.mtbr.com/29er-bikes/photo-friday-waiting-767708.html
Anem a pedalar?
Colorado posa't en contacte amb ells, pregunta, perquè tenen respostes segur, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Un post el del "link" , les dues primeres planes per emmarcar, mtb, mtb, mtb.
dimarts, de febrer 14, 2012
Circuit Montalt, ara sí.
Ara sí, ara sí, avui entre senders.
Sortida puntuals a les cinc, puntuals, i arribada passats els dos quarts de set.
Equipats de tardor, el fred ens ha respectat, no del tot, però sí que ens ha deixat arribar al poble, i encara fer-la petar amb el Presi dels Xurribikers uns minuts, no més estona per no agafar fred.
Les bikes de 10/10.
Com m'agrada, com m'agrada, com m'agrada, com m'agrada la meva Vicious, que bé que va aquesta bike, els frens no, com al Roc d'aquesta darrera edició el fre davanter el pistó no retorna, i va fent un soroll crític, també és veritat que cal substituir les pastilles davanteres, així que ho faré, i Colorado recuperaràs els teus frens XTR 2007, jo passo ara als de la Betty, els Shimano XTR 2003/Saint que aniran de conjunt amb les bieles BO, ara ja no pel color sí pel conjunt.
Les dues bikes, la Longboard, més lenta, ara amb l'Ardent de 2.25 davanter , que amb el CrossMark de 2.1, les dues UST, però l'Ardent comparat amb el Crossmarck té això, és lent, però és més confortable.
Crec que als propers dies passarem les dues bikes a CrossMarck 2.1 UST, la The Motivator més ràpida ara que darrera porto el CrossMarck 2.1 en lloc de l'Ardent 2.25, els dos UST.
Quins trams més divertits, més tècnicament agraïts, al límit però perfectes per a millorar la nostra conducció a dalt de la bike.
"Hem deixat el millor tram de baixada vertical a on mentre baixes claves els frens i les dues rodes llisquen metres i metres en càmera lenta, però metres, i el cul tot just queda uns milímetres per sobre del pneumàtic posterior. Aquest tram el deixem per a la propera sortida, nou també aquest tram, l'hem fet un sol cop, mtb, mtb, mtb".
Ara toca pedalar ara sí, ara també, perquè toca SSEC 2012.
Demà a la tarda hauríem, però no serà, tinc una tarda de somni, feina de la millor, no és consell, però sí una reunió de treball amb els mateixos clients. Després si no fa fred polar, nocturna? si el fred és el d'avui en cap cas, perquè amb la caiguda del sol, les temperatures em deixen petrificat.
Aigua, ni mirar-la, eines, la clau multi funció, la manxa, i una càmera de 29er, aquesta última a dins de la mini bossa Pedro´s, que la podeu comprar ja, la petita, de 10/10.
Avui i ja fins la primavera-estiu, vidres transparents, 100% transparents.
Colorado, les rodes de la Longboard zero, zero, zero sorolls, avui seran aquestes, avui.
Miki, el 15 no, el 16 sí, a dos quarts de tres de la matinada del 16 la publicaré, aquesta matinada a quarts de tres l'entrada de la de demà passat.
Una pujada llarga interessant, exigent sí, un Montalt és un Montalt sempre, i una baixada entre corriols entremaliats de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
Sortida puntuals a les cinc, puntuals, i arribada passats els dos quarts de set.
Equipats de tardor, el fred ens ha respectat, no del tot, però sí que ens ha deixat arribar al poble, i encara fer-la petar amb el Presi dels Xurribikers uns minuts, no més estona per no agafar fred.
Les bikes de 10/10.
Com m'agrada, com m'agrada, com m'agrada, com m'agrada la meva Vicious, que bé que va aquesta bike, els frens no, com al Roc d'aquesta darrera edició el fre davanter el pistó no retorna, i va fent un soroll crític, també és veritat que cal substituir les pastilles davanteres, així que ho faré, i Colorado recuperaràs els teus frens XTR 2007, jo passo ara als de la Betty, els Shimano XTR 2003/Saint que aniran de conjunt amb les bieles BO, ara ja no pel color sí pel conjunt.
Les dues bikes, la Longboard, més lenta, ara amb l'Ardent de 2.25 davanter , que amb el CrossMark de 2.1, les dues UST, però l'Ardent comparat amb el Crossmarck té això, és lent, però és més confortable.
Crec que als propers dies passarem les dues bikes a CrossMarck 2.1 UST, la The Motivator més ràpida ara que darrera porto el CrossMarck 2.1 en lloc de l'Ardent 2.25, els dos UST.
Quins trams més divertits, més tècnicament agraïts, al límit però perfectes per a millorar la nostra conducció a dalt de la bike.
"Hem deixat el millor tram de baixada vertical a on mentre baixes claves els frens i les dues rodes llisquen metres i metres en càmera lenta, però metres, i el cul tot just queda uns milímetres per sobre del pneumàtic posterior. Aquest tram el deixem per a la propera sortida, nou també aquest tram, l'hem fet un sol cop, mtb, mtb, mtb".
Ara toca pedalar ara sí, ara també, perquè toca SSEC 2012.
Demà a la tarda hauríem, però no serà, tinc una tarda de somni, feina de la millor, no és consell, però sí una reunió de treball amb els mateixos clients. Després si no fa fred polar, nocturna? si el fred és el d'avui en cap cas, perquè amb la caiguda del sol, les temperatures em deixen petrificat.
Aigua, ni mirar-la, eines, la clau multi funció, la manxa, i una càmera de 29er, aquesta última a dins de la mini bossa Pedro´s, que la podeu comprar ja, la petita, de 10/10.
Avui i ja fins la primavera-estiu, vidres transparents, 100% transparents.
Colorado, les rodes de la Longboard zero, zero, zero sorolls, avui seran aquestes, avui.
Miki, el 15 no, el 16 sí, a dos quarts de tres de la matinada del 16 la publicaré, aquesta matinada a quarts de tres l'entrada de la de demà passat.
Una pujada llarga interessant, exigent sí, un Montalt és un Montalt sempre, i una baixada entre corriols entremaliats de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
Crònica Circuit Montalt.
És el què trabocaré d'aquí a menys de quinze minuts.
MTB, MTB, MTB.
La tanco i l'empenyo al Blog.
MTB, MTB, MTB.
La tanco i l'empenyo al Blog.
Silk Ti´s.
http://stevepottsbicycles.blogspot.com/2009_03_01_archive.html
Reflexionem, reflexionem, reflexionem, perquè aquesta imatge no es repetirà en aquest univers, sí segurament a un de paral.lel, o no, jo crec que no.
MTB, MTB, MTB.
Pink Dreams: Unicrown fork.
http://2012.handmadebicycleshow.com/exhibitor/groovy-cycleworks/
Amb diferència la més propera a la Longboard, i tant que sí.
Cromo i titani, escenes interessants, molt interessants, aquesta bike amb una forquilla tipus Unicrown de Brack Sheep seria estrella entre estrelles, mtb, mtb, mtb.
Dies del millor color, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Anem a dinar.
Que després de fer-ho o mentre ho fem ens agradarà la vista del darrera d'aquesta joia, i tant que sí.
Què puc dir?
http://2012.handmadebicycleshow.com/exhibitor/groovy-cycleworks/
Que aquesta vista es la que em va conquerir a cinc hores de casa, cercant si sí, o si no de la The Motivator.
MTB, MTB, MTB.
Què puc dir?
http://2012.handmadebicycleshow.com/exhibitor/groovy-cycleworks/
Que aquesta vista es la que em va conquerir a cinc hores de casa, cercant si sí, o si no de la The Motivator.
MTB, MTB, MTB.
Friends.
http://2012.handmadebicycleshow.com/exhibitor/groovy-cycleworks/
El 19 veurem el "brother", mtb, mtb, mtb, de la The Motivator, vull dir.
I d'aquí a res d'aquesta un bis.
MTB, MTB, MTB.
Rosene
http://www.2011.handmadebicycleshow.com/2011/02/25/rosene-hand-built-bicycles/
MTB, MTB, MTB.
En podrem dir moltes coses, però una és la primera que em ve al cap, "cal anar-la a veure".
Un aspecte interessant per a mi, té un punt Vicious sense ser-ho, què tinc clar que no ho és, però el fet d'anar pintada per petites seccions em recorda quina és la reina, la The Motivator.
Mare meva quina proposta de bike.
Ahir un punt interessant, entre molts de conversa entre bikers, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Black cranks BO.
http://forums.mtbr.com/singlespeed/post-your-up-cranks-415883-11.html
Una proposta que fa uns dies que veig, en primer terme penses, "no", però ara passats els dies penso "per què no?".
MTB, MTB, MTB.
Circuit Montalt.
http://www.youtube.com/watch?v=YAfUWMIoaRE&feature=related
De la casa, sí senyor, per darrera de casa.
MTB, MTB, MTB.
Vertigo.
http://www.2011.handmadebicycleshow.com/2011/02/26/vertigo-cycles-2/
Vertigo la de la image té la porta oberta a casa, i no una estona.
MTB, MTB, MTB.
Tensor: Vertigo.
http://www.2011.handmadebicycleshow.com/2011/02/26/vertigo-cycles-2/
Miraré d'entendre com fa la feina, perquè podria ser-me útil per a una de les dues Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de febrer 13, 2012
Estrena Longboard: Pla de La Calma.
Els dies que passem són únics, cal tenir-ho clar, cada dia que passa i el deixem enrere aquest cal haver-lo exprimit ben exprimit, perquè aquest recorregut que en diem vida, no té possibilitat coneguda de girar cua i poder reviure un mateix instant.
Ahir la sortida al Pla de La Calma, va començar molt bé, va seguir millor encara, va donar pas a un darrer tram de somni, a on un sender de baixada directes a buscar les VW ens va deixar amb molt bones sensacions.
Un Pla de La Calma té sempre una component d'aventura com la té també una Cerdanya, un Cabrerès, un Cap de Creus, amb aquest darrer no fallarem, i tant que no.
Ahir una component coneguda que va virar i ens va proposar deixar-nos gaudir de la jornada per passar-nos factura després d'aquesta.
Un inici d'escalada des d'Aiguafreda sensacional, a on el sol ens va protegir mentre escalàvem unes pales monumentals, llargues, sí, vaig escoltar "menys que les de la Cerdanya", i tant que sí, cada temps té un lloc al nostre espai, ara, ahir era temps de pujar al Pla de La Calma o això pensàvem.
L'inici de la sortida previst no real, les deu del matí, l'arribada al Brull al mig dia, entre moltes converses, moltes, a on mirar d'encarar cada una de les pujades amb absoluta calma va ser la component número u, a on el parlar de tres genets de Drac entre somriures i més somriures ens va fer deixar de banda que als darrers plans previs a l'arribada al Brull la temperatura era més que freda, jo diria que polar, però un fred polar, de fet a les primeres pujades l'aire era tan fred que respirar em feia mal al pit, com sona. Un dolor intens l'entrada de l'aire, però també en certa manera gratificant.
Un esmorzar dinar que ens va dir que no estàvem bé, quin fred al cos, una hora ben bona em va costar tornar no sé molt bé d'on, per després enfilar amb els bikes i rodar per un senders de 10/10, però 10/10. Quan els temps ajudi una mica més hem de fer, i fer, i fer, sender darrera sender, entre aquests escenaris del millor MTB.
Zona restringida aquesta, zona única aquesta, zona mítica aquesta, fet que fa que entre Garrotxa i ella les sensacion de que som d'aquí i aquí seguirem s'accentúa, sí, si bé també és cert que si no anem més enllà els plans són molt diferents dels que aquí us esmento, molt.
Dels entorns i de nosaltres, dependrà que el proper tram sigui en aquest escenari, en aquesta ruta, mtb, mtb, mtb.
Ahir la sortida al Pla de La Calma, va començar molt bé, va seguir millor encara, va donar pas a un darrer tram de somni, a on un sender de baixada directes a buscar les VW ens va deixar amb molt bones sensacions.
Un Pla de La Calma té sempre una component d'aventura com la té també una Cerdanya, un Cabrerès, un Cap de Creus, amb aquest darrer no fallarem, i tant que no.
Ahir una component coneguda que va virar i ens va proposar deixar-nos gaudir de la jornada per passar-nos factura després d'aquesta.
Un inici d'escalada des d'Aiguafreda sensacional, a on el sol ens va protegir mentre escalàvem unes pales monumentals, llargues, sí, vaig escoltar "menys que les de la Cerdanya", i tant que sí, cada temps té un lloc al nostre espai, ara, ahir era temps de pujar al Pla de La Calma o això pensàvem.
L'inici de la sortida previst no real, les deu del matí, l'arribada al Brull al mig dia, entre moltes converses, moltes, a on mirar d'encarar cada una de les pujades amb absoluta calma va ser la component número u, a on el parlar de tres genets de Drac entre somriures i més somriures ens va fer deixar de banda que als darrers plans previs a l'arribada al Brull la temperatura era més que freda, jo diria que polar, però un fred polar, de fet a les primeres pujades l'aire era tan fred que respirar em feia mal al pit, com sona. Un dolor intens l'entrada de l'aire, però també en certa manera gratificant.
Un esmorzar dinar que ens va dir que no estàvem bé, quin fred al cos, una hora ben bona em va costar tornar no sé molt bé d'on, per després enfilar amb els bikes i rodar per un senders de 10/10, però 10/10. Quan els temps ajudi una mica més hem de fer, i fer, i fer, sender darrera sender, entre aquests escenaris del millor MTB.
Zona restringida aquesta, zona única aquesta, zona mítica aquesta, fet que fa que entre Garrotxa i ella les sensacion de que som d'aquí i aquí seguirem s'accentúa, sí, si bé també és cert que si no anem més enllà els plans són molt diferents dels que aquí us esmento, molt.
Dels entorns i de nosaltres, dependrà que el proper tram sigui en aquest escenari, en aquesta ruta, mtb, mtb, mtb.
M9.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=73398&cat=
MTB, MTB, MTB.
La de dalt no cal dir, que sí, que sí, que sí, que és color Miki, ja no ho recordava, el color Miki.
Una M9, per favor, per favor, per favor, ara ja però cal perseguir, perseguir-la en 29er.
Avui ja millor del fred, endolorit, un xic, però ja amb les sensacions de ser-hi, i ser-hi bé.
A per la crònica.
Narcís ets portada al Japó, sí, sí, la teva imatge amb la roda i el pinyó d'en Colorado ronda pel món, mtb, mtb, mtb.
Visita a BO.
Divendres a la tarda visita a BO.
Sí, sí unes hores després, millor dit un dia després. Pel fet de que les rodes de la Longboard, les famoses rodes ja estan a punt, de fet dijous aprofitant la meva pujada a BO, vaig recollir-les.
Dues joies, que presentarem un cop tingui el Belt Drive, amb la presentació detallada de la Spot Brand.
Ahir però teníem planificada aprofitant que els divendres a la tarda el despatx no treballa, una sortida breu de dues hores per fer el primer test de les noves rodes. Aprofitant això també hi ha un canvi de model de pneumàtic davanter, passant d'un Crossmark 2.1 UST a un Ardent 2.25 UST. Com "ja que hi som" posar el pneumàtic del darrera també nou, de Crossmark a Crossmark, és a dir el mateix que portava.
La intenció era bona, sí, però ja no recordava que al seu dia en Colorado amb les mateixes rodes i mateixos pneumàtics va estar hores per poder muntar-los. La dificultat radica en que el centre de la "llanta" té més alçada del que hauria de tenir, i el pneumàtic no entra amb facilitat, de tal manera que després d'intentar-ho les tres primeres hores la decisió va ser clara, "ens cal anar a veure en Narcís de BO".
I directes a BO.
Un cop a BO, i posat remei al tema, en Narcís va detectar que el muntatge dels pneumàtics va requerir de fer tanta força lateral que calia tornar a tensar els "radis" de les dues rodes, i així ho va fer.
A les deu de la nit tornàvem a ser a casa, amb les rodes muntades.
Aprofitant la visita a BO vaig programar de demanar dos conjunts complerts de "radis" de titani que tarden tres setmanes a arribar, un joc per les rodes "geared" de l'Oriol, i un per a la Longboard, i direu però si acabes de finalitzar el muntatge de les rodes de la Spot Brand, sí, i no.
Les rodes de la Longboard seran les meves, què vull dir, els "aros" que porten aquestes rodes són els Crest, haurien de ser les Race Gold, però encara no estan disponibles a aquí, sí a França, bé la decisió al seu dia va ser, "muntem ara un joc amb Crest que serà després per a mi, un cop ja disposem de les Race Gold", que serà motiu d'un segon muntatge més lleuger.
La Betty no requereix d'unes rodes amb uns "aros" per a un límit de pes crec recordar que per les Crest és de 86 Kg. Les Race Gold crec recordar que són per a un límit de pes de 76 Kg. estem per sota dels 50 Kg. així que cap problema, de fet jo també podria rodar amb unes Gold, però si han de ser per algú són per a la Longboard no per a mi.
El pes de les rodes actuals és de 1.480 g. amb el kit Tubeless muntat, amb els gruixos per centrar el pinyó, el pes amb les Race Gold serà de 1.400 g. que serà ja el punt i final del tema de les rodes.
MTB, MTB, MTB.
Festival a BO.
Coming Soon.
Sí, sí unes hores després, millor dit un dia després. Pel fet de que les rodes de la Longboard, les famoses rodes ja estan a punt, de fet dijous aprofitant la meva pujada a BO, vaig recollir-les.
Dues joies, que presentarem un cop tingui el Belt Drive, amb la presentació detallada de la Spot Brand.
Ahir però teníem planificada aprofitant que els divendres a la tarda el despatx no treballa, una sortida breu de dues hores per fer el primer test de les noves rodes. Aprofitant això també hi ha un canvi de model de pneumàtic davanter, passant d'un Crossmark 2.1 UST a un Ardent 2.25 UST. Com "ja que hi som" posar el pneumàtic del darrera també nou, de Crossmark a Crossmark, és a dir el mateix que portava.
La intenció era bona, sí, però ja no recordava que al seu dia en Colorado amb les mateixes rodes i mateixos pneumàtics va estar hores per poder muntar-los. La dificultat radica en que el centre de la "llanta" té més alçada del que hauria de tenir, i el pneumàtic no entra amb facilitat, de tal manera que després d'intentar-ho les tres primeres hores la decisió va ser clara, "ens cal anar a veure en Narcís de BO".
I directes a BO.
Un cop a BO, i posat remei al tema, en Narcís va detectar que el muntatge dels pneumàtics va requerir de fer tanta força lateral que calia tornar a tensar els "radis" de les dues rodes, i així ho va fer.
A les deu de la nit tornàvem a ser a casa, amb les rodes muntades.
Aprofitant la visita a BO vaig programar de demanar dos conjunts complerts de "radis" de titani que tarden tres setmanes a arribar, un joc per les rodes "geared" de l'Oriol, i un per a la Longboard, i direu però si acabes de finalitzar el muntatge de les rodes de la Spot Brand, sí, i no.
Les rodes de la Longboard seran les meves, què vull dir, els "aros" que porten aquestes rodes són els Crest, haurien de ser les Race Gold, però encara no estan disponibles a aquí, sí a França, bé la decisió al seu dia va ser, "muntem ara un joc amb Crest que serà després per a mi, un cop ja disposem de les Race Gold", que serà motiu d'un segon muntatge més lleuger.
La Betty no requereix d'unes rodes amb uns "aros" per a un límit de pes crec recordar que per les Crest és de 86 Kg. Les Race Gold crec recordar que són per a un límit de pes de 76 Kg. estem per sota dels 50 Kg. així que cap problema, de fet jo també podria rodar amb unes Gold, però si han de ser per algú són per a la Longboard no per a mi.
El pes de les rodes actuals és de 1.480 g. amb el kit Tubeless muntat, amb els gruixos per centrar el pinyó, el pes amb les Race Gold serà de 1.400 g. que serà ja el punt i final del tema de les rodes.
MTB, MTB, MTB.
Festival a BO.
Coming Soon.
Pla de La Calma, NO.
És que no ha estat, sí la sortida no coronar el Pla.
Ja prepararé la crònica, perquè tota la tarda nit recuperant l'escalfor perduda entre senders, quin fred, quin fred, quin fred, no m'han salvat ni les sensacionals i eficients Lake MX140, mtb, mtb, mtb.
Coming Soon.
Ja prepararé la crònica, perquè tota la tarda nit recuperant l'escalfor perduda entre senders, quin fred, quin fred, quin fred, no m'han salvat ni les sensacionals i eficients Lake MX140, mtb, mtb, mtb.
Coming Soon.
La Joia de la Corona: Narcís de Bici Oci.
Un tema el què ha fet que ens decidíssim a muntar les rodes de la Spot Brand per BO, en Narcís té ofici, en Narcís és mecànic, a BO, mecànic de bikes, fora de BO entre els dos podríem obrir i tancar un desmodròmic, està tot dit.
Aquest fet que és una persona amb ofici, respecto molt a les persones que tenen ofici, ha estat el motiu pel què les fa BO.
Dit això, els invents per manca d'experiència no van a càrrec del client, a Can BO això no passa, vull dir que si en Narcís fa un muntatge com el de les rodes, pot sortir malament, "mai he radiat titani, i sempre he escoltat, llegit que donen problemes", sí, sí, d'una humilitat exemplar, però per aquest motiu hi vaig tranquil, com deia en Jordi, "jo ja no haig de demostrar res", en Narcís i jo tampoc ens hem de demostrar res.
Vull dir que les mans d'en Narcís són les mans per a posar a punt "la bike".
A casa des de què costava tant accedir al Txema de Probike, al Raul de Doctore Bike, sempre molt i molt enfeinats amb noves tasques que res tenen a veure amb l'ofici de mecànic, dos molt bons professionals, ens hem decidit per la Joia de la Corona, en Narcís de Bici Oci.
Sí, sí, a casa ens posa a punt, ens munta les bikes el millor mecànic que hem tingut el plaer de tastar, i n'he tingut molts de mecànics jo, ep i a sou, molts anys, dels que poden obrir i tancar un quatre cilindres en línia en 19 hores, i un cop dins del quadre poder posar una copa ben plena de Cava a sobre del Delta Box i veure com aquesta no es mou ni a 7.000 rpm.
Bé doncs en Narcís de BO és aquest professional pel què fa a les bikes.
A un professional d'aquest nivell, si et diu "ho puc fer", pots posar-t'hi de peus que si ell no ho fa bé no serà perquè no estiguis en bones mans.
Boixes suïsses DT 240 CL, la del darrera específica Single Speed, radis asiàtics de titani, "aros" USA de NoTubes ZTR Crest 29er i unes mans expertes, molt, les d'en Narcís de BO, han fet realitat aquesta construcció, i a data d'avui ni amb la tensió dels radis, ni amb el kit Tubeless, em tingut cap, però cap problema, i amb un avantatge, que no patim per si surt un problema perquè entre en Narcís i si cal per temes de botiga amb en David, el problema es parlarà obertament, això no garanteix que aquest quedi solucionat, i tant que no, però a casa des de l'àvia al cel sigui tenim una dita que pels picapedrers ens funciona, "qui fa tot el què pot no està obligat a més", en Narcís pot menjar a casa, és un picapedrer, fa sempre tot el què pot i més.
El termini dels radis, per aconseguir els radis tres setmanes, nosaltres aquesta propera setmana en demanem per a muntar dos jocs de rodes més, d'entrada avui tots per DT 240 CL, un joc amb una boixa específica Single Speed. Tardaran aquestes tres setmanes o més, els "aros" d'entrega immediata, 24-48 hores si l'importador en té, si no esperarem, cap problema, les boixes el temps que tardi el sr. Frehner a fer-les arribar a BO.
A partir d'aquí el temps que necessiti en Narcís per fer bé la seva feina, no demanem termini a BO, sempre a punt, sempre, pedalen, no tardaran mai un dia més, pedalen els dos, tenen clar la sensació del biker que li queden els peus a terra un dia més del què ells podrien evitar, un punt fort, entre molts.
Nosaltres no portem publicitat de cap botiga tenim un Blog que no és "juez y parte", BO respecte aquest punt tan important per a mi, per això les rodes de la Longboard porten el "logo" de BO.
Una feina impecable, senzillament impecable, no és un "logo" que ens identifiqui com a BO, si no el "logo" del muntatge de les rodes.
Avui hem rodat per segon dia amb les rodes noves, zero soroll, zero soroll, zero soroll, Colorado, com t'has quedat? és que he vist com parava l'orella i remugava, he vist com les provava, zero sorolls i remugava i remugava.
I Love Colorado, I Love Colorado, no perquè sigui perfecte, "que ho ets, que ho ets", si no perquè és ell, i té clar que som dos no ell i prou.
Poden fer soroll demà, i tant que sí, anirem a BO i mirarem què fer, res més, mirarem què fer.
Una hora anar a BO des de casa, una hora que et garanteix el millor servei, vist així és al costat de casa.
Pensar que haurem de passar per BO d'aquí a uns dies a revisar les rodes ja em posa de bon humor, del millor humor.
MTB, MTB, MTB.
Aquest fet que és una persona amb ofici, respecto molt a les persones que tenen ofici, ha estat el motiu pel què les fa BO.
Dit això, els invents per manca d'experiència no van a càrrec del client, a Can BO això no passa, vull dir que si en Narcís fa un muntatge com el de les rodes, pot sortir malament, "mai he radiat titani, i sempre he escoltat, llegit que donen problemes", sí, sí, d'una humilitat exemplar, però per aquest motiu hi vaig tranquil, com deia en Jordi, "jo ja no haig de demostrar res", en Narcís i jo tampoc ens hem de demostrar res.
Vull dir que les mans d'en Narcís són les mans per a posar a punt "la bike".
A casa des de què costava tant accedir al Txema de Probike, al Raul de Doctore Bike, sempre molt i molt enfeinats amb noves tasques que res tenen a veure amb l'ofici de mecànic, dos molt bons professionals, ens hem decidit per la Joia de la Corona, en Narcís de Bici Oci.
Sí, sí, a casa ens posa a punt, ens munta les bikes el millor mecànic que hem tingut el plaer de tastar, i n'he tingut molts de mecànics jo, ep i a sou, molts anys, dels que poden obrir i tancar un quatre cilindres en línia en 19 hores, i un cop dins del quadre poder posar una copa ben plena de Cava a sobre del Delta Box i veure com aquesta no es mou ni a 7.000 rpm.
Bé doncs en Narcís de BO és aquest professional pel què fa a les bikes.
A un professional d'aquest nivell, si et diu "ho puc fer", pots posar-t'hi de peus que si ell no ho fa bé no serà perquè no estiguis en bones mans.
Boixes suïsses DT 240 CL, la del darrera específica Single Speed, radis asiàtics de titani, "aros" USA de NoTubes ZTR Crest 29er i unes mans expertes, molt, les d'en Narcís de BO, han fet realitat aquesta construcció, i a data d'avui ni amb la tensió dels radis, ni amb el kit Tubeless, em tingut cap, però cap problema, i amb un avantatge, que no patim per si surt un problema perquè entre en Narcís i si cal per temes de botiga amb en David, el problema es parlarà obertament, això no garanteix que aquest quedi solucionat, i tant que no, però a casa des de l'àvia al cel sigui tenim una dita que pels picapedrers ens funciona, "qui fa tot el què pot no està obligat a més", en Narcís pot menjar a casa, és un picapedrer, fa sempre tot el què pot i més.
El termini dels radis, per aconseguir els radis tres setmanes, nosaltres aquesta propera setmana en demanem per a muntar dos jocs de rodes més, d'entrada avui tots per DT 240 CL, un joc amb una boixa específica Single Speed. Tardaran aquestes tres setmanes o més, els "aros" d'entrega immediata, 24-48 hores si l'importador en té, si no esperarem, cap problema, les boixes el temps que tardi el sr. Frehner a fer-les arribar a BO.
A partir d'aquí el temps que necessiti en Narcís per fer bé la seva feina, no demanem termini a BO, sempre a punt, sempre, pedalen, no tardaran mai un dia més, pedalen els dos, tenen clar la sensació del biker que li queden els peus a terra un dia més del què ells podrien evitar, un punt fort, entre molts.
Nosaltres no portem publicitat de cap botiga tenim un Blog que no és "juez y parte", BO respecte aquest punt tan important per a mi, per això les rodes de la Longboard porten el "logo" de BO.
Una feina impecable, senzillament impecable, no és un "logo" que ens identifiqui com a BO, si no el "logo" del muntatge de les rodes.
Avui hem rodat per segon dia amb les rodes noves, zero soroll, zero soroll, zero soroll, Colorado, com t'has quedat? és que he vist com parava l'orella i remugava, he vist com les provava, zero sorolls i remugava i remugava.
I Love Colorado, I Love Colorado, no perquè sigui perfecte, "que ho ets, que ho ets", si no perquè és ell, i té clar que som dos no ell i prou.
Poden fer soroll demà, i tant que sí, anirem a BO i mirarem què fer, res més, mirarem què fer.
Una hora anar a BO des de casa, una hora que et garanteix el millor servei, vist així és al costat de casa.
Pensar que haurem de passar per BO d'aquí a uns dies a revisar les rodes ja em posa de bon humor, del millor humor.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)