Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de juny 18, 2013

dilluns, de juny 17, 2013

Ens queda molt, ens queda molt

I tant que sí, i tant que sí.

Les converses de 24 hores són totes interessants, molt.


Nosaltres encara descansant, sí, sí, descansant.

Sense presses, sense pauses, descans, més descans, i més descans.

Dies de SOLO.

Massachusetts – Steel



Dies de Single Speed.

Green

De les de casa, amb un color del dia 29 a l'hora de sopar.



MTB, MTB, MTB.

Interessant

Sí.



Dies de Single Speed.

Demà us ensenyo la visió imponent.

Robot Bike

Una proposta vista abans per a mi amb Sram.

VP Components Robot - 2013 Taipei Bike Show Day 4 - The Awesome, Weird and Whacky - Mountain Biking Pictures - Vital MTB

MTB, MTB, MTB.

Val di Sole

Tindré, podría ser, unes imatges inèdites de la UCI MTB World Cup celebrada a Val di Sole aquest cap de setmana.

Foto d'en Javi.

Marco Fontana, sense licra, mtb, mtb, mtb.

De fet ja en tinc unes quantes, però millor de ser, esperem a demà a disposar-les amb millor definició.

Dies de Single Speed.

Un dia singular avui, de poder, que tampoc ho sé segur, us en faré cinc cèntims.

diumenge, de juny 16, 2013

Pel gran Vol

Preparant el proper sender.



Però aquesta no serà la que  protegirà una de les dues bikes.

Ja posaré quina té tots els números per a ser-ho.

Dies de SOLO.

AeroTech

Una de les que té moltes possibilitats, moltes.



Dies de SOLO.

Quan mires

I prou, tot és més fàcil, oi?



Dies de Single Speed.

Proposta fàcil d'acceptar

IMG_1392

MTB, MTB, MTB.

Anem a dinar?

Una reunió dolça

Molt i molt dolça la de dijous de fa unes setmanes.


Dies de SSEC.

OMG

http://altbikes.img.jugem.jp/20130517_363448.jpg

Dies de MTB.

Un dia, un dia, un dia, necessitaré 60.000 unitats de pes per a fer-la fer, certament, dies de molt de Single Speed.

A les portes d'una bateria d'imatges que van lligades a aquesta imatge, impossible que no vinguessin tot seguit després d'aquesta, les he rescatat una a una, des del momnet que vaig caçar aquesta imatge fa unes setmanes, i seguidament venen els SOLO, venen els SOLO.

Dies de Single Speed. 

My Ti Handlebar, i tant, i tant

Perquè són propostes interessants a casa, pel fet que costa de poder gaudir de components per a nosaltres.



Dies de Single Speed.

Fa mitja hora

Tocada que som a casa. 

1.000 converses Finale. 

Més encara, segur, tres hores de bike donen per molt. 

Sense desnivells, únicament trencar el gel entre les bikes i nosaltres, pel fet que després de Finale, i fa d'això dues setmanes, que no pedalem.


Avui sí, no amb la 69er, que la té en Josep,  sí, sí, demà dia Single Speed per a en Josep, si no amb la Vicious, és a dir jo avui amb 29er.

Dies de SOLO.

dissabte, de juny 15, 2013

És evident

 Després de Finale, hi ha més Finale. 


Dies de SOLO. 

D'entrada, OMG

Sembla que cada un dels objectius del 2013, va fent el seu camí.

Ara ha sigut l'aventura de les 24 Hours Finale-Ligure 2013, no cal definir els propers.

El què sí que sembla, i no ho puc afirmar és que anem fent sender, ara sí, ara també.

L'aturada, la darrera aturada ha nat prou bé, vull dir, aturar-nos en Josep, la Betty i jo després de la la SSEC2013, ha fet que l'arrancada sigui com a poc, SENSACIONAL.

Des de l'anada a Finale, que encara hi ha millors sensacions, oi que sí?


Veia una imatge aportada al Facebook per la Betty del podi de Finale, amb tres Single Speeds, dos d'ells Freedom Catalonia, i què en puc dir.

OMG, OMG, OMG.

Amb aquesta imatge sortirem avui en bike, és inevitable, si no hi dónes masses voltes, és inevitable.

Segur que aquesta nit la Pizzeria serà lloc de pas, i la cervesa, de brindis entre pensaments de cavallers de la llum i Fades de la nit, mtb, mtb, mtb. És inevitable, pensaments Finale, Pizza i una bona cervesa. és inevitable.

Si mai coincidim pedalant, no per anar junts, i hem veieu pedalar, somrient, no hi dubteu, entre totes les pensades, aquesta serà la què m'estarà passant pel cap.

Dies de SOLO.

16 anys, Miki, ja són anys, per molts anys Johnny. 

Aquesta nit brindarem per l'Ausilia, pel Marco, pel nostre compatriota sicilià, per tots els amics europeus que ens van fer sentir  tan bé de la darrera SSEC2013, i no únicament els que hi van venir, si no també pels que no hi eren, i en darrer terme el més sonat brindis per a tu i el teu pare, per aquests sensacionals 16 anys. 

dilluns, de juny 10, 2013

24h SOLO Finale Ligure 2013: La Stampa







Detall de quina nacionalitat escriu quan parla de la Betty. 

Dies de SOLO.


diumenge, de juny 09, 2013

24h SOLO Finale Ligure 2013: Els Dracs

És molt curiós, sempre he pensat que fer, mirar de fer, sense més atributs què el mirar de fer, porta a molt bons destins.

Portem una pila d'anys veient evolucions positives en tot el què ens relacionem, també és veritat què aquestes, el resultat d'aquestes evolucions positives sí que és evident, i queda clar que el resultat es produeix, el què no queda clar és la manera de fer-ho, si no som bons baixadors, ni bons escaladors, no perquè no sigui entenedora, en cap cas, un cop hi ets a unes 24 hores amb nosaltres, tant a Finale al 2009, com al 2012, tot i la densa nit d'aquella edició, com ara al 2013, sempre és senzilla i planera.

Com reia en Javi en veure el nostre pas pel Box, com reia, ja li vaig dir, no som professionals de la bike nosaltres, però demà veuràs com dos amateurs volen a unes 24 hores, ho veuràs, mentre hi siguem t'agradarà, gaudeix.

Un aspecte em va fer feliç, que en Javi compartís el lloc del Box, i tant que sí, però també com en va ser d'extremadament respectuós en deixar-nos fer el nostre SOLO. Mil gràcies Javi, mil gràcies Javi.

Com els resultats dels darrers anys a dalt de la bike, o caminant al costat de la bike, com la SSEC2013., perquè pedalar a la SSEC2013 no vàrem pedalar, és veritat, ni en Josep, ni en Miki, ni la Betty ni jo, però caminar al costat de les bikes OMG, OMG, OMG.

Ara a les 24h SOLO Finale Ligure 2013, hem fet un SOLO, SOLO, sense assistència de cap tipus, la Betty ha fet el seu SOLO, jo el meu SOLO, cada un dels dos portava el seu  comandament de laVW, i cada un dins d'una organització establerta des de fa anys pel què fa a curses d'aquests tipus, decidia el què més li convenia en cada instant de la cursa.

Equipament, alimentació, ritme, com les aturades a Box, objectiu de voltes, tot va ser un procés de decisions individual, volíem aconseguir fer un SOLO absolut a Finale, i aixo va ser el què vàrem fer, vull dir, en primer terme fer una preparació sense compartir el tipus de sortida amb tercers, puntualment sí, repetidament no, per evitar d'estar influenciats per opinions i maneres de rodar fora de les nostres, en segon terme per les nostres bikes, nosaltres hem contruït les nostres bikes en funció d'unes idees que tenim nosaltres al cap.

El perquè la Betty ja m'ha demanat quina serà la seva propera bike, definint-me al detall quin HM, i com ha de ser cada tub d'aquest quadre no és un aspecte que comentem amb d'altres bikers, fins ara ens ha anat bé així, i així seguirem, les coses que funcionen millor no tocar-les.

Pel què fa a bikes, aquestes van ser les dues bikes que ens van portar a la sortida d'aquesta edició de Finale, fins passades 25h 38', a l'arribada d'aquesta cursa de 24h SOLO de Finale Ligure.



La bike és una bike per una banda molt senzilla, i per una altra de molta complexitat. Hi ha diferents detalls que així ho certifiquen.

El primer, senzilla perquè el quadre el pots tenir en segons, el demanes a ON ONE i el tens, jo el vaig aconseguir per sota dels 200€, és una talla 16, la 18 valia menys de 140€. Aquest és l'únic punt senzill de la bike, el preu, la resta ja és una altra història. 

La geometria i la selecció de components per aquesta geometria a on sóc, de molta, però de molta complexitat. 



La bike va equipada amb una forquilla de 445 mm d'alçada, i una roda de 29er.

No hi ha mides de forquilla rígida segons la roda sigui 26" o 29er,  la definició de 440 mm. 26'', i 470 mm. 29er, no té sentit, el què té sentit és parlar de per quina longitud de forquilla ha sigut dissenyat el quadre, vull dir distància de coll inferior a eix, no mm. de recorregut, això no indica quasi res,  i a partir d'aquí comença l'aventura de seleccionar quin serà el grup forquilla-roda. 

La bike va equipada amb una roda posterior de 26", normalment Shimano XTR darrera i XT la davantera. Fins avui així perquè necessitava rodes de comportament similar pel què fa a absorció, i no parlo de mides de roda si no del criteri de construcció del fabricant. 

Ara estudiant què fer, després d'esmicolar les dues rodes del darrera en quinze dies. 



La roda del darrera per Finale va ser la Mavic Crossmax XL, per què aquesta roda tan robusta per fer XC moderat? perquè la Shimano XTR que ja és considerada a casa pel nostre ús, un roda fiable, ha quedat esmicolada de la boixa, al punt d'unió radi boixa. Tenia l'opció de muntar una segona roda XTR.

Amb la roda XTR anava amb un Monorail, un Maxxis de 2.1, de 650 g. amb la Crossmax XL, amb un Larsen de 2.0 de 725 g. més goma per a millorar la protecció dels cops a la roda per mirar d'evitar una segona trencadissa.

No va funcionar, no va funcionar.

Tija Thomson, i seient Tune, un conjunt imbatible per a una Single Speed d'aquestes característiques a on pel concepte de bike LOCAL, m'agrada i molt com funciona a casa, a Finale per aquest marcat mal funcionament, diré,  com funcionava.


Els discs amb una 69er poden ser de 160 mm. i els frens, de funcionar correctament menys Sram o Avid de les sèries de fa dos anys, tots. Vull dir que no ha de ser uns frens especials.


En Bob és de gran ajuda, m'avisa de qui ve per darrera, per mirar de deixar sempre pas a qui roda més ràpid.


No hi entenc res fins avui sobre el radiat de rodes, vull dir per la posició dels dos radis trencats va aguantar la roda? no és important als propers dies des d'avui vaig a cercar tutorials de radiats de rodes per a passar a ser independent amb aquest tema. És que em sento molt indefens quan passa quelcom com això, aleshores crec que he de deixar de limitar-me, jo no em dedico a res de la bike, això no implica que no pugui fer-me el 100% de les reparacions, que segur que costarà, segur, però tinc unes quantes rodes per practicar, oi que sí?

El mecànic de bikes és importantíssim, sempre ho serà a casa, per a casos extrems, quins són aquests, ja veurem, ara per ara, fatigadíssims de fer quilòmetres i quilòmetres dia sí,  dia també. En aquest sentit restem absolutament aturats, la paraula que ho definiria és estupefacció, i per aquest motiu he de mirar de millorar el meu aspecte pel què fa a aspirar a la meva categoria de muntador, i tant que sí, i tant que sí.

Si mai una bike ens ha deixat aturats en cursa fins avui, hi pot passar demà, no serà ara una barrera, en cap cas, en cap cas. Gràcies a la trencadissa de les dues rodes en quinze dies s'han obert les portes a l'entrada ja no de rodes senceres, no, si no de propostes més agosarades a casa.


El conjunt manillar, potència, punys  té una expressió que els defineix, perfectes.

Vint-i-quatre hores i de les sensacions de trencament interior, de deixar l'ànima dins del circuit, cap pel què fa a posicionament d'aquests tres elements, cap. 


Aquesta bike ho tinc clar és una bike guanyadora, de sensacions, de trams sensacionals de bike, de podis, també.

Per què sense Belt Drive a Finale? perquè avui per avui no tenim la relació que sí que tenim amb una transmissió convencional, i això després del mundial del 2012, va quedar clar que és el punt número 1 a respectar, per a uns bikers com nosaltres que no rodem fent bicicleta de carretera, que no anem fer màquines al gimnàs respectar aquest punt prioritari.

Darrera de casa, LOCAL, ja teníem problemes per a mantenir el tipus amb la relació del Belt Drive, posats  en contacte amb ells al seu dia, va quedar clar que això o això, i això no ens valia per repetir aventura a Finale.


Per què la Betty volia la Black Sheep? sols ho sap ella, per què no volia la DT? el mateix.

Hi ha coses que no et preguntes el perquè, senzillament es fan. Per això som SOLO. 


HBC el protagonista del plat i del pinyó. alerta que va molt, i molt malament el subministrament, i crec que ho deixa definitivament. Hi ha un article que ho explica, i que tinc a punt per a trabucar al Blog des de fa setmanes, però com les 140 0 150 intervencions que resten ara a esborranys, i que des de la SSEC2013 han anat passant a esborranys, ara des de les 24h SOLO de Finale Ligure 2013, tornen a ser a esborranys, esperant a tornar a ser protagonistes un altre cop. Tindrà el seu moment, el tindrà.


Ara amb els nous tensors ja no és important la tanca, en cap cas. Quan morin els radis de titani, primer passarem a convencionals, o de donar-se el cas que aconsegueixi entendre quelcom de radiats seguirem en aquest bon sender, si no, de pet a convencionals.


Conjunt potència, manillar, i punys,  quasi perfectes, la propera millora serà quasi imperceptible, certament, però serà.


Una bike que des del primer dia que vàrem fer-la rodar, i no a dalt de la bike que també, si no ja d'abans de venir cap a casa, quan encara era a Colorado ja estava clar que seria la què vindria a ser la nova bike de la Betty, i que l'ASR, i l'ARC deixaven la primera de poder disposar d'una segona oportunitat com a Geared, i la segona l'ARC quedaria com la què va ser la primera bike Single Speed de la Betty.

Si la Betty volia Slooping la Betty tindria Slooping, si la Betty volia Belt Drive, tindria Belt Drive, si volia HM, HM. És a on som avui, certament.

La Spot Brand ens ha respectat a Finale, funciona com un rellotge suís i fins ara no sap res més què d'enfilar-se als podis, ara sí, ara també. Al 2009 l'únic problema amb l'ASR va ser el Sram X0, Grips-canvi, la desincronització d'aquest, ara això és difícil que passi, oi?

Ja us vaig dir fa uns dies amb una intervenció, que la configuració de les bikes no seria compartida al Blog si no era en diferit, vull dir a les prèvies a fer els propers canvis, doncs això, la configuració és aquesta, dies de MTB.

Dies de SOLO.

24h SOLO Finale Ligure 2013: Dracs de Finale, Drac LOCAL

Ja tinc les imatges descarregades de les dues bikes. I també part de la crònica de presentació de la meva bike. 


Ara però després de parlar amb la Betty estic mirant de repetir l'operació de baixar les imatges un altre cop per aconseguir la qualitat de la darrera intervenció, curiós perquè a mida original millor que amb una reducció. 

Bé, he de posar remei puntualment a la roda posterior per a mirar de sortir a rodar, i també estudiar com exposar el criteri de selecció de components d'aquesta meva nova bike LOCAL. 

Dies de SOLO. 

24h SOLO Finale Ligure 2013: Itàlia

No anar al paradís, no tindria sentit. 


El destí ens hi porta, segur.

Dies de SOLO.

dissabte, de juny 08, 2013

24h SOLO Finale Ligure 2013: Refent ponts

Pel fet què la meva bike no va funcionar com esperava.

Les dues millors rodes de casa després de les DT 240 SS de la Betty, han quedant esmicolades, una Crossmax XL, i les XTR, les dues del darrera, a casa són dues rodes considerades de molta qualitat, molta. 

Decidint què fer, en tot cas, decidit a seguir en el sender a on sóc ara pel què fa a bikes, és a dir la Vicious no torna ara per ara a primera línia de camp, per tant des de la finestra del Mirador de Drac, he de refer la nova bike, entendre què va anar malament.

He de refer les dues rodes, això passa per la paraula taller de bikes, per això cerco roda nova, per diferència de preu a favor del taller, sempre serà més econòmic reposar dos radis que comprar una roda nova, avui però crec que millor seguir a on sóc, perseguint ser independent, 100% independent, i un cop amb la roda nova a casa, de ser, ja portaré a reparar les dues joies malmeses, sense presses. 

El tema frens, cal ser pràctic, fora les pastilles metàl.liques, o en el seu lloc, puc estudiar l'arribada dels frens tipus els Deore 2014, és que jo vull baixar a les games més senzilles del mercat pel què fa a components, esperant a la mort per ús dels TOP actuals de casa. 

Així com la Betty va equipada amb les games més altes, indiferentment de preu i dificultats per aconseguir-les, jo segueixo per a mi a un sender que des del 2009 reivindico que vull seguir, equipar les meves bikes amb games de components baixes. 


En aquest moment el nou Deore seria una molt bona opció. 

Dies de SOLO.

24h SOLO Finale Ligure 2013: Tradició

Molta, molta, molta.

Té el temps germà a l'extinguida mítica catalana 100 Km. Camins de les Guilleries, a la Volta a Osona, dues aventures amb la categoria també de MÍTICA, màxims exponents d'aquesta  Catalunya essència de MTB. 


Veig a cada edició aquest cartell, i a cada edició us el proposo al Blog. 

Dies de SOLO. 

Anem a dinar, avui un dinar especial, certament, certament. 

24h SOLO Finale Ligure 2013: I Like Trinxes

Un grup amb qui fa anys coincidim pedalant, i sempre, sempre, sempre compartint aventures de bike. 


Com hi coincidim tant, com compartim tan planerament no té importància, sí sentiment, sí satisfacció, la primera aventura d'en Josep compartida de bike, va fer-la amb ells i de 10/10, la segona va ser la Vallromanes-Blanes, 80 Km. i per sobre dels 1.500 m. +, i de 12/10.

Impossible no recordar-los mentre ets competint a Finale, el dia de l'homenatge de la Betty pel seu subcampionat del món 24 hores SOLO en la categoria Single Speed del 2012, OMG, OMG, OMG, gran moment, gran moment. 

Els Freedoms Catalonia al podi va agafat de la mà dels Trinxes, sense anar més lluny el test decisiu a les prèvies al podi de Finale d'aquest darrer cap de semana va ser amb ells, amb tots ells, fent la SV-Vallromanes-Blanes-SV. 

Gràcies, gràcies, gràcies Trinxes, dies de SOLO.

24h SOLO Finale Ligure 2013: En cursa

Són imatges fetes dins de la mateixa ciursa. 


La hora és la real, la pulsació també, a minuts de deixar de funcionar, i el Km. des de la una del mig dia que ja no funcionava.

Dies de SOLO. 

divendres, de juny 07, 2013

24h SOLO Finale Ligure 2013: Transbordador

De Dracs. 


I a on aquest cop no ha anat malament, la VW ha anat prou bé per a aquesta aventura de Finale. 


L'Hotel també va anar molt i molt bé. 


Dels esmorzars què en puc dir, OMG, OMG, OMG.

Dies de SOLO. 

Preparant crònica de les dues bikes. 

24h SOLO Finale Ligure 2013: Campiones



Podia haver sigut diferent, però va ser senzillament sensacional, sense ni una sola concessió a la possibilitat de res més què ser definit com a, sensacional.

Diré el què diria si la Betty fos italiana, BRAVA!

Dies de SOLO.

Si mai anéssim a més compartiríem banderes amb Itàlia, està tot dit. 

24h SOLO Finale Ligure 2013: Bells instants



Freedoms Catalonia entre campions. 

Dies de SOLO. 

dijous, de juny 06, 2013