Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
divendres, de desembre 24, 2010
Quan el gris és blau cel.
Un dia com avui, amb el cel sense cel, on mires al terra i el terra és moll, sempre el primer pensament que penso és, que bé, si plou poc a poc és perfecte pel nostre entorn, perquè una pluja suau però constant no fa estralls als nostres entorns més propers i sí fa que la muntanya tingui temps de pair bé l'arribada de la pluja.
Avui és un dia dels que un cop obres els ulls el pensament sempre sigui el que ha de ser, que no vol dir que el lloc sigui el lloc, si no que tinguis clar quin, no si és, miro al meu entorn i aquest és diferent, estaré deixant enrere el 2010?, i tot seguit penso, mai podré deixar enrere el 2010, mai.
El 2009 i 2010, són dos anys que tindré sempre molt presents, per tot, per més, per molt més.
Han estat anys, perquè han estat anys, concretament tretze, on canviar de vida ha requerit canviar d'hàbits com molt bé em deia sempre el pare al cel sigui, i a fe de Deu, que encara avui hi poso voluntat perquè això sigui així, un però no l'he pogut modificar, com és el del perfil creador, m'agrada fer, m'agrada fer i també i molt fer per als altres, molt, més encara, molt més fins i tot del que jo puc valorar, però és una manera de ser, aquests darrers anys el que si que he modificat és el sender per anar-hi, la velocitat de creuer, el primer més recta però menys vistós, el segon tret, la velocitat, jo dirira que com els núvols, si fa vent anem depressa i si no, també.
Els núvols normalment són, i rarament es parla d'ells, és a on sóc jo, voltant pel món sense fer als darrers anys, els temuts estralls, que també està bé.
Aquest anys el pas a la Vicious The Motivator SS, és el pas, què voldrà dir, és encara una incògnita però el 2010, ha estat el canvi, i sembla que ser que al 2011 seguiré en aquest sender que carena la cresta del penyassegat i que fa que la visió sigui per a mi única, però jo encara no sé amb certesa quin significat té el que veig, sí que sé que serà la clau que ha d'obrir la porta a un nou sender, un dels millors, de ben segur, voleu venir a descobrir el que està per descobrir?
MTB, MTB, MTB.
Deixant passar dies.
I pensant molt, o més, millor dit.
Ara després de tornar de Belfast, a casa entre el fred i la pluja, les bikes són a on són, descansant i nosaltres que normalment anem bé de temps, també hi anem ara, encara més, pel fet de que la feina és, i al no agafar les bikes , aquest temps de bike resta per pensar encara més.
Que si la propera bikes de la Betty, que si les millores de la VW, que si la zona on faig el manteniment de les bikes, que darrerament ha millorat molt, però que ara encara ho tindré millor, que si, i la llista és infinita.
Per sort sempre ho visc com una aventura entranyable, no com una muntanya de tasques per fer, en cap cas, en cap cas.
Molts els pensament, molts, pel fet que els darrers mesos, he fet moltes coses diferents, ara les darreres setmanes més encara.
De fet l'anada a Ireland, ha estat una fita que no l'he viscut així, si no que l'he gaudit com una sortida més de bike i intueixo que no ha estat el mateix, si no al contrari, vull dir que el fet és que des de fa uns mesos, pocs, molt pocs, tot pot passar, tot pot canviar, sempre per millorar, sempre, si no, no té cap sentit per a mi canviar.
Un canvi, per petit que sigui, si és per millorar, perfecte. De fet els canvis sempre en primer terme, em porta ha haver de fer més feina per després poder anar molt millor que abans d'aquests.
Dies de tancament d'any, per a mi des d'octubre ja amb la vista pendent del proper any, perquè la feina del 2010, és feta des de fa tres mesos, les collites ja són entregades, no són ni a casa, fet que fa que pensi amb assegurar, rematar millor encara el tancament del 2010, i com a prioritat enfocar al detall el com volem arribar al tercer trimestre del 2011, com sona, el del 2011.
Pensant així, amb aquesta manera de fer, avui mentre estava fent una tasca entranyable amb el meu germà, he pensat, "a aquesta velocitat no cal canviar més coses, ni pensar en com fer-ho, perquè enfilat a la via on estic, els canvis d'agulla venen quan han de venir, a on em portarà això?, em preguntava".
I la veritat és que no ho sé, pel fet que des de fa uns anys, la via on sóc, és la via, fet que fa que si no veig massa clar a on va, minoro la marxa i gaudeixo encara més del recorregut.
És que decidir la independència quan ets auto suficient té aquestes possibilitats, de fet tots ho som d'auto suficients, uns més, uns menys, però tots ho som, oi que sí?
Crec que després de la pluja vindrà el fred, serà el moment de fer volar el meu Drac, sento les seves ales, ell és al Mirador, el Mirador del Drac, no he de precipitar-me, tenim diferents propostes de sortides en bike, pel 25, pel 26, per cada dia de la setmana del 24 al 30, pel dia 1, no, però és que el dia 1 fem Turó, o ho intentem cada any, pel 2 sí tenim proposta.
El 2, del 2011, és sensacional, un any més, sí, un any més, si tinc la sort de cara podré gaudir de l'entrada a un nou any.
Moltes novetats aquest darrer mes del 2010, totes millors cada dia que passa, la més determinant és a la cantonada?
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de desembre 22, 2010
L'hivern després de Chain.
Des d'ahir ja tenim els equips a casa.
L'objectiu és millorar l'equipament d'hivern.
En primer terme el de la zona del pit, amb una bona tèrmica i una bona jaqueta, perquè pensem que el problema d'agafar fred comença aquí.
És a dir, el cervell les zones que primer protegeix si fa fred és el cor i el cap, i si no anem ben abrigats d'aquestes dues zones, el cervell dóna l'ordre de concentrar la sang a aquestes dues parts del cos i per fer-ho ha de retirar aquesta de les terminacions, com són mans i peus.
Amb aquest criteri, seguint aquest patró després del cap i el pit, hem de millorar l'equipament de les cames, i en darrer terme de les terminacions, vull dir mans i peus, però primer el pit i el cap.
Per aquest motiu, el de millorar l'equipament d'hivern, tota aquesta aventura d'anar primer a Barcelona i després a Irlanda, concretament a Chain Raaction Cycles.
Primera part del primer pas, el cap, perdem molta escalfor pel cap, per tant mirarem de millorar aquest aspecte amb el protector que més bé hem vist. Vàrem comparar amb l'Endura i ens va semblar que l'Assos era molt més càlid.
El primer és el de la Betty, que és el que ha de ser.
Aquest que és el meu, l'haurem de canviar, no és el mateix que el de la Betty, el meu no tapa les orelles, i amb aquesta mena de visera no podré posar-me el casc.
Segona part del primer pas, les jaquetes perseguint rodar amb una doble capa, és a dir la primera capa la tèrmica i la segona ja la jaqueta de la imatge.
La jaqueta de la Betty d'hivern per a 0ºC a 10ºC, és model ja 2011 i és una evolució notable de la meva.
La meva és 2010 i vers la de la Betty, la diferència és que la meva té un tacte exterior més sintètic, és també un pel però un pel i prou més rígida, més freda. Interiorment similars.
La cremallera torta de la jaqueta de la Betty a les pujades si l'ha d'obrir no serà un inconvenient?
La petita butxaca del pit, per a mi el millor lloc al braç, però caldrà provar aquesta variant.
Tres bosses darrera, llargues i primes, potser massa, per evitar que pugui sortir en marxa el que hi portes a dins.
Mateix format que la jaqueta de la Betty, punys però i cremalleres dels braços per ventilar, diferents, la meva no les porta, i els punys són més llargs els meus.
Les tres bosses del darrera, mateix format, un pel més amples, d'entrada perfectes, veurem.
Les dues jaquetes amb una mica de faldó, una mica únicament, però crec que molt funcional per protegir-te del fang i l'aigua que expulsa el pneumàtic.
Una segona opció de jaqueta per la Betty, no tenim el grau tèrmic. Curiós l'acabat dels punys.
La bossa del darrera, a dins hi ha tres compartiments per fixar el que hi portes.
Tèrmiques Endura de Merino, tancament de l'apartat de l'equipament del pit.
Tacte més càlid que les sintètiques, però amb un xic menys de capacitat d'evacuació de la suor, haurem de veure com aniran.
De tèrmiques jo en portaré una segona sense mànigues, per canviar-me si hem cal, aprofitant si anem a esmorzar.
El motiu és que la tèrmica de primera hora no és la millor per un cop deixem enrere les vuit del matí. No vol dir que la utilitzi, la segona tèrmica, però ocupa res i és una assegurança per si la temperatura ha pujat molt passades les dues primeres hores. Ve a ser el mateix que fèiem fa uns anys quan portàvem la segona samarreta de cotó per no agafar fred a l'hora d'esmorzar, però ara amb una tèrmica d'última generació en lloc de la clàssica samarreta de cotó.
Tercer pas, el pantaló d'hivern, hivern, hivern, no tinc grau tèrmic, porta una panels de protecció pel vent, té la part del genolls un tacte diferent, més fred, caldrà veure com va, la sensació però molt i molt bona.
La badana, la 3D PRO, més gruixuda que les 3D PRO que he portat fins a data d'avui.
El pantaló Endura de la Betty, com el meu amb proteccions contra el vent, amb uns acabats de 10/10.
Reflectants important per l'hivern al matí a primera hora i a la nit.
La badana, diferent.
El detall de la flor, romàntic.
Detalls i més detalls, el tacte com amb el meu pantaló Pearl Izumi, molt càlid.
Quart pas, millorar l'equipament de peus i mans.
El mitjons, els millors en molt de temps, quin tacte més sensacional.
La Betty no es va decidir amb el tema botes, les trobava incòmodes, poc portables, jo les meves, no diré que són còmodes, sí necessàries, vull evitar deixar res obert a passar fred, vull dir, equipar-me d'hivern cuidant tots els detalls.
La sola jo diria que bé, de fet les he agafat, les botes, més per no deixar un aspecte que penso que pot ser important per evitar de passar fred, però certament no sé massa bé si són massa botes, en el sentit de que com amb la jaqueta Mavic Inferno per a temperatures de -15ºC. a 6ºC. aquestes botes no siguin del mateix grau tèrmic i pel fet de que si fos aquest el cas, em preocupa que la suor es refredi a dins de la bota i passi encara més fred.
Manca el tema guants d'hivern que anirem amb els Gore que tenim, pel fet de que pensem que agafem fred a les mans i als peus perquè no anàvem fins ara prou ben equipats del pit.
Pel que referència a les mans, no hem aconseguit uns guants millors que els que ja tenim, mirarem de millorar aquest apartat tornant a una manera de fer de fa anys enrere, com és el de portar dos tipus de guants, d'hivern, hivern, els Gore i uns de més prims per a les pujades de després de primera hora, pel fet de que els meus Gore no els puc aguantar pujant de la calor que agafo als canells, i baixant entre d'altres motius, per aquesta suor acumulada als canells, em queden les mans glaçades.
A partir d'aquí, el que hem comprat a Chain ja és per després de l'hivern.
Un jersei retro, de Pearl Izumi, per a mi un apetita joia, ho té tot, a excepció d'un cremallera de les que no sé si baixarà bé i pujarà bé, però que puc obrir-la fins a baix, que és el que ha de ser, amb una mica de coll.
Les tres bosses del darrera, quasi perfectes, un pel baixes, característica d'aquesta marca. Una petita joia.
Els manegots, també retros, què puc dir, per uns manegots com aquests ja hauria anat a Ireland, sonarà poc rendible, "però al meu ritme el que importa és que el camí sigui bell, no importa tant que sigui vell".
Guants amb tancament del canell amb goma, sense Velcro, amb la tovallola al dit gros per la suor, i hagués estat bé per millorar els que tinc ara, dos d'iguals, que no tenen coixí al palmell.
Amb una mica de coixí al palmell tindria garantit que no es repetís l'experiència de les 24Ore, on la pell de la ma d'aquesta zona s'enganxava al guant, per la manca del coixí esmentat.
Als dits de fre, de fet jo freno amb un de sol, amb la silicona per una millor adherència.
La sensació als dits, no massa bona, espero que millori amb l'ús i es donin una mica, poc però una mica sí. Em pressiona un xic massa, no molt però hauré de veure si Dakine val el que el seu nom arrossega, com és ser una marca també de guants de molt de nivell. La bossa de viatge que tenim d'aquesta mateixa marca, és per a mi de 10/10.
El mateix pel que fa al jersei de la Betty.
Deu meu quin jersei, quina petita meravella. I no té l'error de la meva cremallera, pel tipus vull dir, aquesta baixarà i pujarà bé.
Supera el meu amb diferència. Tres bosses un pel més altes, com ha de ser perquè siguin funcionals.
Els millors guants de la Betty fins avui?.
Un detall per la Vicious o la propera 29" i SS de la Betty, però un detall, espero que la tanca Pedros funcioni, perquè a les més grans de la mateixa marca aquest tipus de tanca no fa la seva funció i la bossa cau, com va dir en Colorado, "aquesta bossa pesarà molt menys i funcionarà".
MTB, MTB, MTB.
L'objectiu és millorar l'equipament d'hivern.
En primer terme el de la zona del pit, amb una bona tèrmica i una bona jaqueta, perquè pensem que el problema d'agafar fred comença aquí.
És a dir, el cervell les zones que primer protegeix si fa fred és el cor i el cap, i si no anem ben abrigats d'aquestes dues zones, el cervell dóna l'ordre de concentrar la sang a aquestes dues parts del cos i per fer-ho ha de retirar aquesta de les terminacions, com són mans i peus.
Amb aquest criteri, seguint aquest patró després del cap i el pit, hem de millorar l'equipament de les cames, i en darrer terme de les terminacions, vull dir mans i peus, però primer el pit i el cap.
Per aquest motiu, el de millorar l'equipament d'hivern, tota aquesta aventura d'anar primer a Barcelona i després a Irlanda, concretament a Chain Raaction Cycles.
Primera part del primer pas, el cap, perdem molta escalfor pel cap, per tant mirarem de millorar aquest aspecte amb el protector que més bé hem vist. Vàrem comparar amb l'Endura i ens va semblar que l'Assos era molt més càlid.
El primer és el de la Betty, que és el que ha de ser.
Aquest que és el meu, l'haurem de canviar, no és el mateix que el de la Betty, el meu no tapa les orelles, i amb aquesta mena de visera no podré posar-me el casc.
Segona part del primer pas, les jaquetes perseguint rodar amb una doble capa, és a dir la primera capa la tèrmica i la segona ja la jaqueta de la imatge.
La jaqueta de la Betty d'hivern per a 0ºC a 10ºC, és model ja 2011 i és una evolució notable de la meva.
La meva és 2010 i vers la de la Betty, la diferència és que la meva té un tacte exterior més sintètic, és també un pel però un pel i prou més rígida, més freda. Interiorment similars.
La cremallera torta de la jaqueta de la Betty a les pujades si l'ha d'obrir no serà un inconvenient?
La petita butxaca del pit, per a mi el millor lloc al braç, però caldrà provar aquesta variant.
Tres bosses darrera, llargues i primes, potser massa, per evitar que pugui sortir en marxa el que hi portes a dins.
Mateix format que la jaqueta de la Betty, punys però i cremalleres dels braços per ventilar, diferents, la meva no les porta, i els punys són més llargs els meus.
Les tres bosses del darrera, mateix format, un pel més amples, d'entrada perfectes, veurem.
Les dues jaquetes amb una mica de faldó, una mica únicament, però crec que molt funcional per protegir-te del fang i l'aigua que expulsa el pneumàtic.
Una segona opció de jaqueta per la Betty, no tenim el grau tèrmic. Curiós l'acabat dels punys.
La bossa del darrera, a dins hi ha tres compartiments per fixar el que hi portes.
Tèrmiques Endura de Merino, tancament de l'apartat de l'equipament del pit.
Tacte més càlid que les sintètiques, però amb un xic menys de capacitat d'evacuació de la suor, haurem de veure com aniran.
De tèrmiques jo en portaré una segona sense mànigues, per canviar-me si hem cal, aprofitant si anem a esmorzar.
El motiu és que la tèrmica de primera hora no és la millor per un cop deixem enrere les vuit del matí. No vol dir que la utilitzi, la segona tèrmica, però ocupa res i és una assegurança per si la temperatura ha pujat molt passades les dues primeres hores. Ve a ser el mateix que fèiem fa uns anys quan portàvem la segona samarreta de cotó per no agafar fred a l'hora d'esmorzar, però ara amb una tèrmica d'última generació en lloc de la clàssica samarreta de cotó.
Tercer pas, el pantaló d'hivern, hivern, hivern, no tinc grau tèrmic, porta una panels de protecció pel vent, té la part del genolls un tacte diferent, més fred, caldrà veure com va, la sensació però molt i molt bona.
La badana, la 3D PRO, més gruixuda que les 3D PRO que he portat fins a data d'avui.
El pantaló Endura de la Betty, com el meu amb proteccions contra el vent, amb uns acabats de 10/10.
Reflectants important per l'hivern al matí a primera hora i a la nit.
La badana, diferent.
El detall de la flor, romàntic.
Detalls i més detalls, el tacte com amb el meu pantaló Pearl Izumi, molt càlid.
Quart pas, millorar l'equipament de peus i mans.
El mitjons, els millors en molt de temps, quin tacte més sensacional.
La Betty no es va decidir amb el tema botes, les trobava incòmodes, poc portables, jo les meves, no diré que són còmodes, sí necessàries, vull evitar deixar res obert a passar fred, vull dir, equipar-me d'hivern cuidant tots els detalls.
La sola jo diria que bé, de fet les he agafat, les botes, més per no deixar un aspecte que penso que pot ser important per evitar de passar fred, però certament no sé massa bé si són massa botes, en el sentit de que com amb la jaqueta Mavic Inferno per a temperatures de -15ºC. a 6ºC. aquestes botes no siguin del mateix grau tèrmic i pel fet de que si fos aquest el cas, em preocupa que la suor es refredi a dins de la bota i passi encara més fred.
Manca el tema guants d'hivern que anirem amb els Gore que tenim, pel fet de que pensem que agafem fred a les mans i als peus perquè no anàvem fins ara prou ben equipats del pit.
Pel que referència a les mans, no hem aconseguit uns guants millors que els que ja tenim, mirarem de millorar aquest apartat tornant a una manera de fer de fa anys enrere, com és el de portar dos tipus de guants, d'hivern, hivern, els Gore i uns de més prims per a les pujades de després de primera hora, pel fet de que els meus Gore no els puc aguantar pujant de la calor que agafo als canells, i baixant entre d'altres motius, per aquesta suor acumulada als canells, em queden les mans glaçades.
A partir d'aquí, el que hem comprat a Chain ja és per després de l'hivern.
Un jersei retro, de Pearl Izumi, per a mi un apetita joia, ho té tot, a excepció d'un cremallera de les que no sé si baixarà bé i pujarà bé, però que puc obrir-la fins a baix, que és el que ha de ser, amb una mica de coll.
Les tres bosses del darrera, quasi perfectes, un pel baixes, característica d'aquesta marca. Una petita joia.
Els manegots, també retros, què puc dir, per uns manegots com aquests ja hauria anat a Ireland, sonarà poc rendible, "però al meu ritme el que importa és que el camí sigui bell, no importa tant que sigui vell".
Guants amb tancament del canell amb goma, sense Velcro, amb la tovallola al dit gros per la suor, i hagués estat bé per millorar els que tinc ara, dos d'iguals, que no tenen coixí al palmell.
Amb una mica de coixí al palmell tindria garantit que no es repetís l'experiència de les 24Ore, on la pell de la ma d'aquesta zona s'enganxava al guant, per la manca del coixí esmentat.
Als dits de fre, de fet jo freno amb un de sol, amb la silicona per una millor adherència.
La sensació als dits, no massa bona, espero que millori amb l'ús i es donin una mica, poc però una mica sí. Em pressiona un xic massa, no molt però hauré de veure si Dakine val el que el seu nom arrossega, com és ser una marca també de guants de molt de nivell. La bossa de viatge que tenim d'aquesta mateixa marca, és per a mi de 10/10.
El mateix pel que fa al jersei de la Betty.
Deu meu quin jersei, quina petita meravella. I no té l'error de la meva cremallera, pel tipus vull dir, aquesta baixarà i pujarà bé.
Supera el meu amb diferència. Tres bosses un pel més altes, com ha de ser perquè siguin funcionals.
Els millors guants de la Betty fins avui?.
Un detall per la Vicious o la propera 29" i SS de la Betty, però un detall, espero que la tanca Pedros funcioni, perquè a les més grans de la mateixa marca aquest tipus de tanca no fa la seva funció i la bossa cau, com va dir en Colorado, "aquesta bossa pesarà molt menys i funcionarà".
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de desembre 21, 2010
MOOTS=COLORADO? THE END
Realment, les relacions entre venedor i comprador, a dia d'avui són una autèntica paròdia.
No puc deixar de pensar, amb quina devoció en Colorado llueix per Collserola i la resta de Catalunya i el món, la seva preuada MOOTS RIGORMOOTIS una bike de titani, especial, molt especial, perquè qui la fa córrer, és algú amb una llarga trajectòria dins el món del mountain bike.
Sap greu dir-ho, però les coses com són, el "petit" constructor de bikes no es diferencia en res de les grans marques, perquè si podien presumir de fer un article a mà, a mida, una feina entre el fabricant i el consumidor, tracte directe, íntim i personal, sí home sí, tot molt bonic, però traduït perquè tots ho entenguem "noi, afluixa la pasta que jo ja decidiré com me la gasto"
En Colorado porta un any fent crèdits als constructors de bikes americans, primer a l'Steve Potts i ara als senyors de Moots, ell paga íntegrament el que li demanen i els altres s'estan mesos per fer altres bicicletes, no pas la que ja s'ha pagat, la pregunta és, si no penseu començar la bicicleta fins d'aquí set setmanes, per què feu pagar la feina íntegra? En Colorado a qui li està pagant la bicicleta?
És de justícia que la fidelitat que es diposita cap a una marca, casa o servei sigui compensada, i amb això no vull dir res més que el tracte sigui com ha de ser; JUST.
Em poso al lloc d'en Colorado, i em sento estafada, en Colorado, diposita i divulga la fidelitat cap a Moots d'una manera quasi exagerada, res a dir, la bike li agrada, i li funciona, així ens va exposar al blog el que ell considerava una bonica història d'amor, http://thegreatescapemtb.blogspot.com/2010/11/una-bonica-historia-damor.html així ens ho ha deixat veure en les seves magnífiques creacions audiovisuals, tots hem gaudit dels seus dos vídeos on els protagonistes n'eren ell i la Moots, inclús des de la pàgina web de MOOTS va ser elogiat el seu vídeo http://moots.com/afternoon-ti/collserola-ii-barcelona/
Amb això no estic dient que en Colorado es mereixi un tracte especial, no, no, en Colorado es mereix com a qualsevol consumidor un tracte just, i MOOTS es mereix que la seva falta de responsabilitat, la seva falta de resposta, el seu passotisme, les seves mentides, les seves excuses, siguin pagades de la millor manera, perdent als seus clients fidels, i que aquests ho facin conèixer a la resta, no us enganyaré, Moots era una candidata pel meu proper projecte 29"SS, després d'això, com a mínim una clienta potencial ja l'han perdut.
Amics ciclistes, deixem ja de fer el ridícul!
No puc deixar de pensar, amb quina devoció en Colorado llueix per Collserola i la resta de Catalunya i el món, la seva preuada MOOTS RIGORMOOTIS una bike de titani, especial, molt especial, perquè qui la fa córrer, és algú amb una llarga trajectòria dins el món del mountain bike.
Sap greu dir-ho, però les coses com són, el "petit" constructor de bikes no es diferencia en res de les grans marques, perquè si podien presumir de fer un article a mà, a mida, una feina entre el fabricant i el consumidor, tracte directe, íntim i personal, sí home sí, tot molt bonic, però traduït perquè tots ho entenguem "noi, afluixa la pasta que jo ja decidiré com me la gasto"
En Colorado porta un any fent crèdits als constructors de bikes americans, primer a l'Steve Potts i ara als senyors de Moots, ell paga íntegrament el que li demanen i els altres s'estan mesos per fer altres bicicletes, no pas la que ja s'ha pagat, la pregunta és, si no penseu començar la bicicleta fins d'aquí set setmanes, per què feu pagar la feina íntegra? En Colorado a qui li està pagant la bicicleta?
És de justícia que la fidelitat que es diposita cap a una marca, casa o servei sigui compensada, i amb això no vull dir res més que el tracte sigui com ha de ser; JUST.
Em poso al lloc d'en Colorado, i em sento estafada, en Colorado, diposita i divulga la fidelitat cap a Moots d'una manera quasi exagerada, res a dir, la bike li agrada, i li funciona, així ens va exposar al blog el que ell considerava una bonica història d'amor, http://thegreatescapemtb.blogspot.com/2010/11/una-bonica-historia-damor.html així ens ho ha deixat veure en les seves magnífiques creacions audiovisuals, tots hem gaudit dels seus dos vídeos on els protagonistes n'eren ell i la Moots, inclús des de la pàgina web de MOOTS va ser elogiat el seu vídeo http://moots.com/afternoon-ti/collserola-ii-barcelona/
Amb això no estic dient que en Colorado es mereixi un tracte especial, no, no, en Colorado es mereix com a qualsevol consumidor un tracte just, i MOOTS es mereix que la seva falta de responsabilitat, la seva falta de resposta, el seu passotisme, les seves mentides, les seves excuses, siguin pagades de la millor manera, perdent als seus clients fidels, i que aquests ho facin conèixer a la resta, no us enganyaré, Moots era una candidata pel meu proper projecte 29"SS, després d'això, com a mínim una clienta potencial ja l'han perdut.
Amics ciclistes, deixem ja de fer el ridícul!
Bicycle Frame Builders...
Tot va començar l´octubre del passat 2009. Volia una 29er, pero no una 29er qualsevol. Seria un cuadro de titani single speed compatible amb corretja dentada Gates Belt Drive System .
Vaig començar a mirar marques i a enviar mails…hi ha tantes marques que m´agraden….
Decideixo comprar un cuadro al senyor Steve Potts (antic soldador de WTB y de Ibis, tot un crack).
Envio un mail preguntant si pot fer un cuadro compatible amb corretja (per a poder instal.lar una corretja cal que el cuadro estigui preparat.).Aprofito per preguntar quin sistema per tensar la cadena em recomana: Sliding Dropout o EBB. (la seva desposta es: “I prefer the Sliders, they work great, easy to adjust, no change to the BB height, and they build really nice”).
Passen dies i res de res. Insisteixo.Arribem al novembre i no rebo resposta.Torno a insistir. Arribem al desembre…Així fins arribar al març del 2010!!!
Aconsegueixo finalment que em respongui un mail. Diu que no hi ha cap mena de problema. Ell pot fer tot el que jo li demani.
Penso que parlar amb ell per telèfon personalment servirà per aclarir possibles dubtes.Tant per part meva com seva.
Intercanviem un parell de mails més i el dia del meu cumpleanys (13 de maig) li envio una tercera part de l´import del cuadro mitjançant PayPal (el cuadro preu del cuadro 3.800$).
Aquesta vegada el mail “funciona bé”, en pocs segons m´envia un mail confirmant-me que ha rebut els diners.
El plaç d´entrega es de tres mesos. Arribem a mitjans d´agost i res de res. Arribem al setembre i res de res. No tinc notícies.No respon mails.
A principis d´octubre aconsegueixo que em respongui un mail. M´explica que durant aquest temps (desde el dia 13 de maig fins ara) ha rebut cinc encàrrecs i que necessita més temps. (ja portava cinc mesos esperant). La seva resposta va ser:
“Yes, thank you for understanding, realistically 2 to 3months , I am sorry about that , I do work alone and want the bikes to be right. I will be in touch soon to get final details from you”.
És a dir, si tot anés bé, rebria el cuadro set o vuit mesos després d´haver-lo pagat.
Veient com anava la cosa li demano que em torni els Diners.
Per desgràcia, el preu de $ oscil.la constantment i els 1.300$ el 13 de maig que jo havia enviat com a paga i senyal no eren els mateixos € que els 1.300$ que ell em va enviar el mes d´octubre. En aquesta operació jo perdia uns 60€. Primerament els dono per perduts, però després penso que no, que és ell qui no ha complert amb el plaç d´entrega i ha de ser ell qui es faci càrrec d´aquesta quantitat.
Aconsegueixo que em reintegri tots els diners…quin descans!
Finalitzada aquesta etapa “traumàtica”, decideixo obrir-ne una nova i ja coneguda…Moots.
Si la meva em va tant bé, per què no repetir?
Envio un mail. No podrá ser amb Belt Drive! D´acord…ho accepto..
(finalment la bici no tindrà res del que jo volia inicialment: pipa cònica per tal de poder muntar forquilles tapered, ebb, suport posterior post-mount i Belt drive).
Temps d´entrega…6 setmanes…això ja es més raonable!!!
M´envien un dibuix amb la geometria que jo vull i envio els diners. No és car…es caríssim!!!
Des del passat 4 de Novembre sóc el propietari d´un cuadro Moots 29er single speed amb sliding dropouts i geometria custom adaptada per a poder muntar una Fox de 100mm…per fi!
A dia d´avui, el cuadro ja hauria d´estar a casa meva.Durant aquestes 6 setmanes no he rebut cap mail…CAP!!!
Accepto que el cuadro no arribi en 6 setmana sinó en 7, ho entenc, però 10 setmanes?
Passen dies i res de res. Insisteixo.Arribem al novembre i no rebo resposta.Torno a insistir. Arribem al desembre…Així fins arribar al març del 2010!!!
Aconsegueixo finalment que em respongui un mail. Diu que no hi ha cap mena de problema. Ell pot fer tot el que jo li demani.
Penso que parlar amb ell per telèfon personalment servirà per aclarir possibles dubtes.Tant per part meva com seva.
Intercanviem un parell de mails més i el dia del meu cumpleanys (13 de maig) li envio una tercera part de l´import del cuadro mitjançant PayPal (el cuadro preu del cuadro 3.800$).
Aquesta vegada el mail “funciona bé”, en pocs segons m´envia un mail confirmant-me que ha rebut els diners.
El plaç d´entrega es de tres mesos. Arribem a mitjans d´agost i res de res. Arribem al setembre i res de res. No tinc notícies.No respon mails.
A principis d´octubre aconsegueixo que em respongui un mail. M´explica que durant aquest temps (desde el dia 13 de maig fins ara) ha rebut cinc encàrrecs i que necessita més temps. (ja portava cinc mesos esperant). La seva resposta va ser:
“Yes, thank you for understanding, realistically 2 to 3months , I am sorry about that , I do work alone and want the bikes to be right. I will be in touch soon to get final details from you”.
És a dir, si tot anés bé, rebria el cuadro set o vuit mesos després d´haver-lo pagat.
Veient com anava la cosa li demano que em torni els Diners.
Per desgràcia, el preu de $ oscil.la constantment i els 1.300$ el 13 de maig que jo havia enviat com a paga i senyal no eren els mateixos € que els 1.300$ que ell em va enviar el mes d´octubre. En aquesta operació jo perdia uns 60€. Primerament els dono per perduts, però després penso que no, que és ell qui no ha complert amb el plaç d´entrega i ha de ser ell qui es faci càrrec d´aquesta quantitat.
Aconsegueixo que em reintegri tots els diners…quin descans!
Finalitzada aquesta etapa “traumàtica”, decideixo obrir-ne una nova i ja coneguda…Moots.
Si la meva em va tant bé, per què no repetir?
Envio un mail. No podrá ser amb Belt Drive! D´acord…ho accepto..
(finalment la bici no tindrà res del que jo volia inicialment: pipa cònica per tal de poder muntar forquilles tapered, ebb, suport posterior post-mount i Belt drive).
Temps d´entrega…6 setmanes…això ja es més raonable!!!
M´envien un dibuix amb la geometria que jo vull i envio els diners. No és car…es caríssim!!!
Des del passat 4 de Novembre sóc el propietari d´un cuadro Moots 29er single speed amb sliding dropouts i geometria custom adaptada per a poder muntar una Fox de 100mm…per fi!
A dia d´avui, el cuadro ja hauria d´estar a casa meva.Durant aquestes 6 setmanes no he rebut cap mail…CAP!!!
Accepto que el cuadro no arribi en 6 setmana sinó en 7, ho entenc, però 10 setmanes?
Què passaria si qualsevol de nosaltres entreguéssim una feina quatre setmanes més tard del plaç d´entrega?
En el meu cas és fàcil, no tornaria a treballar mai més! A mi m´encarreguen una música per a un anunci al matí, a la tarda la faig i al dia següent a primera hora el client la rep en el seu mail. Es grava la locució, es posen fx de so i l´spot s´emet.Jo no puc entregar més tard la feina perquè l´spot no sortiria!
Es veu que en el tema de les bicis tot això és normal...
Si això és normal, jo no ho sóc!
Aquest és el mail que acabo d´enviar:
"To whom it may concern,
I want to express my personal disappointment about the delay in delivering the bike XXXX, order ref. XXXX.
As discussed with XXXX on December 1st, the order was supposed to be delivered in Barcelona around Christmas time, which was already a considerable delay, but now we are talking about 10 weeks to get the product, and I consider this situation unacceptable.
