Quina bike he tingut tota la tarda entre les meves mans.
Aquesta bike és la bike més especial que ha entrat per la porta de casa, millor dit, la bike més complerta, sense la brida de seient, una Salsa pesada, pesada, està per sota dels 2.200 g. una Yeti del 2009 amb triangle davanter d'alumini, increïble.
Mentre la muntava, pensava en el dia que la vaig recollir de la botiga, quina emoció, quina emoció, amb en Tr@il, amb l'Eliseu que me la va subministrar, i senzillament les sensacions de 10/10, és més, un somriure m'ha vingut de cop.
Com vaig gaudir d'aquesta arribada, una Yeti ASR-SL, la segona per a mi, i ara les dues Yetis, les meves dues Yetis, les portarà en Josep, a quina millor proposta, a quina. La del 2003 té un valor sentimental important, la Transpirenaica, mare meva, una Transpirenaica, i la vaig estrenar per a aquesta aventura al 2003, gràcies Txema, una cosa no treu l'altra, gràcies i mil gràcies Txema, la del 2009, em va permetre participar al Roc d'aquell any i tant que sí, i de 10/10, una bike entre moltes amb la forquilla Fox a 120 mm. va ser un avió entre els senders del Roc, un avió.
Ara sóc al menjador de casa, veig la crònica del muntatge de l'ASR-SL, i penso, no sé si és la millor bike que he tingut mai, però està entre la Superlight i aquesta joia, i tant que sí.
Aquestes dues bikes amb diferència les dues millors bikes amb les que he rodat mai.
Ara sóc a un recorregut diferent a on el biker és el protagonista de l'aventura, no la bike, i podrem dir, però sí la Yeti i la Superlight són tan bones bikes per què aquest canvi?
Avui, ara a la nit d'aquest inici d'aquest estació que adoro, la primavera, el què en penso és que és pel vestit, com? pel vestit, si portes la bike que et toca el protagonista és el biker, vull dir que ara amb la nova bike des de fa dos anys jo sóc el pivot sobre el que gira cada aventura a la que participo, les sensacions són úniques, èpiques, directes, la percepció mentre visc cada fita són extremadament properes, aquesta seria la diferència, ara corro jo sol, la bike poc ajuda, per no dir res, i fins i tot vers les
geared fins i tot em va a la contra, però la realitat és que les sensacions són les millors que he tingut mai a dalt de la bike, amb diferència, amb molta diferència.
Penso en sortir a pedalar i la primera imatge és de duresa, d'exigència, pel fet que Single, rígida i 29er, sinònim d'exigència, i això fa que cada sortida tingui aquest punt, aquest plus que la fa més emocionant, amb la Vicious cap dia pedalant és un dia més, a l'inrevés, una Tramunbike, pensar en una propera edició és fa costeruda però costeruda de veritat, unes 24 Ore quasi insalvables, el Roc penses, que bé que falten una pila de dies, les Guilleries ja ni hi penso perquè la muntanya la veig tan alta que ni els ulls aixeco, penso que ja m'hi trobaré, i aquestes sensacions fa que cada dia amb la Single sigui una gran aventura, mtb, mtb, mtb.
Molts cops escolto l'argument del pla, de rodar a les zones planeres, que amb la Single anem molt curts, però clar és tanta la dificultat amb aquest tipus de bike que per a mi no hi ha imatge a aquestes zones, al cap únicament hi ha imatges d'escalades èpiques infinites, de baixades a on he d'aconseguir ser-hi, però a dalt de la bike no a peu, i aquestes són les úniques pensades que tinc, bé una millora notable sobre les rodes que ja us vaig comentar que quan toqui us l'exposaré, també, però sobre el fet de ser Single, un únic pensament em ve al cap, un únic pensament, per això aquesta passió per aquesta disciplina, millorar constantment la meva forma a dalt de la bike i també evolucionar de manera notable pam a pam la meva tècnica baixant.
MTB, MTB, MTB.