Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de gener 20, 2015

Dimarts a 4°C

Això ja és més divertit, 6°C amb sensació de 4°C, ho indica el pronòstic i ho confirma la June que ha marxat fa uns minuts. Avui crec recordar que és el dia més fred a SV des de l'entrada de l'hivern. 


Ara per ara mentre escolto el primer de tres dels quarts de les set d'aquest matí, la perseguim des de les cinc poc tocades de la matinada, i la percepció, la sensació no és de Vol. 

Tinc temps, de fet fins a dos quarts podria iniciar el Vol, però el fet és que les ganes de ser poden aterrar al migdia. 

El fet és que una posició calmada no és limitació per una constant hiperactivitat de conceptes, OMG, en puc donar fe. 

Des del Mirador del Drac el primer cafè ja ha caigut, fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de gener 19, 2015

Per demà

Un pronòstic favorable a poder inciar amb normalitat els Vols d'aquesta setmana, que bé, que bé.


La Vicious ara amb la correcció de pressió a l'alça del pneumàtic Canis ja no presenta problemes remarcables, dic remarcables perquè discs i ferodes han de caure a curt termini, cadena també, la resta es queda resumit amb un sol mot o dos, plural, sí, rodes i pneumàtics, de fet moriran al mateix temps, o no, i aquestes rodes indestructibles seguiran després de caure les gomes actuals. La resta de components de la bike com les rodes no accepten una substitució de bon grat, seient, he fet el canvi i passats uns dies he tornat a l'original, tija el mateix, potència i manillar he fet tantes variacions als darrers anys que ara ni idea per on passaria una millor proposta que la que utilitzo, ni idea, de fet des que porto la potència actual i el manillar de titani a 12º de retrocés i 700 mm. d'amplada no he fet cap més canvi, fora de les allargades de la potència, avui a 120 mm. +6º, no a 90 i -6º, com era la tradició a casa des que anem en 29", de fet la Reina encara hi va. Bieles, plat, i pinyó, bé quan ets a les antípodes i t'agrada, t'hi quedes, doncs això, increible, sense aquest conjunt la bike no proposaria el què transmet, personalitat lligada a la proposta de quadre i forquilla, la cinta de manillar de pell, OMG, el portabidó King Cage, la versió amb la bossa incorporada a sota té un mot, fenomenal, però per la seva menor secció no pot portar els bidons de 750 ml. sí sense problemes els de 500 ml. frens, jo diria que darrerament la bike frena menys, un cop es produeixi el canvi de discs, veurem, però avui per avui bé, pedals, de reputació fràgils, però a data d'avui bé, la bossa a sobre del TT, bé diria que aquesta és la darrera millora i la més funcional en temps, aquesta i la funda anti-granades de mà pel mòbil, gràcies Bec, ja no porto la teva, però com molt bé ens vas dir, feu test amb aquesta que és la meva vella i si us va bé demaneu la nova evolució millorada respecte a aquesta, doncs això, doncs això, un deu, però un deu, OMG. Direcció també bé, un clàssic entre els clàssics, i tant, i tant. Però al cap hi tinc el pneumàtic 2.4 TR, omg, omg, omg, hauré d'esperar però perquè he de definir millor la llista de recanvis no sigui que els 2.4 TR quedin per a una altra ocasió, per cada penumàtic TR com aquest tinc quatre jocs de ferodes Shimano, o tres discs Shimano CL, he de fer punta al llapis pel què fa a properes compres, el pressupost és elevat, sí, però també molt ajustat a unes necessitats marcades pel consum, pel desgats tant d'equipaments, no paren de caure esmicolats, com de recanvis, necessitan ara sí ara també més i millors propostes, com en menor grau de components, llums del darrera, i bateries Sigma que són prioritat per posar un exemple quan tingui la llista ben definida. 

MTB, MTB, MTB.

Ara per ara però tot quiet, són les vuit del vespre i plou, una pluja lleugera, moment ideal des del Mirador per gaudir d'un bon cafè, oh yeaaaaah!

De fet estic satisfet perquè aquesta intervenció ja parla únicament de components i recanvis, vol dir que estem a un segon tram, ja no d'equipaments dels genets, i que ara els hi toca el torn als Dracs, són bones notícies, molt bones notícies.

Crec que demà fent cas del pronòstic el Vol serà de migdia, per evitar el fred de la nit, tot i que 8ºC no és en cap cas de ser una realitat un obstacle preocupant, però podent rodar al migdia crec que m'ho faré fàcil, no per res, sí per tenir un propòsit ara per demà, i si a les cinc del matí obro els ulls i salto automàticament del llit aquesta ja serà una altra aventura que podria comportar un inici de setmana a doble Vol, per què no?

Pronòstic fet realitat

Un inici de jornada dins de les pluges d'hivern, OMG.

Unes temperatures prudents, i una pluja també dolça de les que no fan mal, i que són bones per a tot. Dins de les jornades grises aquesta té el millor to.

Aquesta matinada ha sigut inexistent, un descans lleuger, planer ha comportat d'un inici de setmana molt interessant, de fet la setmana passada ja va acabar dins d'un tram del dia a dia molt positiu, a on les circumstàncies que no depenen de nosaltres ens tornen a alliçonar severament per recordar-nos que res depen de nosaltres quan els temes són llei de vida, i hem d'estar contents, fins ara i des de fa unes setmanes, únicament són un avís, res més, però molt propers al abisme més fosc, OMG.

Dins d'aquest tram, el dia a dia roda sense aturades, sempre roda, el privilegi que tinc, que tenim des del Mirador del Drac és que podem decidir des de fa uns anys quan ens enfilem a la roda i quan senzillament mirem de no fer-ho, dic mirem de perquè crec que no deu ser possible no ser-hi sempre a dalt, siguin quines siguin les decisions preses, crec que vaig veient que les sensacions marquen el to, sí, i les realitats són lluny d'aquestes, fent referència a aquest pas del esdeveniments. OMG.

Plou, no para de ploure, el pronòstic indica que plourà avui, i que demà podré tornar als Vols sense aquesta característica tan singular des de fa uns anys, les pluges són escasses al nostre país des de fa uns anys, hi ha hagut als darrers cinc anys excepcions sí, que cofirmen la regla. De fet si hi penso veig que el meu dia a dia no preveu la pluja, i no ho fa per la seva excepcionalitat.

Tinc la possibilitat de fer venir un pneumàtic 2.4 TR per a substituir l'Onza, tinc dubtes de si fer-ho per si la meva forquilla Vicious admet un 2.4, veurem, veurem, vull dir que no ho sé.

Ara a diferència de l'inici d'aquesta intervenció a tocar de les vuit del matí, a quarts de dues del migdia segueix la pluja com a reina de la jornada, en aquest precís moment amb més intensitat, sí, respiro tranquil, no tinc Vol avui, no tinc test equipament de pluja, si el tingués l'interès seria màxim, perquè la jaqueta Alp-X GT AS de Gore, seria la principal protagonista, sense cap mena de dubte, la resta de l'equipament el tinc clar, de fet excepte la unió botes-culot, la resta a tot hi he anat cercant remei, després de la darrera experiència d'arribar xop a casa, pensant que tenia un bon equipament per a pluja.

Hora de dinar des del Mirador del Drac, i tant, i tant, ahir a la nit una pizza va ser el festival de la jornada, ep i un bon dinar a casa després del Vol, un molt bon dinar, clar que yes! 

MTB, MTB, MTB. 

He de preparar la Spot Brand, alleugerir-la de certs components que ara passats els mesos des de Fort William no veig necessari de seguir portant. 

De cara a febrer, o març depenent de com tingui de clara la llista de components, serà moment de fer venir els recanvis del què ha de ser la cobertura dels popers mesos fins a octubre, última cita de ser del nostre calendari 2015.

diumenge, de gener 18, 2015

Salvant el dilluns de descans


No per res, si per evitar de no sortir avui pel fet que un pronòstic de fred, núvols i vent no ajudava a sortir, dins d'un Sol puntual que no aconseguia imposar-se.


Per sort el pronòstic per demà era de pluja, i per tant tocava o sortir avui o parar dos dies.

Dit i fet, un Vol prudent, molt, no per les pendents considerables que he fet, molt lent, més encara, per prudència, perquè la sortida no hauria sigut si no fos per una previsió de pluja per demà.

Equipat d'hivern, però d'estiu guant Hirzl i calçat Giro Privateer amb punteres Mavic, portava avui un segon joc de guants els Alp-X de canell curt de Gore, res més avui, perquè estava decidit a rodar proper a casa, el culot Mavic Echappée, mitjons Inverse HM Tr@il, tèrmica de màgica curta Pearl Izumi, jaqueta Xenon AS, protector de cara i coll, gorra Spok. 

Una setmana llarga de bike, interessant, plena de trams difícils, a on seguir la rutina del dia a dia de bike ha sigut el propòsit, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador de, Drac dies de Single Speed.


Sense incidències, ni coincidències, sense eines, amb aigua, sense beure, sense menjar. 

Una jornada de pas, a on no hi serem masses dies de poder evitar-ho, perquè m'ha costat fer el Vol abans, de mentre, i de després, perquè la sensació ara és de pesadesa, no molta, però lleuger en cap cas.

MTB, MTB, MTB. 

Demà jornada de descans, a on aprofitaré per gaudir-ne, oh yeaaaaah!

Del cap de setmana, el dissabte

Avui un Vol interessant, sí, pel fet que he fet una volta no idèntica a la que feia ara fa uns 35 anys, OMG, però sí molt similar, abans per carretera, ara de MTB. 


De SV a Mataró, d'aquí a Parpers, després fins a Llinars, i directes a Sant Celoni, després d'un breu dinar, Hostalric, Fogars, Tordera, Palafolls, i cap a SV.


Una única aturada molt breu després de la de SC, a Sant Pol, per comprar tres bracets de gitano, dos de crema i un de nata, i també un tros magnífic de coca farcida de crema, OMG. Els bracets han caigut en segons, potser un minut i poc més, la coca ha caigut a Canet, clar que yes! 


A aquest forn hi compraré molt pa, i tant, i tant. Un poble si no té un bon forn de pa, no és aleshores el millor lloc per viure. A Sant Pol tenen molta sort, que bo que estava tot, mare meva.


Com he rodat de bé avui, molt i molt bé, quasi proper a les millors sensacions del passat hivern, ja era hora, ja era hora. Que bé rodar sota el Sol, quina calidesa.

 
He begut una cola per dinar, i un bidó de 500 ml. d'aigua per tota la ruta, de crec recordar set o vuit hores. Sense eines, amb manxa, amb els llums en marxa Cateye-Powerled des de Palafolls, sense incidències, i sense coincidències. 

Equip, Lake MX140, mitjons Endura, culot Mavic Echappée, tèrmica de de màniga curta i  jaqueta Xenon AS, les dues de Gore, guants Hirzl, gorra Spok i protector de cara i coll, i a Tordera, guants Alp-X de Gore de canell llarg, gorret Assos, i doble protector de cara i coll. 


La caiguda del Sol un fet que visc cada dia, sí, l'explosió de colors, memorable, però memorable, omg, omg, omg


Tinc un pla per una aventura, de fet també ho vaig exposar de passada al Blog, i de consolidar-ho compartirem aventura a The Great Escape MTB, i tant, i tant.

Avui mentre pedalava pensava que demà seria una bona oportunitat per fer el Vol a Cap de Creus, després he pensat que havia d'agafar la June, i he pensat, fer sí però en bike i prou, res de cotxes per poder pedalar. 

Demà un pronòstic que marca temps ennuvolat, i unes temperatures més baixes refreden els meus plans de bike per demà, veurem si m'activo o no. 

Sense incidències, sense coincidències, rodant a 11°C sempre, però amb sensació tèrmica més freda.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Ara quan publico aquesta intervenció ja estic al matí de diumenge, el despertador ha sonat a les sis tocades, i res de res, tot quiet, a tocar de les deu, i res de res, tot quiet, aquest pronòstic de fred, i cel ennuvolat em té en posició de repòs. 

Això sí des de les finestres del Mirador veig un cel generador de pensaments de nous Vols, OMG. 

dissabte, de gener 17, 2015

Dinar, sopar, cap de setmana

Un títol difícil de lligar si no hi aporto una breu exposició.


Ahir la jornada per un vespre anterior de bike, la matinada va ser de descans, no de despertar-se sí de Vols, i si bé era encertat per a mi pel què fa descansar, no ho era si volia sortir sense pluja, perquè per temperatura, ahir fins a quarts de cinc de la tarda feia molt bona temperatura, era la matinada un moment ideal. Després per l'arribada de la pluja i un vent fred vàrem decidir repetir hamburguesa, sí, sí dues aquesta setmana, per què no? 


En sortir de dinar un vent glaçat ens va indicar que la jornada estava canviant a totes, totes la calidesa de la jornada pel què fa a clima. Dinar tan bé i recepcionar aquest fred em va congelar les ganes de Vol per ahir, com sona, com sona. 


Un dia gris, de pluja pel matí, a on en cap cas provocava que tingués ganes de Vol.


Tot i tenir clar que el pronòstic indicava que el vespre seria sense pluges i amb temperatures prudents, una mutació important vers el què teníem abans i després de dinar.



Després d'un matí concentrat en el meu dia a dia, d'un migdia i tarda dens, de sobte el xip del toca Vol va activar-se, i dit i fet, en minuts l'equipament de gala, el bidó d'aigua, i en res ja estava pedalant. Ahir el Drac en format menor de dos quilòmetres menys va ser el recorregut que vaig decidir fer, de fet disposava de menys de dues hores per un compromís excepcional a l'hora de sopar, excepcional pel fet que rares vegades fem un sopar de gala, perquè aquest va ser un sopar de gala, gala, gala. 


Mentre va durar el Vol, la bike de 10/10, un petit detall a exposar, el pneumàtic davanter el Canis crec que està perdent la rigidesa necessària per entrar als girs de baixada, caldrà abans de tornar a sortir d'inflar una mica més aquesta petita joia. La resta va molt bé, he de pensar molt bé pel fet de ser una bike que ja porta uns anys amb mi ajuda molt, i és crec el motiu principal d'aquesta sensació tan bona, que bé quan es donen aquestes circumstàncies, que bé, que bé, que bé.


Sense incidències, ni coincidències, rar que a un vespre més prudent, vull dir més d'hora, no coincideixi amb cap biker, però ahir no hi vaig coincidir, un pas pel Pas dels Destructors, memorable. 


Sense eines, sempre amb els llums en marxa, Cateye-Powerled, equipat d'hivern per a una sortida de 10°C a tocar de quarts de nou del vespre a la riera de Llavaneres, tornant de fer el cap del Drac, mitjons Inverse HM tr@il, botes Lake M140, tèrmica sintètica de màniga llarga i culot Endura, jaqueta Xenon AS, guants Alp-X de canell llarg de Gore, gorra Spok, protector de cara i coll, a la bossa del darrera de la Xenon, guants Alp-X de canell curt, i un segon protector de coll i cara, també hi portava la manxa. La sensació de fred inexistent, sí però per sota dels 10°C per un vent que sense ser intens era fred, el mar a Llavaneres enfadat una altra vegada, sí, sí, sense saltar la barrera de contenció del passeig, però semblava estar per la labor de fer-ho.

Ara esperant, el sopar d'ahir per excepcional avui pesa molt, i les sensacions de pesadesa imposen una digestió lenta, ja vindrà el moment de ser de fer una bona sortida, ara però la necessitat és de repòs, mtb, mtb, mtb

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, aquesta una setmana a on sortir dia sí dia també està siguent un tram d'obstacles amics, per ser barreres simpàtiques de superar, com el dinar d'ahir, com el sopar.

He de decidir l'equipament d'avui, i abans també la ruta, d'entrada vindran les Giro Privateer amb puntera Mavic, i els guants Hirzl, i per seguretat els Alp-X de canell llarg de Gore, i un segon protector de cara i coll, ara a les deu tocades del matí el fred que entra per la finestra de casa és inexistent, veurem a l'hora del Vol quina és la proposta de clima per avui. No diré que estic emocionat, la gestió del sopar d'ahir, per la falta de costum costa de tramitar, certament, certament i això fa que sigui prioritari recuoperar la normalitat perquè les circumstàncies siguin les de poder arrancar el Vol, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Un incís, la Nau Insígnia té una proposta de remodelació abans de la seva arribada, vull dir, més prestació per aquesta petita joia dels Vols, omg, omg, omg

divendres, de gener 16, 2015

Dins del vespre

Hi ha hagut Vol, del Drac i el seu genet, no de la Reina encara.


Som dins d'un tram diferent, a on avui mentre pedalava evitar o no de fer un Drac complert no sé perquè ha sigut un tema repetit, i tant, i tant, al quilòmetre 42 encara estava pensant si atacar un Drac, finalment s'ha imposat la prudència i he anat tornant cap a casa, la qüestió era si anar a 50 Km. i a les deu ser a casa, o anar a 70 Km. i ser a casa a quarts de dotze.

Equipat de tardor-hivern, Mavic Echappée com a culot, guants Hirzl, protector de cara i coll, gorra Spok, tèrmica Pearl Izumi de màniga curta, jaqueta Xenon AS de Gore, mitjons Inverse HM tr@il, calçat Giro Privateer amb punteres Mavic, recanvi de guants Alp-X de canell curt de Gore, i la manxa a la bossa del darrera de la Xenon, per una temperatura constant de 11°C, tant a Canet com a Arenys, com a Llavaneres, com a Mataró. 

Sense eines, sense incidències, sense beure aigua, amb aigua, sense menjar, amb llums Cateye-Powerled des de l'inici, sense coincidències. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Ahir, perquè ja som matinada de divendres, la visita pel tema dels ulls comportarà de programar una petita intervenció quirúrgica, miraré d'aprofitar el febrer, el fred de febrer, renoi, renoi, renoi.

Avui un dia difícil de gestionar, pluja i núvols la resta del dia,  no he fet el Vol de matinada, normal, ahir per l'emoció post Vol del vespre, a la mitja nit començava aquesta aportació, i també perquè si les sortides estan massa properes no tinc bones sensacions, i sense elles, sense les bones sensacions no hi ha aventura de bike. 

Que bé que funcionen les noves tèrmiques, són menys càlides que les de Merino, sí, però mantenen millor la temperatura corporal, com sona, com sona, el tacte inicial és més fred, però en canvi fan molt millor la seva funció, ahir a 11°C no hauria pogut pedalar amb un calçat i guants 100% d'estiu amb una tèrmica de Merino, amb la sintètica de Gore fins i tot hauria pogut anat sense mànigues. 


Al migdia previsió de pluges, a la tarda-vespre no, veurem, veurem, prudent per preparar bé els Vols del cap de setmana, sí, però també amb ganes de seguir la sèrie setmanal que tinc establerta, ara mateix amb ganes, sí, que s'aniran accentuant a mesura que la sortida d'ahir al vespre quedi cada vegada un xic més lluny, mtb, mtb, mtb.

El segon cafè ha caigut a quarts de set del matí, ara proper a tram esmorzar, pensant, pensant-la, oh yeaaaaah!

dijous, de gener 15, 2015

El vespre

Aquest té avui un to de diversió, la Reina pot fer avui, podria fer avui un primer test de bike, veurem, veurem.


També ajudaria poder fer aquest Vol per gestionar el sensacional dinar d'avui, d'aquest migdia a SC.

OMG, OMG, OMG.

Avui al migdia a SC crec recordar que la temperatura era de 16ºC, el mot és increible. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 


Un bon dinar, una bona celebració, la millor companyia, i en darrer terme, un bon cafè, oh yeaaaaaah!

Equipats

No més, sí millors.

Els guants Alp-X de Gore de canell llarg per a la Reina ara la talla és la correcta.

Els manegots per a mi, bé d'allargada, però la goma de fixació superior gran, s'haurà d'ajustar.


La tèrmica de Merino Endura de màniga curta un 10. 

Aquests crec que van siguent els darrers equipaments per aquesta primavera-estiu, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Amb molta iniciativa

Sí, però miran de ser objectiu, és a dir dins d'una realitat que sigui comprensible a on ser entre Vols és l'eix de totes les propostes a The Great escape MTB.

Tinc un concepte al cap, curiós perquè fins avui no ha sigut mai coincident, semblava sí en algunes ocasions que seria, però quan aquest fet s'ha donat, no s'han donat les circumstàncies, no hi ha un perquè que expliqui aquest fet, senzillament no s'han donat. I no faig referència a terceres persones, en cap cas, l'any passat mateix va ser curiós per a mi a dalt del meu Drac, vaig gaudir d'una preparació modèlica, que noi va ser infructuosa, vaig viure una grana aventura a Finale, però a l'agost les condicions, les que siguin em van comportar un segon bany dins del circuit de Fort William, el primer va ser a Storm-Lo, a Canberra, les d'Austràlia ara sí que les vaig veient més clares, algunes, vull dir els motius del bany de Canberra, i de fet aquestes han fet que a Escòcia no es repetissin, i el resultat per a la Reina va ser contundent, de fet la Betty ja fa fer una gran cursa a Canberra, però no va ser suficient, jo no, jo no vaig fer una bona cursa a Storm-Lo 2013, a diferència de Fort William 2014 com a Finale 2012 dins de les circumstàncies que tenia sí que tinc la sensació d'haver fet molt bona cursa, però lluny de la que hauria de fer per assolir millors resultats, molt lluny. 

El premi d'un bon hivern de l'any passat va ser sense cap mena de dubte Finale, OMG, i de fet ja en van dos de magnífics, ara però per aquestes dues grans aventures de Finale, per la manca de resultats als Mundials de Canberra i Fort William, la contradicció és màxima, la motivació per tant a màxims, com? clar, clar, si a Finale he aconseguit dues bones curses, la darrera al maig 2014, si l'agost del 2014 va ser un mes terrible per a mi, per aquesta bronquitis aguda, i un mes després tot i el bany de Fort William tinc ara una percepció d'haver fet una bona participació, ara a aquest 2015, i ja desde novembre estic molt decidit a repetir aventura Mundial, passant primer per test Finale 2015, aquest cop miraré d'estar més atent que mai a la transició de Finale a la propera cita, fins ara deia Califòrnia directament, molt decidit, vaig a ser més prudent, es va acostant la data, tot i ser per dies llunyana però a efectes de sensacions és demà, i aquesta percepció fa que mentre rodo com dissabte i diumenge a dalt de la bike una filera d'hores llargues veig l'horitzó de fites amb uns altres ulls, i per aquest motiu Califòrnia ara el veig diferent, el primer propòsit com cada any des del 2006 és Finale, després com que tota la logística camina cada dia per poder afrontar el Mundial, és a dir de decidir participar-hi és únicament una decisió perquè els preparatius els tenim tots al dia sempre, aleshores decidir és comprar els vols d'avió i la resta sempre està treballat fins el darrer detall, darrer detall que implica sempre una feinada infinita d'aspectes nous no previstos, però únicament aquests, que són molts però fins avui abordables sempre. 

Ara des del Mirador veient com el Sol imposa una jornada càlida, de fet la matinada ja ho ha sigut, i el vespre?

