La Màgia de Graus.
És el que m'ha quedat a la retina.
Hem estat a una terra on la presència de l'església catòlica, apostòlica i romànica, així com de la noblesa de més pes, van sempre agafats per fortes argolles i curtes cadenes, dels primers sobre els segons, on es respira metre a metre a aquesta zona que ells i ningú més eren, són i seran sempre administradors del doll de viure.
Quina sortida més emocionant.
MTB, MTB, MTB.
Terres on la foscor de la llum no hi és present, sí la foscor, no però de la llum.
A cada racó hi ha signes de què ha estat aquest territori.
A cada metre enlaires els ulls i veus vestigis d'una època que encara avui marca el ritme de la comarca.
No són dies de fàcil caminar, en cap cas, però hi ets i penses, "que dura que ha d'haver estat també la vida per aquestes contrades de mil anys cap a aquí", ja no et dic el primer mil.leni, que avui no puc arribar a imaginar com era el dia a dia a una terra tan agresta.
Hem pedalat, sí, però el que més he fet ha estat sentir, sentir i sentir escenes indefinides de dolor, fam, epidèmies i moltes vides segades en els seus principis, vides d'esclavitud, de vassallatge a uns senyors que encara i fins i tot avui, campaven i campen com els hi ve de gust fer-ho cada dia, cada segon.
No puc definir amb més exactitud el perquè de tot plegat, però cal ser un supervivent per haver arribat no viu, si no sencer a ser una generació d'avui venint d'un passat tan i tan dur.
Que de ben segur a tot arreu ha estat i serà així, però a on hem anat aquest cap de setmana, l'església és visible com a poder fàctic. I ara al segle XXI més que mai, la religió portada a aquests extrems és un ferro roent erigit com a pal de paller, i com a tal una pira que ho crema tot, que no és portadora de pau, si no de misèria i pitjor vida.
Nosaltres de mentre creuant de banda a banda, som catalans al món, ens agrada ser-hi, compartir, establir.
Hem estat a un zona on ser-hi té les seves particularitats, puntualment no, únicament les respires, i no el temps necessari per entrar a aquesta zona fosca que un cop hi ets dins fàcil és no saber a on és la sortida. I que amb el pas del temps t'oblides de que abans vivies on hi havia llum, que ve a ser el mateix.
Una terra plena de misteris, tombes profanades, molts recents, de mitjans del segle passat, de vides molt primerenques, reis memorats a les rondalles, però oblidats i espoliats en les seves zones de descans etern.
Un viatge que repetirem, perquè experimentar tantes sensacions desconegudes, s'ho val.
En Colorado ens ha portat a una zona on la terra mana, on el poder no va amb una màscara, si no al descobert, simple i senzill.
Zones per fer MTB, per gaudir de jornades senceres de MTB.
Poders oblidats? no, canviats simplement.
Fortificacions que et fan entendre de què estem parlant.
Un Rei, un castell, una vida de 31 anys la del Rei de Pamplona, Sancho III el Mayor, (1004-1035).
Diversió, emoció, pedalar, pedalar i pedalar.
I quin soroll que fa la meva SS, la clau sí que era, del silenci no, hauré de cercar una nova clau que tanqui el pany del soroll.
Una vista d'una realitat, jo a baix, el món a dalt.
Ha estat una aventura, aquestes sensacions són per a mi, no diré noves, a les zones més obagues del baix i alt Empordà també hi ha racons de centenars d'anys d'història, és cert, però l'arribada d'una nova era, els ha deixat a on han de ser, recordats com el que són, passat. Belleses d'una història que ens ha portat a on som avui, gaudint dins d'un tram de velles sensacions, perquè els nostres avantpassants segur que aquestes sensacions també les han viscut, però com sempre són pensaments amics del silenci i per tant rarament compartits.
Tres catalans pel món al Mon.
MTB, MTB, MTB.
