Des d'ahir ja tenim els equips a casa.
L'objectiu és millorar l'equipament d'hivern.
En primer terme el de la zona del pit, amb una bona tèrmica i una bona jaqueta, perquè pensem que el problema d'agafar fred comença aquí.
És a dir, el cervell les zones que primer protegeix si fa fred és el cor i el cap, i si no anem ben abrigats d'aquestes dues zones, el cervell dóna l'ordre de concentrar la sang a aquestes dues parts del cos i per fer-ho ha de retirar aquesta de les terminacions, com són mans i peus.
Amb aquest criteri, seguint aquest patró després del cap i el pit, hem de millorar l'equipament de les cames, i en darrer terme de les terminacions, vull dir mans i peus, però primer el pit i el cap.
Per aquest motiu, el de millorar l'equipament d'hivern, tota aquesta aventura d'anar primer a Barcelona i després a Irlanda, concretament a Chain Raaction Cycles.
Primera part del primer pas, el cap, perdem molta escalfor pel cap, per tant mirarem de millorar aquest aspecte amb el protector que més bé hem vist. Vàrem comparar amb l'Endura i ens va semblar que l'Assos era molt més càlid.
El primer és el de la Betty, que és el que ha de ser.
Aquest que és el meu, l'haurem de canviar, no és el mateix que el de la Betty, el meu no tapa les orelles, i amb aquesta mena de visera no podré posar-me el casc.
Segona part del primer pas, les jaquetes perseguint rodar amb una doble capa, és a dir la primera capa la tèrmica i la segona ja la jaqueta de la imatge.
La jaqueta de la Betty d'hivern per a 0ºC a 10ºC, és model ja 2011 i és una evolució notable de la meva.
La meva és 2010 i vers la de la Betty, la diferència és que la meva té un tacte exterior més sintètic, és també un pel però un pel i prou més rígida, més freda. Interiorment similars.
La cremallera torta de la jaqueta de la Betty a les pujades si l'ha d'obrir no serà un inconvenient?
La petita butxaca del pit, per a mi el millor lloc al braç, però caldrà provar aquesta variant.
Tres bosses darrera, llargues i primes, potser massa, per evitar que pugui sortir en marxa el que hi portes a dins.
Mateix format que la jaqueta de la Betty, punys però i cremalleres dels braços per ventilar, diferents, la meva no les porta, i els punys són més llargs els meus.
Les tres bosses del darrera, mateix format, un pel més amples, d'entrada perfectes, veurem.
Les dues jaquetes amb una mica de faldó, una mica únicament, però crec que molt funcional per protegir-te del fang i l'aigua que expulsa el pneumàtic.
Una segona opció de jaqueta per la Betty, no tenim el grau tèrmic. Curiós l'acabat dels punys.
La bossa del darrera, a dins hi ha tres compartiments per fixar el que hi portes.
Tèrmiques Endura de Merino, tancament de l'apartat de l'equipament del pit.
Tacte més càlid que les sintètiques, però amb un xic menys de capacitat d'evacuació de la suor, haurem de veure com aniran.
De tèrmiques jo en portaré una segona sense mànigues, per canviar-me si hem cal, aprofitant si anem a esmorzar.
El motiu és que la tèrmica de primera hora no és la millor per un cop deixem enrere les vuit del matí. No vol dir que la utilitzi, la segona tèrmica, però ocupa res i és una assegurança per si la temperatura ha pujat molt passades les dues primeres hores. Ve a ser el mateix que fèiem fa uns anys quan portàvem la segona samarreta de cotó per no agafar fred a l'hora d'esmorzar, però ara amb una tèrmica d'última generació en lloc de la clàssica samarreta de cotó.
Tercer pas, el pantaló d'hivern, hivern, hivern, no tinc grau tèrmic, porta una panels de protecció pel vent, té la part del genolls un tacte diferent, més fred, caldrà veure com va, la sensació però molt i molt bona.
La badana, la 3D PRO, més gruixuda que les 3D PRO que he portat fins a data d'avui.
El pantaló Endura de la Betty, com el meu amb proteccions contra el vent, amb uns acabats de 10/10.
Reflectants important per l'hivern al matí a primera hora i a la nit.
La badana, diferent.
El detall de la flor, romàntic.
Detalls i més detalls, el tacte com amb el meu pantaló Pearl Izumi, molt càlid.
Quart pas, millorar l'equipament de peus i mans.
El mitjons, els millors en molt de temps, quin tacte més sensacional.
La Betty no es va decidir amb el tema botes, les trobava incòmodes, poc portables, jo les meves, no diré que són còmodes, sí necessàries, vull evitar deixar res obert a passar fred, vull dir, equipar-me d'hivern cuidant tots els detalls.
La sola jo diria que bé, de fet les he agafat, les botes, més per no deixar un aspecte que penso que pot ser important per evitar de passar fred, però certament no sé massa bé si són massa botes, en el sentit de que com amb la jaqueta Mavic Inferno per a temperatures de -15ºC. a 6ºC. aquestes botes no siguin del mateix grau tèrmic i pel fet de que si fos aquest el cas, em preocupa que la suor es refredi a dins de la bota i passi encara més fred.
Manca el tema guants d'hivern que anirem amb els Gore que tenim, pel fet de que pensem que agafem fred a les mans i als peus perquè no anàvem fins ara prou ben equipats del pit.
Pel que referència a les mans, no hem aconseguit uns guants millors que els que ja tenim, mirarem de millorar aquest apartat tornant a una manera de fer de fa anys enrere, com és el de portar dos tipus de guants, d'hivern, hivern, els Gore i uns de més prims per a les pujades de després de primera hora, pel fet de que els meus Gore no els puc aguantar pujant de la calor que agafo als canells, i baixant entre d'altres motius, per aquesta suor acumulada als canells, em queden les mans glaçades.
A partir d'aquí, el que hem comprat a Chain ja és per després de l'hivern.
Un jersei retro, de Pearl Izumi, per a mi un apetita joia, ho té tot, a excepció d'un cremallera de les que no sé si baixarà bé i pujarà bé, però que puc obrir-la fins a baix, que és el que ha de ser, amb una mica de coll.
Les tres bosses del darrera, quasi perfectes, un pel baixes, característica d'aquesta marca. Una petita joia.
Els manegots, també retros, què puc dir, per uns manegots com aquests ja hauria anat a Ireland, sonarà poc rendible, "però al meu ritme el que importa és que el camí sigui bell, no importa tant que sigui vell".
Guants amb tancament del canell amb goma, sense Velcro, amb la tovallola al dit gros per la suor, i hagués estat bé per millorar els que tinc ara, dos d'iguals, que no tenen coixí al palmell.
Amb una mica de coixí al palmell tindria garantit que no es repetís l'experiència de les 24Ore, on la pell de la ma d'aquesta zona s'enganxava al guant, per la manca del coixí esmentat.
Als dits de fre, de fet jo freno amb un de sol, amb la silicona per una millor adherència.
La sensació als dits, no massa bona, espero que millori amb l'ús i es donin una mica, poc però una mica sí. Em pressiona un xic massa, no molt però hauré de veure si Dakine val el que el seu nom arrossega, com és ser una marca també de guants de molt de nivell. La bossa de viatge que tenim d'aquesta mateixa marca, és per a mi de 10/10.
El mateix pel que fa al jersei de la Betty.
Deu meu quin jersei, quina petita meravella. I no té l'error de la meva cremallera, pel tipus vull dir, aquesta baixarà i pujarà bé.
Supera el meu amb diferència. Tres bosses un pel més altes, com ha de ser perquè siguin funcionals.
Els millors guants de la Betty fins avui?.
Un detall per la Vicious o la propera 29" i SS de la Betty, però un detall, espero que la tanca Pedros funcioni, perquè a les més grans de la mateixa marca aquest tipus de tanca no fa la seva funció i la bossa cau, com va dir en Colorado, "aquesta bossa pesarà molt menys i funcionarà".
MTB, MTB, MTB.
