I no ha marcat el sol sempre el ritme, vull dir que que tornant per Milans del Bosch el sol no manava. La darrera imatge és d'aquest darrer tram.
I jo he pensat, com pesen les Fades, com pesen les Fades de la nit, que de dia poden puntualment qüestionar el domini del cavallers de la llum.
Avui mentre pedalava, baixant direcció al Passeig del Anglesos he tingut un pensament, intens, punyent, el del besavi tornant de Cuba, i no sé perquè això, aquest sentir tindrà el seu corresponent escenari.
Després tot ha seguit com la riera de Caldetes per on fa més de 45 anys que hi passo.Vull dir que ja tinc pensaments de gran, a on l'ahir és molt i molt present, i no em passa res, o sí i és que ho tinc en part assumit.
Una frontera curiosa aquests ser proper als cinquanta, a on d'aquí a res les generacions del darrera seran massa joves per a mi i a on jo sóc ara el gran.
Però avui som qui fa el camí, així que anem a gaudir que el genet sóc jo, i amb el meu Drac, els dos tenim molt però que molt a compartir, i tenim perquè és per on volem, que veuré moltes transicions entre cavallers de la llum i Fades de la nit.
Aquest matí tinc un bon projecte, bé en tinc més d'un, tots de feina, sí, però un, un, no és de feina, mtb, mtb, mtb.
Som terra de talent, certament, pel fet també de ser terra de pas, certament, i com cada dia que passa, on encara hi ha dies que sumo, no que resto, i per tant el blau cel, m'agrada amb petites o no no tan petites pinzellades de grisos, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Per a mi tardor i primavera les primeres de la llista, pel què fa a preferències d'estació, inici d'estiu i d'hivern, em fascinen, sí, però els finals dels dos un xic menys, el d'estiu, el final d'aquest no era en cap cas per a mi un cop, la calor d'aquest darrer estiu ha marcat un abans i un després, que fica a dins del mateix sac hivern i estiu, els finals de l'estació d'aquests dos queden perquè els entengui l'any que ve, o un altre any.
Sense presses és quan ets a on vols ser, amb elles, ets a on et porta la inèrcia.
Això no vol dir que no sigui emocionant, no, fins i tot diria que la inèrcia, les presses són molt i molt emocionants, i tant que sí, massa fins i tot per a mi, mtb, mtb, mtb.
Avui dos Fartleks, un després de Santa Mònica, i el segon escalant Milans del Bosch.
El primer, penso que en part per la setmana d'inactivitat, m'ha costat de regular, vull dir, què amb la single speed, després de dies de pensar-hi, de passar quilòmetres a dalt del Brooks, havia arribat a una conclusió, no definitiva, com és què la single speed de casa, les dues single speed, per ser a on som, pels constants pujar i baixar del terreny, implica rodar molta estona dret, el Brooks incita a rodar assentat, és una contradicció inicialment, passat el Roc, a on vaig decidir participar-hi amb el Brooks, el pensament és, rodo quasi sempre dret, o aquesta és la sensació, i quan m'assento que bé que va el Brooks, sí, m'hi assento poc, però aquesta dada no és rellevant, el Brooks segueix anant molt bé. Però anem a on vull anar, deia que m'ha costat regular el primer Fartlek, per a mi poder rodar bé, és poder combinar escalades constant dret i que quan la transició de rodar assentat a rodar dret es produeix la sensació muscular sigui excel.lent, avui als primers girs amb pendent venint de zones planeres, la sensació no era excel.lent, els primers segons, és veritat que no pas més, em costava rodar dret, després aquesta sensació ha desaparegut, i una estona després a la segona escalada, les transicions pel què fa a sensacions eren nul.les.
Vull dir que de rodar assentat a la zona de menys pendent a rodar dret a les zones més costerudes no hi he notat cap canvi de sensacions, és a dir sempre bones, no les millors, però sí bones.
El perquè vull que les transicions entre rodar assentat i dret no ho siguin, no sigui una transició, no persegueix res pel què fa a rendiment, en cap cas, sí pel què fa a la imatge que tinc jo al cap de com vull que sigui aquest rodar single speed.
Un altre aspecte que té molta rellevància per a mi, és el de l'equipament, rodo equipat entre una base d'equipament fet per a fer carretera, i un segon grup pensat per a fer MTB.
El primer grup d'equipament es el què m'agrada més, senzillament l'equipament Campagnolo, l'equipament Castelli, són per a mi joies, Assos, també per què no? en menor grau, però també. El perquè d'aquesta passió per un tipus d'equipament fent MTB siguent aquests de carretera té molt de sentit per a mi, jo sóc ciclista de carretera, vull dir, quan jo pedalava no teníem MTB, tampoc és axactament així, jo quan el Gary Fisher començava a olorar el MTB, a casa amb el meu germà i l'Esteve, l'Home del Montseny, ja teníem unes bicis, no bikes, rígides amb pneumàtics molt grossos que utilitzàvem per camins de terra, i no teníem que anar a cercar corriols, els carrers de casa eren un autèntic tram de MTB.
Però passats els anys la bicicleta que va venir a casa va ser la de carretera, i la carretera va ser la que vàrem practicar tant el meu germà com jo, segur que ell primer, per això és el germà gran, aleshores per aquest origen a casa, o aquesta segona etapa de carretera, ara m'agraden i molt els equipaments d'aquestes marques que us he esmentat. Com hi tenen cabuda aquestes marques a la pràctica del MTB a casa també té una contesta fàcil, el MTB que practiquem, a casa no és precisament el de la copa gironina, en cap cas, aleshores no hi ha publicitat des de mai als nostres equipaments, cap, no portem equipaments de Team, ni res similar, fet que fa que la sobrietat imperi. Una excepció clara madurada durant molts anys, i portada a terme als darrers, el del mallot Freedom Catalonia, però aquesta ja és una altra història.
Pel fet de no ser entre els bikers de les curses regionals o de les curses populars, fa que els mallots i culots propis de les botigues, o dels clubs, no han estat mai presents a casa, aleshores, el què us deia, la sobrietat és la que impera a casa, i coincideix aquesta sobrietat amb la línia de comercialització d'aquests fabricants, a part clar que el públic que cerquen aquestes empreses és coincident amb la meva edat, jo el tema mallot gratis si portes la publicitat de, o un dte. per fer-ho, no és a on sóc, de fet ni ara ni mai.
El meu primer i únic mallot de carretera dels anys vuitanta era taronja i negre, el culot era negre, el calçat també negre, i els guants de cuiro marrons sense dits, el color com podeu veure era el què era.
Avui trenta anys després impera a casa, per una banda un estil clar, el de la proposta de Pearl Izumi, d'origen 100% de MTB, no la gama PRO, en cap cas ara per ara, i el d'aquesta proposta amb origen a la carretera que tant ens agrada a casa, a on pivota sobre la marca Campagnolo i Castelli, i puc dir que també en aquest aspecte com amb molts d'altres coincidim amb Xavi Paricio des de South Carolina.
Xavi el teu mallot de Trek, els teus darrers equipaments, tots de 10/10.
Equipat 100% d'estiu, amb el Lite sortint, a les pujades, d'estiu, a les baixades amb el Lite.
Eines, la manxa, sense càmera, sense cap eina més.
Aigua, menys de la que hauria de, més que ahir, menys que demà, menjar cap.
Incidències cap.
Coincidències amb d'altres bikers, avui quasi cap, de lluny dos o tres, i amb en Josep just a la porta dels despatx.
Dies de MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada