La doble de l'Hermida:
Aquí el seu nom, i si teniu dubtes també tinc la del darrera al detall, on posa el seu cognom:
Això és el que jo vull per a casa quan jo sigui gran:
La bike que m'ha agradat més de tot el Roc, d'una part és cert, ens falta encara la part més gran.
És senzillament una petita joia:
Un altre cop , per a mi el que ha de venir a casa:
Una bike lleugera aquesta Flash:
I per si no ho és prou, un xic encara més:
La cinta és per "apurar" encara més les cales dels Crank Brothers, jo he pensat una idea un xic millor que posaré a la pràctica un cop sigui a casa:
No ho puc evitar, quin plaer aquest ordre, això vull jo:
I això, també la pila de discs Hope:
Que bé poder tocar i mirar cada detall del Hope Pro III:
Aquesta és germana de la meva no?, SS:
Preciosa, crec recordar que 3,8 Kg el quadre:
La 29" de Scott, he de dir que en viu no m'agrada gens:
Una clàssica avui, sí, sí, una clàssica:
Aquest miraré de que vingui cap a casa:
Un detall dels Dugast:
A on anirem a parar?
Bikes de tot tipus:
Però totes impecables, clar que el bidó del darrera indica que no anem bé:
O sí:
Curiós:
Els 15 0 20 mm. ja són aquí i segur que es volen quedar definitivament, serà?:
M'agrada:
Prenc nota per l'any que ve?
I d'aquest també:
Ja la giraré:
Rodes lleugeres:
Una marca interessant:
Santa Cruz, què puc dir?:
Santa Cruz i més Santa Cruz:
On anirà a parar aquesta aquests dies?:
I totes aquestes?:
Un panzer:
De mentre ja tenim els dorsals posats a les bikes.
Avui a la tarda hem rodat uns 20 Km. amb un desnivell per sota dels 500 m. +.
Al mig dia hem anat a la Base Nature a recollir-los, i hem vist algunes curiositats.
El Roc és molt Roc.
Les sensacions bones tot el dia. L'entorn és 100% Roc, què podria dir, MTB, MTB, MTB.
Demà a un quart de nou inici de la cursa, penso que finalitzaré amb la SS passades unes ben bones 8 hores tocades, dues hores més que l'any passat amb la Superlight.
Fins demà.
MTB, MTB, MTB.
Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dijous, d’octubre 07, 2010
dimecres, d’octubre 06, 2010
Good Luck Riders
Good Luck
Bona sort
ádh mór oraibh
May your legs be strong, May the spirits be good and may the trails bring happiness.
Roc On!!!
Bona sort
ádh mór oraibh
May your legs be strong, May the spirits be good and may the trails bring happiness.
Roc On!!!
Sorolls EBB.
Caldrà prendre nota.
El meu EBB no fa cap soroll, però mai se sap pot començar demà.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=656976
El meu EBB no fa cap soroll, però mai se sap pot començar demà.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=656976
Inici del compte enrera.
Tot enllestit, no tot és cert, però el que queda per fer són minuts, no hores, com fins ara.
D'aquí a res estarem submergits dins de l'aventura, jo diria que entre bikes, no entre Dracs, bé sí, els dos nostres.
Porto tres càmeres de fer fotos, la grossa i dues de petites. És que en vull fer moltes fotos, de fet com a cada edició.
Aquest any no porto un bon grapat de recanvis, pel fet de que participem a una sola cursa.
Amb en Colorado hem quedat que si hi ha "la bike", que me l'emporti cap a casa, no crec que sigui aquest el cas, però no se sap mai. Una 29", SS, clàssica però amb totes les característiques de construcció de les bikes del 2011, no sé si és el lloc aquest per coincidir amb el que podria ser el Drac.
Un dia de tocar moltes i diferents tecles, emocionant, molt, un xic tens, per les circumstàncies, no cada dia es participa a un Roc d'Azur, però serà una experiència més, que sempre està més que bé.
I si com cada any, dels darrers, la Vicious falla, aleshores sí, serà l'oportunitat que vindrà a les meves mans, i si no és així, serà senzillament sensacional.
Ja us posaré crònica/ques, de l'estada, dels instants, de les sensacions, dels nervis, del gaudir del que penso és important valorar, el fet de poder ser-hi.
MTB, MTB, MTB.
D'aquí a res estarem submergits dins de l'aventura, jo diria que entre bikes, no entre Dracs, bé sí, els dos nostres.
Porto tres càmeres de fer fotos, la grossa i dues de petites. És que en vull fer moltes fotos, de fet com a cada edició.
Aquest any no porto un bon grapat de recanvis, pel fet de que participem a una sola cursa.
Amb en Colorado hem quedat que si hi ha "la bike", que me l'emporti cap a casa, no crec que sigui aquest el cas, però no se sap mai. Una 29", SS, clàssica però amb totes les característiques de construcció de les bikes del 2011, no sé si és el lloc aquest per coincidir amb el que podria ser el Drac.
Un dia de tocar moltes i diferents tecles, emocionant, molt, un xic tens, per les circumstàncies, no cada dia es participa a un Roc d'Azur, però serà una experiència més, que sempre està més que bé.
I si com cada any, dels darrers, la Vicious falla, aleshores sí, serà l'oportunitat que vindrà a les meves mans, i si no és així, serà senzillament sensacional.
Ja us posaré crònica/ques, de l'estada, dels instants, de les sensacions, dels nervis, del gaudir del que penso és important valorar, el fet de poder ser-hi.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’octubre 05, 2010
Què haurem de fer?.
Única, això de ben segur.
http://hagoromo.blogspot.com/2010/03/seven-axiom-sl-rohloff-nahbs-2010.html
Formula wheellset 29".
1.417 g. segons el fabricant, Tubeless?.
http://www.dirtragmag.com/images/interbike-2010%E2%80%94inside-day-3%E2%80%94dr-web-24-47
Etiquetas:
Formula whellset 29".
Sycip, la Sycip.
Una marca que fa uns mesos va ser la candidata a venir a casa.
Avui segueixo pensant que és una marca sensacional, amb unes bikes senzillament impecables.
http://www.dirtragmag.com/images/interbike-2010%E2%80%94inside-day-3%E2%80%94dr-web-21-47
També una aportació d'en Colorado.
Avui segueixo pensant que és una marca sensacional, amb unes bikes senzillament impecables.
http://www.dirtragmag.com/images/interbike-2010%E2%80%94inside-day-3%E2%80%94dr-web-21-47
També una aportació d'en Colorado.
Phil Wood. Belt Drive.
Com sempre d'uns anys cap a aquí, en Colorado és profeta en el tema components de bikes.
http://www.dirtragmag.com/images/interbike-2010%E2%80%94inside-day-3%E2%80%94dr-web-20-47
http://www.dirtragmag.com/images/interbike-2010%E2%80%94inside-day-3%E2%80%94dr-web-20-47
Avui, darrer dia.
Com sona.
Les bikes a punt, nosaltres també, l'equipament jo diria que demà estarà enllestit.
Els llums encara tant a les bikes com als cascs, demà però serà la darrera sortida amb ells.
Demà darrera sortida a aquest país petit. Les properes sortides ja a terra del Roc 2010.
Les sensacions són de ser més previsors, els deures amb les bikes ja estan fets, i sobre nosaltres a dalt de les bikes, bé, ja us ho diré després de la cursa.
Els punys Answer ja són al seu lloc, a la Vicious.
No recordava que Answer fos propietat de Hayes.
Les pastilles de recanvi de la SS solucionades.
Els pneumàtics nous de la Betty, muntats, els de la SS, no els he posat, he incrementat la càrrega de líquid No Tubes però.
D'altres detalls ja els he pogut tancar.
Sortirem demà a rodar, després de fer-ho repassaré les bikes per darrera vegada i ja fins després de la cursa no hi vull pensar més, o aquest és el propòsit.
Aquest cop no hi haurà kit auxiliar de recanvis. Sí que portaré les eines. Entre elles la més nova de la casa.
Demà miraré, de posar un breu reportatge de com anem preparats per l'ocasió. No ho puc assegurar però miraré de fer-ho.
Propers a l'inici del que fa tant de temps que tenim al cap. És cert que aquest any les circumstàncies han condicionat el nombre de sortides, però no serà el més important en aquesta ocasió, en cap cas. Sí ho serà mirar de ser un Finisher del Roc Marathon 2010, és aquest l'objectiu d'aquesta edició.
MTB, MTB, MTB.
Les bikes a punt, nosaltres també, l'equipament jo diria que demà estarà enllestit.
Els llums encara tant a les bikes com als cascs, demà però serà la darrera sortida amb ells.
Demà darrera sortida a aquest país petit. Les properes sortides ja a terra del Roc 2010.
Les sensacions són de ser més previsors, els deures amb les bikes ja estan fets, i sobre nosaltres a dalt de les bikes, bé, ja us ho diré després de la cursa.
Els punys Answer ja són al seu lloc, a la Vicious.
No recordava que Answer fos propietat de Hayes.
Les pastilles de recanvi de la SS solucionades.
Els pneumàtics nous de la Betty, muntats, els de la SS, no els he posat, he incrementat la càrrega de líquid No Tubes però.
D'altres detalls ja els he pogut tancar.
Sortirem demà a rodar, després de fer-ho repassaré les bikes per darrera vegada i ja fins després de la cursa no hi vull pensar més, o aquest és el propòsit.
Aquest cop no hi haurà kit auxiliar de recanvis. Sí que portaré les eines. Entre elles la més nova de la casa.
Demà miraré, de posar un breu reportatge de com anem preparats per l'ocasió. No ho puc assegurar però miraré de fer-ho.
Propers a l'inici del que fa tant de temps que tenim al cap. És cert que aquest any les circumstàncies han condicionat el nombre de sortides, però no serà el més important en aquesta ocasió, en cap cas. Sí ho serà mirar de ser un Finisher del Roc Marathon 2010, és aquest l'objectiu d'aquesta edició.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’octubre 04, 2010
Anar i tornar.
Ahir anada i tornada, vull dir que hem anat al peu del Montseny, passant pel Santuari del Corredor, i tornant per Olzinelles, millor dit, pel paradís d'Olzinelles.
Assaig del que serà el Roc, pel tema bikes, pel tema de com anirem equipats, per com portarem repartits els recanvis, entre la bossa porta eines i les bosses del darrera del jersei.
El terreny sec, relliscós, i nosaltres després de les dues caigudes, millor dit de la caiguda de la Betty i del meu darrer bany, estem un xic predisposats a posar peu.
La bike de la Betty de 10/10. La meva ha començat amb una vibració del fre del darrera, que ha fet un silenci la resta de la jornada, no torna bé però la maneta d'aquest, miraré quin estrall a part d'aquest va fer l'aigua del Tordera ahir a la bike.
He de repassar les dues bikes, torniols, tots i cada un d'ells.
Ahir vàrem acumular uns quants quilòmetres més, tocant als seixanta, amb un desnivell proper als 1.000 m. +.
Equipats d'estiu el 80% del temps, la resta amb armilla els dos, i la Betty amb manegots.
Eines les de sempre, més els dos esprais per les punxades.
Menjar, una barreta de 200 Kcal. a l'arribada a casa, res més. Aigua, dos bidons de 750 ml.
Incidències cap.
Coincidència amb ciclistes, avui més, molts, al tram direcció al Corredor i a la zona d'Olzinelles a la tornada un.
Ara fins la propera, que podria ser avui, o demà, o ja des de França.
diumenge, d’octubre 03, 2010
dissabte, d’octubre 02, 2010
Bany de pensaments.
És el que va estar ahir la sortida.
Inici de la sortida a les cinc de la tarda ben tocades. Durada de la sortida per sota de les dues hores.
Al tercer pas pel riu, amb una amplada d'uns vint metres, directes cap a ell, i per la fondària, una relliscada i submergit a dins, com us ho exposo.
Era temps de tornar, moll però moll, completament banyat, quina sensació, pels pèls vaig salvar del bany la càmera, no així la clau de la VW, no duia el mòbil, quin bany, podria dir d'humil.litat, però crec que va ser més que això, un recordar-me que sempre podem caure molt però que molt, fins a les profunditats. No recordo una entrada tan seria a un riu, va ser un vist i no vist, hi era, visible, i no hi era, invisible.
El cop al colze esquerra memorable, però he de dir que per ser una caiguda contundent, pel fet de ser dins de l'aigua, aquesta únicament va enfonsar la meva seguretat a dalt de la bike, va respectar però el no fer-me mal. Està bé això, una lliçó interessant. Dolor sense marques. Dolor que passats uns segons es va transformar en un somriure puntualment, puntual i prou.
D'aquí, d'aquesta immersió, no ens va quedar més remei que girar cua i cap a casa, pel fet de que entràvem a la fosca caiguda de la jornada, i no volia agafar fred, fet que no vaig poder evitar, i vaig entrar a casa gelat de cos, a excepció del cap, pel fet que no hem vaig capbussar al riu.
La Tordera, concretament el Tordera, és molt Tordera.
Equipats de Roc, a excepció de les armilles els dos, i els manegots de la Betty, amb les bikes a excepció dels pneumàtics, de Roc al 100%.
Coincidència amb ciclistes, cap.
Eines darrera del jersei, manxa, aquesta plena d'aigua, esprai per les punxades, el pot de l'oli, en aquest cas per l'hora de la sortida, la bateria del Sigma Karma.
Un punt positiu, la Vicious impecable, però neta, neta de veritat. Avui a la nit desmuntaré la caixa de pedalier i el EBB, que de ben segur per l'estona dins del riu serà com una mena de pluviòmetre.
Avui més MTB.
Serà una sortida tipus, per testar a on som, no exigent, ja no toca, sí de nivell, amb dues pujades al Santuari del Corredor que poden ser memorables.
MTB, MTB, MTB.
Surt el sol, i les ganes de pedalar hi són, la seqüència de les imatges del que serà aquesta sortida em venen al cap, mtb, mtb, mtb.
Inici de la sortida a les cinc de la tarda ben tocades. Durada de la sortida per sota de les dues hores.
Al tercer pas pel riu, amb una amplada d'uns vint metres, directes cap a ell, i per la fondària, una relliscada i submergit a dins, com us ho exposo.
Era temps de tornar, moll però moll, completament banyat, quina sensació, pels pèls vaig salvar del bany la càmera, no així la clau de la VW, no duia el mòbil, quin bany, podria dir d'humil.litat, però crec que va ser més que això, un recordar-me que sempre podem caure molt però que molt, fins a les profunditats. No recordo una entrada tan seria a un riu, va ser un vist i no vist, hi era, visible, i no hi era, invisible.
El cop al colze esquerra memorable, però he de dir que per ser una caiguda contundent, pel fet de ser dins de l'aigua, aquesta únicament va enfonsar la meva seguretat a dalt de la bike, va respectar però el no fer-me mal. Està bé això, una lliçó interessant. Dolor sense marques. Dolor que passats uns segons es va transformar en un somriure puntualment, puntual i prou.
D'aquí, d'aquesta immersió, no ens va quedar més remei que girar cua i cap a casa, pel fet de que entràvem a la fosca caiguda de la jornada, i no volia agafar fred, fet que no vaig poder evitar, i vaig entrar a casa gelat de cos, a excepció del cap, pel fet que no hem vaig capbussar al riu.
La Tordera, concretament el Tordera, és molt Tordera.
Equipats de Roc, a excepció de les armilles els dos, i els manegots de la Betty, amb les bikes a excepció dels pneumàtics, de Roc al 100%.
Coincidència amb ciclistes, cap.
Eines darrera del jersei, manxa, aquesta plena d'aigua, esprai per les punxades, el pot de l'oli, en aquest cas per l'hora de la sortida, la bateria del Sigma Karma.
Un punt positiu, la Vicious impecable, però neta, neta de veritat. Avui a la nit desmuntaré la caixa de pedalier i el EBB, que de ben segur per l'estona dins del riu serà com una mena de pluviòmetre.
Avui més MTB.
Serà una sortida tipus, per testar a on som, no exigent, ja no toca, sí de nivell, amb dues pujades al Santuari del Corredor que poden ser memorables.
MTB, MTB, MTB.
Surt el sol, i les ganes de pedalar hi són, la seqüència de les imatges del que serà aquesta sortida em venen al cap, mtb, mtb, mtb.
divendres, d’octubre 01, 2010
Significat "69".
Aquest és el significat, si la bike avui fos aquesta:
http://autobus.cyclingnews.com/photos/2006/apr06/seaotter06/tech/?id=tech1/Trek_69er_side_view
La imatge del mes.
He de dir que la imatge seleccionada del mes, i la selecció del vídeo del mateix protagonista, en Colorado, deixa clar, a on som tots els mortals i a on és en Colorado.
Senzill, planer, la imatge del mes diu on som nosaltres i a on és ell, nosaltres al fons, ell a un primer pla.
MTB, MTB, MTB.
Encara recordo la sortida de la Cerdanya, a aquell barranc on tots miràvem al punt més alt del mateix, on en Colorado era i per on va baixar, aquest cop amb tècnica no amb velocitat, i on en Xavi Paricio va dir quelcom com, "a partir d'avui queda clar que hi ha dues divisions molt diferents, a una en Colorado, la resta tots nosaltres, a l'altra".
MTB, MTB, MTB.
Senzill, planer, la imatge del mes diu on som nosaltres i a on és ell, nosaltres al fons, ell a un primer pla.
MTB, MTB, MTB.
Encara recordo la sortida de la Cerdanya, a aquell barranc on tots miràvem al punt més alt del mateix, on en Colorado era i per on va baixar, aquest cop amb tècnica no amb velocitat, i on en Xavi Paricio va dir quelcom com, "a partir d'avui queda clar que hi ha dues divisions molt diferents, a una en Colorado, la resta tots nosaltres, a l'altra".
MTB, MTB, MTB.
Tubeless 29".
No ho sé, Crossmark LUST 29", Ardent LUST 29"?:
"I've been running the Ikons converted to tubeless on my Crest rims on the JET 9 this summer as well as an Ardent UST 2.25 up front on my RIP and a Crossmark UST on the rear of my RIP (on Flow rims). Both the Ardent and the Crossmark fit on the Flows very tightly. I had to use tire levers and vocal grunts to mount them. I also have not added any sealant and they have held air all summer. That's it. No sealant. Flows with yellow tape and valves. They have been bombproof on the RIP.
Mounted on Flows on the RIP....
They do very well in mud. And it has been a very, very muddy summer. Historic mud and rain in fact.
I've bashed these as hard as I could on every rock I could find in the Black Hills and here in the Midwest trying to get a flat. I can't do it. Lately, I've been running them through thorn infested trails hoping to pick up some thorns and get a flat (to test the limits of running with no sealant). But no flats yet and no sealant. If I do flat, I'll just add some sealant.
The Crossmark and Ardent UST or LUST as Maxxis calls them are not light. But if you factor in not having to use 2 ounces of sealant, you cut out 57 grams of rotating weight for each tire - it's not terrible for the security and performance. And the beefier sidewalls are worth their weight in gold. As I said - I've been pointing these things at every sharp rock I can find trying to find a fault and tear them. No such luck. Not sure these tires will appeal to everyone for their particular needs, but they have been a mount 'em and forget about 'em tire on my RIP this summer. I'll probably get a second Ardent UST and run 'em front and rear on my RIP. Although the Crossmark traction has really surprised me in a good way. Crossmark's in the LUST version are around 840g and the Ardent LUST is 900+. The exact weight is written on the side of the prototypes I've been testing, but they are so covered in mud at the moment I can't read the Ardent's weight. In terms of the weight, the two XC series races I did using these heavy tires, I placed the highest I have all season in spite of running tires that weighed 300 - 400g heavier each than my usual XC race tires. So go figure - heavier wheels, heavier tires, heavier bike and I do better against the same guys I compete against with my lighter JET 9 or Dos set up. Hmmmm....
The Ikons are a legitimate 2.2 XC race tire. Light (mine are around 510-520g) and are more aggressive than the Aspen since the knobs are taller. I consider the tread pattern to be a baby version or "lite" version of the Ardent. Very similar tread pattern, just shorter knob height and size minus the additional pair of center knobs between each row of tread blocks. I like the additional volume over the Aspen and they roll just as fast IMO. Like the Aspen, one has to be careful to find that sweet spot psi where you don't go so high that you start spinning out on climbs and losing cornering traction through the turns, but not go so low that things get squirmy and burping can happen. I've messed around between 18 and 26 with the sweet spot somewhere in there for my weight and needs.
They got a little sketchy on me in a race this summer when it started raining near the end of the race as the trail quickly turned to grease. But the Aspen or any other XC race tire would have reacted the same way in those conditions. Dry, tacky, loose, thick mud, gravel, grass, hardpack, pine needles, etc.... - the tire rocks for XC racing.
Red Wing by singingsingletracker, on Flickr
I have not tried these out on my wider Flow or Blunt rims yet, as I've been running them since June on my Crest rims with 2 ounces of sealant in each tire. Possibly an IKON on front with an Aspen in the rear would make a good racing combo, but I'm pleased running them front and rear for my needs. It's a bit more aggressive than the Aspen, but not enough to slow the tire down at XC speed. It's a nice tall tire with the extra volume over the Aspen. No flats, burps or roll offs with all the riding/racing I've done on it. A couple of loud "pings" or "boings" out on the trail as the tire sidewall rubbed a rock or root that I at first mistook for a burp, but they were not burps. I guess, if I had to pick something in my tire collection that it closely competes with or feels like out on the trail, it would be the Continental Race King 2.2's, Schwalbe Racing Ralph 2.25 and the Bontrager XR 2.25 front tires.
If you are looking for a real UST tire, the beefy nature of the Ardent's are golden out on the trail for full suspension bikes. I've run crazy, crazy low air pressure on these UST tires without any squirm. They are pretty amazing out in the chunk doing that for grip and no squirm thanks to the ultra beefy sidewalls. Gobs of traction. I can imagine what a pair of the Ardents would be like with low pressures. But - I only have one of them mounted on the front for now. The Crossmarks UST are good for racing with the beefy sidewalls giving you protection for the weight penalty. If you want a more aggressive XC race tire, yet light and with more volume - then the IKON edges the Aspen. And I love the Aspen - especially on wider rims. It's a very supple tire that I have really enjoyed. So much so, that I have worn my pair out (took 13 months to do so). I actually would really like to see a 2.25 Aspen for the terrain I ride. Both the Aspen and the IKON should satisfy the needs of XC racers whether run in combination or in like pairs.
BB"
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=648447
I a Pinkbike:
http://www.pinkbike.com/news/maxxis-aspen-tire-review-2010.html?trk=rss
"I've been running the Ikons converted to tubeless on my Crest rims on the JET 9 this summer as well as an Ardent UST 2.25 up front on my RIP and a Crossmark UST on the rear of my RIP (on Flow rims). Both the Ardent and the Crossmark fit on the Flows very tightly. I had to use tire levers and vocal grunts to mount them. I also have not added any sealant and they have held air all summer. That's it. No sealant. Flows with yellow tape and valves. They have been bombproof on the RIP.
Mounted on Flows on the RIP....
They do very well in mud. And it has been a very, very muddy summer. Historic mud and rain in fact.
I've bashed these as hard as I could on every rock I could find in the Black Hills and here in the Midwest trying to get a flat. I can't do it. Lately, I've been running them through thorn infested trails hoping to pick up some thorns and get a flat (to test the limits of running with no sealant). But no flats yet and no sealant. If I do flat, I'll just add some sealant.
The Crossmark and Ardent UST or LUST as Maxxis calls them are not light. But if you factor in not having to use 2 ounces of sealant, you cut out 57 grams of rotating weight for each tire - it's not terrible for the security and performance. And the beefier sidewalls are worth their weight in gold. As I said - I've been pointing these things at every sharp rock I can find trying to find a fault and tear them. No such luck. Not sure these tires will appeal to everyone for their particular needs, but they have been a mount 'em and forget about 'em tire on my RIP this summer. I'll probably get a second Ardent UST and run 'em front and rear on my RIP. Although the Crossmark traction has really surprised me in a good way. Crossmark's in the LUST version are around 840g and the Ardent LUST is 900+. The exact weight is written on the side of the prototypes I've been testing, but they are so covered in mud at the moment I can't read the Ardent's weight. In terms of the weight, the two XC series races I did using these heavy tires, I placed the highest I have all season in spite of running tires that weighed 300 - 400g heavier each than my usual XC race tires. So go figure - heavier wheels, heavier tires, heavier bike and I do better against the same guys I compete against with my lighter JET 9 or Dos set up. Hmmmm....
The Ikons are a legitimate 2.2 XC race tire. Light (mine are around 510-520g) and are more aggressive than the Aspen since the knobs are taller. I consider the tread pattern to be a baby version or "lite" version of the Ardent. Very similar tread pattern, just shorter knob height and size minus the additional pair of center knobs between each row of tread blocks. I like the additional volume over the Aspen and they roll just as fast IMO. Like the Aspen, one has to be careful to find that sweet spot psi where you don't go so high that you start spinning out on climbs and losing cornering traction through the turns, but not go so low that things get squirmy and burping can happen. I've messed around between 18 and 26 with the sweet spot somewhere in there for my weight and needs.
They got a little sketchy on me in a race this summer when it started raining near the end of the race as the trail quickly turned to grease. But the Aspen or any other XC race tire would have reacted the same way in those conditions. Dry, tacky, loose, thick mud, gravel, grass, hardpack, pine needles, etc.... - the tire rocks for XC racing.
Red Wing by singingsingletracker, on Flickr
I have not tried these out on my wider Flow or Blunt rims yet, as I've been running them since June on my Crest rims with 2 ounces of sealant in each tire. Possibly an IKON on front with an Aspen in the rear would make a good racing combo, but I'm pleased running them front and rear for my needs. It's a bit more aggressive than the Aspen, but not enough to slow the tire down at XC speed. It's a nice tall tire with the extra volume over the Aspen. No flats, burps or roll offs with all the riding/racing I've done on it. A couple of loud "pings" or "boings" out on the trail as the tire sidewall rubbed a rock or root that I at first mistook for a burp, but they were not burps. I guess, if I had to pick something in my tire collection that it closely competes with or feels like out on the trail, it would be the Continental Race King 2.2's, Schwalbe Racing Ralph 2.25 and the Bontrager XR 2.25 front tires.
If you are looking for a real UST tire, the beefy nature of the Ardent's are golden out on the trail for full suspension bikes. I've run crazy, crazy low air pressure on these UST tires without any squirm. They are pretty amazing out in the chunk doing that for grip and no squirm thanks to the ultra beefy sidewalls. Gobs of traction. I can imagine what a pair of the Ardents would be like with low pressures. But - I only have one of them mounted on the front for now. The Crossmarks UST are good for racing with the beefy sidewalls giving you protection for the weight penalty. If you want a more aggressive XC race tire, yet light and with more volume - then the IKON edges the Aspen. And I love the Aspen - especially on wider rims. It's a very supple tire that I have really enjoyed. So much so, that I have worn my pair out (took 13 months to do so). I actually would really like to see a 2.25 Aspen for the terrain I ride. Both the Aspen and the IKON should satisfy the needs of XC racers whether run in combination or in like pairs.
BB"
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=648447
I a Pinkbike:
http://www.pinkbike.com/news/maxxis-aspen-tire-review-2010.html?trk=rss
dijous, de setembre 30, 2010
Ragley.
El què us deia "pintona".
Fa mesos que parlo de bike UK, Pace, Cove, On One.
http://myragley.com/bicycle-shop-skipton-mmmbop-build
24 Hours of Moab SOLO.
La Betty prepara l'assetjament al Moab.
http://www.grannygear.com/Races/Moab/index.shtml
Mentre nosaltres rodem al Roc Martathon, molts bikers estarant preparan l'inici de la cursa més dura de vint-i-quatre hores, les úniques, les magnífiques, les temibles, les de ben segur inoblidables 24 Hours of Moab SOLO, la millor cursa de resistència pels genets de Drac.
Un circuït unes tres vegades el de Finale, serà el proper repte de grans dimensions?.
http://shammytime.blogspot.com/2009/10/24-hours-of-moab-2009.html
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)