Roc d'Azur 2011: 9/ Cyclocross, Hope break?

 Hope penso què pensa que té clar a on va, però no és així.

Primer ha de fer un fre de bike amb un rendiment que en condicions extremes de XC tingui un rendiment eficient i per tant estable, que no,  no el té, en cap cas, mtb, mtb, mtb.

El criteri d'acabats són, això sí, tenen en aquest aspecte el millor producte.

Cal tenir clar que,  tenir capacitats interessants per treballar en CNC no implica que el producte que fas funcioni, els frens Hope van, no van molt bé, van.

Els llums Hope van, no van molt bé, cal veure què passa amb les rodes, però aniran, no aniran molt bé.

Per què? perquè fer-ho bé és un art, i si treballes bé el CNC, ja tens el teu punt fort, així que millor fas això, no un altra cosa feta amb CNC.

Et pot sortir bé, no dic que no, però costa quan parles de que el fre baixant no fatigui, i  comprar un producte,  els frens Hope de 400 euros, decidir-se per ells, si saps que no van com han d'anar, que no van malament, però pel que fa referència a rendiment cal que frenin sempre bé, i aquest no és el cas.

MTB, MTB, MTB.

Tindrem paciència i esperarem a que frenin, i aquest instant serà interessant, perquè són "els frens amb els acabats més atractius", funcionals no, perquè des del 2004 que no hi ha manera de que tot el producte sigui funcional. Però els seguirem a curta distància, i tant, perquè és una marca que m'agrada.

Roc d'Azur 2011: 8/ Col.lecció Pearl Izumi 2012.

No són les del 2011, és veritat.

No sé per què?

 Hauran canviat de dissenyadors?

O és que jo encara no sóc a on hauré de ser?

Perquè el què està clar, és que són els reis pel que fa a equipaments de MTB per rodar als USA.

Jo aquesta proposta avui no la veig, però si ells van per aquí jo també.

I tant!!!

Oi que sí?

El calçat, és veritat no és el seu punt fort, hauran de millorar.

Pel què fa referència a prestació pura i dura, pel que fa a presentació en cap cas.

Ara que són els mateixos, que Shimano els hi passi tecnologia de calçat, i que Pearl Izumi els hi passi la de roba.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 7/ Apassionats de les Yetis.

Entrant a cercar els dorsals,  i una de les primeres visions, dues Yetis personalitzades. I com ha de ser, després de coincidir, converses i converses de Yetis i més Yetis.

Quina passió que tenen els francesos per les Yetis, ASR-SL, 575, i Seven les més vistes, ARC, cap.

L'exposició de Yeti va agafada de la ma de Rocky Mountain, i fa uns anys jo diria que a diferència d'ara, també de Moots, recordo perfectament haver vist les Moots exposades, fins i tot una YBB i una Rigormootis juntes, d'això però ja fa uns anys.

 La Big Top em recorda i molt a la meva Yeti ACR, per què? pel color negre brillant, segurament hauria de ser la meva bike avui, una Yeti, tot podria ser, no ho sé.

El preu més que interessant, també he de dir que pot semblar inicialment un bon preu, però si això ho és,  ja no et dic res del Ventana El Comandante, HM i 890 euros, senzillament sensacional.

Veig aquest logo i penso, groga i negra, groga i negra, mallot i culot groc i negre, mtb, mtb, mtb.

Per què en Josep va en Yeti, en Xavier va en Yeti, la Betty va en Yeti i jo no?

Bé, en Colorado també hi anava i ja no hi va, serà que ha de ser així, això sí, no hi vaig però en tinc una i per cert senzillament preciosa, però preciosa, això sí, dins d'una caixa, ben guardada.

MTB, MTB, MTB.

Si visquéssim a Mallorca o a França,   a casa aniriem tots amb Yeti, que no és el mateix que tindríem, tenir-les ja les tenim. La Betty aniria amb el seu clauer però específica per a Single Speed, amb EBB segurament,  en Josep amb la seva ASR, en Xavier també, en Colorado amb una Ciclocross de titani, jo amb una ARC de 29" negra mate anoditzada amb detalls "grocs-turqueses".

Pensaments d'un bastió Yeti que es resisteix a la perseverança de "terra cremada".

Roc d'Azur 2011: 6/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. Els grans han de ser-hi perquè els petits puguin brillar.

Pivot Cycles. "Petita entre grans".

Aquesta és l'estrella del 2012 de Pivot, hauria de ser-ho.

En viu sensacional, i tant.

Sort en tenim que BO té el seny per conduir a aquesta magnífica marca de bikes.

No sé però si no va cinc anys passada de temps, vull dir que les Ibis Mojo Carbon són 2007, han passat moltes coses des de l'arribada de les 140 mm.

Sobre el tema Kashima, jo ja no entenc res.

Un color singular, el "pink".

Un seient de noia, l'Aspide Glamour.

