MTB, MTB, MTB.
divendres, d’octubre 26, 2012
Plou
Que bé.
Aquest matí entre lectures he esperat a veure com caminava la sortida del sol, hi la decisió de sortir hauria d'haver sigut, però l'error ha fet què em quedés a casa pensant, plou.
No passa res tindrem més dies, i tant.
En Josep em deia ahir a la nit mentre jo tornava de Girona, si plou al matí, la tarda serà el moment de sortir.
A casa avui a la tarda serà dia de bike, és divendres.
Ahir dia BO, per a mi diferent, feia dies que no coincidíem, certament, Roc, HGC, han fet que els dos darrers dijous no anéssim a Salt.
En Narcís i en Jordi els bikers amb els que he sortit a pedalar.
MTB, MTB, MTB.
Una sortida corriolera, a on les bones sensacions van agafades de trams molt divertits.
Tres single speeds, dues 29er i una 26".
Quan portes dies pedalant el fet de pedalar no és el fet, sí compartir corriols, amb qui els comparteixes, no la sortida en si, sí amb qui la fas.
Change.
En Mateu amb la seva custom single speed.
En Miguelon en single speed cedida, la millor de les notícies.
La setmana que bé prepararem a casa la propera single speed, la d'en Joan, bé no sé si serà la setmana que bé, però serà.
En Perto amb la seva Niner a single speed.
En Caixàs que passaran el dies i no vindrà l'adéu, si no que tindrà la seva bike single speed, segur.
En Josep que d'aquí a quatre-cinc setmanes rodarà amb la seva single speed.
L'Andreu de Banyoles que ja fa temps que va amb la seva single speed.
En Miki i el seu fill, els dos consumats single speeds.
No sé si són més, menys segur que no, que ja és una gran què, oi que sí.
No sé perquè, el perquè d'aquesta llista, no és important, sí emocionant.
Encara la cua del Roc mou el meu dia a dia, i el del Blog, moltes imatges per aportar, moltes, i dues cròniques pendents, del Roc Noir, i del Roc d'Azur.
Dic, escric això i les 25 hores de Banyoles són també una de les cròniques pendents, i tant que sí.
Ahir equipat d'estiu, amb la Lite ara sí, ara no.
Eines cap, les portava en Narcís.
Incidències cap.
Coincidències amb d'altres bikers, cap.
Un dia a BO com la pedalada del matí, vull dir la sortida per Girona amb un to gris, sempre. Quin temps, quin temps.
He de fer molta feina aquest cap de setmana, llista de components, he de muntar una bike, hem de tornar a fer volar un dels Dracs de casa, aquest cop el 32-24 el protagonista, i tant que sí.
Serà literalment, emocionant.
Objectiu, descansar, del 32-23 al 32-24, sembla res, però és molt, i més si és una 26" no una 29er.
Ara que ho penso, per casa hi ha un 19, per casa hi ha un 19.
He d'evolucionar el mallot Freedom, una idea des del 1992 a les olimpíades a l'arribada de la flama olímpica, a on a poc metres d'on érem nosaltres, es va detenir a l'activista amb la reivindicació del Freedom, que la tinc al cap, reivindicació en forma de mallot clar, clar.
Dies de MTB.
Aquest matí entre lectures he esperat a veure com caminava la sortida del sol, hi la decisió de sortir hauria d'haver sigut, però l'error ha fet què em quedés a casa pensant, plou.
No passa res tindrem més dies, i tant.
En Josep em deia ahir a la nit mentre jo tornava de Girona, si plou al matí, la tarda serà el moment de sortir.
A casa avui a la tarda serà dia de bike, és divendres.
Ahir dia BO, per a mi diferent, feia dies que no coincidíem, certament, Roc, HGC, han fet que els dos darrers dijous no anéssim a Salt.
En Narcís i en Jordi els bikers amb els que he sortit a pedalar.
MTB, MTB, MTB.
Una sortida corriolera, a on les bones sensacions van agafades de trams molt divertits.
Tres single speeds, dues 29er i una 26".
Quan portes dies pedalant el fet de pedalar no és el fet, sí compartir corriols, amb qui els comparteixes, no la sortida en si, sí amb qui la fas.
Change.
En Mateu amb la seva custom single speed.
En Miguelon en single speed cedida, la millor de les notícies.
La setmana que bé prepararem a casa la propera single speed, la d'en Joan, bé no sé si serà la setmana que bé, però serà.
En Perto amb la seva Niner a single speed.
En Caixàs que passaran el dies i no vindrà l'adéu, si no que tindrà la seva bike single speed, segur.
En Josep que d'aquí a quatre-cinc setmanes rodarà amb la seva single speed.
L'Andreu de Banyoles que ja fa temps que va amb la seva single speed.
En Miki i el seu fill, els dos consumats single speeds.
No sé si són més, menys segur que no, que ja és una gran què, oi que sí.
No sé perquè, el perquè d'aquesta llista, no és important, sí emocionant.
Encara la cua del Roc mou el meu dia a dia, i el del Blog, moltes imatges per aportar, moltes, i dues cròniques pendents, del Roc Noir, i del Roc d'Azur.
Dic, escric això i les 25 hores de Banyoles són també una de les cròniques pendents, i tant que sí.
Ahir equipat d'estiu, amb la Lite ara sí, ara no.
Eines cap, les portava en Narcís.
Incidències cap.
Coincidències amb d'altres bikers, cap.
Un dia a BO com la pedalada del matí, vull dir la sortida per Girona amb un to gris, sempre. Quin temps, quin temps.
He de fer molta feina aquest cap de setmana, llista de components, he de muntar una bike, hem de tornar a fer volar un dels Dracs de casa, aquest cop el 32-24 el protagonista, i tant que sí.
Serà literalment, emocionant.
Objectiu, descansar, del 32-23 al 32-24, sembla res, però és molt, i més si és una 26" no una 29er.
Ara que ho penso, per casa hi ha un 19, per casa hi ha un 19.
He d'evolucionar el mallot Freedom, una idea des del 1992 a les olimpíades a l'arribada de la flama olímpica, a on a poc metres d'on érem nosaltres, es va detenir a l'activista amb la reivindicació del Freedom, que la tinc al cap, reivindicació en forma de mallot clar, clar.
Dies de MTB.
dijous, d’octubre 25, 2012
Hope
M'agrada aquesta marca, tot i que no porto ni tinc components d'ells, ni frens, ni plats, ni tanques, ni potències, ni boixes tampoc, i mira que la específica per a Single Speed m'agrada com la marca, molt.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Quan el gris impera
Una entrada de jornada a on no he vist sortir el sol ni tampoc l'he vist durant tota la sortida.
M'ha costat més avui pedalar, en compensació dir que no he notat transició entre rodar assentat i dret, que ja està més que bé, i tant que sí.
Avui una segona nota positiva, he begut aigua de forma continuada, mtb, mtb, mtb.
Menjar, cap.
Més notes positives, millor dit nota negativa, cap.
Coincidències amb d'altres bikers, cap.
Una sortida diferent de bike, pel fet que ahir a la tarda va ser una jornada de despatx que va acabar a les deu de la nit i això no passa mai, o quasi mai. Un consell de client és un Consell de client.
El punt que fa referència a la bike, és que quan això passa els pensaments roden fins la matinada i són tots de feina, i també a primera hora del matí, de fet m'he assentat al Brooks i la primera sensació era d'estar encara al Consell.
Ara passades les hores des de la tarda d'ahir, en coincidir amb en Josep després ja de Milans del Boch, la primera frase complerta després del bon dia, ha sigut sobre la tarda de feina d'ahir, fet que indica que tenim la sort que els clients pesen molt quan parlem de l'escala de prioritats del nostre dia a dia, fet que m'indica clarament que tindrem moltes i molt bones aventures de bike.
El terreny encara millor que ahir penso que és perquè ha d'haver fet un ruixat petit però suficient perquè el sauló presenti aquest grip tan interessant.
Una arrancada diferent, sense sol, a la segona hora pedalant he vist puntualment el sol, uns segons i prou, però suficients per alimentar tota la jornada.
Equipat com cada dia.
Eines, la manxa, res més.
Incidències cap.
Dies de MTB.
Ara sembla que el sol vol dirigir la jornada, sembla.
M'ha costat més avui pedalar, en compensació dir que no he notat transició entre rodar assentat i dret, que ja està més que bé, i tant que sí.
Avui una segona nota positiva, he begut aigua de forma continuada, mtb, mtb, mtb.
Menjar, cap.
Més notes positives, millor dit nota negativa, cap.
Coincidències amb d'altres bikers, cap.
Una sortida diferent de bike, pel fet que ahir a la tarda va ser una jornada de despatx que va acabar a les deu de la nit i això no passa mai, o quasi mai. Un consell de client és un Consell de client.
