Migdia del retorn

OMG, això no és una entrada de l'hivern, 17ºC qui si podria resistir, bé sí, demà per un dinar especial el migdia quedarà reservat a això a dinar, però avui no és fàcil de gestionar no fer un bon Vol.

He preparat l'equipament, no el del matí, que tot i ser proper per a rodar per 12ºC, ara per 17ºC el calçat ara d'estiu amb les Giro Privateer i punteres Mavic, mitjons aquests d'estiu-tardor no d'hivern, tèrmica sense mànigues d'estiu,  culot Endura d'hivern, jaqueta Xenon AS, guants d'estiu Hirzl, també de recanvi els alp-X curts de canell, protector de cara i coll, i gorra Spok. Com que m'h decidit per la Xenon, puc portar els Alp-X, la manxa, i també hi he guardat el protector de coll i cara a Mataró, pel fet que la temperatura no era de17ºC si no de 20ºC a la riera de Llavaneres a l'una tocades del mig dia.

Sense incidències, sense coincidències, amb aigua, un terç del bidó de 500 ml. sense eines, amb llums però sense fer-los funcionar. 

He passat calor, no molta, però he passat calor, crec que ho prefereixo a passar fred.

La ruta era el Drac, dic era perquè no l'he fet, m'he decidit per fer planer, i renoi quants quilòmetres he fet en relativament poc temps, OMG. Per a mi poder rodar trenta quilòmetres ja és un gran què, poder fer-ne més un privilegi entre setmana, avui és un dia d'aquests, aquest migdia no fent desnivell he anat sumant quilòmetres tenint clar que em tenia que reincorporar al dia a dia passades tres hores de l'inici de la sortida, i bé aquest era el límit de temps de l'aventura d'aquest migdia, no d'avui, de poder ser.

Moltes seqüències de situacions no contestades, de fer una fila llarga de silencis per evitar, i mil vegades més que aquestes les seqüències de somni, omg, omg, omg, que m'han vingut al cap. 

Encara no entenc el grupet de a cuatro.

Les residuals han de ser-hi per elles mateixes, no per ser necessàries a casa, en cap cas, sí perquè a un Món tan plural ha d'haver-hi espais a on les situacions que no aporten sensacions positives són necessàries, a casa no. Per això tinc tantes pensades de somnis a fer realitat, i de realitats que en el seu origen eren un somni, tinc pendent d'entre les pensades bones, la crònica del Mundial de Fort William aconseguit per la Reina, per exemple, mtb, mtb, mtb. No l'he fet encara perquè encara no l'hem digerit del tot, de fet no ho podrem fer mai del tot, però a on som està prou bé, oh yeaaah

Quin dinar més emotiu, més necessari si vull seguir fent Dracs ara sí ara també. 

MTB, MTB, MTB. 

Sense força i amb ganes de Vols

Com sona, com sona, a les cinc de la matinada la reacció ha sigut la de Vols, passats uns minuts també, però havia en primer terme de coordinar la sortida de casa de la June, i després proposar Vol, així pensava que havia d'anar i així ha anat.

Mentre sonaven les sis al campanar de SV jo feia la darrera aportació, de fet hi ficava la darrera imatge, la d'abans de sortir de casa, a on pel pronòstic de 7ºC m'he equipat amb la tèrmica de Merino d'Endura de màniga curta, la jaqueta la Fusion AS, per tant sense eines, i sense manxa, sense segon joc de guants, amb els guants Alp-X llargs de canell, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, botes Lake MX140, protector de cara i coll, i gorra Spok. La realitat és que a la riera de Llavaneres, 12,5ºC a un quart de set del matí,  i jo equipat per a 0-12ºC, bé per proximitat a la màxima no he patit calor fora de la primera mitja hora als primers metres en direcció a Santa Mònica. 

Un altre cop entre Fades, he fet aturades per una Lluna magnífica, per mirar de congelar l'instant entre Fades, amb la seva llum, la de la Lluna, omg.

Passada la primera mitja hora, potser més, ja no tenia la sensació d'anar frenat, que hi anava segur però el pensament volava per altres barris. 

Una sortida a on després dels primers deu minuts ja anava agafada de la mà de la pluja, he passat Llavaneres amb un pluja de més a menys, fins el punt que un cop he deixat enrere el poble la pluja tampoc m'ha seguit.

L'instant entre llum i foscor impossible de poder detallar fidelment, la imatge ajuda molt més a poder-ho compartir. Moltes pensades a dalt de la bike, de bike, bike i més bike, sí, i he de veure a on em porten, perquè totes però totes molt atractives. 

Ara després d'aquest primer Vol, cal quedar a l'espera de veure quines són les properes sensacions per poder gaudir o bé de més aventures a dalt del meu Drac, o bé per seguir descansant.

Passades les hores,  després del Vol, el Sol brilla com feia dies que no ho feia, i des del Mirador del Drac a SV, un bon cafè, i molta, molta calma per afrontar una jornada brillant, pel contingut, sí, i pel Sol, per ell també, per la seva llum entrant per les finestres del Mirador, sense ell el dia no tindria la intensitat que necessito per gaudir, gaudir, i gaudir de l'aventura de ser-hi. Ara en to de llum, aquesta matinada en to de foscor, omg, omg, omg. Un Destructor, sense dubtes sense veure'l sé que és l'Independent, a on he tastat que no va sol, el Destructor Independent no va sol, OMG.  

De les corones de granit no han sortit les Fades, ni els cavallers, aleshores fora d'elles, lluny d'elles, únicament hi ha el Destructor Independent, i la Fada Reina, la resta de Destructors de Murs tots, cada un d'ells estan protegint les corones de granit, sense excepció, no sé perquè, no és una ordre dels genets, en cap cas, sí un fet que els honra per la seva devoció a protegir les Fades de la Foscor i els cavallers de la llum.

Les Falgueres Màgiques sempre presents a aquesta estació que ja es prepara per cedir el pas a l'hivern.

Dies ara ja sí de Single Speed des del Mirador del Drac, bona percepció, com aquesta matinada la jornada pinta molt bé, i els ànims de Vol en són els protagonistes, i de seguir així seguiran els Vols dins de la jornada.  I de no ser, no passarà res, un reinici dels Vols també el puc llegir en clau prudent, i després d'un dia de MTB aniré a per un segon, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Dades i sensacions

Avui tot lliga, bona temperatura, bones sensacions, així sí que es poden fer coses.

Sortiré a les 6 tocades no a les 5. No passa res, quan ha sonat els despertador a les 5 tot ha rodat d'allò més bé, fet que em porta a fer, OMG. 

Sonen les 6 al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 

Com sempre

Aturat, fent, com sempre. 

Veig la situació, un bon cafè, sí, ara ja puc dir un bon cafè, pel procés, no per l'origen, no és cubà, però d'entrada tot lliga a pas darrera pas, de mentre mirar de fer-ho, de portar-ho a terme, té per si mateix un element, no sé dir si clau, de pes específic. 

Avui estic fent un pas, l'espirometria ha sortit d'entrada dins dels paràmetres de normalitat, i per tant passarem  a l'estudi de les alèrgies, no sé si així aconseguirem posar fil a l'agulla a aturar aquest permanent d'estar refredat o a punt de, no ho sé, sí que aquesta és la intenció.

MTB, MTB, MTB. 

Descans

Descans, i descans. Comença una nova jornada, i no va encara agafada de la mà del Vol de matinada. 

Tot roda, nosaltres també, sense Drac  des de fa vuit dies, però ara per ara encara entre el primer cafè de la jornada.

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac, dos Dracs, sí, un genet,  i el retorn de la Reina ja és un fet.  Avui marca transició, veurem, veurem. 

Perquè si el dia a dia ajuda, hauria d'ajudar molt i molt, el nom que protagonitzaria les properes jornades seria sense cap mena de dubte Canberra, oi que sí?

Fi de l'exili

Avui, avui, com sona, com sona.

Una nit de descans profund, que bé, que bé.

Avui la jornada comença en clau manteniment, dels genets, no dels Dracs.

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac sense Vols i veient com marxa sense aturar-se fins avui, seré prudent no sigui que aquest refedat tingui una estratègia, i com que genets i Dracs no hi entenem l'opció és quedar-se quiet, molt quiet.

Fem un cafè?

Interpretar les dades

Les sensacions, els motius, una tasca fascinant i també sense final.

Demà i ho dic per la tarda-vespre d'avui pensava, potser sí que tot i les sensacions contradictòries d'aquest matí, potser sí que demà aniré en bike de matinada, per què no si ho faig durant mesos? No ho sé, no ho sé, doncs perquè no.

Ara des del Mirador del Drac, dos Dracs i un genet esperant si demà és una altre cop matinada de Fades i cavallers de la llum, el pronòstic ajuda, el despertador estarà programat, com avui, veurem quin és el resultat, si Vol o descans. 11°C i el grau de caiguda de després del trenc d'alba segueix proposant una temperatura prou bona per poder fer el Vol. 

MTB, MTB, MTB. 

Les dues opcions són encertades d'entendre les sensacions, els motius que han de fer possible decidir-me per una de les dues opcions, també puc anar a dues setmanes de descans, i tant que sí, i tant que sí, si la Bec ha fet tres mesos, per quinze dies meus no passaria res, la realitat, crec que no aguantaré, veurem, veurem.

Avui seria dia Alp-X

Perquè plou de valent, la pluja no hi era present a les cinc, ni a les sis, però ara a tocar de dos quarts de vuit del matí, sí. 

Esperant pacientment, però ara passades les hores des de la matinada he fet bé de no sortir, jo no tinc bones sensacions, i per tant aquest refredat, ell està fent la seva feina i jo la meva, la seva no sé quina és, la meva aconseguir que passi de llarg.

Costa ara veure l'horitzó, sóc mediterrani i per tant vaig agafat de la mà del bon temps, del temps d'ara d'aquest Mediterrani, un clima el nostre que el podria definir com la mare del meu caràter, podria dir nostre, sí, però no ho dic. Com que plou, com que la pluja constant sigui o no del cert per a mi és esporàdica, i gens freqüent, quan ve sembla que la jornada té menys força, i no és en cap cas així, i tant que no, els millors dies han sigut els de pluja, moltes vegades, no sempre, és veritat.

Avui fa una setmana de l'aturada de bike, que bé, que bé, que bé, i no per no fer bike, en cap cas, sí perquè fins ara des de l'aturada la sensació no és bona, però millor seria dir és menys bona que quan estic bé, no sé definir més, sí que estic de ben segur bé aturat, no que l'objectiu sigui aquest en cap cas, però deu ser que toca.

La jaqueta Alp-X deu pensar, plou i no hi ha Vol, i jo que creia que anava a una casa de bikers, però la realitat és molt diferent, ja tindrà el seu moment, però la majoria d'aventures de MTB per a ella seran molt lluny d'on descansa ara, perquè aquí, pocs dies sortirà, si el temps segueix com fins ara, a on quasi que ens hem acostumat a que els caps de setmana són sempre perfectes. Jo no relaciono MTB amb pluja, en cap cas, de fet el meu equipament de pluja és la mínima expressió, vull dir de guants d'estiu, anem propers a una relació 10 a 1 vers els de pluja, és que de pluja en tinc uns, la resta és per a temperatures càlides, i un petit grup per fred, però per pluja per què si no plou mai?

Avui però no és aquest el cas, plou, i coincideix a un tram a on Reina i genet estem aturats pel què fa a Vols, i per tant ja està més que bé.

MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?

Complexitat

De matinada, de ser serà divertit equipar-se, de no ser, serà divertit veure quin dia tindré demà, pel pronòstic del temps vull dir.

Ara per ara intrigat, no estic fent el tram del refredat, no estic fent bike per una sensació de no haver de fer Vol per evitar aquest refredat,  però puntualment les ganes venent, i majoritàriament se'n van.

MTB, MTB, MTB.

De mentre concentrat en molts detalls, d'equipament quasi tots, i pocs de components, moltes imatges al cap, interessants totes.

Parlant d'imatges, OMG. 

De fet no dic res del Drac, però aquest també descansa, com a la imatge però al Mirador.

La June

Amb la VW, dipòsit quasi ple, el Drac al Mirador, l'equació de no dubtar estaria clara, mtb, mtb, mtb. 

Però el fet és què el tram serà de fer sortir la June, no el Drac, el Drac que descansi al Mirador. 

Quan no saps com gestionar un temps ajuda rebre punts de vista, quan els tens aquests punts de vista, però canvien sense saber-ho el desconcert és singular.

Avui ara a aquest vespre seria nit de sortir a veure les Fades i els cavallers a les seves corones, podria sí,  però respectar el moment s'imposa per temor, per prudència. Em costa, com anar a veure Moisès i no fer el millor Vol entre les Fades de la foscor, sí, però de ser el Vol no sembla que sigui avui, ara a un quart de deu de la nit a casa hi reposem tres, excepcionalment,  dos Dracs i un genet únicament, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Preparatius

Per les properes fites, caduca a finals del 2015, per tant serà qui ens alimentarà a les properes 24 hores. 

Presents dolços, a espais d'esperes. 

Veus la temperatura ahir al vespre al VO de 5°C, notes un lleuger vent, mires a l'horitzó i penses, que bé, que bé, que bé.

Ahir una jornada de molta calma, de bike pel què fa a temes equipaments, no per a mi, no per a mi, el tema Alp-X GT AS dóna per molt, per molt. 

També un bon dinar, que per dos convits va anar agafat de la mà de dues propostes molt càlides, la d'un bon àpat, que bons els galets,  i la d'un bon vi. 

MTB, MTB, MTB.

A dies com el d'ahir impera la calma, i per tant avui aquesta seguirà, fet que comporta d'estar envoltat de temps de reflexió, clar que yes!

Veig les imatges d'aquesta intervenció i he de fer una breu aportació dins de la mateixa, pel fet de pensar, que bé, que bé, que bé. 

Avui encara no?

Sembla, sembla, sembla.

MTB, MTB, MTB.

Quina jornada de bike que va ser la de la imatge. 

Ara inquiet, tranquil, una mica emocionat, certament, certament. 

DESCANS+1

Perquè des de quarts de sis que el Vol em ronda i no fa el fet.

La setmana des de dimarts va de Toronto, Granollers, i casa és lider en genolls, i avui toca tancar el què dimarts va anar molt bé. 

Ara per ara descans, ara no sé si des de dimarts descanso de bike, o és que ara no toca. 

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac dies de descans de bike. 

Que bé, que bé, que bé.

Nervis a les prèvies?

És possible, és possible, ara mateix impossible aclucar l'ull, OMG.

Normal, normal, espai de Dracs, espai de Vols, espai de MTB, espai a casa de Single Speed ara per ara, ara per ara.

MTB, MTB, MTB.

Per demà de ser l'equipament, tèrmica d'estiu sense mànigues, mitjons d'hivern Endura, guants Hizrl d'estiu per passades les primeres dues hores, abans portaré els Alp-X de canell curt, el protector de cara i coll, la jaqueta la Xenon AS de Gore, el culot o l'Endura o l'Equippée, i calçat les Giro Privateer amb punteres.

Des del Mirador del Drac ara sí entrant a tram de somnis :-)

Aquest va ser un gran dia de MTB

I tant, i tant que és una aventura sensacional. 

Aquest va ser un gran dinar, que és per a mi una experiència única. 

MTB, MTB, MTB. 

Ara a esperar a demà, avui prepararé l'equipament de gala, detingudament, no perquè sigui estrictament necessari fer-ho així, sí per fer-ho emocionant, la bike a punt des de dilluns, des de fa una eternitat sembla, i faltarà en darrer terme veure quina serà la sensació en obrir els ulls. 

Des del Mirador del Drac molt content, diria que fins i tot neguitós, ahir sessió cinema SOLO, demà de ser aventura de MTB SOLO. 

A les 7 del matí a 8ºC

És una bona temperatura, ara, avui m'ho miro des de casa, no des de dalt del meu Drac.

A les 8 del matí una hora després del trenc d'alba, uns minuts després d'aquest normalment a aquesta estació baixa la temperatura un grau, a vegades cap.

Ahir Moisès va ser l'actor principal del vespre, i un tema queda clar, violència i manca de clemència no són agradables de veure-les practicar.

Avui darrera jornada de descans, d'entrada, dic d'entrada pel fet de ser sensacions d'ara, lluny de l'anterior intervenció, no passa res, esperant a quines siguin les sensacions del migdia.

Oh yeaaaaaah!

Des del Mirador del Drac a hores dels Vols d'aquest.

MTB, MTB, MTB. 

Fem un cafè?

La visió, la d'un inici de jornada propi d'un tram final de tardor, clar que yes!

Pronòstics

Per a Vols de somni, quin Drac que tinc, OMG. Quin pronòstic per ser dins de ple de desembre, OMG, OMG. Quina setmana que tindré de MTB, OMG, OMG, OMG.

De ser, de ser, mtb, mtb, mtb, que bé, que bé, que bé, a 48 hores del reinici dels Vols, oh yeaaaaah!

Que content que estic d'haver aturat quatre dies els Vols, costarà aturar demà el Vol de matinada, al migdia, però de fer-ho o no, no pasarà res que no sigui sensacional, i diferent, diferent, diferent. Ho dic pel fet de que fa dos dies em va costar molt arrancar els Vols, ara dins del tercer dia d'aturada les sensacions són bones, bones, bones. Vull dir crec que mai havia aconseguit fer una pausa tan prudent com aquesta, a on en fer-ho les sensacions quasi superen les què tinc a dalt del meu Drac. 

Hi ha sensacions bones, i sensacions molt bones, i totes són les d'avui de MTB millors que, aleshores mires el pronòstic del temps ara a la baixada que em portarà a les 8 del vespre, i penses, que bé que m'ho paSSaré, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, amb aquest a punt després de la revisió del darrer cap de setmana, emocionat pel fet de ser a aquest Far, el de SV, proper de tot arreu, lluny de tot arreu, entre parets verticals, protegides pels Destructors, entre baixades dignes, vestides de Falgueres Màgiques, entre les corones de granit, les corones, per favor, per favor, per favor, Fades, cavallers de la llum, no sé com podré aturar al Destructor Independent, puc aturar-me? aleshores tampoc podré aturar el Destructor Independent, i les corones giraran, i la Nau Insígnia iniciarà el tram, i per tant quedarem entre el Mirador i els Fars, millor, millor, molt millor. Dins del tram, dins del Vol, entre els Fars, entre la Nau, quines images, quins instants, oi que sí?

MTB, MTB, MTB. 

Quina propera setmana que m'espera de bike, de ser, certament, caminant tot dins de la normalitat serà una gran setmana, i de no poder ser, qui em treu les sensacions d'ara pensant que serà?

La Reina descansa

I jo ho tinc d'allò més bé per un cinema, per un bon cafè, he vist que no fa fred, un bon senyal que el descans de bike d'aquests quatre dies com a mínim m'està anant molt i molt bé.

Ho dic perquè pensar en cinema, en un bon cafè, fent bon dia és una pensada de dies sense bike, perquè els dies de MTB, o és això, és a dir que estic a dalt de la bike, o estic massa cansat per fe res més que descansar.

Si penso en cinema, o en un bon cafè sinònim d'estar-ho fent bé.

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Passat de frenada?

No ho crec, no ho crec, sí prudent a aquest desembre, no per res, sí per mirar d'evitar recaure, veurem, veurem.

Avui anava a pel Vol del migdia, de matinada millor que no, però és que no tenia bones sensacions, tampoc dolentes.

He  de mirar de coincidir amb la Reina a la Festive 500, i ara per ara ella està sortint lentament de la sinusitis, i jo no hi vull entrar.

Ja tinc la joia a casa, la jaqueta que evita l'entrada de la pluja pel cap, que porta bossa darrera també, quina joia , quina joia, és tan sensacional que estic pensant a tornar-la, i no és broma, no és broma. 

Costa decidir-se per una jaqueta com a assegurança més que no pas com a utilització freqüent i més quan tens un pressupost ajustat que no preveu d'haver de fer-la venir. Però arribar xop a casa fa uns dies ha sigut el detonant per seguir aquest nou/vell tram Waterproof. 

Tinc dues opcions més de jaquetes, cap tan complerta com aquesta, una l'Oxygen de Gore, dues la Infinity H2O de Mavic, aquesta darrera no és el mateix concepte, és més Xenon AS, que Alp-X GT, certament, de mentre la tinc reposant a sobre de la taula des d'on escric aquest aportació, és la talla sí, aquest cop sí, és perfecta, sí, aquest cop sí, però en Xavier la té, la Betty també, sí, ara jo la tinc a casa, però és que amb aquesta ja en van quatre, les dues Xenos AS, la Fusion Cross AS, les dues cinc estrelles BikeRadar, sí, i aquesta també és cinc estrelles BikeRadar, omg, omg, omg. 

I de les tres primeres, les Xenon són les reines pel què fa a freqüència de sortides, dia sí, dia també, i de les dues Xenon, la de color negra la que més surt amb diferència. Per la bossa del darrera, pràctica, per portar el segon joc de guants, la manxa, i el segon protector de cara i coll. La Fusion Cross però sempre serà la meva jaqueta, quina jaqueta, omg, té les seves limitacions sí, però des que va entrar a casa un sol dia he arribat xop, la resta ha fet la seva funció de 10/10. De fet de les tres jaquetes, cap està sense ser utilitzada, normal com més surto més surten, i no sé què va primer, de fet sí, millor equipament, més Vols. De fet la Xenon AS negra i la Fusion Cross les dues porten moltes sortides, la primera fins i tot l'he hagut de reparar amb cinta americana per la part interior per un contacte apassionat amb la paret de casa. La blanca també surt, però per ser la més nova no ha tingut tantes oportunitats. 

Però per el ritme de sortides d'aquests mesos vaig curt fins i tot de culots, amb tres per rodar semblo més una empresa de bugadaria que no pas un biker pedalant, vull dir que em supera la logística de mantenir a punt els equipaments. 

De fet com més temps dedico a menys temes millor em va, amb tot, amb tot. 

Vull dir que ara sé part de les poques necessitats que tinc, perquè n'he descartat moltes que van vestides de necessitat sense ser-ho, això també té part d'error pel què fa a criteri de selecció de quines són o no necessàries, ja ho miro de tenir present, però dins d'aquest criteri més o menys encertat, després de tres anys de seguir en aquest fil conductor la part d'equipaments sense ser perfecte sí que ha fet un salt de molta qualitat, avui no estic pedalant, ahir tampoc, ahir feia molt fred, avui no, i tampoc ha canviat el fet final de decidir descansar fins dissabte. Però un cop passades les properes hores, de no estar entrant a un nou procés de refredats els Vols arrancaran dia sí dia també per un marc molt favorable a fer-ho, i dins d'aquest marc un d'els elements d'aquest marc que m'ajuda i molt a sortir minuts després de la pensada, me'n vaig a fer un Vol, són els equipaments tan funcionals que he anat incorporant. Escric això hi penso en la Fusion Cross AS, aquesta jaqueta de Gore, i els guants llargs Alp-X també de Gore, aquests dos elements dues millores molt positives pel què fa a rodar durant l'hivern. 

http://guides.wiggle.co.uk/review-gore-bike-wear-alp-x-2-0-gore-tex-active-shell-jacket/

Dades interessants, millor dit curioses, les jaquetes de Gore GT van a la rentadora a temperatures <40°C, no en fred únicament com ho feia jo fins ara, la segona, mirar d'evitar rentar-les amb la resta de l'equipament quan aquest darrer vingui molt brut de la sortida. Recordar sempre rentar-les sense suavitzant i centrifugar a baixes revolucions. Un punt interessant, les jaquetes impermeables de Gore, la capa exterior és DWR, Durable Water Repellent, aquest perquè faci la seva funció requereix de passar-la per la secadora un cop rentada per realinear les partícules microscòpiques que repeleixen l'aigua, si la jaqueta no repeleix l'aigua cal cercar les instruccions del fabricant en primer terme per mirar si podem passar-la per la planxa i de poder ser en quines condicions cal fer-ho, el motiu, la calor afavoreix aquesta realineació. Si un cop passada per la secadora, per la planxa de poder fer-ho seguint les indicacions del fabricant, la jaqueta no recupera la impermeabilitat tenim el recurs de cercar el producte a la casa entenc que aquest DWR, i aplicar-lo un altre cop a la jaqueta, idèntic al procediment que feia a les tendes de campanya fa anys, sí, sí com si féssim un grafiti, però a la jaqueta. I la darrera informació curiosa per a mi, per evaporar a l'exterior la condensació a una jaqueta de Gore Tex per evitar la molesta sensació a l'interior d'estar xops de suor, cal que a l'exterior faci més fred que a l'interior de la jaqueta, perquè les molècules calentes de la transpiració necessiten per sortir via la membrana Gore Tex de fibres microscòpiques de base en origen el fluor, necessiten per sortir poder fer-ho cap un lloc més fred del que estan, si no, no ho fan, és a dir amb temperatures més altes a l'exterior que a l'interior de la jaqueta aquesta evaporació tan necessaria per no quedar xop de suor dins de la jaqueta serà menys eficient. 

Veurem, veurem, des del Mirador del Drac, dies de descans puntual, mínim fins divendres, aquest també, em preparo de ser, per reiniciar els Vols dissabte, de mentre a cuidar-me molt, com la Reina que està dins del dia a dia obligat fent molta bondat. Estic molt atent a quines sensacions tinc, fa dos dies que les tinc de descans, i aquest migdia quan anava a canviar-me pel Vol la sensació ha sigut, per mi no cal sortir fins divendres, coincidint amb una lleugera pujada de les temperatures, oh yeaaaaaah!

Això o marxar a Canberra, però hem d'anar alerta no sigui que la Bec vingui i nosaltres hi anem, OMG.

De fet ara a la nit a quarts de deu a Granollers 5°C, i a SV 10°C, crec que la millora de les temperatures serà interessant, i si fos així arrancaria els Vols abans, crec, o no, o no, és que estic per esperar a dissabte per sortir a pedalar. Tot i així el vent ara està agafant certa intensitat, no com als darrers dos dies, però de calma res de res, pel què fa referència al vent. 

Quina lluna avui, quin moment que crea el Far de les Fades, crec que si hagués sortit aquesta nit en bike no sé quina hauria sigut la crònica, quina lluna mare meva :-)

La jaqueta nova decidint si és queda, és la Alp-X Gore Tex AS, una proposta que a data d'avui no diré si anirà bé, la Fusion Cross AS va molt bé, però li falta la butxaca de rigor del darrera, sí puc portar un mallot amb bosses però ha de ser fent molt i molt fred perquè si no passo molta, molta calor, fins ara sempre ha sigut una jaqueta amiga de les tèrmiques i prou. Les Xenon AS el mateix, amb tèrmiques, no recordo com van amb mallots, l'Alp-X és Gore Tex i Active Shell, que vol dir que està entre les Lite de Gore Tex i les AS de Gore, no en sé la columna que aguanta d'aigua, segur que no molta, sí més que les que ja tinc, crec que força més, diria que el doble, que és com no dir res dit al Blog en aquests termes, 28.000 mm vol dir quelcom, quan parlem d'impermeabilitat, aquesta xifra sembla ser que és una bona xifra, crec que el Gore Tex ronda aquest nivell d'impermeabililtat, no sé l'index de l'evaporació quin és, baix crec, com més baix és aquest index millor transpirarà,  crec que el GT està per sota de 5, per a MTB intens crec haver entès és una bona xifra també perquè evitarà que quedi xop, no per la pluja si no per la condensació, quan parlem però de GT AS ja no tinc n'idea d'on som, hauria, hauria. Al final he buscat opinions de consumidors, de revistes especialitzades, MTBR, BikeRadar, i he decidit. 

MTB, MTB, MTB. 

-2,5°C

A Granollers, i 5°C a SV a tocar de les dues de la matinada, com avui perquè tocava descans aprofitant un vent intens, demà de matinada no hi haurà Vol, per l'hora que ja és, i pel fred que miraré d'evitar, sí, sí, aquesta matinada he pensat que amb el fred de fa dos dies de Dosrius ja n'he tingut prou ara per ara, crec, crec.

Demà de ser, Vol sense Fades, per tant sense foscor, mtb, mtb, mtb, de ser serà entre cavallers de la llum i entre Falgueres Màgiques, sense poció, sense poció màgica per a mi.

Ara des del Mirador del Drac contents per com ha anat tot aquesta tarda-vespre, OMG.

Esperant l'arribada de la nova jaqueta, per decidir els darrers equipaments pel propera primavera-estiu 2015. I de no fer-me el pes la jaqueta tinc un parell d'alternatives seleccionades, les dues de carretera, no de MTB com la que està venint, veurem, veurem. 

També necessito recanvis, i components de bike, per exemple bateries XL, dues, pels Powerled, rodes noves ara ja sí per la Vicious, i una llista que tinc pendent que ja us aniré exposant, ara primer tancar el tema equipaments que sembla no voler posar punt i final. És que estic trobant propostes tan interessants i funcionals que vull aprofitar-les totes dins de les nostres limitades possibilitats, per aquestes, pel fet de ser tan limitades val la pena aprofitar les bones propostes. De fet tot són avantatges a dalt dels Dracs el què comportarà fer un esforç ara fent venir els millors equipaments possibles d'estiu dins d'aquesta estació de tardor, i de ben segur que també dins de la d'hivern. 

MTB, MTB, MTB. 

Back on the Bike!

It has been a passingly strange year for me. Too strange to explain. What may come as a surprise to many is that almost three months have passed since I last threw a leg over, a bike that is.

The reasons for the time away from cycling are many. The reason behind my return is simple. Staying with my lovely aunt and uncle who have an admirable collection of bikes, how could I refuse the opportunity to jump on and go grab a coffee?

Dom lowers the seat on the Canberra made triple tube GoodSpeed...note the collection of bikes behind him ;-)

It was a beautifully simple ride. Carefree on flat pedals with no helmet. A return to childhood experiences of cycling. We cruised through the back streets of the inner north suburbs of Canberra to grab an excellent coffee at a well frequented cafe (translation: it was full of roadie cyclists in full lycra and carbon fibre everywhere).

Our two bikes looked wonderfully conspicuous amongst the dull black of the $100,000 or so of road bikes that were leaned up around the cafe.

Dom's bike for the day.

Of course Dom provided me with a single speed, he is my uncle after all and he knows me well.

It was a great way to start the day, a great way to rediscover the simple pleasures of riding, and now as I sit sipping another coffee in another cafe, my mind is wandering to the year ahead and the cycling adventures that await. 

SSWC in Japan? Quite possibly...

Lazy summer days in Barcelona? Most definitely! I believe I'll be flying in during the last week of July...now if only I knew some cool single speeder types in that part of the world...

Gaudint d'un segon diumenge

Sí i ha anat de molt poc que avui no hi ha Vol.

Finalment però equipat des que he fet el manteniment de la bike, tres hores ben tocades després he sortit en bike.

Equipat d'hivern, però guants i calçat d'estiu, la tèrmica avui l'Endura de  Merino de màniga curta.  

He fet un primer tram passant pel Pas dels Destructors, fins a dalt de tot dels Tintorers, per d'aquí enfilar direcció a Can Bruguera, sempre a un ritme més que lent, sí, sí, i no sé massa bé perquè.

La premissa avui, no rodaré sense el Sol, i així ha anat.

Crec que és perquè veient que no anava a sortir, com que fer-ho s'ha demorat tant, una prudència notable m'ha indicat què ja que estava pedalant millor fer-ho a ritme lent. I pel fred d'ahir he anat cercant sempre a on era el Sol.

Que bé que anava la Vicious avui, mtb, mtb, mtb. Fa dies que portava la cadena destensada, avui amb la tensió correcte la bike anava finíssima, OMG.

Menjar, un plàtan, beure, ni una gota del bidó de 500 ml. eines, cap, manxa, sí, a 14°C passada l'una del migdia a la riera de Llavaneres, incidència, cap, coincidència, una, sí, sí, una, he coincidit amb un biker del grup dels Trinxacadenes al peu de Santa Mònica, crec que no m'havia passat mai. 

I un cop a Coll de Pollastre que normalment hauria baixat fins la riera de Caldetes per escalar cap al Montalt, en veure que el Sol ja marxava tot seguit, jo tot seguit he fet camí cap a casa. El mar avui no estava enfadat, però com ahir tampoc estava content :-( , jo tampoc estava enfadat però tenia clar que quan caigués el Sol no rodaria avui entre la foscor, castigat ahir pel fred a trenc d'alba, omg, omg, omg. 

Ara descansant, molt, més, em fa falta, crec, i quedo pendent fins demà per veure com reacciono a la matinada. 

MTB, MTB, MTB.

Ara em ve al cap la frase, a Olot no hi ha Viena, i cinc minuts després estàvem sopant al Viena d'Olot. I em ve aquesta aventura, la d'Olot perquè va ser un dia a on vàrem passar també molt fred, molt, de fet molt més que el què vaig passar jo ahir.