MTB, MTB, MTB. 

dimecres, de gener 14, 2015

Jornada després del Vol

Ser un aficionat, ja no sé si dir apassionat, un aficionat implica, comporta veure la feblesa d'aquest grup a on sóc, en el sentit que avui està siguent un dia de descans absolut, tot i que aquesta matinada hi ha hagut Vol, ara a la sortida de la fi de la jornada la sensació pel fet d'haver deixat passar el Vol en primer terme al migdia, i vespre en segon terme, dos trams a on la temperatura era l'òptima per gaudir del Vol sense un fred extrem propi d'aquestes dates, és una sensació de descans, d'una jornada de descans.

De fet tot suma avui a pensar en aquesta sensació de jornada de descans pel fet que aquest matí hem seguit amb el tema visita a metges, avui temes dentals, demà temes d'ulls, a on ja fa uns mesos que estic en tractament fins fa una setmana amb antibiòtic, i perquè no pel fet del dia a dia intens que per posar un exemple és motiu de pes a la necessitat d'aquest tractament tan proplongat pel que fa referència als ulls.

Aquesta percepció de descans he de veure si es limita a la jornada d'avui, o és una necessitat més prolongada, vull dir avui creia que al migdia no podia sortir a pedalar, finalment sí que s'han donat les circumstàncies per fer-ho, no s'han donat les sensacions, en cap cas, de fet aquesta matinada m'ha costat completar el Vol, tant que no l'he fet com tenia previst, decidint dins del mateix Vol anar retallant cap a casa. 

No és fatiga muscular, les sensacions a dalt de la bike bones, i més escalant, és una necessitat de descansar, semblarà una contradicció, sí, però crec que demà i fins diumenge ho veurem si és puntual d'avui, i a on d'allargar-se tampoc passarà res. Llegia un article dels USA fa uns mesos a on esmentava els error més comuns dels cicilistes, la llista era llarga i dins d'aquesta un era el de no descansar bé quan es descansava, un segon era el de no rodar amb prou duresa quan les circumstàncies ho requerien, miro de no ser dins d'aquest dos grups, és a dir miro d'aconseguir descansar bé, i pel què fa a la intensitat dins de les sortides, el cap de setmana i concretament també ahir, aquesta intensitat en primer terme el cap de setmana per la càrrega de quilòmetres per a mi considerable per estar a aquestes dates, fent referència a l'estació més freda de l'any, i en segon terme ahir per la intensitat, espai que no tenim, no tinc per costum practicar, però que per diferents motius ara i durant els propers mesos crec que podria ser un tram que s'anés repetint, dins d'una prudència rellevant, les càrregues d'intesitat a casa amb prudència sempre, com també les que van lligades a trams molt tècnics, fent referència a sortides que requereixen de molta habilitat a dalt de la bike, certa sí, excepcional en cap cas. En el nostre cas com deia el President això no serveix per res, dic en el nostre cas, pel fet que l'experiència als darrers anys de millorar aquest punt amb una dedicació important no ha comportat en cap cas uns resultats positius, ni tampoc ens ha aportat bones sensacions, de fet des del 2009 ens hem allunyat de les cites periòdiques amb d'altres bikers a on la tècnica a dalt de la bike era un punt molt important, pels motiu que us exposo, i per allunyar-nos de la necessitat d'aquests grups a rodar en zones de sensacions adrenalítiques, que sempre van lligades fins i tot a visites a pistes d'esquí transformades estacionalment en zones de MTB radical. Jo no esquio, no ho he fet mai, m'apassionaria fer-ho però tampoc estaria de fer-ho, dins del grup dels fora pista, en aquest tram no ens hi sentim còmodes, qüestions de gustos, per tant exent de diferències, diferents prioritats res més, o preferències. 

Sí, sí, temor ens genera aquesta pràctica o aquest apartat dins d'aquesta disciplina que practiquem amb certa constància. 

Avui, aquest migdia un magnífic premi, una hamburguesa gegant, OMG. Posant punt i final a aquest moment, estava sensacional, i crec que ja en porto quatre d'hamburgueses memorables, un bon cafè, de fet dos, mtb, mtb, mtb


M'he allunyat una mica del motiu d'aquesta aportació, el fet, descansant aquest migdia i aquesta tarda, un mot molt positiu, molt, ideal per seguir rodant els propers dies, a les properes hores?

Des del Mirador del Drac, avui tot i ser de MTB, puc afirmar de descans, demà de matinada a les 5 del matí veuré si aquest, aquest descans inclou la matinada de demà, de ser ja seria tot el dia per un compromís sensacional i emotiu al migdia de demà que serà motiu d'intervenció al Blog, clar que yes! :-)

MTB, MTB, MTB. 

Em pesa la darrera intervenció del Blog, la del Vol d'aquesta matinada a on les imatges van vestides de foscor, de nit, aquest fet em comporta ara d'una sensació distant, no propera :-( curiós perquè fa poc la sensació era antagònica, el què és evident és que estic a una zona nova per a mi.

Per força

He fet Vol de matinada, sí, i perquè ahir vaig decidir no sortir a la nit per donar oportunitat al Vol d'aquesta matinada. 


Sona rar dir Vol de matinada, perquè no he vist mai el Sol, tampoc cap indicador de la seva arribada. 

Si surto a la nit com ja vaig esmentar fa poc estic tan emocionat quan torno que no puc agafat el son, i aleshores vaig pensar que millor posposar la sortida d'ahir al vespre, també va pesar que avui no ho tinc bé per sortir al migdia, i per tant era o matinada o nit, i deixar-ho tot pel darrer moment no és per a mi una bona proposta de poder-ho evitar. 

Avui m'ha costat arrancar, també m'ha costat molt rodar, a 11°C a tres quarts de sis, a 10°C una hora després a la riera de Llavaneres, tot i no ser unes temperatures per passar fred, no sé si per un lleuger vent, també per una humitat alta, per un equipament per a 0-12°C és a dir un xic desplaçat per excés, per ser uns moments de l'arribada de la Nau Insígnia determinants, vull dir per tot un conjunt de factors, en cap cas per fatiga perquè escalar, escalava molt lleuger, però he anat retallant minut a minut la tornada a casa fins a restar quasi quaranta minuts al Vol previst d'avui. 


El fet però és que la sensació ara és d'una emoció desbordant, de molta satisfacció, que bé, que bé, que bé.

Sense incidències, l'Onza no presenta cap pèrdua d'aire, sense eines, amb manxa, equipat com us vaig esmentar ahir, amb llums sempre, el meu del darrera s'ha mort, he portat el de la Spot Brand. Sense menjar, sense beure portant aigua però. 

Ara des del Mirador del Drac, esperant la nit, mtb, mtb, mtb.

Preparant la matinada

Perquè ahit a la nit no hi va haver segon Vol, ara no penso per una activacio del pilot automàtic en el proces previ al Vol d'ara, sí amb el possible Vol del vespre d'avui. 


MTB, MTB, MTB. 

Sona un quart de sis al campanar de SV.


Sonen dos quarts al campanar de SV.

dimarts, de gener 13, 2015

Intuint la nit

Sí, sí, com sona, pel fet que el migdia ja ha sigut, bé de fet passa per a tots d'una manera o d'una altra, sí, però pel què fa a aquest espai faig referència concreta al Vol del migdia, no s'ha donat el cas a la matinada, i demà? no ho sé, però avui el Vol del migdia, un bon Vol. 


Diferent, sí, tinc una incidència, el pneumàtic davanter, l'Onza a patit un petit tall baixant de Santa Mònica a Llavaneres, per un cop molt sec a un tram molt deteriorat per les obres actuals, he de pensar que gràcies a ser TR s'ha anat desinflant lentament, que bé, he hagut d'aturar-me un primer cop al forn de Llavaneres, menjar-me dos panets de viena fent temps perquè el líquid segellant NoTubes fes la seva feina, a la tercera aturada l'ha fet, sí, però jo ja havia decidit fer camí cap a casa, i de 40 Km. ens em quedat en 30 Km. no passa res, ja està bé, ja està bé, i tant, i tant, de poder aquesta setmana miraré de no perdre el ritme de sortides, que dir-ho és com no dir res, perquè no dependrà de mi, les sensacions són les que són i poc hi puc decidir, ja està bé però tenir la intenció de sortir a fer el proper Vol, d'aquí el títol d'aquest aportació, l'anterior ha caminat prou bé, oi que sí?


Un Pas dels Destructors memorable, a on els pensaments roden sempre entre estades llunyanes a SV, inevitable, perquè ja fa anys que no participem a cap esdeveniment local, mai masses, vull dir mai masses anys, i per tant quan penso en cites de MTB totes queden lluny, tampoc molt, però una sola no requereix de l'avió, la resta totes, OMG.


Dubto si avançar l'arribada de les bosses de viatge, perquè tenim una cita als UK i una participació a una cursa que el títol d'aquesta esmenta el mot Enduro, i crec que els Dracs de destí que ens hi esperen no sé si si seran els que ens hi han de portar, a l'enduro vull dir, veurem, veurem. Ell que miro de fer és d'estudiar de portar les nostres bikes, tot i que finalment crec que no serà perquè ja tenim el Vol reservat sense elles, i els canvis si no venen en forma de proposta de tercers nosaltres,  jo no sóc de canvis, o sí, o sí si la proposta d'aquest canvi no l'origino jo. 


Ara per costum ja tinc gaudir de la Poció Màgica de les Falgueres, i per tant per la repetició d'aquesta  ja no recordo que trobava a faltar de la Nau, hi ha una Corona de Granit que impulsarà la Nau Insígnia, a on els cavallers hi són, hi ha els destructor protegint-los, no hi ha dubtes, no hi ha preguntes, per tant seguiré gaudint del pas per les Falgueres Màgiques, oh yeaaaaah!

Equipat de tardor, a 14ºC a tocar de les dues, culot i mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer amb puntera Mavic, tèrmica sense mànigues de Gore, jaqueta Intermediate d'Assos, guants Hirzl, un protector de cara i coll, i gorra Spok. Sense eines, amb manxa, amb aigua, sensa beure, amb llums, sense funcionar, sense coincidències. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, esperant el pas d'aquest mes, per donar pas a l'entrada del febrer, perseguint el març, no l'abril tinc ganes aquest any de ser a tocar de març, ja no a març, no cal, no cal.

MTB, MTB, MTB.

De sortir aquest vespre, l'equipament el d'abans d'ahir, i tant, i tant, i de no ser, i ser la matinada de demà ja el tindré preparat, clar que yes!

Intuint el migdia

Sí, sí, si serà de Vol, de descans, de fet deixar passar el Vol d'abans del trenc d'alba té això de tres sessions possibles en queden ara dues.


No ho valoro, constatació, em limito a això. 


Fem un cafè?

Gestionant el retorn del llum del darrera Cateye :-) millor dit el canvi per un que funcioni. 

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de gener 12, 2015

Visita a l'Andreu

Ara fa uns dies, sí, per atacar el canell de la Reina, i a on per prudència va implicar aquest dolor al canell al darrer dia d'aturar els Vols, ara tocava passar pel fisio, i ara després de tres dies d'haver-hi anat ja comença a veure la llum.


Veurem, veurem, de mentre descansant, avui Home Cinema coincidint amb la meva jornada de descans, o jornades, no ho sé, demà ho veurem, oi que sí?


Pensant, pensant-la, com fer que la Nau Insígnia ens faci brillar a tots, OMG.

M'emociona pensar en la logística transoceànica dels Vols de Drac partint tots del pont de la Nau Insígnia, molt.

Ara des del Mirador del Drac, esperant a veure què passarà demà, tres possibilitats d'entrada ara, matí, tarda o nit de demà omg, omg, omg, o cap, o cap. 


MTB, MTB, MTB.

Equipaments, nous equipaments

Dins de la millora d'aquests, dins d'aquest tram a on mirar que cada detall ajudi a afrontar en millors condicions els propers trams SOLO aquests darrers dies amb una seqüència metòdica han anat arribant tots, fins aquest matí que han arribat els darrers.


Tèrmiques, ja les tenim totes, amb i sense mànigues.


Guants, d'entrada de funcionar els Hirzl els tindrem solucionats, avui han arribat els segons guants de cursa de la Betty.

També ha arribat el nou culot de Gore per a mi, de fet ara serà un model popular a casa, n'han arribat tres les dues darreres setmanes, quan fins ara no hi podíem accedir per uns preus per a nosaltres com Assos, impossibles d'assolir rotant tant tots els equipaments. De fet per a mi d'aquests culots un i prou. 

Ha arribat un nou mallot, un Alp-X de Gore, sensacional, no per a mi tampoc, fins avui, perquè pel proper mes crec que el faré venir cap a casa, aquest cop sí per a mí, de ser ja us el presentaré si em deicideixo a fer-ne venir un.


També fa uns dies va arribar el darrer culot Pearl Izumi per a la Reina, ens falta decidir el segon mallot de cursa de cedir la posició els Freedoms, de deicidir-ho així ens falta aquest mallot, que certament avui serà una petita joia de Peal Izumi. I com jas us vaig esmentar també em va arribar la tèrmica de màniga curta de Pearl izumi i els guants Alp-X de Gore de canell llarg per a mi. 

Crec que no em deixo res, ara toca fer venir la llista de components i recanvis de bike que necessitem pels propers mesos, pocs perquè la propera cita SOLO ens cau a sobre, OMG. Aquesta llista és llarga i repetitiva, haurem de fer molta punta al llapis perquè un pressupost més ajustat que mai per una agenda aquest any molt densa fa que no ens poguem permetre desviacions encara que comportin una millora notable a el què ja tenim ara. Bé si la millora és important podríem estudiar obrir la porta a més entrades, clar, clar. 

Per sort la June no sortirà a les propers cites de MTB lluny de casa, sí però que necessitem les bosses de viatge, per això ens ajuda no haver de necessitar la VW perquè també està a punt d'entrar a procés de manteniment dens, i tot i estar pressupostat fa mal, molt. Quedarà per març perquè abans impossible, crec, crec, sempre hi poden haver sorpreses, no sé massa bé d'on però cal pensar que sí, oi que sí? vull dir el mateix que els equipaments, és a dir al març si no surt un pla imprevist ineludible, si surt la porta a fer està oberta sempre. 

Hi ha el tema que us esmento de les bosses de viatge, un tema complicat aquest, per decidir bé, i per afrontar l'import d'aquestes que en cap cas baixa dels 400€ cada bossa, pas que costa per motius diversos, el primer i més difícil perquè no depen de nosaltres que sigui la bossa, el tercer l'espai que ocupa quan no les utilitzes, tot i que es pleguin sobre si mateixes, l'allargada no te la treu ningú, i al minúscul magatzem mentre no arriba la Nau Insígnia, aquest passat any 2014 hi hem sumat el castell de la Nau Insígnia que ocupa un espai enorme, més del doble de l'anterior, que no havíem de guardar perquè ens el cedien quan el necessitàvem els Trinxes. 

Ara aquest, el nou castell ha de passar per un procés de remodelació perque ha de portar l'escut de la Nau  Insígnia, sí, sí, la Nau té escut, OMG, i el castell l'ha de mostrar. Si som a espai de Dracs, de cavallers, de Destructors de Murs, de Falgueres Màgiques, bé podem tenir un escut que ens representi pel Món, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 


Ara que hi penso falta una comanda, la dels guants de Gore per la Reina, els Alp-X de canell llarg, a on hi van també uns manegots de la mateixa marca per a mi, i en darrer terme la tèrmica de màniga curta de Merino també per la Betty. 

Matinada de dilluns

Després de dos dies de molta bike, avui relax, que bé, que bé, que bé :-)


Les sensacions avui, pel fet de ser de descans de bike segur que ajuda, molt bones, endolorit, sí, no molt, però el cos em fa saber que els dos darrers dies han sigut de bike, dos dies diferents. De molta bike dintre dels trams de casa, normalment fem un dia de llargues distàncies per setmana, no dos, no sé perquè en aquesta ocasió en van ser dos, però ha sigut una experiència enriquidora, segur perquè avui a la primera entrada seriosa del dia a dia de l'any la posició és d'estar capacitat a coordinar el Vol de la Nau Insígnia, OMG.

Ara costa aturar els Vols durant unes hores, sí però és necessari, molt. De fet el passat hivern per a mi va ser modèlic, millorable, això intento ara, però amb l'experiència del moment va ser impecable, de poder evitar la sotragada de l'agost, en primer terme, i en segon terme poder anar superant els petits entrebancs físics de la Reina d'aquest desembre-gener, tindrem un 2015 que podria elevar el mot respecte del 2014 de immillorable a mític, omg, omg, omg. Sempe mots referits a com ho vívim nosaltres, clar, clar. 

El llum del darrera, el nou per la Reina, no funcina, com? això, no va, i ja és el segon que arriba i no funciona de nou en nou. De fet els darrers tres llums no han funcionat, no ho entenc dues marques diferents i cap de les dues funciona de nou en nou.

El meu del darrera tampoc funciona, no funciona bé, fa llum sí, però fa la que vol, com? això, fa la que vol. I ahir en posar-lo en marxa ja no el vaig poder aturar fins que vaig treure una de les dues piles un cop ja a casa. El meu però porta moltes campanyes, per tant comprensible que funcioni de manera autònoma, per les confiances, segur, segur. 

Ahir i abans d'ahir dues jornades de bike amb una característica que s'imposa sobre de les altres, no feia gens de fred.

Sortir a ple mes de gener, aquest cap de setmana i rodar amb pics de temperatura de 19°C i mínimes rondant els 10°C dóna molt de joc per fer per una banda moltes sortides, ara sí ara també, i també per fer quilometrades més pròpies de l'estiu, perquè com a aquests darrers dos dies cau el Sol i la baixada de temperatura és mínima a diferència de la resta de la setmana que era de quasi 10°C aquesta caiguda. 

No sé si seguirem així als propers dies, però aquesta oportunitat l'he aprofitat, m'ha faltat matinar, dissabte hauria d'haver aprofitat sis hores de matí, ahir tres, però en conjunt la sensació ha sigut d'haver aprofitat aquesta oportunitat. però venia de dos dies a dos Vols per dia, i m'hi he d'adaptar, vull dir, no per l'exigència de les mateixes, si no pel canvi en si de la programació de la jornada.


La del matí de ser, la d'abans del trenc d'alba aquesta la porto prou bé perquè arribo a casa molt d'hora, a vegades a tres quarts de vuit fet que em permet seguir la rutina del dia a dia amb absoluta normalitat.


La sortida del migdia ja és un altra cantar, aquesta es fa lloc dins d'una agenda una mica més ajustada, pel fet de l'inici del Vol a dos quarts de dues tocats, i dues hores de Vol rondo sempre els dos quarts de quatre, i aquesta és molt justa, perquè encara he de dinar, i de fet seria l'hora d'incorporar-me al dia a dia, però tinc bons amics. 


La del vespre ja és una altra cançó, perquè ara havent deixat de banda, no del tot, el temor a repetir un fort refredat, bé repetir no perquè podria a saltar d'aguda a crònica, i això sí que seria determinant, perquè comportaria haver de deixar de fer bike, però dit això, el fet de tornar als Vols dia sí dia també ajuda a combinar ràpidament cada equipament de gala per a cada moment, per la sensibilitat que agafo vers el temps que fa a cada moment de la jornada, com també a preveure acuradament els complements per millorar dins del Vol la protecció contra el fred en cas de ser més intens aquest, o menys que també és un inconvenient, un cop fora de casa, fent refència al segon joc de guants, segon protector de cara i coll i segon gorret, com us deia el Vol de la nit, pels llums també, fora dels de les anècdotes del llum del darrera, que ja són un element fixe de les nostres bikes, les sortides nocturnes no tenen problema en l'inici fora de la mateixa mandra de mirar per la finestra del Mirador del Drac i pensar, ja hi aniré demà, però superat aquest moment, quan el supero que no és sempre, el Vol en si funciona molt bé, uns equipaments genials i els llums, definitius aquests dos aspectes perquè això sigui així però el tema està en arribar a casa, en que arribo emocionat, i a la mitja nit no hi ha manera d'adormir-se, hi ha dies que són les dues de la nit i l'emoció marca el moment, de fet al darrer Vol de matinada venia d'una nit a on vaig sentir les campanades del dos quarts de dues de la nit, i les cinc tocades ja estava preparant el primer cafè, que per cert fa unes setmanes que ja són sempre descafeinats, OMG.


Des del Mirador del Drac, fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Sol i sense Sol


Per fer quilòmetres i quilòmetres avui sol i també sense Sol, ho dic perquè jo aquest cap de setmana he respirat bons Vols a casa, sí, però l'exigència ha sigut notable.


Aquesta darrera setmana era setmana de Vols, també de molta reflexió, segur quasi vint hores de bike o més sol a dalt de la bike permet, comporta moltes per manera de fer, moltes però moltes pensades, normal avui mateix una jornada de MTB que començava a les nou tocades del matí i acabava a les deu de la nit proposa de molts formats de reflexió, pel fet d'anar sol, per aquest motiu.


Avui he coincidit amb una muchedumbre, i tant, i tant, oi que sí?


Una volta llarga, molt però molt planera, no diria massa, però sí, l'he fet perquè era una proposta a sobre de la taula pendent, ja està feta, de poder no cal repetir-la, curta de quilòmetres per la dedicació que requereix, vull dir sí que supera els 150 Km. però requereix de moltes hores, i prefereixo desnivell a on la mitja de velocitat són més favorables a la nostra disciplina, OMG.


Sense incidències, menjant en abundància, a Vilanova fruits secs i xocolata. 


Per dinar a SC exprés d'arròs, pasta, pollastre, un pit, i una taronja, per beure, dues coles a SC, i un bidó de 500 ml. d'aigua durant la ruta. 


Esmento a part que a Blanes han caigut tres bracets de gitano, i per Calella una coca de poma, OMG que bons que estaven.


OMG, OMG, OMG.


Sense eines, amb llums, Cateye-Powerled a les cinc tocades de la tarda, direcció a Blanes des de Fogars.

Una temperatura entre els 14°C a la riera de Llavaneres a quarts de deu del matí, i els 12°C a les vuit del vespre a tocar de Calella.

Equipat d'hivern, botes Lake MX140, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica sintètica Endura de màniga llarga, jaqueta Xenon AS de Gore, guants Alp-X de canell curt, protector de cara i coll, gorra Spok, portava els Alp-X de canell llarg, el gorret Assos, i un segon protector de cara i coll, a la bossa del darrera de la Xenon, però no els he utilitzat. 

La bike va molt bé, requerirà de manteniment de cadena, canvi, de frens, canvi de pastilles i discs, de rodes, centrar rodes, renoi, però per ara va de 10/10.

Necessito fer sortides amb desnivell, omg, quina exigència avui el Vol, mare meva, quin passar els quilòmetres més llarg, més exigent.


Segueixo a tram de Fars, mirant, admirant la seva llum, la seva funció, MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac ara preparant el descans de demà, i pensant quin serà el proper Drac, veurem, veurem.


Un cop a casa un festival de sopar germà del d'ahir, normal, normal, però un festival sensacional, oh yeaaaaah! :-)