Portem ja quasi cinc setmanes descansant de bike, sí, hem sortit un parell de cops, no sé si tres, però pel què fa a sumar no les definiria com a sortides.
El perquè d'un descans tan prolongat és senzill, tot i que jo no hi he arribat fins fa unes hores a la resposta, i és el motiu d'aquesta intervenció.
A setmanes de les 24 hores de Finale sé que estava excepcionalment concentrat amb la preparació de la cursa, perquè no ha sigut fins després d'aquesta aventura que tinc una sensació de tristor per el drama de la Vicious The Motivator Single Speed, perquè ara sí que ho puc afirmar amb contundència, és un drama. Curiós pel fet que ara és una tragedia, sí, però per les circumstàncies de quedar-me sense la meva joia de NY fa quasi dos mesos, i adonar-me ara realment de la seva rotura, vull dir que la sensació és extranya, un drama llunyà, com? no és que us ho pregunti si no que m'ho pregunto jo, i aquest fet el temps que fa que la Vicious descansa al Mirador del Drac sense possibilitat de seguir amb els Vols em deixa una sensació molt diferent, perquè disgustat i poc preocupat pel fet de ser llunyà és per a mi nou.
Si hi sumo que després de Finale, després d'aconseguir fer una cursa rodona, de fet després de la del 2014 és la millor cursa que he fet, i si bé les sensacions no van ser les millors el resultat que jo ja no podré millorar va compensar sobradament aquestes males sensacions mentre rodava.
Cal també esmentar que els UK la sensacional experiència viscuda, va imposar bones, i més bones sensacions, quin gaudir de pedalar sense parar, quin plaer compartir tan lluny de casa tan bones amistats.
Després sense tenir temps d'adonar-nos de res, ja estàvem a Finale, i tot seguit un cop a casa teníem l'arribada d'en Javi, i mentre això passava ja gaudíem de les notícies de la propera arribada d'un nou convidat, oh yeaaaaaah!, diria que seria difícil millorar una notícia com aquesta, unes notícies com aquestes, molt difícil, possible i tant però fins aquí poc hi puc afegir.
Ara passades aquestes setmanes després de Finale mentre miro la meva bike, la que ara vindrà amb mi aquests propers mesos, perquè crec que no seran setmanes, si no mesos, torno a gaudir del plaer d'admirar aquest tipus de bike tan especial, per la seva simplicitat? no, que també, per la seva característica de ser Single Speed? no, que també, per la seva humil construcció? no, que també, per ser 100% rígida? no, que també, pels seus components? no, que també, pel què ha vingut agafat de la mà de l'arribada d'aquest tipus de bike? no, que també, pel què ha proposat la participació a aquesta disciplina de 24 hores? no, que també, per la disciplina que ens ha imposat les propostes de les preguntes proposades el tram des de fa uns anys va fer un canvi, i quin canvi OMG.
MTB, MTB, MTB.
Seleccionant els darrers detalls del Drac, de l'actual, del proper ja us en vaig fer cinc cèntims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada