Una setmana de Vols, fins ahir que les sensacions van deixar a un segon pla aquesta prioritat. En tot cas els Dracs a punt, les Armadures de Gala també, i nosaltres en espera pausada.
Una sèrie de sis sortides, prou bé, a on les sensacions sense ser les millors són prou bones, i a on unes temperatures rondant els 10ºC alts sense Sol ens deixen en un estat rar per sota de les dues hores de sortida, però a on entre els noranta i els cent vint minuts de Vol no anem en la direcció com per augmentar el temps a dalt dels Dracs, curiós, i mira quines curiositats que portem els guants d'estiu i els d'hivern, i jo sortint amb els primers passant a utilitzar els segons acabo tornant a utilitzar els d'estiu, però a l'hora les sensacions són rares, i no seria aquest el mot que ho defineix correctament, sí el que d'entrada s'acosta més a la realitat després dels primers jo diria que seixanta minuts, perquè és a partir d'aquí que les sensacions comencen tímidament a ser això rares de menys a més, com més minuts estem a dins del Vol després del minut seixanta poc a poc anem entrant a aquesta percepció extranya, segurament és germana a la que proporciona des de Santa Mònica baixant els darrers quilòmetres per la riera de Llaveneres, aquesta darrera baixada està més clar el motiu de la fredor, com ho és una caiguda dràstica de la temperatura mentre baixem de la carena a tocar de la pista del Corredor fins arribar a peu de mar sempre a aquest darrer tram de costat a la baixada a aquest cogelador com esmento en forma de riera, no és el cas a les zones properes al Paradís de l'Aigua, a on no tenim la sensació d'una caiguda notable de la temperatura, i de fet el termòmetre així ho indica, però el resultat és diria que més dràstic per un subsòl que transporta dolls d’aigua i que emana una fredor a cada metre que hi som, sumat tot plegat a un fons totalment blanc de neu, a on sempre estem aprenent, segur, segur, bé segurament seria més prudent dir que la voluntat sempre és d'aprendre, per aquest motiu ara per ara mirem d’evitar de passar per aquesta zona més humida.
En tot cas les pensades són de sortir, així doncs anem d'allò més bé, mentre mirem de sobreportar aquestes sensacions dins d'una estació que ens fascina a l'hora que ens desconcerta intermitentment, sense anar més lluny sensa ella no tindríem Falgueres Màgiques, i segurament tampoc hauríem tingut Dracs nascuts al Montseny, ni tant sols estaria lligat proper a Santa Fe, quines coses, el fet és que parlem de Vols a plena estació de fredor crec que no diria freda perquè estem sempre molt per sobre dels 0ºC, així avui mateix en obrir els ulls el termòmetre marcava 13ºC , vull dir que tot i la pluja, que tot i el vent, a aquesta temperatura tenim equipaments quasi ideals per sortir amb aquestes condicions, fer el petit pas i sortir ho tenim a tocar, oi?
I ara em ve al cap el dia que la The Motivator va trencar la seva puntera pujant per el llac d'en Viada, OMG.
Una pluja important, una boira baixa potent i en el temps transcorregut des d'aquest matí he vist passar en diferents moments dos ciclistes equipats fins a dalt, els dos totalment de color negre, quines coses, però ells estaven a dalt de la bike mentre nosaltres ara per ara esperem, que bé oi?
MTB, MTB , MTB.
Ahir anada a la capital, arròs dels dijous de Granollers ara puntualment a Girona crec, i la propera setmana serà a la capital del Vallès Oriental també, però no serà dijous i que finalment tampoc serà, coses un altre cop, en tot cas ahir amb pluja, amb vent, sense fredor, i no diria que xop però per les circumstàncies de la intermitència a favor d'aquests elements, una jornada més a un espai de cultura que promou la nostra identitat, que bé, que per cert he de seguir lluny de l'alimentació del 2019, perquè encara ara em venen uns certs fàstics, renoi, renoi, renoi, de ser haurà de ser amanida i arròs, i poca cosa més, cafè, i caminada de vint-mil passos sí o sí, ahir però vaig seguir aquest programa però vaig fallar amb el primer plat, i un boniato acompanyat de quelcom que desprenia una flaire intensa, enmascarada per una bona presentació del plat em va deixar totalment en fora de joc sense quasi adonar-me'n, seguit de l'arròs, i el cafè molt curt, aquests dos darrers no van però poder reconduir la mala sensació del primer, hauria d'haver decidit l'amanida de primer, certament, certament, i dic quasi perquè la sensació era sigilosament desagradable, lleugeres nàusees que han continuat avui.
Avui també de bon matí, una lectura cercant informació d'una de les dues candidates, de les Naus vull dir, a on llegint una aportació aquesta finalitzava amb una frase que és la que encapçala aquesta intervenció d’avui a The Great Escape MTB, i que fa que d'haver-me de decidir per fer venir una d'elles, la seleccionada seria aquesta sense cap mena de dubte, vull entrar per el portal d'accés de la llum a la foscor amb una Nau d'aquest perfil, quan he llegit aquestes paraules m'he decantat automàticament per ella amb la convicció que aquesta característica és de ben segur la contrassenya d'accés, no l’única òbviament, sensa aquesta paraula clau puc ser això sí proper al portal però no creuar-lo, com la sortida de divendres carenant de costat a la caiguda de la llum, pilotant mentre a la meva dreta estava entrant la foscor.
Quin privilegi a la vesprada iniciar per cent seixanta-cinquena vegada la cerimònia d'equipar-me amb la Super Armadura de Gala, procés laboriós el de la selecció de cada part de l'equipament, cert, cert, seguidament un cop seleccionada la Super Armadura, desfer totes les mesures de seguretat que protegeixen el Gran Drac de dues rodes, fet aquest darrer pas equipar-me per tot seguit sortir, i a partir d'aquí dirigir-me al punt més llunyà del Gran Vol mentre estic totalment expectatiu a cada sensació que tinc per poder valorar si seguir amb el propòsit, emoció i un cert temor tenen un paper important, i a on la pensada puntual en coincidir la meva mirada amb l'intensa llum taronjada és que amb una Nau em podré endinsar a aquesta ona de color, i no admirar-la com a les darreres oportunitats que s'han presentat, i que de no avançar en aquest sentit, és a dir si no engranés la nova Nau a una de les Corones de Granit la reflexió seguirà igualment el seu curs, sempre ho fa, així travessar el portal serà un propòsit conegut però no un destí realitzable amb el coneixement d'avui, i que també està molt i molt bé, molt, doncs em sento un privilegiat pel fet de poder ser a aquest tram actual. Fa avui cinc anys aquesta aventura formava part d'una hemeroteca oblidada, viscuda fa trenta anys, i per aquest motiu avui és una experiència totalment nova per l'ordre diferent de les notes de la partitura que configuren una música que sona bé i és diferent de la de fa tres dècades.
Ara únicament cal deixar-ho reposar, i prou, que ja és molt, doncs la tasca de recerca en principi sembla haver quedat conclosa, dic sembla perquè que segueixi a aquest punt queda supeditat a que el meu pensament sobre el concepte que necessito mantingui l'equilibri actual i no d'un una mica més evolucionat, fet plausible, segurament, no ho sé, si ho comparteixo utilitzant aquest mot senyal que la porta per molt o per poc segueix com a mínim escletxada deixant oberta la possibilitat de tornar a valorar a una de les dues candidates inicials que ara sembla haver quedat descartada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada