Tram de Fades ))

En el Gran Vol d'ara fa quasi una setmana, el del divendres a la nit, mentre em dirigia a un destí desconegut que no pilotant per un lloc nou, en cap cas, en cap cas, mentre ho feia gaudia d'un Sol protector, aquest és el moment de la llum, mentre aquest astre em deia adeu, afectuosament però, amb molta dolçor, molta, amb una calidesa que feia que l’hagués de mirar, d’admirar, totalment emocionat per l’instant, un moment d’or preciós de compartir a aquest espai, un instant a petita escala com el viscut a la recta d’Hostalric amb un orografia de destí únic com ho és el pilotar el Gran Drac directes a la porta d'entrada de la propera foscor, i a on mentre la llum incidia a les nostres esquenes, mentre que el conjunt del frontal que formem amb la Super Armadura de Gala i el Gran Drac quedaven totalment banyats d'aquest taronjat intens dins del procés d'entrada a aquesta immensa foscor. 

Un altre cop com esmento pilotant el Gran Drac de dues rodes no la Nau, cert, cert, però sí que ara passats els dies des de la primera aportació d'aquest escrit fragment de tancament de la darrera aportació al blog, que reflexiono que no hi vinc amb la Nau Insígnia, de l'unica que podria disposar avui per avui, perquè el Gran Drac és més adequat, vull dir que cercar ser al ben mig de la foscor sense les Fades no persegueix com a objectiu l'entrada a un portal com el dia d'Hostalric, si no que mentre aquesta transició es produïa jo hi era pilotant de costat i prou a aquest moment, un matís curiós certament, poder ser-hi sense requerir de la Nau Insignia, tot i que porto des de l'aportació d'aquesta aventura de divendres recopilant informació tècnica, imatges també de les diferents Naus candidates, curiós que no de Grans Dracs, quines coses, bé segur que està passant com quan fa res vaig esmentar que havia passat del fem un cafè? a coses, oi?, a on he rellegit que ja fa anys també compartíem a aquest espai el coses, oi? i no era la meva percepció, jo ho exposava fa res com una evolució de la meva expressió, vull dir que segurament per el cas que m'ocupa segurament no hi ha una transició dels Grans Dracs a les Naus, de fet els Dracs reposen segons les circumstàncies a les tres naus Insiginies que disposàvem o disposem, tinc dubtes, doncs ara sembla que ja no, aleshores el concepte d'una Nau Insignia, i que sigui un ens amb una funció en singular, és a dir única no està a dins de la meva comprensió avui, però la realitat és la que és, que tampoc és així, oi? doncs segur que són infinites, segur, en tot cas ho visc com que no va de negre o de vermell, va això sí d'un gir infinit a on les sensacions lligades a les situacions que experimento es van succeint, amb un cert ordre, o seqüència poc-no coneguda per mi. 

En aquesta ocasió siguent el meu Gran Drac, no un de nou, ni tampoc el d'una nova Nau, aquest, el Gran Drac siguent el mateix ara és més precís, més suau en el moviment de les seves ales, segurament també més preparat per a moments com aquests a on la recerca de la nit, a on perseguir ser a la foscor amb ell,  jo a l'hora a dins de la contundent Super Armadura de Gala, passa a ser un instant-moment-conjunt quasi màgic. I a on ser a un tram de nit amb un recorregut quasi infinit de córbes carenant literalment una massa ingent d’aigua a la meva dreta mentre a aquesta darrera puc admirar el breu instant d'unió entre els Cavallers de la Llum i les Fades de la Foscor em va fer aturar al ben mig d’aquesta negror, volia retindre aquest instant, aturada suficient però per tornar a captar-gaudir de la visió fugaç del sentir entre ells, el de la marxa de la llum donant pas ara premeditadament dia sí dia també a la foscor, distanciant-se entre elles, en aquesta ocasió jo amb la protecció d'un Gegant, també de dos Destructors, i a on noto i prou que hi són, tot i que mentre la llum cedia el moment introduint-me poc a poc però sense aturades a la foscor, durant uns segons sí que les seves ombres volien fer-se visibles, quins instants, així amb aquests protagonistes certificant tímidament la seva presència en entrar a tram de Fades de la Foscor sense elles sense la seva protecció passa a ser el moment, protegit això sí per un Gran Drac amb unes ales imponents, amb un tronc d'aquest amb una aparença d'indestructible i en darrer terme per la percepció ficat a la Super Armadura que fa la funció d'una capçula blindada, fent possible que l’emoció esborri cap dubte de ser a on era, i ara dies després el mot que em ve al cap és que també m’acompanyava un esquix d'un cert temor, cert, cert i a l’hora tots dos mots van crear una atmosfera única, que convida a obrir la porta a repetir experiencia, que bé, que bé, que bé, oi? i que ja és una realitat doncs diria que aquest tram s'ha repetit cinc vegades, vull dir és la quinta aventura propers o endinsats a la foscor de la nit )

Curiós, interessant, novedós que dirigir-me a la vesprada, a un tram de transició entre el dia i la nit, per cent seixanta-una vegada, a un lloc de sempre, prengui doni un vell so a una nova melodia, desconeguda  i/o oblidada per mi, ve a ser un concepte de partitura, les notes són sempre les mateixes el que fa que sigui un nou esdevenir és la diferent combinació entre elles, no hi ha notes noves, no hi ha instruments nous, hi ha ordres diferents entre elles, i fins i tot quan aquesta combinació es manté repetir també pot arribar a aportar el mateix nou instant pel fet que nosaltres segurament també formem part d'aquestes possibilitats de diferents combinacions, és dir una sola capacitat de percepció un xic diferent per part nostre fa que el moment s'esdevingui nou, que bé, que bé, que bé, coses, oi?