D'entrada aquesta proposta ho té quasi tot, treiem el nom del model del quadre, no cal, la forquilla és un criteri, el BB és amic, frens, i rodes serien unes altres propostes, per diferents gustos res més, perquè uns XT amb diferència de les millors propostes, amb diferència, i res té a veure la valoració per un tema estètic, Sheldon quanta raó que tens, i mira que t'has venut la JJ, ja seria hora que vinguessin les primeres SLX a casa, ja seria hora, i els segons DT 240 SS, sense radis de titani, no cal, o sí, o sí, però dins d'un nou tram, vull dir en cas de ser aquesta la recolliríem al seu país d'origen i no tornaria cap a casa tot seguit, no cal tenir pressa, nosaltres tampoc, no cal oi que no?.
He llegit moltes opinions sobre les propostes de components de Baum, és evident, no les comparteixo, pintades, les he tingut a les mans, sense pintar les he tingut a les mans, amb components d'alta gamma, amb components de gamma baixa i mitja, el fet és que totes, però totes un 10. Passa com amb les JJ, la Spaceframe de titani per posar un exemple, muntada com estigui muntada, amb la proposta del fabricant de quadre, forquilla, boixa, i manillar, sigui quina sigui la proposta de components que he pogut gaudir, un 10. És més les dues bikes més significatives per a mi amb couplers una Kona i una On One crec recordar la segona, una tercera una Retrotec és veritat la del mateix constructor, sí però les dues primeres, quadres molt senzills muntats amb components que la boixa sola del darrera valia tres vegades més que el quadre que la portava, i el conjunt un 10, de fet, tornant de la SSWC d'Irlanda un fet va ser el rei, vàrem tornar a casa amb una lliçó magistral, havíem vist bikes molt senzilles més interessants que cap de les gammes més altes presents a la WC, per què va ser així? senzill desconeixíem aquesta possibilitat, la de poder proposar bikes tan impressionants amb un MIX de components molt oposats pel què fa a gamma.
De fet la sensació a Irlanda i va ser comentada mentre hi érem, mentre tornàvem, i passades les setmanes un cop ja a casa, va ser la d'un lleuger ridícul, dissimulat perfectament per nosaltres, sí, fins i tot diria en el meu cas una mica oblidat amb el pas dels anys, en d'altres pel què he anat llegint, esborrat del tot, pel fet que ens van agradar tant les propostes que vàrem adonar-nos que ens faltava molt per ser entre aquests rigorosos bikers Single Speed de la resta del Món, molt.
Bé, ara passats els anys, ens falta menys a casa, si més no una mica menys, ja està prou bé, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada