Això si les persones volen compartir, si no, el que passa és, o bé una jornada més, que també està més que bé, o en el pitjor dels casos, una jornada per deixar enrere.
En el meu cas, si bé miro de no deixar a les persones enrere, si que és veritat que a una banda sí que les deixo si el cas és el pitjor, ep, sempre podem tornar a coincidir, o no, en el cas d'entremig, que sigui un dia més, sempre em motiva que a la propera podria ser una gran aventura, i si el dia és del primer grup, aleshores la jornada és memorable.
Les sortides de bike a BO, són de les memorables, pel fet que els interlocutors hi posem moltes, però moltes ganes, i això amics meus fa que cada dimecres hores abans de que sigui dijous, dia BO, les ganes de pedalar i de tornar a gaudir d'una jornada de MTB, siguin ja ara el motor de demà.
El dijous passat va ser un bon dia de bike.
La sensació de coincidir en motiu de la SSEC 2012, sis Single Speed aquest dijous passat, va ser única, la imatge a on en Miquel encara no hi era, per tant de cinc Single Speed, sensacional, el lloc de somni, certament.
En Miquel va venir amb dos acompanyants nous per a mi, fet que fa que la sortida tingui un to diferent, no puc dir res més, sí, diferent.
Aquest dos bikers van mostrar sempre mentre pedalàvem una simpatia i unes ganes de passar-ho bé a dalt de la bike que són d'agrair, perquè cal pensar que ells anaven amb geared, i la resta del grup amb Single Speed, però aquest fet mai va ser motiu de cap comentari, cap, i sempre motiu de bones converses de bike, i no ho dic per mi, que també, si no per les converses amb la resta de bikers.
Aquests dos bikers pedalaven de valent, certament, i la resta no cal esmentar massa bé res, bikers BO, sinònim de bikers ràpids dels de veritat, vull dir que pedalar amb ells és una sensació curiosa per a mi, i tant que sí.
A aquest sortida encara més, pel fet de ja no per poder seguir la roda de lluny sí, però seguir, dels dos nous bikers amb geared, si no pel fet de ser-hi, de ser entre bikers que pedalen de valent, i aquest fet per a mi em genera una sensació d'auto exigència constant, per voler millorar i millorar, ara encara no puc ni olorar la seva roda baixant, ni el seu pas, vull dir per on han passat.
I pujant, a segons, però no a roda, a mi em motiva aquest escenari, és així, i estic segur que amb el pas del temps aconseguiré seguir el seu ritme sense adonar-me d'aquest fet.
Ara la seva paciència és infinita, es tracte que cada dia que passa aquesta espera després d'una bona baixada sigui cada cop menor, i tant que sí.
La baixada memorable, Mateu en va quedar clar, i ja m'ho han dit abans amb altres grups, em manca un pel més de velocitat, però el fet de fer-la ja és per a mi un gran pas, fer-la tota sense posar peu un repte, però a la propera miraré de que la velocitat sigui un xic més alta, em quedo amb aquesta instrucció, i tant que sí.
Que bé que aquests companys de ruta estiguin pendents de tu, i mirin sempre de que milloris la teva conducció, és un privilegi.
La baixada tenia la seva dificultat per a mi, pels BO, en cap cas. En veure-la de lluny vaig preguntar, aquesta és la baixada que hem fet?
Poder gaudir de la presència d'en Narcís com a guia de cada pedalada als dijous, de 10/10, però de 10/10.
Cal pensar que l'Oriol, en Miquel, en Mateu, en Narcís, i jo, ja portem unes quantes pedalades junts, bé, ells moltes més que jo, però amb mi unes quantes, i això fa que poques coses ens hem de dir a cada sortida, però la realitat és que cada cop que coincidim, cada dijous tenim tots una pila de temes per comentar, de conducció, de la millora, del ritme, d'equipaments, de les bikes, de curses, de properes sortides, de la mateixa ruta, de diferents alternatives, i tot això fa que la sortida tingui un marcat caràcter festiu, i tant que sí.
A la propera, a la tornada, dinar a la plaça de la Independència?
Som a les portes de demà, dijous, dia BO, i a on la pluja és ara la protagonista de la jornada, i tant que sí, i a on el pensament és, la Betty al llit malalta, en Michael a Vallromanes amb la BMC sense cotxe, i la pluja marcant el ritme de tot plegat, renoi, renoi, renoi.
Sembla que demà no hi haurà jornada BO, sembla, l'evolució de la jornada ens ho dirà certament, el pas de les properes hores marcarà si demà hi haurà aventura a BO, o si serà una magnífica jornada de treball més al despatx com avui, a l'espera de la propera aventura de dijous que ve.
MTB, MTB, MTB.
