Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dissabte, d’octubre 15, 2011
Roc d'Azur 2011: 7/ Apassionats de les Yetis.
Entrant a cercar els dorsals, i una de les primeres visions, dues Yetis personalitzades. I com ha de ser, després de coincidir, converses i converses de Yetis i més Yetis.
Quina passió que tenen els francesos per les Yetis, ASR-SL, 575, i Seven les més vistes, ARC, cap.
L'exposició de Yeti va agafada de la ma de Rocky Mountain, i fa uns anys jo diria que a diferència d'ara, també de Moots, recordo perfectament haver vist les Moots exposades, fins i tot una YBB i una Rigormootis juntes, d'això però ja fa uns anys.
La Big Top em recorda i molt a la meva Yeti ACR, per què? pel color negre brillant, segurament hauria de ser la meva bike avui, una Yeti, tot podria ser, no ho sé.
El preu més que interessant, també he de dir que pot semblar inicialment un bon preu, però si això ho és, ja no et dic res del Ventana El Comandante, HM i 890 euros, senzillament sensacional.
Veig aquest logo i penso, groga i negra, groga i negra, mallot i culot groc i negre, mtb, mtb, mtb.
Per què en Josep va en Yeti, en Xavier va en Yeti, la Betty va en Yeti i jo no?
Bé, en Colorado també hi anava i ja no hi va, serà que ha de ser així, això sí, no hi vaig però en tinc una i per cert senzillament preciosa, però preciosa, això sí, dins d'una caixa, ben guardada.
MTB, MTB, MTB.
Si visquéssim a Mallorca o a França, a casa aniriem tots amb Yeti, que no és el mateix que tindríem, tenir-les ja les tenim. La Betty aniria amb el seu clauer però específica per a Single Speed, amb EBB segurament, en Josep amb la seva ASR, en Xavier també, en Colorado amb una Ciclocross de titani, jo amb una ARC de 29" negra mate anoditzada amb detalls "grocs-turqueses".
Pensaments d'un bastió Yeti que es resisteix a la perseverança de "terra cremada".
divendres, d’octubre 14, 2011
Roc d'Azur 2011: 6/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. Els grans han de ser-hi perquè els petits puguin brillar.
Pivot Cycles. "Petita entre grans".
Aquesta és l'estrella del 2012 de Pivot, hauria de ser-ho.
En viu sensacional, i tant.
Sort en tenim que BO té el seny per conduir a aquesta magnífica marca de bikes.
No sé però si no va cinc anys passada de temps, vull dir que les Ibis Mojo Carbon són 2007, han passat moltes coses des de l'arribada de les 140 mm.
Sobre el tema Kashima, jo ja no entenc res.
Un color singular, el "pink".
Un seient de noia, l'Aspide Glamour.
Pivot Cycles, a l'espera de la Match 4 de carboni i també la de 29".
Pivots, Pivots i més Pivots.
429.
Detall de la reina de rodes grosses del sr. Cocalis.
Aquesta també aniria més que bé.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta és l'estrella del 2012 de Pivot, hauria de ser-ho.
En viu sensacional, i tant.
Sort en tenim que BO té el seny per conduir a aquesta magnífica marca de bikes.
No sé però si no va cinc anys passada de temps, vull dir que les Ibis Mojo Carbon són 2007, han passat moltes coses des de l'arribada de les 140 mm.
Sobre el tema Kashima, jo ja no entenc res.
Un color singular, el "pink".
Un seient de noia, l'Aspide Glamour.
Pivot Cycles, a l'espera de la Match 4 de carboni i també la de 29".
Pivots, Pivots i més Pivots.
429.
Detall de la reina de rodes grosses del sr. Cocalis.
Aquesta també aniria més que bé.
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: 5/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. Formula Brakes.
En Colorado va fer algunes petites millores a la seva bike, entre elles, la de les manetes de carboni dels seus frens Formula.
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: 4/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. El "marmell".
Ho tenen clar, vul dir el com comunicar.
Una de les millors estructures, com a Team, per no dir la millor.
Tenen el millor producte, amb diferència, però amb diferència.
No tenen límits pel què fa referència a portar a terme els seus projectes.
I això els ha portat a perdre el 49% de les accions en favor de Merida, pel que he llegit, i d'aquí a un temps perdran fins a rondar el 80%, percentatge amb el que Merida o qui sigui controlarà el com i el perquè de tot plegat.
M'agradaria rodar un dia amb una de les seves bikes de test. La Enduro, la darrera podria ser una d'aquestes oportunitats, al Lago di Garda, per què no?
Aquesta és única, cada detall em recorda a un concepte, el de la Trek District Carbon o anteriorment la 69 del sr. Travis Brown amb la DUC32.
El pinyó desitjat, les punteres, el tensor diferent, complicadament diferent.
Uns bons constructor de bikes, el que implica un bon producte, els millors comunicadors, i un desastrosos controladors de costos, això els portarà a perdre aquesta joia de companyia, de fet aquest camí ja ha començat, oi que sí? a no sé que maniobrin ara que res no val res, i recuperin el que han perdut, però això requerix de maniobrar brusca i premeditadament, i això ja ho estan fent sense el "bruscament" els que ara els hi tenen el peu al coll, "històries del MTB".
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: 3/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. Després del blau ve el "marmell".
Curiós Giant no hi va, i la seva presència al Roc queda eclipsada pels seus màxims competidors, curiós, una estructura enorme que és als meus ulls és inexistent. El resultat, és que aquesta és l'única imatge que en tinc, darrera "el poder empantanat".
Els primers, amb unes de les millors bikes del mercat, segur, els segons amb la millor bike del mercat, com la millor del mercat segur, però els primers amb un problema greu de comunicació, els segons amb un problema greu de costos, els segon s'emporten la fama, els primers els resultats econòmics, que què prefereixo? si ha de ser un dels dos, la fama no.
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: 2/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011.
A aquest espai, al Roc d'Azur, moltes les iniciatives, com la de l'anterior intervenció, com aquesta mateixa.
Dies de MTB, vaig veure aquest anells, també els seus seients, i també les seves "Road-shoes".
Després de les Bont, no puc dir, "són unes posssibles bones candidates", ni això "possibles", en cap cas, però és una curiositat, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: 1/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011.
Mentre preparem en Colorado la crònica del Randó Roc Noire, i jo les del Roc Marathon i Roc d'Azur, aniré posant les imatges de les bikes exposades al Roc, no hi són totes és veritat, segurament no són tampoc les més noves, sí les que el meu ull cada any decideix que són les més interessants, també miraré de posar el perquè d'aquest interès, i si no ho faig ja quedarà per a d'altres intervencions posteriors.
Fa uns anys a Ebay, vaig veure un israelià que es dedicava a vendre patilles de canvi per Ebay, al Roc vaig veure aquesta imatge, i en parlar amb el responsable de l'expositor, li vaig comentar que fa uns temps al despatx havíem estudiat/comentat la singularitat d'una persona que es dedicava al mateix que ell, una activitat que no requeria d'un gros magatzem, a on la producció no està condicionada a tercers, i a on el canal de venda era directe, i que aquest projecte era d'un israelita, a l'instant la cara del meu interlocutor es va il.luminar, "sommes nous", va venir a dir, eren ells passats els anys.
Increïble, ens va preguntar quina empresa del sector teníem, i ràpidament varem contestar, "al sector dels clients, som apassionats de la bike, no professionals del sector", en cap cas, avui això és així, demà també.
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’octubre 13, 2011
Roc d'Azur 2011: Entre cròniques del Roc, un "break", per dir:
Perquè puguem compartir que el Roc Marathon va ser dur, molt dur, no sé ja si més o menys dur què, sí que a tots quatre, a la Betty, a en DNL, a en Colorado ens va portar al límit, i tant. La imatge així m'ho indica, no sé si perquè sóc jo, i hi veig coses que no hi són, vull dir que la veig i jo penso en com va ser, o perquè realment la foto ho transmet, a mi em diu clarament, "quin nivell que té aquesta cursa, sempre cal ser prudent sobre fins i tot quelcom conegut com ho és el Roc Marathon per a mi, i quina lliço d'humilitat, aquest Roc Marathon m'ha fet trontollar", mtb, mtb, mtb.
Dies de MTB, MTB, MTB del més exigent per a nosaltres.
dimecres, d’octubre 12, 2011
Roc d'Azur 2011: Crònica, "Estic fent el Roc", part I de.
"Quan tens a les teves mans, quan al teu cor hi tens també, quan als teus pensaments, hi tens també sempre "el teu Drac", ets també un genet feliç".
Jo sóc un genet feliç, avui dimecres hem sortit a pedalar planers, al matí, i ara a la tarda pensava, "avui he de sortir a pedalar, necessito fer un bon vol", no recordava que aquest matí ja l'havia fet un bon vol.
Quan Dracs, genets i els equipaments d'aquests es poden sumar a moltes ganes de gaudir i de millorar cada dia entre vols, entre Dracs, les jornades de MTB una darrera de l'altra no paren de ser, ara sí ara també.
Avui mentre pedalava pensava, "SSWC 2011-SSWC 2011, Guilleries 2011-Guilleries 2011, Tramunbike 2011-Tramunbike 2011, Roc d'Azur 2011-Roc d'Azur 2011, Moab?-Moab?", m'ha mancat Bicicims, en porten 21, tinc quaranta-set anys, ja toca als quaranta-vuit anar-hi, si no als quaranta-nou, però he de fer-la, si Deu no té previst un altre pla més extrem, que de ser així, també m'hi apuntaré.
Al Roc, als Rocs, als dos Rocs els pensaments canviaven ara sí ara també, però un sempre hi era present, "venim d'Irlanda, som a França, he fet Guilleries 2011, i marxarem al Moab Utah, renoi quin calendari", al Moab a on la Thelma & Louise van fer el gran vol, nosaltres però entre Dracs, i tant que sí, sense finals dramàtics, en cap cas, però un de pensament era el principal, bé dos, però un era el fet de que "estic fent el Roc d'Azur 2011", és senzillament sensacional, poder ser-hi és increïble, un privilegi poder rodar-hi amb els nostres Dracs, amb el meu Drac, cada metre del Roc, cada instant viscut al Roc, per bikers com nosaltres, no té preu, és, són, un grapat de milers de bones sensacions, encarrilades totes en fila perquè no tinguis temps de respirar pausadament, perquè el pensament no sigui cap més que la nostra passió pels vols de Drac, per aquest esport el MTB, que té per a mi una itinerància concreta, i a on no t'has de cansar mai de mirar, en el nostre cas de "volar", quants dies no baixo a veure el meu Drac, són uns minuts normalment, exactament no hi vaig a fer res, o sí i jo no ho veig. Mentre rodava al Roc Marathon, mentre a aquesta edició hi anava deixant escames blaves del meu Drac, mentre al Roc d'Azur veia com les pulsacions més prudents donaven pas a les més taronjades als turons més verticals, sempre pensava "estic fent el Roc 2011".
El circuit del Roc és molt especial, quan dic dic "especial", vull dir que és un recorregut que porta molts anys evolucionant, i que pel concepte de l'esdeveniment, "tancament darrer de la temporada dels bikers Mundial UCI-presentació novetats del sector del proper any", fa que la logística de cursa sigui WC, i les sensacions més directes siguin les que té un corredor del Mundial, sense patir la pressió dels resultats d'ells, sí gaudint de tot el protocol propi d'un Mundial UCI.
Mentre pedales a una de les molts curses del Roc, mentre ataques una pujada impossible, tant si poses peu com si no.
Mentre baixes per una pendent vertical, posis peu o no, no penses res més, jo així ho visc, que "estic fent el Roc 2011".
Aquest any, tant al Roc Marathon, com al Roc d'Azur, els meus nervis a les hores abans de cada cursa, han estat inexistents, concretament al Marathon, invisibles, i al Roc del diumenge desconeguts, oblidats.
Aquest detall ha estat determinant a aquesta edició per gaudir amb diferència del millor Roc dels que he participat fins avui, he rodat més segur, millor, més ràpid, i he gaudit com mai, he vist zones vermelles del pulsòmetre, i tant, he caminat al Marathon com feia temps que no ho recordava, el vent de més vuitanta quilòmetres d'una ventada em va fer volar uns centímetres, he vist la mort, com sona, he vist com venia i s'emportava una ànima, he vist llàgrimes de patiment, d'alegria, he vist milers de somriures, milers, he compartit cursa amb qui he compartit taula, i sempre entre cada bategar sincronitzat del meu Drac i jo, he pensat, hem pensat els dos, "estic fent el Roc".
MTB, MTB, MTB.
Jo sóc un genet feliç, avui dimecres hem sortit a pedalar planers, al matí, i ara a la tarda pensava, "avui he de sortir a pedalar, necessito fer un bon vol", no recordava que aquest matí ja l'havia fet un bon vol.
Quan Dracs, genets i els equipaments d'aquests es poden sumar a moltes ganes de gaudir i de millorar cada dia entre vols, entre Dracs, les jornades de MTB una darrera de l'altra no paren de ser, ara sí ara també.
Avui mentre pedalava pensava, "SSWC 2011-SSWC 2011, Guilleries 2011-Guilleries 2011, Tramunbike 2011-Tramunbike 2011, Roc d'Azur 2011-Roc d'Azur 2011, Moab?-Moab?", m'ha mancat Bicicims, en porten 21, tinc quaranta-set anys, ja toca als quaranta-vuit anar-hi, si no als quaranta-nou, però he de fer-la, si Deu no té previst un altre pla més extrem, que de ser així, també m'hi apuntaré.
Al Roc, als Rocs, als dos Rocs els pensaments canviaven ara sí ara també, però un sempre hi era present, "venim d'Irlanda, som a França, he fet Guilleries 2011, i marxarem al Moab Utah, renoi quin calendari", al Moab a on la Thelma & Louise van fer el gran vol, nosaltres però entre Dracs, i tant que sí, sense finals dramàtics, en cap cas, però un de pensament era el principal, bé dos, però un era el fet de que "estic fent el Roc d'Azur 2011", és senzillament sensacional, poder ser-hi és increïble, un privilegi poder rodar-hi amb els nostres Dracs, amb el meu Drac, cada metre del Roc, cada instant viscut al Roc, per bikers com nosaltres, no té preu, és, són, un grapat de milers de bones sensacions, encarrilades totes en fila perquè no tinguis temps de respirar pausadament, perquè el pensament no sigui cap més que la nostra passió pels vols de Drac, per aquest esport el MTB, que té per a mi una itinerància concreta, i a on no t'has de cansar mai de mirar, en el nostre cas de "volar", quants dies no baixo a veure el meu Drac, són uns minuts normalment, exactament no hi vaig a fer res, o sí i jo no ho veig. Mentre rodava al Roc Marathon, mentre a aquesta edició hi anava deixant escames blaves del meu Drac, mentre al Roc d'Azur veia com les pulsacions més prudents donaven pas a les més taronjades als turons més verticals, sempre pensava "estic fent el Roc 2011".
El circuit del Roc és molt especial, quan dic dic "especial", vull dir que és un recorregut que porta molts anys evolucionant, i que pel concepte de l'esdeveniment, "tancament darrer de la temporada dels bikers Mundial UCI-presentació novetats del sector del proper any", fa que la logística de cursa sigui WC, i les sensacions més directes siguin les que té un corredor del Mundial, sense patir la pressió dels resultats d'ells, sí gaudint de tot el protocol propi d'un Mundial UCI.
Mentre pedales a una de les molts curses del Roc, mentre ataques una pujada impossible, tant si poses peu com si no.
Mentre baixes per una pendent vertical, posis peu o no, no penses res més, jo així ho visc, que "estic fent el Roc 2011".
Aquest any, tant al Roc Marathon, com al Roc d'Azur, els meus nervis a les hores abans de cada cursa, han estat inexistents, concretament al Marathon, invisibles, i al Roc del diumenge desconeguts, oblidats.
Aquest detall ha estat determinant a aquesta edició per gaudir amb diferència del millor Roc dels que he participat fins avui, he rodat més segur, millor, més ràpid, i he gaudit com mai, he vist zones vermelles del pulsòmetre, i tant, he caminat al Marathon com feia temps que no ho recordava, el vent de més vuitanta quilòmetres d'una ventada em va fer volar uns centímetres, he vist la mort, com sona, he vist com venia i s'emportava una ànima, he vist llàgrimes de patiment, d'alegria, he vist milers de somriures, milers, he compartit cursa amb qui he compartit taula, i sempre entre cada bategar sincronitzat del meu Drac i jo, he pensat, hem pensat els dos, "estic fent el Roc".
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: Quan consolides el nivell de la Tramun.
Contràriament al que indica inicialment la imatge, per a mi aquest Roc d'Azur ha estat la consolidació baixant del meu modest nivell, modest perquè he de ser realista, però també objectiu, al Roc he baixat com mai, ajudava un terreny que senzillament després de mesos de no veure la pluja, tenia una característica única, era una veritable "lapa" per a la meva bike.
Podies encarar totes les baixades a dalt de la bike, per més pendent de baixada que tingués, la bike la podies aturar sempre i mirar de baixar a peu, però la sensació era de "que millor a dalt de la bike que a peu".
A molt trams de baixada vaig poder seguir rodes de dobles, senzillament una sensació memorable, i tant que sí.
I tot gràcies a les característiques d'aquest terreny, molt similar al de les 24 Ore de Finale Ligure, que fa que a cada quilòmetre que superes, com a la Tramunbike, et sentis un biker més complert.
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: Somnis i promeses, imatges del Roc.
Somriu i diu que no té pressa.
Colorado, dies de mtb.
DNL això pujava una mica, bé, crec recordar que una mica no, una mica més, sí.
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: Quan l'espai és efímer.
A aquest sender en Colorado em va concedir el privilegi de rodar primer, entre corriols estrets, molt estrets i a les prèvies a unes pendents matadores cruspidores d'ànimes de Dracs.
Quines ganes de pedalar, quines ganes de passar-ho bé.
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: Entre bikers, una s'esmunyia sempre entre tots.
Així de senzill, que en cap era fàcil, però el Roc ens ha dit a on som, venint del darrera sempre.
MTB, MTB, MTB.
Roc d'Azur 2011: Parets verticals, millors sensacions.
Millor que la Yeti-Betty pesi menys de 9 Kg. millor que ja estigui propera a baixar dels 8 Kg. millor que s'acosti als 7 Kg. oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)