Ruta de les quatre passeres, Sant Pere

De Vilamajor, feia temps, anys? que no passàvem per aquest indret, crec, i en aquesta ocasió veníem d'una jornada molt llarga. Una ruta seguint les quatre passeres d'en Xavier d'aquesta zona.

L'aventura va començar a les cinc del matí, el Vol a tocar de les sis. Blanes el primer destí, partíem del pronòstic incial de tota una jornada diurna de núvols, i per tant de gaudir d'una aventura sense Sol intens, va ser així fins a ser propers a Sant Celoni, és a dir unes sis hores després d'inciar la marxa. 

Sense esmorzar a casa, portàvem una plàtan a la bossa del mig del mallot aquest cop, per no portar armilla, la manxa a la butxaca esquerra, a la bossa de la dreta, la bateria, el cable, i l'endoll del mòbil, tot dins d'una bossa petita de congelats, menjàvem a Blanes dos panets de Viena. 

Sota la pluja abans d'arribar a Blanes, mentre i més encara després, fins a dubtar a la biblioteca de si fer una aturada per esperar al pas d'aquesta, fet que vàrem descartar, i per tant vàrem rodar sota ella mentre va durar, i va ser una estona llarga, també agraïda, molt. 

Mentre ens dirigíem cap a la capital del Baix Montseny vàrem coincidir amb una colònia d'amigues fent un festival, OMG.

Un cop a SC una aturada per dinar d'hora a tocar de l'una del migdia, pa amb tomàquet, pernil salat, dos gelats, una cola i mitja més, aigua, a aquest punt ja portàvem un bidó consumit d'aigua del bidó de més de 500 ml. dels quatre que consumiríem durant tota la jornada. Una dormida de la Reina de minuts, mentre carregàvem els mòbils directes a l'endoll de casa, i un inici direcció a Santa Maria de Palautordera per fer camí cap a Sant Pere de Vilamajor, seguint la proposta de la Betty, deixant per a la propera ocasió passar per Santa Fe i Sant Marçal. No va ser exactament així, no va ser exactament així, vàrem passar per Sant Marçal, clar que yes!

A aquest punt perseguint arribar a Cànoves a on una ruta equívoca ens portava direcció a Sant Elies, no hi volíem pas anar nosaltres a Sant Elies, però per dues vegades vàrem escalar, i escalar, i escalar sense aconseguir saber quin era el camí per aconseguir-ho a la cruïlla de Quatre Camins. Quan dic oer dues vegades és perquè en un primer intent pujaríem fins a dir prou, per tornar per on havíem pujat minuts abans, i uns minuts després decidíem refer el camí de pujada, per finalment desistir i baixar un altre cop fins a Sant Pere de Vilamajor.

Anàvem curts d'aigua per una previsió optimista, i al segon intent una calor sofocant, i unes reserves d'aigua a mínims clar indicador d'haver de deixar aquesta ruta per a una millor ocasió. 

Al carrer de La Font ens va portar aigua, un bidó consumit a la mateixa font. Després directes a Granollers, passant ara sí per Canoves, i fent una breu aturada per menjar-nos mig plàtan, a aquest punt unes molèsties musculars que res tenen a veure amb la fatiga, que també, si no a una sensació de calor intensa durant les darreres tres hores de Sol va comportar d'una anada a Vallromanes densa, sense bones sensacions, però pujant com avions a totes les pendents, i patint sempre al pla i baixada, com sona, com sona.

Mig plàtan al punt Sud de la ruta, a on les zones planeres del Congost ens va indicar que aquest no era un dia per ser-hi, i que de poder triar escalar fins a Sant Marçal venint pel Corredor, pel Santuari i no per Blanes hauria sigut també una bona alternativa.

Pel pas per Vilanova motivat per aquesta sensació intensa de calor un bany de cap a sota de la font, observat fixament pel gos de fusta, el cap ben moll em va ajudar a refredar-me, si més no a baixar un xic l'escalfor. Des de Sant Pere de Vilamajor direcció a Sant Elies que ja no portava la gorra Spok, perquè porto una reixa sota casc que si fa molta calor no és compatible amb la gorra.

