A on com dilluns les pensades dins del primer Drac m'han proposat de donar un alte cop voltes a la part alta del Drac.
Costa arribar a la zona alta del Drac, millor dit a mi em costa, i un cop sóc a l'encreuament dels Tintorers aleshores comença l'aventura, aclarim, arribats a aquest punt és on valoro si repetir volta, o ja anar tornant cap el Mirador.
El Tintorer curt com el llarg enllaçats entre ells dibuixen el cap del Drac, i és aquest un dels punts memorables per a mi, normal que sigui així perquè durant els hiverns previs a Finale 2015, el vaig fer unes quantes vegades, no sé si un centenar però podria ser que sí, i per tant quan hi sóc milers de pensades antigues em venen al cap, com més hi penso més ganes de fer voltes pels dos Tintorers tinc pel fet que rodant en mode pilot automàtic les pensades també van circulant amb el mateix sistema.
Avui crec recordar que n'he fet cinc de caps de Drac, i com el dilluns, he deixat de fer-ne perquè el temps era limitat, i les quatre marcaven el límit del nombre de voltes, finalment a i cinc sortia dels Tintorers.
Avui després dels Tintorers no he acabat baixant a Llaveneres, si no que he pujat cap al Montalt, cercava les zones de Falgueres Màgiques, i certament que durant els darrers minuts he tingut un bany de tardor entre elles, proper a aquestes, entre elles, començar a baixar per corriols fins a Milans, els petits senders de baixada avui amb molta pendent estan molt deteriorats, cert, pel pas no sé si de motos o de bikes de DH, però jo i el meu fràgil Drac hem anat salvant tots els trams prudentment.
Pensant estic en tornar a fer aquests corriols del darrer tram avui de baixada, fer-los com a anys enrere de pujada, no tots, però els que no estan tan malmesos tinc el propòsit de rodar-hi de pujada per fer aquest darrer tram a l'inrevés, i entrar des del Montalt als Tintores, fer les voltes d'avui, i cercar una alternativa de tornada a SV després de la darrera volta als Tintorers, veurem si de dalt a Santa Mònica decideixo anar direcció a la Pedra de la Ferradura, tot i que em frenen tres tremendes pujades que bé no sé si són saludables en els Vols diaris, i no ho dic amb segones, és que em costen molt de fer, però segur que trobaré una alternativa amb més possibilitats per a mi :-)
Equipat amb mallot i culot, Alp-X PRO, i PRO de Gore i Pearl Izumi respectivamentx2, mitjons d'aquesta darrera, tèrmica diferent Café du Cycliste, guants Hirzl sense tancament amb Velcro, calçat amb les Mavic Fury, ulleres Oakley, i casc Giro Aeon.
Beure, aigua, just un bidó de 500ml. per menjar res, sense incidències, ni coincidències, amb el llums sense funcionar, amb la bomba d'aire de mà ben agafada del porta bidó King Cage, amb totes les eines dins de la mini bossa Pedros de sota seient.
Valorant de fer venir pinyons Chris King, un de 16 i tres de 18 dents per a 26 i per a 29 respectivament, el de 16 per l'Inbred, un de 18 per la Spot Brand, i en darrer terme dos de 18 ja pensant en les properes noves bikes, per compensar el plat de 28 que portem des de Finale 2017, veurem veurem.
La Transportadora de Dracs m'indica que cal tornar a entrar als Grans Vols, i certament que jo no sé per on començar, fa uns anys vaig fer una ruta de Roses a Cadaqués, al vespre, va ser preciosa, amb gelat a aquesta darrera població, com també les pujades al Turó des de SC, bé, tot serà pensar-hi, i mirar de posar fil a l'agulla, oi?
MTB, MTB, MTB.