El punt que fa referència a la bike, és que quan això passa els pensaments roden fins la matinada i són tots de feina, i també a primera hora del matí, de fet m'he assentat al Brooks i la primera sensació era d'estar encara al Consell.
Ara passades les hores des de la tarda d'ahir, en coincidir amb en Josep després ja de Milans del Boch, la primera frase complerta després del bon dia, ha sigut sobre la tarda de feina d'ahir, fet que indica que tenim la sort que els clients pesen molt quan parlem de l'escala de prioritats del nostre dia a dia, fet que m'indica clarament que tindrem moltes i molt bones aventures de bike.
El terreny encara millor que ahir penso que és perquè ha d'haver fet un ruixat petit però suficient perquè el sauló presenti aquest grip tan interessant.
Una arrancada diferent, sense sol, a la segona hora pedalant he vist puntualment el sol, uns segons i prou, però suficients per alimentar tota la jornada.
Equipat com cada dia.
Eines, la manxa, res més.
Incidències cap.
Dies de MTB.
Ara sembla que el sol vol dirigir la jornada, sembla.
Va de Ritchey
Fins avui a l'hora de dinar.
Abans però tindrem crònica de bike del matí.
MTB, MTB, MTB.
Abans però tindrem crònica de bike del matí.
MTB, MTB, MTB.
P-29
Aquesta seria la visió de la teva P-29 si et decideixes per aquest vestit 100% Riychey.
MTB, MTB, MTB.
Bé 100% no, però quasi.
dimecres, d’octubre 24, 2012
P-29 Fork
Per a una Ritchey, per a un quadre Ritchey aquesta forquilla és la forquilla.
Podrem dir, home hi poses tots els components Ritchey i ja està, no ho crec, no ho crec.
MTB, MTB, MTB.
P-29 Fork
Una acabats interessants, molt.
Un conjunt que poques marques poden presentar, diferent, molt diferent.
MTB, MTB, MTB.
Tom Ritchey
Preparant les imatges de les propostes de Ritchey pel què fa referència a bikes.
Emocionant, molt emocionant.
MTB, MTB, MTB.
Emocionant, molt emocionant.
MTB, MTB, MTB.
Pearl Izumi
MTB, MTB, MTB.
Entre les propostes més prudents de la marca.
És evident que aquesta marca ens agrada, ara per ara.
MTB, MTB, MTB.
Matins al sol, rodant a 15ºC
A primera hora del matí a aquesta temperatura, sóc al paradís del MTB, a un d'ells segur, per sort no a l'únic, en cap cas.
I no ha marcat el sol sempre el ritme, vull dir que que tornant per Milans del Bosch el sol no manava. La darrera imatge és d'aquest darrer tram.
I jo he pensat, com pesen les Fades, com pesen les Fades de la nit, que de dia poden puntualment qüestionar el domini del cavallers de la llum.
Avui mentre pedalava, baixant direcció al Passeig del Anglesos he tingut un pensament, intens, punyent, el del besavi tornant de Cuba, i no sé perquè això, aquest sentir tindrà el seu corresponent escenari.
Després tot ha seguit com la riera de Caldetes per on fa més de 45 anys que hi passo.Vull dir que ja tinc pensaments de gran, a on l'ahir és molt i molt present, i no em passa res, o sí i és que ho tinc en part assumit.
Una frontera curiosa aquests ser proper als cinquanta, a on d'aquí a res les generacions del darrera seran massa joves per a mi i a on jo sóc ara el gran.
Però avui som qui fa el camí, així que anem a gaudir que el genet sóc jo, i amb el meu Drac, els dos tenim molt però que molt a compartir, i tenim perquè és per on volem, que veuré moltes transicions entre cavallers de la llum i Fades de la nit.
Aquest matí tinc un bon projecte, bé en tinc més d'un, tots de feina, sí, però un, un, no és de feina, mtb, mtb, mtb.
Som terra de talent, certament, pel fet també de ser terra de pas, certament, i com cada dia que passa, on encara hi ha dies que sumo, no que resto, i per tant el blau cel, m'agrada amb petites o no no tan petites pinzellades de grisos, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Per a mi tardor i primavera les primeres de la llista, pel què fa a preferències d'estació, inici d'estiu i d'hivern, em fascinen, sí, però els finals dels dos un xic menys, el d'estiu, el final d'aquest no era en cap cas per a mi un cop, la calor d'aquest darrer estiu ha marcat un abans i un després, que fica a dins del mateix sac hivern i estiu, els finals de l'estació d'aquests dos queden perquè els entengui l'any que ve, o un altre any.
Sense presses és quan ets a on vols ser, amb elles, ets a on et porta la inèrcia.
Això no vol dir que no sigui emocionant, no, fins i tot diria que la inèrcia, les presses són molt i molt emocionants, i tant que sí, massa fins i tot per a mi, mtb, mtb, mtb.
Avui dos Fartleks, un després de Santa Mònica, i el segon escalant Milans del Bosch.
El primer, penso que en part per la setmana d'inactivitat, m'ha costat de regular, vull dir, què amb la single speed, després de dies de pensar-hi, de passar quilòmetres a dalt del Brooks, havia arribat a una conclusió, no definitiva, com és què la single speed de casa, les dues single speed, per ser a on som, pels constants pujar i baixar del terreny, implica rodar molta estona dret, el Brooks incita a rodar assentat, és una contradicció inicialment, passat el Roc, a on vaig decidir participar-hi amb el Brooks, el pensament és, rodo quasi sempre dret, o aquesta és la sensació, i quan m'assento que bé que va el Brooks, sí, m'hi assento poc, però aquesta dada no és rellevant, el Brooks segueix anant molt bé. Però anem a on vull anar, deia que m'ha costat regular el primer Fartlek, per a mi poder rodar bé, és poder combinar escalades constant dret i que quan la transició de rodar assentat a rodar dret es produeix la sensació muscular sigui excel.lent, avui als primers girs amb pendent venint de zones planeres, la sensació no era excel.lent, els primers segons, és veritat que no pas més, em costava rodar dret, després aquesta sensació ha desaparegut, i una estona després a la segona escalada, les transicions pel què fa a sensacions eren nul.les.
Vull dir que de rodar assentat a la zona de menys pendent a rodar dret a les zones més costerudes no hi he notat cap canvi de sensacions, és a dir sempre bones, no les millors, però sí bones.
El perquè vull que les transicions entre rodar assentat i dret no ho siguin, no sigui una transició, no persegueix res pel què fa a rendiment, en cap cas, sí pel què fa a la imatge que tinc jo al cap de com vull que sigui aquest rodar single speed.
Un altre aspecte que té molta rellevància per a mi, és el de l'equipament, rodo equipat entre una base d'equipament fet per a fer carretera, i un segon grup pensat per a fer MTB.
El primer grup d'equipament es el què m'agrada més, senzillament l'equipament Campagnolo, l'equipament Castelli, són per a mi joies, Assos, també per què no? en menor grau, però també. El perquè d'aquesta passió per un tipus d'equipament fent MTB siguent aquests de carretera té molt de sentit per a mi, jo sóc ciclista de carretera, vull dir, quan jo pedalava no teníem MTB, tampoc és axactament així, jo quan el Gary Fisher començava a olorar el MTB, a casa amb el meu germà i l'Esteve, l'Home del Montseny, ja teníem unes bicis, no bikes, rígides amb pneumàtics molt grossos que utilitzàvem per camins de terra, i no teníem que anar a cercar corriols, els carrers de casa eren un autèntic tram de MTB.
Però passats els anys la bicicleta que va venir a casa va ser la de carretera, i la carretera va ser la que vàrem practicar tant el meu germà com jo, segur que ell primer, per això és el germà gran, aleshores per aquest origen a casa, o aquesta segona etapa de carretera, ara m'agraden i molt els equipaments d'aquestes marques que us he esmentat. Com hi tenen cabuda aquestes marques a la pràctica del MTB a casa també té una contesta fàcil, el MTB que practiquem, a casa no és precisament el de la copa gironina, en cap cas, aleshores no hi ha publicitat des de mai als nostres equipaments, cap, no portem equipaments de Team, ni res similar, fet que fa que la sobrietat imperi. Una excepció clara madurada durant molts anys, i portada a terme als darrers, el del mallot Freedom Catalonia, però aquesta ja és una altra història.
Pel fet de no ser entre els bikers de les curses regionals o de les curses populars, fa que els mallots i culots propis de les botigues, o dels clubs, no han estat mai presents a casa, aleshores, el què us deia, la sobrietat és la que impera a casa, i coincideix aquesta sobrietat amb la línia de comercialització d'aquests fabricants, a part clar que el públic que cerquen aquestes empreses és coincident amb la meva edat, jo el tema mallot gratis si portes la publicitat de, o un dte. per fer-ho, no és a on sóc, de fet ni ara ni mai.
El meu primer i únic mallot de carretera dels anys vuitanta era taronja i negre, el culot era negre, el calçat també negre, i els guants de cuiro marrons sense dits, el color com podeu veure era el què era.
Avui trenta anys després impera a casa, per una banda un estil clar, el de la proposta de Pearl Izumi, d'origen 100% de MTB, no la gama PRO, en cap cas ara per ara, i el d'aquesta proposta amb origen a la carretera que tant ens agrada a casa, a on pivota sobre la marca Campagnolo i Castelli, i puc dir que també en aquest aspecte com amb molts d'altres coincidim amb Xavi Paricio des de South Carolina.
Xavi el teu mallot de Trek, els teus darrers equipaments, tots de 10/10.
Equipat 100% d'estiu, amb el Lite sortint, a les pujades, d'estiu, a les baixades amb el Lite.
Eines, la manxa, sense càmera, sense cap eina més.
Aigua, menys de la que hauria de, més que ahir, menys que demà, menjar cap.
Incidències cap.
Coincidències amb d'altres bikers, avui quasi cap, de lluny dos o tres, i amb en Josep just a la porta dels despatx.
Dies de MTB.
I no ha marcat el sol sempre el ritme, vull dir que que tornant per Milans del Bosch el sol no manava. La darrera imatge és d'aquest darrer tram.
I jo he pensat, com pesen les Fades, com pesen les Fades de la nit, que de dia poden puntualment qüestionar el domini del cavallers de la llum.
Avui mentre pedalava, baixant direcció al Passeig del Anglesos he tingut un pensament, intens, punyent, el del besavi tornant de Cuba, i no sé perquè això, aquest sentir tindrà el seu corresponent escenari.
Després tot ha seguit com la riera de Caldetes per on fa més de 45 anys que hi passo.Vull dir que ja tinc pensaments de gran, a on l'ahir és molt i molt present, i no em passa res, o sí i és que ho tinc en part assumit.
Una frontera curiosa aquests ser proper als cinquanta, a on d'aquí a res les generacions del darrera seran massa joves per a mi i a on jo sóc ara el gran.
Però avui som qui fa el camí, així que anem a gaudir que el genet sóc jo, i amb el meu Drac, els dos tenim molt però que molt a compartir, i tenim perquè és per on volem, que veuré moltes transicions entre cavallers de la llum i Fades de la nit.
Aquest matí tinc un bon projecte, bé en tinc més d'un, tots de feina, sí, però un, un, no és de feina, mtb, mtb, mtb.
Som terra de talent, certament, pel fet també de ser terra de pas, certament, i com cada dia que passa, on encara hi ha dies que sumo, no que resto, i per tant el blau cel, m'agrada amb petites o no no tan petites pinzellades de grisos, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Per a mi tardor i primavera les primeres de la llista, pel què fa a preferències d'estació, inici d'estiu i d'hivern, em fascinen, sí, però els finals dels dos un xic menys, el d'estiu, el final d'aquest no era en cap cas per a mi un cop, la calor d'aquest darrer estiu ha marcat un abans i un després, que fica a dins del mateix sac hivern i estiu, els finals de l'estació d'aquests dos queden perquè els entengui l'any que ve, o un altre any.
Sense presses és quan ets a on vols ser, amb elles, ets a on et porta la inèrcia.
Això no vol dir que no sigui emocionant, no, fins i tot diria que la inèrcia, les presses són molt i molt emocionants, i tant que sí, massa fins i tot per a mi, mtb, mtb, mtb.
Avui dos Fartleks, un després de Santa Mònica, i el segon escalant Milans del Bosch.
El primer, penso que en part per la setmana d'inactivitat, m'ha costat de regular, vull dir, què amb la single speed, després de dies de pensar-hi, de passar quilòmetres a dalt del Brooks, havia arribat a una conclusió, no definitiva, com és què la single speed de casa, les dues single speed, per ser a on som, pels constants pujar i baixar del terreny, implica rodar molta estona dret, el Brooks incita a rodar assentat, és una contradicció inicialment, passat el Roc, a on vaig decidir participar-hi amb el Brooks, el pensament és, rodo quasi sempre dret, o aquesta és la sensació, i quan m'assento que bé que va el Brooks, sí, m'hi assento poc, però aquesta dada no és rellevant, el Brooks segueix anant molt bé. Però anem a on vull anar, deia que m'ha costat regular el primer Fartlek, per a mi poder rodar bé, és poder combinar escalades constant dret i que quan la transició de rodar assentat a rodar dret es produeix la sensació muscular sigui excel.lent, avui als primers girs amb pendent venint de zones planeres, la sensació no era excel.lent, els primers segons, és veritat que no pas més, em costava rodar dret, després aquesta sensació ha desaparegut, i una estona després a la segona escalada, les transicions pel què fa a sensacions eren nul.les.
Vull dir que de rodar assentat a la zona de menys pendent a rodar dret a les zones més costerudes no hi he notat cap canvi de sensacions, és a dir sempre bones, no les millors, però sí bones.
El perquè vull que les transicions entre rodar assentat i dret no ho siguin, no sigui una transició, no persegueix res pel què fa a rendiment, en cap cas, sí pel què fa a la imatge que tinc jo al cap de com vull que sigui aquest rodar single speed.
Un altre aspecte que té molta rellevància per a mi, és el de l'equipament, rodo equipat entre una base d'equipament fet per a fer carretera, i un segon grup pensat per a fer MTB.
El primer grup d'equipament es el què m'agrada més, senzillament l'equipament Campagnolo, l'equipament Castelli, són per a mi joies, Assos, també per què no? en menor grau, però també. El perquè d'aquesta passió per un tipus d'equipament fent MTB siguent aquests de carretera té molt de sentit per a mi, jo sóc ciclista de carretera, vull dir, quan jo pedalava no teníem MTB, tampoc és axactament així, jo quan el Gary Fisher començava a olorar el MTB, a casa amb el meu germà i l'Esteve, l'Home del Montseny, ja teníem unes bicis, no bikes, rígides amb pneumàtics molt grossos que utilitzàvem per camins de terra, i no teníem que anar a cercar corriols, els carrers de casa eren un autèntic tram de MTB.
Però passats els anys la bicicleta que va venir a casa va ser la de carretera, i la carretera va ser la que vàrem practicar tant el meu germà com jo, segur que ell primer, per això és el germà gran, aleshores per aquest origen a casa, o aquesta segona etapa de carretera, ara m'agraden i molt els equipaments d'aquestes marques que us he esmentat. Com hi tenen cabuda aquestes marques a la pràctica del MTB a casa també té una contesta fàcil, el MTB que practiquem, a casa no és precisament el de la copa gironina, en cap cas, aleshores no hi ha publicitat des de mai als nostres equipaments, cap, no portem equipaments de Team, ni res similar, fet que fa que la sobrietat imperi. Una excepció clara madurada durant molts anys, i portada a terme als darrers, el del mallot Freedom Catalonia, però aquesta ja és una altra història.
Pel fet de no ser entre els bikers de les curses regionals o de les curses populars, fa que els mallots i culots propis de les botigues, o dels clubs, no han estat mai presents a casa, aleshores, el què us deia, la sobrietat és la que impera a casa, i coincideix aquesta sobrietat amb la línia de comercialització d'aquests fabricants, a part clar que el públic que cerquen aquestes empreses és coincident amb la meva edat, jo el tema mallot gratis si portes la publicitat de, o un dte. per fer-ho, no és a on sóc, de fet ni ara ni mai.
El meu primer i únic mallot de carretera dels anys vuitanta era taronja i negre, el culot era negre, el calçat també negre, i els guants de cuiro marrons sense dits, el color com podeu veure era el què era.
Avui trenta anys després impera a casa, per una banda un estil clar, el de la proposta de Pearl Izumi, d'origen 100% de MTB, no la gama PRO, en cap cas ara per ara, i el d'aquesta proposta amb origen a la carretera que tant ens agrada a casa, a on pivota sobre la marca Campagnolo i Castelli, i puc dir que també en aquest aspecte com amb molts d'altres coincidim amb Xavi Paricio des de South Carolina.
Xavi el teu mallot de Trek, els teus darrers equipaments, tots de 10/10.
Equipat 100% d'estiu, amb el Lite sortint, a les pujades, d'estiu, a les baixades amb el Lite.
Eines, la manxa, sense càmera, sense cap eina més.
Aigua, menys de la que hauria de, més que ahir, menys que demà, menjar cap.
Incidències cap.
Coincidències amb d'altres bikers, avui quasi cap, de lluny dos o tres, i amb en Josep just a la porta dels despatx.
Dies de MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)