Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novembre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novembre. Mostrar tots els missatges

diumenge, de novembre 23, 2014

Grisos

És el color de la jornada, això sí vestits d'escalfor, sí, sí, grisos de finals de novembre carregats d'escalfor. 


Poder veure aquest cel grisós a tocar de desembre sense equipar-me de rigorós hivern és per a mi, o sigui o no, excepcional, omg, omg, omg


Ahir després de la tensió lògica d'haver de gestionar una tarda vespre de molta complexitat, no greu per si mateixa, en cap cas, si no pel to marcàdament diferent, a on esperar com avui marca el mot, esperar. 

Per recuperar les bones sensacions cal esperar, i descansar, passats aquests moments tornen sempre les bones sensacions, curiós que fent el què ens ha portat a requerir d'aturar-nos i descansar curiós en si mateix, que el què ens agrada amb passió sigui el motiu de fatiga i tensió, de fet té la seva lògica perquè la intensitat visquen aquesta aventura única, aquesta va agafada de la mà de l'emoció i tensió constantment, mtb, mtb, mtb, i per tant comprensible que quelcom apassionant comporti fatiga i necessitat de descansar profundament.

 
Però a on sóc jo? 

SOLOSOLOSOLO :-)

dimarts, de novembre 18, 2014

Stop

I per tant una calma molt i molt pausada qui marca el to del dia.


Primer un bon cafè al Montalt Nou, després la resta de la jornada fins ara recollint informació de la Nau Insígnia. 


OMG, OMG, OMG.  

dilluns, de novembre 17, 2014

Una aventura

Proposar-te ser entre Homes del Montseny sempre és una gran aventura, i el tram va, des de gran aventura a sensacional aventura, mai per sota d'aquí.

Hi ha bones sensacions, i molt bones sensacions, les primeres van lligades a les segones quan ets entre espais del Montseny entre Homes del Montseny, pel fet en primer terme de la predisposició a passar-ho d'allò més bé, i en segon terme per l'entorn, que no sé com definir-lo per no quedar curt.

La nit abans d'una aventura així em costa molt dormir, ajuda a fer-ho la programació de Vols durant la setmana, aquesta darrera no recordo si de sis o set, no és important, sí que les ganes, la sensació d'emoció és tan gran que no puc dormir.


Sortíem no a les cinc, si no a les sis, tot i així a tocar de dos quarts de vuit ja érem a SC. Per a un quart de deu ser a Arbúcies, a Can Sitra esmorzar, després d'una anada plena de somriures.


La pujada a Santa Fe per Garolera com a cada tardor, i en porto més de cinquanta, moltes més, tantes que he passat de restar a tornar a pensar que són tantes les què queden que quasi no són finites, que bé, que bé, que bé, pensar així, memorable, hi ajuda en el meu cas el retorn dia sí dia també als Dracs de casa, i d'aquesta manera poder escalar quasi sense adonar-me d'estar-ho fent.


Un  Santa Fe són 1.200 m. per a mi ja és una xifra per poder passar molt fred, i en portem dos de dos, perquè de dues pujades a Santa Fe per Garolera, les dues darreres hi he passat una fredor divertida.


El mar, el mar.

La baixada fins a SC ràpida, molt, amb incidències, radi trencat de la bike d'un dels bikers. Sort que va passar amb sol, i no sense ell.


Com tot, decidir per on tornar a casa després d'un bon dinar va costar, però va primar fer-ho sense entrar a la mitja nit, com ho seria via Blanes, pel fet de ser una ruta de 150-160 Km. i no en volíem tants, sí de més qualitat, i per tant el retorn per El Corredor va ser de pas obligat per fregar els 130, un xic per sobre, mtb, mtb, mtb.

Curiós, avui, aquesta matinada estava cansat, aquest mig dia no, ara sí, curiós no excepcional. Vull dir que aquestes distàncies per sobre dels 3.000 m. positius, o propers la fatiga hauria de fer acte de presència, normalment no és el cas, els fas, i ja està, avui però després del Drac del mig dia una pesadesa càlida fa acte de presència, OMG. 

Ara ja no però, penso en els equipaments que estan venint cap a casa, i penso en la feina que estan fent els que he fet venir darrerament d'hivern, en com en són de funcionals ara mateix, en com m'ajuden a sortir sense haver de pensar en res més que en passar-ho d'allò més bé, i tot seguit un somriure em ve de cop, perquè els equipaments que venen són d'un nivell de qualitat que mai he pogut somiar que hi tindria accés, ara però sense haver ni de decidir motivat per una metodologia de repetició a on no canviar el què funciona fa que tot rodi direcció a fer-se sol, rodar sol, omg, omg, omg

Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit, no sempre, no sempre, però pels dos SOLO de casa aquesta dinàmica està marcant i  molt cada moment, cada instant, i de fet no fem res sols, si ho mirem a distància, és cert, és cert, però també ho és que el concepte en si obliga a afrontar cada tema un a un, un darrera d'un altre, i aquest aspecte és clau per a no deixar portes sense obrir, i tan importants com aquestes, també no deixar obertes les que no vols deixar obertes, clar que yes! 

No sé el motiu però des de fa uns anys, pocs però anys són més importants les posicions del NO fer, que les posicions del SÍ fer. 

Sembla fàcil, per a mi no, quan les vull deixar tancades, sempre hi ha voluntaris a mantenir-les obertes, i quan les vull obrir sempre resten tancades, és increible, però tant com cert, i en aquesta dinàmica el propòsit des de fa anys de fer la nostra part nosaltres, això sí, la nostra i prou, mai de poder evitar-ho fer la part de tercers, el risc de fer entrar genets a espai de Reis és únicament un risc pels Reis, els genets entre Vols, tenim Nau Insígnia, i en el seu defecte tenim la capacitat de construir-la, aquest fet el de ser constructors fa que la discilplina dels SOLO sigui la disciplina.


Equipats d'hivern, entre guants d'hivern i tardor, sense eines, amb manxa, sense incidències remarcables, sense coincidències, menjar, beure, molt, molt, i molt, mare meva, llums, d'inici, les dues primeres hores, i final, a les dues darreres hores, ara no sé perquè em ve al cap la nit a Llançà a l'aventura amb els Trinxes, ja passa això, ja passa això, i seguidament la imatge a Canberra anant a comprar un pollastre amb la Bec i en Phil que es fonia a la boca de tendre que era, oh yeaaaaaaah!


Des del Mirador del Drac, emocionat, l'hotel de Finale, la joia de la corona, se l'han venut, normal, veurem si ara seguim sent el seu públic objectiu, i anem cada any, més d'una cop fins i tot, mai res és prou estable, millor dit, sí, però no prou per a mi.

Dies de molt de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de novembre 16, 2014

Fred

Al Montseny.


Oh Yeaaaaaah!

Esmorzats, primer cafè fet, i decidint equipar-nos d'hivern-hivern. 

MTB, MTB, MTB. 

Fa una hora que hauríem de ser a dalt de la bike, la xocolatada d'ahir marca el ritme.

dijous, de novembre 13, 2014

Nou Drac?

Veurem, veurem, perquè avui, i ja fa dies que ho penso però per prudència queda en això un pensament, avui però després d'un sopar de celebració del Mundial 24 hores SOLO categoria Single Speed de la Carolina que m'ha proposat de dormir tres hores i mitja si volia Vol de matinada, curiosament és el dia que he recepcionat millor el primer segon de la jornada a les cinc de la matinada.


Aquesta primera sensació, bona, molt bona és la que ha marcat tota la sortida, a 10ºC i 11ºC a tocar de tres quarts de sis, i de tres quarts de set respectivament a la riera de Llavaneres. Equipat d'hivern de cap a peus, únicament passada la primera mitja hora m'he canviat els guants Endura Waterproof per els guants de tardor Alp-X de Gore, la resta l'equipament d'hivern. Quina millora que ha comportat l'arribada dels Mavic Echappée, dels dos culots. Pràctic, cada dia a la matinada disposo de l'equipament perfecte per sortir, sense haver de pensar, i pel mig dia, de fer més calor disposo també de l'equipament ideal, i un aspecte important, amb la quantitat  per a poder sortir reitaradament ara sí ara també. 

Seguint en aquesta línia, ahir vaig decidir part dels nous equipaments de l'estiu del 2015, perquè ara és un bon moment per fer-ho, l'experiència amb el pas del temps em porta a decidir sistemàticament en aquesta línia, el de millorar constantment els equipaments. 

Cada pas per Llavaneres, com més d'hora passo per la riera més satisfet estic, aconseguir de forma estable passar-hi a dos quarts de sis per a mi un bon pla, per què? ara us ho exposo. 

El fet és que a cada edició de la WEMBO a la que he participat, ara entre mundial i europeu en porto quatre, la sensació ha sigut d'haver de fer un salt de forma si vull seguir a aquest darrer vagó a on vaig sempre, de no fer-ho per motius més que evidents hauré de baixar a la propera estació per no tonar-me a enfilar a aquesta sensacional aventura, pel fet de ser dues tendències oposades, la meva, de baixada, la de la WEMBO a on cada any per exigències dels participants el nivell és més alt. És una roda que no s'atura per ningú, i per tant una aventura a on cada dia que passa jo hi tinc un dia menys a poder dir-hi la meva. No veure per part meva que això és així seria un error, res està decidit, no, però sí que de no fer per millorar, i  molt, no únicamanent per quantitat, que també, si no també per qualitat d'aquest procés de millora, no tindria sentit, per aquest motiu des de novembre cada dia estic mirant de millorar, equipaments en primer terme, i no únicament els d'ara, si no els què necessitaré passada la tardor, passat l'hivern, pel fet que m'estic preparant precisament per els objectius dins de la primavera-estiu. 

De fet ja ho he fet molt bé de cara a aquesta darrera edició de Fort William, però m'espero a parlar-ne, a proposar-vos primer la crònica del Mundial 24 hores SOLO a la categorias Single Speed aconseguit per la Betty. Vull dir des de novembre del 2013 fins a agost el meu salt de forma, la preparació, per aconseguir aquesta millora de forma valoro com a una millora notable vers a la forma amb que vaig posar-me a la graella de sortida a Storm-Lo al Mundial de Canberra. Però com us deia aquesta serà una aportació que vindrà de venir després de la crònica del Mundial aconseguit a Fort William per la Betty. 

Des del Mirador del Drac emocionat per tornar-me a enfilar al meu Drac, omg, omg, omg.

Avui he fet un Drac diferent, un xic més exigent en el seu tram final, amb molta calma, sí, però sumant més desnivell i quatre quilòmetres més als vint-i-set que està proposant el Drac actual.


Ha sigut un Vol marcat pel canvi de color, del negre a l'arribada tímida del color més proper, a on la calidesa d'aquest em deixa cada matinada aturat, després per la nova ruta que ha agafat el Drac al seu tram final he vist com el sol es feia el Rei de l'espai, i de quina manera. 


Una caiguda vertical des del Montalt, des de mig camí des de les torres exactament fins a Can Mora de Dalt, a on poc hi puc aportar per descriure l'instant, aquest cop el mot, memorable.


La Vicious perfecte, ara mateix funciona de 10/10. Amb llums sempre, Cateye, i Powerled sempre a mínims, sense coincidències, sense incidències, amb aigua, sense beure, sense menjar, sense eines, amb manxa


Ho dic, ho dic, MTB, MTB, MTB.


Esperant de cara al mig dia, oh yeaaaaah!

diumenge, de novembre 09, 2014

Fem un cafè?

I mentre vaig preparant la propera intervenció.


MTB, MTB, MTB.

Sonen les 9 al dia 9

Al campanar de SV, omg, omg, omg.

No sé massa bé que dir, sí que la felicitat és el medi per on navega avui la que de ser en direm la Nau Insígnia.


Quin inici de jornada ahir, inoblidable, quin inici de jornada avui, el primer cafè d'avui ja ha caigut, fem un cafè?

Ahir una aventura, sense perseguir-la segurament molt per sobre de la categoria d'èpica, no és rellevant, no la perseguíem, no la perseguim, ara únicament, i el cos resta tremolós, fer honor als que no hi són i que jo únicament vull, voldria que això fos possible, que visquessin aquest època que tenim el privilegi de compartir, no és important res que faci referència a objectius, en cap cas, sí compartir el moment, OMG.


Entre Homes del Montseny, tres, una Reina, entre nosaltres les Fades de la nit, per l'entorn, misteriós, romàntic, la Reina de les Fades, com el Destructor Independent, no deixo de pensar en les corones de granit, quin instant, quins instants.

Anant cap Arbúcies rodant entre senders, mirant d'evitar en lo possible les carreteres una visió, des del darrera, des del darrera veig a l'horitzó la demanda silenciosa, i sense aturades hi fem camí. Passades unes cinc hores fem el segon esmorzar, s'obra molt la gana després d'assolir aquest instant, Can Sitre el lloc d'entaular-se a una conversa de mtb, mtb, mtb

Que emocionant, temes de MTB, de projectes de MTB, d'aventures de MTB.

A on tenim per fer, hi som, sembla senzill, en cap cas, en cap cas, escoltar propostes per a participar a projectes no vol dir que sigui aquest l'objectiu real que escoltem, oi que no?

Per favor, per favor, per favor, de cinc de la matinada, a cinc de la tarda, entre mig un esmorzar al peu del Montseny, què més podem demanar?

Equipats de tardor, culot Assos pirata, jaqueta Assos Intermediate, tèrmica Rapha sense mànigues, a intermitències la jaqueta Xenon, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privater d'estiu, guants Endura Waterproof a estones coincidents amb la Xenon, guants d'estiu Answer, protector per la cara i coll, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques, beure, clàssic per esmorzar, aigua, gasosa, vi negre de la casa, tres cafès, i un bidó de 750 ml d'aigua per tota la jornada, pa, truita d'alls tendres, mig entrepà de formatge, tomàquet i gall d'indi a les set del matí, i el segon mig entrepà als darrers deu quilòmetres direcció a SV, llaminadures, fruits secs, fruita deshidratada, amb eines, amb manxa, sense coincidències, incidència, el fre del darrera s'ha mort, no són les pastilles, a 14°C a les cinc del matí a la riera de Llavaneres, a 9°C a les set ben tocades del matí a Sant Celoni.


Ara des del Mirador del Drac, penso en com estàvem de cansats ahir a la nit, OMG, OMG, OMG. A quin espai vaig creixer abans de neixer, sóc molt però molt afortunat.  Ara tot roda d'allò més bé, oh yeaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de novembre 08, 2014

Excepcional

El compromís que ha fet que l'aventura acabi a les cinc de la tarda, dotze hores de MTB, està prou bé.


Millor dit dotze hores de Festival de MTB, a casa, al Montseny, a pocs quilòmetres del meu origen.



El lloc, entre Fades, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, al vespre prepararé la crònica. 

MTB, MTB, MTB. 

dijous, de novembre 06, 2014

Entre tres

Opcions, entre tres opcions, millorar la bike que funciona bé, però pot anar millor, millorar l'equipament, que tens però hi ha punts a millorar, o millorar la forma a dalt de la bike, que sempre ho vols però que de manera objectiva costa valorar-ho, sense cap mena de dubte la prioritària per a mi és  millorar l'equipament, bàsicament perquè si millores l'equipament millores la forma, pel fet que com més complert és l'equipament més surts en bike, i en el meu nivell, level 1 el bàsic, el de mirar de sortir és l'objectiu únic, ara per ara cap més, i per tant la millora de l'equipament d'hivern concretament des del 2010 comporta sortir més en bike, sobretot com us esmento a l'hivern, millor dit a les estacions fredes, i de pluja, que no sóm poques, final estiu, tardor, hivern, i inici primavera.

Avui, ahir, abans d'ahir proposen aquest model, en definitiva aquest criteri a seguir, té aquesta línia un tram interessant, millores l'equipament, surts més, millores la forma, cuidant evidentment molts aspectes i detalls de com sortir, i en tercer terme la bike requereix de molt més manteniment, però aconseguir la millora de la forma compensa i molt el fet de veure l'increment del manteniment de la Vicious.


A 5°C a les 5, a tocar de les 6 del matí a 10°C, i una hora després a 9°C, a la riera de Llavaneres. Bidó d'aigua sí, sense beure, pel fred aquest cop, menjar, no, coincidències, dues bikers perfectament equipades per rodar de matinada, incidències, cap, eines, sense, amb manxa.


Des del Mirador del Drac, mirant d'entendre poques coses, i per tant cercant respostes a unes poques qüestions.


Equipat d'hivern, botes Lake MX140, mitjons d'hivern Endura, culot Mavic Echappée, tèrmica màniga curta Endura de Merino, jaqueta Xenon de Gore, guants Endura Waterproof, protector per la cara, gorra Spok, ulleres photocromàtiques Limar, casc Cratoni Terron.


Les Falgueres Màgiques, com m'ho faré, mirant a pocs metres veient les dues torres únicament, i no cercant res més que mirar-les sense voler cercar l'horitzó des de les torres, segurament, segurament.

 
Costa però no cercar l'horitzó, MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?

dimarts, de novembre 04, 2014

Yes, Drac

Un segon Drac, un xic diferent per la pluja, intensa passats els primers deu minuts.


Aquesta matinada mentre es feia el primer cafè, he agafat l'equipament de tardor de la caixa dels equipaments d'hivern, culot Assos pirata d'hivern, jaqueta Assos Intermediate, té la particularitat que la part frontal del pit no la dels braços, és paravent, i guants Gore Alp-X curts, he decidit agafar aquest equipament pel vent, no per una sensació de fred, si no pensant en la baixada des del dalt de tot del Tintorer fins a la platja. 

La sorpresa ha sigut en arribar a Llavaneres, perquè mentre anava pensatiu direcció a la riera de Llaveneres, m'ha semblat que espurnejava, i sí la pluja ha arribat, i encara ara segueix. Per prudència entre l'equipament esmentat abans de sortir he agafat la Xenon de Gore, i si bé he tingut un primer pensament d'utilitzar-la, no ha sigut fins ser proper a Santa Mònica que l'he utilitzat, plovia sí, però he esperat uns minuts abans d'utilitzar la Xenon. Després però fins a casa amb ella, perquè la pluja no ha parat de ser present durant el Drac d'aquesta matinada, sempre abans del trenc d'alba, o just a tocar.


No he fet el clàssic Drac, per evitar el Passeig dels Anglesos sense poder-me arreserar del vent i la pluja, i he decidit anar tornant per una via alternativa.  

Amb eines, amb manxa, amb bidó d'aigua, beure 300 ml aprox. menjar, cap, sense incidències, sense coincidències, a 18° a les 6 en punt del matí a la riera de Llavaneres. 

Quants pensaments Fort William, OMG.

Des del Mirador del Drac, ara ja amb el meu Drac un altre cop a punt pel proper Vol.

MTB, MTB, MTB. 


Fem un cafè?

dilluns, de novembre 03, 2014

Echappée

Mavic ara fa uns anys al Roc no ens va funcionar, mallots poc cuidats, bosses del darrera que no es podien carregar, després la jaqueta Gennaio, impecable aquesta sí, però amb unes bosses del darrera tan estretes que en marxa no pots ni ficar ni treure res. 

Després per primera vegada el calçat, les Fury de la Reina sí han sigut un encert, sí, però el mundial l'ha coronat amb les antigues, gastades, fiables Shimano M230, no amb les Fury. 

El culot Gennaio sembla, hi va rodar a unes de les jornades abans de la cursa, que sí l'hem encertat.


Jo he fet quatre intens, Ciclone, Equipe dos cops, i ara Echappée, les tres vegades anteriors no va arribar bé la talla, L en lloc de M. Ara quan decideixo l'opció Echappée per quarta vegada la talla ha arribat bé, la M, i la primera percepció molt bona, caldrà esperar el fred per poder opinar dels culots Gennaio i Echappée. 

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac, descansant, descansant, i descansant :-)


Dies de molts pensaments, també de MTB, com a motor dels somnis de la Nau Insígnia, OMG.