Sheldon photo.
Reflexionant, per això el Blog resta en pause, curiós? no, no ara ja és un costum, després? no ho sé, aquest fet és el què ho fa tan emocionant, oh yeaaaaah!
Una tarda que promou activitat, tot i que estem aturats pel què fa a bike des de la tornada de Finale, ja està bé, ja hem fet un cim, i estem molt satisfets, molt.
És curiós per a mi que com més sensacional és l'aventura no sé el motiu, com més gaudim de l'experiència més difícil és exposar-ho a The Great Escape MTB, i no per falta de ganes, ni de motivació, si no per un estat d'ànim que em deixa en una posició de repòs, de reflexió, i puc posar data a quan va començar aquest instant, després de l'aventura de Canberra 2013.
Sense anar més lluny, després d'aquesta edició de Finale, ara passats els dies, únicament mirant l'Inbred, veient el comportament que ha tingut aquesta bike ja tinc un sac de conclusions per comprendre, perquè els termes van quedant definits, les opcions, les possibilitats després de veure l'evolució dels esdeveniments a setmanes de la WEMBO fins a ara passats els dies després d'aquesta darrera edició de l'europeu. Abans de Finale no em podia aturar a pensar amb el tema de l'arribada d'una nova bike a casa, no podia no, no era un tema obert, miraré de saltar a mode èpic, de l'arribada d'un nou Drac, després de Finale sense avançar sí que ara la porta com a mínim ja té un cartell a on indica que obrint-la hi tinc el tram per a poder començar a pensar en aquest tema. També he de dir que la Vicious darrera meu en el meu dia a dia, presidint el meu dia a dia no ajuda molt, o sí i jo ara no ho sé veure, perquè ahir mateix vaig pensar que la The Motivator podria reinventar-se, OMG.
Totes aquestes sensacions, experiències, reflexions omplen la capacitat de proposar deixant-la immersa en un doll d'imatges que no paren de ser visibles sense ser físiques, i aquestes les he de procesar, o millor seria dir que quan entro a aquest tram sembla que part del meu dia a dia de bike passa a ser un dia a dia de MTB fora pista, no hi corriol definit però hi rodo amb molta seguretat, no per veure per on va, possiblement tampoc sé a on porta, però sí que estic tranquil perquè sé de la bona intenció del moment, i per tant del sorprenent i cálid destí que segur que té, perquè sempre el té, clar que yes!
I això si parlem de Dracs, ja no et dic res i seguint en la mateixa línia quan parlo del dia a dia, quan preparo el reinici dels Vols, aleshores la reflexió queda desbordada per les dimensions del portal, per sort únicament estic observant i per tant el risc és acotat, i siguent així el gaudir-ne, el gaudir de tot plegat és la pedra angular d'aquest tram, que bé, que bé, que bé.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada