Els bidons impecables per l'ocasió.
La Septem tornarà a volar al Roc, no sé si a sonar, dependrà de si aquest any sí, aquest any si escalem de veritat, si és així, la Septem educadament demanarà pas.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’octubre 04, 2011
Detalls i més detalls.
Cada detall té la seva importància, i tant.
Els bidons impecables per l'ocasió.
La Septem tornarà a volar al Roc, no sé si a sonar, dependrà de si aquest any sí, aquest any si escalem de veritat, si és així, la Septem educadament demanarà pas.
MTB, MTB, MTB.
Els bidons impecables per l'ocasió.
La Septem tornarà a volar al Roc, no sé si a sonar, dependrà de si aquest any sí, aquest any si escalem de veritat, si és així, la Septem educadament demanarà pas.
MTB, MTB, MTB.
The day before.
No és exctament així, o sí.
Avui a les prèvies del Roc les idees ja no estan tan ordenades, ara manarà cada cop més el pilot automàtic, l'experiència dels darrers anys m'anirà marcant el camí, i tant.
De fet ara mateix recordo al detall la intervenció al blog del mateix dia d'avui d'ara fa un any, al 2010. La diferència aquest cop és que la VW és la d'en Colorado, i jo per seguir la rutina dels darrers tres anys, ho feia amb un patró de lloc, què vull dir, que a cada lloc de la VW hi va una cosa concreta. Avui serà la taula de juntes, la VW serà la taula de juntes, així que un cop tot a punt ja posaré la imatge del conjunt, mtb, mtb, mtb.
A les bikes els hi manca una passada de compressor, o no, millor una passada per BO, a primera hora hi trucaré, crec. No sé si és el dia, el dia abans, crec que sí, crec que no.
Els recanvis des de la setmana passada, que són a dins de la caixa, els equipaments penjats al seu lloc a punt per ser embossats per conjunts, cada un predeterminat per a cada dia del Roc, quatre equips per a tres curses i una ruta d'inspecció d'un tram concret del circuït que cada any fem abans i que al dia de la cursa no fem mai a sobre de la bike, però hi tornarem, per mirar de que aquest any ho fem a sobre de la bike, oi que sí?, el problema no és que no poguem fer-ho, si no que no podem amb bikers per terra quan ho fem.
Detall, les Bont no vindran al Roc, la cola per a fixar els tacs de goma no ha arribat, ja queda per l'any que ve, o no, dependrà en primer terme de si al 2012 tinc aquestes Bont, i en segon terme si hi ha 24 Hours of Moab SOLO, també podria ser que al 2012 tinguem 24 Hours of Moab SOLO i Roc d'Azur 2012, perquè com aquest any no han coincidit les dates, per un parell de setmanes, però no ha coincidit.
La manera de procedir serà, ens apuntarem al Roc d'Azur del 2012, i un cop tinguem clar a principi d'any si anem al Moab, concretades les dates per part de l'organització d'aquesta darrera cursa, ja tindrem clar com serà el proper any, jo vull fer Moab i Roc, encara que la diferència fos d'uns dies entre que tornem del Moab i marxem al Roc, fins i tot perquè no, si la diferència és d'una setmana i prou, volaríem del Moab al Roc, exactament com a la SSWC, si és de més d'una setmana, passar per casa pas obligat, no per res, la casa mai està sola, però és una necessitat, i una obligació de feina, podem estar dues setmanes fora de casa, sí, però des del 2003 que això no passa.
La feina mou tots els projectes de bike, per tant és qui mana sempre, mtb, mtb, mtb. La sortida ideal de bike per a mi, per a poder combinar bike i feina és de tres sortides l'any d'una setmana cada una, fet així és perfecte per a mi, puc programar aquestes sortides i la feina funciona, fet que implica que marxo 100% tranquil, i tant. Ara que ho recordo, quan anàvem a la Toscana fèiem Roc, i marxàvem deu dies, però també és veritat que teníem menys feina, i per tant podíem fer-ho.
"Feina sense bikes d'entrada no, bikes sense feina rotunda i absolutament, no".
Pel que fa a dormir a la VW ja vaig esmentar al Blog que no vull seguir anant a les curses VW amunt, VW avall, a no ser que equipem la VW correctament, és a dir que aquesta darrera disposi de tots els serveis per poder estar còmodes mentre som al Roc entre curses i que és condició necessària que a la nit poguem dormir-hi com reis, ara no és així. De fet des de que tenim la VW que després d'intentar dos cops, bé intentar no, després d'anar dos cops a la Toscana, no hi hem tornat més, com sona, no va funcionar, de cap manera. Si no dormo bé, no puc pedalar, va ser així a la Toscana i també a les 24 Ore. Jo necessito descansar bé per poder enfilar-me a la bike, i més per afrontar unes 24 hores SOLO.
De fet al 2003, i d'això ja fa uns anys, a la ruta dels Pirineus de Llança a Hondarribia, aquest va ser el principal problema, i també una primera lliço no apresa, "no puc dormir al terra i pedalar", al tercer dia de l'aventura entre totes però totes les aventures, vàrem enviar la tenda cap a casa, i a partir d'aquí cada dia dormíem a fondes, o pensions, o hotels, i tant que sí.
2013 el retorn dels Dracs a la ruta dels Pirineus, mtb, mtb, mtb.
Quants pensaments, quants projectes, ahir va posar-se a bullir l'olla, i tant que sí. Amics meus, genets de Drac, Dracs, hores pel Roc d'Azur 2011.
Sento el meu Drac, des del Mirador del Drac, i no únicament noto l'aire del batre de les seves ales, la porta oberta del Mirador va i torna lentament, sento sense veure-la, la seva mirada intensa, persuasiva, i en darrer terme reptadora, en cap cas li torno la mirada, compartir-la sí, perquè el meu Drac i jo som còmplices no rivals, si fóssim rivals hi hauria un guanyador clar, i aquest sempre tindria escames, sempre, no ho he dubtat mai, ell tampoc.
MTB, MTB, MTB.
Avui a les prèvies del Roc les idees ja no estan tan ordenades, ara manarà cada cop més el pilot automàtic, l'experiència dels darrers anys m'anirà marcant el camí, i tant.
De fet ara mateix recordo al detall la intervenció al blog del mateix dia d'avui d'ara fa un any, al 2010. La diferència aquest cop és que la VW és la d'en Colorado, i jo per seguir la rutina dels darrers tres anys, ho feia amb un patró de lloc, què vull dir, que a cada lloc de la VW hi va una cosa concreta. Avui serà la taula de juntes, la VW serà la taula de juntes, així que un cop tot a punt ja posaré la imatge del conjunt, mtb, mtb, mtb.
A les bikes els hi manca una passada de compressor, o no, millor una passada per BO, a primera hora hi trucaré, crec. No sé si és el dia, el dia abans, crec que sí, crec que no.
Els recanvis des de la setmana passada, que són a dins de la caixa, els equipaments penjats al seu lloc a punt per ser embossats per conjunts, cada un predeterminat per a cada dia del Roc, quatre equips per a tres curses i una ruta d'inspecció d'un tram concret del circuït que cada any fem abans i que al dia de la cursa no fem mai a sobre de la bike, però hi tornarem, per mirar de que aquest any ho fem a sobre de la bike, oi que sí?, el problema no és que no poguem fer-ho, si no que no podem amb bikers per terra quan ho fem.
Detall, les Bont no vindran al Roc, la cola per a fixar els tacs de goma no ha arribat, ja queda per l'any que ve, o no, dependrà en primer terme de si al 2012 tinc aquestes Bont, i en segon terme si hi ha 24 Hours of Moab SOLO, també podria ser que al 2012 tinguem 24 Hours of Moab SOLO i Roc d'Azur 2012, perquè com aquest any no han coincidit les dates, per un parell de setmanes, però no ha coincidit.
La manera de procedir serà, ens apuntarem al Roc d'Azur del 2012, i un cop tinguem clar a principi d'any si anem al Moab, concretades les dates per part de l'organització d'aquesta darrera cursa, ja tindrem clar com serà el proper any, jo vull fer Moab i Roc, encara que la diferència fos d'uns dies entre que tornem del Moab i marxem al Roc, fins i tot perquè no, si la diferència és d'una setmana i prou, volaríem del Moab al Roc, exactament com a la SSWC, si és de més d'una setmana, passar per casa pas obligat, no per res, la casa mai està sola, però és una necessitat, i una obligació de feina, podem estar dues setmanes fora de casa, sí, però des del 2003 que això no passa.
La feina mou tots els projectes de bike, per tant és qui mana sempre, mtb, mtb, mtb. La sortida ideal de bike per a mi, per a poder combinar bike i feina és de tres sortides l'any d'una setmana cada una, fet així és perfecte per a mi, puc programar aquestes sortides i la feina funciona, fet que implica que marxo 100% tranquil, i tant. Ara que ho recordo, quan anàvem a la Toscana fèiem Roc, i marxàvem deu dies, però també és veritat que teníem menys feina, i per tant podíem fer-ho.
"Feina sense bikes d'entrada no, bikes sense feina rotunda i absolutament, no".
Pel que fa a dormir a la VW ja vaig esmentar al Blog que no vull seguir anant a les curses VW amunt, VW avall, a no ser que equipem la VW correctament, és a dir que aquesta darrera disposi de tots els serveis per poder estar còmodes mentre som al Roc entre curses i que és condició necessària que a la nit poguem dormir-hi com reis, ara no és així. De fet des de que tenim la VW que després d'intentar dos cops, bé intentar no, després d'anar dos cops a la Toscana, no hi hem tornat més, com sona, no va funcionar, de cap manera. Si no dormo bé, no puc pedalar, va ser així a la Toscana i també a les 24 Ore. Jo necessito descansar bé per poder enfilar-me a la bike, i més per afrontar unes 24 hores SOLO.
De fet al 2003, i d'això ja fa uns anys, a la ruta dels Pirineus de Llança a Hondarribia, aquest va ser el principal problema, i també una primera lliço no apresa, "no puc dormir al terra i pedalar", al tercer dia de l'aventura entre totes però totes les aventures, vàrem enviar la tenda cap a casa, i a partir d'aquí cada dia dormíem a fondes, o pensions, o hotels, i tant que sí.
2013 el retorn dels Dracs a la ruta dels Pirineus, mtb, mtb, mtb.
Quants pensaments, quants projectes, ahir va posar-se a bullir l'olla, i tant que sí. Amics meus, genets de Drac, Dracs, hores pel Roc d'Azur 2011.
Sento el meu Drac, des del Mirador del Drac, i no únicament noto l'aire del batre de les seves ales, la porta oberta del Mirador va i torna lentament, sento sense veure-la, la seva mirada intensa, persuasiva, i en darrer terme reptadora, en cap cas li torno la mirada, compartir-la sí, perquè el meu Drac i jo som còmplices no rivals, si fóssim rivals hi hauria un guanyador clar, i aquest sempre tindria escames, sempre, no ho he dubtat mai, ell tampoc.
MTB, MTB, MTB.
Millores per la Marin Mount Vision.
És el que penso des de fa uns dies.
La fet és que al seu dia la bike del DNL va ser muntada tenint present a on anava i qui la portaria. Una bike construïda al detall, 100% personalitzada.
La transmissió, Race Face Deus XC, i la resta Shimano XTR, els grips, Sram per Shimano, els frens mecànics Avid, discs Shimano XT, amb manetes també Shimano, XTR però, rodes XT, tija i potència Easton EA 70, manillar Answer ProTaper doble alçada, pedals Look, i la resta de detalls, com seient, direcció, i pneumàtics, no els recordo, però tots de primera fila.
La forquilla una Marzocchi, ara donarà pas a un Rock Shox SID, els discs XT donaran pas als Avid, i ara per ara no tinc cap més idea per millorar-la, és que porta molt bona bike, de les millors mono pivots que conec.
Tinc una parella de rodes UST, però no són lleugeres, i les que porta ara estan per sota dels 1.800 g. les meves UST, 2.150 g.
Bé, pel que fa referència a la Mount Vision, és a on som.
MTB, MTB, MTB.
La fet és que al seu dia la bike del DNL va ser muntada tenint present a on anava i qui la portaria. Una bike construïda al detall, 100% personalitzada.
La transmissió, Race Face Deus XC, i la resta Shimano XTR, els grips, Sram per Shimano, els frens mecànics Avid, discs Shimano XT, amb manetes també Shimano, XTR però, rodes XT, tija i potència Easton EA 70, manillar Answer ProTaper doble alçada, pedals Look, i la resta de detalls, com seient, direcció, i pneumàtics, no els recordo, però tots de primera fila.
La forquilla una Marzocchi, ara donarà pas a un Rock Shox SID, els discs XT donaran pas als Avid, i ara per ara no tinc cap més idea per millorar-la, és que porta molt bona bike, de les millors mono pivots que conec.
Tinc una parella de rodes UST, però no són lleugeres, i les que porta ara estan per sota dels 1.800 g. les meves UST, 2.150 g.
Bé, pel que fa referència a la Mount Vision, és a on som.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’octubre 03, 2011
Repetirem sensacions.
Repetirem sensacions, i mira que el lloc, la cursa, les curses són diferents, molt diferents, sí, però les sensacions de ser a un corriol i perseguir i ser perseguit no canviarà, de ben segur.
Fa setmanes, molt poques participavem a la SSWC a Irlanda, divendres participarem al Roc Marathon a aquesta nova edició del Roc d'Azur 2011 a França.
Dies, setmanes de MTB fora de les nostres petites fronteres.
MTB, MTB, MTB.
Propera al sender: Monstercross.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69060&cat=
No és exactament el concepte.
El concepte no sé exactament quin és.
Però sí sé que hi som propers, o millor dit, que veig una Steve Potts com aquesta i penso, "proper a aquesta pista hi ha un corriol que ens agradarà".
MTB, MTB, MTB.
http://cargocollective.com/hispaniaciclos#
"La Grillo no es una bicicleta de Ciclocross, a nosotros nos gusta más llamarla Ciclo Mountain, no está hecha para cargártela al hombro, ni para correr con ella a cuestas por encima de los charcos, ni para pringarte de barro hasta las narices, ni para competir; y aunque puede con todo lo que más le gusta son los senderos, caminos serpenteantes, colinas, montañas y porque no raices y piedras para completar la receta. La Grillo es una bici de bosque, pero con tan semejante pepino lo más importante es un rider que la monte deseoso de emociones y de mucha diversión, un rider que, porque no decirlo, esté un poco grillado¡¡¡
Es una bicicleta para los amantes de la conducción, para surcar los caminos disfrutando de cada resalte, de cada curva de cada peralte, de cada sensación...
Una bici de esta guisa se merece lo mejor de lo mejor. Fabricada con acero Columbus Life con tubos perfilados para aumentar la rigidez, con frenos de disco, puede montar cubiertas de hasta 42c. Si la montas como te gusta no querrás bajarte de ella al final del día.
· Fabricado con tubería de Acero Columbus Life Niobium
· Geometría Ciclo Mountain
· Puente de freno Custom Hispania CNC
· Caja de pedalier fabricada en Acero Inoxidable
· Preparada para usar frenos de disco
· Ancho trasero 135mm
· Dirección 1"1/8
· Diámetro de tija de sillín 27.2mm
· Admite cubiertas de hasta 42c
· Abrazadera de tija de sillín Thomson incluida
· Se ofrece como cuadro suelto, cuadro y horquilla y montaje de bicicleta completa a la carta
Tallas: 50-52-54-56-58-60cm
Colores: Rojo Mate, Verde Mate
HISPANIA Ciclos · For more info and details please contact us / Para más información y detalles por favor contáctenos"
Aquest sí és exactement el concepte, no la marca, o sí, però avui encara no la veig, en Colorado les ha vist, les ha tocat, segur que diria, "increïbles", de fet va dir "increïbles", i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
diumenge, d’octubre 02, 2011
Imatge Roc.
Pel terreny de Torroella de Montgrí, aquesta imatge serà molt similar per no dir idèntica a molts trams del proper Roc d'Azur.
Avui ja respirem 100% aire Roc, i tant que sí.
Demà he de preocupar-me de si ja tinc les Bont a punt, si és que sí, un únic punt a decidir, participaré amb un plat de 102 mm. i 32 dents amb les bieles de BO?, ara mateix el primer punt el veig possible, el segon molt difícil, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
La imatge és a on sóc ara, evolució de la Vicious, evolució de l'equipament, mtb, mtb, mtb.
Avui ja respirem 100% aire Roc, i tant que sí.
Demà he de preocupar-me de si ja tinc les Bont a punt, si és que sí, un únic punt a decidir, participaré amb un plat de 102 mm. i 32 dents amb les bieles de BO?, ara mateix el primer punt el veig possible, el segon molt difícil, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
La imatge és a on sóc ara, evolució de la Vicious, evolució de l'equipament, mtb, mtb, mtb.
Bike Colorado.
És que en Colorado no va dubtar fa una pila d'anys a serrar un triangle posterior i soldar-hi una forquilla, dit i fet.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69010&cat=
Com la de la imatge, però HM in Catalonia, mtb, mtb, mtb.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69010&cat=
Com la de la imatge, però HM in Catalonia, mtb, mtb, mtb.
Yeti.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=69033&cat=
Una clàssica entre clàssiques, de dies de molt de MTB, més encara de jornades del MTB més viu, perquè podem pensar que a dia d'avui, l'evolució del MTB té molta més transcendència que fa deu-quinze anys enrere, res més lluny de la realitat, portem trenta anys aprox. a la velocitat de la llum, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
http://www.retrobike.co.uk/?p=167
Tomac, Furtado, cognoms de llegenda dins del MTB, dins de Yeti.
http://www.retrobike.co.uk/?p=122
D'aquesta, en podies tenir una, ara no ho sé, fa res sí. Crec recordar que una rèplica evolucionada per 6.000$, crec recordar.
El preu inclou la sensació del teu cor biker en veure la imatge de sota, i tant que sí, cada cop que entressis al menjador de casa i la veiessis saltaries a tenir les sensacions d'en Tomac a aquesta imatge, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’octubre 01, 2011
Rodant per casa.
Avui dia de rodar amb els pirates Assos d'estiu, no vull rodar-hi el dijous de nou en nou, dit i fet i he de dir que un cop ja he superat el tràmit de rodar-hi, avui feia calor per a sortir equipat de tardor, però tocava.
Una darrera sortida amb dues pujades intenses, la primera de Caldetes, passant per la colònia Andersen, El Remei, i Coll de Pollastre, la segona des de Torrentbò fins la pujada del Montalt, aquesta darrera entre torres, un recorregut ja clàssic per a mi quan sóc a les prèvies d'una fita important.
L'equipament, de tardor, Sidi Dragon negres, mitjons Sock Guy, guants Specialized, gorra Campagnolo, mallot de màniga llarga Sportful, mallot Assos pirata d'estiu, sense tèrmica, si hagués rodat amb la tèrmica hauria quedat socarrimat, però socarrimat, i tant.
Som a les prèvies del Roc d'Azur 2011, no és una fita més, fa deu anys poder participar al Roc d'Azur era un somni, avui i des de ja fa sis anys ja és una realitat, un somni més, portat a la realitat.
No he pedalat al matí, tocava dia "històric", amb un geni com el meu germà cada "x" mesos tenim jornada de les grans, com aquest matí. Posar pobles al món sempre és una magnífica sensació.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, aigua, 750 ml. menjar, cap, llums, Sigma darrera, Sigma, Powerled davanter.
He sortit de dia, he arribat fosquejant, no de nit.
MTB, MTB, MTB.
Una darrera sortida amb dues pujades intenses, la primera de Caldetes, passant per la colònia Andersen, El Remei, i Coll de Pollastre, la segona des de Torrentbò fins la pujada del Montalt, aquesta darrera entre torres, un recorregut ja clàssic per a mi quan sóc a les prèvies d'una fita important.
L'equipament, de tardor, Sidi Dragon negres, mitjons Sock Guy, guants Specialized, gorra Campagnolo, mallot de màniga llarga Sportful, mallot Assos pirata d'estiu, sense tèrmica, si hagués rodat amb la tèrmica hauria quedat socarrimat, però socarrimat, i tant.
Som a les prèvies del Roc d'Azur 2011, no és una fita més, fa deu anys poder participar al Roc d'Azur era un somni, avui i des de ja fa sis anys ja és una realitat, un somni més, portat a la realitat.
No he pedalat al matí, tocava dia "històric", amb un geni com el meu germà cada "x" mesos tenim jornada de les grans, com aquest matí. Posar pobles al món sempre és una magnífica sensació.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, aigua, 750 ml. menjar, cap, llums, Sigma darrera, Sigma, Powerled davanter.
He sortit de dia, he arribat fosquejant, no de nit.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de setembre 30, 2011
Darrera entrada: Assos-Castelli
Tal com ja vaig esmentar, el conjunt Assos per la tardor, així com el mallot d'aquesta mateixa marca al final no va poder ser, així que per posar-hi remei m'he decidit per un culot pirata Assos F1 però d'estiu, i en lloc de l'armilla Assos pel mallot Castelli, el darrer conjunt, el culot per la tardor 2011 i per la propera primavera del 2012, i el mallot que és el cinquè per l'entrada a aquesta tardor 2011, i per la propera primavera-estiu del 2012.
Al Roc d'Azur 2011 hi aniré amb quatre equipaments, tres culots curts i un de pirata, tots quatre d'estiu, i quatre mallots, tots d'estiu. Calçat, amb les dues Sidi i si en Xavi té a punt, reparades vull dir les meves Bont, aquestes aniran amb "l'equipament de gala" pel Roc d'Azur del diumenge. Mitjons els Sock Guy, quatre jocs , guants quatre jocs, dos Specialized, un Mavic i un Dakine, gorres, dues, les dues que en manques les compraré al Roc, una Campagnolo, una Castelli, i a decidir les altres dues.
Per si fes fred portaré una jaqueta i una armilla Campagnolo, 100% d'estiu, i d'equipament de roba res més.
Mentre preparo tots els equipament, al moment de fer-ho per marxar, ja posaré imatges de cada un d'ells, cada equipament complert dins de la seva bossa específica, decideixo a casa cada conjunt per a cada cursa, no quan sóc al Roc, a la SSWC de fa uns dies ja ho vaig organitzar així i de 10/10, i tant que sí.
Prèvies al Roc, mtb, mtb, mtb.
Al Roc d'Azur 2011 hi aniré amb quatre equipaments, tres culots curts i un de pirata, tots quatre d'estiu, i quatre mallots, tots d'estiu. Calçat, amb les dues Sidi i si en Xavi té a punt, reparades vull dir les meves Bont, aquestes aniran amb "l'equipament de gala" pel Roc d'Azur del diumenge. Mitjons els Sock Guy, quatre jocs , guants quatre jocs, dos Specialized, un Mavic i un Dakine, gorres, dues, les dues que en manques les compraré al Roc, una Campagnolo, una Castelli, i a decidir les altres dues.
Per si fes fred portaré una jaqueta i una armilla Campagnolo, 100% d'estiu, i d'equipament de roba res més.
Mentre preparo tots els equipament, al moment de fer-ho per marxar, ja posaré imatges de cada un d'ells, cada equipament complert dins de la seva bossa específica, decideixo a casa cada conjunt per a cada cursa, no quan sóc al Roc, a la SSWC de fa uns dies ja ho vaig organitzar així i de 10/10, i tant que sí.
Prèvies al Roc, mtb, mtb, mtb.
Gore Bike Wear Fusion jacket.
http://interbike.mtbr.com/gore-bike-wear-alp-x-bib-tight-jersey-fusion-jacket-shorts-and-other-2012-apparel
Una empresa interessant, tot el què fa és interessant.
A casa totes les jaquetes i mitjons d'estiu sempre han donat un bon rendiment, puc dir afirmar el millor rendiment, la Paclite, de 10/10, company ideal a la primavera, tardor i hivern, fins i tot a les nits menys caloroses d'estiu baixant del Montseny per la puja i/o vent, els seus mitjons d'estiu de 10/10, no els guants d'hivern ni els mitjons pel vent, en cap cas, curiosament la nota d'aquests dos de 6/10.
Fa una anys fins l'arribada dels culots Assos, els Gore eren dels millors, després de l'entrada amb força d'Assos, no sé massa bé què va passar, perquè Assos únicament fabrica per equipar als ciclistes de carretera, i Gore per a les dues disciplines, vull dir carretera i també per a nosaltres, però fa uns vuit anys que no entra un equipament Gore a casa, curiós aquest fet, qualitat indiscutible dels seus productes, i lluny de casa?
Penso que és un problema de comunicació, no som el seu públic, segurament és això, millor dit ho som però no ens hi identifiquem, Descente i Briko, són dues marques que no tenen, amb diferència, la qualitat de Gore, i el resultat ha estat el mateix, no són presents des de fa unes temporades, moltes, a casa. Diferents motius, similar resultat, curiós.
La Fusion, una jaqueta que com la Paclite de la Betty, podria ser per a mi la jaqueta total pels dies de pluja i/o vent, el què us dic seguiré el camí d'aquest producte, que com la Mavic Oxygen pel vent i/o lleugeres pluges de primavera, estiu o tardor, aquesta darrera no per l'hivern, que fa uns dies que ja és a casa o la Paclite que fa anys, són jaquetes que teníem clar que abans o després vindrien, d'un preu considerable certament, però el seu rendiment el compensa amb diferència.
Ara crec, he de veure-la en directa, el Roc serà una bona ocasió per fer-ho, que la Fusion serà la meva companya de ruta per les condicions de pluja, extrema o no, i/o vent, pel fred no perquè aquest requereix d'una capa que si la Fusion és com la Paclite, no és la seva funció, sí però que la Paclite fa equip amb l'equipament pel fred, quan fa vent i/o pluja extrema o lleugera. L'estiu menys fret no és el seu escenari ideal, pel fet de que la seva transpiració és la millor de l mercat, però és justa per aquesta estació tan extrema pel que fa referència a temperatura, únicament a les nits més fresques de l'estiu pot ser-hi present, si parlem del Maresme, perquè a La Cerdanya el Paclite és la jaqueta total, vull dir d'ús a totes les estacions de l'any.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de setembre 29, 2011
Pedalant per Sarrià.
És el que hem fet avui a la sortida de BO a Salt.
Bons corriols, dels millors, pendents interessants, baixades de pur MTB, a on no hem parat d'esmentar la Tramunbike, perquè els trams ens ho recordaven, i tant que sí.
Al final un xic per sota dels trenta quilòmetres, per metres, però per sota.
Un dia de MTB, de 100% de MTB.
Fa uns minuts que hem entrat per la porta de casa, mtb, mtb, mtb.
Avui hem rodat amb les Mavic Fury i les Sidi Dragon noves. També amb un mallot Castelli nou, tret del forn aquest matí, no amb un Assos F1 Mille pirata d'estiu, aquest el reservaré a que els dies més fresquets ens visitin, i tant que sí. Xavi, curiós, mateixa talla de mallot, mateixa marca, diferent model, i les bosses del darrera perfectes, portant el mateix, el material del mallot diferent però.
Dies previs al Roc, certament, a on amb dies com avui penses, "si no tenim cap imprevist, pedalarem de valent, però de valent".
MQL gràcies, una imatge pròpia de la jornada, identificativa al 100% del què ha estat la sortida avui.
Pedalada de dues hores tocades curtes, curtes sí, però genials, pels trams, per la companyia, amb un bon dinar, millors converses de MTB, una tarda entre bikes, bikes, i més bikes, som a les prèvies del Roc d'Azur 2011, és el què toca.
Un guia excepcional, en Narcís de BO, gràcies per estar pendent a tota la sortida i entre tots els trams, "al del pujador de l'arracada".
Amb en David de BO hem fet camí, una mica més de camí cap al nostre petit projecte Guilleries, oi que sí?
Amb en Narcís de BO hem concretat fita Salt-Olot, Tramuninversa 2011, per quan aquesta fresca ens visiti definitivament.
Nosaltres concentrats, pel que fa a MTB, a deixar enllestits tots els preparatius pel Roc.
MQLT, si la DT Swiss XMM 100 29er. es pot comprar al Roc, la tindràs, de ben segur.
MGLN, gràcies per la coca i la cervesa, una gran tarda.
David dels millors cafès que hem degustat en molt de temps, sensacional.
Narcís, les taronjes i el refrescs de 10/10.
Ja ho veieu, un festival del MTB.
MTB, MTB, MTB.
Equipats, 100% d''estiu, aigua, un bidó de 750 ml, menjar, un plàtan i dues taronges abans de sortir, eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, incidències amb les bikes, cap, esmentar que el soroll sonor de la cadena no ha estat silenciat, què serà?, la resta de 10/10, però de 10/10.
Una temperatura genial per pedalar, i pedalar, i pedalar.
Bons corriols, dels millors, pendents interessants, baixades de pur MTB, a on no hem parat d'esmentar la Tramunbike, perquè els trams ens ho recordaven, i tant que sí.
Al final un xic per sota dels trenta quilòmetres, per metres, però per sota.
Un dia de MTB, de 100% de MTB.
Fa uns minuts que hem entrat per la porta de casa, mtb, mtb, mtb.
Avui hem rodat amb les Mavic Fury i les Sidi Dragon noves. També amb un mallot Castelli nou, tret del forn aquest matí, no amb un Assos F1 Mille pirata d'estiu, aquest el reservaré a que els dies més fresquets ens visitin, i tant que sí. Xavi, curiós, mateixa talla de mallot, mateixa marca, diferent model, i les bosses del darrera perfectes, portant el mateix, el material del mallot diferent però.
Dies previs al Roc, certament, a on amb dies com avui penses, "si no tenim cap imprevist, pedalarem de valent, però de valent".
MQL gràcies, una imatge pròpia de la jornada, identificativa al 100% del què ha estat la sortida avui.
Pedalada de dues hores tocades curtes, curtes sí, però genials, pels trams, per la companyia, amb un bon dinar, millors converses de MTB, una tarda entre bikes, bikes, i més bikes, som a les prèvies del Roc d'Azur 2011, és el què toca.
Un guia excepcional, en Narcís de BO, gràcies per estar pendent a tota la sortida i entre tots els trams, "al del pujador de l'arracada".
Amb en David de BO hem fet camí, una mica més de camí cap al nostre petit projecte Guilleries, oi que sí?
Amb en Narcís de BO hem concretat fita Salt-Olot, Tramuninversa 2011, per quan aquesta fresca ens visiti definitivament.
Nosaltres concentrats, pel que fa a MTB, a deixar enllestits tots els preparatius pel Roc.
MQLT, si la DT Swiss XMM 100 29er. es pot comprar al Roc, la tindràs, de ben segur.
MGLN, gràcies per la coca i la cervesa, una gran tarda.
David dels millors cafès que hem degustat en molt de temps, sensacional.
Narcís, les taronjes i el refrescs de 10/10.
Ja ho veieu, un festival del MTB.
MTB, MTB, MTB.
Equipats, 100% d''estiu, aigua, un bidó de 750 ml, menjar, un plàtan i dues taronges abans de sortir, eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, incidències amb les bikes, cap, esmentar que el soroll sonor de la cadena no ha estat silenciat, què serà?, la resta de 10/10, però de 10/10.
Una temperatura genial per pedalar, i pedalar, i pedalar.
Moab 24 Hour
Some Nice Photos from Moab 24 Hour
http://www.bbc.com/travel/slideshow/20110825-24-hours-of-mountain-biking-in-moab
http://www.bbc.com/travel/slideshow/20110825-24-hours-of-mountain-biking-in-moab
The Circulus
It's always important to close de Circulus...why I'm having the impression to be living in the frikiest country in the world?...and I love it !!!!
The Circulus Video 2011 from PDW on Vimeo.
From SC, Xavi Paricio
dimecres, de setembre 28, 2011
Tasques pendents pel Roc 2011.
Líquid NoTubes dels Maxxis Ardent 2.25, i els Maxxis Monorail 2.1, Tubeless els dos. Aquesta tasca sempre em costa de fer, però avui hauria de ser, i tant.
Femella que fixa els discs a la boixa, cal desmuntar rodes, treure les tanques per poder fer-ho, també és de les que m'agrada fer, i tant.
Valorar a tres cents quilòmetres de la primera cursa si faig un canvis de pastilles, de les pastilles que estan a mig desgast, no ho faig mai, o si més no quan estic a dies de la cursa i encara no tinc el 100% de l'emoció a sobre. He de mirar de valorar-ho ara, ara que tinc dies per poder rodar el temps suficient perquè les pastilles noves s'adaptin als discs vells.
Bé, ara és el que tinc al cap per fer.
Els tres equipaments per a les tres curses, a punt, el quart que serà el que portarem per a rodar el dia abans de la primera fita, el Roc Marathon, també.
Portarem el "Repair Stand", les eines totes, i recanvis.
Frens, pinces de fre, pastilles de fre, cadenes, plats, pinyons, seients, tiges, manillars, potències, pedals, cales d'aquests, pneumàtics de 26" i de 29", rodes de 26", perquè de 29er no en tenim un segon conjunt, caixes de "pedalier", pistes de direcció, càmeres, són una primera llista del que ara em ve al cap.
Feina feta, una setmana abans i tots els recanvis ja són dins de la caixa, mtb, mtb, mtb.
Les imatges mentre preparo la caixa a on van tots aquests recanvis, caixa tipus que fa unes setmanes ja vaig separar per a aquesta fita del Roc 2011. La caixa és en la que van els arxivadors del despatx quan ens els envia el proveïdor.
També podem anar tranquils, pel fet de que si tot i portar tots aquests recanvis, el problema no el poguéssim solucionar, disposem de les assistències oficials dels corredors oficials que durant el Roc estan a la nostra disposició, com sona, i no únicament de les marques de bikes, si no de cada marca de components, si és un problema de les bieles o de les rodes Shimano, a Shimano, si és un problema d'un pneumàtic Maxxis, a Maxxis, si és problema dels frens Formula d'en Colorado, a Formula, si és una boixa DT, a DT Swiss.
No serà, no és certament una garantia del 100%, però penso que així hi vas molt més tranquil a una cursa, i tant que sí, i més si és lluny de casa. Crec recordar que pagues els materials, no recordo si has d'abonar la ma d'obra. Però en cas de que sí, segueix sent una gran idea, i tant que sí.
I si així, amb les diferents assistències tampoc tinguessim una via per poder posar remei al possible problema, sempre poder decidir-nos per una bike de test, oi que sí?
Us poso imatges de la darrera edició, pel que fa referència a les assistències.
MTB, MTB, MTB.
El què comentavem diumenge, mtb, mtb, mtb.
Femella que fixa els discs a la boixa, cal desmuntar rodes, treure les tanques per poder fer-ho, també és de les que m'agrada fer, i tant.
Valorar a tres cents quilòmetres de la primera cursa si faig un canvis de pastilles, de les pastilles que estan a mig desgast, no ho faig mai, o si més no quan estic a dies de la cursa i encara no tinc el 100% de l'emoció a sobre. He de mirar de valorar-ho ara, ara que tinc dies per poder rodar el temps suficient perquè les pastilles noves s'adaptin als discs vells.
Bé, ara és el que tinc al cap per fer.
Els tres equipaments per a les tres curses, a punt, el quart que serà el que portarem per a rodar el dia abans de la primera fita, el Roc Marathon, també.
Portarem el "Repair Stand", les eines totes, i recanvis.
Frens, pinces de fre, pastilles de fre, cadenes, plats, pinyons, seients, tiges, manillars, potències, pedals, cales d'aquests, pneumàtics de 26" i de 29", rodes de 26", perquè de 29er no en tenim un segon conjunt, caixes de "pedalier", pistes de direcció, càmeres, són una primera llista del que ara em ve al cap.
Feina feta, una setmana abans i tots els recanvis ja són dins de la caixa, mtb, mtb, mtb.
Les imatges mentre preparo la caixa a on van tots aquests recanvis, caixa tipus que fa unes setmanes ja vaig separar per a aquesta fita del Roc 2011. La caixa és en la que van els arxivadors del despatx quan ens els envia el proveïdor.
També podem anar tranquils, pel fet de que si tot i portar tots aquests recanvis, el problema no el poguéssim solucionar, disposem de les assistències oficials dels corredors oficials que durant el Roc estan a la nostra disposició, com sona, i no únicament de les marques de bikes, si no de cada marca de components, si és un problema de les bieles o de les rodes Shimano, a Shimano, si és un problema d'un pneumàtic Maxxis, a Maxxis, si és problema dels frens Formula d'en Colorado, a Formula, si és una boixa DT, a DT Swiss.
No serà, no és certament una garantia del 100%, però penso que així hi vas molt més tranquil a una cursa, i tant que sí, i més si és lluny de casa. Crec recordar que pagues els materials, no recordo si has d'abonar la ma d'obra. Però en cas de que sí, segueix sent una gran idea, i tant que sí.
I si així, amb les diferents assistències tampoc tinguessim una via per poder posar remei al possible problema, sempre poder decidir-nos per una bike de test, oi que sí?
Us poso imatges de la darrera edició, pel que fa referència a les assistències.
MTB, MTB, MTB.
El què comentavem diumenge, mtb, mtb, mtb.
dimarts, de setembre 27, 2011
Posta a punt Single Speed pel Roc d'Azur 2011.
Frens, verificar pastilles, discs, i canviar el tub de fre davanter perquè passi per darrera de la forquilla Vicious, i no baixant directament del manillar a la barra esquerra i d'aquí a la pinça, ara passa per la dreta de la pipa del quadre, queda agafat per darrera del coll de la forquilla i d'aquí a la barra esquerra baixant de pet fins a la pinça.
Feina ben feta.
Ja he substituït també les dues baules de les dues cadenes, de la YetiBetty i de la Vicious, baules que siguen similars, una tenia un bany que la cadena original no tenia, i això provocava un soroll molt sonor ara sí ara també al engranar amb el pinyó i el plat, avui tastarem si ara ja no fa aquest soroll.
Els Polar CS 600 ja són al seu lloc, a la potència, els vaig moure per a poder posar-hi les plaques pel Road Book a l'aventura d'aquest darrer cap de setmana.
Purgar el circuït de fre, a diferència del fre de la bike de la Betty, vaig haver de canviar la pinça SI per la PM necessària aquesta per a la forquilla DT XRR 445, que em va portar molta feina.
Ara amb la Vicious, canviar el tub de fre per un de molta més allargada per poder passar per darrera la forquilla, ha estat molt senzill, és més una sola manxada des de baix i el fre ha quedat perfecte, senzill, eficient.
Ara a rodar, rodar i rodar, som dimarts, dimecres, dijous a BO, si ens hi volen, divendres, dissabte, diumenge, i dilluns la darrera visita a BO, si ens hi volen per darrera vegada abans del Roc, i després les espases ja estaran totes alçades, a punt pels propers "vols de Drac", que fa setmanes que no enlairem el vol, cal volar baix i mirar de gaudir dels propers vols, són aquests únics, per la seva singularitat, i tant.
El tacte de la maneta de fre després de canviar el tub de fre, impecable, porta la seva feina sí, però que bé, que bé, que bé.
Podríem sortir, és de nit, cal pensar-ho bé, llums i anem a cercar els millors corriols, som a terra de senders, dels millors senders, entre el millors, i tenim bons Dracs, dels millors, i tant, bones emocions, bones sensacions, i neguit, perquè viurem una molt bona aventura, no conquerirem, si ens establirem, no molt de temps, som del nostre país petit, sempre.
Torniols, tots els de la potència Syntace, prémer les tanques Carbon-Ti de les rodes.
Brida de la tija Vicious, torniols de la tija Moots, torniols de les pinces XTR, no dels bombins del manillar que els porto fluixos, per evitar de trencar la maneta en cas d'una possible caiguda, i de l'EBB.
Abans de marxar seguiré un altre cop tots aquests passos, i també els pedals.
Abans de sortir a cada cursa, la pressió dels pneumàtics, verificar, no necessàriament inflar, i sempre comprovar les tanques de les rodes, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Detalls, detalls, i més detalls, mtb, mtb, mtb.
Feina ben feta.
Ja he substituït també les dues baules de les dues cadenes, de la YetiBetty i de la Vicious, baules que siguen similars, una tenia un bany que la cadena original no tenia, i això provocava un soroll molt sonor ara sí ara també al engranar amb el pinyó i el plat, avui tastarem si ara ja no fa aquest soroll.
Els Polar CS 600 ja són al seu lloc, a la potència, els vaig moure per a poder posar-hi les plaques pel Road Book a l'aventura d'aquest darrer cap de setmana.
Purgar el circuït de fre, a diferència del fre de la bike de la Betty, vaig haver de canviar la pinça SI per la PM necessària aquesta per a la forquilla DT XRR 445, que em va portar molta feina.
Ara amb la Vicious, canviar el tub de fre per un de molta més allargada per poder passar per darrera la forquilla, ha estat molt senzill, és més una sola manxada des de baix i el fre ha quedat perfecte, senzill, eficient.
Ara a rodar, rodar i rodar, som dimarts, dimecres, dijous a BO, si ens hi volen, divendres, dissabte, diumenge, i dilluns la darrera visita a BO, si ens hi volen per darrera vegada abans del Roc, i després les espases ja estaran totes alçades, a punt pels propers "vols de Drac", que fa setmanes que no enlairem el vol, cal volar baix i mirar de gaudir dels propers vols, són aquests únics, per la seva singularitat, i tant.
El tacte de la maneta de fre després de canviar el tub de fre, impecable, porta la seva feina sí, però que bé, que bé, que bé.
Podríem sortir, és de nit, cal pensar-ho bé, llums i anem a cercar els millors corriols, som a terra de senders, dels millors senders, entre el millors, i tenim bons Dracs, dels millors, i tant, bones emocions, bones sensacions, i neguit, perquè viurem una molt bona aventura, no conquerirem, si ens establirem, no molt de temps, som del nostre país petit, sempre.
Torniols, tots els de la potència Syntace, prémer les tanques Carbon-Ti de les rodes.
Brida de la tija Vicious, torniols de la tija Moots, torniols de les pinces XTR, no dels bombins del manillar que els porto fluixos, per evitar de trencar la maneta en cas d'una possible caiguda, i de l'EBB.
Abans de marxar seguiré un altre cop tots aquests passos, i també els pedals.
Abans de sortir a cada cursa, la pressió dels pneumàtics, verificar, no necessàriament inflar, i sempre comprovar les tanques de les rodes, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Detalls, detalls, i més detalls, mtb, mtb, mtb.
Incívic jo?
Sempre he pensat que no, que no ho sóc, però aquesta tarda he descobert que estic equivocat. Us ho explico: he sortir a fer un tomb com de costum per Collserola i donant voltes he entrat a Can Catà. Can Catà es un dels pocs masos habitats que hi ha a Collserola. Està situat entre Horta i Cerdanyola. És una propietat gran, amb molt...molt terreny. El terreny en qüestió està dividit per la pista principal que uneix el Coll de la Ventosa,-punt més alt de la carretera del Cementiri de Collserola-, i Can Coll ,-zona d'esbarjo amb restaurant que es converteix especialment els cap de setmana en punt de trobada de centenars de passejants i ciclistes-. A una banda de la pista hi ha el mas i a l'altra un bosc...un bosc privat. Jo arribo al bosc privat per la part de dalt (Horta) i en aquest punt no hi ha cap mena de senyalització que indiqui que es tracta d'una propietat privada. Al final del camí cal obrir una porta metàl.lica on sí s'indica que es tracta d'un espai protegit,etc.. Acostumo ha passar-hi com a mínim un cop per setmana. En 23 anys només una vegada he tingut un petit incident amb una de les persones que cuidava del bosc de la propietat que em va recordar que es tractava d'una propietat privada i que jo no podia ser-hi. Aquesta persona, després de parlar una estona va entendre que jo no feia cap mal i problema solucionat. Penso que no faig cap a mal a ningú! Doncs bé, a la sortida dues senyores m'han increpat: "Ets un incívic! Així va el país!" La meva resposta ha estat clara: "Fa 23 anys que passo per aquest camí, no faig cap mal a ningú i és més, per on jo he entrat no hi ha cap mena de senyalització que ho indiqui". Penso que si el propietari volgués prohibir el pas, barraria el perímetre del terreny,no? El millor de tot ha estat veure que mentre elles discutien i jo parlava, els seus estimats gossos (quatre en concret de diferents tamanys, color i races) anaven deslligats. La pregunta és: Jo sóc incívic, i elles?
Unes fotos de l´indret
P.D: si algun dia un policia, un vigilant del parc o la propietària de la casa creu que m'ha de multar, ho acceptaré. Sóc conscient de que el que faig amb la llei a la mà es "incorrecte". Si m'han de multar que ho facin!
Unes fotos de l´indret
P.D: si algun dia un policia, un vigilant del parc o la propietària de la casa creu que m'ha de multar, ho acceptaré. Sóc conscient de que el que faig amb la llei a la mà es "incorrecte". Si m'han de multar que ho facin!
Seven Sola Single Speed.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=68839&cat=
Bon quadre, bona forquilla, de les millors, no és cònica però, bones boixes, bona tija, bones bieles, millors pedals, direcció sensacional, pinyó equivalent, passem els aros a uns NoTubes, no perquè les 317 no estiguin bé, però si hem d'anar-hi aros nous, i tant, dos porta bidons King Cage, el teu seient, uns frens R1 o XTR 2011, i a volar, ep, i uns punys Ergon, els GS1, HM-BO.
Té un frontal curiós, per la potència que sempre és una elecció difícil, però funcional, el manillar adequat, sí, però em genera dubtes aquest conjunt, una potència Seven de 25,4 mm. i un manillar pla de titani de 670 mm i 5º, encara que de fet la meva Vicious venia d'origen així, potència a 6º + i manillar de doble alçada de 680 mm. vaig substituir-los per diferents combinacions, ara vaig un altre cop a 6º+ amb manillar de 700 mm. 10º aprox. i pla, no de doble alçada, i no serà el final, o sí, vull dir que per començar ja està bé, més que bé.
Sí, és 26", és així com m'agrada pel fet de què si aquesta fos la bike, és a dir que la Vicious no fos a casa, el criteri seria, "si és 26" la Single Speed, és que així havia de ser". També és veritat que avui després de les darreres millores fetes a la Vicious, difícil el retorn a 26", no es pot dir mai, però influenciat per en Colorado que ve amb molta empenta per darrera, "mai més tornaré a les 26", mai més", jo no diria tant, però també està més que bé aquest pensament d'en Colorado.
MTB, MTB, MTB.
Molts nervis pel proper Roc, més encara, podria dir què més que nervis, molta, molta, i molta emoció, i crec que hi haurà novetats, moltes, i totes importants, millor dit determinants.
Ellsworth Method.
http://www.pinkbike.com/news/Ellsworth-Method-Interbike-2011.html
http://chirosangaku.tumblr.com/
MTB, MTB, MTB.
Una marca que va pam a pam, no sé però, si serà suficient, sense representació al país que jo conegui. Però perseverar mai ha estat un problema, si va lligat a evolucionar, i més si has decidit competir al sector de les dobles a camp obert.
Una marca amb una trajectòria més feble que Intense, fins fa poc més propera a Turner, pel que referència a camí fet, ara però Turner, després d'un cop fort com ho va ser perdre el litigi per la mateixa patent del sistema de suspensió d'Ellsworth, ha ressorgit amb molta força, perseverar i evolucionar agafades de la mà les dues paraules, si has decidit entrar a camp obert, i tant que sí.
Jo no hi hauria entrat mai, però és un camí personal, no plural, oi que no?
Per què és així? perquè funcionem així, es veu que funcionem així. Molts no ho veiem, jo entre ells, però tots funcionem així, mtb, mtb, mtb.
Moots MX Divide 2012
Hi Genets,
Some times the long nights gave me the time to dig and surf on the web, I found that video from the new Moots bike, I know some days ago we already posted a picture, but I really think this 4" platform (100mm) it's the perfect one for the kind of bikers we are...maybe Michael need more, not the rest of us.
Interbke 2011:MOOTS MX Divide from ChainRing Films on Vimeo.
From SC, Xavi Paricio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)