Una aturada a Vallromanes, a on un entrepà de tonyina i olives, una copa de nata i xocolata, un Colaget, unes galetes amb Nocilla, dues coles, molta aigua, i un cafè cafeinat van ser una font d'energia per a refer-nos de la darrera etapa de Sant Celoni a Vallromanes d'una duració de quasi cinc hores, OMG.

Passada una breu estona, aquest cop sense fer un descans com el de Sant Celoni, reiniciàvem la ruta direcció a SV. Com durant tota la jornada escalant com avions, i fins i tot baixant bé fins a Premià, per anar patint a les zones més planeres, ara però sense Sol però amb una sensació curiosa, no de molta calor però sí rodant xops d'equipament, mitjons, calçat, culot, mallot, i guants, molls. Una arribada a casa ràpida per ser un final amb pujada a on la fatiga no hi era present, que bé, que bé, que bé.

Als darrers cinc quilòmetres consumint un bidó sencer de més de 500 ml. i un cop a casa, la xindria i el meló els protagonistes. Per sota dels 25ºC ara sense Sol a tocar de casa passades les onze de la nit, una temperatura germana als 24ºC a les sis de la matinada a la Riera de Llavaneres, he de pensar que rondant els 30ºC durant el dia. Una ruta exigent per aquesta calor, no diré intensa, sí pesada, que ha comportat que ahir diumenge passés a a ser jornada de descans, i avui, aquesta matinada tornés a ser de descans de bike.

Sense incidències, fora d'haver de fer un canvi de ferodes davanter a l'Inbred direcció a Sant Pere, i unes cadenes que podria ser que per un desgast important no superin les dues sortides sense fer massa soroll, veurem, veurem que diu el mesurador de l'estirament d'aquestes. Amb eines, amb llums Cateye-Powerled en marxa de matinada, i a les darreres dues hores de ruta. El BB de l'Inbred torna a donar guerra, he de fer el canvi, he de fer el canvi. 

MTB, MTB, MTB. 

La clau

De la porta de l 'aventura d'ahir.

MTB, MTB, MTB.

Preparant-les

I tant, i tant, els pneumàtics ja són a casa. Millor dit el gruix dels recanvis ja han arribat.

Els Maxxis Ikon tant en 26" com en 29". 

2.35 davanter per l'Inbred, 2.2 posterior per la 29".

Mateixes característiques de composició per les dues bikes.

Les cales Shimano les 51 per a MTB, ja són també aquí, i per tant les Shimano M230 tornaran a estar actives. 

Les cadenes HG40 també, he de valorar si passen a les trinxeres directament o esperen pacientment el seu torn. 

Els que ja són al seu lloc i demà ja començaran a volar són els mitjons Mavic Race, una bona decisió, i molt pràctica. 

Ara cal esperar l'arribada del líquid segellant Notubes, i els ferodes Formula R1 sinteritzats. 

Esperant a poder fer la comanda de la bateria XL pel Sigma Powerled. 

A nivell informatiu. 

MTB, MTB, MTB. 

Persecució

És la sensació quan a minuts de les cinc de la matinada sona el despertador i no fem cap moviment. Per avui excepcionalment iniciar la jornada a les sis, és a dir una hora després posar-nos en marxa, no la dels dels Dracs, perquè tardem sempre entre mitja hora, i fins i tot hi ha dies que una hora un cop ficants a dins dels equipaments de gala. Disposem de sis equipaments per la setmana, avui el Rei ha sigut el culot i mallot Pear Izumi Elite. Entre quatre tèrmiques, dues sense mànigues, i dues de màniga curta, tres Gore, i una Pearl Izumi, de poder ara a l'estiu sempre surto amb una de les tres Gore. Aprofito a baixar la primera bike del Mirador mentre vaig a buscar la tèrmica, el mallot i el culot, aprofito tambè per preparar els dos bidons d'aigua, que dormen a dins del congelador de baix, repetim sempre els mateixos bidons nous aquestes darreres tres setmanes, ara de més de 500 ml. per confirmar que van bé, passats els dies tornarem entre setmana als de 500 ml. també nous per estrenar, perquè els vells ja tenen uns quants anys, i el cap de setmana sí que tornarem a portar els nous de més de 500 ml. primer els omplo d'aigua, després trec les sabates del seu lloc de descans, la manxa, el casc Cratoni Terron, i les ulleres Limar Photocromàtiques de l'armari i ho deixo al costat dels bidons amb l'aigua, així com els guants Hirzl d'entre els tres, no puc combinar més de tres jocs perquè és un problema siguent quasi tots negres perquè costa no agafar una parella de la mateixa mà, de fet cada dia en tornar del Vol ja separo els guants que sortiran la propera vegada, de mentre faig tot això els bidons tenen temps de descongelar-se, i així poder posar les tapes, pujo amb l'equipament, culot, tèrmica i mallot, i un cop equipat baixo la segona bike del Mirador, sempre deixo les dues bikes en la mateixa posició, seguidament tapo els bidons,  i els fico al porta bidó de cada bike, fico les plantilles del calçat, ara a l'estiu entre Vol i Vol sempre descansen sense elles. La gorra, de totes únicament en surten dues, les Spok, sempre començo amb cinc Spok a cada temporada però no puc evitar d'obsequiar als amics d'arreu del planeta quan coincidim, d'obsequiar-los amb una d'elles, amb una petita joia d'aquestes gorres Spok, no sé com ho faig sempre acabo tingui les que tingui, amb dues gorres Spok, els complements en aquest cas gorra i mitjons tots dos de l'armari del costat a on hi tenim preparats els equipaments, cinc parells de mitjons Pearl Izumi són els que treballen cada setmana, ara a la primavera, i a l'estiu no acumulem dos equipaments per fer la rentadora, és a dir quatre, fa tanta humitat, no sempre calor, que tot seguit tornem del Vol posem els equipaments a rentar, perquè tot i sortir de matinada arribem xops a casa, però xops. Trec les dues bikes al portal del Mirador, abans però em calço les Sidi Dragon 2 blanques, em poso la gorra Spok, el casc, i les ulleres, el proper pas ja és obrir els llums Cateye-Sigma Powerled, per tot seguit  iniciar el Vol. 

A fer tots aquests passos no tardem mai menys de mitja hora, si hi sumem els dos cafès cafeinats d'abans de fer res que sempre són, encara és més descriptiu el procés d'aquest breu espai que va normalment de tocar a minuts de les cinc  quan obrim els ulls a minuts d'iniciar el Vol a tocar de tres quarts de sis de la mativada. 

Avui un Drac en la seva versió menor obligats aquest cop per l'hora d'enrederiment, ha sigut el Vol que ara passades les hores ens porta a gaudir de les millors sensacions, clar que yes!

Avui no hem vist el mar de prop, sempre el veiem és cert, però avui el retorn no anava de costat amb ell, sense menjar, sense beure, amb aigua això sí al bidó, sense incidències, sense coincidències, a 21°C crec recordar a minuts de tres quarts de set del matí, mateixa temperatura 1h01' després al mateix lloc, a la riera de Llavaneres. 

MTB, MTB, MTB. 

Molèsties

Lleugeres però persistents, a on els aires acondicionats han fet estralls, he superat part de l'agost, sí, i espero que els propers quaranta dies em respectin, espero. 

Per aquest motiu hem decidit no fer el Drac, rodant a trams planers. 

Moltes converses, totes interessants, de la propera WEMBO, de la possible arribada de les bikes noves, dels  recanvis de les actuals que estan venint, dels components de les noves que ja són a casa, que interessant tot plegat.

Les dues bikes molt bé, però un 10, un funcionament fora del BB de l'Inbred impecable. 

19°C a les 6 tocades del matí, quasi idèntica una hora després sempre a la riera de Llavaneres.

Equipats d'estiu, avui el mallot i culot Mavic HC, mitjons Pear Izumi, calçat Sidi Dragon 2 blanques, guants Hirzl, Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques. 

Sense beure aigua tot i portar el bidó de més de 500 ml. Sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb llums sempre en marxa, Cateye-Powerled, un mar tranquil, amb eines, amb manxa, pendents sempre de millorar la qualitat de les sortides. 

MTB, MTB, MTB. 

Emocionat amb alguns dels nous components :-)

2a part

Dels recanvis, a on primer vaig fer venir el líquid Notubes, i els ferodes dels Formula R1 de la Spot Brand.

I ara en segon terme la bateria de recanvis que venen cap a casa, tots l'A-B-C necessaris per la propera cita de MTB. 

Realment em calia fer aquest pas perquè un cop fet m'he tret un cert neguit de sobre. 

Parlem dels recanvis, dels components, del perquè tots ells són per a nosaltres tan importants. 

Fa uns tres anys vàrem valorar com a opció de pneumàtic davanter l'Ardent 2.4 convencional, alternativa interessant per ser competitius amb les nostres bikes rígides, crec recordar que també era EXO però no TR. Pel fet de no ser TR, no teníem encara aquesta alternativa amb Maxxis, aquesta opció no l'hem fet venir cap a casa.

Pel què fa els Ikon, he llegit a diferents publicacions dels USA aquests darrers anys, sempre articles, opinions, i sempre totes elles molt positives, estàvem en una posició similar que amb els Ardent 2.4, era un vol i dol, fins que fa uns pocs mesos amb la presentació dels Maxxis en la versió TR, i concretament els EXO, tant amb el model Ardent, com amb els Ikon ara sí va ser el moment de fer venir les que per a mi eren els dignes substituts dels apreciats Monorail en la versió LUST de 26", ara passats els anys des de les 26" de doble suspensió, en el cas que ens ocupa vàrem decidir canviar les gomes que havíem portat fins avui, concretament els pneumàtics Onza Canis TR, el motiu? la falta d'homogeneïtat de les parets laterals dels Onza Canis, que implicava que segons quines unitats per uns laterals més prims no podíem muntar-los darrera. Per altra banda teníem pendent també el canvi dels vells CrossMark LUST de Maxxis que encara feien camí amb la Vicious The Motivator com a pneumàtic del darrera. 

El primer test dels copdiciats Ikon va ser en la seva versió més extrema, la dels Ikon 2.35  EXO, i 3C, TR, davanter a les dues bikes de 29", que són els que encara ara porta la Spot Brand, i que fins el darrer dia va portar la The Motivator. Versió que ens ha funcionat molt bé, una carcassa que fins avui ni ha donat un sol problema, ara a la 26" jo porto la versió de 2.2 al davant de les mateixes característiques, vull dir EXO 3C TR, i també va molt bé. 

Darrera la Longboard ara porta l'Onza Lynx TR, i que jo sempre pel dibuix els hauria muntat davant no darrera, però tot el què he llegit és com a opció de pneumàtic posterior. 

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2014/09/onza-lynx.html?m=1

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2015/05/bikes-punt-i-test.html?m=1

Aquesta versió Lynx TR de l'Onza es veu més sòlida que el Canis TR, va també molt bé, tot i que als primers quilòmetres fa molt soroll, fins el punt de generar un tremolor incòmode a les pujades, fet que em va inquietar i molt abans de rodar a l'Europeu de 24 hores SOLO de Finale d'aquesta edició 2015 per temor a que la meva primera impressió de ser una versió davantera i no posterior fos la bona i ser motiu de frenar la capacitat rodadora del conjunt de la Spot Brand. No va ser així, va rodar perfecte al circuit pedregós de Finale. 

Ara però per la propera WEMBO, en aquesta ocasió del Mundial també de 24 hores SOLO tenia diferents alternatives per mirar d'aconseguir un millor rendiment, com ho són com a primera opció la possibilitat de fer venir dues bikes noves, opció que ja estem gestionant, i en segon terme mentre estem fent aquest  pas, mentre seguim en aquesta direcció, era necessari mantenir les dues bikes actuals en perfectes condicions, i per tant calia decidir fer venir totes les millores necessàries per a les dues bikes amb les que estem rodant. 

És a dir la Longboard portarà ara al davant el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR, i darrera el 2.2 en la mateixa versió. L'Inbred canviarà el pneumàtic davanter Ikon 2.2 EXO 3C TR que passarà darrera, fa uns dos mesos que el porto, i davant vindrà l'Ikon 2.35 EXO 3C. Les dues bikes portaran ara Maxxis Ikon EXO 3C TR. 

Les cales Shímano per on anem? la Reina ara roda amb les sabates Mavic Fury, i Pearl Izumi 2.0 crec recordar aquestes segones, ara gestionarà un tercer parell de sabates, les clàssiques Shimano M230, necessita recuperar a les imbatibles Shimano com a recurs final en condicions extremes. Per la meva part també aniré amb tres alternatives, les Giro Privateer, i les dues Sidi Dragon 2. Les primeres reservades per les curses, les altres dues germanes per rodar dia sí dia també. Han de venir cales noves perquè no en teníem més, és a dir en tenim quatre, i ara en tidrem sis de muntades i una de recanvi.

Mitjons, sense dubtes, com jo amb els Pearl Izumi a on cada dia que surto en bike a l'estiu van agafats dels meus peus, sempre jugo amb cinc parells ala setmana, ara la Betty disposarà de cinc parells de mitjons Mavic amb aquesta propera arribada. 

Aprofito per esmentar que espero l'arribada de l'hivern més intens per fer venir els guants Hirzl per a la Reina, de poder i de donar-se l'oportunitat en vindran dos jocs més mínim. 

Ferodes i cadenes, Formula sinteritzades, i com a cadena la Shimano HG40. A nosaltres els ferodes Formula per a R1 si no són sinteritzats no ens funcionen, també ens funcionen les Kool Stop també sinteritzades, i les cadenes de 6-7-8v sempre de Shimano sense importar la gama. Aquest darrer punt el de les cadenes el tinc al punt de mira, concretament les HG71 són també interessants per a mi :-)

MTB, MTB, MTB. 

Tinc pendent la bateria XL del Sigma Powerled que vindrà per a l'Inbred, esperant a que estigui disponible, així com també he de fer venir, no urgentment els nous BB, dubto si decidir-me pels clàssics Shimano XT de 13€, o els indestructbles però també elitistes Chris King ceràmics de més de 100€. 

Fet aquest pas dels recanvis que us he exposat en primer terme aniré preparant la propera intervenció al blog dels nous components, perquè aquests no han parat d'arribar. 

Ja no et dic res si finalment venen les noves bikes, aleshores el blog tindrà un moment interessant, quasi tant com el de l'instant de la darrera arribada de la FAT d'en Xavi. 

Plans

Fets, plans fets, realitats diferents. Ho dic perquè ahir havia de ser una aventura per sobre dels 150 Km. començant a les 5 de la matinada a pedalar, i la realitat va ser un Vol per sobre dels 100 Km. començant a les 8 del matí.

Teníem les dues bikes a punt, i això va ajudar en la seva mesura a iniciar l'aventura, aquest cop esmorzats abans de sortir, per no ser un Drac el tram de dues hores de cada dia, si no una sortida rondant les 10 hores.

Ahir equipats d'estiu, portàvem a una de les bosses del darrera del mallot l'armilla, jo als primers vint minuts amb manegots Pearl Izumi, sí, sí, amb manegots, crec recordar que a 19°C a la riera de Llavaneres a les vuit del matí, 5°C més a la riera d'Arenys de Mar a tocar de les onze de la nit, culot Gore Bike Wear Power 3.0, tèrmica de màniga curta de la mateixa marca, mallot Single Speed Austràlia 2012, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, guants Hirzl. Darrera de les tres bosses, a l'esquerra la manxa i el carregador amb el cable del mòbil tot protegit dins d'una bossa plàstic, a la del mig l'armilla i els manegots, a la de la dreta, un plàtan que va tornar sencer a casa. 

A aquesta mateixa bossa del mallot una  primera pedra del Dolmen de Ca l'Arenes, i una segona artificial propers a Cardedeu, aquesta darrera per la seva forma, la primera per ser del  mateix lloc que el Dolmen del -2500 abans de la nostra era, OMG.

Un inici fins al Santuari del Corredor conegut, un itinerari nou fins a Villalba passant pel Dolmen esmentat, descobert a finals dels XX (1997). A Llinars mengem un panet de Viena, jo dos, i mig llonguet, ja no serà fins a Vallromanes que gaudim d'un bon dinar, a aquest punt hem consumit mig bidó de més de 500 ml. d'aigua, al final de la jornada en vàrem consumir un bidó sencer més. Cava durant el dinar i molta aigua. Després refem el camí cap a Sant Celoni, a on hi arribem rars, minuts abans, a una aturada breu per repassar l'eix davanter CarbonTi de l'Inbred amb les meves eines, la Reina no tenia bones sensacions, una mica per tot, i aquestes, les bones sensacions ja no tornarien ahir. Menjàvem a SC, trufes de xocolata, OMG, tres, beure, aigua, molta, més menjar, pa, i més pa. 

Passats els minuts una calor densa ens va indicar que era hora de marxar, de tornar a SV sense passar per Blanes, dit i fet. Olzinelles el túnel del temps triat per ser prudents a aquest retorn al Mirador, mtb, mtb, mtb. 

Del pas per Olzinelles, no recordo res, OMG, sense Falgueres Màgiques m'adono que tampoc recordo res. Després el pas per Collsacreu, Arenys de Munt, per Arenys de Mar a 24°C a les deu tocades de la nit,  Caldetes, i directes a casa per Milans, tot per ser propers als 100 Km, i per mirar de ser per sobre dels 2.000 m +, aprofitant el darrer dia dels Vols prudents. Arribada al Mirador a tocar de les onze de la nit sense les bones sensacions, és cert, però havent abandonat bona part de les dolentes. 

Les Sidi Dragon 2 bé, no són les Giro Privateer, en cap cas, en cap cas, però bé. Què dir dels guants Hirzl, van molt bé, quasi tant com a guants com l'Inbred com a bike. Ahir mentre rodava des d'Olzinelles cap a Collsacreu per la pista que va al Santuari de Sant Martí de Montnegre la pensada era, va tant bé, però tant que crec que supera l'etapa de la Superlight, no ho sé, i amb aquestes pensades res és fosc tot i que a aquestes alçades ja feia una bona estona que rodàvem amb els llums en marxa Cateye-Sigma Powerled. 

La nit passant pel Montnegre té el to de les grans gestes, i cada mirada a l'horitzó és plena de magnífics instants, breus, sí  però seguits, tant que costa de gestionar el moment.

El terreny literalment impecable sempre però de podi el del Montnegre per la seva cara mirant a Olzinelles, amb una adherència sensacional al mateix temps que molt i molt rodador, costa de comprendre però és una realitat.

Ara, avui descansant, una setmana de 6/7 Vols,  està prou bé, no molt bé, si miro el què queda per fer, però si miro enrere aleshores un somriure :-) marca el to de la sensació de satisfacció. Tornant al primer pla, el què queda per fer saltem a 7/9, retorn per nombre, no per tipus a les propostes de febrer, març, abril, i maig que ens han portat el millor resultat, un títol de dos, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Summer rides

Here we go again.

Summer is SC is typically hot and humid, with temperatures in the high 90's and a terrible humidity percentage, a weather that does not invite to get on the bike and give your 100%.

But despite this, for some reason this last weeks the temps have been bellow the standard, and although the humidity is terrible, the mornings are cool enough to get on the bike again. And so I've been riding for some days on the Swamp Rabbit trail.

I've been testing different configuration of pressures, but it's clear that to ride the Swamp the higher the better. The bike is working perfect, the Ventana "El Gordo" is fat but so fast I've been beating other bikers with lighter bikes and thinner tires. It's true that the fact to roll with fat tires, gives you a final 29" on the external diameter, and once your speed is getting up, it's just a question to be able to keep it up ... if you can, you roll really fast.

The Swamp is a "green way" like some of the ones in Catalonia, and you can always find plenty of people, runners, bikers, families ... I love to ride there, and now even more that I can leave home and don't need my car to get closer.

Some pics of the last days, hope you enjoy...

From Greenville SC, Javi Paricio