dimarts, de novembre 16, 2010
dilluns, de novembre 15, 2010
Amer 2010.
Un dia difícil de descriure, una ruta que té molt de pes a la meva memòria pel fet de que ara fa uns mesos, la vàrem iniciar i haver d'aturar a mig camí, pel que hauria de ser el principi d'un tram que és llei de vida però no d'acceptació voluntària.
Hem tingut sort a l'arribada a Amer 8º C. justos, el límit per sortir seguint la Llei Colorado per la tardor-hivern 2010-2011.
Inici de la ruta amb una pujada de nou quilòmetres per carretera, perquè ens agrada que sigui així, amb un sol càlid, amb ganes de fer-nos veure que estaria tota la jornada amb nosaltres, per a nosaltres.
El vermell de la Septem amb el vermell del Por de pluja, què més podem demanar.
Bé sí que la jornada passi sense incidents, amb llum, amb color, amb escalades sòlides, amb vols de baixada plens de bones sensacions.
Color, color i color, mtb, mtb, mtb, Vicious, Vicious, Vicious, em manca la jaqueta-jersei Vicious, sí, però no el més important, tinc el Drac, la resta ja vindrà, o no.
Cercant però el corriol perfecte per pujar per senders, no per asfalt. Si no l'anada per la seva pendent, sí la possible i difícil tornada, via el descens previ pel santuari.
Caldrà anar-hi amb temps i fer aquest corriol que baixa fins a Amer.
Cartells indicatius, volem fer La volta al Mont?
Nosaltres cercavem gresca.
Per una vegada la meva ombra remant a favor, que ja està bé, oi?.
Dur de llegir, sincer, una realitat del que són, del que passa als nostres vells, bells racons d'aquest país petit.
Deu ser un biker o ja no, qui cuida d'aquest entorn?
Després d'aquests primers quilòmetres inici del tram de muntanya, on les zones pedregoses, tant de baixada com de pujada han estat el terreny de la resta de la jornada.
Llocs de llum, llocs d'ombra.
Quines vistes.
Quines escalades entre cingleres.
Hem baixat per on mai ho havíem fet, hem pujat per on mai ho havíem ni intentat, així de planer, així de senzill.
Les pujades dures de veritat, exigents, llargues, les zones obagues, fredes de veritat, les arribades a les zones assolellades agraïdes.
El fred crec que era intens, perquè el mal de cap que hem patit a aquesta zona, ha estat important, tant la Betty com lagranevasio.
Tot i que no ens ho hem dit fins que ja tornavem cap a casa, a aquest punt de la pujada pel fred, quin mal de cap que hem passat.
També per la tensió de sentir-nos "perseguits" per un grup de 4x4 que anaven d'aventura com si fossin al pati de casa seva. Tot i així a aquest punt ells ja havien quedat enganxats a una zona feréstega i profunda al punt més baix de la vall. Portaven una moto que els hi indicava a les zones més tècniques a on posar les rodes, i pel soroll jo diria que el problema l'han tingut i greu, perquè a quilòmetres sentíem el soroll dels motors girant en el buit, quina por.
Després de la foscor de les fades, la claror dels cavallers de la llum.
Al cel un somriure, a la plana rocallosa un alè, el primer de veure'l, el segon de venir d'ella i poder dir, "que m'agrada escalar amb la Vicious The Motivator SS", mtb, mtb, mtb.
No he sabut què pensar en veure les cingleres, quan hi era i ara a casa, em passa el mateix, "jo vull viure entre elles", què haurem de fer?
Sé que el meu Drac vol ser entre elles, volar per sobre d'elles, fregar-les amb la seva panxa per fer un picat en superar el vèrtex més alt i acariciar la paret vertical mentre ens enfonsem a la part més fonda de la vall.
Amb aquest color qui pot pensar en ser a un altre espai que no sigui a on hem estat a les darreres hores.
Com, quan, quant i de quina manera he patit la vall del fons, llegendària, a on els escurçons, families senceres prenen el sol a peu de la carretera, jo les he vits, sí, sí, i a on aquests es resisteixen a sortir amb el mateix coratge que les Mantis religioses.
A aquest tram veníem de coronar un pujador terrible, el més dur de tota la sortida, el més dur del que seria la resta de la sortida.
Aturada a Rupit, dos entrepans, una cola, cafè i cafè amb llet.
Dos bidons d'un bon color, la SS amb el millor color, el de les flors, el d'un blau que sempre porta el bon temps.
