Un primer Vol :-)

Després de setmanes de no sortir és, és una jornada vestida de Festa Major, a on tinc la sensació de ser encara a una jornada més especial encara.

Tota la nit, però tota amb el Vol, lògic que avui la crònica d'ahir tingui per a mi una component especial, molt, també curiós que ara passades les hores el Vol a les cinc del matí no ha sigut, pesava sortir del refredat, també pesava aquest braç, s'imposava dolçament l'equivocada raó de ser prudent vers a ser una mica, una mica agoserat. En aquest tram a on sóc, ja fa anys que no ho sóc, d'atrevit vull dir, l'atrevinent per càlid que sigui genera entre moltes coses malentesos, i aquests no són caldo de l'olla del Mirador, però i sempre pot haver-hi un però he de dir que pel cap ronda cada dia fer un bon salt, i més quan poder fer-ho, i una proposta sempre latent, sempre esperant, perquè ho sé, perquè ho noto, perquè ho respiro cada dia, fa que obri els ulls mentre dormo profundament, i la sensació dins del Vol sigui quasi del tot tangible, oi?

Un ritme lent, no tant i així ho indica una volta de 49', equipat per a 5-10°C, a 13°C a la riera de Llavaneres a tocar de les dues del migdia, abans de començar a pujar, i per tant passo de guants llargs a curts, i obro totes les cremalleres de la jaqueta excepte la frontal, per no avisar el refredat. Pesa rodar amb un excés d'equipament, però venint d'on vinc aquesta és la bona, segur.

Una pujada pel curt fins a dalt de tot dels Tintorers de molta densitat per les diferents pensades, tant que no la recordo, i una baixada pel llarg farcida de constans pèrdues de traçada, OMG. Fet que m'indica ara sí ara també que és una primera jornada, que no és res més, que és molt més.

La bike va molt bé, sempre després d'una aturada llarga he d'afegir aire a les rodes abns de sortir, i sempre em queden un xic massa inflades, ja ho sé, no passa res, els dies ho compensen però sempre em queda poder treure-la manualment. Puja bé, no molt bé, baixa bé, no molt bé, frena bé, no massa, tampoc poc, té la component de certa comoditat, no tota, cert, cert. L'equipament però compensa aquestes petites mancances, funcionant senzillament a la perfecció. 

Una tornada rara, per una aturada llargueta al passeig que m'ha comportat de decidir pujar directament a casa per mirar de recuperar l'escalfor perduda durant la parada inesperada, no puc perdre-la ara venint del refredat, ni tampoc quan estic d'allò més bé.

Amb tot, a excepció del bidó d'aigua, com sona, he vist que no el portava a segons de sortir, i m'he dit, no passa res, no passa res, i així ha sigut, mtb, mtb, mtb.