Pivot Cycles, a l'espera de la Match 4 de carboni i també la de 29".

Pivots, Pivots i més Pivots.

429.

Detall de la reina de rodes grosses del sr. Cocalis.

Aquesta també aniria més que bé.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 5/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. Formula Brakes.

En Colorado va fer algunes petites millores a la seva bike, entre elles, la de les manetes de carboni dels seus frens Formula.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 4/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. El "marmell".

Ho tenen  clar,  vul dir el com comunicar.

Una de les millors estructures, com a Team, per no dir la millor.

Tenen el millor producte, amb diferència, però amb diferència.

No tenen límits pel què fa referència a portar a terme els seus projectes.

I això els ha portat a perdre el 49% de les accions en favor de Merida, pel que he llegit, i d'aquí a un temps perdran fins a rondar el 80%, percentatge amb el que Merida o qui sigui controlarà el com i el perquè de tot plegat.

M'agradaria rodar un dia amb una de les seves bikes de test. La Enduro, la darrera podria ser una d'aquestes oportunitats, al Lago di Garda, per què no?

Aquesta és única, cada detall em recorda a un concepte,  el de la Trek District Carbon o anteriorment la 69 del sr. Travis Brown amb la DUC32.

El pinyó desitjat, les punteres, el tensor diferent, complicadament diferent.

Uns bons constructor de bikes, el que implica un bon producte, els millors comunicadors, i un desastrosos controladors de costos, això els portarà a perdre aquesta joia de companyia, de fet aquest camí ja ha començat, oi que sí? a no sé que maniobrin ara que res no val res,  i recuperin el que han perdut, però això requerix de maniobrar brusca i premeditadament, i això ja ho estan fent sense el "bruscament" els que ara els hi tenen el peu al coll, "històries del MTB".

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 3/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. Després del blau ve el "marmell".

Curiós Giant no hi va, i la seva presència al Roc queda eclipsada pels seus màxims competidors, curiós, una estructura enorme que és als meus ulls és inexistent. El resultat, és que aquesta és l'única imatge que en tinc, darrera "el poder empantanat".

Els primers, amb unes de les millors bikes del mercat, segur, els segons amb la millor bike del mercat, com la millor del mercat segur, però els primers amb un problema greu de comunicació, els segons amb un problema greu de costos, els segon s'emporten la fama, els primers els resultats econòmics, que què prefereixo? si ha de ser un dels dos, la fama no.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 2/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011.

A aquest espai, al Roc d'Azur, moltes les iniciatives, com la de l'anterior intervenció, com aquesta mateixa.

Dies de MTB, vaig veure aquest anells, també els seus seients, i també les seves "Road-shoes".

Després de les Bont, no puc dir, "són unes posssibles bones candidates", ni això "possibles",  en cap cas, però és una curiositat, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 1/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011.

Mentre preparem en Colorado la crònica del Randó Roc Noire, i jo les del Roc Marathon i Roc d'Azur, aniré posant les imatges de les bikes exposades al Roc, no hi són totes és veritat, segurament no són tampoc les més noves, sí les que el meu ull cada any decideix que són les més interessants, també miraré de posar el perquè d'aquest interès, i si no ho faig ja quedarà per a d'altres intervencions posteriors.

Fa uns anys a Ebay, vaig veure un israelià que es dedicava a vendre patilles de canvi per Ebay, al Roc vaig veure aquesta imatge, i en parlar amb el responsable de l'expositor, li vaig comentar que fa uns temps al despatx havíem estudiat/comentat la singularitat d'una persona que es dedicava al mateix que ell, una activitat que no requeria d'un gros magatzem, a on la producció no està condicionada a tercers, i a on el canal de venda era directe, i que aquest projecte era d'un israelita, a l'instant la cara del meu interlocutor es va il.luminar, "sommes nous", va venir a dir, eren ells passats els anys.

Increïble, ens va preguntar quina empresa del sector teníem, i ràpidament varem contestar, "al sector dels clients, som apassionats de la bike, no professionals del sector", en cap cas, avui això és així, demà també.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Entre cròniques del Roc, un "break", per dir:

Perquè puguem compartir que el Roc Marathon va ser dur, molt dur, no sé ja si més o menys dur què, sí que a tots quatre, a la Betty, a en DNL, a en Colorado ens va portar al límit, i tant. La imatge així m'ho indica, no sé si perquè sóc jo, i hi veig coses que no hi són, vull dir que la veig i jo penso en com va ser, o perquè realment la foto ho transmet, a mi em diu clarament, "quin nivell que té aquesta cursa, sempre cal ser prudent sobre fins i tot quelcom conegut com ho és el Roc Marathon per a mi, i quina lliço d'humilitat, aquest Roc Marathon m'ha fet trontollar", mtb, mtb, mtb.

Dies de MTB, MTB, MTB del més exigent per a nosaltres.