The Rapha Festive 500: III

Una arrancada amb fredor, un Vol molt condicionat per haver de posar fi al Vol a les onze del mig dia, i no refer-lo fins a quarts de set del vespre, però des del mateix origen sense haver tornat a aquest darrer en bike, si no en la June, i les bikes carregades a dalt. 

El segon Vol a quarts de set, carregat de fred, tot i indicar els mateixos graus que els del matí, 9,5°C, la sensació de fred ha anat augmentant amb el pas de l'estona, no hem fet moltes hores, en total entre matí i tarda sí però, per sobre de les cinc hores, diria que fins i tot sis. La temperatura més baixa sempre per sobre dels sis graus, les llegides, però la sensació era de ser més propers als zero graus, i tant que sí, i tant que sí.

Un matí de Single Speed, breu, sense pauses, directes a destí. L'anada coneguda,  la repetida ara sí ara també al juliol, per tant quasi la podem fer en pilot automàtic. 

A on escalar ha sigut divertit, i dens, molt dens. Ens ha costat escalar avui, per diferents motius, sense una llum clara, per un sol mig amagat, sense cavallers de la llum, sense Fades de la foscor, pel fet de ser de dia, res estava al seu lloc, quasi res, el més important sí, ser a una cita que des de fa dos sempre indicarà que hem de tenir els peus ben posats, no és important a on, sí ben posats.

Ara a la nit ens hem posat els equipaments d'hivern de festa major, per mirar de portar bé el tema del fred, bé, hem fet el què hem pogut, i com deia l'àvia, qui fa tot el què pot no està obligat a més, certament, certament, pel fet de sortir de nit a l'hivern. És evident que les nostres temperatures en cap cas són extremes, en cap cas, però també ho és que rondant entre els cinc, i els deu graus cal anar ben equipats, com en el nostre cas, i he de dir que avui els equipaments han funcionat dignament. 

La Betty avui ja rodava amb botes d'hivern, les primeres dels darrers deu anys, està prou bé. 

Coincidències, cap, incidències, cap, eines, totes, llums, Cateye, i Powerled, sempre, funcionant únicament a la nit. Beure, mig bidò de 750 ml. Menjar, cap. 

Una sortida com la del matí té una component de temps que genera una mica de tensió en el ritme, una sortida a la nit té una component de fred que genera una mica de tensió corporal, i que ara passats els primers minuts des de la darrera, estic realment fatigat, de pedalar  també, segur, però per aquests dos motius que us esmento segur que també. 

Les dues bikes de 10/10. Ara però jo molt condicionat a l'espera dels propers canvis, normal, normal.

Ara a esperar a la jornada de demá, la II, que ens deixarà a les portes de la darrera sortida l'any 2013, i també a la possibilitat de fer la primera de l'any 2014, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.

Quan ets a aquestes dates, Nadal, passat ja, el pensament queda en una suspensió, entre les sensacions viscudes agafades de la mà del sentir què ja han passat. Passaran els dies i en quedarà l'essència, de ben segur, de ben segur, passaran les hores i aquesta sensació de fred intens viscuda  aquesta nit entre Dracs, ja entre Fades de la foscor, marcarà una altre cop que hem de ser, de poder, encara més prudents, molt més prudents, planers, sí, prudents, també.

Estem posant punt i final a aquest any 2013, amb tot aturat, Fades, i cavallers dins de les corones, aquestes ben engranades entre elles, i també a la Nau Insígnia, els Destructors de Murs vigilants, els Dracs al Mirador, neguitosos, els genets, prudents, reflexius, veient com es comporta la Nau Insígnia.

Dies de, MTB, MTB, MTB.

D'aquí a unes hores, per vosaltres, jo ja hi sóc, ja vaig pel segon cafè agafat de la mà de la matinada, us podré proposar, fem un cafè?

Mitja poma

Perquè avui hem anat a buscar en bike la June, certament , certament. 

Un cop fet, hem tornat en la VW, o sigui ens queden per fer com a poc quaranta quilòmetres, o sigui que són les sis de la tarda, i hem de tornar a sortir, mtb, mtb, mtb. 

Miraré a la nit, tornant de pedalar, de ser, de posar les dues parts, IIIa-IIIb de la Festive 500 d'avui.

Us en poso una imatge del matí, clar que yes. 

Des del Mirador del Drac, amb una reina molt recuperada del refredat, emocionats, amb nervis pel fet que d'aquí a  uns minuts tornarem a ser per segona vegada avui a dalt de la bike, dies de molt de Single Speed.

The Rapha Festive 500: IV

Avui ho hem fet millor, no diré bé, que ho penso però millor definir-ho com a millor, tampoc diferent, perquè hem estat anys sortint a fer els Vols cap el mig dia, molts.

Avui calia primer arrancar la jornada lentament, el refredat de la reina, que ahir es va imposar tornant de Vallromanes indicava que calia un descans prolongat i intens.

I de fet ara passades quasi dotze hores de l'arrancada del Vol d'avui, ho puc dir, ho hem fet millor.

Cercàvem recuperar quilòmetres enrederits, ho hem fet, no tots, sí suficients per ser encara dins de la Challenge, i també evitar calfreds, per tant sense pendents, i sempre rodant a baix ritme, també hem complert aquest propòsit.  Ara la Betty com ahir descansa profundament, mentre jo faig la crònica d'aquesta Festive 500 (IV).

Únicament a Blanes hem notat fred, mentre ens menjàvem una bossa de fruits secs, una rajola de xocolata negra amb ametlles, i una bossa de llaminadures, la resta de la jornada tot i ser sempre per sobre dels 10°C, al mig dia a Llavaneres a la riera crec recordar que hi teníem 14°C, a Blanes el mateix,  unes hores després, i a la nit a les vuit tocades, quasi les nou, 12ºC a la riera de Llavaneres, la sensació era però de temperatures més baixes.

Hem vist què podem arribar a assolir, entre planetes, vull dir,  a on l'espai per on et mous, local, té les connotacions necessàries per a poder continuar gaudint dels Vols de Drac mentre la salud ens ho respecti. Si bé és veritat que res està escrit, hem de pensar que tindrem temps de fer-ho, cal pensar així, clar que yes. Sense pressions, però Austràlia ens ha de tornar a rebre, i tant, i tant que sí, vull dir ens cal temps de ser-hi per poder fer.

Quina jornada de Dracs, OMG, quina jornada de Fades, omg, omg, omg, quina jornada de cavallers, mtb, mtb, mtb. 

Avui no hem fet desnivells, en cap cas, sí una xifra interessant de quilòmetres, crec recordar que per sobre de vuitanta, demà és un dia complicat pel què fa a Vols, la June no és a casa, hem d'anar a on és, però no entraré en detalls, la qüestió, demà no tenim previst explosionar quilòmetres, fora dels que corresponen a la mateixa jornada.

Un Vol el darrer, interessant, diria fins i tot molt emocionant, podria anar més lluny, emotiu, i de voler, com és el cas, podria definir la jornada com a estimulant, pel què m'ha comportat, la xifra clau, 16. I quan ho tingui clar de com fer-ho us ho exposaré al Blog, certament, certament.

Ara mentre escric aquesta aportació, les hores a dalt de la bike, el veure el pas de les hores des dels Vols amb el meu Drac, comporta pensar en com he gaudit del pas de la jornada, dels llocs, del veure com de l'instant més lluminós es cau al moment més dens de la foscor.

Cap coincidència, zero incidències, aigua, 500 ml. llums, a la nit, Cateye i Powerled. Eines totes, fins i tot la manxa.

El sopar l'hem recollit mentre tornàvem per Llavaneres, vull dir el portàvem arrapat a sota de les jaquetes, com anècdota, com anècdota.

Des des Mirador del Drac, jornada 100% de Single Speed, demà a per la III?

The Rapha Festive 500: V

Una arrancada de Vol perfecte, per la temperatura ideal, sempre per sobre de 10°C.

Quan ets a un Vol de genets de Drac entre Fades de la nit, el món deixa d'existir com a tal, i passa a ser un viatge entre planetes.

Quan ets a un Vol de genets de Drac entre les corones de blocs de granit, el món agafa tot el seu sentit i res torna a ser a on era.

Quan ets a un Vol de genets de Drac com avui entre la corona i les Fades, aleshores ets entre el nostre món i la visió d'altres astres, omg, omg, omg.

Avui una aventura de bike ajustada, ajustada al refredat del genet, d'una de les reines, del darrer lent retorn, a un tram dur de portar, una Challenge de 500 Km. perseguida pel refredat, mtb, mtb, mtb.

La June ha marxat a les sis del matí, ahir a la nit hi vaig carregar la Spot Brand, equipament complert per a poder fer un dels grans Vols, i la reina ha marxat. Després cap al mig dia el genet ha marxat a cercar la reina, per iniciar una ruta que perseguia si no els quilòmetres per avui de la Festive 500, sí mirar de mantenir les possibilitats de poder seguir dins de la mateixa. Ja vàrem perdre quilòmetres fa dos dies, jo més pels oblidats pels GPS, avui la Betty n'ha perdut 10, un èxit vist el seu estat. Ara descansant profundament, demà cal veure a on som, si per deixar enrere la Festive 500, o seguim perseguint la xifra de 500 km. 

Jo avui sempre entre la segona corona de blocs de granit, veient com manté protegides a les Fades de la foscor, i tant que sí, i tant que sí. 

Quan ets entre Vols de Drac quants pensaments et passen pel cap, també cal dir que a vint-i-cinc Vols dels vint-i-nou previstos per aquest mes de desembre tot té una dimensió més petita, tot, dolça també, certament, certament. 

Fer-ho i fins i tot podríem ser-hi, a partir d'aquí, aturar-te i veure perquè no hi som, una incògnita que el temps, el pas d'aquest donarà lloc a les respostes, no hi ha una segona via, el del pas del temps, veient com avui l'estructura de la corona, el meu món fa un silenci. 

Una jornada de bike diferent, com ja va siguent darrerament, pel fet de rodar, i rodar, i rodar, pensant en el proper gir de la The Motivator, per això, per això va venir a casa. La veritat és que encara em costa d'acceptar el què serà ara el proper tram Vicious The Motivator.

Una tornada en silenci, si no tens bones sensacions millor fer-ho sense estridències, millor. 

Una aturada per desfer la Gore Tex, per a poder escalar, i com fa uns dies, una visió quasi impossible de digerir, de fet dues, la de sobre i la de sota, quin gaudir d'aquests instants.

Sense incidències, ni coincidències, sense manxa, amb eines, aigua, mig bidó de 750 ml. un got de vi blanc, dos canelons, cuixa de pollastre, pa pel suquet del pollastre, omg, macedònia de fruita, dos polvorons de l'Obrador d'Arenys de Munt, i un bon cafè, com sona, com sona, al quilòmetre trenta, de crec recordar un total de vuitanta, o propers, aquesta ha sigut l'aportació d'energia. Val a dir que he sigut prudent, i millor assegurar que no faltessin calories, millor, millor. A la darrera hora, Powerled-Cateye en marxa tots dos. Temperatures de primavera al Maresme, de tardor al Vallès Oriental a les dues del mig dia, en cap cas d'hivern, jo equipat d'hivern.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, demà a per la IV?

Avui he gaudit de veure un genet i el seu Drac negre, avui però també ha coincidit que els he vist patir. 

Anant portava el casc de la Betty, ahir vaig carregar per error el meu i no el seu a la June, una XS el de la reina,  una XL el meu, divertit, divertit, millor el casc que no les botes, i tant, i tant. 

The Rapha Festive 500: VI

Una sortida que sona a les prèvies de Finale, de les 24 hores de Finale 2013, a on abans de decidir fer-les vàrem fer un test, un bon test que consistia en apuntar-nos a l'aventura dels Trinxes, la sortida Vallromanes-Blanes, encara puc dir d'aquest any. El repte consistia en sortir de casa en bike, anar fins a Vallromanes, coincidir amb els Trinxes, fer la seva proposta fins a Blanes, i un cop dinats, refer la tornada fins a casa des de Blanes, així ho vàrem proposar, així de bé va sortir. Desprésaa del test, va caure Finale, i l'aventura de Finale ja la tenim per sempre, omg, omg, omg. 

Dic lo del test, perquè nosaltres ja som a tram Finale 2014, no per res, sí perquè no hem de fer cap més cursa fora d'aquesta d'aquí a una filera llarga de mesos, que és demà, però dit així sembla lluny, dic lo del test perquè cada any els Trinxes organitzen per Sant Esteve la Vallromanes-Dakar, i nosaltres des de en fa dos que sortint des de casa en bike ens hi sumem. L'arribada a Vallromanes des del Maresme més càlid al Vallès Orinetal més fred sempre és un xoc, quin fred fa sempre a la riera de Vallromanes, ahir no va ser diferent. De fet el què va ser molt diferent, va ser el despertar a la matinada, perquè un genet refredat és qui en va ser ahir el motor, jo no, perquè jo del dinar del dia anterior vaig quedar molt tocat, per bo, per bo, per aquest motiu en cap cas pensava en portar a terme l'aventura, la música de la cafetera pujant el cafè ho va capgirar tot, tot.

Un vent intens feia que els 8,5°C pel pas a la riera de Llavaneres tinguessin l'efecte de ser 5ºC, o perquè no 3°C. Aquest ens va ser company de ruta fins a escalar la part més alta de la riera de Teià. 

Curiós perquè una ruta de quatre hores ben tocades, vull dir des de que vàrem sortir de casa, fins a tornar a ser-hi sempre vàrem rodar destemplats, millor dit, sempre vàrem anar patint intervals de fred humit, més que intens.

Escalant cap a la Cornisa des de Teià, vàrem tenir una pau tèrmica puntual,  que bé, que bé que ens va anar aquest tram. 

Una nota interessant, vàrem sentir les set, les campanades de les set des de Mataró, i les segones, les vuit, les campanades de les vuit des de Teià, mtb, mtb, mtb.

Un cop a Vallromanes, pas per casa amiga amb llar de foc, de minuts, menys de deu, per ser puntualment al Casal de Vallromanes a les nou. 

Una arrancada interessant, escalant, que bé, un pas pel Mirador coincidint amb un vell conegut, en Ricard, un break de vint anys, renoi, renoi, renoi. Ara en bike no en bike.

A una hora ben tocada de començar la ruta V del Festive 500.

Mentre rodàvem un retorn important, el del President dels Trinxes, en Manel després d'una llarga recuperació, jo diria que la notícia de la jornada, pel fet que tant el meu bon amic en Joan, com l'Oriol, com l'Home del Montseny, com el meu germà, com la Betty, com jo mateix, hem compartit aquesta dura experiència cada un al seu moment, i poder tornar a ser a dalt de la bike després de mesos de no poder fer-ho, és un bell instant.

Sempre hi ha bons instanst per compartir, fins i tot als dies més negres, aquests tenen petites espurnes de claror, dir-ho potser és lleuger, posar-ho per escrit un compromís, acotat, certament, acotat.

Ahir un cop a Dakar, aquesta és una ruta la Vallromanes-Dakar que es fa, uns corrent, d'altres en Bike. La tradició marca bany a la platja totalment nus. Bé, nosaltres en aquest cas, no som tradicionals i no ens hi apuntem al bany, en cap cas, en cap cas. Però val a dir que sempre és una arribada emotiva.

Vàrem coincidir amb el millor distribuidor de bikes del país fins avui, amb diferència, amb diferència, una persona que contesta diligentment els correus dels futurs clients, omg, no en som encara clients, però és una realitat, com ho és el distribuidor de Ventana. Un dia tindré una Ventana, específica Single Speed, amb un Slooping marcat, molt, blau cel pastel amb adhesiu Ventana negra blanc, pipa cònica, SDP, Fox de 80 mm. Terralogic, rodes DT240 específica Single Speed, Notubes Crest, tija retrassada de titani, seient WTB amb brodat Ventana, manillar de titani recte 700 mm. 10°, potència Thomson 4x 80 mm. 0°, Belt Drive, frens NoName, i detalls a definir, més o menys seria aquesta, un dia, un dia.

Una aventura Trinxa per diferents connotacions, sempre té una component càlida, certament, certament.

La tornada a casa, directes a peu de mar, lenta, pausada, eterna també, eterna també, i tant que sí, com ens va costar fer la darrera pujada del Milans del Bosch, OMG, OMG, OMG. 

A la salut de tots els bikers, especialment a tots els qui esteu fent, perseguint aquesta Festive 500 de Rapha. 

Cap coincidència, cap incidència, aigua un bidó de 1.000 ml. un xic per sota entre els dos, i un glop de Cava rosat gentilesa dels Trinxes. Menjar, un polvoró de l'Obrador d'Arenys de Munt a la platja de Dakar. 

D'Aquí auns minuts, comença la V, de ser, de ser. La imatge és d'aquest matí a tres hores del que podria ser la V, clar que yes.

Arrancant amb la VI

Amb moltes dificultats, ahir fent la crònica de la VII vaig caure en un son profund, fins ara, són les sis del matí i sonen les campanades. 

Sembla que arranacarem la jornada VI, veurem, veurem.

Dies de Single Speed. 

The Rapha Festive 500: VII

Una jornada un altre cop diferent, perquè avui semblava que hauria de ploure sempre mentre pedalàvem, i la realitat ha sigut una quasi absoluta absència de pluja.

Per Nadal qui res no estrena res no val, i jo he estrenat els guants Gore, un premi a la constància, certament, certament, van bé pel fred? no ho sé, hem rodat sempre a 14-15°C, i per tant no és difícil que la sensació de fred no existís avui. El què sí que puc afirmar, és que són molt càlids fent referència la tacte, també dir què el Gel que porten als palmells els fa rars d'entrada, sí, però el tacte marca el to d'aquests guants, certament, certament. De fet el tacte ho marcarà tot oi que sí?

Hem fet un clàssic d'hivern, i per aquest motiu lluny dels 62 quilòmetres que tocaven avui, però per haver fet una distància més llarga hauriem d'haver descansat més, llevar-nos abans del trenc d'alba, i aquests dos punts no han sigut, cansats a primera hora d'avui, esmicolats ara un cop ja a casa a la nit.

Espero que demà a la matinada les sensacions siguin a les antípodes de les d'avui, perquè demà hem de recuperar quilòmetres i de no poder, ser com a mínim fer els que toquen per demà, hauríem de, hauríem de.

Les dues bikes no poden anar millor, i de fet amb les properes millores a fer a la Vicious no anirà millor, sí diferent.

Avui sempre amb els Cateye i Powerled en marxa. La bateria d'uns dels dos Karma s'ha mort, a casa abans de sortir. Pensant si fer venir la mateixa o millor la versió XL?

Avui les jaquetes Gore han marcat la pauta, Gore Tex i Active Shell. Mentre escalàvem el Tintorer, sense la Gore Tex, la resta amb ella. 

Quan les Fades no hi són, les Fades de la foscor, es roda diferent, i avui no ha sigut diferent, els Blocs de granit, agafats de la mà dels Destructors de Murs han imposat el seu fer, i genets i Dracs, n'hem gaudit.

Una errada dels GPS m'ha restat 10 Km. no passa res, per sort ho he vist entrant a la segona hora, mtb, mtb, mtb.

Aquesta Challenge The Festive 500 per a nosaltres, està siguent exigent, no diré quan, sí exigent. El dia a dia i un nombre de quilòmetres superior als trenta per dia, a casa no ho tenim d'allò més bé, de fet la sort són les dates en que cau, això ajuda i molt a poder mirar de fer-la. He de dir però que som a punt de deixar-la, els refredats ronden per casa. 

Quan rodes entre espais tan coneguts, o que et són molt propers pel fet de passar-hi amb molta freqüència i la sensació és d'aventura cada cop que hi passes, està clar que el tram és encertat, al recorregut clàssic d'hivern té aquest punt, vint-i-set, vint-i-vuit quilòmetres rodons de fer, i a on els blocs de granit amb els seus Destructors de Murs corresponents, les Falegures Màgiques, cavallers i Fades segons sigui dia o nit, i els nostres Dracs, han nascut, han vist la llum, i la foscor, a aquest entorn, i això fa, això implica unes sortides amb un to diferent.

Veure el Montalt, omg, omg, omg, identificar el Montalt com una corona gegant feta de blocs de granit, visualitzar les dos engranatges, les dues corones que envolten Fades i cavallers, et porta a trams a on aventura i romaticisme van agafats de la mà, cetament, certament, dies de molts MTB.

Una sortida a on un cop un altre cop a casa ha comportat una bona sensació, un Vol breu, però intens, pel fet d'un temps realment copçador, i tant que sí, i tant que sí.

Equipats 100% d'hivern, sense el to rigorós, sense menjar, aigua, 250 ml. eines, totes.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Ara, a dos dies d'haver fet aquesta sortida número VII, a quarts de set del matí els dos primers cafès han sigut a quarts de sis, la sortida V no serà, de ser, a trenc d'alba, pel fet de ser un divendres semi festiu, l'hora de dinar serà el moment de perseguir quillòmetres, que bé, que bé, que bé. 

Bicycle beer?

We've been slack in the blog front while in Hawai'i, but here is a quick taste of something we found yesterday that we thought might go down well.

Mele Kalikimaka!

Pensant la VII

MTB, MTB, MTB.

La crònica de la VII, pensant-la.