Vaig anar a veure a l'hora de dinar el nou Gran Drac de l'ala dorada a Arenys de Mar, i doncs això em vaig quedar sense mots, mentre m’acostava al que hauria de ser el Club, candidat a ser millor dit, escoltava el seu respirar agut, el d'aquest nou Gran Drac de dues rodes, des de l’orquestra amb les seves quatre sortides en primer terme quan el vaig escoltar a metres d’entrar a on estava reposant, i en segon terme en veure’l em va passar com ara que he de treballar molt per cercar mots per poder detallar la sensació del moment.
La unitat que ha vingut és la punta de llança del fabricant, i ho és per mèrits propis, com pel mateix pas del temps, certament, la primera versió data dels cinquanta, és a dir de mitjans del XX, com sona, quan veus un Gran Drac o un Drac entre d’altres, vull dir tots ells de costat a un establiment, sempre em costa de comprendre el què veig, un cop aquest és finalment a casa la percepció del què ha vingut és impactant de manera exponencial, així la situació en aquesta ocasió va tornar a ser aquesta.
Un cop el nou Gran Drac va ser a l’espai per ordenar des de fa quatre anys, que hauria de ser la seu del Club ara per ara de tres, jo em vaig quedar sense paraules, i sense poder comprendre les sensacions del moment, cap d’elles, doncs crec arribar a entreveure que per poder fer-ho, per poder entendre cal que passin mesos, segurament també uns anys, i possiblement ni així, motivada aquesta dificultat per la ingent inversió d’hores d’enginyeria que hi ha darrera d'aquesta joia, per arribar a la construcció final d’aquest Gran Drac, i en segon terme sempre he de tenir present que del 1997 al 2020 tota l’evolució dels Grans Dracs de dues rodes és totalment desconeguda per mi, així ha sigut com haver-te quedat en la telefonia fixa i aterrar avui de cop amb els mòbils, un petit xoc, i tant. Que aquest fet a petita escala ja és a on som amb els nostres Dracs, doncs anem ja a la vora dels quinze anys que estem allunyats de les actualitats de les bikes geared, en aquest temps l’evolució d’aquest segment nosaltres no l’hem seguit, imagino que si d’aquí a deu anys més decidíssim passar-nos a la modalitat que en el seu moment hi hagués tampoc entendriem massa bé res, i no passa ni passaria res, tindríem tot un món per descobrir, que ja és el què estic vivint amb els Grans Dracs de dues rodes ))
Entre el meu Gran Drac de dues rodes, i el què va arribar ahir, aquest tercer no tenen en el primer segon de veure’l res a veure l’un amb l’altre, tot i que estan de costat quasi dins del mateix segment-target, en arribar de veure aquest nou Gran Drac, un cop ja al tercer Mirador vaig anar a veure el meu Gran Drac i no vaig poder tampoc entendre’l, sí quedar-me impressionat, tot plegat em va generar una agradable, a l’hora intensa, preciosa, i memorable confusió.
M’agradaria crec poder assimilar el moment de manera fluida, mentre el veig en directe, la realitat però dista molt del què la imaginació projecta que seria guapo portar a terme, o a l’inrevés, o totes dues a l’hora, o cap d’elles, fet que em comporta d’haver de recomprendre constantment, fins que amb el pas del temps vas treballant per mirar de gaudir-ho una mica més, i poc a poc mirar de comprendre una mica menys, com ara, com en el cas que m’ocupa amb l’arribada d’aquest tercer Gran Drac de dues rodes.
Mentre estava pendent de l’arribada d’aquest nou Gran Drac, a les quatre tocades del matí ja era dins d’un nou Vol, i durant la duració del Vol vaig poder desconnectar de l’emoció que em genera l'arribada d'aquest tercer Gran Drac, tant que un cop al Mirador sortint de la dutxa em vaig tornar adormir una breu però a l’hora plàcida estona, fa anys que no ho feia, avui mateix sense anar més lluny m’he tornat a despertar a les quatre poc tocades però l’automatisme per iniciar el Vol no s’ha activat, i passats els minuts he tornat a adormir-me.
Curiós procés, també vull pensar que una part de l’encant d’una afició va lligada també a la passió per aquesta, i aquestes dues paraules combinades segurament el cóctel que fan implica per força de viure i reviure aquesta experiencia en forma d’una mena de control-descontrol intermitent que et porta a experimentar bons instants.
Ja fa uns anys, d'un despertar d'un dia del juny del 2020 fins avui on els Grans Dracs de dues rodes van decidir tornar als Miradors, i a partir del desembre 2023 ho van fer amb molta força amb l’arribada sobtada del primer, per passat mig any donar pas a la que avui és la seva parella, i en aquest tram tan xulo estem ara, on coincideix des de fa unes setmanes amb l'entrada d'aquest tercer.
En principi on som és que caldrà coordinar un primer Gran Vol on un dels dos Grans Dracs de casa i el tercer d'aquests Grans Dracs podrien coincidir a una primera i molt breu aventura, a veure, a veure, o no i com el Club poc a poc amb el pas dels anys anirem veient cap a on va tot plegat, qui m’havia de dir que avui gaudiríem del segon i també del tercer Mirador, aleshores un quart quan faig referència el Club també deu poder ser, i arribats a aquest punt coincidint amb que estic parlant de Caus de Dracs i de Grans Dracs ja us vaig esmentar també que estem treballant-valorant disposar d’un nou Mirador proper al tercer, en tot cas tot plegat persegueix que les Màquines de Prosperitat estiguin envoltades pels Destructors de Murs, sense aquests les coses també serien, però serien diferents, molt.
I de ser una realitat encara anirem millor tots plegats, què bé, què bé, què bé, oi? ))
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada