Rodant amb 29" SS i caminant amb nous companys.

Avui un dia per fer i desfer amb la bike, una sortida molt, però que molt dura.

Una primera hora on he patit molt, una segona hora on m'ha costat, menys que la primera hora, una tercera hora on he gaudit de la bike i molt. La darrera, la quarta on el retorn a casa i no a on tenia previst anar ha esta la nota del dia.

La Vicious avui molt més dura, no sé perquè, més dura, demà ja veurem quina és la sensació.

Incidències una, les pastilles de fre davanteres foses, i he hagut de baixar a casa amb el fre del darrera, fet que ha fet que em perdés la millor baixada del dia, però ha estat una experiència positiva, les vaig revisar ahir i avui m'he adonat que no ho vaig fer bé, està clar.

Alimentació, dues barretes de 70 Kcal., i un bidó sencer de 750 ml. d'aigua. Eines, les de sempre, equipat de primavera, amb un a temperatura de primavera, molta calor i també una mica de fred, també una incidència amb una parella de bikers tipus, que deixaré a l'oblid més oblid.

Muscularment tocat, tocat de veritat, he de mirar què fer per millorar en aquest aspecte, perquè les sensacions són similars, no les mateixes certament, que les primeres Guilleries.

Això si, serà un dia rar de MTB, amb una bike dura de veritat, avui, sí, però la propera sortida serà amb la Vicious The Motivator SS, de ben segur, o això penso avui.

Us poso imatges dels nous companys de ruta de les SIDI.







Demà més?.

Corriols de Can Jalpí.

Directes a la zona de Can Jalpí, on hi ha un entramat de corriols d'allò més emocionants de fer. Un puja i baixa sensacional, entre senders de dos pams, on els estralls de la tempesta han respectat per la mínima tot el recorregut, com hem gaudit d'un recorregut, tant a l'hora de sortir de casa per fins arribar a Can Jalpí, com un cop arribats i rodant pels corriols esmentats.

Tr@il, l'altre dia et vaig comentar que és arriscat baixar de casa a la riera de Caldetes pel costat nord de la finca Milans del Bosch, per la presència de dos gossos model Doberman, color cafè emb llet, any 2.000-2.002, matrícula desconeguda, que són molt agressius, doncs bé, aquest matí han atacat sense conseqüències a una parella de ciclistes que pujaven per l'esmentada pista, aquests ens han avisat i nosaltres ho hem fet saber a un cotxe patrulla de la Guàrdia Urbana que pujava per la pista del cantó Sur de la casa en qüestió.


Les vistes des de la part alta de Can Jalpí un goig, la baixada cap als corriols pels corriols, de 10/10.


Les bikes avui impecables, la Vicious ja no fa gota de soroll, 0 sorolls!!!, la Yeti ASR-SL ja té reparat el fre del darrera, he substituït el disc Shimano XTR 2.007, i ara funciona perfecte.



Avui els ànims no estan per fer una èpica, així que a fer corriols s'ha dit.

El manillar Race Face Evolve XC doble alçada de 670 mm. és enorme, i alt com un Sant Pau, esperaré uns dies més a definir-me sobre la seva idoneïtat respecte al Monkey de 610 mm. també de doble alçada.

Després de Can Jalpí hem rodat per la riera soterrada d'Arenys de Mar.


I tornada arrant de mar fins a casa.


Un dia senzill, un dia simple, un dia de bike curiós, amb una ruta inicial pels corriols de Can Jalpí memorables i una tornada tranquil.la, tranquil.la, tranquil.la.

Demà repetiré sortida, que no ruta si tot segueix com avui, és a dir, amb una temperatura perfecte.

Avui equipats de primavera, amb l'armilla el 100% del temps pel vent, per menjar, un entrepà, una cola, i un cafè amb llet, a la plaça de l'església d'Arenys de Munt, aigua, el bidó sencer de 750 ml., eines les de sempre.

No ens hem trobat cap ciclista rodant, si però els hem vist passar quant érem a la plaça esmorzant-dinant.

SS simple, noooooooooo!!!.

És la sensació que tinc.

fa uns dies que en arribar a casa després de la ruta del Pla de la Calma, la caixa de "pedalier" de la Vicious feia un soroll, pel que un cop posada a punt la bike de la Betty, vaig procedir a desmuntar les bieles Race Face Deus XC, per a posar un joc de coixinets nous, aquest cop Shimano XTR en lloc del Race Face original. Quina va ser la meva sorpresa quant desenroscant el torniol intern que ha d'empènyer la "arandela" que va collada a la biela, per a procedir a la desunió d'aquesta amb l'eix, l'arandela roscada, el cap d'aquesta es va trencar i va sortir expedida, fet que va inutilitzar el sistema d'auto-extracció de la biela de la seva unió amb l'eix.


A partir d'aquí un problema, necessitava eliminar el soroll i tensar la cadena que fa res, amb l'arribada del pinyó Chris King de 19 dents, la vaig posar nova i s'ha estirat un xic de nou en nou.

Avui cap a les cinc de la tarda m'hi he posat.

La biela del cantó del plat, l'he tret a cops de punxó pla i martell, i un cop treta, he seccionat la part de la femella que havia quedat roscada a dins de la biela, tasca en conjunt que he acabat unes quatre hores tocades després, a quarts de deu de la nit.



Quin mal al cor haver de recórrer a un punxó pla i a un martell, quina sensació més dolenta, "pero bien està lo que bien acaba", la bike està acabada i a punt per sortir a pedalar, demà podria ser un dia d'aventura èpica, podria ser.

El conjunt de les bieles, plat, torniols i femelles, pedals i caixa de "pedalier" és imponent, llàstima que les caixes de "pedalier" siguint tant febles.


La caixa de "pedalier", així com els coixinets estan perfectes, dins de l'excèntrica no hi ha ni pols, ni aigua, el greix original vermellós segueix present, els coixinets giren perfectes, el del cantó dels plats un xic lent, per aquest fet decideixo no arriscar i posar els coixinets nous. L'experiència em diu que el del cantó dret és el primer que dóna problemes, que és el que ara sembla més mandrós de girar.


La bike amb el seu manillar original Race Face Evolve doble alçada de 670 mm. d'amplada sembla frontalment, una altra bike, hauré de veure si va encara millor que l'Easton Monkey Lite SL de 610 mm.


El manillar Race Face Evolve a part de més ample és també més alt fet que m'ha obligat a eliminar mig gruix, 1,5 cm. de sota de la potència Thomson, ara de 100 mm. i 0º, en lloc dels 105 mm. i -6º de la Syntace.



Que lent que és el procés de tensar la cadena amb l'excèntrica, he necessitat de desmuntar tres cops la biela per aconseguir la tensió òptima, el que implica treure roda enfilar la bike al cavallet, treure la biela, moure l'excèntrica, tensant o afluixant, baixar-la del cavallet posar la roda, costa posar la cadena al plat i al pinyó i mirar si entra bé al quadre, si t'has quedat curt o massa llarg, fins a tres cops fins a trobar la tensió correcte, per finalment collar els dos torniols que tanquen la caixa fixant l'excèntrica definitivament.


Demà dia SS un altre cop, setmanes ja rodant amb la Vicious i ara per ara, motivat a seguir en aquesta línia espartana de 29" i SS.

Pre - Selection of Pictures: March

Hello Genets

Those are the pictures the jury (me and me) had pre-selected for the March Picture Award

1. From Lagranevasio, "Tres Velles Glories"

2. From Lagranevasio, "Bottles"


3. From Lagranevasio, "Drac amb Flor"


4. From Lagranevasio, "Classics al Montseny"


5. From...Betty, "Esforc en Blanc i Negre"


6. From Michael Reagan, "I'm not in the Mud"


7. From Trail, "Turtle"


8. From Xavi Paricio, "Where is my Bike?"


Please made your comments, and remember, we still have some days on March, so more pictures will be welcomed.

Saludos from SC

Pas barrat...

La sortideta MTB d'avui dels 30 kms. fets en total jo calculo que al menys tres d'ells han estat un seguit de saltar i saltar arbres i branques amb el Drac carregat a l'esquena...

Hi han trams que tot i la desfeta d'arbres caiguts al mig del camí podies passar per un costat amb molt de cura per no enganxar una branca amb les rodes i fer una trencadissa de radis o de la transmissió, pro hi han altres trams a on es literalment IMPOSSIBLE ciclar i amb molta dificultat passar a peu, em refereixo a la zona obaga de Parpers i antiga calçada romana:

Una pena, perquè abans de la desfeta els corriols eren molt divertits i amb diferents nivells de dificultat tant de pujada com de baixada.

Sort que el temps a estat primaveral, ni fred ni calor, perfecte.

Demà mes, pro per pistes...

New Shoes

Com un nen amb sabates noves...

This is a ""typical" gramar construction we use in Catalunya when somebody is just using something new, and his smile is bigger than the face.

Lets say this is the way I was feeling those last days, when I started to use my new shoes. Those are the 2010 BG Trivent Triathlon, the pro shoe from Specialized on the triahtlon side. I was using those shoes last weekend, and I have to say that the result is so good, it's a really comfortable shoe, open on the front in order to have a good ventilation for the feet after the swim, carbon fiber on the surface to have a good stroke and force transmision, two belts in order to be able to have a quick release when you finish the bike section and need a good transition for the running.

Other than that, I also have to admit the the look itself it's great, but on this case, some pictures will be better.

From SC, Xavi Paricio

Cape Epic Photos

Some great photos from the Cape Epic.

http://www.cyclingnews.com/races/cape-epic-shc/photos

29" Ti.

Una bike que en Colorado va comentar-me ahir, i avui un biker la presenta al mtbr, millor dit el mateix model.

Singular Pegasus.
8,2 kg amb forquilla rígida.

Singular Cycles, Pegasus.



Jo personalment l'equiparia amb una forquilla cònica també de titani, no amb la Niner, però la forquilla Niner de carboni, com diu en Colorado, "xana" molt, per això jo escolliria la cònica, que fa que el conjunt sigui de tubs minimalistes, fet que té sentit si el quadre és d'acer o de titani.

Per aquest motiu un dels dubtes que tinc amb la Vicious i la potència Thomson 4X, i el manillar FSA SLK, els dos 31,8 mm. que fa que la línia de tubs trenqui aquesta visió de la bike que us exposo, segurament és una qüestió de temps, però no sé perquè fins i tot amb la Superlight, que no tindria sentit per l'argument exposat, em passa el mateix.

Sensacional.

Diumenge, una sortida clàssica, on hem pedalat entre pistes, corriols, i més pistes. Amb un bon esmorzar, això sí.

Avui, sempre entre corriols i senders. He tret branques, i més branques, però també he rodat i molt, unes tres hores tocades, ben tocades, i en cap cas més lluny d'uns cinc quilòmetres de casa, això sí, quin gaudir, quina manera de passar una tarda de primavera.

Avui he sortit amb nous components, amb la potència Thomson 4X de 100 mm. i 0º, i el manillar FSA SLK recte de 600 mm., les sensacions del canvi, les primeres, les que duia fins ara com són la potència Syntace 105 mm i 6º negatius amb el manillar de doble alçada Monkey Lite SL 610 mm. feien que la bike em donés més sensació de control a les baixades, i a les pujades no hi ha diferència, en cap cas, respecte a la nova combinació. Hauria d'exposar els angles dels manillars, però no els tinc, cap dels dos.

Un dia curiós per sortir, inici de la ruta amb sol, amb molta calor, equipat de primavera a la primavera, ara sí que coincideix, i després de tres hores de rodar una boira densa ha envaït els corriols, he fet una baixada per les torres de corrent, i gràcies a que el terreny està perfecte, la bike s'agafa al terra com les arrels de les oliveres, és una conjunció, una harmonia de tal magnitud que no sé com descriure el moment, el primer mot que em vé al cap és "sensacional", senzillament "sensacional".

Arribada a casa a les vuit, podríem dir que de nit, i tant, i també que en primer terme el que he fet en arribar a casa és deixar la bike perfecte per repetir sortida demà si es presenta la més mínima ocasió per fer-la.

Eines les de cada sortida, menjar dues barretes de 60 Kcal. cada una i un vol de crema de Sant Josep enorme, abans de sortir, i dues barretes més a mitja sortida, i d'aigua durant l'aventura mig bidó de 750 ml. però he begut un litre i mig durant el matí.

Vull insistir amb la baixada entre torres final, un espectacle de descens, quin grip que presentava avui el terreny, el sauló, no era sauló, era un Velcro, quin plaer més gran, no privilegi, poder rodar tota la tarda d'avui.

La imatge no és d'avui, tampoc de diumenge...és de l'estrena de la Vicious a Aiguafreda. L'autor en Colorado.

29" mtbr.

Són noticies de noves adquisicions de bikers en la modalitat 29", que van entrant al mtbr.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?p=6721627#post6721627

No sé si tindreu que donar-vos d'alta, però he de dir que és interessant fer-ho, si més no, per a mi.

En concret a aquesta pàgina 6, hi ha bones i interessants bikes, una amb Rohloff, també una Tallboy, bé millor les admireu vosaltres.

The Trek Training Ride

Today I got to test the real ability of the Trek. The route is a short training route from my house. Starts on the roads but soon leads onto a mountain track and a great climb to get the lungs and legs burning.

Fox Talas on the road locked out 150mm. The Fox Float RP-2 DRCV Pro Pedal also locked out. As I reach the first climb. On the move three clicks on the Talas drops them to 110mm. I am pedalling hard but the climb feels good. Pro pedal working well with very little bob in the shocks movement. As it gets steeper I get out of the saddle and push hard. The bike feels so solid and responsive even with 26x2.40 tyres on a tarmac road.

As the road changes to mountain track the tyres start to work well with me in the saddle. I get into a rhythm with up strokes as well as down strokes. I am using the stock Custom candy pedals with Sidi Eagle 5 shoes. The difference in being able to pull as well as push my legs is amazing. I only ever rode spd's on the roads so this was a very new experience. Roads and tracks are fine but I was egger to try them out on the trails. As I reach mast the trails start and are in great condition dry with good grip.

The trig point of divis mountain over looks Belfast and this is were the fun begins. Its a short trial but it was great to feel the unity of man and machine in perfect harmony. (As perfect as I'll ever ride anyway) Three clicks back and the talas rise to 150mm lock off and the Float lock off also. As I pedal fast into the first decent I start to feel how good the set up feels. Turning hard into the corners the ride just feels so smooth. The trail climbs a bit again before the first really fast decent.

Bike ready, rider ready, lets see what this bad boy can do.....
Pedalling hard to get the speed I set my self up in full attack position. I feel like an Eagle gliding through turns with ease. Dropping of the small bumps the impact is taken like I am still on the road. I LOVE THIS MOUNTAIN BIKE!!!

(ABP) Active Braking Pivot is a first for me and already I can feel the difference. As I brake on harder corners I can feel the suspension still work to its full. Smooth and fast cornering without loosing the movement required to get around the corners as quick as possible.

ABP from the experts how it works: The ABP allows the suspension to be active and independent of braking by separating the braking and drive-train components. The ABP allows the brake calliper to keep a near constant relationship to the brake rotor, so the calliper doesn’t rotate around the brake disk as the suspension moves through its range of travel.

The trail finishes with only a fast decent on roads home. I am left with a smile on my face but wanting more more more. This is the start of a new relationship that I can already see uniting and bonding well.

Where is the photos I hear you ask. I made a school boy error and forgot the memory card. I was snapping away for 10 mins before I realised. I had a good laugh about that but below is the route profile. It is a nice route for training as I can do it from home and it has a nice climb.



MTB MTB MTB!!!!

Cleaning the bike took longer than the ride. Tooth brush and plenty of care. I love my new bike.

El rei és viu. Long live the king!!!!

Friday I got an email to say the bike was ready. I was like a kid at christmas. Very excited and up first thing this morning to await the bike shop opening.
The new bike feels so good. Today I have just been on Roads with Marga on her road bike. The forks, shocks and frame just feels perfect.


For now I have been setting it up and testing the pedals. Hopefully soon I will have a proper test ride on the trails but for now I am the Happiest man ever. I love the new bike and cant stop looking at it. MTB MTB MTB!!!

Today was the first ride of the season with road bike, after all winter sitting on my ass doing NOTHING.
It was 40km, nothing special and just lite. I have to admit that I'm unfit, I need to get myself back in shape, but well, I think that I deserve a Guinness, perhaps even 2 or more ......
Marga.

Mar i muntanya.

És el que va passar ahir. Inici de la ruta per muntanya de dia , i fi de la ruta al costat del mar de nit.


Una sortida que va ser una ruta entre dos genets, que segons la zona, sense dir-se res, és passaven el relleu de la ruta a fer, segons el tram, si era més proper a la capital del Maresme o més propera a casa.

Ruta inicial propera a l'ermita del Remei, que sempre ha estat motiu d'atracció.


(Xavi dedicada a tu, de part d'en Tr@il).

La temperatura de primavera, que és on som, a punt d'entrar-hi, equipats perfectes per l'ocasió, és que sortir per on vivim és també un autèntic plaer sensorial.


Com ja va passar fa uns dies, aquest encara m'agrada més que l'anterior clàssic.


Moments també per gaudir d'una aturada, puntual, però perfecte per donar encara més de pes a la sortida.


En aquesta ocasió però les destrosses produïdes per les darreres tempestes han estat realment molt greus, jo diria que mai he vist el nostre espai natural tant devastat, arbres i més arbres caiguts, els més grans, els més petits, centenars, milers d'arbres caiguts o trencats. Nosaltres però durant tota la sortida seleccionant la ruta per evitar de deixar d'anar sobre de la bike.


Una pujada temible, la que va de Lourdes als cirerés, direcció a la Pedra de la Ferradura.


Un pi únic, el de després de la Font del Malpàs direcció al Santuari, que podreu veure el que en queda.


Dues bikes, doble de XC, 26", i 3x9, i rígida, 29", i SS.

Una ruta de 50 Km. tocats, ben tocats, i de més de 1.250 m. +, de desnivell.


Alimentació, patates braves amb all i oli, Cola, cafè amb llet amb dònut de xocolata, i un bidó sencer de 750 ml. d'aigua.

El recorregut, dels que fan que et quedi una sensació, de ser uns genets afortunats. Quin rodar entre senders, entre corriols, entre pistes, un tram darrera d'un altre, gaudint de cada moment, de cada instant, tenint clar on som, però no sempre rodant per corriols coneguts pels dos, sí per un dels dos, això sí.

Val a dir, que ja fa uns anys que en Tr@il i Lagranevasio, roden dia sí, dia també, amb les seves respectives bikes, i això fa que rodar els dos sigui un rodar, sense dubtes, on decidir quin sender agafar, és senzillament pensant quin serà el més divertit.

Rodant per muntanya, i tornant per la platja. Arribada a casa de negre nit.


No sé si us ho he dit, crec que no, "que bé que va la Vicious!!!".


MTB, MTB, MTB.