I had planned an overseas travel to South America, where I wanted to ride with the new bike, that obviously won't happen.
For all the above, due to the delay on the delivery, and the non respect of the committed timing by the time we close the agreement, I feel I should recieve a compensation from your side.
As the order has been paid already, I can only foresee as solution that you include some components at no cost for me.
I ask you to review this case, and provide with a positive answer to my proposal, unless you have another option that I could consider.
Waiting on your feedback, best regards".
En el meu cas és fàcil, no tornaria a treballar mai més! A mi m´encarreguen una música per a un anunci al matí, a la tarda la faig i al dia següent a primera hora el client la rep en el seu mail. Es grava la locució, es posen fx de so i l´spot s´emet.Jo no puc entregar més tard la feina perquè l´spot no sortiria!
Es veu que en el tema de les bicis tot això és normal...
Si això és normal, jo no ho sóc!
Aquest és el mail que acabo d´enviar:
"To whom it may concern,
I want to express my personal disappointment about the delay in delivering the bike XXXX, order ref. XXXX.
As discussed with XXXX on December 1st, the order was supposed to be delivered in Barcelona around Christmas time, which was already a considerable delay, but now we are talking about 10 weeks to get the product, and I consider this situation unacceptable.
I had planned an overseas travel to South America, where I wanted to ride with the new bike, that obviously won't happen.
For all the above, due to the delay on the delivery, and the non respect of the committed timing by the time we close the agreement, I feel I should recieve a compensation from your side.
As the order has been paid already, I can only foresee as solution that you include some components at no cost for me.
I ask you to review this case, and provide with a positive answer to my proposal, unless you have another option that I could consider.
Waiting on your feedback, best regards".
Amer-Volcà de Traiter. Oh My God II.
Aquest va ser l'inici, d'una jornada mítica de MTB.
Vaig passar per davant d'aquest arbre i també vaig fer marxa enrere tot seguit, pel fet de que els colors, el color coincidia amb el de la meva Vicious The Motivator, senyal inequívoca de que el dia tindria, ja tenia el millor color.
Esmorzar del forn d'Amer, inici de la ruta amb moltes rialles, moltes converses, totes divertides.
Quines pujades entre lloses de pedra, que emocionant, quina percepció d'estar fent quelcom amb la percepció de que no és una sortida més, si no una sortida entre sortides.
Jo crec que en Xavi farà escola, GT Zascar, equipament pel ciclista Shimano XTR, colors coure i negre, amb lletres blanques, què podem dir, que era el més elegant de la festa, de ben segur.
Cercant el volcà de Traiter.
Un gir i ja hi som a dintre, sensació de ser a terra de creadors, on a on som el foc i les flames han configurat aquest espai on sempre penses, que a aquest espai jo hi viuria.
La Betty està d'allò més cofoia amb la seva Yeti ASR-SL, o és que ja se la mira amb ulls de l'hora dels adéus?
Sempre comentem, sempre parlem, dels espais, del llocs a on som, a aquest no va ser diferent.
No Xavi, no, no ens l'emportarem, la pedra es queda on és.
Aquesta també s'hi va quedar, queda clar, oi?
Entre volcans, entre espais de joia, de percepcions fora d'escala, on no pots deixar de sentir, que som d'aquesta terra, que aquesta terra, és la nostra terra, que fa segles que som, que fa milers d'anys que en som, quina potència de tir que té aquest lloc per qui és d'aquest entorn .
No puc dir més que que bé, que bé, que bé, jo vull continuar en aquest sender, en aquest corriol, on dia sí dia també recollim collita, on aquesta té el gust de les millors collites, i on sempre ets qui ets a on has de ser.
És que podem fer res més que admirar a on som, de mirar l'horitzó, i pensar "jo avui ja em puc morir".
Bé sí, hi ha quelcom millor, podem pedalar, pedalar i pedalar.
I això és el que va ser l'aventura, rodar entre senders, entre corriols perfectes, com la darrera baixada, que no en recordo una de millor, sí similar, però aquesta que em ve al cap, no hi varem arribar a posar nom, serà que no havia de ser.
Com no hem d'estimar, d'admirar la nostra terra, mtb, mtb. mtb.
Un home GT, també pot ser un home Shimano, oi que sí?
Un espai, un genet, entre vols, entre Dracs, quin serà el vol definitiu, on guaitem el Mirador de Drac definitiu, on deixar que les ales indiquin que hem de restar a un lloc i no a un altre?
Entre parets verticals, a aquí ja érem al sender de somni, gaudint, gaudint i gaudint.
Pot una terra respirar, pot un entorn captivar, pot un era ser una altra era?
Incidències amb les bikes, zero.
Menjar, panets amb xocolata, entrepà, dos, plàtan, cola al Volcà de les Medes, dos bidons d'aigua.
Equipats de primavera, amb punteres Mavic.
Quilòmetres, menys de cinquanta, desnivell menys de 1.200 m.
"Natillas!!!", vull dir que repetirem.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)