Interessant, temes que contesten preguntes no fetes, però sí pensades moltes vegades.
http://www.paragonmachineworks.com/storename/paragonmachineworks/ViewDept-268639.aspx
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’abril 27, 2011
Pivot Mach5 vs Ibis Mojo
Aqui teniu un test fet per un biker d´aqui.
Pivot Mach5 vs Ibis Mojo:
"Varios meses después de pasarle mi amada Mach5 a un amigo y disfrutar la Ibis Mojo SL, hago un poco de balance del cambio (decir que ambas comparten el mismo sistema patentado, el DW Link):
-En principio, la Pivot me parecía más rápida y efectiva, sobre todo pedaleando de pie.
-Una vez adaptado a la Ibis, creo que puedo subir tan rápido con ella como con la Pivot. Ambas comparten el mismo modelo de amortiguador, RP23, aunque supongo que usan distinto tune.
-Siento que ambas son más efectivas en plato mediano, entendiendo por mediano un amplio abanico de digamos 24 dientes a 40, cosa que he "solucionado" en la Ibis con un doble plato 26-40. En la Pivot usaba un triple 22-32-40, y creo que la bici iba peor en plato pequeño, o esa sensación tengo yo. Creo que hubiera ido mejor con un 26 de pequeño y un pión de 36, que es lo que uso ahora en la Ibis.
-La Pivot es ultrarígida lateralemente, no creo que haya muchas bicis dobles tan buenas en ese aspecto.
-La Ibis, incluso con el Lopes Link, es bastante menos rígida lateralmente. No es preocupante, pero se percibe. Decir que no es cuestión de ruedas, comprobado.
-Bajando, la Pivot destaca bastante más por agilidad y precisión que por absorción. Es una pasada curvear con ella en terreno fácil-medio.
-La Ibis es un colchón que da mucha seguridad, siendo más equilibrada en la ecuación agilidad-estabilidad a alta velocidad.
Resumiendo:
-Me encantan ambas y el comportamiento de ambas ronda la perfección. Son buenas en todo. No las mejores. Pero casi. Para mí son dos bicis totales, con las que se puede hacer de todo a diario.
-Aparte de lo dicho, de la Pivot me encanta la calidad de construcción. Es que nunca he visto una bici de aluminio tan bien hecha. ¿Quizá Turner?
-De la Ibis, ese tochazo de carbono, yo que era reacio, me ha convencido. También se nota que está hecha por amor y por gente que sabe y sobre todo, monta."
Pivot Mach5 vs Ibis Mojo:
"Varios meses después de pasarle mi amada Mach5 a un amigo y disfrutar la Ibis Mojo SL, hago un poco de balance del cambio (decir que ambas comparten el mismo sistema patentado, el DW Link):
-En principio, la Pivot me parecía más rápida y efectiva, sobre todo pedaleando de pie.
-Una vez adaptado a la Ibis, creo que puedo subir tan rápido con ella como con la Pivot. Ambas comparten el mismo modelo de amortiguador, RP23, aunque supongo que usan distinto tune.
-Siento que ambas son más efectivas en plato mediano, entendiendo por mediano un amplio abanico de digamos 24 dientes a 40, cosa que he "solucionado" en la Ibis con un doble plato 26-40. En la Pivot usaba un triple 22-32-40, y creo que la bici iba peor en plato pequeño, o esa sensación tengo yo. Creo que hubiera ido mejor con un 26 de pequeño y un pión de 36, que es lo que uso ahora en la Ibis.
-La Pivot es ultrarígida lateralemente, no creo que haya muchas bicis dobles tan buenas en ese aspecto.
-La Ibis, incluso con el Lopes Link, es bastante menos rígida lateralmente. No es preocupante, pero se percibe. Decir que no es cuestión de ruedas, comprobado.
-Bajando, la Pivot destaca bastante más por agilidad y precisión que por absorción. Es una pasada curvear con ella en terreno fácil-medio.
-La Ibis es un colchón que da mucha seguridad, siendo más equilibrada en la ecuación agilidad-estabilidad a alta velocidad.
Resumiendo:
-Me encantan ambas y el comportamiento de ambas ronda la perfección. Son buenas en todo. No las mejores. Pero casi. Para mí son dos bicis totales, con las que se puede hacer de todo a diario.
-Aparte de lo dicho, de la Pivot me encanta la calidad de construcción. Es que nunca he visto una bici de aluminio tan bien hecha. ¿Quizá Turner?
-De la Ibis, ese tochazo de carbono, yo que era reacio, me ha convencido. También se nota que está hecha por amor y por gente que sabe y sobre todo, monta."
dimarts, d’abril 26, 2011
Bont Shoes.
http://www.bont.com/cycling/products/commuter/gallery/commuter1.html
Aspecte diferent, servei al client pel que he llegit particular, estil USA, silencis ara sí, ara també.
Equivalència de talles diferents esmenta un usuari que amb Shimano va amb una talla 44,5 i amb Bont una 42!, bé caldrà mirar directament com funciona això.
Alerta amb el servei, segons les opinions que llegeixo a BikeRadar.
http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/review-bont-custom-cycle-shoe-34103/
MTB, MTB, MTB.
Ja aportaré més informació, o millor dit miraré de fer-ho.
Ho faig:
Aprofito per afegir el tema de les talles, cal tenir present que la clàssica verificació de que la plantilla sigui uns 10 mm. més llarga que la nostra planta del peu, no funciona per aquesta marca, a mi em tocaria una 45, i m'anava gran, però gran de veritat, la 44 però justa, justíssima. A 4-5 mm. no 10 mm. senzillament perfectes, un 44,5.
http://www.bont.com/cycling/items/size.html
Dic perfectes, no còmodes, en cap cas, això, còmodes serà si ha de ser després de la passada que haurieu de fer pel forn, no vosaltres d'entrada, si no les Commuter a 70ºC uns 18 minuts i seguir les passes que indica el fabricant.
MTB, mtb, MTB.
Reynolds 953.
Senzill, acer inoxidable per a quadres de MTB.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=647013
MTB. mtb, MTB.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=647013
MTB. mtb, MTB.
36".
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw8bYBY5kt5WMzf316yMq7DYfcT4U7BNEgScjPSIYzqvYhu1br5riaYS8AnW9P51pfnr4y4fOyW1RWrla3JedVzgso0thfE7NlbX-vhOU01MeKjJdZkNrT0iT7g_MnB9hYeYDIhtICA-F8/s1600/1121431329_a6LsB-O.jpg
És la mateixa de fa uns dies, setmanes, però és que es va creuant pel camí.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’abril 25, 2011
World Cup DH ChainreactionCycles Nukeproof
Team ChainReactionCycles.com/Nukeproof riders Joe Smith and Matti Lehikoinen have been riding the course for the last couple of days, and here’s their video analysis of the entire track, courtesy of MTBCut.tv.
Broken Frame
Easter weekend I have no bikes left. The remedy was in the shop getting new pivot bolts. I was using the Trek Fuel and noticed the back end very loose. At first I thought it was the hub but when I took the wheel off I seen the frame.
5 years old this bike is. Lifetime Warranty?? I dont think so.
The warranty page on Trek bikes states:
5 years old this bike is. Lifetime Warranty?? I dont think so.
The warranty page on Trek bikes states:Lifetime
- Frames for the lifetime of the original owner (except forks, the Session, Scratch and Ticket model frames, and the swing arms on all full suspension bicycles)
Q-Ring 34t SS.
Colorado, hi ha qui ho té clar.
"I love my 34T Q-ring
I do run it on my 29er with a 19T cog.
You really don't FEEL anything ......except, on steep climbs that might otherwise finish you off, it's like the ghost of Kirkpatrick Macmillan is is giving you a wee push through the dead spot in your crank rotation"
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7934860&postcount=7
I nosaltres?
MTB, MTB, MTB.
"I love my 34T Q-ring
I do run it on my 29er with a 19T cog.
You really don't FEEL anything ......except, on steep climbs that might otherwise finish you off, it's like the ghost of Kirkpatrick Macmillan is is giving you a wee push through the dead spot in your crank rotation"
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7934860&postcount=7
I nosaltres?
MTB, MTB, MTB.
Compres a USA.
Que patirem, és a on ho tenim demanat.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=703235
Bé ara és a on som, caldrà esperar, i veure a on anem a parar.
Ara mateix cap dels dos proveïdors on tenim demanat material als USA està en línia a servir el que d'entrada podien servir, és rar?, no ho sé, caldrà esperar un xic més.
No diré, mtb, mtb, mtb.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=703235
Bé ara és a on som, caldrà esperar, i veure a on anem a parar.
Ara mateix cap dels dos proveïdors on tenim demanat material als USA està en línia a servir el que d'entrada podien servir, és rar?, no ho sé, caldrà esperar un xic més.
No diré, mtb, mtb, mtb.
Pietermaritzburg World Cup.
http://www.pinkbike.com/news/Pietermaritzburg-World-Cup-DH-Qualis-and-4X-Finals.html
Mare meva, quina imatge, és una escena per recordar o per oblidar.
MTB, mtb, MTB.
Serà si no és ja, llegenda del MTB.
MTB, MTB, MTB.
Magura's MT8.
http://www.pinkbike.com/news/Magura-MT8-sea-otter-2011.html
No es pot dir mai, però crec que tardaré a tornar a rodar amb Magura. És que els frens Shimano XTR 2007, van molt bé.
MTB, MTB, MTB.
I mira que jo rodava amb els Marta des del 2002.
US Military Cycling-Women's Cat.
http://www.flickr.com/photos/bike/5620672063/in/photostream
http://www.flickr.com/photos/bike/5621257532/in/photostream
Quina estètica més personal als USA, com poden personalitzar detalls que són comuns i fer que siguin singulars. Són ells, personals, diferents, mtb, mtb, mtb.
Un dia anirem amb De Rosa, o una marca que ens transmeti el mateix.
Nosaltres també tindrem l'equipament propi, fent camí, dia sí, dia també.
MTB, MTB, MTB.
Sea Otter 2011.
http://www.flickr.com/photos/bike/5621261622/in/photostream
Un dia si aquesta marca no deriva, serà.
MTB, MTB, MTB.
Rotor SS.
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=6592553&postcount=15
Narcís, Colorado, fixed per a MTB, amb Rotor.
Interessant.
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=6594872&postcount=18
Narcís quan ens hi posarem? Bé, primer hauràs de passar a ser un SS 29", tot vindrà, o no i no passa res, qui et diria fa uns mesos que avui aniries amb un quadre de cromo i HT. És el que és avui.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, d’abril 24, 2011
1.050-30.
Sortida exigent aquesta tarda, pel desnivell que ha sortit, menys de tres hores de MTB.
Les sensacions bones, no les millors, però sí bones.
El punt més lluny on he anat, fins la vella casa d'en Cesc Fàbregas, a menys de 10 Km. de casa.
Les pujades d'avui, exigents, un xic menys que les d'ahir, per la seva duració, menor, no per la pendent.
El terreny un xic millor que ahir, per les pluges d'aquest matí. Avui fora de dos tallats de metre i mig, he baixat per tot arreu, una de les baixades amb una recepció de sauló, als darrers dos metres he tingut sensació de descontrol, és que no sé perquè m'he tirat per aquella bèstia de tobogan.
La Vicious millor que ahir, la vibració un xic menor del fre del darrera i no sempre la fa. No milloraré res més fins després de la primera setmana de maig.
Amb el desnivell d'avui, queda clar que estic en el bon camí per assumir dents de serra ara sí ara també proporcionals a les que tindré properament en cursa.
Ara ja tot està fet i tot està per fer.
L'equipament d'avui, d'estiu, sense pirates i sense armilla, únicament amb manegots als primers minuts i als darrers, baixant cap a casa.
Aigua un bidó i mig de 750 ml.
Menjar, res.
Eines les de sempre sense pastilles de fre de recanvi ni esprai d'escuma.
MTB, MTB, MTB.
Les sensacions bones, no les millors, però sí bones.
El punt més lluny on he anat, fins la vella casa d'en Cesc Fàbregas, a menys de 10 Km. de casa.
Les pujades d'avui, exigents, un xic menys que les d'ahir, per la seva duració, menor, no per la pendent.
El terreny un xic millor que ahir, per les pluges d'aquest matí. Avui fora de dos tallats de metre i mig, he baixat per tot arreu, una de les baixades amb una recepció de sauló, als darrers dos metres he tingut sensació de descontrol, és que no sé perquè m'he tirat per aquella bèstia de tobogan.
La Vicious millor que ahir, la vibració un xic menor del fre del darrera i no sempre la fa. No milloraré res més fins després de la primera setmana de maig.
Amb el desnivell d'avui, queda clar que estic en el bon camí per assumir dents de serra ara sí ara també proporcionals a les que tindré properament en cursa.
Ara ja tot està fet i tot està per fer.
L'equipament d'avui, d'estiu, sense pirates i sense armilla, únicament amb manegots als primers minuts i als darrers, baixant cap a casa.
Aigua un bidó i mig de 750 ml.
Menjar, res.
Eines les de sempre sense pastilles de fre de recanvi ni esprai d'escuma.
MTB, MTB, MTB.
Black Sheep 69.
http://cgi.ebay.com/2008-Black-Sheep-69er-Single-Speed-Chris-King-17-MED-/160575610415?pt=Mountain_Bikes&hash=item25630d5e2f
Color, taronja, la baina dreta sense pintar, titani.
69, t'ha d'anar aquesta modalitat.
MTB, MTB, MTB.
Custom SS.
Curiosa construcció, punteres diferents per a mi, quan penso amb aquesta marca.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=63524&cat=
El fons de les imatges tètric.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=63524&cat=
El fons de les imatges tètric.
Campagnolo?
En Colorado m'envia aquesta imatge.
Què dec estar transmeten sobre aquesta marca, que en Colorado em faci arribar que Campagnolo sigui també aquesta imatge?
MTB, MTB, MTB.
Què dec estar transmeten sobre aquesta marca, que en Colorado em faci arribar que Campagnolo sigui també aquesta imatge?
MTB, MTB, MTB.
Crònica pendent.
La de la darrera sortida des de Salt.
Poso aquesta imatge pel fet de ser entre converses SS. No per ser representativa de la sortida. Sí pel fet que entre S i S hi ha un sender, i aquest sempre fa pujada, mtb, mtb, mtb.
Com tot em manca el moment precís, no per manca de temps, sí la "xispa" necessària per fer-la ben rodona.
Tot va fent el seu camí, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Crònica d'un home del Montseny entre els guerrers de la Baronia de SAS.
Coming Soon.
Poso aquesta imatge pel fet de ser entre converses SS. No per ser representativa de la sortida. Sí pel fet que entre S i S hi ha un sender, i aquest sempre fa pujada, mtb, mtb, mtb.
Com tot em manca el moment precís, no per manca de temps, sí la "xispa" necessària per fer-la ben rodona.
Tot va fent el seu camí, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Crònica d'un home del Montseny entre els guerrers de la Baronia de SAS.
Coming Soon.
1600-40.
Ahir sortida per sota dels 60 Km.
Del quilòmetre 1 al 40 un test de la propera cita. Vull dir que tot el desnivell l'he fet durant aquests primers quaranta quilòmetres. La resta fins a tocar als seixanta, han estat planers, de recuperació.
Les sensacions als primers quilòmetres, "impossible escalar amb aquest desnivell amb un 26-19", ho dic pel fet de que als primers 20 Km. els hi he aplicat un sever correctiu de desnivell positiu, les pendents perquè sigui així han estat del 29%, i les sensacions han estat dramàtiques, 100 Km. així impossible per a mi.
Ja em diràs ara a les portes de ser a la graella de sortida què faig, exactament res, serà amb aquestes condicions.
Dues vegades i mitja el test d'avui i fins i tot podria ser que tingués unes mínimes possibilitats d'avançar positivament amb aquest repte del 2011.
L'equipament bé, no diré perfecte, he de reduir els estris varis de les tres bosses del darrera. Però els trets no van per aquí, el pronòstic del proper divendres avui, és de sol i pluja, caldrà estar atent al del proper cap de setmana.
La Vicious va bé, frena millor, no perfecte, el fre del darrera es resisteix a deixar de vibrar definitivament, renoi.
El terreny ahir, entre les pluges d'abans d'ahir i les intermitents d'ahir, han fet que la sensació escalant fos de "lapa", i baixant també. Tot i així el sauló engrunat fa de les seves a les recepcions de les pendents més pronunciades.
Hauria seguit escalant a partir del quilòmetre quaranta, però no era avui el dia per fer-ho.
La tornada des de Canet per la platja un present encantador.
Equipat d'estiu, amb pirates però i puntualment he rodat amb manegots i armilla.
Menjar, dos dàtils, quatre maduixes deshidratades i ensucrades, caramels varis comprats a Arenys de Munt, a una botiga on fa uns dies se li van emportar de la façana els quatre testos de plàstic amb les flors, els testos els he trobat jo després pujant a La Creu de Canet, quatre per ser més exactes dos de verds i dos de marrons, qui s'emporta quatre testos i els deixa a la pujada direcció a La Creu? les flors però brillaven per la seva absència.
Aigua, els dos bidos de 750 ml.
Eines les de sempre, porto pastilles de fre Magura Marta de recanvi i la Vicious ara va amb frens Shimano XTR, sense l'esprai d'escuma.
Ara, hores després de la sortida d'ahir, avui, el matí ha començat a les deu, abans dormia com un tronc, serà que l'escalada d'ahir des de l'hípica cap a La Pedra de la Ferradura, ha fet els seus efectes devastadors, deu meu quina pujada, després al coincidir amb el camí que ve de Santa Mònica les pendents que sempre he patit, m'han semblat dures, res més, d'aquí fins a deixar de pujar tot ha estat assumible, i no perquè fos així, les dues pujades per diferents senders a La Creu de Canet no són gens assequibles per a mi i la meva SS, però venint del què venia sí.
MTB, MTB, MTB.
El pronòstic d'ahir per avui s'ha complert, pluja, pluja i més pluja, la feina però feta està, i si avui no pot ser la darrera sortida de veritat abans de la propera cita, no passarà res. Únicament tindré un xic menys de informació, però la forma, bona o no serà la mateixa, en cap cap cas dependrà de la sortida d'avui, en cap cas.
Bé, crec que fins avui l'exposició està mirant de ser un fidel retrat del que és per un practicant d'aquest sensacional esport, preparar la seva presència a una prova exigent de XC-Marató seriosa, molt seriosa, no l'exposició, o sí, que ho intenta ser, si no la cursa del primer de maig.
Del quilòmetre 1 al 40 un test de la propera cita. Vull dir que tot el desnivell l'he fet durant aquests primers quaranta quilòmetres. La resta fins a tocar als seixanta, han estat planers, de recuperació.
Les sensacions als primers quilòmetres, "impossible escalar amb aquest desnivell amb un 26-19", ho dic pel fet de que als primers 20 Km. els hi he aplicat un sever correctiu de desnivell positiu, les pendents perquè sigui així han estat del 29%, i les sensacions han estat dramàtiques, 100 Km. així impossible per a mi.
Ja em diràs ara a les portes de ser a la graella de sortida què faig, exactament res, serà amb aquestes condicions.
Dues vegades i mitja el test d'avui i fins i tot podria ser que tingués unes mínimes possibilitats d'avançar positivament amb aquest repte del 2011.
L'equipament bé, no diré perfecte, he de reduir els estris varis de les tres bosses del darrera. Però els trets no van per aquí, el pronòstic del proper divendres avui, és de sol i pluja, caldrà estar atent al del proper cap de setmana.
La Vicious va bé, frena millor, no perfecte, el fre del darrera es resisteix a deixar de vibrar definitivament, renoi.
El terreny ahir, entre les pluges d'abans d'ahir i les intermitents d'ahir, han fet que la sensació escalant fos de "lapa", i baixant també. Tot i així el sauló engrunat fa de les seves a les recepcions de les pendents més pronunciades.
Hauria seguit escalant a partir del quilòmetre quaranta, però no era avui el dia per fer-ho.
La tornada des de Canet per la platja un present encantador.
Equipat d'estiu, amb pirates però i puntualment he rodat amb manegots i armilla.
Menjar, dos dàtils, quatre maduixes deshidratades i ensucrades, caramels varis comprats a Arenys de Munt, a una botiga on fa uns dies se li van emportar de la façana els quatre testos de plàstic amb les flors, els testos els he trobat jo després pujant a La Creu de Canet, quatre per ser més exactes dos de verds i dos de marrons, qui s'emporta quatre testos i els deixa a la pujada direcció a La Creu? les flors però brillaven per la seva absència.
Aigua, els dos bidos de 750 ml.
Eines les de sempre, porto pastilles de fre Magura Marta de recanvi i la Vicious ara va amb frens Shimano XTR, sense l'esprai d'escuma.
Ara, hores després de la sortida d'ahir, avui, el matí ha començat a les deu, abans dormia com un tronc, serà que l'escalada d'ahir des de l'hípica cap a La Pedra de la Ferradura, ha fet els seus efectes devastadors, deu meu quina pujada, després al coincidir amb el camí que ve de Santa Mònica les pendents que sempre he patit, m'han semblat dures, res més, d'aquí fins a deixar de pujar tot ha estat assumible, i no perquè fos així, les dues pujades per diferents senders a La Creu de Canet no són gens assequibles per a mi i la meva SS, però venint del què venia sí.
MTB, MTB, MTB.
El pronòstic d'ahir per avui s'ha complert, pluja, pluja i més pluja, la feina però feta està, i si avui no pot ser la darrera sortida de veritat abans de la propera cita, no passarà res. Únicament tindré un xic menys de informació, però la forma, bona o no serà la mateixa, en cap cap cas dependrà de la sortida d'avui, en cap cas.
Bé, crec que fins avui l'exposició està mirant de ser un fidel retrat del que és per un practicant d'aquest sensacional esport, preparar la seva presència a una prova exigent de XC-Marató seriosa, molt seriosa, no l'exposició, o sí, que ho intenta ser, si no la cursa del primer de maig.
divendres, d’abril 22, 2011
2006-2007-2009. 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
Poc i puc fer, ara fa dos anys de la meva darrera participació de la cursa del darrer cap de setmana d'abril, ara primer de maig.
La meva assistència a aquesta cursa èpica és senzillament un repte titànic i no per la duresa de la mateixa, que també, si no pel nivell dels participants a la graella de sortida, nivell que en cap cas és comparable al meu, en cap cas, sempre i a cada edició ha estat així, el ritme de cursa és senzillament estratosfèric per a mi, és dur haver d'admetre que als primers metres pel que fa referència a la meva posició final, ja queda clar quina serà.
Al meu primer any, als cent primers metres ja anava en darrera posició, és com vaig acabar, a la darrera posició, a la meva segona edició, als primers metres anava a les darreres posicions, no la darrera, és cert, però darreres, és on vaig acabar, a la meva darrera participació, als primers metres anava al mig del grup, és com vaig acabar, al mig, no és exactament així, pel fet de que a aquesta última vegada per darrera pocs participants van finalitzar-la, però crec recordar que a la sortida érem uns 120 i a l'arribada uns 75, fet que fa que el 61, sigui al mig de la classificació, en termes reals però torna a ser a les posicions més enrederides, però aquesta a diferència de les darreres ocasions no va ser la sensació mentre era en cursa.
La sensació en cursa de la darrera edició, va ser, abans de sortir, "que faci molt mal temps, que serà la meva, que plogui sense fer fred", i va ser així, mentre rodava pel ben mig d'un infern gloriós, la sensació era, "quin privilegi ser aquí, entre monstres del mtb maratonià més radical", aquest darrer pensament ha estat sempre el que cada any m'ha mogut a ser a la graella de sortida, pel fet de que d'uns anys cap a aquí, des de les darreres trenta pujades a La Garolera, el meu pensament és diferent.
Tinc quaranta-set anys, ara i des dels quaranta concretament ja no sóc de la darrera volada, podreu dir "home és evident", bé per a mi ha estat evident en aquest precís instant, no abans dels 41.
El fet de poder ser-hi, de poder escalar entre aquests bikers tan preparats té el valor de sense ser un PRO, i vull dir PRO fent referència a que cada cop que cerco el nom de cada un d'ells a les curses de ciclo turista de més renom, o a curses populars i no tan popular, tant de bike com de curses a peu, maratons de muntanya o duatlons, triatlons, Ironmans, hi són a totes, fet que em fa pensar, "renoi, jo hi cerco el meu nom i únicament surto a les darreres tres edicions dels 100 Km. Camins de les Guilleries", és a dir no tinc historial de competició, és la meva realitat, fet que fa que la preparació mental sigui no diré en el meu cas pitjor sí radicalment diferent.
Amb aquests antecedents m'enfronto un altre cop per quarta vegada als darrers sis anys, que són les que s'han celebrat a aquest darrers sis anys, 2006, 2007, 2008 no es va fer, 2009, 2010 no es va fer, i ara queda per fer el pas a ser-hi a aquest 2011.
Sé que una flor no fa estiu, i això és el que m'impulsa a perseverar edició darrera edició a ser-hi un altre cop, també sé que sóc pel que fa a aquesta cursa, a les meves darreres participacions, que hi haurà un any que ja no podrà ser, quin serà aquest moment, el temps, el meu temps, encara no està escrit, 2011 Camins de les Guilleries si no hi ha un contratemps tornarà a ser, el resultat d'aquesta tampoc el puc determinar fins després de les mateixes, això la fa més reptadora encara.
D'aquí a res hauré de preparar tot l'equipament, això serà a la nit abans de la cursa, dos dies abans de la mateixa una darrera posta a punt de la meva Vicious The motivator SS, tres dies abans un darrer mini test del meu estat de forma, quatre dies abans darrera visita al meu fissió, per deixar al punt aquests grups musculars, cinc dies abans la selecció dels fruits secs, dels melosos dàtils, de les maduixes deshidratades i ensucrades, dels plàtans, sis dies abans un descans absolut, passant per una sessió d'estiraments diferenciada, per testar a on sóc per les prèvies a la visita a l'Andreu de dimecres, set dies abans la darrera sessió maratoniana de mtb de fort desnivell i distància mitja, vuit dies abans, una sessió mitja de desnivell baix molt corriolera també, nou dies abans és avui, jornada de descans i més descans.
MTB, MTB, MTB.
I sempre tenint molt present la possibilitat de que aquest 2011 sigui el meu primer any d'abandonament, cal tenir-ho present, per respecte als organitzadors, als participants en cursa. Per recordar que és una de les curses de MTB més exigents a un sol dia, fet que implica que ser a la sortida és ja de per si un primer èxit, ser-hi a mitja cursa un repte, al quilòmetre setanta, un primer pas a lluitar per ser a l'arribada, i ser a l'arc d'arribada al quilòmetre 100 amb un somriure als llavis, indicatiu de l'inici de la preparació de la propera edició, però aquesta ja serà si ha de ser una altra història, història per a compartir a aquest espai, a The Great Escape MTB.
La feina a fer, a aquestes dates ha d'estar feta, i ara falta rematar els darrers detalls, importants, sí, però el que no estigui fet ara, ja no serà.
La meva assistència a aquesta cursa èpica és senzillament un repte titànic i no per la duresa de la mateixa, que també, si no pel nivell dels participants a la graella de sortida, nivell que en cap cas és comparable al meu, en cap cas, sempre i a cada edició ha estat així, el ritme de cursa és senzillament estratosfèric per a mi, és dur haver d'admetre que als primers metres pel que fa referència a la meva posició final, ja queda clar quina serà.
Al meu primer any, als cent primers metres ja anava en darrera posició, és com vaig acabar, a la darrera posició, a la meva segona edició, als primers metres anava a les darreres posicions, no la darrera, és cert, però darreres, és on vaig acabar, a la meva darrera participació, als primers metres anava al mig del grup, és com vaig acabar, al mig, no és exactament així, pel fet de que a aquesta última vegada per darrera pocs participants van finalitzar-la, però crec recordar que a la sortida érem uns 120 i a l'arribada uns 75, fet que fa que el 61, sigui al mig de la classificació, en termes reals però torna a ser a les posicions més enrederides, però aquesta a diferència de les darreres ocasions no va ser la sensació mentre era en cursa.
La sensació en cursa de la darrera edició, va ser, abans de sortir, "que faci molt mal temps, que serà la meva, que plogui sense fer fred", i va ser així, mentre rodava pel ben mig d'un infern gloriós, la sensació era, "quin privilegi ser aquí, entre monstres del mtb maratonià més radical", aquest darrer pensament ha estat sempre el que cada any m'ha mogut a ser a la graella de sortida, pel fet de que d'uns anys cap a aquí, des de les darreres trenta pujades a La Garolera, el meu pensament és diferent.
Tinc quaranta-set anys, ara i des dels quaranta concretament ja no sóc de la darrera volada, podreu dir "home és evident", bé per a mi ha estat evident en aquest precís instant, no abans dels 41.
El fet de poder ser-hi, de poder escalar entre aquests bikers tan preparats té el valor de sense ser un PRO, i vull dir PRO fent referència a que cada cop que cerco el nom de cada un d'ells a les curses de ciclo turista de més renom, o a curses populars i no tan popular, tant de bike com de curses a peu, maratons de muntanya o duatlons, triatlons, Ironmans, hi són a totes, fet que em fa pensar, "renoi, jo hi cerco el meu nom i únicament surto a les darreres tres edicions dels 100 Km. Camins de les Guilleries", és a dir no tinc historial de competició, és la meva realitat, fet que fa que la preparació mental sigui no diré en el meu cas pitjor sí radicalment diferent.
Amb aquests antecedents m'enfronto un altre cop per quarta vegada als darrers sis anys, que són les que s'han celebrat a aquest darrers sis anys, 2006, 2007, 2008 no es va fer, 2009, 2010 no es va fer, i ara queda per fer el pas a ser-hi a aquest 2011.
Sé que una flor no fa estiu, i això és el que m'impulsa a perseverar edició darrera edició a ser-hi un altre cop, també sé que sóc pel que fa a aquesta cursa, a les meves darreres participacions, que hi haurà un any que ja no podrà ser, quin serà aquest moment, el temps, el meu temps, encara no està escrit, 2011 Camins de les Guilleries si no hi ha un contratemps tornarà a ser, el resultat d'aquesta tampoc el puc determinar fins després de les mateixes, això la fa més reptadora encara.
D'aquí a res hauré de preparar tot l'equipament, això serà a la nit abans de la cursa, dos dies abans de la mateixa una darrera posta a punt de la meva Vicious The motivator SS, tres dies abans un darrer mini test del meu estat de forma, quatre dies abans darrera visita al meu fissió, per deixar al punt aquests grups musculars, cinc dies abans la selecció dels fruits secs, dels melosos dàtils, de les maduixes deshidratades i ensucrades, dels plàtans, sis dies abans un descans absolut, passant per una sessió d'estiraments diferenciada, per testar a on sóc per les prèvies a la visita a l'Andreu de dimecres, set dies abans la darrera sessió maratoniana de mtb de fort desnivell i distància mitja, vuit dies abans, una sessió mitja de desnivell baix molt corriolera també, nou dies abans és avui, jornada de descans i més descans.
MTB, MTB, MTB.
I sempre tenint molt present la possibilitat de que aquest 2011 sigui el meu primer any d'abandonament, cal tenir-ho present, per respecte als organitzadors, als participants en cursa. Per recordar que és una de les curses de MTB més exigents a un sol dia, fet que implica que ser a la sortida és ja de per si un primer èxit, ser-hi a mitja cursa un repte, al quilòmetre setanta, un primer pas a lluitar per ser a l'arribada, i ser a l'arc d'arribada al quilòmetre 100 amb un somriure als llavis, indicatiu de l'inici de la preparació de la propera edició, però aquesta ja serà si ha de ser una altra història, història per a compartir a aquest espai, a The Great Escape MTB.
La feina a fer, a aquestes dates ha d'estar feta, i ara falta rematar els darrers detalls, importants, sí, però el que no estigui fet ara, ja no serà.
Crank Brothers Pump.
MTB, mTb, MTB.
Muntadors aspirants.
Sempre mirant i no veient, i el dia que penses que veus quelcom, per petit que sigui, és un gran dia.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Colorado, i tant que sí.
Un pas més en el ja de per sí emocionant escenari, i per aquest motiu cada hora, cada dia, tot és més interessant del que era, el perquè és així té la seva resposta, perquè primer has decidit que vols que sigui així. La resta picant pedra, això sí, va venint dia sí, dia també.
MTB, MTB, MTB.
Millores.
Ajustar-les una tasca infinita, oi que sí? i que sempre sigui així, o no.
710-690-680.
MTB, MTB, MTB.
710-690-680.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)