Baixada nova, improvisada, veníem de Rupit i hem assolit un tram de senders i corriols de somni, que repetirem i que previ pas per una masia singular, per la seva pedra blanca indicadora del dia de la seva construcció, idèntica per tipus a la de casa, ens ha deixat propers a Amer.
Una població amb una bella llegenda, una població amb una història de somnis, d'una manera de ser, d'una manera de viure el dia a dia, i a on jo hi seria feliç, si fos cert que viuen així, si fos cert.
Una sèrie de masies molt apartades que per aquest motiu no són el lloc, però sí per la zona feréstega per l'entorn, no, per un accés impossible. La imatge diu a on érem no a on som, mtb, mtb, mtb.
El que inicialment era una malnom ha estat reconvertit pels propis santfeliuencs com a icona popular tal com es pot llegir a l'escultura del pescallunes:
MTB, MTB, MTB.
Per sota dels setanta quilòmetres, per sota dels mil cinc-cents metres positius.
Aigua, dos bidons de 750 ml. cafè amb llet, mitja cola, menjar, una trena de pa, tableta de xocolata amb ametlles, mig entrepà de llonganissa, mig de formatge, i mitja barreta de 200 Kcal.
Incidències cap, el soroll de la Vicious, res més.
Equipats de tardor, amb pirates, amb manegots, amb armilla, no sempre i dos paravents que hem portat a partir de la darrera baixada cap a Amer, per cert una baixada d'uns trenta quilòmetres, sí, sí tal com sona.
Per quan la propera?
Hem tingut sort a l'arribada a Amer 8º C. justos, el límit per sortir seguint la Llei Colorado per la tardor-hivern 2010-2011.
Inici de la ruta amb una pujada de nou quilòmetres per carretera, perquè ens agrada que sigui així, amb un sol càlid, amb ganes de fer-nos veure que estaria tota la jornada amb nosaltres, per a nosaltres.
El vermell de la Septem amb el vermell del Por de pluja, què més podem demanar.
Bé sí que la jornada passi sense incidents, amb llum, amb color, amb escalades sòlides, amb vols de baixada plens de bones sensacions.
Color, color i color, mtb, mtb, mtb, Vicious, Vicious, Vicious, em manca la jaqueta-jersei Vicious, sí, però no el més important, tinc el Drac, la resta ja vindrà, o no.
Cercant però el corriol perfecte per pujar per senders, no per asfalt. Si no l'anada per la seva pendent, sí la possible i difícil tornada, via el descens previ pel santuari.
Caldrà anar-hi amb temps i fer aquest corriol que baixa fins a Amer.
Cartells indicatius, volem fer La volta al Mont?
Nosaltres cercavem gresca.
Per una vegada la meva ombra remant a favor, que ja està bé, oi?.
Dur de llegir, sincer, una realitat del que són, del que passa als nostres vells, bells racons d'aquest país petit.
Deu ser un biker o ja no, qui cuida d'aquest entorn?
Després d'aquests primers quilòmetres inici del tram de muntanya, on les zones pedregoses, tant de baixada com de pujada han estat el terreny de la resta de la jornada.
Llocs de llum, llocs d'ombra.
Quines vistes.
Quines escalades entre cingleres.
Hem baixat per on mai ho havíem fet, hem pujat per on mai ho havíem ni intentat, així de planer, així de senzill.
Les pujades dures de veritat, exigents, llargues, les zones obagues, fredes de veritat, les arribades a les zones assolellades agraïdes.
El fred crec que era intens, perquè el mal de cap que hem patit a aquesta zona, ha estat important, tant la Betty com lagranevasio.
Tot i que no ens ho hem dit fins que ja tornavem cap a casa, a aquest punt de la pujada pel fred, quin mal de cap que hem passat.
També per la tensió de sentir-nos "perseguits" per un grup de 4x4 que anaven d'aventura com si fossin al pati de casa seva. Tot i així a aquest punt ells ja havien quedat enganxats a una zona feréstega i profunda al punt més baix de la vall. Portaven una moto que els hi indicava a les zones més tècniques a on posar les rodes, i pel soroll jo diria que el problema l'han tingut i greu, perquè a quilòmetres sentíem el soroll dels motors girant en el buit, quina por.
Després de la foscor de les fades, la claror dels cavallers de la llum.
Al cel un somriure, a la plana rocallosa un alè, el primer de veure'l, el segon de venir d'ella i poder dir, "que m'agrada escalar amb la Vicious The Motivator SS", mtb, mtb, mtb.
No he sabut què pensar en veure les cingleres, quan hi era i ara a casa, em passa el mateix, "jo vull viure entre elles", què haurem de fer?
Sé que el meu Drac vol ser entre elles, volar per sobre d'elles, fregar-les amb la seva panxa per fer un picat en superar el vèrtex més alt i acariciar la paret vertical mentre ens enfonsem a la part més fonda de la vall.
Amb aquest color qui pot pensar en ser a un altre espai que no sigui a on hem estat a les darreres hores.
Com, quan, quant i de quina manera he patit la vall del fons, llegendària, a on els escurçons, families senceres prenen el sol a peu de la carretera, jo les he vits, sí, sí, i a on aquests es resisteixen a sortir amb el mateix coratge que les Mantis religioses.
A aquest tram veníem de coronar un pujador terrible, el més dur de tota la sortida, el més dur del que seria la resta de la sortida.
Aturada a Rupit, dos entrepans, una cola, cafè i cafè amb llet.
Dos bidons d'un bon color, la SS amb el millor color, el de les flors, el d'un blau que sempre porta el bon temps.
Baixada nova, improvisada, veníem de Rupit i hem assolit un tram de senders i corriols de somni, que repetirem i que previ pas per una masia singular, per la seva pedra blanca indicadora del dia de la seva construcció, idèntica per tipus a la de casa, ens ha deixat propers a Amer.
Una població amb una bella llegenda, una població amb una història de somnis, d'una manera de ser, d'una manera de viure el dia a dia, i a on jo hi seria feliç, si fos cert que viuen així, si fos cert.
Una sèrie de masies molt apartades que per aquest motiu no són el lloc, però sí per la zona feréstega per l'entorn, no, per un accés impossible. La imatge diu a on érem no a on som, mtb, mtb, mtb.
| « | S'explica que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna. | » |
| « | Des d'aleshores als de Sant Feliu de Pallerols ens diuen "PESCALLUNES": gent amb il·lusions, somnis i molts projectes. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_Pallerols |
MTB, MTB, MTB.
Per sota dels setanta quilòmetres, per sota dels mil cinc-cents metres positius.
Aigua, dos bidons de 750 ml. cafè amb llet, mitja cola, menjar, una trena de pa, tableta de xocolata amb ametlles, mig entrepà de llonganissa, mig de formatge, i mitja barreta de 200 Kcal.
Incidències cap, el soroll de la Vicious, res més.
Equipats de tardor, amb pirates, amb manegots, amb armilla, no sempre i dos paravents que hem portat a partir de la darrera baixada cap a Amer, per cert una baixada d'uns trenta quilòmetres, sí, sí tal com sona.
Per quan la propera?
MTB Travel
There is a good article in this months online Magazine about Mountain bike travel. Panniers not included!!! Proper MTB travel.
http://www.imbikemag.com/issue8/
http://www.imbikemag.com/issue8/
Fall Colors !!!!
Estimats Genets,
Feia dies que el meu cap bullia amb pensaments sobre tot el que hem rodeja a South Carolina. Era difícil posar ordre a tot, veure el final del que realment volia fer, o del que jo pensava que hem faltava per transmetre-us el que significa rodar amb bike a aquest país.
Crec que finalment he trobat allò que buscava, i sense saber-ho, un genial vídeo d'en Colorado va obrir la caixa de Pandora....i no, no estic pensant en penjar un vídeo, be ara no ho penso, però es cert que es una possibilitat. El vídeo d'en Colorado hem va obrir a noves idees, com qui obre una finestra, i de cop vaig veure el que realment necessitava.
Fa mes d'un any vaig comprar una helmet cam, que ha donat com a resultat uns vídeos interessants, però que degut a la qualitat de l'imatge pròpia de la càmera, mes la compressió posterior de les imatges per penjar-les al blog, feia que el que jo us transmetia no tingues el to, el color, l'aroma d'allo que us volia explicar...malgrat se que ho arribàveu a "tastar".
I que m'ha aportat el vídeo d'en Colorado? senzillament la utilització de la alta definició, o HD, fet que fa que la percepció que tens es que "hi ets allà", Colorado, jo estava al teu costat quan rodaves per Collserola.
Tornant doncs al que volia, poder mostrar-vos els millors racons d'aquest país, passava per carregar a l'esquena un de les petites càmeres de nova generació, amb una qualitat d'imatge impressionant, però amb moltes mancances en quant a possibilitats de captar moments en bike que normalment son difícils....moviment !!!!
I clar, quan a mes rodes sol, o amb altre gent que no te pensat "parar a tirar bones fotos"....resultat, es fa el que es pot, el que millor es pot. I no, no era aixo el que jo volia. Necessitava trobar bones fotos, amb el colors d'aquesta meravellosa terra, amb les fulles, el terra vermell, els arbres de mil colors, volia que poguéssiu olorar l'aroma de la tardor a les meves fotos....i ho he aconseguit.
No us diré com, segur que ho imaginareu, però espero que disfruteu...son les primeres, però en vindran mes !!!
diumenge, de novembre 14, 2010
Varen passar dies i anys.
Ja hem fet el primer esmorzar, el segon a mig camí entre el pantà de Susqueda i Rupit?
D'aquí a uns minuts sortim amb la VW direcció a Amer.
MTB, MTB, MTB.
Ahir a les dues de la matinada encara no dormia, el pensament de la sortida d'avui, les converses durant la sortida d'ahir de les bikes UK, les dues cròniques, les converses Colorado, el vídeo que ha posat en Michael, la llista a Chain de l'equipament Assos, la visita a les botigues, la jornada de divendres desmuntant i inventariant les bikes i components que vull que agafin un camí diferent del que estem fent nosaltres, tot això entre d'altres temes també a sobre de la taula, fa que avui el color de la jornada d'avui sigui el de les millors ocasions, no el millor to, venim d'on venim i ara no toca, però sí un bon color.
Ja posaré crònica de la jornada d'avui, i si hi ha possibilitat durant la ruta us en posaré una espurna del que serà si Deu vol, un vol de Drac memorable, mtb, mtb, mtb.
D'aquí a uns minuts sortim amb la VW direcció a Amer.
MTB, MTB, MTB.
Ahir a les dues de la matinada encara no dormia, el pensament de la sortida d'avui, les converses durant la sortida d'ahir de les bikes UK, les dues cròniques, les converses Colorado, el vídeo que ha posat en Michael, la llista a Chain de l'equipament Assos, la visita a les botigues, la jornada de divendres desmuntant i inventariant les bikes i components que vull que agafin un camí diferent del que estem fent nosaltres, tot això entre d'altres temes també a sobre de la taula, fa que avui el color de la jornada d'avui sigui el de les millors ocasions, no el millor to, venim d'on venim i ara no toca, però sí un bon color.
Ja posaré crònica de la jornada d'avui, i si hi ha possibilitat durant la ruta us en posaré una espurna del que serà si Deu vol, un vol de Drac memorable, mtb, mtb, mtb.
dissabte, de novembre 13, 2010
Entre dubtes.
Avui havíem d'haver fet ruta Sant Martí de Sacalm.
Serà demà.
Avui finalment ruta pel Maresme, sense masses històries, directes a Mataró, a buscar un lector pels pulsòmetres, un cop a la botiga, he rodat uns minuts amb una Tomac de 29".
Detalls, han posat un polsador de bloqueig al manillar a una Fox on el bloqueig va a la forquilla. La bike va bé, un manillar estret, massa, i uns pneumàtics convencionals amb líquid, fan que passi de puntetes vers aquesta bike de 29" semi rígida i 2x9, perquè no la sé valorar, serà que avui no era el dia.
Això sí, a la botiga m'han exposat que estan mirant de jugar amb el Rotor i unes bieles més curtes (¿?), "perquè la 29" en qüestió vers la 26" és lentíssima pujant, els hi costa molt més d'arrossegar a les pujades". Jo he fet un silenci, el comentari entre molts que he escoltat "és que tot i ser lleugera dóna la sensació de ser pesada de veritat, lenta però lenta de veritat vers la 26".
He pensat de convidar-los al Blog, però no cal, oi?.
D'aquí a la botiga del costa de roba de bike, únicament de roba, directes a les estanteries d'Assos. Si ha de ser un equipament d'hivern, si ha de ser, serà Assos.
Però a la tarda nit, en Colorado m'ha exposat, m'ha recordat que no cal que miri res de roba d'hivern perquè si fa fred aquest any 2010-2011 no sortirem.
Que bé, perquè la broma de l'equipament d'hivern d'Assos si l'hem de fer venir, ronda els dos mil cinc-cents euros.
De la botiga directes a pedalar, unes dues horetes entre pistes i senders, entre una conversa monotemàtica, bike UK, bike UK i més bike UK.
Per accentuar el concepte, una moto de trial, circulant com si de la meva Superlight es tractés, ens ha rematat el concepte, i seguidament un pas entre torres ha tancat la conversa, quedava aquesta vista per a sentència?.
Però una darrera conversa de dues hores amb en Colorado ha deixat el tema, obert?, no sé si és la paraula que ho defineix millor.
Turner 5 Spot, Santa Cruz Nomad, Blur LT, Yeti ASR5, per cert ell hi està rodant amb aquesta darrera aquest cap de setmana i en principi en tindrem una crònica de la mateixa, i d'altres opcions, en aquest cas UK, i d'altres com la Cove Hustler que des del 2007 que és a sobre de la taula.
De fet no sé com en Colorado avui m'ha exposat com aquell que no diu res que ha parlat amb Cove per concretar la meva talla i me l'ha proposat com la bike per a mi, jo que sóc fàcil ja no penso amb res més, perquè la Hustler és per a mi "=bikeUK". Des del dia que la veure amb el blau cel que tant m'agrada, el mateix dia que ell recollia la seva Moots Rigormootis, que coincidim amb que és una bike que s'ha de tenir, també coincidim al 100% en que és pesada de veritat, però quina importància té, si jo rodo amb una bike 100% rígida, 29" i SS de 10 Kg?, ja no vindrà de tres o quatre quilos més, no?
Certament que si no és una bike de XC, no veiem perquè hem de posar-la a l'escala de pesos XC, no?
Avui m'ha recordat la Betty que sempre he cercat, que sempre he fet senders entre torres, sempre i seguint aquesta tònica un concepte persegueixo, no únicament córrer entre torres, també cercar la bike, que ha de ser UK, ideal per ser-hi.
Després del pas entre torres, directes cap a casa, per no arribar de nit.
Menjar, una barreta i mitja de 200 Kcal/unit. beure un bidó de 750 ml.
Equipats d'estiu, amb manegots i armilla, jo amb pirates.
Incidències amb les bikes cap, la meva Vicious segueix amb el soroll quan vaig dret.
He substituït pedals, caixa de "pedalier", tanca del darrera, recollat l'EBB abans de sortir i el soroll el mateix.
O sigui que demà sortida amb el soroll, hauré d'anar assentat amb la 29" SS?
Per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels mil metres de desnivell positiu.
MTB, MTB, MTB.
Serà demà.
Avui finalment ruta pel Maresme, sense masses històries, directes a Mataró, a buscar un lector pels pulsòmetres, un cop a la botiga, he rodat uns minuts amb una Tomac de 29".
Detalls, han posat un polsador de bloqueig al manillar a una Fox on el bloqueig va a la forquilla. La bike va bé, un manillar estret, massa, i uns pneumàtics convencionals amb líquid, fan que passi de puntetes vers aquesta bike de 29" semi rígida i 2x9, perquè no la sé valorar, serà que avui no era el dia.
Això sí, a la botiga m'han exposat que estan mirant de jugar amb el Rotor i unes bieles més curtes (¿?), "perquè la 29" en qüestió vers la 26" és lentíssima pujant, els hi costa molt més d'arrossegar a les pujades". Jo he fet un silenci, el comentari entre molts que he escoltat "és que tot i ser lleugera dóna la sensació de ser pesada de veritat, lenta però lenta de veritat vers la 26".
He pensat de convidar-los al Blog, però no cal, oi?.
D'aquí a la botiga del costa de roba de bike, únicament de roba, directes a les estanteries d'Assos. Si ha de ser un equipament d'hivern, si ha de ser, serà Assos.
Però a la tarda nit, en Colorado m'ha exposat, m'ha recordat que no cal que miri res de roba d'hivern perquè si fa fred aquest any 2010-2011 no sortirem.
Que bé, perquè la broma de l'equipament d'hivern d'Assos si l'hem de fer venir, ronda els dos mil cinc-cents euros.
De la botiga directes a pedalar, unes dues horetes entre pistes i senders, entre una conversa monotemàtica, bike UK, bike UK i més bike UK.
Per accentuar el concepte, una moto de trial, circulant com si de la meva Superlight es tractés, ens ha rematat el concepte, i seguidament un pas entre torres ha tancat la conversa, quedava aquesta vista per a sentència?.
Però una darrera conversa de dues hores amb en Colorado ha deixat el tema, obert?, no sé si és la paraula que ho defineix millor.
Turner 5 Spot, Santa Cruz Nomad, Blur LT, Yeti ASR5, per cert ell hi està rodant amb aquesta darrera aquest cap de setmana i en principi en tindrem una crònica de la mateixa, i d'altres opcions, en aquest cas UK, i d'altres com la Cove Hustler que des del 2007 que és a sobre de la taula.
De fet no sé com en Colorado avui m'ha exposat com aquell que no diu res que ha parlat amb Cove per concretar la meva talla i me l'ha proposat com la bike per a mi, jo que sóc fàcil ja no penso amb res més, perquè la Hustler és per a mi "=bikeUK". Des del dia que la veure amb el blau cel que tant m'agrada, el mateix dia que ell recollia la seva Moots Rigormootis, que coincidim amb que és una bike que s'ha de tenir, també coincidim al 100% en que és pesada de veritat, però quina importància té, si jo rodo amb una bike 100% rígida, 29" i SS de 10 Kg?, ja no vindrà de tres o quatre quilos més, no?
Certament que si no és una bike de XC, no veiem perquè hem de posar-la a l'escala de pesos XC, no?
Avui m'ha recordat la Betty que sempre he cercat, que sempre he fet senders entre torres, sempre i seguint aquesta tònica un concepte persegueixo, no únicament córrer entre torres, també cercar la bike, que ha de ser UK, ideal per ser-hi.
Després del pas entre torres, directes cap a casa, per no arribar de nit.
Menjar, una barreta i mitja de 200 Kcal/unit. beure un bidó de 750 ml.
Equipats d'estiu, amb manegots i armilla, jo amb pirates.
Incidències amb les bikes cap, la meva Vicious segueix amb el soroll quan vaig dret.
He substituït pedals, caixa de "pedalier", tanca del darrera, recollat l'EBB abans de sortir i el soroll el mateix.
O sigui que demà sortida amb el soroll, hauré d'anar assentat amb la 29" SS?
Per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels mil metres de desnivell positiu.
MTB, MTB, MTB.
Bike skills
This is funny. While talking about his new santa cruz helping him with bike skills he crashes in the background. Keep an eye on the yellow Jacket when the second guy is being interviewed.
Una de Miki's per dinar.
I així va ser, com el dimecres a partir de quarts de dues del mig dia, en SANTAFE i lagranevasio com aquells que no fan res es van posar a pedalar ara sí, ara també fins ben arribada la foscor de la nit.
La condició indispensable perquè una sortida de tardor la podem considerar un clàssic és la de poder esmorzar uns entrepans en aquesta ocasió de pa alemany, formatge fresc i codony que no puc dir-ho d'una altre manera que "estaban divinos de la muerte" i ja em perdonareu per l'expressió però és que és la frase que s'hi escau, anomenats aquest tipus d'entrepans des de fa un temps, MIKI'S.
Primers quilòmetres amb gana, i després de la primera hora aturada obligada a un bon mirador per degustar el primer entrepà.
El sol del mig dia ens escalfa, les sensacions les millors, assentats a una pendent de sauló, entre les dues bikes, amb els dos entrepans entre les mans, què més puc dir, mtb, mtb, mtb.
Entre mos i mos, molta conversa de bikes, no de les més animades, però aquesta ja és una història que sortirà quan tingui que sortir.
D'aquí enfilem directes al circuït de les "tres hores de resistència (¿?), per parelles d'Arenys de Munt" on en primer terme un tobogan ben senzill no el puc fer a sobre de la bike, que dur posar peu, però sí uns baixadors verticals que posaven la pell de gallina, renoi quines coses que té això del mtb.
Després dels entrepans, seguim ruta per sota de l'hora, per gaudir de dos cafès amb llet en got curts de cafè a Arenys de Munt, i xerrada de bikes, bikes i més bikes.
Seguim ruta direcció a Collsacreu, i d'aquí cap al Corredor, el ritme bo, les sensacions també, això sí, les converses de bike des del primer minut fins al darrer.
A aquest tram fem un sender que no té preu, tècnic, ràpid, en primer terme pujador, uns cent metres per després baixar uns tres quilòmetres sensacionals, però veritablement excel.lents.
Arribats a aquest punt la nit ens cau a sobre, els propers trams ja veient que no arribarem a casa de dia, segur que no.
I de fet quan hem de fer un darrer tram entres corriols de dos pams, hem de deixar-ho per a la propera ocasió que serà d'aquí a un mes com a mínim, per baixar directes cap a casa, previ tram d'uns deu quilòmetres de pista amb molta adherència, millor que sigui així perquè és negra nit. Portem llums del darrera, res més.
Un cop a casa, les sensacions són molt bones, per la ruta i per les converses.
Menjar dos Miki's, aigua, un bidó de 750 ml. i dos cafès amb llet, res més.
Incidències de les bikes, una i greu però greu de veritat, ja l'exposarà en SANTAFE si ho creu convenient i si no, no passa res.
Equipats d'estiu, amb pirates però i manegots, amb armilla a la nit.
Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.
Quilòmetres per sota de quaranta, desnivell, per sota dels 1.000 m. +.
Una tarda de mtb per gaudir, per recordar, pel cop dur de la bike, perquè ara ja fa més deu anys que pedalem amb en SANTAFE, deu anys.
MTB, MTB, MTB.
Quina temperatura, quin clima que tenim a aquest país petit, sembla impossible, però la sensació és immillorable, de ser a on hem de ser, de gaudir com fa temps que no passava, amb límits és cert, per les circumstàncies d'on venim, recordades de manera molt entranyable durant la ruta, de la conversa mantinguda durant la Travessa del Pirineus dels 2003, són moltes converses, d'un temps cap a aquí moltes menys és cert.
El temps ens marca a tots a on hem de ser, no a on sempre volem ser, però aquestes converses quan són, són.
La condició indispensable perquè una sortida de tardor la podem considerar un clàssic és la de poder esmorzar uns entrepans en aquesta ocasió de pa alemany, formatge fresc i codony que no puc dir-ho d'una altre manera que "estaban divinos de la muerte" i ja em perdonareu per l'expressió però és que és la frase que s'hi escau, anomenats aquest tipus d'entrepans des de fa un temps, MIKI'S.
Primers quilòmetres amb gana, i després de la primera hora aturada obligada a un bon mirador per degustar el primer entrepà.
El sol del mig dia ens escalfa, les sensacions les millors, assentats a una pendent de sauló, entre les dues bikes, amb els dos entrepans entre les mans, què més puc dir, mtb, mtb, mtb.
Entre mos i mos, molta conversa de bikes, no de les més animades, però aquesta ja és una història que sortirà quan tingui que sortir.
D'aquí enfilem directes al circuït de les "tres hores de resistència (¿?), per parelles d'Arenys de Munt" on en primer terme un tobogan ben senzill no el puc fer a sobre de la bike, que dur posar peu, però sí uns baixadors verticals que posaven la pell de gallina, renoi quines coses que té això del mtb.
Després dels entrepans, seguim ruta per sota de l'hora, per gaudir de dos cafès amb llet en got curts de cafè a Arenys de Munt, i xerrada de bikes, bikes i més bikes.
Seguim ruta direcció a Collsacreu, i d'aquí cap al Corredor, el ritme bo, les sensacions també, això sí, les converses de bike des del primer minut fins al darrer.
A aquest tram fem un sender que no té preu, tècnic, ràpid, en primer terme pujador, uns cent metres per després baixar uns tres quilòmetres sensacionals, però veritablement excel.lents.
Arribats a aquest punt la nit ens cau a sobre, els propers trams ja veient que no arribarem a casa de dia, segur que no.
I de fet quan hem de fer un darrer tram entres corriols de dos pams, hem de deixar-ho per a la propera ocasió que serà d'aquí a un mes com a mínim, per baixar directes cap a casa, previ tram d'uns deu quilòmetres de pista amb molta adherència, millor que sigui així perquè és negra nit. Portem llums del darrera, res més.
Un cop a casa, les sensacions són molt bones, per la ruta i per les converses.
Menjar dos Miki's, aigua, un bidó de 750 ml. i dos cafès amb llet, res més.
Incidències de les bikes, una i greu però greu de veritat, ja l'exposarà en SANTAFE si ho creu convenient i si no, no passa res.
Equipats d'estiu, amb pirates però i manegots, amb armilla a la nit.
Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.
Quilòmetres per sota de quaranta, desnivell, per sota dels 1.000 m. +.
Una tarda de mtb per gaudir, per recordar, pel cop dur de la bike, perquè ara ja fa més deu anys que pedalem amb en SANTAFE, deu anys.
MTB, MTB, MTB.
Quina temperatura, quin clima que tenim a aquest país petit, sembla impossible, però la sensació és immillorable, de ser a on hem de ser, de gaudir com fa temps que no passava, amb límits és cert, per les circumstàncies d'on venim, recordades de manera molt entranyable durant la ruta, de la conversa mantinguda durant la Travessa del Pirineus dels 2003, són moltes converses, d'un temps cap a aquí moltes menys és cert.
El temps ens marca a tots a on hem de ser, no a on sempre volem ser, però aquestes converses quan són, són.
Somriu i diu que no té pressa, potser ho deixi fins demà.
Ve a ser això, tota la tarda desmuntant bikes, mirant de deixar-ho tot impecable.
He desmuntat la Superlight, amb la que després del darrer muntatge no hi he arribat a sortir, he desmuntat la Yeti ASR que ja la tenia mig desmuntada després de la darrera sortida amb el 1x9 pujant direcció a Collformic, he modificat el muntatge de l'ASR del 2003, millorat millor dit, i he deixat pels propers dies, hores, desmuntar l'ARC.
He separat, uns Maxxis Ignitor Tubeless 2,35, les bieles RaceFace Deus XC, perquè tenint el protector de plat, ara a la SS, i amb un 32 ja podrà fer el seu servei, la forquilla Fox RLC 140, ara amb 120, la direcció Chris King, un joc de Grip Shift Sram X.0, encara que amb el dels pinyons ja faig, també unes rodes Crossmax XL, un jog de pinyons Shimano XT, cadena Shimano LX, tija de 30.9 mm. Thomson Masterpiece, seient Fizik Arione CX Carbon, pedals Crank Brothers Egg Beater SL, la potència Thomson 4x, 120 mm. 6º, el manillar Race Face Evolve doble alçada de 670 mm., els frens Magura Marta, i crec que res més perquè amb tot això ja podria si es dóna el cas, muntar una bike UK.
Ara em caldrà desmuntar la Yeti ARC que generarà un altre reguitzell de components, que com amb la Superlight i l'ASR sumaran a la llarga llista de peces que vull que "sin prisas pero sin pausas" passin a millor vida, o el que és el mateix, que marxin de casa.
Quina barbaritat de components i més components, sembla que no pugui ser, la d'espai que alliberaré amb la marxa d'aquestes bikes i peces, quin goig per una banda i quina sensació més rara deixar-les marxar.
Crec que ara feia temps que no feia sortir components i bikes de casa, anys crec recordar, des del formtb que no posava a la venda res de res.
És curiós marxaran tres bikes i al costat ja hi ha tre bikes més pendents d'ocupar el seu lloc, ja no recordava que hi ha tres bikes tancades a un altre espai des de fa anys i que ara podran accedir al lloc lliure que deixen aquestes, és a dir que d'espai en guanyaré, però en cap cas tot el jo voldria.
Una jornada la d'ahir plena de sensacions contraposades, moltes vivències amb aquestes bikes i amb aquests components, però com moltes vagades passa, no sempre, però sí moltes vegades, molts van tenir un inici i ara tindran també el seu final.
I amb tantes sortides ja miraré de que no em passi de frenada i en surtin més de les previstes, que no se sap mai, oi?.
MTB, MTB, MTB.
He desmuntat la Superlight, amb la que després del darrer muntatge no hi he arribat a sortir, he desmuntat la Yeti ASR que ja la tenia mig desmuntada després de la darrera sortida amb el 1x9 pujant direcció a Collformic, he modificat el muntatge de l'ASR del 2003, millorat millor dit, i he deixat pels propers dies, hores, desmuntar l'ARC.
He separat, uns Maxxis Ignitor Tubeless 2,35, les bieles RaceFace Deus XC, perquè tenint el protector de plat, ara a la SS, i amb un 32 ja podrà fer el seu servei, la forquilla Fox RLC 140, ara amb 120, la direcció Chris King, un joc de Grip Shift Sram X.0, encara que amb el dels pinyons ja faig, també unes rodes Crossmax XL, un jog de pinyons Shimano XT, cadena Shimano LX, tija de 30.9 mm. Thomson Masterpiece, seient Fizik Arione CX Carbon, pedals Crank Brothers Egg Beater SL, la potència Thomson 4x, 120 mm. 6º, el manillar Race Face Evolve doble alçada de 670 mm., els frens Magura Marta, i crec que res més perquè amb tot això ja podria si es dóna el cas, muntar una bike UK.
Ara em caldrà desmuntar la Yeti ARC que generarà un altre reguitzell de components, que com amb la Superlight i l'ASR sumaran a la llarga llista de peces que vull que "sin prisas pero sin pausas" passin a millor vida, o el que és el mateix, que marxin de casa.
Quina barbaritat de components i més components, sembla que no pugui ser, la d'espai que alliberaré amb la marxa d'aquestes bikes i peces, quin goig per una banda i quina sensació més rara deixar-les marxar.
Crec que ara feia temps que no feia sortir components i bikes de casa, anys crec recordar, des del formtb que no posava a la venda res de res.
És curiós marxaran tres bikes i al costat ja hi ha tre bikes més pendents d'ocupar el seu lloc, ja no recordava que hi ha tres bikes tancades a un altre espai des de fa anys i que ara podran accedir al lloc lliure que deixen aquestes, és a dir que d'espai en guanyaré, però en cap cas tot el jo voldria.
Una jornada la d'ahir plena de sensacions contraposades, moltes vivències amb aquestes bikes i amb aquests components, però com moltes vagades passa, no sempre, però sí moltes vegades, molts van tenir un inici i ara tindran també el seu final.
I amb tantes sortides ja miraré de que no em passi de frenada i en surtin més de les previstes, que no se sap mai, oi?.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)