És que la ruta de Sant Celoni, Palautordera, Santa Margarida, La Costa, Can Riera de Ciuret, Santa Margarida, Palautordera, Sant Celoni, és mereixedora d'aquest qualificatiu.
Ahir bona sortida, a la tarda, perquè el matí va ser per descansar.
Aquest cop amb llum, el Sigma Karma al casc. He de dir que la visió amb aquest és més que satisfactòria a negre nit. També és cert que el conjunt Powerled-Karma és el conjunt per a mi perfecte per rodar més ràpid de nit que de dia. Però si he d'agafar-ne un, el Karma al casc és perfecte. Únicament cal anar alerta amb les branques per evitar el fer-te mal si el Karma s'hi enganxés.
El primer tram direcció a Palautordera camí perfecte per posar en marxa els motors, el segon tram direcció a Santa Margarida, corriol de dos pams, amb una trialera que poder fer-la ens exigirà cada dia una mica més de nivell, de fet jo ahir la vaig fer tota a sobre de la bike, però fent trípode al mig de la mateixa. Ja posaré fotos el proper dia que hi passem.
El tram Santa Margarida-La Costa del Montseny, dur molt dur. Aquí, ahir a aquest tram va estar tenyit de risc. Un gos acompanyat d'uns senyors grans va sortir directe a per nosaltres, aquest tram té un enllaç d'uns tres quilòmetres per carretera, sense adonar-nos de res, amb dècimes de segon els dos per evitar la mossegada del gos, vàrem posar-nos al carril contrari, amb el detall que venia un cotxe de cara, l'ensurt va ser majúscul. Els senyors dels gos per fer-nos callar ens van exposar que la carretera és pels cotxes i pels gossos!!!, però no per les bicicletes. Bé no cal dir res, oi que no, l'ensurt per a nosaltres, pel fet de que ens hi va anar la vida, i per l'auto que venia de cara jo diria que va ser tot puntualment traumàtic.
Travessat el Tordera escalem direcció La Costa, això puja i molt, 26% de pendent, sempre molt constant, a aquest tram la foscor ja comença a fer acte de presència.
Una pujada dura, exigent on els pensaments del darrer incident encara són una llosa.
Però la pendent continuada fan que cada cop pensem més en pedalar.
L'arribada a La Costa, coincideix amb l'esvaïment d'aquests mals pensaments.
A aquest punt ens aturem uns instants. Congelar aquesta imatge de llum de foc, de pensament de goix vers el que els nostres ulls admiren, fa que tot quedi aturat.
Un cel rogenc, una caiguda del sol repetidament única, un ser a on érem gaudint de l'instant de poder veure aquesta composició del color i la foscor d'una nit, que ens indica que cal obrir els ulls i també els llums.
Seguim direcció a Can Riera de Ciuret, a aquest punt ja portem 25 Km. els darrers deu de lenta i progressiva escalada. Abans d'arribar-hi, agafem un sender que ens porta en vol vertical de baixada, directes a Santa Margarida, previ creuament pel Tordera, que per les darreres pluges ens deixa els peus ben fresquets.
En aquest tram el ritme és notable, per la forta pendent de baixada, sense dificultat tècnica, però exigent pel fet de ser negra nit.
D'aquí a casa per la drecera de Palau a Sant Celoni.
Arribada al punt de sortida a quarts de deu de la nit.
Per sota dels 50 Km. per sota dels 1.000 m. de desnivell +.
Eines, les de sempre, sense càmera de 29", menjar cap, aigua, un bidó de 750 ml.
Equipats d'estiu, amb armilla els dos, i manegots la Betty. Jo amb una samarreta de cotó, per haver-me deixat el jersei a casa, fet que m'ha provocat entre això i els peus molls, arribar amb les mans gelades, sense dolor, però gelades, ni a la dutxa m'he recuperat.
Coincidència amb d'altres ciclistes, cap.
Sensacions bones, de menys a més.
Un vol de Drac amb precedents, però sensacional.
MTB, MTB, MTB.
Si vull fer el Roc en la SS amb unes certes possiblitats d'èxit, haurà de ser amb el 26D-19t, que és un 23% més escalador que el 32D-19t, i per tant un 23% menys rodador. Puc fer al pla puntes de 20-25Km/h, i escalant el patiment és gaudiment, no és exactament així, però venint del 32D-19t, puc dir-ho així.
MTB, MTB, MTB.
